GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
ConsellPlenari
Acta sessió 28-XII-1988
Acords sessió 3-11-1989
Cartipàs
Nomenament membre de laComissió de Benestar Social
Designació Conseller General en l'Assemblea Ge¬
neral de laCajade Guipúzcoa
Designació Conseller General en l'Assemblea Ge¬
neral de laCaja deAhorros Municipal de Bilbao
Nomenament Director deServeis de Patrimoni ..
Nomenament Director del Patronat de Turisme de
Barcelona
Nomenament Director del Gabinet Tècnic de
Pro-82 gramació 106
102
Consells Municipals de Districte
Districte 3Sants-Montjuïc. Acords sessió 26-1-1989 108
Districte6. Gràcia. Acordssessió 25-1-1989 108
106
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
106 Desembre 1988 109
106 Personal
106 Concursos ioposicions
Bases per a la provisió de 32 places de Gestor
106 d'Administració general 111
LÏPCIO:
Ajuntament
V
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 28 de desembre de 1988,
aprovada el 3 de febrer de 1989.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el vint-i-vuit de desembre de mil nou-cents
vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinentsd'Alcalde, LluísArmet iComa, Francesc Raven¬ tós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí,
Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joaquim de
Nadal iCaparà, Xavier Vallsi Serra, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà,
Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares,
FrancescaMasgoret i Llardent,Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaudde Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalero, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel
Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep
Lluís Olmedo iLópez, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Germà Vidal i Rebull, i Josep M. Fargas i Falp.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 7 de desembre de 1988, l'esborrany de la qual ha estat tramèsatots els membres del Consistori; i
s'aprova.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 16de
desembre de 1988 (NC-146), que reestructura dins l'Àmbit de Benestar Social la definició de les Àrees
d'actuació pel que fa a les polítiques municipals de Serveis socials, Joventut i Esports agrupantles en les
Àrees d'Afers Socials i Joventut i d'Esports.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 13 de desembre de 1988 (NC-144, 145), d'establiment de serveis mínins.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 19 de
desembre de 1988 (NC-147), que designa l'll ima. Sra. Francesca Masgoret i Llardent, responsable de lanova Àrea d'Àfers Socials iJoventut, i l'll im. Sr. Enric Truñói Lagares, Regidor Adjunt d'aquesta mateixa
Àrea,
Co¬ missionat per al desenvolupament del Projecte Jove, i responsable de la novaÀrea
d'Esports.Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
desembre de 1988 (NC-148), que nomenael Sr. Miquel
Lumbierres i Méndez, Coordinador de Serveis de
l'Àrea
d'Afers Socials i Joventut.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
desembre de 1988 (NC-149), que nomenael Sr. Josep M. Pascual i Esteve, Adjunt al Comissionat per al Pla
Estratègic Econòmic i Social de Barcelona, per als temes d'afers socials.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de
desembre de 1988 (NC-142) que nomenael Sr. Xavier Baró i Solans Director de Serveis de Manteniment
Urbà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de
desembre de 1988 (NC-143), que designa l'll im. Sr. Joan Torres i Carol representant de l'Ajuntament de Barcelona en l'Entitat Metropolitana del Transport, en
substitució de l'll im. Sr. Josep Ma. Serra i Martí.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 19de
desembre de 1988 (NC-150), que nomena membres del Consell d'Administració del Patronat deTurisme, els ll·lms. Srs. Regidors Francesc Raventós i Torras, Enric Truñó i Lagares, Josep Buenoi Escalero, i Enric Lacalle i Coll, i els Srs. Ferran Mascarell iCanalda, Xavier Roig i Giménez, Francesc Rafart i Estela, Antonio Rubio i Garcés, Josep Julià i Bertran, Joan Molist i Codina, Jordi Adell iAntonio, Joan Gaspart iSolvesi Enric Vives i Valls; i igualment nomena President i Vice-president
del Patronat, els ll·lms. Srs. Francesc RaventósiTorras i
Enric Truñó i Lagares, respectivament; i Assessors de l'esmentat Consell els Srs. Xavier Cases i Masjoan, Enric Prous i Millet, Carlos García i Cañibano, Manuel
López i Benedi, Margarida Obiols i Llandrich, Jordi
Salvat i Gras, i Jordi Vallverdú i Gimeno.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre (NC-152), que designa representant de l'A¬ juntament de Barcelona, en el Consell de Seguretat Olímpica, el Regidor de
l'Àrea
de Protecció Ciutadana, Il·lm. Sr. Joan Torres i Carol.Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 20 de desembre de 1988 (NC-151), que designa membres de la Junta General del Consorci d'Hospitals
de Barcelona, en representació d'aquest Ajuntament, els ll·lms. Srs. Joaquim de Nadal i Caparà, i JoanClos
i
Matheu, i els Srs. Eduardo Spagnolo de la Torre,i
Francesc Rafart i Estela.Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 16 de desembre de1988, que creael
premi
«Barcelona a l'Escola» per impulsar el coneixement
de
la Ciutat a tots els Centres educatius i difondre les
activitats que es fan a les escoles de Barcelona, i
n'aprova les Bases.
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 30 de setembre de 1988, que aprova els Comptes de Cabals corresponents al tercer trimestre de
1988
rendits pel Dipositari Municipal.Aclarir, exercint funcions de Junta General de les
NtJM. 4 10-11-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA
83
els Consells
d'Administració respectius,
enels termes
indicats pel
Registre
Mercantil de Barcelona
amb
refe¬
rència altermini del
mandat
dels Consellers.
S'inicia tot seguit el
debat dels assumptes
inclosos
en l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificarl'acord de la
Comissió
deGovern, de
16 de
desembre de 1988, pel qual
s'acorda la
suspensió de
l'atorgament
de
llicències de
parcel·lació
de terrenys,
de reestructuració de locals, d'enderrocament
i
d'im¬
plantació de
novesactivitats
i
ampliació
de les existents
en el sector
Diagonal-Poblenou,
definit
gràficament
en elplànol annexat.
El Regidor
d'Urbanisme,
Obres i Serveis,
Sr. Serra i
Martí, a indicació de la
Presidència, significa
queel
dictamen anteriors'hauria de completar
amb la
addició
següent: «i
excloure
de
l'àmbit de
suspensió
de
llicèn¬
cies els terrenys del recinte
Hispano-Olivetti,
cor¬responents a
la
Piscina
actualment existent,
inclosos
dins l'àmbit del Pla especial de
transformació
de
l'illa
Hispano-Olivetti
(plaça de
les
Glòries)».
S'aprovaamb
l'addició
transcrita.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 16
de desembrede 1988 pels quals s'aproven:
1) Els
Criteris,
objectius i
solucions
generals de
planejament de la
proposta
de
modificació del Pla
General
Metropolità
enl'àmbit de
Llevant-nord
cor¬ responent als sectors dela plaça
de la
Palmera,
Clot-sud i Clot de la Mel i, inicialment, la proposta de
modificació del Pla General
Metropolità
enl'esmentat
àmbit.2) Els Criteris,
objectius i
solucions generals de
planejament del document
«Pla
especial de clavegue¬
ram de l'àmbit hidrològic del Pla de
Barcelona»,
enla
part referida aaquest termemunicipal, i, inicialment, el
Plaespecial de clavegueram de
Barcelona.
3) Els Criteris, objectius i
solucions
generals de
planejament
del sector
de
Vilapicina-Torre de l'Aigua
i,
inicialment, el Pla especial de reforma
interior
de
Vilapicina-Torre de l'Aigua, sector
delimitat
pels
carrers de Cartellà, de Petrarca, de Santiago Rusiñol idel
Duero.El Sr. Bonet expressa la
preocupació del
seuGrup
pel finançament del Pla
especial de
Clavegueram, tot
demanantqueabans de
l'aprovació
provisional
seli lliuri
un document que concreti les
càrregues
quel'Ajunta¬
ment haurà d'assumir per a la correcta
execució de tal
Pla a fi que es puguin assolir les
expectatives
quel'esmentat Pla genera.
El Sr. Alcalde destaca que en el moment
de l'aprova¬
ció provisional de tal Pla, que té untermini
d'execució
llarg per acomodar-lo a les possibilitats financeres, es portarà una proposta de finançament;
i
el Sr. Serra i
Martí afegeix que a la sortida d'aquesta
sessió lliurarà
un primer tempteig sobre el finançament
amb la partici¬
pació que hi tindran les diverses
Administracions, i
sobre el pla d'etapes, quedistingirà
lesactuacions
ales
zones de risc, anteriors i posteriorsa
1992.
S'aprova el segon puntde l'ordre
del dia.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 16 de desembre de 1988 pel qual s'aprova el Pla
especial de
definició deltipus d'equipament i
ordenació del
passat¬
gedeJoaquim Rita, ies prorroga, fins altermini de
dos
anys, a comptar des del 21 d'abril, la
suspensió
de
llicències acordada el 4 de desembre de 1987 i se
suspèn, per un
període de
dos
anys,l'atorgament
de
llicències de
parcel·lació
de terrenys,d'edificació, d'en¬
derrocament i d'implantació de noves
activitats
enla
semi-illa delimitada pel passatge deJoaquim Rita i
pels
carrers de Concepció Arenal,
d'Irlanda
i del
Vallès,
definit
gràficament
enel
plànol annexat.
El Sr. Albesacreu queels dosanys
de la
pròrroga de
suspensió
dellicències
s'haurien de comptar
des
del 4
de desembre de 1987 perquè en el
període
comprès
entre aquesta data iel
21 d'abril de
1988
nos'hauria
atorgat pas capllicència; i el Sr. Serra i
Martí
accepta
que siguin dos anys a
partir de la primera
suspensió.
S'aprova amb la
modificació acceptada pel Regidor
de l'Àmbitd'Urbanisme, Obres i Serveis.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 16
de desembre de 1988 pels quals
s'aproven
A) inicial¬
ment: 1) El Pla
especial del sector
Sud-oest
de
l'antiga
Fàbrica Batlló situadaa l'illadelimitada pels carrersdel
Comte d'Urgell, delRosselló, de Viladomat i
de
París; 2)
el Pla especial per a ladeterminació de l'equipament
previstal'illa
delimitada
pels
carrersde la Travessera
de
les Corts, del
Berguedà, del
Taquígraf Garriga i de Prat
de Rull; 3) el Pla
especial de
protecció,
ordenació
volumètrica i determinació d'usos del Palau Abadal; 4)
el Plaespecialde
transformació
de
l'illa Hispano-Olivetti;
5)l'Estudi de
detall
d'ordenació volumètrica de la
finca
núm. 28del passeig de
Gràcia; 6) l'Estudi de
detall
pera l'establiment de les alineacions i rasants del carrer Casafranca entre el carrer de Can Basseda i la Car¬
retera de l'Església; 7)
l'Estudi de
detall
per ala
cons¬ trucció de cinc habitatges unifamilars ala finca
núms.
2-10 delcarrer de Plantada.
B) Provisionalment:
1) El
Pla especial
de l'Escola
Universitària Blanquerna.
C) Definitivament:
1)
L'Estudi de
detall
d'ordenació
volumètrica de la finca núm. 122 dela Rambla. El Sr. Serrai Martí comentaque abans de
l'aprovació
provisional del
Pla
especial del Palau
Abadal,
s'elevarà
una consulta a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
perquè dictamini si
tal Pla comporta
unamodificació
del
Pla General Metropolità; que en totcas,el
Pla
sotmès
aaprovació
nomodifica les
condicions de volum
sinó
d'ús i si l'hotel no arribava a construir-se el terrenycontinuaria qualificat com
equipament
sense recuperar laqualificació 8-a; i
quetambé abans de
l'aprovació
provisional, es
facilitarà
unestudi
econòmic del Pla
especial de
transformació
de
l'illa
Hispano-Olivetti.
El Sr. Lucchetti precisa que el vot
favorable del
seu Grup al'aprovació inicial
dels Plans
especials del Palau
d'Abadal i de l'illa Hispano-Olivetti resta
condicionat al
compliment dels
requisits
assenyalats pel Sr.
Serra i
Martí, és a dir, en el primer cas,
el fet
que nohi hagi
augment de la
volumetria
ni
transformació
aaltres
usosque nosiguin
d'hotel, i,
enel
segon, ala
presentació de
l'estudi econòmic esmentat.
El Sr. Bonet considera que el Pla
especial del
Palau
Abadal comporta una
modificació del Pla General Me¬
tropolità
perquè l'actual
qualificació de verd privat prote¬
git no permet usos
hotelers i,
pertant,
s'hauria
de
tramitar, simultàniamentuna
modificació del Pla
General
Metropolità; que
l'edifici actualment
existent
ala finca
s'hauriad'incorporar al
Catàleg
d'edificis arquitectònics
tant perla
substantivitat de
tal edifici
com persalvaguar¬
dar-ne el seu aprofitament; i que
el
seuGrup
veuamb
preocupació
ladinàmica
de
modificacions
puntuals del
d'haver-se fet ressò els mitjans de comunicació de l'interès de
l'Ajuntamentper modificar la normativa del Pla General
Metropolità pelque fa als equipaments d'ús residencial hoteler, qüestió prou important perquè aquest Plenari s'hi pronunciï ja que, atesa la situació actual, la manca
d'habitatges i els moviments especulatius del sòl, tal vegada convindria plantejar-se la necessitat de revisar el Pla General Metropolità, aprovat el 1976.
El Sr. Alcalde inquireix si el Sr. Bonet proposa que
sigui aquestAjuntament qui iniciï la revisió perquè tem que ja s'estigui elaborant, com el Sr. Parpal pot infor¬ mar; i el Sr. Bonetcontesta que ellproposa una reflexió d'aquest Ajuntament sobre la necessitat de revisar el Pla General Metropolità enel terme municipal de Barce¬ lona; i que les modificacions puntuals que s'aproven
sessió rera sessió, marquen unarevisió del Pla General
Metropolità.
El Sr. Parpal observa que la revisió del Pla General
Metropolità és un tema prou seriós per plantejar-lo
frontalment i no pas incidentalment dins del debat del
Plaespecial del Palau Abadal;que ala Comissió creada per elaborar el Pla territorial de la Regió I no figuracap representant d'aquest Municipi, el qual vol participaren la confecció del document i no tan sols en la seva
aprovació; i que la situació urbanísticaforça unarevisió del planejament vigent però s'ha de dur a terme amb
participació i amb democràcia i evitant la conversió dels sòlsagrícoles en residencials, decisióque exigeixmolta
curai prudència.
El Sr. Albesa recorda que les modificacions del Pla
General Metropolitàes tractaren en unasessió informa¬ tiva convocadapel Sr. Serra i Martí i, demanaalRegidor
Delegat per a la Promoció Urbanística i els Jocs Olím¬ pics i al Regidor de
l'Àmbit
d'Urbanisme, Obres iServeis, que tinguin l'oposició informada dels treballs
que s'estan preparant per presentar-los a la Comissió que elabora el Pla territorial de la Regió I. Tocant el Pla especial del Palau Abadal, creu que, en els termes
precisats pels Srs. Serra i Martí i Lucchetti, és encertat tot I comportar unamodificació del Pla General Metro¬ polità, perquè dubta que l'edifici pogués mantenir-se
gaire temps més com ahabitatge unifamiliar.
El Sr. Alcalde puntualitza que l'Ajuntament s'atendrà al dictamen que emeti la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en laqual, per cert, no hi és present.
El Sr. Bonet anuncia que, no obstant això, el seu
Grupvotarà en contra de l'esmentat Pla especial. El Sr. Cardona demana que esposiunaespecial cura
enla conservació de l'arbrat monumental afectat
pel Pla de l'Escola Blanquerna, I opina que la façana disse¬ nyadaper a la finca 122 de la Rambla pertorba l'estèti¬
ca del conjunt d'aquesta via, raó
per la qual resulta pertinent un informe del Servei del Patrimoni Artístic i Ambiental.
El Sr. Serra i Martí indica que esmiraràde
compatibi-iitzar les necessitats de l'Escola Blanquerna amb la conservacióo, si més no,el trasllatdel'arbratexistenta
la finca; i que el Servei competent ja ha emès
un
Informe positiu sobre el disseny de lafaçana
de la finca 122 de la Rambla que contribuirà a dignificar aquesta
via.
El Sr. Clos abona el criteri del Regidor d'Urbanisme, Cbres i Serveis precisantque, a més, en tal finca s'ha
previst també una façana al costat de mar que recau
sobre el Palau Moià; i que el disseny té un estil que complau tant els veïns I els Amicsde laRamblacom el Consell de Districte.
S'aprova el 4t punt de l'ordre del dia amb el vot en
contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers,Marcet, Cardo¬
na, Fabregat, Audet, i Olmedo, quant al Pla especial del
Palau Abadal.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 16de
desembrede 1988, pel qual s'aprovainicialmentl'Estu¬ di de detall d'ordenació de volums de l'illa delimitada per la plaça de Mossèn Clapés i pels carrers de
Balxeres, en projecte i Gran de Sant Andreu i es
prorroga la suspensió de llicències acordada el 2 de febrer de 1988 per un termini de dos anys a comptar del dia 25 de febrer de 1988.
El Sr. Alcalde comenta que aquest Estudi de detall
permetrà buidar l'interior de l'illa d'una part de les
indústries que hi ha instal·lades actualment.
S'aprovaper unanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 16de desembre de 1988 pel qual es dóna la conformitat al text refós del Pla especial d'ordenació del
Col·legi
Oak-House, situat al carrer de Sant Pere Claver núms. 12-18.
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos
1r. Desestimar el recurs de reposició interposat pel
Sr. Abelardo Lago i Pérez, contra l'acord del Consell Plenari, de 22 dejuliol de 1988, sobre l'organització de
la recaptació municipal, d'acord amb la fonamentació
continguda al'informe emès pels Serveis Jurídics, que
s'incorpora com a motivació específica del present acord, en compliment d'allò que disposa l'article 93,3
de la Llei de Procediment Administratiu, de 17 dejuliol de 1958.
2n. Desestimarel recurs de reposició interposat pel Sr.
Álvaro-Fernando
González i Aguirre, contra l'acord del Consell Plenari, de 22 de juliol de 1988, sobrel'organització de la recaptació municipal, d'acord amb la fonamentació continguda a l'informe emès pels Ser¬
veis Jurídics, que s'incorpora com amotivació específi¬
cadel present acord, en compliment d'allò
que disposa l'article 93,3de la Llei deProcediment Administratiu, de
17 dejuliol de 1958.
3r. Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Ferran Palau i Curell, contra l'acord del Consell Plenari, de-22 de juliol de 1988, sobre l'organització de
la recaptació municipal, d'acord amb la fonamentació
continguda al'informe emès pels Serveis Jurídics, que
s'incorpora com a motivació específica del present
acord, en compliment d'allò que disposa l'article 93,3
de la Llei de Procediment Administratiu, de 17 de juliol
de 1958.
4t. Desestimar el recurs de reposició interposat
pel
Sr. Ricardo Arderiu i de Madariaga, contra l'acord delNÚM. 4 10-11-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 85
El Sr. Albesa observa que la
reorganització
de la
Recaptació municipal
s'aprovà
el
22
de juliol
de
1988
per
la
via
d'una
moció
que
al
seu
entendre,
no era
la
més adequada, i
deixava
ala
discrecionalitat de l'Alcal¬
diala
implantació del
nousistema;
quel'actuació dels
actuals sistemes de
recaptació
no li semblapasdolen¬
ta; que
abans
de l'acord esmentat,
no esdonà audièn¬
cia alsrecaptadors que enresultarien
afectats; i
quesi
bé el Regidor de
Finances
garantí,
ala reunió del
Consell Municipal Permanent, que es
respectarien els
drets delsesmentats recaptadors i del seu personal, el Gruppopular,
conseqüent amb les
reservesformulades
al'acord pres el mes de
juliol,
s'abstindrà
enla
votació
del dictamen anterior.
El Regidor de Finances,
Sr.
de
Nadal, confirma el
compromís
derespectar
els drets adquirits pels
recap¬ tadors i el seu personal mitjançantles degudes
com¬pensacions
i
l'oportunitat d'incorporar-se
ala
novarecaptació municipal
atesala
sevaalta
professionalitat; i
significa que
els
recursosdesestimáis
esbasen
enel
caràcterconcessionalde les relacions entreels recapta¬ dors i l'Ajuntament
però,
ajuí
del'equip de
govern,tals
relacions tenen uncaràcter especial i complex.
S'aprova el dictamen
amb
l'abstenció dels Srs.
Laca-lle, Albesa, i Fernández i Diaz.
Negociat dePressupostos i
Comptes
Aprovarels Comptes del Pressupost
de
l'exercici de
1987, als que s'acompanyen les corresponents
liquida¬
cions, com també el Compte
d'Administració
delPatri¬
moni.El Sr. De Nadal posa en relleu
l'esforç
pergarantir
l'absoluta transparència dels Comptesmunicipals,
no tan sols en l'aspecte externsinó
també
enl'intern,
facilitant l'accés dels membres del Consistori atots els expedients de despesade manera que
l'Ajuntament ha
donat exemple de tenir portes de vidre enels
seus arxius econòmics i comptables. Indica que totsels
Comptessotmesos aaprovació han estat
degudament
intervinguts i comptabilitzats i, per tant,
resulta
proce¬dent aprovar-los perquè, a juí de la
Intervenció
munici¬
pal, reflecteixen el moviment econòmic de l'Ajuntament durant l'exercici de 1987; que s'han adoptat les mesu¬res i els requeriments adients per corregir les
petites
irregularitats advertides per la
Intervenció,
itambé els
sistemes coercitius perevitar increments de les
quanti¬
tats lliurades quan es tenen pendents de lajustificació
reglamentària lliuraments anteriors; que no s'ha vulnerat
en cap cas la normativa vigent sobre la
contractació
i
tampoc no s'han desviat diners d'unes funcions vers
d'unes altres, perquè els gestors
pressupostaris han
sabut mantenir l'estanqueïtaten elsrecursos queadmi¬
nistren; i que dues recomanacions de cara exercicis
vinents serien una major cura en els terminis
i
enels
aspectes formals de lesjustificacions de diners
rebuts
amb tal caràcter.El Sr. Albesa, tot i reconèixer que el seu Grup ha tingutaccésatotaladocumentació necessària iqueels
Comptes
de 1987 reflecteixen una millora respecte alsde l'exercici anterior, manifestaque el seu Grupno pot donar el seu vot positiu al dictamen
perquè
sibé els
Comptes
quadren formalment, l'administració dels158.524milions que importavael Pressupost
consolidat
de 1987 no s'ha realitzat seguint uns principis acurats
d'austeritaten ladespesa i d'eficàcia en els resultats.
Comenta que de l'examen dels
42.000 lliuraments
realitzats durantl'exercici se'n desprenen les considera¬cions següents:
a) Que persisteix el costum
de
nojustificar els lliura¬
ments fets amb aquest
caràcter,
dins eltermini de
tresmesosfixat ala regla
26,2
de laInstrucció
de
Comptabi¬
litat, en l'article 3,5 b) de les Basesd'execució
del
Pressupost i a l'article
439 del Reial
Decret Legislatiu
781/1986, de 18
d'abril,
il'incompliment
d'aquesta
obligació és
d'extraordinària importància
perquè
es tracta de cabals públics i cal recordarla
valoració
que formulen tant laSindicatura deComptescomelTribunal
de Comptes sobre lesjustificacions presentades
fora
de termini, supòsit en
què
es troben un59 % dels
lliuraments a justificar de 1987 -algundels quals s'ar¬
riba ajustificar amb unanyde
retard-, i
això desqualifi¬
ca la gestióeconòmica i
potcomportar
percepcions
indegudes d'interessos.
b) Que tampoc
és
correctela forma
com espracti¬
quen algunes justificacions que aporten, per
exemple,
resguards de la targeta
Visa, comprovants
de data
anterior a la del lliurament, anomalies totesque denoten
manca d'interès dels responsables de les
Àrees
peradministrar adequadament els diners
públics.
c) Que ha constatat
també
infraccions de
l'article
35,2 c) de les Bases
d'execució del Pressupost,
on esprohibeix aplicar diners a
finalitats
diferents de les
establertes en la partida amb
càrrec
a laqual
eslliu¬
raren.
d)Que enalgunes
justificacions figuren despeses
de
personal que estan prohibides en
els lliuraments
ajusti¬
ficar.
e)Que enaltres manquenels comprovants o
aquests
no contenen cap referència a l'Ajuntament de
Barcelo¬
na, com es preceptiusegons l'esmentat article
35,2
de
les Bases d'execució del Pressupost.f) Que no es reculltampoc
el motiu de
determinades
despesesperaperitius, restaurants
i diversions,
ni
cons¬ ta tampoc qui les haautoritzat.
g)Que en alguns comprovants no
figura
la
pertinent
retenció de l'impostsobre la renda de les persones
físi¬
ques.
h)Que en elscasos en
què l'import i el perceptor
són
coneguts, el procediment correcteseria el pagament
en ferm.i) Que en els lliuraments per pagar
honoraris i
perso¬ nal contractat no s'especifica latascarealitzada.
j) Que les quantitats
satisfetes
aTeasa
emparen una situació propera al prestamismelaboral,
perquè els
empleats d'aquesta empresa presten
els
seusserveis
colze a colze amb els funcionaris, i reben ordres direc¬ tes del Cap de la
dependència
ontreballen des
de fa
anys i no cobreixen pasbuitstemporals de llocs de tre¬
ball.k) Que s'han pagat
quantitats molt importants
per treballs d'impremta sense especificar perquina
raó
no s'havien encarregata la ImpremtaMunicipal.
I) Que li criden
també
l'atenció
els
diners
esmerçats
en campanyesde
sensibilització
de diversos
col·lectius,
els aturats, per exemple, que no tenen cap
necessitat
de sensibilització sinó de llocs de treball.
m) Que tampoc troba adequats
els pagaments
per reconeixements de crèdit de l'any anterior.n) Que no acaba d'entendre per
què
l'Ajuntament
ha
o)Que la contractació directa d'obres públiques, que supera la realitzada mitjançant subhasta o concurs, ultra produir una desigualtat d'oportunitats entre les diverses empreses i afavorir l'amiguisme, comporta increments en els preus que arriben al 62 % en alguns casos.
p) Que el redactat d'algunes factures nopermet cap verificació.
q)Que nos'han realitzat tampoc auditories tècniques
per fiscalitzar els pagaments de les obres públiques i verificar la seva concordança, tanten quantitatcom en
qualitat, amb els corresponents pressupostos.
Confia, finalment, que si continua el procésde millora de la gestió que ja es constata el 1987 en relació a
l'exercici anterior, pugui l'any vinent aprovar els Comp¬ tes d'aquest exercici.
El Sr. Mas formula, d'antuvi, les següents reflexions: que, malgrat elsseusaspectes formals, l'aprovaciódels
Comptes municipals és un acte important perquè per¬ metdeterminar els nivells d'eficàcia i el rigoradministra¬ tiu de l'Ajuntament i és, en definitiva, un indicador del bon govern del Municipi; que la discussió delsComptes
es produeix molt temps després del tancament de
l'exercici i això afavoreix una certa amnèsia sobre els temesmés candents; que s'ha realitzatunaanàlisi molt
sectorialitzada dels Comptes del Pressupost de l'Ajun¬ tament però manca una visió global del funcionament conjunt pressupostari de l'Ajuntament, i dels Organis¬
mes autònoms i de les Empreses municipals,
a pesar
d'éssercadavegada més important la tasca descentra¬ litzada, puix, encara que els Comptes de les empreses també acaben passant per aquest Plenari no hi ha una discussió simultània sinó que, els d'aquestes s'exami¬
nen en un moment determinat i la liquidaciódelsComp¬ tes del Pressupost de l'Ajuntament es tracten en una altra ocasió quan seria convenient un debat homogeni
sobre els Comptes del Pressupost consolidat; que es contesten amb sensible retard, possiblement per man¬
ca de mitjans, els informes que el seu Grup sol·licita sobre manaments específics, i fins ahir, concretament
no va poder disposar de l'informe de l'Interventorsobre
els Comptes de 1986; i que no hi deu haver un
seguiment del desenvolupament de la gestió pressu¬
postàriaal llarg de l'anyi, probablementper això, no ha
tingut encararesposta la peticiódel seu Gruprelativa al graude compliment delPressupost
d'enguany,
formula¬da el proppassat mes d'agost.
Entrant jaen el comentari dels Comptes sotmesos a
aprovació -en el qual obviarà les referències personals
perquède forma directaoindirecta es poden deduir de
l'informe que fa unes setmanes facilità a l'Alcaldia-, in¬
dica:
a) Que en quatre lliuraments ha observat quantitats sobrants no retornades, de les quals l'Interventor ha
hagut de reclamar elreintegrament, de maneraquesi la situació no es regularitzava, caldria exigir fins i tot
responsabilitats penals.
b) Que un 53 % de manaments, en una mostra de 100, no estaven justificats o varen ésser-ho fora del termini legal i aquest percentatge no denota unes
irregularitats puntuals sinó un grau de desencert molt
alt.
c) Que sobreunamostra també de 100 lliuraments a
justificar, el 40 % s'aplicà, totalment o parcialment, a
finalitats diferentsd'aquelles per ales quals eslliuraren.
d) Que ha advertit la manca de retenció sobre l'im¬ post de la renda sobre les personesfísiquesen catorze
lliuraments i l'aplicació incorrecta d'aquestaretenció en altres vuit casos.
e) Que en un 56 % dels lliuraments estudiats, la
despesa s'havia produït abans de la data de lliurament de manera que el control de la despesa escapa a
l'autoritat -normalment l'Alcaldia- queha d'autoritzar-la. f) Que el volum dels lliuraments a justificar resulta molt alt malgrat l'excepcionalitat que hauria de tenir aquest sistema, la utilització del qual no trobaraonable
quan es tracta d'expropiacions o de subscripcions a
publicacions periòdiques.
g) Que en un 57 % de la mostra analitzada, les
justificacions eren incorrectes o insuficients perquè
mancaven els rebuts o els presentats no portaven dates, i no hi havia les factures originals o, almenys, còpies autenticades.
h) Que malgrat els esforços d'algunes
Àrees,
les sol·licituds de subvencions són moltpobres en explica¬ cions i només aporten les despeses previstes i això potdonar lloc a subvencionar activitats que no ho necessi¬
ten o que ja compten amb ajudes d'altres Administra¬
cions, raó per la qual propugna l'aprovació d'una nor¬ mativa que reguli la sol·licitud, atorgament i control de les subvencions.
i) Que en els justificants de molts lliuraments s'hi
observenrectificacions, principalment de dates. j) Que en la mostra relativaa lesobres d'infrastructu¬
raiurbanització, només un 16 %s'adjudicàpersubhas¬ ta i un 25 % ho fou per concurs, mentre
que el 59 %
restant es decidí per contractació directa,
quan aquest hauria d'ésser el sistemaexcepcional, i peraixò preco¬ nitza l'aplicació dels quadres de preus dels elementes d'edificació, urbanització i enginyeria civil elaborats per
l'Institut deTecnologiade la Construcció deCatalunya. Diu, en conclusió, que els percentatges que ha indicat són molt elevats, especialment en aquells as¬ pectes pressupostaris que són més sensibles a la
comissió d'errors; que malgrat la tímida tendència ala millora que ha pogut constataren algunscasos, el rigor administratiu en el funcionament intern no sembla una
prioritat de l'equip de govern i aixòestà molt lligat amb
el respecte a les formes que, sovint, s'obliden com
esdevingué a la darrera sessió en què, obviant la
legalitat, s'aprovà una emissió de deute sense el pre¬ ceptiu informe de l'Interventor i, conseqüentment, noés d'estranyar observar la mateixa tendència en el control
intern de l'Ajuntament; que ha d'agrair la transparència que hihagut per al'anàlisi, no exempta d'incomoditats, dels Comptes de 1987; i que, com es desprèn de l'informe dels Comptes, la Intervenció està mancada dels mitjans materials necessaris perfer un seguiment exhaustiu, puntual i precís d'aquelles parts del Pressu¬ post que són més sensibles i, concretament, dels manaments a justificar, raó per la qual demana
que es
prenguin les mesures pertinents per resoldre aquesta
mancança.
Anuncia finalment, que per totes les raons exposa¬ des, el seu Grup votarà en contra del dictamen ja que
encararesta un llarg camí perrecórrer fins apoder-los
aprovar perunanimitat.
El Sr. De Nadal recull la conveniència de realitzar auditories
tècniques
de les despeses municipals ide
desplegar
una normativa reguladora de les subven¬ cions, completa i clara, aspecte aquest en el qualla
legislaciócatalana resulta més avançada quel'estatal.
NÚM. 4 10-11-1989
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
87
no és lamés idònia per a una
administració
moderna;
que laimplantació
dels
principis de
descentralització
i
responsabilitat
de la despesa
descarregarà de molta
feina la Intervenció; que la figura
de les bestretes
de
caixa reduirà considerablement el nombre
dels lliura¬
ments a justificari, consegüentment,
la
problemàtica
que
aquest
sistema
genera;i
quel'any
vinent els
efectius de la Intervenció s'ampliaran en dos nous
funcionaris amb habilitació nacional, que vindran a
sumar-se al Vice-interventor i als dos Interventors ad¬ junts que
hi ha
ara.Puntualitza després que la Tresoreria i la
Intervenció
controlen tots els comptes generadors d'interessos;
que no es paguen
despeses
de personal
através del
Capítol 2; que
les
possibles equivocacions
enl'impost
sobrela renda de les persones
físiques
no hanimplicat
desviacionsdels fons quecorresponen al'Estat
perquè
s'hancorregit adequadament; que
la
contractació direc¬
ta, enlaqual noespotveure
amiguisme
perquè realitza
prèviauna
concurrència d'ofertes
entre
contractistes de
reconeguda
solvència,
esrealitza
sempredesprés d'un
informe del Secretari que la considera
justificada;
quequan, peruna
banda,
s'està
demanant
al'Administració
municipal
l'eliminació
deformalismes
inútils,
perl'altra
seli vol imposar unaestranya
cotilla
envirtut
de la qual
semblen millors els mecanismes més complicats; i que laComissiódeComptes podria
complir molt
bé
la
tascad'oferir lavisióglobalitzadora de la
comptabilitat
munici¬
pal però hauria de confiar a la
Intervenció
i
al'Àrea
de
Finances la rectificació de les petites
anomalies
pertal
de poder mantenir unadiscussió seriosa sobre
l'eficà¬
cia en l'esmerçamentdels dinersmunicipals.
El Sr. Serra i Martí indica que els quadres
de
preusaplicats pels Serveis tècnics
municipals
estan perdes¬
sota dels aprovats per l'Institut de
la
Tecnologia de la
Construcció deCatalunya, i, pertant,
són
absolutamentcorrectes; que la
contractació
directa esdecideix
sem¬ pre després d'unaconcurrència d'ofertes entre
vuit
o deu empreses com amínim,
que permetseleccionar el
contractista més adequat en
funció
de lescaracterísti¬
ques de l'obraaexecutar; ique tal sistema
és perfecta¬
ment utilitzable en projectes inferiors
ais 50 milions
de
pessetes, com són la majoria dels que s'adjudiquen mitjançant aquest sistema.
El Sr. Truñó subratlla que sesent solidari de totes les
decisions de l'equip de govern
però,
concretamenten matèria d'esports i joventut, hi ha unesbases
per al'atorgament de subvencions, que
té
lapublicitat degu¬
da en els mitjans decomunicació
i entreels
sectors interessats, les Federacions esportives, elConsell de la
Joventut i les entitats juvenils; que tal
normativa obliga
tant l'Àrea central comels Districtes; que els criteris dedistribució de les subvencions juvenils
són discutits
amb el Consell de la Joventut de Barcelona i les granslínies de distribució de les subvencions per els grans actes esportius de laCiutat ho són amb el
Consell de
l'Esport; i que creu que els Presidents de
Districte
segueixen la mateixa metodologia i li consta quetambé
lesÀrees
de Serveis Socials i Cultura tenen uns ele¬ ments per distribuir les subvencions que atorgan.S'aprova el dictamen amb els vots en contra dels
Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Cardona, Fa¬
bregat,
Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa i, Fernández iDíaz.
El Sr. Alcalde posa en relleuuna
vegada més la
doble
auditoria -que no es dóna en
Administracions
supe¬riors- a què estan sotmesos
els Comptes de
l'Adminis¬
tració local ja que tots els Regidors tenen
accés
ala
comptabilitat municipal i als seus
documents
justifica¬
tius i, a més, hi ha el control del Tribunal de
Comptes.
Agraeix la tascadesenvolupada
perl'Àrea
de Finances,
per la
Intervenció i els Grups de
l'oposició, si bé li
agradaria que
després del debat
anterior
noquedés
enl'opinió
pública
laimpressió
queles
Administracions
públiques ho fan tot
malament,
puix si
bé hi ha incohe¬
rències entre la norma i l'actuació, també hi ha una necessitat d'adaptar les normes a la
realitat actual
perquè les actuacionssiguin, alhora, correctes,
àgils i
eficaces i perquè
l'acció municipal
noestigui condem¬
nada al descrèdit.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
disposa el debat conjunt
dels dos punts següents
de
l'ordre del dia.
Aprovar el Pressupost
de l'Institut
Municipal de Pro¬
moció Urbanística i Jocs Olímpics per a
l'exercici de
1988 i les seves Basesd'execució.Aprovació del Pressupost
General
per a1989.
Aquest punt de l'ordre
del dia
esconcreta
enla
següent proposta:
Aprovarel Pressupost
General
per a1989 i les
seves Bases d'execució, en el qual es troben integratsals
Pressupostos dels Organismesautònoms
municipals
següents: Instituts
Municipals de
Serveis Funeraris,
d'Assistència Sanitària, de Prestacions d'Assistència
Sanitàriaal Personal Municipal, i de
Promoció
Urbanísti¬
ca i JocsOlímpics; Patronats
Municipals de
l'Habitatge,
de l'Orquestra Ciutat deBarcelona, de
Guarderies, de
l'Escola Massana, de Disminuïts Físics, de Disminuïts Psíquics, de Turisme,
Avillar Chavorros,
i de la
Fundació
Mies van der Ròhe; com també els de les Societats
Mercantils Privades Municipals: Transports de
Barcelo¬
na, SA, FC Metropolità de Barcelona,
SA, Societat
Municipal d'Aparcaments iServeis, SA,
Parc Zoològic,
SA, Informació Cartogràfica i de Base,
SA, Iniciatives
Municipals Empresarials, SA, BarcelonaActiva,
SA,
Anella Olímpica de Montjuïc,
SA,
VilaOlímpica, SA,
Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA,Promoció Ciutat Vella, SA, i els de Mercabarna, SA, i
Tractament i Eliminació de Residus, SA.
La Presidència fa avinent que el Grup popular
ha
presentat una esmena a latotalitat de
l'anterior dicta¬
men que s'haurà de votar primer,
però
creu quemeto¬
dològicament el
debat hauria de
començaramb la
presentació
dels Pressupostos acàrrec del Tinent d'Al¬
calde
d'Organització
iEconomia.
El Tinent d'Alcalde
d'Organització
iEconomia, Sr.
Raventós, comença la sevaexposició dient
queel
Pressupost General de 1989 es
caracteritza
perésser,
marcadament, al servei de la Ciutat; que a partir d'a¬
quest criteri
bàsic s'han definit
unseixos
quedetermi¬
nenla configuració del Pressupost
i
quesón l'austeritat
-ésadir, lamoderació de la despesa-, la
disminució de
la fiscalitat, l'esforç inversor per millorar
els
serveis,
l'impulsa la
descentralització
perapropar-los al ciutadà,
i lacorrecció delsdesequilibris de la Ciutat; que
Barce¬
lona és el municipi d'Espanya queté
un pressupostmés elevat ambconcordança a la voluntat
de
transfor¬
mació de la Ciutat; que
l'aprovació
del Pressupostés
l'acte polític més important de tot
equip de
governperquè mentre les demandes
són gairebé il·limitades,
les disponibilitats derecursos
són finites i,
pertant,
cal
dinamis-me, creativitat i il·lusió que viu la Ciutat, i també els
problemes i desequilibris territorials i socials que s'han de corregir, sobre tot quan la consolidació del procés
democràtic permet l'expressió fluida de les demandes
ciutadanes i dels diversos interessos, si bé aquests no són sempretotslegítims; que partint delmarcanteriora
l'hora de confeccionarun pressupost s'ha de determi¬ narquin és el nivell de pressiófiscal
quegravitarà sobre els ciutadans, i a què es destinaran les diferents parti¬ des, és a dir, com es farà funcionar la Ciutat, què es
destinarà a benestar social, com s'ha de corregir les
desigualtats, coms'ha de potenciar la descentralització i què cal destinarala promocióde la Ciutat, incògnites
totes ques'han de resoldre ambunafórmula d'equilibri
que iguali els recursos amb les demandes i estigui
d'acord amb els programes votats majoritàriament per l'electorat.
Explicatot seguit,il·lustrantlessevesparaules amb la
projecció de quadres i gràfics, les grans xifres pressu¬
postàries i destaca que el Pressupost consolidat per a
1989totalitza 254.482 milions; que el Pressupost propi de l'Ajuntament importa 131.230 milions de pessetes mentre que els del conjunt d'empreses i institucions i patronats municipals totalitzen 141.009 milions que re¬ presenten el 55,4 % del total consolidat; que les inver¬ sions consolidades passaren de 21.950 milions el 1986
a 27.000 milions el 1987, 48.000 milions el 1988 i
80.000 milions el 1989 -queés desglossenen 14.550a càrrec de l'Ajuntamenti 65.715 a càrrec de les Empre¬
ses i Organismes autònoms-; que l'increment de l'en¬ deutament de l'Ajuntamentserà de 10.373 milions, xifra
lleugerament inferior a la de 1988, i computant-hi les
Empreses i
Organismes
autònoms, l'endeutament netserà de 69.825 milions xifra inferior a l'import de les
inversions; que la plantilla de funcionaris i personal laboral és de 12.504 persones i la de les empreses,
institucions i patronats municipals en suma 10.593,
però descomptant els 724 funcionaris que presten servei en aquestes últimes, la plantilla global conjunta
és de22.373;que elpesdelsectorpúbliclocal sobre el
producte interior brutde la Ciutat-estimaten2,7 bilions
de pessetes- és d'un 9 % quan l'any anterior era del 8,2 %, per causadel gran esforçinversor que es pensa realitzar; i que l'import del Pressupost consolidat dividit pel nombre d'habitants dóna unes 150.000 pessetes per ciutadà, xifra molt pròxima a les 145.000 pessetes perhabitantque representaelPressupostde la Genera¬ litat.
Entrant després a analitzar el Pressupost estricte de l'Ajuntament, informa que el Pressupost de 1988 apro¬ vat pel Plenari importava 124.850 milions de pessetes
però, per fer-lo homogeni amb el de 1989, s'han de
deduir els 8.785 milions esperats de la subvenció de capitalitatque no es vanrebre i els 1.270 milions del Pla
d'OcupacióComunitàriaqueel 1989 té eltractament de
partida ampliable, i afegir-hi, en canvi els 3.195 milions
de la transferència de l'Estat a aquest Ajuntament
perquè la traspassi a la Mancomunitat de Municipis
Metropolitans, correccions totes que suposen una re¬ ducció de 6.860 milions; que respecte al Pressupost
homogeni de 1988 els ingressos totalstenen uncreixe¬
ment de l'11,22% mentre que els ingressos tributaris
augmenten comptabiement tan sols en un 3,04% -el
4,68 % si s'eliminen, seguint l'informe de la Intervenció, els 1.035 milions transferits a la Diputació- i, en canvi, lestransferències corrents augmenten el 27,45 %;
que
l'equip de govern es reserva proposar, abans de l'apro¬
vació definitiva, algunes modificacions en el total d'in¬ gressos peroperacions de capital;que l'incrementdela
despesa éstambé de l'11,22 % però amb unadistribu¬
ció molt desigual perquè mentre les operacions
cor¬
rents augmenten el 6,12%, les de capital creixen el 33,24 % i les financeres ho fan en el 71,85 %, percen¬ tatges aquests darrers que palesen
l'esforç
d'inversióide retorn de capital que es pensarealitzar.
Afirma que els eixos de la voluntat política que ha
inspirat la confecció dels Pressupostos han tingut la
seva plasmació en el projecte sotmès aaprovació,
tot
dient:
a)Pel que faal'austeritat de ladespesacorrent:que queda ben palesa en la mitjana d'increment -el
6,12%- que té la següent distribució per capítols: el 7,31 %en elcapítol 1, el 7,19 % en el2, el 4,25 % enel 3 i el3,51 % enel4; que lasumadelscapítols3 i 9 dóna 22.500 milions de pessetes equivalent al 24,66 % que
roman dins els límits establerts; que les comparacions amb altres Administracionsdemostren també lapolítica
municipal de contenció de lesdespeses perquè mentre els nostres pressupostos creixen i'11,22 %, els de l'Es¬
tat i els de la Generalitat ho fan, respectivament, en el 14,5 i en el 22,5 per 100; i que mentre el 1988 l'estalvi
sobre la despesa correntfou de 2.516 milions, el 1989 serà de 7.864 milions amb un augment de 5.348
respecte a l'any anterior que es prova de l'esforç en aquestsentit de tot l'equip de govern.
b) Pelque fa ala disminució de lapressió fiscal: que quan el 1988 el producte interior brut de la Ciutat ha crescut, en termes nominals, unamica mésdel 10%i, superades les primeres estimacions del Govern és
d'esperaren el proper any uncreixement, també nomi¬
nal, de l'ordre d'un 10%, els impostos i les taxes
municipals pujaran un 4,68 % percentatge que estroba perdessota de la inflació de 1988 i de la raonablement prevista per al proper exercici; que, per altra banda, mentre el 1988 la pressiófiscal representava el 2,47 % del Producte interior brut, aquest percentatge baixarà
l'any vinent el 2,40 % i, pertant, perderá pes, tendència aquesta que confirma també l'anàlisi d'altres paràme¬ tres, com el de la rendadisponible de les famílies -en elsquals no desitja estendre's- i que ha estatpossible
gràcies alapolítica de rigor i moderació enladespesa i
a l'increment de l'aportació del Fons de cooperació local de l'Estat, que el 1989 s'elevarà en 7.980 milions,
als quals s'han de sumar uns 1.000 milions més per
major recaptació, o sia, en total 8.980 milions -el 30 %
mésque l'exercici anterior-;que aquesta xifra superala
que s'havia previst el 1988 com a subvenció per les despeses de capitalitat i suplència -pretensió aquesta que es manté, si bé no se li dóna una traducció
pressupostària perevitar els problemes que la seva no
materialització provocà, i que serà reiterada en una propera sessió- de manera que els ingressos corrents
es xifren en 113.000 milions de pessetes -quan l'any anterioreren 109.000-delsquals 43.811
corresponen a transferències de l'Estat i Generalitat; que, tanmateix, mentre el 1988 les transferències de l'Estat importaren
33.962 milions i se n'esperaven altres 1.770 com a
compensació per les despeses de capitalitat i suplèn¬
cia, enguany no es consigna cap aportació peraquest darrer concepte, si bé les transferències de l'Estat pujen a 42.493 milions; que correlativament, seguint la
mateixa línia de realisme pressupostari però no
de
renúncia a les nostres expectatives, tampoc es consig¬
na res -trets els 185 milions d'unes
