GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 7-XII-1988 2
Acords sessió 28-XII-1988 12
DisposicionsGenerals
Acords delsòrgans degovern
Programade transferències marcals Districtesper
a 1989 16
Organigrama del Consell Municipal del Districte de
l'Eixample 17
Premi «Barcelonaal'Escola» 23
Cartipàs
Nomenament President iVice-president, membres del Consell d'Administració i assessors del Pa¬
tronat de Turisme 24
Designaciómembres de la JuntaGeneraldel Con¬ sorci d'Hospitalsde Barcelona 24
Designació representanten el Consell de Segure¬
tatOlímpica 24
Designació representant en el Consorci per a la
Normalització Lingüística 24
Delegacióde la Presidència del Patronatde l'Esco¬
la Massana 24
Designació membre del Patronat de l'Escola Mas¬
sana 24
Nomenament membre del Consell Municipal de
Les Corts 24
Nomenament membres del Consell Municipal de
Nou Barris 25
Nomenament membre del Consell Municipal de
Sant Andreu 25
Nomenament Secretària del Consell Municipal de
Benestar Social 25
Personal
Nomenaments 26
Anuncis
Subhasta 27
Anuncis publicats en el BOP dels dies 30 de desembre de 1988 al 9 de generde 1989 ... 27
Ajuntament
Utr
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió del 7 de desembre de 1988, aprovada el 28 de desembre de 1988.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el set de desembre de mil nou-cents vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió
ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,
Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Ra¬ ventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Josep
M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert
Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro I Suàrez, Germà Vidal iRebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martí¬
nez i Fraile, Jordi Parpal i Marfà, Antoni Santiburcio i
Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó i Lagares,
Francesca Masgoret i Llardent, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric Vila i Andreu, SaraM. Blasi i Gutiérrez,
Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo,
Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalero, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i
Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardonai Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per ril·lm. Sr. SecretariGeneral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-l-cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 25 de novembre de 1988,l'esborranyde la qual haestattramès atotsels membres del Consistori; i
s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de novembre de 1988(NC-135), que designala ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells i l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà, representants de l'Ajuntament de Barcelona enel Con¬ sell d'Administració Olimpíada Cultural, SA.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, d'1 de desembre de 1988, pels quals es nomena membres dels Consells Municipals de Districte, el Sr. Antoni Cubells i Segura, de l'Eixample, en substitució del Sr. XavierVierbücher i
Larrañaga
(NC-136); Sr. Lluís Mora¬ tó i Asensio, de Sants -Montjuïc, ensubstitució del Sr.Enric Vendrell i Aubach(NC-138); Sra. Lluïsa Nicolau i Galindo, de Gràcia, en substitució del Sr. Miquel Bata¬ lla i Ferrando (NC-137); i Sr. Ernest WeikertiJornet, de Sant Martí, en substitució del Sr. Jordi Viurà i Molta
(NC-139).
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de
desembre de 1988 (NC-140), que deixasense efecte el
de 9 d'octubre de 1987, que nomenava el Sr. Carles Porrera i Sala, membre del Consell Municipaldel Distric¬ te de l'Eixample.
COMISSIÓDE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 28 de
novembre de 1988, pel qual s'aprova el Projecte d'ur¬ banització d'iniciativa privada del polígon núm. 4 del sector Llevant-sud, delimitat pels carrers de Bilbao, del Perú i de la Llacuna, i la Gran Via de les Corts Catala¬
nes.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i Martí, comentaqueaquestProjecte preveula urbanitza¬ ció de la part alta del passeig del Triomf i tot i no contemplar el pas d'aquest passeig per sota la Gran Via, no hi posaimpediments si en el futures considera
pertinent.
El Sr. De Nadal destaca que aquest Projecte, que afecta el futurenllaç de l'obertura de laDiagonal amb la Gran Via, pot donar continuïtat en el futur a la rambla del Poblenou i vertebra el Districte en sentit nord-sud.
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat d'Administració de Personal
Denegaral Sr. Ramon Jansai Espuña, la compatibili¬ tat sol·licitada entre laseva plaça municipal
d'Adminis-tratiu i la professió de Procurador de Tribunals, perquè l'exercici d'aquesta professió pot requerir la
seva pre¬
sència davant els Tribunals durant lajornada laboral, la qual cosavulnerarialaprohibició que preveul'article 1,3
de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibili¬ tats del personal al servei de les Administracions Públi¬ ques que té com a finalitat garantir la prevalença de
l'interès públic perdamunt del privat, ien particular que el funcionari compleixi tots els seus deures.
El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Raventós, explica que la denegació de la compatibilitat
demanada està justificada perquè l'exercici de la pro¬ fessió de Procurador dels Tribunals podria exigir la presència del sol·licitant davant els Tribunals durant la
sevajornada laboral.
S'aprova per unanimitat.
ÀREA DE FINANCES
Departament de Finançament
Aprovar la realització de la 3a emissió de Bons «Ciutat de Barcelona» per valor de 10.000 milions de pessetes, ampliables fins a unmàxim de 12.000 milions de pessetes, perfinançar 5.815,2 milions de
NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3
dels capítols 6 i 7 del Pressupost
de
1988, (3.575,2
milions percompletar les operacions
financeres
pressu¬postades
al
1988
i
2.240 milions de pessetes de majors
ingressos
del 1988, finançant part
de les
subvencions
de capitalitat
pressupostades i
norealitzades), mentre
la resta, fins al màxim de 12.000 milions de pessetes
serà per finançar els
capítols 6 i 7 del Pressupost
de
1989; amb un tipus d'interès
màxim
del12%, amb
duració de deu anys,
amortització
en10 semestralitats
des del mes 72 de la data de l'emissió i amb una
comissió de col·locació i despeses màximes del
2 %
del principal de
l'emissió;
autoritzarqueaquesta
emis¬
sió es realitzi pel sistema d'anotacions en compted'acord amb la legalitatvigent; aprovarla
formalització
d'un crèdit-pont, a compte de la
3a emissió de Bons
«Ciutat de Barcelona», per valor de 5.000
milions de
pessetes amb la Caixa de
Pensions, «La
Caixa», i el
Bank of America SAE, en les condicions de la
carta-oferta que s'adjunta; autoritzar
l'Excm. Sr.
Alcalde
o Regidor en qui delegui, perseleccionar les
entitats
col-locadores, i l'agentpagador i
d'anotació
encomptede l'emissió, iper atorgarla
documentació
necessària
a signar el dit crèdit-pont.El Regidor de Finances, Sr. De Nadal explicaque
les
duesemissions anteriors de Bons«Ciutat de Barcelona»s'esgotaren ràpidament fent
necessari
unprorrateig
que sempre deixa insatisfets els
subscriptors i,
peraixò,
l'import dela 3aemissió
es fixaen un margede
10.000
a 12.000 milions de pessetes; que l'operació probable¬ ment no serà necessària fins a les darreries del primer trimestre de 1989; que malgrat la volabilitat del tipusd'interès, eltipus màxim del 12 % semblaun percentat¬
ge prudent
però,
evidentment, nos'arribarà
fins
aaquest límit si les condicions del mercat
ho
permeten;queladuracióesfixaendeu anys,
tanmateix
es preveula possibilitat d'amortitzacions anticipades a la
meitat
del període, a petició d'ambdues parts; que es procura¬ rà suplir la materialització dels títols peranotacions
encompte, sistemaque ofereix unsavantatges
operatius i
de costos ben notoris; que l'emissió es
destinarà
afinançar inversions de 1988 i
1989
i asuplir la
norecepció de la subvenció de les despeses
de capitalitat
per les quals s'havien pressupostat uns ingressos
de
2.240 milions de pessetes, xifra molt inferior a
les
estimacions del seu cost; que per garantir la liquidesade la gestió
pressupostària, s'autoritza la
formalització
d'un crèdit pont però no caldrà utilitzar-lo si lasituació
específica de la caixa d'inversions no ho fa necessari;
i
que paral·lelament, en un punt posterior de
l'ordre del
dia s'efectuen les corresponents modificacionspressu¬ postàries.
El Sr. Cullell sol·licita quela Secretaria General informi
sobre si aquest dictamen requereix l'informe
preceptiu
de l'Interventor.El Sr. De Nadal creuquetal informe,que
és preceptiu,
ja està enllestit ifiguraa l'expedient; i el
Sr. Cullell replica
que a hores d'ara no hifigura; i insisteix que el
Secretari
General informi sobre la qüestió que ha plantejat.
El SecretariGeneral, arequeriment de la
Presidència,
informa que en l'emissió en debat l'informe de l'Inter¬ventor és preceptiu perquè, en superar la seva quantia el 5 % del Pressupost, requereix majoria absoluta per
aprovar-lo.
El Sr. De Nadal puntualitza quetal informe
s'inclourà
al'expedientabans del'aparició del'anunci
d'exposició
al públic; i el Sr. Alcalde precisatambé que la mancan¬ çaserà corregidaenlatramitació ulterior de
l'expedient.
El Sr. Cullell opina que mancanttal
informe,
elPlenari
avui no pot pronunciar-se, per tant,
el
seuGrup
es reserva les accions pertinents per declarar null'acord
que avui s'adopti.
El Sr. Albesa, coincidint amb la tesi exposadapel Sr.
Cullell i després de considerar el paper
dels debats
corporatius com una primera
informació pública
cana¬ litzada a través dels representants legítims dels ciuta¬dans, significaque l'Interventor
Municipal té
encomana¬ da, dins l'administració i gestióeconòmica
de
l'Ajuntament, una
missió
importantíssima
-quel'equip
de govern no pot oblidar, encara que
alguna vegada
pugui resultar
incòmoda-
perquè és l'únic òrgan
que emet laseva opinió des d'un punt devista estrictament
tècnic i no pas polític. Creu, doncs, que
donada
l'exis¬
tència, en l'expedient, d'un defecte
formal
essencial, el
dictamen en debat hauria d'ésser retirat, tanmateix per al casque laPresidència, amb una
actitud prepotent,
el
sotmeti avotació, el Grup popularformula les següents
reflexions: 1a) que la ciutat de Barcelona
està
endeuta¬ da per damunt de les sevespossibilitats
perquè el
deute viu equival al 107% del Pressupostmunicipal;
2a) que un 12 % d'interès pot tenirun gran
atractiu
per als inversors però el Consistori no ha de vetllarpels
interessos d'aquests sinó per l'economia de laCiutat;
3a) que l'operació no li sembla adient quan
el 75
% del
Pressupost s'esmerçaen despesa corrent; i 4a) que
el
percentatge del 2 % -és a dir,
240 milions-
per a despeses decomercialització
li semblaexcessiu
iseria
suficient I'1,50 %.
Diu,en resum, que laCiutat no espotendeutar
més
iha de cercaraltres sistemes definançament,de gestió i
d'estalvi; ique, conseqüentment, elseu
Grup
nodonarà
suport aldictamen si no
és
retirat.El Sr. Alcalde reitera queel defecte indicat pels Grups
convergent i popular, és rectificable en
la
tramitació
ulterior de l'expedient.
El Sr. De Nadal argumenta que
l'aprovació
deldicta¬
men es podria fer supeditada a l'informe
positiu de
l'Interventor; que el dictamen es
discutí
en el ConsellMunicipal Permanent, en
presència
de l'Interventor que no hi formulà cap objecció; que laplanificació
financerade l'Ajuntamentpreveumantenir constant la
relació
entre Pressupost i endeutamentviu pergarantir elcompliment
dels programes previstos fins a
1991, i la
continuació
després d'un ritme d'inversions similar a l'actual; que
l'apel·lació al'estalvi perfinançar obres
d'interès públic
ala Ciutat, nos'ha de valorar per lasevaquantia absoluta
sinó per la seva dinàmica, la qual seria
inacceptable si
fos fortament creixent o si per atendre al servei del
deute,
calgués
detreure recursosd'altres necessitats
ciutadanes; quelaplanificació financera d'aquest Ajunta¬
ment pretén precisament evitar les esmentades
dificul¬
tats; que la magnitud del nostre endeutament
és
unargument invocat mantesvegades des
de
1982
al'hora
de discutir el finançament dels Pressupostos
municipals,
tanmateix al llarg d'aquest període s'ha reforçat lafiabili-tat del'Ajuntament de Barcelonaenel mercat
de
capitals
i això s'haaconseguit mantenint una
relació estable
entrePressupost i endeutament; que la
majoria
deles emis¬
sions que es llencen al mercat, ofereixen uns
tipus
d'interès que es mouen entornal12
%, percetatge que,tanmateix, en l'emissió endebattéelcaràcter de
màxim
ies concretaràenfunció deles condicions queestableixi col·lectivament el món financer; i que cal distingir entre endeutament brut, que en el Projecte de Pressupost
és
un cop deduïts els 4.000 milions d'amortitzacions,
és
d'uns 11.000 milions de pessetes, amb un creixement
similar aproximadament al del Pressupost, per tal de
mantenir constant la relació entre Pressupost i deute viu
d'aquest Ajuntament.
El Sr. Albesa observa que, malgrat les disquisicions
entre deute viu i deute mort i entre deute net i deute
brut, que queden molt bé per als manuals
econòmics,
els diners acaben sortint tots de les butxaques dels ciutadans; que l'equip de govern preveu també per a 1992unaolimpíadafinancera amb unendeutamentque
assolirà els 156.643 milions de pessetes; que si bé la Ciutat ha estat solvent fins ara, ell no sap si podrà
continuar sent-ho d'ara endavant; que actualment, la Ciutat té manllevades 132.000 pessetes per família,
sense que els ciutadans els trobin unarendibilitat; que
els diners per aferfrontales inversions s'hande cercar
en l'estalvi i en la millora de la gestió; i que enguany s'han de pagar22.000 milions eninteressos i amortitza¬ cions d'uns capitals que s'han esmerçat en despeses consumptives i no pas en inversions productives.
El Sr. De Nadal matisa que els ingressos obtinguts amb l'emissióen estudies destinaran ala realització del programad'inversions en interèsde laCiutat, inversions que es poden finançar de moltes formes, una de les quals és, precisament, l'apel·lació a l'estalvi.
El Sr. Albesa insisteix que els administradors de cabals públics han de tenir molt present l'esforç que
costa als contribuents guanyarels dinersqueaporten a
l'erari públic; i que no està en contra del programa d'inversions però no li sembla adequat pagar les de 1988 amb uns bons emesos el 1989.
El Sr. Cullell manifesta que el seu Grup no pensa votara favor ni en contra nitampoc abstenir-se i no vol participar en el fons d'un debat on s'ha vulnerat la legalitat ja que la democràcia és, fonamentalment, una
qüestió de formes i, tot i això, a l'expedient manca un informe que, com ha informat el Secretari General, és preceptiu.
La Presidència observa queformalment el Grupcon¬ vergent s'ha de definir indicant si vota a favor o en contra os'absté; i el President de tal Grup, demana
que els Regidors del seu Grup es tinguin per absents del Saló de Sessions.
Es donen per absentais momentàniament durant la votació, els Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers,
Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo; i s'aprova el dictamen amb vint-i-dos vots a favor i tres en contra, emesos pels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz.
El Sr. Alcalde remarca que larelacióentre deute viu i
pressupost que és a l'Ajuntament d'1 a 1, al'Estat és d'1,5 a1; que la Generalitat, tot i tenir-la més baixaque aquest Ajuntament, ha acumulat, en els seus set anys devida, deute a unavelocitatsuperior; queel 1979 d'un Pressupost de20.000 milions de pessetes se n'ingres¬
saren 18.000 i se'ngastaren 30.000; i que mantenint la relació d'1 a 1 entre endeutament i capacitat d'ingres¬
sos ordinarises prestaun bon serveia unaciutat
queté
moltes necessitats i demandes socials.
Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos
Resolució de les reclamacions contra les modifica¬ cions de les Ordenances Fiscals per a 1989 i aprovació
definitiva de les esmentades Ordenances.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta:
Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬
nances Fiscals per a l'exercici de 1989 i successius
aprovades inicialment per acord del 25 d'octubre de 1988 i aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s'assenyalen en el document adjunt (annex
únic),
com aconseqüència de l'acceptació parcial d'algunes
de les reclamacions presentades, en els termes que resulten de les modificacions introduïdes.
El Sr. De Nadaldesprés de destacarque el nombre i
contingut de les reclamacions presentades se situa en els nivells d'anys anteriors i tampoc no suposa cap novetat la personalitat dels al·legants, informa:
a) Que les formulades per la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona contra
l'Ordenança Fiscal General, es desestima, salvant la correcció d'unes errades mecanogràfiques, perquè afecta a punts que no eren objecte enguany de cap
modificació; b) que igualment es desestima la de l'es¬ mentada Cambra i la del Grup d'Aliança Popular a la
Ordenança núm. 1 sobre l'aplicació de coeficients cor¬ rectors de les autoritzacions de guals jaque cal mante¬ nir uns criteris restrictius a l'hora d'atorgar bonifica¬
cions; c)que també ésdesestimada la del mateixGrup
a l'Ordenança Fiscal núm. 2, sobre els increments de
les tarifes de la grua municipal i de laimmobilització de vehicles; d) que tampoc s'atén la de tal Grup a l'Orde¬
nança núm. 5, sobre la transformació en preus de les taxes pels serveis del Laboratori Municipal ja que la transformació esmentada és independent de la forma de prestació del servei; e) que no s'escau entrar en l'anàlisi de les qüestions que planteja la mateixa forma¬ ció política en relació amb l'Ordenança Fiscal núm. 6 perquè són pròpiesde l'Ordenança GeneraldeCemen¬
tiris, i no hi ha, com demostren els estudis econòmics pertinents, unexcés del rendiment de la taxasobre els costosefectius dels serveis;f) que al'Ordenança Fiscal
núm. 8, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació demana la substitució de l'expressió«estacionament de vehicles» per«servei públic d'estacionament» i impugna les tarifes de la zonacentral de la Ciutat peròla primera
expressiós'ajustaa la Llei2/1987 i les tarifes aplicades
a lazona central persegueixen, precisament, un efecte dissuasiu del cotxe privat i incentivador de l'ús del
transport públic; g)que a l'Ordenança núm. 9, per una banda, la Federació de Gremis de Detallistes de Pro¬
ductes Alimentaris i d'Associacions de Concessionaris de Mercats Municipals impugna la participació munici¬ pal en els canvis de nom «Ínter vivos» i els traspassos «mortis causa» però la nova regulació obeeix a la nova
política municipal de reforma de les estructures comer¬ cials dels mercats, i, per altra banda, l'Associació Gre¬ mial d'Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalises de Barcelona al·legaun tractediferencial entre els mercats zonals i la Unitat Alimentària, tanmateix es tracta de preceptes que no experimenten cap modificació, i, per últim, un particular demana la inclusió d'una exempció
per a lesempreses que realitzin campanyesde promo¬
ció dels mercats, ara bé la política municipal tendeix a
limitar les exempcions: consegüentment es proposa desestimar totes aquestes al·legacions; h) que l'Orde¬ nança núm. 10 no és objecte de canvis en els punts
que al·lega la Cambra Oficial de Comerç, Indústria
i
NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 5
deixalles domiciliàries i les no domiciliàries i no
és
possible
tècnicament
considerar
la
mancade
cèdul·la
d'habitabilitat com a supòsit no subjecte:
consegüent¬
ment es desestimen les esmenes que propugna la
citadaCambra Oficialde Comerç, Indústria i
Navegació;
j) que a
l'Ordenança
Fiscal núm.
13, el tipus
esfixa
enfunció dels m3 consumits per obviar els
inconvenients
assenyalats per la Societat
General
d'Aigües de Barce¬
lona, pel Grup convergent
i,
en part, perla
Cambra
Oficial de la Propietat Urbana -que
considera
l'incre¬
ment de l'any vinent exagerat en
relació als
costos
del
servei- com també pel Grup popular, a
qui fa notar
la
relació molt estreta existent entre nivell de renda i
consum d'aigua,
relació
que novalora,
encanvi, l'es¬
tructura de la taxa de depuració basada en
blocs de
mínims; k) que recull, encara que no
és el moment
adequatperadoptaruna
decisió,
la
idea d'unificar,
comsuggereixunparticular,
la
taxade recollida
d'escombra¬
ries amb la contribució urbana; I) que en la
contribució
urbana, laCambra Oficial de la Propietat Urbana
dema¬
na la no aplicació de l'1 %
addicional
perfinançar la
Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropolitana
mentre que els Grups convergent
i
popular reiteren els
arguments adduïts quan es
discutí l'aprovació inicial i
que s'han d'entendre
contestats
amb els mateixos
contraarguments que s'invocaren
aleshores; m)
quel'al·legació de la
Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i
Navegació a l'Ordenança
núm. 17 incideix sobre punts
que no són objecte
de
revisió
i,
pertant,
resulta
desestimable; n) que al'Ordenança
núm. 18, seria
molt
complex el reconeixementde la
desgravació
que pre¬ tén la Federació Catalana de Professors de Dansa peresguard de les seves
activitats
educatives ja
que nototes les activitats d'aquests Centres tenen aquest caràcter, i el canvi de reducció del25 %que formula el
Gremi de Venedors de Vehicles de Segona Mà; o) que les finalitats de les bonificacions per a
il·luminació
de façanes que propugnael Grup popular
dins el mateix
impost, sembla possible
assolir-les, si
els
corresponents
estudis ho aconsellen per la via de les
subvencions; p)
queles reclamacions sobre
exempcions i
bonificacions
que presenta la Cambra
Oficial de
Comerç,
Indústria i
Navegació, afecten punts que enguany no
són modifi¬
cats i, per tant, ha d'ésser
desestimada
igual
comla
formula la mateixa entitat sobre la base imponible dels
establiments de venda de mobles, ja que la
redacció
aprovada inicialment fou discutida
amb els
Gremis
interessats; q) que en el mateix impost
de
radicació, el
Grupconvergent propugnael retorna
la
redacció vigent
el 1985 sobre elsespaissubjectes o no
subjectes,
però
l'experiència dels últims anys ha resultat
molt
positiva i
no hi ha cap raó per canviar el text
vigent; i
r)
que al'Ordenança 22 el Grup convergent
reclama aspectes
que no són objecte de
modificació
enl'expedient
d'enguany i, pertant, no és procedent entrara
conside¬
rar-los sense perjudici d'estudiar tals
suggeriments
enles modificacions d'exercicis futurs a reserves de la
promulgació de lanova normativa sobre
les finances lo¬
cals.El Sr. Albesa lamenta que no s'hagi acceptat cap
de
les al·legacionsformulades pel seu Grupque no
tenien
altreobjecte que elbé dels ciutadans ja queBarcelona
té una fiscalitat excessiva i, per això, el seuescrit
demanava en primer lloc que els tributs
municipals
noexperimentessin capaugment i,
subsidiàriament
queels
augments eslimitessin al 3 % previst al Projecte de
Llei
de Pressupostos de l'Estat i els pensionistes
amb
pensions
mínimes
nosofrissin
tampoc
increments
enels tributs que graven els seus
habitatges,
pertal de
nocrear noves bosses de pobresa.
Continuadient que la seva
al·legació demanava tam¬
bé la reducció del tipus de lacontribució
territorial
urbanaen 0,69 puntsa fi que
l'aplicació del 3 % previst
en l'esmentat Projecte de llei noagreugi la
situació de
Barcelona on, en dos anys, ladiferència de
recaptació
per la
contribució urbana
ha estat
del 37 %, percentat¬
ge molt
superior al
creixement de l'índex
de
preusal
consum i del producte interior
brut de
la Ciutat; li
sembla doncs, inadequada la
desestimació frívola, pel
rodet de la majoria, detotes les seves
reclamacions, i,
especialment, la no
acceptació
de
les
seves esmenes parcialsal'epígraf
10
de
l'Ordenança
núm. 1, sobre les
autoescoles, als serveis funeraris, i al clavegueram:
conseqüentment, el seu
Grup
s'oposarà avui totalment
a les modificacions fiscals peral proper any.
El Sr. Mas observa quesi bé el debat
essencial sobre
la revisió fiscal peral properanyjaes
tingué
ala
sessió
del mes d'octubre, ara, en lloc de fer una anàlisi detallada de lesreclamacions concretes delseuGrup, li
sembla preferible donar una
visió global
històrica de
l'evolució de les nostres Ordenances en el present mandat. Amb aquest
propòsit significa
que, endos
anys, l'incrementmitjà
ha estatde l'11 %
i,
pertant,
l'acumulat, arriba al 22 %, percentatgeque es trobaun
14% per damunt del creixement
de la
inflació
enel
mateix període si es compleixen
les
previsions del
Govern per a l'any vinent, mentre que
l'increment
del
producte interior brut de la
Ciutat,
és
adir, de la riquesa
generada per la
Ciutat,
noarribarà, ni de bon
tros,
a assoliraquestíndex; que l'incrementglobal de
la fiscali¬
tatcomporta unadeterminada
opció política;
quesi bé,
per una banda, els recursos al'abast de
l'Ajuntament
són escassos i unade les formes d'incrementar-los és l'augment de la fiscalitat i, per
l'altra,
l'Alcalde i l'equip
de govern són els primers
interessats
ainvertir
com més millor, la principal responsabilitat del'Alcalde i de
l'equip de govern és
també
procurar unapressió fiscal
no abusiva sobre els ciutadans i això, quan Barcelona
és fiscalment la ciutat més cara d'Espanya i els seus ciutadans paguen dues vegades
els mateixos
serveis,
elsexigeix, paral·lelament
defensar
unafiscalitat
que esmogui dintre un
límits normals i moderats,
compodrien
semblar-ho uns increments entre el 4,5 i el 5 per 100
que són els que esproposen pera
l'any vinent, si se'ls
analitza d'unamaneraaïllada, any per any, que no
dóna
una visió global de la fiscalitat que
s'imposa als
ciuta¬
dans. Insisteix que des d'aquest darrer punt
de vista,
els increments de la nostra fiscalitat són substancial¬ ment més alts que els índexs
d'inflació
ila
creació de
riquesa; i que els nostresciutadans estan
patint,
anyrera any, un escreix en la
pressió fiscal: conseqüent¬
ment, el seu Grup no pot donar suport ala
política de
l'equip degovern,d'increment permanent
i abusiu de la
fiscalitat a la ciutatde Barcelona.
El Sr. Lucchetti indica que el seu Grup, que ja
votà
favorablement l'aprovació inicial de les
modificacions
fiscals per a 1989,
votarà
també
la
definitiva
perquè
nocomportarà un increment
de la
pressió fiscal ja
quepossiblement no
superarà
les
previsions
d'inflació
pera l'any vinent i l'error en
les d'enguany,
la
col·loca,
lamentablement, en millors condicions a l'horade
mu-nicipal té uns límits que han estat molt ben
definits pel
Regidor de Finances, i
és
necessari per adur
a termeles realitzacions que s'han fet i que no agraden als Grups d'oposició els quals, precisament per
això,
són
a l'oposició; que per resoldre els problemesde les
finances municipals, hi ha altres fórmules, a
més
de l'endeutament i de l'increment dels recursos propis,però la Llei actualment en estudi no les aborda
i
peraixò, si la Carta municipal no arbitra un nou règim especial tributari per a la Ciutat, continuarem tenint problemes i essent lluny de la fórmula de
distribució
dels recursos públics del 50 % per a l'Estat, el 25 %
per a les Comunitats Autònomes i el
25
% per alsMunicipis. Creu doncs, que, mentre no es posi en
marxa un finançament definitiu i satisfactori per als
Municipis, Barcelona ha de mantenir la negociació
diferenciadacom la queja manté però encetant-hi una novaetapa de major consens donat que, si bé la Llei
de Mesuresurgents de Finançament local significàuna certa millora, el Contracte-programa sobre els trans¬ ports públics no s'acaba de signar mai tot i ésser
necessari perdescarregar el Municipi d'unapartconsi¬
derable del seu endeutament i això ho hauria de recordar el President del Govern després d'haver anunciat que a Madrid, en pocs anys, el 75 % del
transport de la ciutat, serà públic: conseqüentment, cal fer sentir la nostra veu amb major força davant el
Govern de l'Estat i davant el Govern de la Generalitat, al costat dels altresAjuntaments però també fer sentir la nostra veu pròpia.
El Sr. De Nadal contesta queel tràmit de resolució de les reclamacions contra les modificacions anuals de les
nostres Ordenances Fiscals s'aprofita cada any per
tornar a explicar el posicionament de cada Grup; que no totes les contestacions que es donen a la reclama¬
ció del Grup popular tenen el sentit negatiu que el seu Portaveu haexpressat jaque les qüestions relatives als cementirispodrienéssertractadesal'Ordenança Gene¬
ral de Cementiris i les referents a la il·luminació de
façanes poden tenir cabuda en els programes de despesa; que des del 1979, l'evolució de la pressió
fiscal a la Ciutat és fluctuant però no mostra una tendència tan gran al creixement a partir de l'esforç
fiscal que s'exigí el 1980 per canviar el comportament absolutament erràtic que es mantenia fins aleshores puix després s'ha realitzat un procés de simplificació
concentrant l'esforç fiscal en la contribució urbana i
mantenint estable l'impost de radicació i les taxes, donada la crisi econòmica que vivia la Ciutat. Agrega
que tant l'estudi, realitzat per la Universistat Autònoma conjuntament amb l'Institut d'Estudis Metropolitans, so¬ bre la renda personal disponible com el que s'està realitzant, malgrat les seves dificultats, sobre el valor
afegit per la Ciutat, no revelen increments enormes de
la pressió fiscal; que la sentència del Tribunal constitu¬ cional estroncà, en un determinat moment, l'esforç per simplificar i concentrar part de la pressió fiscal en la contribució urbana, tanmateix la prudència en l'esforç
fiscal exigitals barcelonins que paguen regularment els
seus impostos, és una de les constants de l'equip de
govern; que la revisió fiscal -que ha creat disfuncions
polítiques ben notables en altres municipis de Catalu¬ nyaregits per Convergència i Unió i de laresta d'Espa¬ nya, governats per altres formacions polítiques- no ha tingut reaccions tan radicals a Barcelona i això demos¬
tratambé unacerta capacitat; que Barcelona potésser
fiscalment el Municipi més car d'Espanya però és
també elquè ofereix més serveis: Madrid, perexemple,
no presta el servei de Metro que
és
assumit per laComunitat Autònoma; i que l'anàlisi de l'endeutament
prové d'un document -gràcies al qual la Ciutat obtingué
el ratting de doble A més-on s'explica la tendència del nostre endeutament i la relació d'1 a 1 entre endeuta¬ ment i pressupostque guia la nostra política financera,
peròs'ha lliurat també un document, al qual no s'ha fet
cap menció, on es demostra que la imposició fiscal sobre la propietat urbana a l'ametlla central de Madrid -equivalent al terme municipal de Barcelona- és supe¬ rior a la nostra.
El Sr. Armet remarcaque el creixement de les Orde¬ nances fiscals de Barcelona per a 1989 és modèlic i el
més baix en comparació amb el que experimenten els
impostos propis d'altres Administracions; que l'any vi¬
nentel Fons de cooperació municipal tindràuna expan¬ sió molt notable i hi ha també perspectives moltfavora¬ bles de desbloquejament de diverses qüestions -com són el Contractre-programa, la pota nord del Cinturó i la declaració de l'Administració de l'Estat de la seva
voluntat de participaren empreses quesón unacàrrega exclusiva per aaquest Ajuntament-, tanmateix la nostra Comunitat Autònoma no està a l'alçada de les altresde
l'Estat i així, mentreaCatalunya l'Administració Autonò¬
mica ha aconseguit ja el 25 % dels recursos públics, l'Administració local no hasuperat el 13 %, de manera que la primera no té amb la segona un comportament objectiucom tenen les altres Comunitats autònomes de l'Estat i aquest Ajuntament com tots els altres Ajunta¬
mentscatalans sofreixen perpart del Governautonòmic
una discriminació objectiva en comparació amb els Municipis madrilenys, bascs o navarresos, que reben
en els seus Pressupostos unes aportacions de les
respectives Comunitats Autònomes; pertant, invita tots els Grups a col·laboraren l'esforç per aconseguir una
aportació similar a la d'aquestja que si aquest Ajunta¬ ment la rebés, no hauria estat necessari un increment
de la pressió fiscal, ans haurien, fins i tot, sobrat
recursos per reduir l'endeutament.
El Sr. Mas replica que les cooperacions no s'han de fer sempre des del prisma de l'Administració pública
sinó queconvé col·locar-se també en la mentalitat i en la butxaca del ciutadà, que rep la pressió fiscal des de molts costats, també del de l'Ajuntament; i reitera que l'increment mitjà de la pressió fiscal ha estat de l'11 %
en cada un dels dos darrers anys, percentatge que
supera el creixement de l'índex dels preus al consum i del producte interior brut.
El Sr. Armet insisteix que s'està discutint l'increment de 1989, que és el més baix de totes les Administra¬ cions públiques; i quesi la nostra AdministracióAutonò¬ mica realitzés la meitat de l'esforç que fan les altres Comunitats Autònomes de l'Estat, els nostresciutadans estarien millor servits i el graude l'endeutament munici¬
pal seria més baix.
El Sr. Albesa puntualitza que el seu Grup
seguirà
oferint la seva col·laboració, a pesar que les seves
aportacions són sistemàticament desestimades; que malgrat elsesforçosmunicipals, els barcelonins paguen
més queels ciutadans d'altres municipis decaracterísti¬
ques similars; que el seu Grup sempre s'ha mostrat
favorable a la contribució de la Generalitat en les
despeses de capitalitat però passant la pilota d'una
NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1
han de pagar les despeses municipals; per tant, cal
procurar una
administració molt més acurada dels di¬
ners que se'ls demana.
S'aprova el dictamen
amb el
vot en contra dels Srs.Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat,
Audet,
Olmedo, Lacalle, Albesa,
i
Fernández
iDíaz.
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovació
del Pressupost
General
de 1989.
És retirat el punt anterior.
El Sr. Lacalle considera que la majoria en el govern està donant un espectacle lamentable; que la tàctica
del sí però no o del no
però sí,
emprada per IniciativaperCatalunya ja dura massa; conseqüentment el
Grup
popular demana que la
majoria
en el govern es posid'acord o, si no, el Grupd'IniciativaperCatalunya passi
al'altra banda de l'hemicicle des d'on podràdir noamb tota tranquilitat -cosa que potser li seria prou rendible electoralment- ja que la Ciutat no es pot permetre el desgovern i la discussió dels Pressupostos no s'ha de
teniren els passadissos sinóen aquestaSala. Remarca que les aparicions del Consistori en la televisió i en la
premsa han d'ésserper coses positives i no pas per la
fragilitat del Pacte de govern; i que avui, per primera
vegada, l'equip de govern està en minoria.
El Sr. Alcaldereplica que el Pressupost serà debatut
en el momentoportú.
El Sr. Cullell manifesta que abans s'ha produït un incompliment de la legalitat a conseqüència del qual el
seu Grup hauria hagut d'abandonar la Sala però ha
romàs en els seus escons per no crear problemes
addicionals a l'Alcaldia atesa lapresènciade la televisió
japonesa; queles facultats que la Llei especial atorgaa l'Alcaldia permetent-li de retirar propostes ai seu lliure albir, no s'adiuen amb la voluntat de parlamentaritzar
aquesta cambra; que està convençut que els Pressu¬
postos acabaran aprovant-se perquè si no fos així, l'Alcaldeestrobaria enminoria i subjectea una eventual moció de censuraperò l'espectacle de nopresentarels
Pressupostos perquè no està segur ei vot d'un dels
components de la majoria, favergonya als ciutadans i
no es dónaen cap règim democràtic, i això s'adiu molt
poc amb la commemoració del desè aniversari de la Constitució.
Continuadient que democràciavol dir saber guanyar i també saber perdre fent cas de les majories -que poden ésser estableso inestables- peròtenintla valen¬
tia de plantejar els temes damunt la taula; que l'anterior
punt de l'ordre del dia s'ha retirat perquè l'equip de govern no teniaassegurada la majoria però, en definiti¬
va, ha perdut la primera votació del present mandat ja
que no tenia prou vots i ha retirat la proposta
perquè
tenia por de perdre i això, en la seva opinió, no s'adiu
gaire amb el tarannà democràtic del Sr. Alcalde, el qual
hauria d'haver estat més valent plantejant el debat i
intentantconsensuarels problemes mitjançant el diàleg amb uns i altres Grups peraconseguir un pressupost que tiri endavant la Ciutat, cosa que no es pot assolir
des d'una actitud de prepotència i de tancament; que defensar-se atacant les altres Institucions és unaprova
dedebilitati d'impotència; aquícal defensari criticar les qüestionsques'han dedecidiren aquestConsistori, les
crítiques
a les altres Institucions s'han de fer en altresinstàncies; ique l'Alcaldia prometéundebatseriós dels Pressupostos de l'any vinent però ha començat fent
riure o, més ben dit, fent plorar.
El Sr. Lucchetti indica que el mot victimisme s'encu¬
nyà, precisament, per qualificar l'actitud del Govern de la Generalitat; que a l'oposició li convé el trencament del Pacte de govern de laCiutat però noésvoluntat del
Grupd'Iniciativaper Catalunyani tampoc, segons creu, delGrupsocialista posar-lo enperill; queelseu Grupno pensa passar-se a l'altre costat de l'hemicicle perquè
un salt tant llarg podria ésser mortal i defensa uns criteris que no tenen res a veureamb els que sostenen els Grupsde l'oposició, però manté unadiscussió, a la qual tétot el dret, amb el Grup socialista; que elsGrups
de la majoria poden, de comú acord, formular una proposta de modificació de l'ordre del dia, que l'Alcal¬ dia ha assumit; que, efectivament, el seu Grup com a
integrant de l'equip de govern vol acabar aprovant uns Pressupostos que siguin de tot l'equip de govern, i no
tant sols d'una part, persentir-s'hi identificat.
La Sra. Sala expressa la seva sorpresa perquè en intervencions anteriors hagin consideratpocdemocràtic
el fet de retirar unassumptede l'ordre del diaquanaixò
és una pràctica habitual en els sistemes parlamentaris
que notenengoverns estables; i considera lògicque es discuteixin aquells assumptes que no estan encara
prou definits i que d'això se'n facin ressò els mitjans de comunicació, on sempre està preocupat per aparèixer
el Sr. Lacalle.
El Sr. Lacalle replica que el seu Grup no té cap interès per sortirenels mitjans decomunicació sinó que desitja un govern seriós; que no ha parlat d'un canvi d'ideologia perpart del Sr. Lucchetti nidesitja la ruptura del Pacte de govern, puix el 1991 ja es cuidaran els
electors de trencar-lo per la mala gestió de l'equip go¬ vernant.
El Sr. Armet remarcaquedemocràcia significa joc de
majories i minories, consens i diàleg de manera que la
retirada d'un punt de l'ordre del dia no es potqualificar d'espectacle teatral com ha fet el Sr. Lacalle -que ha
vingut a dir que quan les coses no estan com una bassa d'oli no hi ha democràcia- ni tampoc es pot
considerar una cosa insòlita -com ha fet el Sr. Cullell—
perquè els reglaments de tots els Parlaments
democrà¬
tics la preveuen per votació de la majoria i així s'ha
deciditaquí, com esfaaFrança, aItàlia al Congrés dels
Diputats i al Parlament de Catalunya; en
conseqüència,
no es pot presentar com una cosa excepcional ni com un abús de poder una decisió normal en qualsevol
sistema democràtic. Agregaque un govern que sense
ésser de majoria absoluta, ha garantit durant un llarg
període la governabilitat de la Ciutat i
està
desplegantun procésdetransformació urbana
és
exemplarperquè
ha necessitat molt de diàleg; que és impensable una obertura de consens vers els Grups de l'oposició que s'oposen sistemàticamenta totsels plantejaments; que
els Pressupostos estornarana sotmetre al Plenari quan hi hagi laseguretat absoluta d'un consens entre
l'equip
de govern; i que aquest assumeix els costosd'haver
d'aplicar uns impostos, cosa que altres
Administracions
no ho fan, i les conseqüències de corresponsabilitzar-sede molts serveis que no lipertoquen
però,
de tanten tant, recorda als ciutadans que els eventuals incompli¬ments obeeixen a la manca d'un comportament objec¬
tiu perpart d'altres Administracions, ja que
les
referèn¬
cies, a les mostres de debilitat i impotència que el Sr.
insconcientperquè
més
aviathaurien anat
adreçades
a altres llocs on hi ha unadirecció políticaque,sistemàti¬
cament, atribueix totes les culpes als altres per a
eximir-se de responsabilitat i
justificar, davant els
ciuta¬
dans, la frustració que li causa la seva manca
de
política de govern. Insisteix, en
conclusió,
quela retira¬
da d'un punt de l'ordre
del dia
és
unmecanisme
habitual en qualsevol cambrademocràtica.
El Sr. Raventóstambé assenyalaque la retirada d'un
punt de l'ordre del dia
és
unapràctica habitual
enqualsevol
Administració;
queés també normal voler
aprofundir i completar
determinats aspectes
dels Pres¬
supostos; i que l'ajornament
del debat
també
serà
favorable per a l'oposició que
podrà
estudiar-los
millor.
El Sr. Cullell replica que la
televisió
japonesa,abans
presenta l'hemicicle,esfariaun
tip de riure
o,potser
de
plorar, si sabés que els Pressupostos
s'han
retirat
perquè l'oposició
pogués estudiar-los amb
més deteni¬
ment, com hadit el Sr. Raventós.
El Sr. Albesa comenta que els Pressupostos que
eren el puntcentral d'aquesta
sessió, s'han retirat i s'ha
llençat unacortina de fumamb les intervencions de
la
Sra. Sala i del Sr. Raventós, que noacabade compren¬
dre, i del Sr. Lucchettique no ha entèsque tansolsseli
ha indicat quin era el costat de
l'oposició
ique no havia de convertir la sessióen unaroda de premsa. Conside¬ ra que el diàleg entre els Grupos integrants de l'equipde governés unaqüestió interna seva que no
ha de fer
perdre temps als Grups de
l'oposició
niésser
unespectacle per a la resta de la Ciutat; demana, doncs,
que no s'incloguin en l'ordre del dia punts en els quals
nohihagi unprevi acord. Subratlla,per
últim,
queelseuGrup prescindint d'ideologies ha donatsuport a aque¬
lles propostes que li semblaven beneficioses per a la Ciutat i l'ha negat a aquelles que no li ho semblaven.
El Sr. Lucchetti puntualitzaque l'actitud de qualsevol
Grup municipal mereix un respecte, que ha d'exigir en el seu cas donat que la defensade lesseves posicions
haestatconsideradacom unespectacle, expressióque
desitja que es retiri.
La Sra. Capmany creu que avui s'ha viscut una sessió molt interessant i fruitosa però li sembla fora de
to que, acostumats als efectes simplement numèrics i
mecànics de la representació democràtica, el fet
d'ha-ver-se produït una discussió i l'ajornament d'una pro¬
postafins a unaaltra sessió hagi estat consideratcom
un espectacle. A propòsit d'això recorda que Antoni Senillosa, quan li preguntaren a l'entrada d'una sessió
parlamentària quin seria el seu vot, inquirí quin sentit tenia el debatparlamentari si tothom ja sabia al'entrada
quevotaria. Fa avinent quela basede lademocràcia és la discussió i no pasl'emissió i recompte mecànic dels
votsde lamajoria; i queaquestConsistori fa, doncs, bé la feina.
La Presidència tanca el debat significant que el Consistori haurà tingut enguany tres ocasions, comp¬ tant aquesta, per estudiar els Pressupostos de l'any vinent i fer-ne un debaten profunditat, digne d'aquest
Ajuntament.
Aprovar les habilitacions i suplements de crèditsdins delPressupost General de 1988, segonsdocumentació adjunta.
El Sr. De Nadal explicaqueaquestdictamen ha rebut l'informe favorable del Consell Municipal Permanent i inclou una modificació per majors ingressos de 2.240
milions de pessetes -a conseqüència de la moció aprovada anteriorment i el corresponent crèdit-pont- i
paral·lelament un increment
de les
inversions reals
pel
mateix import, modificacions a
les quals l'Interventor
dóna la seva conformitat, circumstància de la qual esdesprèn que
també
deu estarenllestit,
encaraque nosigui materialment incorporata
l'expedient,
l'informe de
l'Interventor sobrel'esmentada emissió.
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Aprovaria
modificació
de l'article10
deles Normes
reguladores del Consell
Municipal de Benestar
Social
enel sentit querecullel document adjunt; i donar-li
eI
tràmit
prevista l'article 49 de la Llei
7/1985.
La Sra. Vintró explica que inicialment la
modificació
només tenia perobjecte donar cabuda en
la
Comissió
Permanent del Consell de BenestarSocial els represen¬ tants del món sindical i de les associacions d'empresa¬
ris; i el Sr. Batlle agrega que el
Consell Municipal
Permanent acordà també ampliar el nombre de mem¬ bres de l'Ajuntament per possibilitar-hi la
presència de
tots els Grups municipals.
El Sr. Albesa es congratula d'aquesta darrera modifi¬
cació, introduïda pel Consell Municipal Permanent que
permetrà la presència a la
Comissió
Permanentdel
Consell Municipal de Benestar Social del seu
Grup,
aqui fins ara li era negada tot i haver estat un
dels
primers a oferir laseva
col·laboració
en aquest camp.S'aprovaper unanimitat.
ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS
Negociat de Proveïments
Aprovar, vistos els informes de la
Direcció
deServeis
Jurídics i de la Unitat operativa de Proveïments i Con¬
sum, lesesmenesdels articles 71 i 72 del Reglamentde
funcionament del Mercat Central de Fruites i Verdures,
aprovat per acord d'aquest Consell Plenari, del 17
de
juliol de 1984, en els termes reflectits en el document
adjunt, donar-li el tràmit establert per l'article 49 de
la
Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases
del
Règim local; i tenirperaprovades definitivamentaques¬
tes esmenes per al cas que no s'hi formulin reclama¬
cions dins el termini legalment establert.
S'aprova per unanimitat.
Justificada laurgència en la forma reglamentària, es debaten les mocions següents:
Fer constarla satisfacció del Consistori per la cele¬ bració dels deu anysde la Constitució, marcde
referèn¬
cia de les llibertats individuals i col·lectives queel
poble
espanyol i les nacionalitats i regions gaudeixen, aniver¬
sari quetestimonia la plenaconsolidació de la
democrà¬
cia.
El Sr. Albesa significa que els drets
constitucionals
no se salvaguarden tirant flors al textconstitucional,que aracelebren fins i tot Grups que en el seu moment
s'hi
oposaren, sinó posant en pràctica elsseus preceptesi
escoltant les minories a totes les Cambres
representati¬
ves.
S'aprovaperunanimitat.
Dels Srs. Alsina, Olmedo i Bonet:
Engegarla normativa corresponentperquè els
dismi¬
nuïts psíquics i físics puguin gaudir de la targeta rosa
