Barcelona i el llibre, una relació solida
Barcelona i els llibres formen un binomi indissociable des de fp més de cinc segles. En aquest temps, la ciutat ha vist néixer i consolidar-se institucions clau en J'ambit de· les lletres, com la Biblioteca de Catalunya o I'Ateneu Barcelonés, que més enlla del seu paper com a conservadores i difusores d'lmportants col-leccions bibliografiques presenten també una sólida oferta cultural; en el cas de I'Ateneu, a més, amb una important tasca formativa, amb l'escola d'escriptura més important a Espanya.
La ciutat ha viscut el boom de la narrativa hispanoamericana del segle XX i, de la ma de l'agent literaria Carmen Balcells, ha lligat per sempre la ciutat a trajectóries d'escriptors universals com García Márquez, Vargas Llosa, Goytisolo, Marsé o Cabrera Infante. S'ha afermat com a seu de segells editorials de reputat prestigi i lideratge internacional, i ha anat més enlla del paper d'escenari literari, com quan Cervantes hi situa les peripecias de Don Quixot, esdevenínt, en ocasions, un personatge més, si no la protagonista.
~En els darrers anys, a més, ha esdevingut referent d'interculturalitat i modernitat amb una oferta nodrida de festivals literaris que donen visibilitat a generes i subgeneres, des de la novel.la negra fins al manga, i que culminen en la festa delllibre per excel·léncia: Sant Jordi, referent indiscutible al món que aconsegueix vendre 1 ,6 milions d'exemplars en un sol día.
L'ecosistema del llibre que s'ha entreteixit a Barcelona, amb editorials, autors, agents literaris, traductors, il-lustradors, impressors, · distribu"idors, llibreters, bibliotecaris i lectors, és dones un deis principals valors culturals i un deis trets distintius de la ciutat.
Pel que fa a la produccló editorial, Catalunya presenta una rica diversitat empresarial, que compren des de !'editorial més antiga del continent europeu, Publicacions de I'Abadia de Montserrat, fins a un gran nombre de petits segells -editorials especialitzats. Actualment Barcelona representa gairebé la meitat de la facturació del global espanyol amb 1.116 milions d'euros el 2015, aglutinant un ter~ de l'ocupació del sector editorial de l'estat. La ciutat és un terreny d'enorme fertilitat per als creadors de continguts, precisament perla gran quantitat d'editorials, la seva diversitat i el paper de les agencies literarias; el 21% de les agencies de tot l'estat són a Catalunya.
Gracies a aixó i a la for~a d'un Ilegal cultural amb un alt al poder d'atracció, els autors a casa nostra presenten una enorme diversitat, lingüística i tematica. La literatura catalana és prolífica en autors en llengua propia, i les traduccions d'obres catalanes a altres idiomes viuen una época daurada, amb nombrosos contactes i intercanvis que afavoreixen tant les traduccions com les edicions per part d'editorials estrangeres d'autors contemporanis i d'obres classiques.
lmpressors, distribu"idors 1 llibreters són actualment la baula de la cadena de valor del sector que més nota la sacsejada de la digitalització i la irrupció de les noves tecnologies. Són models de negoci en pie procés de transformació que, malgrat tot, es mantenen, amb una oferta de 800 impremtes a la demarcació de Barcelona, una yintena de distribu"idors al marge deis grans grups, i una gran xarxa de punts de venda, de la qual més de la meitat són lllbreries independents i cadenes de llibreries (55%); aquests establiments ja han anal més enlla de la seva funció originaria (tot i que la venda de llibres continua essent la seva principal font d'ingressos, al voltant del 70%), i han esdevingut auténtics punts de trabada i referencia cultural on s'organitzen presentacions, conta cantes, conferencies, lecturas animadas, tallers o fins i tot exposicions, eixlplant J'univers del que tradicionalmen s'havia considerat lectura, cap a nous horitzons.
.
.
gran oferta de serveis i activitats culturals. La lectura i el préstec de llibres, tot i que aquest darrer ha disminuit en un 4,2%, continua essent l'activitat principal de les biblioteques de Barcelona - el servei públic més ben valorat de la ciutat-, on es van deixar 349 exemplars en préstec de mitjana perdía, i
s'hi van fer 127 usos d'internet. La xarxa de Biblioteques de Barcelona, distribuida territorialment amb més de 40 centres és un deis trets distintius més importants de la ciutat respecte del fet lector. Aquestes dades ens parlen clarament d'un canvi en els habits de lectura, una de les bases de la gran transformació a qué esta sotmés el món del llibre, arran de la generalització de les noves tecnologies. generacions més joves de lectors segueixen un patró de lectura altament influ'it pel factor digital, que els fa tendir cap a la immediatesa i impaciencia. D'altra banda, la proliferació de dispositius que faciliten la lectura ha permés una Kcolonització" de nous espais i temps per llegir, donant arguments per contradir el discurs que afirma que es llegeix menys que abans. Les histories, la narrativa, són cada día més centrals. Podriem afirmar que es llegeix diferent.
Els grans reptes del sector
El nombre d'exemplars editats es manté constant en els darrers tres anys, i malgrat que el nombre de títols editats presenta un increment significatiu del10%, la tirada mitjana va disminuint. 1 és que en l'era transmédia, hi ha una practica de lectura que no sempre és considerada com a tal, perqué aquesta es fragmenta en una multiplicitat de dispositius (deis ebooks a l'qrdinador, passant pel móbH i les tauletes), i apareixen noves formes de lectura (i també de producció textual). És per aixó que un deis grans reptes que afronta el sector delllibre és prestigiar la lectura i augmentar els lectors en aquest moment de transit tecnológic.
En aquest sentit, no podem perdre de vista la generació millennial, la mateixa que va descobrir amb Harry Potter el poder deis llibres: cercaran probablement la propera lectura a través de la xarxa, on passen una mitjana de 5 hores diaries se n'informaran, compraran, llegiran opinions independents, o consumiran un llibre com a part d'un contingut més ampli que té altres expressions en una serie de televisió o una xarxa social. És, per tant, clau que el sector trobi la manera d'arribar a aquest coHectiu i d'oferir-los continguts de qualitat en diferents formats. Tanmateix, el suport imprés es manté encara avui com el favorit per cobrir la majaría de necessitats deis lectors, mentre que el digital permet allargar i compartir l'experiéncia de llegir. Aquí, biblioteques i llibreries són actors destacats, i per a elles s'obre un gran ventall d'oportunitats de nous usos i serveis per aconseguir captar l'atenció deis lectors.
La transformació del sector per adaptar-se a la revolució digital és sens dubte l'altre gran desafiament que té l'ecosistema delllibre; tata la cadena de valor es veu afectada per uns canvis que eliminen barreras d'entrada i revolucionen tant la creació, la producció, la promoció i la comercialització, com el consum. Transformar-se voldra dir reflexionar de nou sobre els continguts i el paper del llibre, tant des de la perspectiva económica, com a producte que es comercialitza, com des de la vessant cultural, com a suport de creació. Caldra replantejar el concepte de propietat inteHectual en un món cada vegada més global, explorar noves vies de distribució i comercialització, reinventar el concepte tradicional de biblioteca, i trabar la fórmula per assimilar els processos innovadors amb agilitat.
En aquest context, és imprescindible fer palesa la crelxent capitalltat de Barcelona, respecte de Catalunya i d'Espanya, també de !'América Llatina i fins i tot a nivell global, ambles xifres que avalen la importancia de la ciutat per a la indústr¡a del llibre. Igual com l'evolució de la incessant activitat líteraria que genera la capital catalana, am' més d'una quinzena de Festivals literaris al llarg de l'any que aglutinen el conjunt del sector, la pr,séncia estable en fires internacionals, o els gairebé 30 premis literaris que congreguen la indúsyia, sense oblidar la gran festa de Sant Jordi i el seu indiscutible protagonisme a nivell internacional.
1 és que Barcelona té molt a dir en el procés de reinvenció que afronta el sector, i ho fa amb l'aval de ser Ciutat de la Literatura de la UNESCO, una distinció que li ha permés incrementar la presencia internacional en tires com les de Bolonya, Praga o Frankfurt, i innovar ambla creació i consolidació de nous projectes, alguns ja transmédia. 1 és que la mateixa tecnología que posa en escac el sector és la que també obre la porta a nous canals de comunicació, noves estrategias de promoció i noves vies de distribució, comercialització i lectura.
El pla de lectura/ Les polítiques de I'ICUB envers la lectura
El Pla de Lectura de l'lnstitut de Cultura de Barcelona respon a tres ambits principals d'actuació: els Barcelonlns, lectors i lectores, amb mesures que afavoreixin l'accés a la lectura a tots els barris de la ciutat i en sinergias amb diferents ambits; el sector del lllbre, que cal enfortir i ajudar a créixer transformant-lo a través de la innovació; i el món, projectant la marca Barcelona al món gracies a la cultura, i especialment, a l'ambit de les lletres.
Prestigiar l'activitat lectora i crélxer en número de lectors
En primer lloc, cal augmentar el nombre de lectors 1 prestigiar l'activitat de lleglr. Per fer-ho, cal redimensionar el sector des del punt de vista de !'oferta, posant en valor l'edició de continguts més enlla de la visió tradicional deis !libres. Peró també és basic crear demanda, aconseguir que els consumidors, els lectors, tinguin un accés molt més habitual al fet lector, i se sentin particips de la capitalitat de Barcelona com a Ciutat de la Literatura.
A Catalunya, un 66,3% de la població llegeix llibres almenys una vegada al semestre (un 61% ho fa en el seu temps lliure), i el percentatge baixa al 52,5% quan es tracta de lectors habituals (que llegeixen almenys una vegada per setmana). A més, El 66% de la població de 14 anys o més són lectors en suport digital, un suporten el qué es llegeixen basicament webs, blogs i fórums (51 ,5%), seguits de premsa en edició digital (48,3%), i en tercer lloc !libres (que continuen en augment i
arriben a124,3%). ·
El !libre és un deis principals vehicles per accedir al coneixement. Per tant, resulta imprescindible dotar la societat d'una forta competencia lectora i escriptora. Aquesta no és només la base de la societat democratica sinó, a més, les competencias en l'ambit cultural es fan especialment necessaries en una societat que camina cap a !'economía digital, on la creativitat i el coneixement esdevenen els principals recursos per generar avantatge competitiu.
Cal promoure, eixamplar i consolídar l'habit de la lectura entre els ciutadans, combatre la manca d'interés, i apropar la lectura als sectors de la població que n'estan més allunyats. Hem d'assegurar que les primeras experiencias lectores siguin satisfactóries i es pugui mantenir l'habit. 1 tenint en compte que l'habit lector s'adquireix majoritariament durant la infancia i !'adolescencia, és fonamental la familia, coma primer ambit de socialització, a l'hora de transmetre el gust perla lectura i l'habit de Uegir. Per aixó, oferir nous espais de lectura per compartir en familia permetra ampliar les fronteras delllibre.
Un tercer cercle de socialització seria l'entorn més proper deis lectors i futurs lectors, els escenaris de proximitat. Aquí, cal posar en vafor la vida i els circuits culturals deis barris, a través els seus equipaments culturals, centres cívics, Biblioteques, ateneus i fabriques de creació.
Les activitats organitzades per llibreries, biblioteques i altres equipaments i agents culturals com el propi ICUB, com ara Festivals, presentacions, canta cantes, lectures animades, tallers o conferencies sobre literatura ... formen part d'aquests nous territoris que contribueixen a eixamplar l'univers lector de la ciutadania. 1 ho fan a través de la participació activa i de cercar noves centralitats territorials, emfatitzant efs cercles de proximilat i confian9a que generen els llibreters o les blblioteques de barri i les accions plantejades a niveU de districte.
Els clubs de lectura, sorgits sovint també de l'amblt de les biblioteques o les llibreríes, són un altre deis punts d'atracció cap a la lectura, i un deis que generen un grau de fidelització més alt entre els seus membres. Perqué en un moment en qué les noves tecnologies ens porten cap a una oferta cada vegada més globalitzada, el consum local i de proximitat esdevé cada vegada més rellevant.
Tenint en compte els percentatges de lectura en suport digital, per aconseguir l'objectiu d'augmentar el nombre de lectors també resulta imprescindible treballar projectes de foment de la tectura digital, i solucions transmedia que facilitin l'accés a la lectura des de qualsevol suport, prestigiant els continguts. 1 cal fer-ho tenint en compte que la tecnología, el suport de lectura, influeix de manera decisiva en l'experiéncia lectora; mentre que el suport tradicional i els ebooks faciliten una experiencia individual i profunda, els altres suports digitals oferei·xen experiencias més properes a la comunicació multimedia, amb més probabilitats de ser compartidas i més superf~eialitat.
Fer créixer el sector del llibre
En un segon eix, cal fer créixer el sector del llibre, la principal indústria cultural a Catalunya 1 una de les més importants al món: Fer-Io més competitiu, acompanyar-lo en la transformació necessaria per fer front als reptes que plantegen la globalització i fes noves tecnologies, i generar noves sinergias amb les indústries creativas, eixamplant de nou les fronteras del llibre tradicional i posant en valor l'edició de continguts multimedia per millorar en competitivitat.
El sector del llibre a Barcelona és un sector madur i amb una !larga tradició. Un sector d'una riquíssima diversitat tant empresarial com tematica o lingüística, factors que Ji ha perrnés resistir a la crisi. Pero és tanmateix un sector lent a l'hora d'innovar, i cal ajudar-lo a accelerar els processos 1 abrir nous projectes que el facin més competitiu internacionalment. Les politiques en l'ambit delllibre han d'anar dones necessariament lligades al foment de la innovació i les indústries culturals.
No es pot perdre de vista que el canvi d'habits en el consum cultural també ha comportat un notable augment de la piratería digital. A Espanya, el sector editorial estima que el volum de negoci que es deixa d'ingressar com a conseqüencia de l'apropiació iHfcita de llibres és d'uns 200 milions d'euros anuals. Aquesta xifra representa el doble del que es consumeix a Espanya en ltibre digital, 1 03 milions d'euros, i el 5% de la facturació del sector, segons dades de ta Federación de Gremios de Editores de España.
Davant d'aquesta situació, cal treballar en diferents línies, integrant esforc;os entre les diversas
administracions, pero també ambles empreses privadas implicadas (operadors de telefonía, creadors
de continguts, anunciants). 1 cal avanyar en la defensa de la propietat intel·lectual, redefinint-la en alguns casos i establint els mecanismes legals i técnics per minimitzar la pirateria, així com també avan4far en l'educació
~
e
les noves generacions, de manera que coneguin les no mes del joc i el valor de les indústries crratives i s'eduquín en el respecte d'aquest dret.1
Per fer créixer el sector delllibre també és indispensable donar més impuls a les trobades sectorials nacionals i internacionals. Són una valuosa eina de diagnosi de l'estat de salut del sector, de detecció de nous públics i mercats i generar sinergies entre els diversos actors, en un moment transcendental de transformació del sector. L'Observatori internacional del Llibre pot esdevenir una exceHent eina.
En aquest ambit destaca la proposta de creació de la Casa de les Lletres, edifici públic singular que permeti centralitzar accions i atorgar fortalesa al sector.
lmpuls de la marca Barcelona a nivel! internacional
En tercer lloc, el Pla de Lectura vol incidir en l'especificitat de Barcelona, posant de relleu la tradició i elllegat literari de la ciutat, la seva gran capacitat productiva; el seu lligam amb autors de reputat éxit internacional: la seva diversitat empresarial; i el seu lideratge com a capital editorial, per impulsar la marca Barcelona al món.
La vessant cultural de la marca Barcelona és ja un referent mundial gracies a la vocació internacional deis seus grans equipaments, l'activitat i la forc;a de les indústries creativas, i a !'impacte internacional deis festivals, especialment els lligats a la música i les arts escéniques. 1 sens dubte, la potent oferta de festivals i premis literaris, aixi com la gran festa del dia de Sant Jordi són actius que fan créixer el reconelxement i reputació internacional de la marca.
La designació de Barcelona com a Clutat de la Literatura per part de la UNESCO el 2015 ha representat un gran pas endavant en el reconeixement mundial al sector literari de Barcelona, i alhora ha estat un estimul per millorar la promoció del treball deis escriptors i deis llibreters, editors i traductors, essencials en el desenvolupament de la literatura catalana i barcelonina, aixl com de les biblioteques. La designació és una gran oportunitat per generar politiques i programes sectorials que permetin afrontar i superar els reptes que !'ecosistema delllíbre té plantejats.
Per acabar de consolidar la cultura com a factor eminent en la forc;a de la marca Barcelona cal, peró, consolidar un relat coherent i auténtic que lligui la tradició amb l'actualitat del sector, potenciar espais culturals dins la ciutat que funcionin com petits nuclis de creació i innovació, i fomentar les sinérgies entre disciplines.
Per tal de situar Barcelona al nivell d'altres capitals del món - i de la resta de capitals de provincia de l'estat - cal no oblidar la petició de financ;ament, per part del Ministeri de Cultura espanyol, el projecte de creació de la Biblioteca central, que esta previst ubicar al costal de I'Estació de Franc;a.
Objectius del pla
L'lnstitut de Cultura de Barcelona vol articular una politica integral que generi la maxima complicitat amb el conjunt d'agents del sector, amb els següents objectius:
1. Mantenir i consolidar el Jideratge editorial de Barcelona al món.
2. Apostar per la projecció internacional de Barcelona com a Ciutat de la Literatura, liderant la dinamització de la xarxa de Ciutats Literarias.
3. Oesenvolupar eines per facilitar que el sector pugui anticipar-se en l'analisi, la comprensió i la diagnosi deis canvis que s'hi estan produint a causa de la revolució digital.
4. Ordenar i racionalitzar el grt nombre d'inlciatives culturals públiques relacionadas ami el llibre i els continguts literaris er mlllorar-ne la visibilitat i optimitzar els recursos.
Mesures de govern de la Política del Sector del Llibre
Per assolir els objectius fixats, I'ICUB ha presentat la Política del sector del Llibre de I'Ajuntament de Barcelona, amb 7 mesures de govern que aborden els diversos reptes que el sector té plantejats.
1. Crear l'organisme jurldic Clutat Literaria del Món, i incorporar el conjunt deis agents del sector a la gestió d'aquest programa de centralitat literaria i editorial, de forma consensuada amb els representants del sector i la complicitat del conjunt de les institucions catalanes.
2. Posar en marxa la creació de la Casa de les Lletres en un edifici públic singular que permeti centralitzar accions i atorgar fortalesa al sector, i que tingui com a principals funcions les següents:
• Acollir !'oficina de Barcelona, Ciutat Literaria del Món • Acollir el Consorci de Biblioteques de Barcelona
• Esdevenir la seu de I'Observatori Internacional delllibre
• Convidar a la lnstitució de les Lletres Catalanes a establir-hi la seva seu
• Esdevenir espal de conferencies, debats, presentacions de !libres, actes de representació sectorial, etc.
• Promoure activitats educativas, residencies d'autors i programes de divulgació literaria • Acollir les seus d'associacions i gremis del sector
• Realitzar tasques de recerca patrimonial i muselstica al voltant delllibre • Esdevenir un aparador internacional
• Promoure una politica pública d'adquisició-recepcló de llegats vincu1ats at món del !libre • Promoure el reconeixement públic d'autors barcelonins i d'aquells la trajectória deis quals
hagi estat especialment vinculada a la ciutat.
3. Crear el think tank Observatori Internacional det Llibre per recollir la informació que es genera al voltant del món del !libre, interpretar-la, generar debat i generar programes d'investigació i recerca, aixl com una agenda d'activitats que permeti donar-les a coneixer a !'exterior.
4. Consolidar un gran fórum editorial internacional anual a Barcelona que permeti enfortir el Fórum Edita Barcelona promogut pel Gremi d'Editors de Catalunya com un espai de referencia global.
5. Ampliar el potencial de relacions productivas entre el sector edítorial i altres sectors culturals 1 institucionals en materia de gestió i aprofitament de drets a escala internacional.
6. Consolidar la xarxa de festivals de literatura per enfortir-los, analitzar la viabilitat de noves propostes i ampliar les relacions amb altres sectors culturals que permetin generar plataformas culturals integrals.
7. Consolidar programes estables de foment de la lectura, modernltzant la xarxa de biblioteques i consolidant les actu'aclons que permetin crear noves dinamiques d'accessibilitat al !libre i els programes de divulgació literaria existent a les escoles. En aquest senlit, s'apunten actuacions com la coproducció amb BTV d'un programa de divulgació literaria, crear una plataforma digital estable que permeti aglutinar tota la informació que genera el món del llibre, 1 consolidar l'aclual mapa d'esdevenimenls divulgall s/firals, entre d'allres.
6
Per garantir una correcta articulació d'aquestes mesures és imprescindible la coHaboració i complicitat de diversos programes municipals, aixl com la implicació d'altres administracions i agents privats.
Línies d'acció
les propostes per mi11orar la competitivitat i projecció del sector del !libre i fomentar la lectura s'estructuren en 5 llnies d'acció:
1. Accions per donar a conéixer que Barcelona és Ciutat de la Literatura 2. Accions per consolidar la xarxa de Fires 1 Festivals organitzats a Barcelona 3. Accions de suport al sector del llibre
4. Accions per refon¡ar ellligam ambla comunitat educativa 5. Accions amb la xarxa de Blblloteques
1. Accions perdonar a coneixer que Barcelona és Ciutat de la Literatura
Dins de les activitats previstas en el marc de la designació de Barcelona coma Ciutat de la literatura per part de la UNESCO, aquest 2017 també destaquen tres grans linies de projectes:
1. la Diada de Sant Jordi coma referent internacional 2. la presencia internacional del sector del !libre catala 3. Els projectes a Barcelona per enfortir el sector delllibre
Dialegs de Sant Jordi 1 Nlt del Drac
El día de Sant Jordi de 2017 és el punt de partida de les activitats relacionadas amb aquesta capitalitat. S'organitzen conjuntament amb Biblioteques de Barcelona ambla intenció de convertir el Día del Llibre en un esdeveniment internacional de referencia que permeti projectar la Barcelona literaria a tot el món.les activitats al voltant de Sant Jordi són dues:
Els Dialegs de Sant Jordi, entre escriptors internacionals i locals, als quals se suma una taula rodana d'escriptors emergents. l'acció arrenca amb el tradicional Pregó de la lectura al Saló de Cent de I'Ajuntament, i els dialegs se celebren els tres dies previs a Sant Jordi, 20, 21 i 22 d'abril en diversos emplac¡aments de la ciutat.
La Nit del Drac, a mode de cloenda, un gran acte d'homenatge a escriptors amb efeméride el 2017: Josep Palau i Fabre, J.V. Foix, Marius Torres, Prudenci i Aurora Bertrana, Caries Soldevila i Joan Fuster.
Presencia internacional del sector del llibre
Presentacló de Barcelona Ciutat de la Literatura a la 54a Fira de literatura Infantil i Juvenil de Bolonya. En el marc de la participació de Catalunya coma Convidat d'Honor l'any 2017, s'ha pactat amb l'lnstitut Ramon Llullla presentació del concepte de Barcelona coma Ciutat de Literatura, incloent els projectes que des de fa anys es dediquen al públic infantil i juvenil: Sjó del Cómic, Saló del Manga, programes de Biblioteques, ístival Món llibre, i el projecte M terapolis Bcnft, una aplicació móbil dirigida a joves entre 1 i 17 anys basada en
Trabada de la xarxa Ciutats de la Literatura de la UNESCO a Barcelona. En el marc de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, del 20 al 23 d'abril de 2017 Barcelona acull la reunió anual de la categoría de Ciutats de la Literatura, prenent el relleu de Dublín, darrera amfitriona Els assistents són convidats als actes de la setmana de Sant Jordi i participen en
reunions internes, trobades amb agents locals i visites a llibreries i equipaments culturals.
Estand de Ciutats de la Literatura a la Fira del Llibre de Praga (Book World Prague).
Aquesta fira sectorial, celebrada de 1'11 al 14 de maig, destina un estand a la iniciativa de la UNESCO, o Barcelona hi participa amb presencia de !libres, material de difusi6 i ta participació d'escriptors catalans traduHs a la llengua txeca.
XI Trabada de la Xarxa Ciutats Creatives de la UNESCO a París. Barcelona participa en aquesta trabada, del 29 de juny al 2 de juliol, amb la voluntat de fomentar t'intercanvi d'informació i experiéncies entre les 116 Cíutats Creatives de la UNESCO. S'hi propasen i defineixen projectes de coHaboració i es decideix la seu de futures reunions.
Participació al jurat del Dublin lnternational Llterary Award, anteriorment conegut com a Premi IMPAC, organitzat pel Servei de Biblioteques de Dublín i patrocinat pel seu Ajuntament, amb una dotació de 1 00.000€. En aquest cas, la Biblioteca barcelonina Vila de Gracia és una de les 50 biblioteques de tot el món que participen a la votació per plantejar la primera llista de llibres que opten al guardó. A més, des d'aquest any, Barcelona podra propasar un membre del jurat cada any (format per 5 experts rotatoris i un de permanent); el poeta 1 professor universitari Jaume Subirana és el seleccionat per a aquesta edictó.
Presencia de Barcelona a la Fira del Llibre de Frankfurt. L'Oficina de Barcelona Ciutat de la Literatura participara aquest any a la fira del llibre més important del món, de 1'11 al 15
d'octubre, amb materials de difusió deis diversos projectes en marxa que es presentaran a l'estand conjunt del Servei de Publicacions de I'Ajuntament i l'lnstitut Ramon Llu1L
lntercanvl amb el Conrad Festival de Cracóvia, un deis festivals literaris més concorreguts d'Europa, que se celebra la darrera setmana d'octubre en paraHel amb la Fira del Llibre d'aquesta ciutat. A la reunió de Ciutats de la Literatura de Barcelona es vol estabtir una coHaboració bilateral de futur i aconsegulr una invilació perqué la ciutat sigui present en aquests esdeveniments.
Projectes a Barcelona
Beques d'escriptura Montserrat Rolg. Aquestes beques formen part del projecte Ciutat de la Literatura. Estan dotades amb 3.000€ i van adreyades a autors que escriguin sobre Barcelona en qualsevol genere literari i ltengua, neixen amb l'objectiu de paHiar la falta d'ajuts directes als creadors literaris i impulsar textos que projectin fa imatge literaria de la ciutat al món, i els beneficiaris poden treballar durant dos mesas en un espai de treball ubicat en equipaments culturals de Barcelona.
La primera convocatoria de les Beques ja s'ha tancat, i els 20 autors beneficiaris per al 2017 són Víctor Balcelts, Oriol Canosa, Daniel Fernández, Albert Forns, Carme García, Víctor García, Alicia Kopf, Violeta Kovacsics, Albert Lladó, Eduard Márquez, Núria Martínez-Vernis,
Francesc Meseguer, Cristina Morales, Manuel Pérez, Víctor Obiols, Jordi Portals, Sebastia Portelt, Marti Sales, Katherine Slusher ~· Pilar Romera.
Literapolls Bcn, la gimcana literaria de Barcelona. Aquest projecte esta dirigit als lectors joves de 12 a 18 anys, amb l'objectiu e fomentar la lectura integra una aplicacló móbít que permet als lectors localitzar diversos punts geogn3fics reals per on transcorre l'acció de
diversos !libres. en forma de joc. L'aplicació estara disponible en versió iOS i Android, i per tal que sigui un exit sera necessari comptar ambla compllcitat de tots els agents del sector, així com deis instituts de secundaria, dins de l'ambit educatiu.
Mapa 1 O, un mapa literari de Barcelona. Es tracta d'una iniciativa que vol fer palesa la
tradició literaria de la ciutat, proposant 1
o
itineraris literaris d'unes dues hores de durada apeu, lligats a escriptors, locals o internacionals o a aspectes literaris de Barcelona: Hi figuren
escultures, plaques i noms de carrers que porten nom d'escriptor; llibreries, biblioteques,
cases, equipaments culturals i fundacions d'autors. El mapa estara disponible en formal web i
paper, i propasa els deu ambits següents:
1. Final o comencament de la ciutat, al districte de Sant Martí, amb Miquel Bau9a i Maria Barbal
2. La Gracia deis Poetes, al districte de Gracia, amb Enrie Casasses i Salvador Espriu 3. Dos miralls de la ciutat, als districtes de Sarria-Sant Gervasi, Gracia i Horta-Guinardó,
amb Mercé Rodoreda i Joan Maragall
4. Del Park Güell a Muntanya pelada, als districtes de Gracia i Horta-Guinardó, amb Josep Carner, Joan Sales i Juan Marsé
5. La vila de Sarria. ciutat d'acollida, als districtes de Les Corts i Sarria-Sant Gervasi, amb J.V. Foix, Gabriel Garcia Márquez i Mario Vargas Llosa
6. La mort de Don Quixot, al districte de Ciutat Vella, amb Miguel de Cervantes 7. Els tertulians, al districte de Ciutat Vella, amb Josep Pla i Josep Maria deSagarra
8. Les Rambles, al districte de Ciutat Vella, amb George Orwell, Simone Weil, Hans Christian Andersen, Roberto Bolaño, Jaime Gil de Biedma i Joan Salvat-Papasseit
9. Els noctambuls del Xino i el ParaHel, al districte de Ciutat Vella, amb Frederic Soler
(Pitarra), Jean Genet, Juan Goytisolo, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix i
Sebastia Gasch
10. La muntanya magica, al districte de Sants-Montju'ic, amb Quin Monzó, Eduardo
Mendoza, Juli Vallmitjana, Francisco Casavella i Paco Candel
Programa Rius de Tinta a Barcelona Televisió (betevé), un projecte transmédia que inclou un programa de televisió (13 capftols de 30 minuts), un espai de radio (13 capftols de 55 minuts), i continguts pensats pera web i xarxes socials. El programa té com a fil argumental la relació entre la ciutat de Barcelona i la literatura, a partir de recorreguts per barris o zones de la ciutat en els quals s'analitza un autor o un genere literari. Barcelona Ciutat de la Literatura col· labora en una de les seccions, Artfitrions, en la qual escriptors internacionals de pas per Barcelona parlen de la seva relació ambla ciutat real i ambla literaria.
La nlt del llibre, una proposta de celebració oberta a lota la ciutadania, prevista a !'octubre,
perqué els barcelonins puguin descobrir els equipaments relacionats amb el llibre als quals
normalment no tenen accés: biblioteques de fundacions o semi-privades, com la de la
Fundació Tapies o la Biblioteca Arús.
2. Accions per consolidar la xarxa de Fires i Festivals organitzats a Barcelona
L'activitat literaria a Barcelona és molt amplia, amb iniciatives sorgides de diversos agents del sector i
d'altres proposades per l'administració pública. L'lnstitut de Cultura de Barcelona es propasa
consolidar aquesta xarxa de festivals en el context de la creació del consorci Barcelona, Ciutat Literaria del món.
En l'ambit de les Fires i.Festivals organitzats a Barcelona hi ha quatre cites organitz!:ldes directament
BCN Negra, dedicada a la novel.la negra, al febrer Món Lllbre, festivalliterari per a nens i joves, a l'abrU
Barcelona poesía, setmana d'activitats lligades a fa poesía internacional i de casa nostra, al maig
Barcelona Novel.la Histórica, al novembre
Aquests esdeveniments es complementen amb un ampli llistat de Fires i Festivals dedicats a diversos generes i públics, configurant juntament amb la diada de Sant Jordl una nombrosa oferta de propostes !iterarles tot alllarg de l'any:
Festival Alcools, de poesía contemporania en escena, organitzada per la lnstitució de les lletres Catalanes i la Sala Becket, al febrer.
Festival Kosmopolis, trobada organitzada pel CCCB que aposta per un concepte de literatura amplificada, tenint en compte totes les manifestacions de la paraula, oída, impresa i electrónica. Se celebra al mar~ amb caracter biennal.
Arts Llbris, Fira Internacional de l'edició contemporania centrada en publicaclons d'art, fotografia, disseny i l'heterogeni ventall de prínted matter creat per artistes deis segles XX i XXI. L'organitza !'editora i galerista Rocío Santa Cruz i se celebra a I'Arts Santa Mónica a l'abril.
Festival Primera Persona, festival multidísciplinari per donar veu a autors de totes les generacions, organitzat pel CCCB al maig,
Fira Literal, Fira d'idees i llibres radicals, Impulsada per les editorials Tigre de Paper Edicions, Pol·len Editorial, Edicions Bellaterra 1 Icaria Editorial i celebrada a la Fabra i Coats, almaig.
Saló del Cómic, organitzat per Ficomic i celebrat a l'abril.
Fórum Edita, organitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la Universltat Pompeu Fabra per oferir un punt de trabada entre professionals del món editorial i estudiants universitaris al
juliol.
La Setmana del Llibre en Catala,_una fira que permet reconefxer la tasca de les editorfals que editen en catala i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions. Esta organitzada per I'Associació d'Editors en Uengua Catalana i se celebra a J'Avinguda de la Catedral al setembre.
Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya i celebrada al passeig de Gracia a !'octubre.
Barcelona Pensa, un festival de Filosofia promogut per la facultat de filosofía de la Universltat de Barcelona a11 novembre_
Saló del Manga, organitzat per Flcomic per donar vísibilitat a aquest genere, al novembre.
3. Accions de suport al sector del llibre
El Pla de Lectura proposa accions direclament orientadas a promocionar els diversos actors productius del sector: editorials, llibreries, lmpremtes, distribuidors, agencies literarias i autors.
1. Consolidació de la presencia en fires internaclonals 2. Consolidar !'amplia oferta de premis det sector 3. Accions de suport a llibreries
Aquesl 2017 s'ha fet una previsió pressupostaria de 300.000€ per a la contractació del projecte executiu de la futura Casaf e les Lletres, un espai singular on s'ubicara !'oficina
Ba
~
e
l
ona
Ciutat Literaria de la UNESCO. a és de la del Consorci de Biblioteques, i que neix amb la vo untat de ser l'espai de referencia del se· tor del llibre a Barcelona, oberta a les principals institucí ns, gremis i associacions del sector.La Casa de les Lletres de Barcelona ocupara l'edifici de les antiguas oficines de la Companyia General d'Autobusos de Barcelona (posterior TMB) del districte de Sant Martr. L'edifici del carrer Roe Boronat és de propietat municipal i es traba desocupat des de l'any 2007. Es localitza en una de les arees més consolidadas del 22@, ja que esta situat al costal d'equipaments tan rellevants com el Museu Can Framis, l'edifici Media-TIC o la Universitat Pompeu Fabra.
Esta previst que les obres de rehabilitació i reforma es facin en el període 2018-2019. La dotació pressupostaria aprovada pera aquest projecte és de 3.750.000€.
Consolidació de la presencia en tires internacionals
Actualment la Literatura Catalana té una presencia estable a 7 fires internacionals, on els diversos agents del sector presenten novetats, estableixen nous contactes i tanquen acords en l'ambit deis drets, la distribució, etc. Cal consolidar la presencia de Catalunya en aquestes fires, gran impulsores de la indústria editorial i difusores de la literatura catalana al món:
London Book Fair, al mar~
Bologna Children's Book Fair, a !'abril Líber Buenos Aires, a !'abril
Frankfurt Book Fair, a !'octubre Líber Barcelona, a !'octubre Líber Madrid, a !'octubre
Feria Internacional del Libro de Guadalajara, al novembre
Consolidar !'amplia oferta de Premls del sector
La feina d'escriptors, il-lustradors, traductors i guionistas, com a creadors de la matéria primera de la indústria del llibre, és fonamental per la indústria. A Barcelona es convoquen nombrases Premis Jiteraris alllarg de l'any que compten amb una gran difusió i prestigi internacional, una oferta que cal consolidar i promocionar en l'esfor~ per prestigiar la literatura catalana i la capitalitat de Barcelona en la literatura mundial.
Premis Nadal i Pla. Atorgats per Editorial Destino, el Premi Nadal de novel·la en llengua castellana esta dotat amb 18.000€ i és el més antic d'Espanya, i el Josep Pla de narrativa en catala, esta dotal amb 6.000€. S'atorguen en una mateixa gala, el6 de gener.
Premio Anagrama. El Premi Anagrama d'assaig s'atorga a obres inedites en llengua castellana, i esta dotal amb 8.000€ al febrer.
Premis Pepe Carvalho i Crims de Tinta de novel.la negra, lliurats en el marc de la Fira BCN Negra. El premi Pepe Carvalho, creat per I'Ajuntament de Barcelona per mantenir la memoria de Manuel Vázquez Montalbán, reconeix la trajectoria d'autors de qualsevol nacionalitat en el camp de la novel·la negra i policiaca. El premi Crims de Tinta, atorgat per RBA a novel· les de genere negre, policiac o d'intriga escrites originalment en catara, esta dotal amb 5.000€.
Premis Clutat de Barcelona. Convocats per I'ICUB amb l'objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o coHectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen. Entre les seves categories hi ha, relacionades amb el món editorial, els Premis de Literatura Catalana, Literatura f.astellana i Traducció en Uengua Catalana.
catala i a impulsar-ne la difusió, premia una novel·la escrita originalment en catala i esta i dotat amb 60.000€ (el premi més alt per obres literarias en nengua catalana).
Premio Biblioteca Breve de novela. lmpulsat per Seix Barral (Grupo Planeta) el 1958, busca estimular els joves escriptors perqué s'incorporin al moviment de renovació de la
literatura europea actual, i premia novel· les en !lengua espanyola.
Premi Roe Boronat. Convocat per I'ONCE, té el propósit de fomentar la creació literaria en llengua catalana entre les persones amb discapacitat visual, així com recalzar i estimular els escrlptors i poetes en llengua catalana.
Preml Jaume Fuster. Convocat per I'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, s'atorga a teta una trajectória lileraria i és purament honorific.
Premis Cavall Verd de poesia f traducció de poesia al catala. Convocat per I'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, premia dues obres editades en format de llibre imprés: una obra de poesía original (Premi Josep M. Llompart) i una de traducció poética (Premi Rafe! Jaume), ambdues publicades durant l'any anterior a la concessió del premi.
Premio de Traducción Ángel Crespo. Convocat pel Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), I'Associació CoHegial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) i el Gremi d'Editors de Catalunya, per tal de retre homenatge a la figura del gran traductor, poeta i
humanista Ángel Crespo. Ates que una gran part de les traduccions al castella és editada a Catalunya, els anys parells premia una traducció al castella d'una obra literaria (poesía, narrativa i teatre) publicada, per primera vegada i a Catalunya, durant els dos anys anteriors al de la convocatoria del mateix; i els anys senars, una traducció al castella d'una obra d'assaig o de no ficció publicada, per primera vegada i a Catalunya, durant els dos anys anteriors al de la convocatoria.
Preml de Poesía Jocs Florals de Barcelona. Amb arrels a I'Edat Mitjana, els Jocs Florals són concedits per t'Ajuntament de Barcelona i des de 2006 concedeixen un únic guardó, el Premi de Poesía Jocs Florals de Barcelona.
Premls Crítica Serra d'Or. Atorgat anualment per la revista Serra d'Or de I'Abadla de Montserrat, ha assolit un gran prestigi i renom en l'ambit cultural catala, i distingeix una obra publicada l'any anterior, en les seves diferents categories.
Premios de la Critica. Concedits per I'Asociación Española de Críticos Literarios, premia les
millors obres literarias, en les categories de narrativa i poesía, publicadas a Espanya durant
l'any anterior, en castella, catala, gallee i eusquera.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. lnstitu'it per Ómnium Culturall'any 1969, és un reconeixement a la trajectória d'una persona que per la seva obra literaria o científica, escrita
en llengua catalana, i per la importancia i exemplaritat de la seva tasca inteHectual, hagi
contribu'it de manera notable i continuada a la vida cultural deis Pa'isos Catalans.
Preml Lletra d'Or. És una distinció privada i independent de qualsevol institució o empresa editorial que des de 1956 es concedeix a Barcelona. Cada any premia el millor llibre publicat en Uengua catalana l'any anterior.
Premi BBVA Sant Joan. La Fundació Antigues Caixes Catalanes, juntament amb BBVA CX,
convoquen el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana. Admet obres de les diferents modalitats de prosa literaria, sempre que estiguin escritas originalment en llengua catalana pet seu autor o autora.
Premi Atlantida. La Nit de I'Edició, organitzada pel Gremi d'Editors de Catalunya, s'ha convertit en un punt de trobada anual de tot el món editorial en el que es muren una serie de reconeixements a persones i editorials que han destacat per la seva contribució a la difusió del món del llibre; el Premi AUantida és un deis reconeixements, guardó que la institució atorga anualment a una personalitat de reconegut prestigi que s'hagi destacat per la seva
centribució al foment de la lectura i del món del llibre i t t' bé pel seu compromis en la
; ,
fensa del valor de la cultura i de la propietat inteHectual.
eml Memorial Ferran Lara. Atorgat també en la Nit de 1' dició, aquest guardó del Gremi d Editors premia un jove emprenedor del món editorial.
Premls Juncada d'IHustracló. Promoguts per I'Associació Professional d'IHustradors de.
Catalunya, els premis Junceda premien il·lustradors que treballin a Catalunya, en les següents categories: Llibre d'adult ficció, Llibre infantil ficció, Uibre no-ficció adult i infantil,
Científic, Coberta, Cómic, Premsa i revistes, Edició, Publicitat, Animació, Junceda
internacional, Junceda d'Honor i Premi futurs creadors per projectes de fi de carrera de les escales oficials d'il·lustració de Catalunya.
Premi Crexells de I'Ateneu Barcelonés. Atorgat des de 1928 en memoria del filósof Joan Crexells i destinat a la millar novel·la escrita en catala, va ser el primer premi modern institu"it a Catalunya, inspirat en els grans premis literaris del moment que se celebraven arreu d'Europa. Aturats des de 1939 fins el 1981, des de 2009 incorpora la participació ciutadana en l'elecció del guanyador.
Preml Lllbreter. Atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya a partir de les obres proposades per les llibreries agremiades, en tres categories: Álbum ll·lustrat, Altres literaturas i Literatura Catalana.
Premio RBA de Novela Negra. Creat el2007, s'ha consolidat com el més ben dotat del món dedicat al genere de la novel.la negra, amb 125.000 € per al guanyador. Convocat a niveJI internacional, el premies falla cada any al setembre.
Premio Planeta. Creat el'1952 per promocionar els autors espanyols, és un deis premis de
més prestigi a nivell internacional, í esta dotat amb 601.000€ per a l'obra guanyadora i 150.250€ per a la finalista.
Premls El Valxell de Vapor 1 Gran Angular. De literatura infantil i juvenil, respectivament,
estan impulsats per Editorial Cruma i la Fundació Santa Maria, ambla voluntat de promoure la creació d'una literatura per a infants i joves en catala, que els fomenti, amb autentica
qualitat literaria, el gust per la lectura i els transmeti valors socials i humans.
Premio Tusquets de Novela. Promoguts per Editorial Tusquets (Grupo Planeta), premien novel· les escrites en espanyol.
Premio Herralde. lmpulsat per Editorial Anagrama, aquest premi es convoca des de 1983
ambla finalitat d'alentar i promocionar la nova narrativa espanyola i llatinoamericana.
Preml Documenta. Convocat per la llibreria Documenta i L'altre Editorial, premia autors menors de 35 anys de la literatura catalana.
Nit de Santa Llúcla, Festa de les Lletres Catalanes. Organitzada per ómnium Cultural, la Nit de Santa Llúcia és un esdeveniment artístic de referencia en el transcurs del qual es fa el lliurament deis premis més rellevants de les lletres catalanes, entre els quals destaquen el premi Sant Jordi de novel·la, el premi Caries Riba de poesía, el premi Merce Rodoreda de cantes i narracions i el premi Frederic Roda de teatre.
Preml Aurora Díaz-Piala. Aquest premi el convoca I'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana per reconeixer articles, estudis o investigacions sobre literatura infantil i juvenil
cátalana.
Acclons de suporta Lllbreries
A Catalunya hi ha 806 punts de venda de llibre, el 73% a la provincia de Barcelona, i 317 (prop del
40%) són al Barcelonés. El 55% d'aquests punts de venda són llibreries i cadenes de llibrerles, que
facturen _61 O mllions d'euros, amb predomini de les empreses petites d'entre dos i 8 treballadors
(35%).
En conjunt, segons el Mapa de Librerías 2014 de la Confederación Española de Gremios y
Asociaciones de Libreros, el llibre representa més del 70% de les vendes en llibreries, i com més
gran és
l'establiment~més
important hi és el pes de la venda de llibres. Peroc~da
vegada hi vanguanyant més import · ncia noves activitats cu_lturals participatives, com les prese tacions de llibres,
els canta cantes i 1 lectures animadas, les conferencies, o els tallers, sig atures de !libres,
1 és que les llibreries estan en plena transformació, dins del procés global de canvi tecnológic del sector que afecta especialment el canal de comercialització. Les llibreries estan esdevenint nous centres culturals de referencia local, espaís vius de cultura, educació i informació, on les actívitats programadas, la prescripció i la relació de proximitat permet millorar les condicions de competencia davant de solucions tecnológiques més impersonals, com les recomanacions automatitzades de la venda online. Aixl, els punts de venda especialitzats funcionen com un canal de promoció de primer ordre, i eixamplen el fet lector més enlla delllibre.
En aquest context, I'ICUB planteja anualment una convocatoria anual de subvencions destinadas a la rehabilitació d'espais de creació, sales de música en viu, galeries d'art i llibreries de la ciutat, i a dotar aquests espais d'equipament tecnic, dins del Pla de Suport al comer~ cultural de proximitat de I'Ajuntament de Barcelona. El 2016, la línia de subvenció destinada a la a la rehabilitació i la dotació d'equipament técnic de les llibreries de la ciutat de Barcelona va comptar amb un total de 200.000 euros.
L'any 2016 s'ha afegit una nova Unia de subvencló a les activitats de difusió cultural de la ciutat de Barcelona per tal d'afrontar tes despeses derivades de la quota líquida de l'lmpost sobre Béns
lmmobles (IBI), de la qual 1
oo.oooe es destinen a establiments comercials d'ambit cultural (entre ells,
les llibreries).
4. Accions per reforc;ar ellligam ambla comunitat educativa
Com ja s'ha esmentat, la coHaboració amb la comunitat educativa és imprescindible per garantir l'exit del Pla de Lectura. Després del nucli familiar, ésa l'escola on els més petits s'endinsen en l'univers lector, i on els joves aniran modelant la seva relació amb els !libres i la creació artística.
En aquest sentit, destaca el programa de residencies artistiques a les escales, entre les que n'hi ha de literarias, com la que aquest curs 2016-17 s'ha fet sobre creació dramatúrgica, ambLa Calórica EN RESiDENCiA a l'lnsUtut Barrí Besos, comissariada i coordinada per Sala Beckett - Obrador
Internacional de Dramatúrgia.
Programa de residencies artístiques a escales: En Residencia
"EN RESiDENCiA. Creadors als instituts de Barcelona" és un programa de l'lnstitut de Cultura de Barcelona i del Consorci d'Educació de Barcelona.lniciat el2009, EN RESiDENCiA vincula la creació contemporania i els seus processos amb el context educatiu, tot posant en contacte els artistes amb l'alumnat i el ·professorat d'un centre educatiu, amb l'objectiu que siguin subjectes actius del procés de creació, compartint tetes les fases d'aquest. Els llenguatges artístics que es contemplen són: les arts visuals i plastiques, el disseny, la creació en arts esceniques (dramatúrgia, dansa, performance,
circ) i la creació musical.
El programa convida als creadors a desenvolupar processos de creació propis amb un grup
d'estudiants d'ESO i els seus professors, dins l'horari lectiu durant un curs sencer. Al finalitzar la
residencia, els seus protagonistas fan les presentacions públiques de les obres i els processos resultants. Setmanatment, cada residencia ocupa un minim de tres hores als joves partlcipants.
Després de vuit edicions seguides, s'han desenvolupat 61 residencies, a 35 instituts públics de secundaria de Barcelona (més del 50% deis ce1lres). Els centres se seleccionen per mitja d'una convocatoria pública dirigida a tots els instituts púb ics de secundaria de la ~iutat.
Accions amb el Consorci d'Educació
14
Cal continuar aprofundint la coHaboració amb el Consorci d'Educació, per tal de millorar els programes de foment de la lectura en l'ambit escolar, potenciar la comprensió lectora i millorar la destresa comunicativa d'infants i joves, eines imprescindibles per poder participar plenament en
!'actual model de societat de la informació. ·
Amb aquest objectiu, cal treballar en la millora de les competéncies pedagógiques del professorat en l'ambit de la lectura i les noves tecnologies, de manera que puguin compartir amb l'alumnat els nous canals de lectura i de creació, i aprofundir en aspectes com el respecte a la propietat intel·lectual.
Cal també anar més enlla de la col-laboració actual entre la xarxa de biblioteques 1 les escales, i potenciar les biblioteques escolars, que s'han de reconvertir en centres de recursos multimedia que facilitin l'accés a la lectura i convidin a millorar la relació del públic infantil i juvenil amb els !libres.
En aquest sentit, es planteja també una lfnia d'actuació encaminada a garantir que els Festlvals literaris acullin un espal dedicat a l'educacló, que facilitin l'accés del públic infantil i jove als grans esdeveniments literaris de la ciutat i promoguin la creació.
5. Accions amb la xarxá de Biblioteques
Les Biblioteques no són alienes a la profunda sacsejada que viu el sector literari, i estan en un profund procés de transformació que canviara, en un termini de deu anys, les seves funcions socioculturals i educativas. És per aixó que una de les accions imprescindibles dins el Pla de Lectura és la modernització de la xarxa de biblioteques. Cal també aprofundir en les fortaleses de la xarxa per millorar-ne la visibilitat, els serveis i el seu rol com a difusores del fet lector, en el sentlt més ampli i actual. Les biblioteques, en definitiva, han de redefinir-se pensant més en els usuaris que en les col· leccions.
A Barcelona, el 55% de la població té carnet de biblioteca, 8 punts per damunt de la mitjana espanyola, i el 2016 es van fer 6.376.796 visites a la xarxa de 40 biblioteques, destacant el grup d'usuaris entre 25 i 64 anys (66%), segult del públic més jove (23% entre públic infantil i juvenil). Pel que fa a l'activitat, la més majoritaria continua sent el préstec de llibres, que representa el 59%, seguit del cinema, les revistes i fons especialitzats i la música.
En global, peró, el préstec de !libres va caure un 4,2% respecte de l'any anterior, seguint una tendencia global, motivada d'una banda per la impossibilitat de les biblioteques de mantenir una oferta prou amplia i d'assegurar la immediatesa en l'adquisició de les darreres novetats més demandadas i, d'una altra, per la pressió deis nous models de consum lector.
Per aixo les xifres mostren també un augment consolidat de les activitats d'alfabetització digital, les visites escolars, els serveis de lectura i préstec a domicili, els clubs de lectura o els projectes singulars impulsats en diversas biblioteques. Les biblioteques i s'estan reconvertint en auténtics centres culturals de proximitat, multimedia, que funcionen com a espai de socialització i instruments de cohesió social, afavorint no només la universalització de l'accés als coneixements mitjanQant accions d'alfabetització digital, sinó també l'accés a les tecnologies a persones amb diversitat funcional o la integració de coHectius amb risc d'amament social.
biblioteques com l'equlpament municipal més ben valorat, et model de Biblioteques de Barcelona és un model d'éxit, pero tot • aexó, cal que continuT innovant constantment per fer front als canvis que es donen en ~ mateix sector i en els Mbits de consum cultural.
És per aquesta voluntat constant d'innovació que durant 2017 es duran a terme a dive~ses biblioteques unes preves pilota la zona infantil per integrar-hi una constel·lació d'aplicacions propia que permeU als usuarís interactuar amb l'equipament. Esta previst que es llanci el 2018.
Entre les accions que duen a terme les biblioteques per facilitar l'ampliació de l'univers lector destaquen dues tinies;
1. Activitats de difusió de la lectura 2. Activitats de cohesió social
Activitats de difusió de la lectura
Les ben diversas activitats que ofereixen les biblioteques de Barcelona són qratu'ites i serveixen per apropar els diversos grups de públic i dinamitzar els espais, més enlla de l'activitat tradicional del préstec i la lectura individual:
La Lletra petita:_Actlvitats lnfantlls i per a mares i pares, englobadas en sis grans grups:
Aperitius musicals: audicions didactiques per introduir en la música els pre-lectors i ajudar-los a desenvolupar la sensibllitat i la creativítat.
El racó deis pares: activitats per assessorar els pares i tes mares sobre lecturas per als fills, per introduir els més petits en el món deis llibres.
Uibres a Escena: obres de petit formal i de curta durada basades en llibres que combinen la narració amb la dramatització i el suport d'objectes, titelles i música.
Sac de Rondallas: narració de contes on J'oralitat té el paper céntral.
Club de lectura infantil i juvenil: espai per compartir la lectura amb l'ajuda de dinamitzadors
que introdueixen !libres de dlferents estils i propasa diversas actMtats participatives.
Tallers de descoberta: tallers per divulgar, a través deis !libres, diversas arees de coneixement (medi ambient, art, o altres cultures) d'una manera lúdica i participativa.
Activitats· per a adults: Activitats de difusió de la lectura i d'accés al coneixement, l'aprenentatge i la formació:
L'aventura de llegir: vol transmetre el plaer de la lectura, i descobrir nous autors:
• Els viatges de la paraula: narració de cantes, propostes escéniques, poesía i música. • Parlem amb ... : tr9bades amb autors i persones relacionadas amb el món delllibre. • Cicles tematics literaris: aproximació a tematiques diversas al voltant de la literatura a
través de la mirada d'especialistes.
• Clubs de lectura: espais de debat é punts de trabada per compartir lecturas í experiéncies .
•
L'aventura de conéixer: vol despertar la curiositat i aportar-nos la informació necessaria per conéixer millar alió que ens interessa:
• Visions de la ciencia: xerrades de divulgació científica.
• La claqueta: proeccíó de pel·licules t activitats al voltant del cinema.
• ltineraris er Ba celona: recorreguts per.carrers de la ciutat que han estat es enari de fets histories o ue han aparegut en llibres.
des sobre temes d'actualitat o d'inlerés general.
• Cicles tematics: conferencies d'especialistes en diferents ambits. • No t'ho perdis: activitats a l'entorn d'esdeveniments culturals. • Persequint la historia: activitats al voltant de la memoria histórica. • Exposiclons
Molt per aprendre: lnclou diferents propostes per estimular la creació literaria i coneixer els camins i els mitjans deis nous entorns digitals:
• L'aula digital: activitats de formació multimedia per millorar les habilitats en l'ús de tecnologies.
• Creacions: tallers d'escriptura, oralitat i arts visuals.
Cicles tematics: Conferencies a carrec d'especialistes en diferents ambits, en col-laboració amb diverses entitats i associacions relacionadas amb el tema del cicle.
Clubs de lectura: Espais de debat i punt de trabada per compartir lectures i experiéncies; consisteix en un grup de persones que comparteix la lectura i el comentari de llibres, condu"its per un expert.
Creaclons: Tallers d'escriptura, narració oral, teatre i temes relacionals amb el món audiovisual. Aquesta activitat és de pagament.
Cursos i tallers TIC: Les biblioteques han esdevingut "Antenes Cibernarium" i disposen d'espais multimedia que centren la seva activitat en la programació de cursos i tallers d'alfabetització digital.
ltlnerarls per Barcelona: Recorreguts pels carrers de la ciutat que han estat escenari de fets histories o que han aparegut en llibres.
Activitats d'inclusió social
Accions de cohesió social
Durant els darrers anys les Biblioteques de Barcelona també han dut a terme activitats enfocades a la inclusió social en un sentit ampli. Programes que faciliten tant l'accés a la informació deis col·lectius amb menys coneixements tecnológics o les persones amb discapacitats funcionals, com garanteixen la inclusió deis col-lectius en risc d'exclusió social.
eCultura: que sota la iniciativa de la Biblioteca Sagrada Familia - J.M. Ainaud de Lasarte,
espaiCultura és un grup de trabada setmanal. Esta adre~at a persones majors de 65 anys amb risc
d'a"illament social, amb interessos i inquietuds culturals, que tenen ganes de coneixer i participar de les activitats que s'organitzen des deis diferents equipaments i serveis del barrí i la ciutat. També els permet ampliar i enfortir la seva xarxa social.
Cursos 1 actlvltats d'alfabetltzació digital: S'ofereixen tres blocs diferents de formaci6:
Formaci6 basica TIC: tallers TIC de curta durada per descobrir, coneixer i aprendre a utilitzar les eines digitals.
Antenes Cibernarium: espais d'iniciaci6 i perfeccionament en els coneixements d'tnternet i de les diverses eines tecnológiques.
+55: programa de capacitací6 digital pensat especialment pera persones a partir de 55 anys,
amb l'objectiu d'oferir formaci6 en l'ús de la telefonía móbil i Internet.
Projectes d'accesslbllltat TIC pera pers~es amb discapacltat funcional: És accessible a cinc
biblioteq!JeS que han incorporal als seus spais Multimedia disp~sitius i programari per facilitar
l'accés a tes noves tecnologies a persones amb diversitat funcional. Conten amb ordinadors amb
d'alfabetitzaci6 digital. Les biblioteques disposen de mitjans alternatius o complementaris per a l'accés als ordinadors. Entre d'altres elements, s'hi poden trobar pantallas de grans dimensions i un programan amb ampliadors, línia Braille i lectors de pantalla per a persones amb discapacitats vísuals. També hi ha dispositius alternatius als ratolins, com palanques de control Uoysticks) i commutadors, més usables ¡ ajustables a les funcionalitats de l'usuari. 1, finalment, un programari d'accessibilitat per a persones usuarias de sistemas de comunicaci6 alternativa i augmentativa i un programari per a persones amb discapacitat inteHectual.
Audlollibres: Tots els usuarís amb carnet de biblioteca opten al servei de descarrega d'audiollibres, en catala i casteNa, amb la íntenci6 de facilitar i millorar l'accessibilitat a la lectura. Aquest servei té un interés especial per a persones amb discapacitats visuals o de comprensi6 lectora.
Els continguts d'aquesta publicació e.stan subjectes a una llicencia de Reconeixement -No comercial - Sense Obra t .rivada (by-nc-nd) amb flnalitat no comercial i sense obra derivada. Es permet copi r i redistñbuir el material en qualsevol mitja i format,
sempre que no tingui finalitats mercials i no es distribueixi tap obra derivada.
La !licencia completa es pot co¡! ultar a http:ljcreativecommons.org/licenses/by-nc
-nd/4.0/deed.ca
