GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Designació representants
ala comissiódesegui¬
Actasessió 22-VI-1993 686 ment del Conveni subscrit amb la Diputació
deBarcelona 710
DisposicionsGenerals Delegació signatura 710
Acords dels òrgans degovern Designació membre del
Consell d'Administració Modificació dels preus públics de serveis de de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins .... 710
Museus i Exposicions 707 Designació observadordel Consell d'Administra¬
Modificacions decrèdit 707 ció de l'InstitutMunicipal d'Urbanisme 710
Decretsde l'Alcaldia
Funcions del Comitè deGovern 708 Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Atribució funcions en els Regidors-presidents Maig, juny i juliol 711
dels Districtes 708
Consell Municipal Permanent
Cartipàs Acta sessió 17-VI-1993 716
Nomenament membre del Consell d'Administra¬
Personal ció de l'Institut de Prestacions d'Assistència
Creació de llocs de treball 722
Mèdica al Personal Municipal 710
Nomenament membre del Consell d'Administra¬ Anuncis
ció de l'Institut Municipal d'Assistència Sa¬ Concursos 723
nitària 710 Notificacions 723
Nomenament membre del Consell Municipal del Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la DistrictedeSants-Montjuïc 710 Província delsdies 1 al 31
m -
4
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de juny de
1993 i aprovada el dia 15 de
juliol de
1993.
AlSalóde la Reina Regent de laCasa de la
Ciutat de
Barcelona, el dia vint-i-dos de juny de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari en
sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira.
Hi
concorrenels ll·lms.
Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i
Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs.
Regidors Marta Mata
i Garriga, Joaquim de
Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro
i Suàrez, Joan Torrres
i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric
Truñó i Laga¬
res,Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i
Pena, Xavier
Valls iSerra, Oriol Bohigas i Guardiola,
Carolina Homar i
Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc
Narvàez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i
Masjoan, Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i
Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep Cami¬
nal i Badia, Artur Masi Gavarró, Josep M. Samaranch i
Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i
Agustí,
Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo,
Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel
Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona,
Joan
Puig-dollers i Fargas, Joan Antoni Audet
i Novell, Josep
L.
Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,
Enric Lacalle
i
Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto
Fernán¬
dez i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistits, com a Secretan Accidental, per Josep Lluís Tobella iRoca,
que certifica.Hi és present l'Interventor
Municipal, Sr.
Lluís Mata i
Remolins.Constatada l'existència de quòrum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les nou hores i vint minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la
sessió anterior,
celebrada el 30 d'abril de 1993, l'esborrany de la qualha estat tramèsa totsels membres del Consistori; i s'a¬
prova.
El Sr. Lacalle demana un pronunciament de repulsa pels atemptats terroristes comesos
ahir
aMadrid i de
solidaritat amb les víctimes. El Sr. Alcalde significa que, per aquests sentiments, se
suspengué ahir la rebuda
del Futbol Club Barcelona a la plaça de Sant Jaume
com a campió de la Lliga de futbol d'enguany;
i
quel'atemptat s'ha produït en un moment en
què l'exèrcit
espanyol és encomiat per la seva
actuació
aBòsnia:
per tant, interpretant el
sentir de
totel
Consistori,
proposa i així s'acorda:
Condemnar enèrgicament els atemptats
terroris¬
tes produïts ahir a Madrid i expressarla solidaritat
del
poble de Barcelona amb les
víctimes i les
sevesfamí¬
lies.
En el despatx d'ofici el Consell
Plenari acorda:
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 24 de maig de1993, pel qual s'accepta la
renúncia al càrrec de
Regidor d'aquest Ajuntament
presentada
perl'll im. Sr.
Josep M. Cullell i Nadal, mitjançant cartadirigida
al'Excm. Sr. Alcalde el 7 de maig de 1993.
El Sr. Mas, a indicació dela Presidència,
dóna lectura
a la carta següent de comiat de
l'll im. Sr. Josep M.
, Cullell i Nadal, datada el proppassat 12 de maig:«Benvolguts Regidors i
benvolgudes
Regidores:
Difícilment podré oblidaraquests
sis
anyscompartint
l'escó en aquesta Sala de la Reina
Regent. Han estat
sis anys apassionants de
la
història de la Ciutat i, si
sempre és un honor i un
orgull
ésser Regidor de
Barcelona, òbviament haver-ho estat en aquest
període
hi afegeix nous motius de
satisfacció.
La tasca de Cap de l'oposició en
l'Ajuntament de
Barcelona no és fàcil i les especials circumstàncies d'aquest període singular en
què el
queprimava
erael
consens, ho han fet més difícil. En tot cas, he procurat
equilibrar el necessariconsens
olímpic
amb la tasca de
control, impulsi crítica de l'equip de govern que com a
oposició em corresponia.
A tots vosaltres voldria demanar perdó per tot allò
que hagi pogut dir o
fer durant aquests
anysi
que us hagi pogutferir: no era, entot cas,la
mevaintenció.
A tots vosaltres voldria donar-vos les gràcies per tot
allò que m'heu ensenyat a
descobrir i
queha estat
enormement gratificanten l'ordre
personal.
A tots vosaltres, voldria oferir-vos la meva sincera i
lleial col·laboració des delmeu nou lloc de responsabili¬
tat per fer realitat la nostra
passió
comuna:fer
de
Barcelona, capital de Catalunya, la millorCiutat del
món.»
El Sr. Alcalde espera sinceramentque el nou
Conse¬
ller, malgrat la
impressió
que handonat les
seves primeres actuacionsdegudes
ala conjuntura
oprovi-nents d'iniciatives anteriors, voldrà col·laborar en el
progrés de la
Ciutat.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, d'11 de maig i 11
de juny de 1993 (2781 i
3693), pels quals,
respectiva¬
ment, es nomena membre del Consell Municipal:
del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Sra. Francesca Fer-reres i Calleja, ensubstitució
delSr. Lluís Espada i
Cantó; i del Districte de Gràcia, el Sr. Jordi Altarriba
i
Bos, en substitució del Sr. Antoni Santos i Renom.
RatificareI decretde l'Alcaldia, de 4 demaigde 1993
(2644), pel qual: es designa
la Comissió
encarregada
del sorteig per al nomenament de
Presidents i Vocals
, de les Meses electorals de les Eleccions aCorts Gene¬rals que se celebraren el dia
6 de juny, formada pels
ll·lms. Srs. Guerau Ruiz i Pena i Jordi Baulies i Cortal, el
Sr. Josep M. Boleda i Rossell i la
Sra. Lydia Sitjà i
Torrent; i es fixa el dia 10 de maig a les 13 horesper a
la celebració de l'esmentat sorteig.
Ratificar el resultat del sorteig pera la
designació del
President i Vocals i llurs suplents de les Meses electo¬
rals de les Eleccions a Corts Generals del dia 6 de juny
de 1993.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
maig de 1993, (3635), que
fixa el procediment i
requisits
, de lasubvenció equivalent a la quotade l'impostsobre
El Sr. Puigdollers demanaque aquest tractament es faci extensiu a les entitats sense afany de lucre amb
migrats recursos econòmics; i el Sr. Fernández abona aquesta recomanació.
Ratificar, amb efectes del dia 7 de maig de 1993, el decretde l'Alcaldia, del dia5 del mateixmes (2652), pel
qual es disposa l'acomiadament del contractat laboral
Sr. Jaume Vera i Navarro com a sanció per una falta
molt greu prevista a l'apartat f) del punt 4 de l'annex IV
del Pacte de condicions laborals.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, pels quals, envirtut
de concurs, es nomena:
a) amb data 20 d'abril, la Sra. Milagros Carmona i Vallejo Cap de l'Oficina Administrativade
l'Àrea
d'Infor¬mació de Base (2319); b) amb data 11 de maig: el Sr. Antoni Oliva i Solé Cap del Servei d'Instal·lacions de l'Àreade Projectes i Obres (2749); elSr. Adolf Creus i la Casa
Cap del Servei de Construccions
d'Edificis de la mateixa Àrea (2750); el Sr. Manuel Romero i OlmosDirector del Complex Esportiu de la Vall d'Hebron
(Centre Municipal de Pilota) (2751); la Sra. M. Isabel del
Moral i Hidalgo Supervisor d'Informació Personalitzada
(2753); laSra. Rosa Gironès i Vallès CapdelGabinetde
Captura de Dades Informàtiques iSuport, Serveis Gene¬
rals i Arxius, de la Intervenció Municipal (2754); i les
Sres. Montserrat Bach i Capella, Sagrario Navas i Fer¬
nández, Sílvia Jané i Argenté, Esperanza
Àlvarez
iÀlvarez,
JosepaSegura i Odon, CristinaMerino i Meca,MontserratMagriñá i Vila, i Isabel Lópezi Olmo Respon¬ sables de Grup d'Informadors del 010 (2752); i c) amb data 1 dejuny: el Sr. Juan José Arranz i Martín Director del Centre CívicCan Felipa (3270); el Sr. Eduard Balse-bre i Olalla Agent de Desenvolupament Local del Dis¬ tricte de Nou Barris (3271); els Srs. Mariano Estenoz i
Oloriz, Julio Massagué i Coll, i Carmelo Sacristán i
Alejandrez Auxiliars de VeterinàriaaMercabarna(3272);
la Sra. Conxita Rius i Mentuy Cap de la Divisió de Serveis Personals del Districte de Sant Andreu, i el Sr.
Xavier Suñol i Ferrer Cap de la Divisió de Serveis Personals del Districte de Nou Barris (3273); el Sr. José
Carlos González i González Director del Centre de ServeisSocials de Zona Franca(3274); laSra. Montser¬
rat Radresa i Fonts Cap del Laboratori del Foe del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments (3275); el Sr. Joan Rabaixet i Pérez Cap de laSubdirecció
Jurídico-Administrativa de la Guàrdia Urbana (3276); la Sra.
Amparo Reventós i Bernabeu Assessora Jurídica de la
Divisió de Serveis Tècnics del Districte de Ciutat Vella
(3277); la Sra. NúriaGalver i Rallo Gestora Pressupostà¬
ria de l'Escola-Viver Castell de Sant Foix (3278); el Sr.
Josep Oriol Granados i GarciaCap delServei
d'Àrqueo-logiade la Ciutat(3279); la Sra. Carme Ruiz i de Querol
Responsable d'Educació del Districte de Sant Andreu
(3286); la Sra. Maria Teresa Bertrán i Cortés Cap del
Centre Materno-infantil Casa de la Font (3383); i el Sr. Joan Recasens i Albadalejo Cap del Nucli Orgànic
Intersectorial Franja del Besòs (3384).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez en els apartats a) i c). RatificareI decret de l'Alcaldia, d' 11 demaig de 1993
(2760), que autoritza la formalització de convenis amb
el Departament de Benestar Social de la Generalitat de
Catalunya
per a la cooperació interadministrativa en matèria de serveis socials, formació d'adults i foment del voluntariat, i sol·licita a l'esmentat Departament unajut de 5.289.325.615 pessetes per a dur a terme l'esmentadacol·laboració.
El Sr. Fernández anuncia el vot favorable del seu Grup però demana la documentació complementària.
Donar conformitat al Text refós de la Modificació del Pla General Metropolità del Sector Diagonal-Mar, en
compliment de la resolució de l'Honorable Conseller de
Política Territorial i Obres Públiques, de 2 d'agost de
1991, d'aprovació definitiva; i trametre l'expedient a la
Comissió d'Urbanisme de Barcelona als efectes de la sevaconformitat i publicació.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Ambl'Instituto Nacional del Consumo i el Departa¬
ment de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya: Acord de constitució de la Junta Arbirtral de Consum de Barcelona.
B) Amb el Ministeri d'Obres Públiques i Transports,
relatiu a l'execució de les obres dels passeigs marítims de la Barceloneta.
C) Amb l'Autoritat Portuària de Barcelona, relatiu al
Pla d'utilització delsespais portuaris i alaformulaciódel
Pla especial del sistemaportuari referit al terme munici¬
pal.
D) Amb el Centre de Gestió Cadastral i Cooperació
Tributària, en matèria de gestió cadastral.
E) Amb el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya, relatiu a les
actuacions en el barri del Turó de la Peira
F) Amb la Prefeitura de la Ciutat de Rio de Janeiro (Brasil), relatiu a lacooperació entre ambdues ciutats.
G) Entre el Departament de Benestar Social de la
Generalitat deCatalunya i Promocióde CiutatVella, SA, relatiu al finançament de les obres de rehabilitació del local del carrer d'Obradors, núms. 6 i 8, baixos ocupat perlaFederació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
H) Entre el Departament de Benestar Social de la
Generalitat deCatalunya iPromoció de Ciutat Vella, SA,
relatiua la cessió d'ús de la plantabaixa de la finca del carrer del Rull, núms. 4 i 6, on s'instal·larà una escola d'adults.
El Sr. Bonet demana que el Conveni amb Autoritat
Portuària resti sobre la taula perquè no ha pogutexami¬ nar la documentació esmentadaala clàusulanovena(el Projecte d'infrastructures portuàries i les Condicions
d'ús i edificació de la zona d'activitats logístiques-1a
fase), que és cabdal per al futur del port i del front
marítim del sud de laCiutat, sobretot quan han resultat
fallides bona part de les expectatives i objectius resul¬
tants del Conveni signat amb el Port Autònom el 1988, de maneraque si nos'atén aquestapetició, elseuGrup no podrà emetre avui un vot favorable.
El Sr. Armet lamenta lamanca de tal documentació i subratlla queel Convenisotmet tot el Port, sobre el qual
l'Autoritat Portuària tenia abans un marge d'actuació amplíssim, al control urbanístic d'aquest Ajuntament i comporta la redacció d'un Pla especial del conjunt que se sotmetrà a l'aprovació municipal.
El Sr. Bonet insisteix en la petició que tal Conveni resti sobre la taula, ja que la intervenció d'aquest
Ajuntamenten el Pla especial delsespais portuaris està
reglamentadaper la Llei de Ports, però avui se'n condi¬
ciona la definició delsusos i aprofitaments.
El Sr. Alcalde indica que es facilitarà al Sr. Bonet la
documentació demanada.
que l'aportació de
342
milionsde pessetes
quefa la
Generalitat per sufragar part dels
1071
milionsde
pes¬setesesmerçatsper aquestAjuntament en
la
reparació
delshabitatges i allotjamentdels afectatspels esfondra¬
ments produïts al barri del
Turó
dela Peira, denota la
manca de generositat i solidaritat del'Administració
autonòmica enversaquesta Ciutat.El Sr. Armet comenta que, després de dos anys de
negociacions sobre .tal
aportació, l'Ajuntament
només
recupera el 40 % d'una despesa que
assumí davant la
manca de reglamentació legal; i que la voluntat
de
col·laboració de l'Ajuntament pel seu sentit de tutelasocial queda ben palesa en la seva
presència
enl'oficina especial,apesar que podia restar-ne
al
marge.S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels
Srs.
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,
Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina en l'apartat C) i amb
l'abstenció dels Srs. Lacalle,Vidal-Quadras, Fernández i Àlvarez en l'apartat E).
Quedarassabentat de l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió, d'1 de juny de
1993,
quecomuni¬
ca la designació dels ll ims. Srs. Artur Mas
i Gavarró i
Joan Puigdollers i Fargas com a President i
Portaveu,
respectivament, de l'esmentat Grup; i designar, a pro¬ posta del mateix Grup, l'llim. Sr. Joan
Puigdollers i
Fargas membre del Consell Municipal Permanent.
Designar, a proposta del Grup de
Convergència i
Unió, representant de l'Ajuntament de Barcelona, a l'Entitat Metropolitana del Transport el Sr. Joan Antoni Audet i Novell, en substitució del Sr. Josep Lluís Olme¬
do i López.
Designar, a proposta del Grup de
Convergència i
Unió, representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'EntitatMetropolitana de ServeisHidràulics i Tractament de Residus, els ll ims. Srs. Daniel Fabregat i Llorente i Joan Puigdollers i Fargas, en
substitució
dels ll·lms.Srs.
Joan Colldecarrera i Ortiz, i Joan Anton Audet i Novell.
Designar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, el Sr.
Santiago Medina i Morales membre del Consell d'Admi¬
nistració de la Societat esmentadaensubstitució del Sr. Manuel Antolín i Galindo, designació que es fa pel
termini coincident amb l'actual mandat consistorial
1991-1995; i facultar el President de la Societat i el
Secretari General de l'Ajuntament, indistintament, per
comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública
els nomenaments anteriorment relacionats, com també
per complir amb els tràmits necessaris per a la seva
inscripció en el Registre mercantil, àdhuc la correcció
dels errors materials en cas necessari.
Tot seguit, el Consell Plenari, actuant
també
com a Junta General de laSocietat esmentada, aprova aques¬ ta acta en la part que l'afecta, per tal que es puguipracticar lapertinent inscripció enel Registre mercantil.
Quedar assabentatque la Junta Electoral Central ha expedit l'1 de juny de 1993 credencial expressiva de la designació,com aRegidor d'aquestAjuntament, del Sr.
Antoni Miquel i Cerveró, en substitució, per renúncia, del Sr. Josep M. Cullell i Nadal.
El Sr. Alcalde requereix la presència de l'll im. Sr.
Antoni Miquel i Cerveró i, desprésde comprovar laseva
credencial, li preguntasi l'afecta algunacausa d'incom¬
patibilitat. El nou Regidor electe manifesta que no. Tot seguit el Sr. Alcalde li formula la pregunta següent: ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor
complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor
de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei i
respectar i fer respectar la
Constitució
i l'Estatut deCatalunya? L'Il·lm. Sr. Antoni Miquel i
Cerveró,
dem¬peus, contesta que ho jura, i el Sr. Alcalde,
atès
queel
nou Regidor ha presentat a la Secretaria
General la
declaració de béns i activitats establerta als articles 75de la Llei 7/1985, Reguladora de la Bases de
Règim
Local, 148 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i 30 del Reglament
d'organització, funciona¬
ment i règim jurídic de les Entitats locals, li
dóna
possessió del càrrec.
L'Il·lm. Sr. Antoni Miquel i Cerveró s'incorpora a la
sessió.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda al nou Regidor, el qual manifestaque se sentmolt honorat amb la
funció
aquè acaba d'accedir.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 4 de juny de 1993, pel qual s'aprova: inicialment la proposta
de «Modificacions puntuals del Pla General Metropolità d'ordenació urbana, PGM 76, i dels Plans especials
Baró deViver, Sector Sud de la Trinitat Vella, Roquetesi
la Teixonera, sobre terrenys de propietat pública, a les vores de la ronda deDalt, entreel Nus de Trinitat i el de Collserola, primera fase, maig 1993», elaborada per
Impusa, en desenvolupament de la «Proposta de reor¬
denació urbanística de les vores dels nous Cinturons», exposadaal públic peracord de la Comissió de Govern
de 14 de desembre de 1990.
El Regidor de Planejament,
Gestió Urbanística i
Control del'Edificació, Sr. Lucchetti, indica que aques¬ ta modificació, explicada a bastament en una reunió informativa específica, pretén aprofitar les vores dels cinturons per ala contrucció d'habitatges deprotecció
pública.
El Regidor de Política del Sòl i Habitatge,
Sr.
Valls,explicaque la modificació téelseuorigen en l'avanç de
Pla aprovat el 1990 amb l'objectiu d'aprofitar per a
habitatge els sobrants que haviaproduït una configura¬
ció dels cinturons més compacta que la inicialment
prevista, i que estripen els barris afectats; i que per
tal
motiu es promogué la modificació de la Llei del sòl per excloure la reversió a favor dels anteriors propietarisexpropiats quan el sobrants fossin destinats a la cons¬
trucció d'habitatges sota qualsevol règim de
protecció
pública i es mantingués la titularitat pública del
sòl, ja
que eren assimilats a dotacions. Hi afegeix que de
llavors ençà, lagestació de la proposta ha estatlaborio¬ sa donat que el sòl afectat pertany en part a l'Ajunta¬ ment i en part al Holding Olímpic; que per a la primera fase de l'operació s'ha triat el tram comprès entre
els
nusos de Collserola i de la Trinitat, on hi ha més
propietat pública i més estrips en la trama dels bàrris;
que, després dels estudis fets pels catedràtics Font
i
Argulloll, lafórmula per resoldre els diversos problemes
jurídics s'ha trobat en la nova qualificació 23 que s'aplica a diverses zones, cadascuna amb una
edifica-bilitat pròpia lligadaa les característiques respectives;
i
que els òrgans competents, tant de la Generalitat com
de l'Estat, han mostrat molt bona disposició envers
l'operació ienvistad'això, un copaprovada
provisional¬
d'arqui-tectes per definir volumetries i redactar els estudis de
detall pertinents.
El Sr. Fernández observa que s'hauria d'acotar l'apli¬
cació de la novaqualificació 23 «Zones d'edificacióper a laconformacióde lanovagranvialitat», subdivididaen diverses subzones; que la proposta s'assembla més a un pla d'habitatge, que no pas a un instrument urbanís¬ tic i l'expedient no concreta ni l'acceptació prèvia que ha merescut de la Generalitat ni la implicacióde l'Admi¬ nistració autonòmica en laseva execució; que compor¬
ta una gran complexitat en la gestió comptable i patri¬
monial, ja que, quan es tracti de terrenys expropiats,
farà necessari bé la constitució de drets de superfície bé el lloguer dels habitatges per tal de conservar la titularitat pública del sòl i evitar les pretensions de
reversió dels antics propietaris, motiu pel qual aconsella
negociar la renúncia a tal dret; i que no s'hi quantifica
tampoc l'import aproximat de les inversions que haurà
de fer l'Ajuntament ni la forma de finançar-les; que es
poden produir conflictesentre la proposta d'avui i el pla
de benzineres aprovat fa uns mesos.
Opina també que calia haver aprofitat l'ocasió per trobar una ubicació alternativa a la gasolinera de Total
España prevista al núm. 280 del passeig de Fabra i Puig, on s'han de construir habitatges per als ocupants
dels pisos del Turó de la Peira que s'han d'enderrocar per causa de l'aluminosi; que la proposta redueix les
reserves de sòl per a les rondes, força massa
l'edifica-bilitat, modificaen favorde l'edificació lesqualificacions de zonaverdaen l'entorn dels carrersCampreciós i de
Catasús i s'endinsa clarament en el teixit urbà en l'avingudadelJordà; ique caldriaresoldre les dificultats
d'accés a una instal·lació esportiva situada en el barri del Baró de Viver, motiu pel qual s'hi estan produint notables destrosses.
Recomana, doncs, que abans d'emprendre noves aventures es doni prioritat a altres actuacions encara
pendents; i fa notar que la proposta no inclou un calendari d'execució i que les previsions fetes en
aquest sentit pel Regidor de Políticadel Sòl i Habitatge
resulten massa optimistes.
Diu, en conclusió, que el seu Grup valora positiva¬
ment la proposta, però es decanta per l'abstenció, tot
esperant que el període d'informació pública serveixi
per a aclarir algun dels dubtes que acaba d'exposar.
El Sr. Bonet reconeix la necessitat de fer un esforç per dotar la Ciutat de sòl per a habitatge, si bé la
solució no estroba en la novazonificació 23 queavui es proposa, toti admetre la conveniènciad'un acaba¬
mentde la Ciutaten determinats indrets del tram dels cinturons comprès entre els nusos de Collserola i la Trinitat, on es produeixen situacions urbanístiques
conflictives.
Aprofita, per tant, l'ocasió pertraslladar a l'equip de
govern els criteris següents per a l'ordenació de tals
punts: que la destinació dels sòls qualificats amb la nova zonificació i d'altres previsions existentsen el Pla
General Metropolità hauria d'ésser exclusivament l'habi¬
tatge públic i no altres usos dotacionals o d'oficines o comercials, excepciófeta de les plantes baixes; que no és oportú fixar sostres edificablesdesiguals, ja
que això
provocaria greugescomparatius amb altres zonesde la
Ciutat; que la determinació dels emplaçaments s'ha de
fer amb la idea de no tancar determinats barris mitjan¬
çant edificis pantalla, sinód'integrar-los enel conjunt de la Ciutat; que les reserves del Pla General Metropolità per asistemes viaris no s'han de reconvertiren habitat¬
ges, sinó en espais lliures i zones verdes, que també
poden coadjuvar a la intergració dels barris.
Fa avinent que, participant de lamateixapreocupació
que exposava elGrup Popular, el seu Grup té presenta¬
daunamoció a fi que a l'immoble de Total España s'hi faci tan solshabitatge públici estrobi per al'estació del servei un emplaçament alternatiu en un dels terrenys que eren objecte del Pla de benzineres.
Mostra la seva seriosa preocupació per la promoció dels nous habitatges previstos
en la modificació en
debat, en vista queles últimes operacions promogudes
pel Patronat Municipal de l'Habitatge estan ben lluny
dels objectius que avui es plantegen; i apunta que la Ciutat ha d'oferir a l'Administració competent en matè¬ ria de l'habitatge els sòls necessaris, que la proposta hauria d'incloure el compromís de dedicar un 40 % de
la superfície a habitatge de protecció oficial i el 60 %
restant, a habitatge a preu taxat.
Anuncia, en conclusió, que per les anteriors conside¬
racions els membres del seu Grup opten avui per l'abstenció a l'espera de veure en quina mesura es recullen en el moment de l'aprovació inicial les refle¬ xions que acaba de formular i les al·legacions que,
consegüentment, formularà durant la. informació públi¬ ca. Observa, alhora, que el Pla especial de la finca núms. 72 i 74 delpasseig de la Vall d'Hebron i 231 i 137 de l'avinguda de l'Hospital Militar preveu la instal·lació d'una estació de servei en un terreny que confronta amb un altre d'inclòs en la modificació en debat i, per tant, pot ésser incompatible amb els aprofitaments per a habitatge i per a equipament escolar
que preveu la
Modificació en debat perals terrenys situatsa unai altra
banda; i insisteix en la conveniència d'aprovar avui la moció del seu Grup sobre la finca 280 del passeig de
Fabra i Puig, per poder donar satisfacció a les reivindi¬ cacions dels afectats del Turó de la Peira.
Ei Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,
explica que la proposta en debat es fonamenta en un
precepte de la Llei delSòlqueésconegut com a esmena
Barcelona, en virtut de la qual se suprimia el dret de
reversió dels terrenys expropiats quan es destinessin a
habitatge de tipus oficial mantenint la titularitatpública del sòl; que en aquesta primera experiència s'agafa la zona on hi ha més sòl públic, i
l'Àrea
d'Urbanisme està estu¬ diant els efectes de la proposta en la realitat profundade cada sector; que urgeix tirar endavant el procés i laGeneralitat de Catalunya està informada de totes les passes que s'han fet finsara; que la novazonificació 23,
que en un 80% delscasos correspon ahabitatge, exigeix la redacció d'estudis de detall que seran aprovats per
aquest Plenari; que la instrumentació jurídica de les pro¬ mocions mitjançant drets de superfície reduirà la incidèn¬ cia dels costos del sòl enel preu dels habitatges; i que la
proposta exclou l'efecte pantalla, dignifica les vores dels
cinturons i vetllaperquèno estrenquitampocl'equilibride tot elconjunt urbà.
El Sr. Mas, envista de la contestacióveïnal provoca¬ da per la instal·lació d'una benzinera en la finca núm.
280 del passeig de Fabra i Puig, reitera la conveniència d'una permuta d'usos amb algun altre terreny dels
inclososen lapropostaen debat. Insisteixquel'ordena¬
ció de les vores dels cinturons no ha de servir per a amagar determinats barris mitjançant edificis pantalla,
que la Direcció General d'Urbanisme no acceptaria; i
que, per recuperar altres promesesincomplertes, no es
El Sr. Lucchetti, tot compartint la preocupació expo¬ sada pelSr. Mas, puntualitzaque
l'Estudi de detall
de la
finca 280 del passeig de Fabra i Puig ja
està enllestit,
però no s'ha portat a
aprovació plenària
permirar
de
trobar alternatives viables: per tant, no és necessari
vincular la qüestió amb la proposta en
debat,
arabé
tampoc és partidari de retardar lasolució final gaire més
temps quan unapartdels afectats
està d'acord
amb tal
estudi.
El Sr. Armetpuntualitzaque és voluntat de
l'equip de
govern ultrapassar el
40 % d'habitatges de
protecció
oficial; i el Sr. Valls afegeix que, en tot cas,
abans de
l'aprovació inicial es pot
arribar
a un consenssobre els
percentatges.
S'aprovael dictamen amb
l'abstenció dels Srs. Cami¬
nal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Pere¬
lló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle iGirona,
Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Miquel, Lacalle, Vidal-Quadras,
Fernández i Àlvarez.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4
de juny de 1993, pels quals
s'aproven:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de
detall dels solars
núms.
5 i 7 del carrer de Montjuïc del Carme i
núms. 17 i 19
del carrer del Pintor Fortuny; 2) el Pla especial d'equi¬
pamentsSerra i Bales en
l'illa
compresapels
carrersde
Begur, Sugranyes,
Bacardí
iCanalejas; 3)
per segonavegada, el Pla especial de
regulació dels establiments
de concurrència pública del Districte de
Gràcia,
atès
allò que es determinava a
l'acord de la
Comissió
d'Urbanisme de Barcelona de 25 d'octubre de 1989;
4) el Pla especial per ala
determinació del tipus d'equi¬
pament i condicions
d'ordenació
enla
finca del passeig
de la Vall d'Flebron, núms. 72-74 i de l'avinguda de
l'Hospital Militar, núms.
231-237; 5) l'Estudi de
detall
d'ordenació de la finca núms. 16-20 de la Rambla del
Prat- «CinemaBosque» amb laprescripció que
s'haurà
d'intervenir en la façana de l'avinguda del
Príncep
d'Astúries per tal de sanejar-la i donar-li un tractament
adequat; 6) la
Modificació
d'Estudide detall de la
finca
ubicadaen elsnúms. 16i 18 del carrerde Sant Eudald i
en elsnúms. 15 i 17 del carrer de SantCamil; 7) l'Estu¬
di de detall per a l'ordenació de l'illa
central del
sectorRenfe-Meridiana; i B) Definitivament, l'Estudi de
detall
d'equipament F Hotel
d'Entitats Culturals, al conjunt
de
laCasa de Caritat, al barri del Raval.
El Sr. Fernández, referint-se a l'ordenació de l'illa
central del sector de Renfe-Meridiana, indica que la
renúncia de l'adjudicatari de
l'operació,
perla qual la
comptabilitat municipal reflectiaunes
expectatives d'in¬
gressos de 3.600 milions de
pessetes, ha confirmat els
dubtes del Grup Popular sobre la viabilitat
del projecte,
perquè els usos estaven
mal distribuïts tant
des del
punt de vista del mercatcom
des del punt de vista de
l'interès social, i perquè les inconcrecions
del projecte i
la inversió exigida no es corresponien amb
el
benefici
empresarial que podiaobtenir-se de
l'adjudicació; i
que,en conseqüència, ha de preguntar
si s'ha executat
la
garantia de 300 milions de pessetes ques'havia de
constituir per respondre de
l'execució del projecte.
Considera que l'Estudi de detall millora
l'anterior
ordenació en fragmentar l'illa en tres peces
indepen¬
dents, tanmateix a l'expedient no hi ha capprevisió
quant al termini ni al calendari
dels
concursosfins
al'adjudicació; que si bé tal Estudi elimina
els
14.000 m2
destinats a hotel, redueixen 6.000 m2 el sostre destinat a oficines i incorpora20.000 m2 destinats a ús residen¬ cial, aquestes modificacions no són encara suficients,
perquè la superfície d'oficines s'hauria
de retallar
enca¬ra més i també s'hauria de reduir la dedicada a usos comercials perpoderampliar, paral·lelament,
la destina¬
daa habitatges i espais verds.
Creu, doncs, que tal Estudi, que ve a
reconèixer
queBarcelona no necessita més hotels, hauria d'admetre
també que tampoc hi fan falta
més oficines ni
més
grans superfícies
comercials.
Anticipa, per tots aquests
motius,
queel
seuGrup
votarà negativament tal document
i confia
que enl'aprovació provisional
podrà fer-ho positivament, si
s'admeten les al·legacions que
presentarà durant la
informació pública.El Sr Bonet coincideix amb les manifestacions del
Grup Popular sobre
l'ordenació de l'illa
central de Ren¬
fe-Meridiana, especialment les relatives a
l'execució de
la fiança constituïda perl'adjudicatària. Hi
agrega que no s'han explicitat les causes quejustifiquen la
novaordenació i que es tracta d'un emplaçament
molt ade¬
quat per fer realitat l'objectiu de
dotar la
Ciutat de sòl
per a habitatge públic sense
necessitat de gastar
reser¬ ves per asistemesviaris i acostad'altres
usos sobredi-mensionatsen determinats barris, els quals hanpatit les conseqüències de decisions pocencertades de l'equip
de govern i, aixòno obstant,
l'Estudi de detall presentat
desaprofita l'oportunitat de
corregir tals
decisions. De¬
mana aclariments sobre l'execució de la fiança consti¬
tuïda per l'anterior concessionari i propugna que es
tramiti una modificació del Pla General Metropolità per
adequarel planejament de lazona a
les
necessitats de
la Ciutat en el camp de l'habitatge públic.
El Sr. Armet informa que l'Estudi de detall divideix la
superfície en tres peces per
facilitar la
concurrència
d'operadors i preveu la
possibilitat d'habitatge,
però
manté, bé que rebaixant-ne laintensitat,
l'àrea de
novacentralitat per continuar la política de
descongestió del
centre urbà dotant altres zones d'atractius perquè s'hi
traslladi l'activitat terciària.
El Sr. Lucchetti ofereix de fer arribar als Grups de
l'oposició el document sobre aquest
sector
ques'està
tramitant a l'empara de l'article 125 del Reglament
de
Planejament, ja que pot aclarir-los
alguns dels
seusdubtes.
El Sr. Closesmostrasorprèsperl'actitud
econòmica¬
ment proteccionista dels Grups de
l'oposició i
puntua¬ litza que l'Estudi de detall endiscussió pretén
posarsòl
en el mercat perquè l'increment de l'oferta pot
coadju¬
var a aconseguir uns preus competitius respecte a d'altres ciutats europees; que manté
l'estratègia
deles
àrees de novacentralitat perprotegir de la
terciarització
el centre urbà; i que la crisi conjuntural no ha
de fer
perdre la visióa llarg termini.
El Sr. Fernández observa que el Sr. Clos no
s'hauria
de preocupar pel pressumpte
proteccionisme dels
Grups de l'oposició, sinó per les
operacions d'alt risc i
viabilitat dubtosa per a les finances municipals, com
la
de Renfe-Meridiana, en què la possibilitat d'uns ingres¬
sos de 4.000 milions de pessetes enlluernà l'equip
de
govern; i tornaa inquirir si s'ha
executat la
garantia
quehavia deconstituir l'anterior concessionari.
El Sr. Mas significa que 32.000
m2 més
desostre
comercial quan a menys de cinc minuts en cotxeja
hi
ha una colla de grans centres comercials,
perjudicarà
greument el teixit comercial i
social del barri;
quela
mateixa dinàmica de la Ciutat ja s'encarregarà de re¬
convertir el món comercial; que darrera de
l'operació hi
d'ob-tenirrecursos encaraque siguiacosta de bonapart del
teixit comercial del barri; que la conveniència de crear una nova centralitat el porta a acceptar la combinació d'habitatges i oficines (com més n'hi hagi dels primers,
millor), però s'ha d'oposar radicalment a un nou centre
comercial que no té cap sentit per a la Ciutat ni per a l'àrea metropolitana.
El Sr. Clos contesta que lasuperfície comercial no ha
d'ésser neccesàriamenthoritzontal, sinó que potésser
també vertical segons l'expedient que s'està tramitant
sobre l'illa en debat, a l'empara de l'article 125 del
Reglament de Planejament; quel'equip degovern noté
cap intenció de perjudicar el petit comerç, com també suposa que el posicionament del Grup de Convergèn¬
cia i Unió no respon a la intenció d'afavorir els grans
centres comercials ja implantats; que el projecte inicial
teniaunes dimensions que no elfeienviable en l'actual
conjuntura de recessió econòmica i, per això, ara es fraccionaentres peces; que lazonaté undesenvolupa¬ ment esplendorós que l'Estudi de detall que avui es
presenta acabaràd'arrodonir; i que el Grup de Conver¬ gència i Unió també aventurà uns pronòstics negatius,
que no s'han complert, sobre la viabilitat de les opera¬ cions de la Vila Olímpica i de l'eix del carrer de Tar¬ ragona.
El Sr. Santiburcio argumenta que l'Estudi de detall relatiu a la zona de Renfe-Meridiana que s'està discu¬ tint, aposta per un reequilibri de la Ciutat en sentit
nord-sud, ja que mentre les operacions del carrer de
Tarragona i de la Diagonaltenen un atractiu indiscutible
per a la iniciativa privada, cal un impuls públic per
desevolupar la part nordde laCiutat perquèNou Barris,
Sant Andreu i Santa Coloma s'han convertit en ciutats-dormitori i cal promoure-hi àreesde novacentralitatque
generin activitat econòmicade caràcterterciari i llocs de treball; que per damunt del passeig de Sant Joan,
només hi ha un centre comercial de 14.000 m2 i, per tant, la zona té una potencialitat enorme; que l'Eix
Macià de Sabadell té unasuperfície de 100.000 m2 que no ha escandalitzat ningú; i que un centre comercial com el previst a Renfe-Meridiana, integrat en el teixit
urbà i no pas aïllat enmig d'un camp ras, contribuirà indubtablement a regenerartot el sector.
El Sr. Lacalle, després d'advertirque en moments de
crisi cal tocar de peus aterra, remarca queavui la Ciutat no necessita més centres comercials ni més oficines
perquè n'hi ha moltes per vendre o llogar, sinó més habitatgesde protecció oficial o a preu taxat; que quan es projecta la implantació d'un nou centre comercial, cal comptar amb els comerciants de la zona i no recórrera promotors de fora que desconeixen la nostra
realitat, a fi de no repetir anteriors experiències fracas¬
sades com la de la Vila Olímpica, la qual encara és un barri fantasma.
El Sr. Mas, havent puntualitzat que ell no pretén afavorir ningú ni tampoc ha imputat aquesta intenció al Sr. Clos, insisteix a preguntar si s'ha executat la fiança constituïda perSEGECE. Matisa, també, que la majoria
en el govern està enlluernada per les grans empreses multinacionals com a instrument per la recuperació de l'activitateconòmica, peròell, desprésde sumarel petit comerç, els mercats municipals i l'oferta comercial de
l'entorn metropolità, no troba convenient crear un cen¬ tre comercial de 32.000 m2, queacabarà perjudicant el teixit social del sector.
El Sr. Santiburcio subratlla que l'operació de
Renfe-Meridiana s'inscriu en una política de reequilibri urbà
que conjuga l'activitat residencial amb la comercial
d'oficines; que l'excés d'oferta farà baixar els preus i
facilitarà el desplaçament de les oficines de l'Eixamplea altres indrets amb la consegüent disminució de la
pressió del sector terciari sobre els pisos de l'Eixample,
els quals es podran recuperar per a l'ús residencial; i que els barris amb menystensions socials són aquells on es barreja l'activitat econòmica i l'ús residencial.
El Sr. Ferreiro creuque el posicionament del Sr. Mas respon a contactes amb comerciants independents,
perquè els integratsen les associacions de comerciants
de lazona estan d'acord amb l'Estudi de detall. El Sr. De Nadal precisa que si el Sr. Lacalle es
passeja per la Vila Olímpica, s'adonarà que no és un barri fantasmaperquè ja hi viuen famíliesi estan consti¬ tuïdes associacions de veïns i de professionals: comen¬ ça, doncs, a ésser ciutat.
El Sr. Lacalle replica queté elsmillors desigs per a la
Vila Olímpicai per atota la Ciutat, però l'autocomplaen-ça del Grup Socialista és perillosa per al redreçament
de les situacions; que la Vila Olímpica és buida i els
compradors de botiguesse senten decebuts perquèno hi ha veïns i molts pisos estan buits donat que els beneficis fiscals afavoriren l'especulació; i que cal un
esforç perquè la Ciutat atregui empreses i turistes i tingui més vida i ocupació, ja que per causa de la crisi
no s'han produït els efectes que s'esperaven dels Jocs
Olímpics. Diu, en resum, que a Renfe-Meridiana no hi fan falta ni empreses estrangeres que abandonin pro¬
jectes, ni societats de larestad'Espanyaque desconei¬
xen la realitat barcelonina, ni cooperatives afins als
partits de l'equip de govern, ni oficines ni centres
comercials que perjudiquin els petits comerciants.
El Sr. Armet indica que l'Eixample, que fa dos anys concentrava un 46 % de les oficines de la Ciutat,
només ha atret un24 % de les noves oficines creades de llavors ençà; que l'Estudi de detall en debat pretén un tractament per fases i unitats diferenciades que
permetin la multidemanda, ja que el projecte anterior
resultava difícil de realitzara causade lasevamagnitud. En relació a la fiança que havia de constituir l'anterior
concessionària, puntualitza que per evitar que l'empre¬ sa recorregués a vies jurídiques que haurien estat lesives per als interessos municipals pels seus costos
entemps, s'optà perla recuperació de les despeses de promoció del projecte i la renúncia del concessionari a
qualsevol dret, però no se li féu dipositar la fiança prevista perquèno transferís elseu dret a unaaltra em¬ presa.
El Sr. Mas expressa laseva perplexitat perlarespos¬ ta que acaba de donar el Sr. Armet, jaque l'adjudicació tenia unes condicions taxatives, l'incompliment de les quals comportava la pèrdua total de la fiança: reclama,
doncs, una clarificació de les quantitats percebudes i
un informejurídic sobre laqüestió.
El Sr. Fernández fa avinent que tan bon punt tingué coneixement de la renúncia de l'anterior concessionà¬
ria, el seu Grup presentà una interpel·lació, que encara no ha tingut resposta, sobre la incautació de la fiança constituïda per arespondre del bon fi del'operació; que lasolució que ha explicat el Sr. Armet vulnera el Plec de condicions ipodria donar lloc aresponsabilitats, perquè
la garantia té per objecte compensar l'Administració dels perjudicis socials que pugui irrogar l'incompliment
dels adjudicataris d'un projecte.
El Sr. Alcalde insisteix que l'Ajuntament ha recuperat
totalitat de la fiançaperevitar els perjudicis derivats de
laparalització del procés de renúncia del concessionari als seus drets.
Creu que el debat anterior ha posat en evidència la
diferent visió que tenen els Grups municipals de la manera de conduir la Ciutat, ja que mentre l'oposició
interpreta amb rotunditat les exigències del mercat, la
majoriaen el govern és partidària d'accions gradualis-tes i de sondeig i té la voluntat d'alleugerir la demanda d'usos terciaris que pesasobre el centre urbàdirigint-la
cap a altres zones. Considera que el debat no li ha
servit per escatir quin serà el capteniment de Conver¬
gència i Unió sobre la governabilitat del país, ni el seu grau de sensibilitat respecte al moment enormement
transcendent que estemvivint.
S'aprova el dictamen: amb l'abstenció dels Srs. Ca¬
minal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina, i Miquel en l'apartat A-4),
relatiu al Pla especial de la finca núms. 72-74 del
passeig de la Vall d'Hebron i 231-237 de l'avinguda de
l'Hospital Militar; i amb el vot en contra dels mateixos
Regidors i també dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fer¬
nández i
Àlvarez,
en l'apartat A-7), relatiu a l'Estudi dedetall de l'illa central del sector de Renfe-Meridiana. Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4
de juny de 1993 pels quals s'aproven:
1) El Text refós de l'Estudi de detall de
compensació
de volums de les finques amb fronta la Gran Via de les
Corts Catalanes, al carrer de Parcerisses i al passatge
de Marçal, on s'incorpora l'ajust delgàlib corresponent al volum A.2 de l'edificació prevista; i
2) El Text refós del Pla especial d'establiments de
concurrènciapública del Districte de Sarrià-Sant Gerva-si.
El Sr. Bonet avança que els membres del seu Grup
s'abstindran pel que fa a l'apartat 1) del dictamen
anterior, el qual desitjarien que quedés sobre la taula perquè el govern municipal explicités els criteris d'orde¬
nació de laplaça de Cerdà i l'entorn de Can Batlló. El Sr. Lucchetti matisa que es tractad'un text refós,
fet amb les reservesadequadesper no hipotecar l'orde¬
naciói, especialment, la connectivitat detotel conjunt. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Caminal, Mas,
Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, Alsina, i Miquel en l'apartat 1).
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4
de juny de 1993, pels quals s'aproven inicialment:
1) les Modificacions del Projecte d'urbanització del carrerde Tarragona; 2) el Projecte d'urbanització de la
Via Augusta, núms. 251-253 i carrer d'Alt de Gironella, núm. 71; 3) el Projecte d'urbanització del carrer del
Romaninar, núms. 15-17 i del carrer del Molí de Vallvi-drera; 4) el Projecte d'urbanització del carrer del Mont
d'Orsà, carrer del Romaninar i de consolidació de
terraplè; i 5) el Projected'urbanitzaciódel Pla parcial de Diagonal Mar.
El Sr. Batlle i Gironaanticipa l'abstenció delseu Grup,
la qual s'ha d'interpretar positivament, en el Projecte d'urbanització de la zona de Diagonal-Mar, ja que
desenvolupa el planejament urbanístic que va rebre el
suport del seu Grup, però que s'ha de tirar endavant
amb coherència i qualitat; tanmateix el Projecte presen¬ tat, que importamés de2.000 milionsde pessetes, no li
sembla ben acabat tècnicamentpel que faa les infras¬ tructures (que no estan dimensionades, sobretot les
relatives al clavegueram) i a les seves conseqüències en el trànsit, aspectes que s'haurien de corregir abans
de l'aprovació definitiva.
El Sr. Fernández, referint-se al mateix Projecte, posa en relleu que importa 2.111 milions de pessetes i,
tanmateix, hi observa diverses mancances que n'acon¬
sellen la devolució als Serveis tècnics.
El Sr. Alcalde indica al Sr. Fernándezque enumeri els elementstècnics que formalment falten, peròque centri després la seva intervenció en el contingut
polític
deldocument.
El Sr. Fernández replicaque els elements tècnicssón
indispensables per valorar les condicions
d'ús
i dedisseny i, pertant, perpronunciar-sepolíticament sobre
el contingut; que hi falten plànols i informes i hi ha mancances tècniques sobre l'evacuació d'aigües, la
circulació, els passos de vianants, els accessos als
aparcaments i la vegetació proposada per al parc
central; que no s'hi recullen les dimensions de les calçades fixadesen el planejament de lazona; i que la
rampa d'accés a l'aparcament del centre comercial
ocupa una part de sòl públic de lavorerade la Diagonal
i en restringeix l'ús als vianants.
El Sr. Batlle i Girona demana que la Presidència no talli les intervencions dels Regidors de l'oposició quan estan en l'ús de la paraula; i el Sr. Alcalde puntualitza que la seva recomanació al Sr. Fernández tenia per
objecte economitzartemps en favor del debat sobreels
Pressupostos.
El Sr. Batlle i Girona expressa que, per justificar les insuficiències indicades el document s'autodenomina
projecte bàsic, però la legislació només preveu projec¬
tes executius que han de tenir tots els requeriments
tècnics, motiu pel qual espera que, abans de l'aprova¬
ció definitiva, es completaran els que falten en el
Projecte de Diagonal-Mar.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez
i amb l'abs¬tenció dels Srs. Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, i Miquel, pel
que faa l'apartat 5) relatiu al Projected'urbanització de
Diagonal-Mar.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 14 de
maig de 1993, pel qual s'aprova el Projecte dedelimita¬
ció de la unitat d'execució que comprèn les finques
núms. 170-172 del carrerde Joan Güell i núms. 1,3,5, 7, 9 i 11 del carrer de Can Bruixa, en la qual el sistema
d'actuació serà el de cooperació.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 4 dejuny
de 1993, pel qual s'estima el recurs de reposicióinterpo¬
sat per Meridian, SA, contral'acord d'aprovació definitiva
de les Bases i Estatuts de la Junta deCompensació de la Unitat d'actuació del Pla especial de la Zona Franca,
adoptat per la Comissió de Govern, i ratificat pel Consell
Plenari, ensessions celebrades els dies 10d'agost i23de
setembre de 1992, respectivamenti anul·lar el nou redac¬
tatde la base Iaprovatdefinitivament i deixar vigent elque es vaaprovar inicialment.
S'aproven per unanimitat els dos dictàmens prece¬ dents.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Atorgar al Sr. Joan Sardài Dexeus laMedalla al
Mèrit
gran tasca realitzada com a economista i a la seva influènciaenla vida econòmica i financera de la Ciutat i,
fins i tot, de tot el país.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal justifica l'ator¬
gament d'aquesta Medalla dient que Joan Sardà i
Dexeus, nascut el 13 d'abril de 1910 a Barcelona i llicenciat en Dret, s'especialitzàen Economia pública a Munic i després amplià els seus estudis a la London
School of Economy; que participà dintre de l'equip de
Josep Tarradellas, aleshores Conseller de Finances de la Generalitat, en la redacció dels anomenats decrets deS'Agaró; que després de la Guerra Civil estraslladà aCaracas oncontribuí, amb elseu assessorament, ala
creació de la infrastructura d'informació monetària i econòmica de Veneçuela i hi ensenyà Teoria econòmi¬
ca;que, cridat pel Banc d'Espanya, tinguéunainterven¬
ció decisiva en l'elaboració del Pla d'estabilització, el
qual incorporà el país a un mercat monetari obert i
començà l'obertura desdel punt de vista social i econò¬ mic; que de la seva mà Espanya ingressà el 1958 al
Fons Monetari Internacional; que el 1964 creà, junta¬ mentamb Manuel Ortínez i J.M. Bultó, el BancIndustrial de Catalunya per suplir la manca històrica de banca
privada catalana; i que amb el seu impuls, la revista
«EspañaEconómica»es convertí en unprimer centre de
trobada i crítica econòmica, per la qual, gràcies a la col·laboració de figures tan destacades, entre altres, com M. Rubio, C. Bustelo, Rojo, Schwartz, Boyer, Serra
Ramoneda, Nadal, Ros Hombravella, E. Lluch, A. Cara-bén, s'establi un pont de diàleg entre els economistes
de Madrid i de Catalunya.
Addueix també que J. Sardà i Dexeus, i J. Vicens Vives, l'un des del punt de vista històric i l'altre des de
l'anàlisi econòmica, han estat els primers a explicar l'economiaespanyola de finals delsegle XIX icomença¬ ments dels segle XX; que el doctor Sardà i Dexeus ha sabut moderar elsexcessos del monétarisme i defensar l'economia real com a determinant de la perspectiva de cada país i de cada conjuntura; que coadjuvà amb
Josep Maria Bricall, J. Nadal, J. Muns i Ramon Trias
Fargasala creació de la Universitat Autònoma; i que la
Medalla és un acte de justícia no solament a una persona que, amb gran respecte a les Institucions,
dedicà la vidaa l'economiapública i ala idea(fruitde la qual han estat els comptes macroeconomics del Banc
d'Espanya) que la política econòmicas'ha de basar en
la informació, sinó també els quaranta primers anys dels estudis econòmics a la Ciutat.
El Sr. Lacallees congratula que aquest Plenari honori un gran economista.
El Sr. Samaranch comparteix el perfil del Dr. Sardà i Dexeus com a home públic que acaba d'exposar el Sr. De Nadal i hi afegeix la seva tasca com a redactor de diferents publicacions (l'Opinió, Economia i Finances) i com aautor de diferents llibres i també l'activitat docent des de lasevacàtedrauniversitària i enla creació de les
facultats de Ciències Econòmiques de la Univesitat Central i de l'Autònoma, mèrits tots que justifiquen,
sobradament, la distinció que li atorga la Ciutat.
El Sr. Lucchettise suma a l'homenatge que la Meda¬ lla ve aretre a un home, molt fecund i positiu en el seu mestratge, que des de l'ortodòxia ha sabut ésser pro¬
fundament heterodox i ha ensenyat a pensar per si mateixos molts economistes.
El Sr. Alcalde subratlla que Joan Sardà i Dexeus fou l'home que marcà els anys 1959 i 1960, ja
que de la seva gestió se segueix l'informe del Banc Mundial
en
què s'assenyala la necessitat de construir l'autopista
del Mediterrani que avui acaba a Almeria; i que l'apari¬
ció del seu llibre sobre la història del Banc d'Espanya, que li fou encarregat pelSr. Mariano Rubio, fou demora¬
da durantuntemps perquè, contradint la tesi oficial, s'hi afirmava que l'anomenat «orde Moscou» s'havia gastat
per la República en la compra d'armament, petroli i
altres subministraments. Recorda també que ell perso¬ nalment deu al Dr. Sardà i Dexeus (sota la direcció del qual havia col·laboraten un estudi sobreles necessitats i recursosde l'Àrea Metropolitana) el consell, que seguí, de dedicar-seespecialmental'economia urbana durant
els seus estudis als Estats Units.
Diu, com a cloenda, que tot el Consistori comparteix
l'admiració perJoan Sardà i Dexeus, una persona que va saber viure a les escletxes del sistema dictatorial amb dignitat.
S'aprovaper unanimitat el dictamen.
REGIDORIA DE PROGRAMACIÓI PRESSUPOSTOS Oficina Central dePressupostos
Aprovaciódels Pressupostos Generals per a 1993. La Presidència, amb l'aquiesciència del Consistori,
traspassa aquest punt al final de l'ordre del dia.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Departament de GestióAdministrativa de Personal
Autoritzar a la Sra. Mercè Argemí i Camprubí la
compatibilitat sol·licitada entre laseva activitatmunicipal com a professora d'ensenyament secundari i la de Professora associada de la Universitat de Barcelona,
per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allòque preveu l'article 4.2de la Llei 21/1987,de 26 de novem¬
bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬
nistració de la Generalitat i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i de conformitat amb els articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 de juliol.
S'aprova per unanimitat.
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Aprovarel Plec de condicions que regula la cessióde
l'ús d'una part de la primera planta, de superfície útil 1.364 m2, i vestíbul d'accés en planta baixa de la finca
de propietat municipal situada en els carrers de les
Corts, de Masferrer i d'Eugeni d'Ors, grafiada en el
plànol annex, a fi de remodelar els espais i instal·lar-hi
unasalapolivalent d'ús públic, quegestionaràel Distric¬ te de les Corts, i un complex cinematogràfic de gestió
privada, que explotarà el cessionari segons la modalitat
de multisales dedicades preferentment al cinema d'au¬ tor; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article 275.2.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de
Règim local de Catalunya; promoure concurrència d'o¬ fertes, de conformitat amb el número 4 del mateix article 275, entre les persones i entitats interessades; i
