• No se han encontrado resultados

Cap a un model més racional d avaluació de la qualitat

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Cap a un model més racional d avaluació de la qualitat"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

U

Q

Agència

per a la Qualitat

del Sistema Universitari

a Catalunya

Octubre / Novembre / Desembre 2000 Número 6

S u m a r i

Butlletí d’Informació sobre la Qualitat Universitària

Consell de Direcció:

Consell de Redacció: Redacció i Disseny:

Antoni Serra i Ramoneda, Gemma Rauret i Dalmau, Joan Bravo i Pijoan, Antoni Caparrós i Benedicto, Carles Solà i Ferrando, Jaume Pagès i Fita, Enric Argullol i Murgadas, Josep M. Nadal i Farreras, Jaume Porta i Casanellas, Lluís Arola i Ferrer, Pere Fontana i Garcia, Pere Miró i Plans, Miquel Roca i Junyent, Joan Guitart i Agell, Jaume Casademont i Perafita, Josep M. Pujol i Gorné, Josep M. Freixes i Cavallé, Josep Grifoll i Guasch, Antoni Giró i Roca, David Serrat i Congost.

Gemma Rauret i Dalmau, Joan Bravo i Pijoan, Sebastián Rodríguez Espinar, Josep M. Vilalta Verdú, David Segarra Mediavilla, Martí Estruch i Axmacher.

Bàrbara González Sans

L’ISO 9002 i la certificació de l’Agència

Pàgina 2

Una proposta per a millorar el procés

d’avaluació de la gestió i la recerca

Pàgines 4 i 5

Q

Una conversa amb Jaume Casademont i Perafita, president del Consell Social de la UdG: «L’avaluació externa hauria de tenir més en compte els diversos estaments socials que reben titulats»

Pàgina 3 La introducció de sistemes de qualitat ha estat, des de fa anys, una preocupació

constant de les universitats catalanes. Cada universitat s’ha dotat d’un marc propi per desenvolupar el seu pla de qualitat i impregnar tota l’organització d’una cultura i un sistema per avançar cap a la millora de les seves unitats.

En aquest marc, el procés d’avaluació institucional ha esdevingut una eina opor-tuna i eficaç per a la creació d’un estat d’opinió favorable per al desenvolupament de la qualitat, ha mobilitzat i sensibilitzat un col·lectiu important de persones i ha ajudat a avançar en la transparència i el rendiment de comptes de les unitats avaluades, amb la publicació dels informes d’avaluació per part de les Universitats i de l’Agència. Ara, quan està a punt de concloure’s el primer cicle del procés d’avaluació institucional a la majoria de les universitats, es fa necessari obrir un debat per revisar i renovar el model d’avaluació que ens permeti seguir avançant en la línia encetada.

L’estratègia de futur hauria de passar per mantenir aquests processos d’avaluació que subministren informació sistemàtica i periòdica de les diferents activitats de la universitat, però, a la vegada, fent un pas més qualitatiu i avançar cap a la generació d’un nou model de treball més racional i sistematitzat, basat en el seguiment d’indicadors de les activitats de docència, recerca i gestió, que identifiqui els aspectes claus a avaluar, que es programi amb una periodicitat lligada als cicles de millora previstos en els diferents plans d’actuació estratègica de les unitats i de les universitats, que incorpori expertesa externa internacional, que ens acosti cada cop més a les demandes socials i que fomenti l’intercanvi d’experiències amb els millors referents existents arreu del mateix camp temàtic.

Aquesta renovació ens ha de permetre consolidar i millorar el model d’avaluació institucional que ens ha d’orientar a totes les universitats públiques cap al futur amb força per guanyar en credibilitat i legitimació.

Jaume Pagès i Fita

Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

Cap a un model més racional

d’avaluació de la qualitat

Q

L’Oponió del lector: Qualitat i incentius.

Pàgina 7

Q

Elements de retòrica aplicada al discurs jurídic

Pàgina 6

Q

(2)

E X P E R I È N C I E S

Certificació de l’Agència: ISO 9002

Maria Giné

Agència per a la Qualitat

Ara fa poc més d’un any es va ini-ciar, a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, el procés d’implantació d’un sistema d’assegurament de la qualitat basat en la norma UNE-EN-ISO 9002. En aquest procés es poden diferen-ciar tres grans fases: la primera, la més essencial i important, va ser la fase de planificació; la segona, que comparativament va ser la més llarga, va ser la de redacció i implantació i, la darrera fase, va ser la de revisió del sistema i certificació.

La planificació, com ja s’ha comentat, va ser l’etapa més important de tot el procés. La podem definir com la fase de presa de decisions, ja que és on es van establir els principis i criteris per a l’elaboració del sistema, es van identificar els processos de l’Agència a normativitzar, es va donar formació específica al personal en el sistema a implantar -i en sistemes d’assegurament de la qualitat en ge-neral-, i es va planificar i temporalitzar els processos posteriors.

La fase de redacció i implantació la podem considerar com la de desenvolupament del sistema i, si bé va ser la més llarga de les tres, va re-sultar la més sistemàtica i constant, ja que s’havia planificat completament en la fase anterior; en ella es va iniciar el procés de reflexió, d’anàlisi i de discussió dels processos de treball prèviament identificats i, posteriorment, es van elaborar i im-plantar els procediments normalitzats de treball.

Finalment, el procés es va tancar amb la de revisió i certificació, que és on s’ha fet el seguiment oportú sobre el correcte desenvolupament

i funcionament del sistema implantat. A més a més, en aquesta darrera eta-pa es van iniciar els tràmits oportuns per a començar el procés de certificació -en aquest cas, en la nor-ma ISO 9002.

Després d’un any i mig de dedicació intensiva, el projecte ha conclòs satisfactòriament, aquest mes de juny, amb la corresponent certificació. És, doncs, un bon moment per a compartir una reflexió sobre les implicacions que ha comportat la implantació de la nor-ma ISO 9002 a l’Agència.

Abans, però, s’ha de destacar que les característiques intrínseques de l’Agència -una organització petita i de recent creació, amb una figura jurídi-ca flexible, amb personal jove i motivat i amb una clara sensibilització, des de la direcció fins a la resta del personal, vers la qualitat-han permès desenvolupar, amb relativa facilitat, un sistema d’assegurament de la qualitat molt adaptat a les pròpies necessitats i poc burocràtic. Cal reconèixer, doncs, el paper i l’esforç de cadascuna de les persones de l’Agència que han contribuït a crear i a implantar el sis-tema.

Si s’analitza el procés, una de les implicacions positives més importants que cal ressaltar a l’Agència, en la implantació de la norma ISO, ha estat la introducció de la cultura d’assegurament i millora de la qualitat. A partir de la norma, es va generar una reflexió conjunta sobre la manera de procedir que buscava la millora i les evidències que permetessin garantir la seva efectivitat. Aquest procés de reflexió crítica s’ha incorporat com a una eina útil de treball dins l’Agència de tal

manera que, periòdicament i a tra-vés del Comitè de Qualitat, es garanteix que tots els processos estiguin immersos en la millora contínua i, per tant, es trobin permanentment actualitzats.

La implantació de la norma ha comportat l’estandardització dels processos de treball, els quals s’han elaborat d’acord amb els objectius intrínsecs de l’Agència -que es con-templen en els seus Estatuts- i amb els principis propis -recollits en el Codi Ètic. Es desprenen de l’elaboració de procediments normalitzats de treball tres conseqüències fonamentals: la pri-mera és que han esdevingut uns instruments útils de treball, ja que sistematitzen les accions a emprendre en cada cas; la segona és que han permès una optimització dels recursos humans, econòmics i materials i la darrera és que els podem considerar la base a partir de la qual es pot garantir i donar credibilitat i confiança, tant a nivell intern com extern, en les actuacions que es realitzen.

Finalment, és important destacar que, amb la certificació per la norma UNE-EN-ISO 9002, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya ha volgut, d’una banda, evidenciar el seu compromís amb la qualitat i, de l’altre, fer un pas endavant en la consolidació i la garantia de la qualitat del servei que presta a l’administració, al sistema universitari català i a la societat en general.

(3)

P E R S O N A T G E S

Gràfic

Una conversa amb:

Jaume Casademont i Perafita

President del Consell Social de la Universitat de Girona

L’avaluació externa hauria de tenir més en compte els

diversos estaments socials que reben titulats

Jaume Casademont i Perafita ha estat un dels

impulsors de la Universitat de Girona des dels sueus inicis, primer com a president del Consell Econòmic i, ara, presidint el Consell Social. Des

Jaume Casademont impulsa la participació social a la UdG

AQ.- ¿De quins mecanismes disposa el Consell Social per transmetre als acadèmics les demandes de la societat?

J. Casademont.- Cal tenir en

compte la pròpia composició del Consell, ja que 7 dels 25 membres que el componen són acadèmics i estan constantment en contacte amb els representants de la societat. Existeixen, a més, comissions de la pròpia universitat en les quals hi ha integrats membres del Consell, representants dels interessos socials que, bàsicament, participen en l’elaboració i revisió dels plans d’estudi.

En el si del Consell, s’ha creat una Comissió Assessora amb representants de tots els col·legis professionals i acadèmics.

Finalment, també es duen a terme sessions plenàries de debat de temes universitaris a les quals s’hi convida a tots els acadèmics de la UdG. Un altre sistema de transmissió és la pàgina web del Consell.

AQ.- ¿Com es valora des del

Consell Social el procés d’avaluació que s’està duent a terme a les universitats catalanes?

J. Casademont.- És convenient que els programes d’avaluació tinguin continuïtat, així com que es

prenguin mesures a cada universitat per garantir la implantació de les millores propo-sades en els informes finals d’avaluació. Pensem que l’avaluació externa s’hauria d’ampliar, a més de la participació d’aca-dèmics, a la dels representants de d i f e r e n t s estaments socials

que són els que reben els titulats. És important conèixer el seu parer sobre la qualitat de la preparació que reben els estudiants.

AQ.- ¿Quin programa preveu el Consell Social per a l’aplicació de millores a partir dels resultats de les avaluacions?

J. Casademont.- Promou i

finança un estudi sobre l’impacte de les dues titulacions avaluades en el teixit social i econòmic més proper, que es pugui tenir en compte de cara als plans d’estudi. També promou i finança la contractació d’una persona encarregada de fer el seguiment de

la implantació de les accions de millora.

AQ.- ¿Quin impacte creu que

tindrà per a les universitats, i especialment per la UdG la implantació del Districte Únic ?

J. Casademont.- El Claustre de la

Universitat de Girona davant la implantació del Distrito Único ja va manifestar la seva preocupació per les conseqüències negatives que la seva aplicació pot comportar, agreujant alguns dels problemes fonamentals del nostre sistema universitari. El Consell Social reafirma aquesta opinió.

d’aquest càrrec es procupa especialment de fomentar la participació de la societat en la universitat i dóna suport a les tasques dels plans d’avaluació de la qualitat.

(4)

EL NOU MODEL D’AVALUACIÓ

Una proposta per a millorar el procés

d’avaluació de la gestió i la recerca

Avaluació institucional de la qualitat universitària

CONTINGUTS D'AVALUACIÓ - ÀMBITS CLAU

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA AVALUACIÓ DE LA RECERCA

Context

1. POSICIÓ ESTRATÈGICA DE LA TITULACIÓ EN EL SEU CONTEXT

1. POSICIÓ ESTRATÈGICA DE LA UNITAT (departament-àrea de coneixement)

1.1. La titulació respecte al context intern (general de la universitat) 1.1. En relació al context d'oportunitats internes 1.2. La titulació rspecte al context extern 1.2. En relació al context d'oportunitats externes

1.3. En relació a les aportacions (transferència) en el context pròxim 1.4. En relació a la posició de la unitat en el context acadèmic de la CA o l'Estat

Entrada

2. CAPACITAT DEL SISTEMA 2. POTÈNCIA DE LA UNITAT

2.1. Polítiques de capacitació i desenvolupament docent 2.1. Qualitat dels recursos humans del Departament 2.2. Polítiques de captació i desenvolupament de l'alumnat 2.2. Qualitat de les instal·lacions i infrastructures de recerca 2.3. Qualitat del professorat 2.3. Qualitat dels recursos documentals per a la recerca 2.4. Qualitat de l'alumnat 2.4. Recolzament institucional en la gestió de la recerca 2.5. Recursos materials i instal.lacions

2.6. Relacions externes

Procés

3. EL CURRÍCULUM 3. EL PROGRAMA - PLA DE RECERCA DE LA UNITAT 3.1. El perfil de formació 3.1. Explicitació de les línies i objectius de recerca 3.2. Objectius generals Pertinança/adequació del pla en relació a:

3.3. El programa 3.2. Nivell d'implicació-participació del conjunt del Departament 3.3. Mecanismes d'informació-difusió de l'activitat de recerca departamental

4. EL DESENVOLUPAMENT DE LA DOCÈNCIA 4. L'ACTIVITAT DE RECERCA

4.1. Organització educativa 4.1. Volum d'activitat, prenent en consideració l'evolució de l'activitat en el quinqueni

4.2. Metodologia docent 4.2. Relació entre l'activitat docent i la recerca 4.3. Acció tutorial

4.4. Activitat curriculars complementàries

Producte

5. COMPROVACIÓ DELS ASSOLIMENTS (OUTCOMES) I DE

LES POLÍTIQUES I ESTRATÈGIES PER FER-NE L'AVALUACIÓ 5. ELS RESULTATS DE LA RECERCA 5.1. Estratègies d'avaluació d'assoliments 5.1. Productivitat de la Recerca 5.2. Resultats 5.2. Nivell de concentració en grups-persones

5.3. Qualitat de la productivitat: Distribució per nivells de Qualitat 5.4. Impacte en el context pròxim

5.5. Relació Oportunitats-Potencialitat-Activitat-Resultats

L’experiència acumulada en els darrers anys en l’avaluació de les universitats posa de manifest la necessitat d’avançar en la racionalització i millora del procés d’avaluació institucional. En aquest sentit, aquest equip va rebre la petició de l’Agència per a la Qualitat del Sis-tema Universitari de Catalunya d’analitzar la guia que serveix de suport a l’avaluació institucional i proposar canvis en la lògica de la racionalitat del procés.

Aquesta indicació es va traduir inicialment en una revisió docu-mental de l’estat de la qüestió arreu d’Europa, disseccionant i inventariant sistemàticament els diferents enfocaments, la seva lògica bàsica, els àmbits, els continguts, les estructures i les preguntes d’avaluació a diferents nivells de concreció, per tal de, després, i un cop analitzat punt per punt tot el procés, procedir a tractar de redefinir els continguts de l’avaluació de la docència i recerca i fer-ne una categorització per nivells.

Finalment, la nostra intervenció ha quedat concreta-da en les dues accions següents:

1. Reestructurar el model segons la lògica del procés, més que no pas en funció de la lògica dels components d’aquest procés. 2. Proporcionar una eina que faciliti l’ordenació, seqüenciació i sistematització de la informació

recollida per tal d’arribar a l’emissió de judicis i a la formulació de les corresponents propostes de millora.

La lògica del procés versus la lògica dels components

Cal esmentar que no es tractava tant d’una proposta de canvi del

model, com d’un redreçament de l’enfocament del model existent amb la intenció de respondre a la petició de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, sense perdre precisió o, fins i tot, augmentant-la, si fos possible.

(5)

EL NOU MODEL D’AVALUACIÓ

J. Casanova JC. Hernando J. Mateo S. Rodríguez A. Sans Universitat de Barcelona CONTINGUTS D'AVALUACIÓ PREGUNTA

GUIA / CLAU CRITERIS EVIDÈNCIES ESTÀNDARDS JUDICI

-3S<X<-1S Insatisfactori

-1S<X<media Baix

media<X<1S Alt

1S<X<3S Molt satisfactori

Resolució de problemes

Organitzar i planificar el propi treball

Habilitats de relació social Participació activa en l'entorn

soci-cultural Autoconfiança Independència Iniciativa personal PROPOSTES DE MILLORA respecte de la mateixa titulació en d'altres universitats ¿És satisfactòria l'opinió de l'alumnat respecte als seus resultats personals? Judici fonamentat en l'análisi de l'enquesta d'opinió de graduats i graduades ESCALA DE VALORACIÓ Estàndars comparatius de la satisfacció d'assoliments de la titulació Enquesta d'opinió de graduats i graduades En quin grau creus que la

teva estada a la Universitat de Barcelona

ha contribuït a desenvolupar les teves capacitats i/o actituts per

a... Resultats personals respecte de la resta de titulacions de la mateixa universitat

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

EXEMPLE DE DESENVOLUPAMENT

5.2.3

independentment els continguts clau de la docència i la recerca en cinc grans àmbits avaluatius:

I. Posició estratègica de la titulació en el context. Anàlisi de les condicions (límits o avantatges) de la situació inicial del context social, econòmic, polític i acadèmic en què es troba la titulació a avaluar.

II. Capacitat i potència de la unitat avaluada. En aquest apartat, es fa una valoració de les polítiques, els recursos i la qualitat amb què la institució “entra en joc” a l’hora de desenvolupar la seva tasca, tant des del punt de vista docent com de la recerca.

III. El tercer i quart àmbits agru-pen els factors que faciliten els processos de docència i recerca. D’una banda, el currículum i el desplegament de la tasca docent i, de l’altra, el pla i l’activitat de recerca.. IV.Finalment, el darrer apartat

s’orienta a la comprovació dels resultats i les conseqüències de l’acció universitària, tant pel que fa a la docència com a la recerca.

La figura il·lustra la nova estruc-tura general dels diferents àmbits avaluatius de la docència i de la recerca distribuïts atenent a la pers-pectiva explicada en els paràgrafs anteriors :

La tècnica analítica, de judici i de propostes de millora

La segona proposta que presentem consisteix en una nova estructura d’ordenació, seqüenciació i sistematització de la informació de tal manera que faciliti l’emissió de judicis i la formulació de propostes de millora als membres dels diferents comitès d’avaluació.

L’estructura de la guia conduirà la lògica d’actuació dels avaluadors mitjançant una seqüència que va des de la formulació de la pregunta guia

a la construcció dels judicis valoratius. Per tal d’aconseguir-ho, pautarà l’itinerari suggerint els criteris, les evidències i els estàndards considerats com més adients.

La figura exemplifica l’estructura proposada.

Tal com s’ observa, es tracta d’una proposta que indica el passos que l’equip avaluador ha de seguir a cadascun dels moments avaluatius, per tal de facilitar-li la automatització, tot respectant la correcció tècnica.

(6)

INICIATIVES DE QUALITAT

Els darrers anys, la Retòrica tor-na a ocupar el lloc predomitor-nant i propi que correspon, no ja a la tradició culta, sinó a la societat de la comunicació. Les rutines que sotmeten la vida jurídica i política van deixar córrer durant un temps la idea que l’art de la paraula –la retòrica-estava mancada d’utilitat. “L’aplicació de les lleis és automàtica i els documents escrits responen a patrons rutinaris que cal omplir i els ordinadors proveeixen la maqueta” o “els grups polítics atenen les ordres del portaveu i és igual el que digui ningú”, són alguns dels tòpics que han pogut fer trontollar equivocadament l’interès dels joves per l’ofici d’orador.

Tanmateix, l’actualitat demostra el contrari: els líders guanyen l’atenció del públic amb les seves paraules i el nou gran ofici és el que s’anomena amb el neologisme: “comunicador”, que es dona no només dintre el món del periodisme, sinó en totes les especialitats. La retòrica és, a hores d’ara, un estri indispensable per aquells professionals que vulguin des-tacar en el camp de la política, de la comunicació i del dret.

La matèria que s’imparteix a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona té per objecte conferir als estudiants, la capacitat de comunicar correctament les actuacions pròpies de la seva especialitat. Els advocats han de tenir en les paraules el seu estri principal de treball. La matèria es concentra

en fornir les tècniques de creació i d’interpretació del discurs parlat i escrit en les seves diverses manifestacions, des de les més senzilla documentació rutinària fins l’exposició pública del pensament de tota mena.

Mentre l’advocat pretengui defensar un punt de vista o atacar-ne un altre, lloar o censurar les accions de les persones i la seva pertinença en dret, demostrar la veritat o treure vels de la mentida, la retòrica serà un coneixement i una experiència indispensable.

No es tracta de presentar la història de la retòrica, ni com els mètodes clàssics han estat tramesos, sinó d’observar les tècniques vigents -un esquelet bàsic, pragmàtic i amb gran capacitat d’adaptació-, en el discurs actual, extreure normes pràctiques i exercir-les fins assolir la rutina creativa de la paraula. D’altra banda, la selecció del programa ha estat feta en funció d’un seguit de coneixements ben concrets i senzills, però de pervivència i utilitat reconeguda, amb un percentatge molt alt de pràctiques continuades.

En conclusió, aquesta assignatura ha estat configurada com a elements de teoria i pràctica de retòrica apli-cada a la comprensió crítica i a la construcció de textos discursius professionals –oralment i per escrit-jurídics i, eventualment, polítics, amb referències als elements retòrics que influeixen en altres gèneres com ara la informació.

Parlar en públic

Aquesta ha estat una assignatura molt gratificant per a docents i també per als estudiants. Al estar plantejada de manera primordial-ment pràctica i poder-se dur a terme amb un nombre adequat d’estudiants, ha fet que la majoria dels alumnes hi hagin participat des del primer dia de classe. El progra-ma els ha permès de conèixer la

Elements de retòrica

aplicada al discurs jurídic

Els estudiants de Dret de la UAB aprenen la teoria i la pràctica de parlar en públic

construcció d’una xerrada i les habilitats més importants per a fer-la interessant al públic assistent. També han pogut conèixer i practi-car estratègies per reduir la por a par-lar en públic.

L’avaluació ha estat també molt pràctica. Ha consistit en una exposició oral sobre un tema: la presentació d’un informe amb els passos que havien seguit per la seva preparació. El nivell, tant de les exposicions com dels treballs, ha estat excel·lent.

Maria Ysàs

Vicedegana Facultat de Dret UAB

L’actualitat demostra

que els líders guanyen

l’atenció del públic amb

les seves paraules i el

nou gran ofici és el de

«comunicador»

Q

(7)

L’OPINIÓ DEL LECTOR

Qualitat i

incentius

Santiago Guerrero Boned

Responsable del PSIDU-UAB

Un sistema universitari (la definició també és aplicable a una universitat, un pla d’estudis o una assignatura) és de qualitat quan els estudiants poden utilitzar el seu treball de la manera més eficient , és a dir, quan el sistema no permet que es malbaratin recursos humans valuosos: el temps i el talent dels estudiants. Aquesta definició que proposo té un caire empresarial, ja que està centra-da en els usuaris, els estudiants, de la mateixa manera que les empreses d’èxit se centren en els clients.

M inim itzar el m albaratam ent de recursos dels estudiants no és nom és una qüestió de justícia, és, alhora, una qüestió de supervivència per a la universitat actual, ja que la tecnologia perm etrà, si no ho perm et ja, una extraordinària democratització de l’accés als coneixem ents i a la inform ació, fent, en definitiva, que els universitaris perdem el monopoli de la form ació superior.

De l’artesania a la qualitat industrial

La universitat està actualment immersa en el que podem anomenar “paradigma de la docència”. El sis-tema institucional d’incentius respon a aquest paradigma: hi ha incentius a la investigació i a la docència. La combinació d’ambdós permet que la docència estigui actualitzada quant a continguts (resultat dels incentius a la investigació) i quant a metodologies docents (resultat dels incentius docents). Suposarem, amb una certa benevolència, que el siste-ma actual acompleix el seu objectiu. La característica crucial d’aquest sis-tema és que està format per incentius

individuals que tenen com a objectiu garantir que el professorat faci bé individualment el seu treball. Per tant, és un sistema que garanteix un cert nivell de qualitat, però, i això és important, de qualitat artesana.

L’aprenentatge dels estudiants, en canvi, no només exigeix artesans, sinó coordinació, és a dir, qualitat indus-trial. Centrar-se en la coordinació, en l’artesania individual al servei d’objectius comuns, és canviar cap al “paradigma de l’aprenentatge”: promoure la qualitat de l’aprenentatge dels estudiants (no només la docència); així com que els estudiants utilitzin els seus recursos materials i humans -temps i talent- de la manera més eficient possible.

Avaluació de titulacions i incentius

Lamentablement, no tenim un sis-tema d’incentius institucionals que empenyin a transitar des de la qualitat artesana a la industrial. El sistema universitari actual suposa, implíci-tament, que per aconseguir un resultat col·lectiu, com ara l’aprenentatge significatiu dels estudiants, n’hi ha prou d’incentivar el treball individual del professorat. Podríem dir que el sis-tema actual proporciona condicions necessàries però no suficients. Cal centrar-se en els incentius col·lectius. Malgrat que el disseny d’incentius col·lectius és sempre difícil, sug-gereixo que considerem, com a hipòtesi de treball, un sistema de re-compenses personals semblant a l’actual, però en connexió amb l’avaluació d’una tasca col·lectiva com és el cas d’una titulació. Aquest sistema incentivaria el professorat a fer un treball coordinat de qualitat pel que fa als aprenentatges, i crearia un escenari que permetria l’ús eficient dels recursos dels estudiants. Un cop establert l’esquema

gene-ral podem pensar en diversos graus d’aplicació del sistema. Posem-nos en un cas extrem i analitzem els resultats previstos: suposem que existeix un organisme que classifica les titulacions segons criteris de qualitat, en què la remuneració del professorat està en part vinculada al lloc que ocupa la titulació en aquesta classificació. Aquest sistema d’incentius seria un poderós mecanisme per afavorir l’eficiència col·lectiva, ja que forçaria canvis organitzatius interns a les universitats, fomentaria la pressió dels estudiants per obtenir un servei de qualitat i forçaria les universitats a competir per atraure el professorat que consideressin més adient. Vull destacar explícitament que tot això podria dur-se a terme pràcticament sense canvis legals i mantenint el caràcter públic del servei universitari. Un punt crític d’un sistema d’incentivació com el que proposo és, sens dubte, l’elecció i la valoració dels atributs que descriuen la qualitat d’una titulació. Però si les dificultats no ens aturen, als universitaris, quan hem d’afrontar problemes i experiments complexos, tampoc no ho haurien de fer davant la determinació de les variables de la qualitat universitària.

Posar en pràctica mecanismes d’incentivació com el descrit, seria una manera de fer sortir a l’agenda del professorat universitari una major preocupació per l’aprenentatge significatiu dels seus estudiants, i també de concretar les bones intencions que manifestem tots el que creiem que a la societat actual encara hi ha lloc per als serveis públics.

(8)

L A W E B w w w . a g e n q u a . o r g

N O T Í C I E S D E L ’ A G È N C I A

E I N E S D E Q U A L I T A T

The European Network for Quality Assurance

Newsletter

Aquest butlletí és el primer d’una sèrie que editarà la

Procés d’avaluació institucional Memòria anual Curs 1998-1999 Universitat Politècnica de Catalunya

han participat en el procés d’avaluació institucional impulsat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.

En aquesta memòria es recull els informes finals de cada unitat, elaborats a partir de la síntesi feta entre l’informe d’autoavaluació i l’informe extern. A més, es presenta una valoració global del procés on s’inclou una breu referència metodològica del programa d’avaluació institucional i la seva adaptació a la UPC, una valoració del procés fruit d’un exercici d’avaluació amb les unitats implicades i un resum de

pràctiques i tots aquells nous desenvolupaments que es duguin a terme en el camp de l’avaluació i l’assegurament de la qualitat en l’educació superior. Seguint el caràcter marca-dament participatiu de la web de la enqa, aquest butlletí està obert a la participació d’aquelles persones implicades en els processos de qualitat en l’educació superior, ja siguin membres d’Agències o acadèmics.

Per a més informació, dirigir-se a:

Secretariat

Po Box 20, 00501 Helsinki

L’Agència acull un

seminari de l’enqa sobre

els resultats de les

avaluacions

B r e u s

Pla de Qualitat de la

informació quantitativa

Durant el seminari de Sitges, la Comissió per a l’elaboració del Pla de Qualitat de la informació quantitativa, constituïda el més de març, ha presentat una proposta de nous indicadors per incorpo-rar-los a l’informe de l’Agència a partir del 2001.

Benchmarking a

empresarials

S’ha constituït una comis-sió de treball que prepara un marc de referència per a l’ensenyament d’empresarials.

Informes transversals

Durant el trimestre abril/juny s’han presentat els informes transversals de les titulacions de:

Enginyeria Industrial. Especialitat Química Indus-trial, a càrrec del Dr. Ángel Irabien Gulías de la Universidad de Cantabria.

Enginyeria Tècnica Indus-trial. Especialitat Mecànica, a càrrec del Dr. Emilio Bautista de la Universidad Politécnica de Madrid.

Dret (UB, UAB, UPF, UdG,

UdL i URV), a càrrec del Dr. José Antonio Cobacho, degà de la Facultat de Dret de la Univer-sidad de Murcia.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya està organitzant, conjuntament amb la xarxa eu-ropea d’agències de qualitat (enqa), el Consejo de Universidades i la Unidad para la Calidad de las Universidades Andaluzas unes jornades de treball que tindran lloc els dies 17 i 18 de novembre a Barcelona.

Durant aquestes jornades es debatrà sobre l’ús que se’n pot fer dels resultats del procés d’avaluació. Concretament, els debats se centraran en tres grans temàtiques: les bones pràctiques, la transparència i el seguiment.

Referencias

Documento similar

De la Salud de la Universidad de Málaga y comienza el primer curso de Grado en Podología, el cual ofrece una formación generalista y profesionalizadora que contempla

Contraindicaciones: El uso de la mascarilla está contraindicado para los pacientes y los miembros de sus familias, profesionales sanitarios y compañeros de

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de