• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 076, núm. 01 (10 gen. 1989)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 076, núm. 01 (10 gen. 1989)"

Copied!
28
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 7-XII-1988 2

Acords sessió 28-XII-1988 12

DisposicionsGenerals

Acords delsòrgans degovern

Programade transferències marcals Districtesper

a 1989 16

Organigrama del Consell Municipal del Districte de

l'Eixample 17

Premi «Barcelonaal'Escola» 23

Cartipàs

Nomenament President iVice-president, membres del Consell d'Administració i assessors del Pa¬

tronat de Turisme 24

Designaciómembres de la JuntaGeneraldel Con¬ sorci d'Hospitalsde Barcelona 24

Designació representanten el Consell de Segure¬

tatOlímpica 24

Designació representant en el Consorci per a la

Normalització Lingüística 24

Delegacióde la Presidència del Patronatde l'Esco¬

la Massana 24

Designació membre del Patronat de l'Escola Mas¬

sana 24

Nomenament membre del Consell Municipal de

Les Corts 24

Nomenament membres del Consell Municipal de

Nou Barris 25

Nomenament membre del Consell Municipal de

Sant Andreu 25

Nomenament Secretària del Consell Municipal de

Benestar Social 25

Personal

Nomenaments 26

Anuncis

Subhasta 27

Anuncis publicats en el BOP dels dies 30 de desembre de 1988 al 9 de generde 1989 ... 27

Ajuntament

Utr

de Barcelona

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió del 7 de desembre de 1988, aprovada el 28 de desembre de 1988.

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el set de desembre de mil nou-cents vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió

ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,

Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs.

Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Ra¬ ventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.

Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Josep

M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert

Batlle i Bastardas, Juan José Ferreiro I Suàrez, Germà Vidal iRebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martí¬

nez i Fraile, Jordi Parpal i Marfà, Antoni Santiburcio i

Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó i Lagares,

Francesca Masgoret i Llardent, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric Vila i Andreu, SaraM. Blasi i Gutiérrez,

Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo,

Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalero, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i

Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardonai Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per ril·lm. Sr. SecretariGeneral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti

Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-l-cinc minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 25 de novembre de 1988,l'esborranyde la qual haestattramès atotsels membres del Consistori; i

s'aprova.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 de novembre de 1988(NC-135), que designala ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells i l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà, representants de l'Ajuntament de Barcelona enel Con¬ sell d'Administració Olimpíada Cultural, SA.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, d'1 de desembre de 1988, pels quals es nomena membres dels Consells Municipals de Districte, el Sr. Antoni Cubells i Segura, de l'Eixample, en substitució del Sr. XavierVierbücher i

Larrañaga

(NC-136); Sr. Lluís Mora¬ tó i Asensio, de Sants -Montjuïc, ensubstitució del Sr.

Enric Vendrell i Aubach(NC-138); Sra. Lluïsa Nicolau i Galindo, de Gràcia, en substitució del Sr. Miquel Bata¬ lla i Ferrando (NC-137); i Sr. Ernest WeikertiJornet, de Sant Martí, en substitució del Sr. Jordi Viurà i Molta

(NC-139).

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 de

desembre de 1988 (NC-140), que deixasense efecte el

de 9 d'octubre de 1987, que nomenava el Sr. Carles Porrera i Sala, membre del Consell Municipaldel Distric¬ te de l'Eixample.

COMISSIÓDE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 28 de

novembre de 1988, pel qual s'aprova el Projecte d'ur¬ banització d'iniciativa privada del polígon núm. 4 del sector Llevant-sud, delimitat pels carrers de Bilbao, del Perú i de la Llacuna, i la Gran Via de les Corts Catala¬

nes.

El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i Martí, comentaqueaquestProjecte preveula urbanitza¬ ció de la part alta del passeig del Triomf i tot i no contemplar el pas d'aquest passeig per sota la Gran Via, no hi posaimpediments si en el futures considera

pertinent.

El Sr. De Nadal destaca que aquest Projecte, que afecta el futurenllaç de l'obertura de laDiagonal amb la Gran Via, pot donar continuïtat en el futur a la rambla del Poblenou i vertebra el Districte en sentit nord-sud.

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

Negociat d'Administració de Personal

Denegaral Sr. Ramon Jansai Espuña, la compatibili¬ tat sol·licitada entre laseva plaça municipal

d'Adminis-tratiu i la professió de Procurador de Tribunals, perquè l'exercici d'aquesta professió pot requerir la

seva pre¬

sència davant els Tribunals durant lajornada laboral, la qual cosavulnerarialaprohibició que preveul'article 1,3

de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibili¬ tats del personal al servei de les Administracions Públi¬ ques que té com a finalitat garantir la prevalença de

l'interès públic perdamunt del privat, ien particular que el funcionari compleixi tots els seus deures.

El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Raventós, explica que la denegació de la compatibilitat

demanada està justificada perquè l'exercici de la pro¬ fessió de Procurador dels Tribunals podria exigir la presència del sol·licitant davant els Tribunals durant la

sevajornada laboral.

S'aprova per unanimitat.

ÀREA DE FINANCES

Departament de Finançament

Aprovar la realització de la 3a emissió de Bons «Ciutat de Barcelona» per valor de 10.000 milions de pessetes, ampliables fins a unmàxim de 12.000 milions de pessetes, perfinançar 5.815,2 milions de

(3)

NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 3

dels capítols 6 i 7 del Pressupost

de

1988, (3.575,2

milions percompletar les operacions

financeres

pressu¬

postades

al

1988

i

2.240 milions de pessetes de majors

ingressos

del 1988, finançant part

de les

subvencions

de capitalitat

pressupostades i

no

realitzades), mentre

la resta, fins al màxim de 12.000 milions de pessetes

serà per finançar els

capítols 6 i 7 del Pressupost

de

1989; amb un tipus d'interès

màxim

del

12%, amb

duració de deu anys,

amortització

en

10 semestralitats

des del mes 72 de la data de l'emissió i amb una

comissió de col·locació i despeses màximes del

2 %

del principal de

l'emissió;

autoritzarque

aquesta

emis¬

sió es realitzi pel sistema d'anotacions en compte

d'acord amb la legalitatvigent; aprovarla

formalització

d'un crèdit-pont, a compte de la

3a emissió de Bons

«Ciutat de Barcelona», per valor de 5.000

milions de

pessetes amb la Caixa de

Pensions, «La

Caixa», i el

Bank of America SAE, en les condicions de la

carta-oferta que s'adjunta; autoritzar

l'Excm. Sr.

Alcalde

o Regidor en qui delegui, per

seleccionar les

entitats

col-locadores, i l'agentpagador i

d'anotació

encompte

de l'emissió, iper atorgarla

documentació

necessària

a signar el dit crèdit-pont.

El Regidor de Finances, Sr. De Nadal explicaque

les

duesemissions anteriors de Bons«Ciutat de Barcelona»

s'esgotaren ràpidament fent

necessari

un

prorrateig

que sempre deixa insatisfets els

subscriptors i,

per

això,

l'import dela 3a

emissió

es fixaen un marge

de

10.000

a 12.000 milions de pessetes; que l'operació probable¬ ment no serà necessària fins a les darreries del primer trimestre de 1989; que malgrat la volabilitat del tipus

d'interès, eltipus màxim del 12 % semblaun percentat¬

ge prudent

però,

evidentment, no

s'arribarà

fins

a

aquest límit si les condicions del mercat

ho

permeten;

queladuracióesfixaendeu anys,

tanmateix

es preveu

la possibilitat d'amortitzacions anticipades a la

meitat

del període, a petició d'ambdues parts; que es procura¬ rà suplir la materialització dels títols per

anotacions

en

compte, sistemaque ofereix unsavantatges

operatius i

de costos ben notoris; que l'emissió es

destinarà

a

finançar inversions de 1988 i

1989

i a

suplir la

no

recepció de la subvenció de les despeses

de capitalitat

per les quals s'havien pressupostat uns ingressos

de

2.240 milions de pessetes, xifra molt inferior a

les

estimacions del seu cost; que per garantir la liquidesa

de la gestió

pressupostària, s'autoritza la

formalització

d'un crèdit pont però no caldrà utilitzar-lo si la

situació

específica de la caixa d'inversions no ho fa necessari;

i

que paral·lelament, en un punt posterior de

l'ordre del

dia s'efectuen les corresponents modificacionspressu¬ postàries.

El Sr. Cullell sol·licita quela Secretaria General informi

sobre si aquest dictamen requereix l'informe

preceptiu

de l'Interventor.

El Sr. De Nadal creuquetal informe,que

és preceptiu,

ja està enllestit ifiguraa l'expedient; i el

Sr. Cullell replica

que a hores d'ara no hifigura; i insisteix que el

Secretari

General informi sobre la qüestió que ha plantejat.

El SecretariGeneral, arequeriment de la

Presidència,

informa que en l'emissió en debat l'informe de l'Inter¬

ventor és preceptiu perquè, en superar la seva quantia el 5 % del Pressupost, requereix majoria absoluta per

aprovar-lo.

El Sr. De Nadal puntualitza quetal informe

s'inclourà

al'expedientabans del'aparició del'anunci

d'exposició

al públic; i el Sr. Alcalde precisatambé que la mancan¬ çaserà corregidaenlatramitació ulterior de

l'expedient.

El Sr. Cullell opina que mancanttal

informe,

el

Plenari

avui no pot pronunciar-se, per tant,

el

seu

Grup

es reserva les accions pertinents per declarar nul

l'acord

que avui s'adopti.

El Sr. Albesa, coincidint amb la tesi exposadapel Sr.

Cullell i després de considerar el paper

dels debats

corporatius com una primera

informació pública

cana¬ litzada a través dels representants legítims dels ciuta¬

dans, significaque l'Interventor

Municipal té

encomana¬ da, dins l'administració i gestió

econòmica

de

l'Ajuntament, una

missió

importantíssima

-que

l'equip

de govern no pot oblidar, encara que

alguna vegada

pugui resultar

incòmoda-

perquè és l'únic òrgan

que emet laseva opinió des d'un punt de

vista estrictament

tècnic i no pas polític. Creu, doncs, que

donada

l'exis¬

tència, en l'expedient, d'un defecte

formal

essencial, el

dictamen en debat hauria d'ésser retirat, tanmateix per al casque laPresidència, amb una

actitud prepotent,

el

sotmeti avotació, el Grup popularformula les següents

reflexions: 1a) que la ciutat de Barcelona

està

endeuta¬ da per damunt de les seves

possibilitats

perquè el

deute viu equival al 107% del Pressupost

municipal;

2a) que un 12 % d'interès pot tenirun gran

atractiu

per als inversors però el Consistori no ha de vetllar

pels

interessos d'aquests sinó per l'economia de la

Ciutat;

3a) que l'operació no li sembla adient quan

el 75

% del

Pressupost s'esmerçaen despesa corrent; i 4a) que

el

percentatge del 2 % -és a dir,

240 milions-

per a despeses de

comercialització

li sembla

excessiu

i

seria

suficient I'1,50 %.

Diu,en resum, que laCiutat no espotendeutar

més

i

ha de cercaraltres sistemes definançament,de gestió i

d'estalvi; ique, conseqüentment, elseu

Grup

no

donarà

suport aldictamen si no

és

retirat.

El Sr. Alcalde reitera queel defecte indicat pels Grups

convergent i popular, és rectificable en

la

tramitació

ulterior de l'expedient.

El Sr. De Nadal argumenta que

l'aprovació

del

dicta¬

men es podria fer supeditada a l'informe

positiu de

l'Interventor; que el dictamen es

discutí

en el Consell

Municipal Permanent, en

presència

de l'Interventor que no hi formulà cap objecció; que la

planificació

financera

de l'Ajuntamentpreveumantenir constant la

relació

entre Pressupost i endeutamentviu pergarantir el

compliment

dels programes previstos fins a

1991, i la

continuació

després d'un ritme d'inversions similar a l'actual; que

l'apel·lació al'estalvi perfinançar obres

d'interès públic

a

la Ciutat, nos'ha de valorar per lasevaquantia absoluta

sinó per la seva dinàmica, la qual seria

inacceptable si

fos fortament creixent o si per atendre al servei del

deute,

calgués

detreure recursos

d'altres necessitats

ciutadanes; quelaplanificació financera d'aquest Ajunta¬

ment pretén precisament evitar les esmentades

dificul¬

tats; que la magnitud del nostre endeutament

és

un

argument invocat mantesvegades des

de

1982

a

l'hora

de discutir el finançament dels Pressupostos

municipals,

tanmateix al llarg d'aquest període s'ha reforçat la

fiabili-tat del'Ajuntament de Barcelonaenel mercat

de

capitals

i això s'haaconseguit mantenint una

relació estable

entre

Pressupost i endeutament; que la

majoria

de

les emis¬

sions que es llencen al mercat, ofereixen uns

tipus

d'interès que es mouen entornal

12

%, percetatge que,

tanmateix, en l'emissió endebattéelcaràcter de

màxim

ies concretaràenfunció deles condicions queestableixi col·lectivament el món financer; i que cal distingir entre endeutament brut, que en el Projecte de Pressupost

és

(4)

un cop deduïts els 4.000 milions d'amortitzacions,

és

d'uns 11.000 milions de pessetes, amb un creixement

similar aproximadament al del Pressupost, per tal de

mantenir constant la relació entre Pressupost i deute viu

d'aquest Ajuntament.

El Sr. Albesa observa que, malgrat les disquisicions

entre deute viu i deute mort i entre deute net i deute

brut, que queden molt bé per als manuals

econòmics,

els diners acaben sortint tots de les butxaques dels ciutadans; que l'equip de govern preveu també per a 1992unaolimpíadafinancera amb unendeutamentque

assolirà els 156.643 milions de pessetes; que si bé la Ciutat ha estat solvent fins ara, ell no sap si podrà

continuar sent-ho d'ara endavant; que actualment, la Ciutat té manllevades 132.000 pessetes per família,

sense que els ciutadans els trobin unarendibilitat; que

els diners per aferfrontales inversions s'hande cercar

en l'estalvi i en la millora de la gestió; i que enguany s'han de pagar22.000 milions eninteressos i amortitza¬ cions d'uns capitals que s'han esmerçat en despeses consumptives i no pas en inversions productives.

El Sr. De Nadal matisa que els ingressos obtinguts amb l'emissióen estudies destinaran ala realització del programad'inversions en interèsde laCiutat, inversions que es poden finançar de moltes formes, una de les quals és, precisament, l'apel·lació a l'estalvi.

El Sr. Albesa insisteix que els administradors de cabals públics han de tenir molt present l'esforç que

costa als contribuents guanyarels dinersqueaporten a

l'erari públic; i que no està en contra del programa d'inversions però no li sembla adequat pagar les de 1988 amb uns bons emesos el 1989.

El Sr. Cullell manifesta que el seu Grup no pensa votara favor ni en contra nitampoc abstenir-se i no vol participar en el fons d'un debat on s'ha vulnerat la legalitat ja que la democràcia és, fonamentalment, una

qüestió de formes i, tot i això, a l'expedient manca un informe que, com ha informat el Secretari General, és preceptiu.

La Presidència observa queformalment el Grupcon¬ vergent s'ha de definir indicant si vota a favor o en contra os'absté; i el President de tal Grup, demana

que els Regidors del seu Grup es tinguin per absents del Saló de Sessions.

Es donen per absentais momentàniament durant la votació, els Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,

Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers,

Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo; i s'aprova el dictamen amb vint-i-dos vots a favor i tres en contra, emesos pels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz.

El Sr. Alcalde remarca que larelacióentre deute viu i

pressupost que és a l'Ajuntament d'1 a 1, al'Estat és d'1,5 a1; que la Generalitat, tot i tenir-la més baixaque aquest Ajuntament, ha acumulat, en els seus set anys devida, deute a unavelocitatsuperior; queel 1979 d'un Pressupost de20.000 milions de pessetes se n'ingres¬

saren 18.000 i se'ngastaren 30.000; i que mantenint la relació d'1 a 1 entre endeutament i capacitat d'ingres¬

sos ordinarises prestaun bon serveia unaciutat

queté

moltes necessitats i demandes socials.

Departament d'Ordenances Fiscals i Ingressos

Resolució de les reclamacions contra les modifica¬ cions de les Ordenances Fiscals per a 1989 i aprovació

definitiva de les esmentades Ordenances.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta:

Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬

nances Fiscals per a l'exercici de 1989 i successius

aprovades inicialment per acord del 25 d'octubre de 1988 i aprovar-les definitivament amb les rectificacions que s'assenyalen en el document adjunt (annex

únic),

com aconseqüència de l'acceptació parcial d'algunes

de les reclamacions presentades, en els termes que resulten de les modificacions introduïdes.

El Sr. De Nadaldesprés de destacarque el nombre i

contingut de les reclamacions presentades se situa en els nivells d'anys anteriors i tampoc no suposa cap novetat la personalitat dels al·legants, informa:

a) Que les formulades per la Cambra Oficial de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona contra

l'Ordenança Fiscal General, es desestima, salvant la correcció d'unes errades mecanogràfiques, perquè afecta a punts que no eren objecte enguany de cap

modificació; b) que igualment es desestima la de l'es¬ mentada Cambra i la del Grup d'Aliança Popular a la

Ordenança núm. 1 sobre l'aplicació de coeficients cor¬ rectors de les autoritzacions de guals jaque cal mante¬ nir uns criteris restrictius a l'hora d'atorgar bonifica¬

cions; c)que també ésdesestimada la del mateixGrup

a l'Ordenança Fiscal núm. 2, sobre els increments de

les tarifes de la grua municipal i de laimmobilització de vehicles; d) que tampoc s'atén la de tal Grup a l'Orde¬

nança núm. 5, sobre la transformació en preus de les taxes pels serveis del Laboratori Municipal ja que la transformació esmentada és independent de la forma de prestació del servei; e) que no s'escau entrar en l'anàlisi de les qüestions que planteja la mateixa forma¬ ció política en relació amb l'Ordenança Fiscal núm. 6 perquè són pròpiesde l'Ordenança GeneraldeCemen¬

tiris, i no hi ha, com demostren els estudis econòmics pertinents, unexcés del rendiment de la taxasobre els costosefectius dels serveis;f) que al'Ordenança Fiscal

núm. 8, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació demana la substitució de l'expressió«estacionament de vehicles» per«servei públic d'estacionament» i impugna les tarifes de la zonacentral de la Ciutat peròla primera

expressiós'ajustaa la Llei2/1987 i les tarifes aplicades

a lazona central persegueixen, precisament, un efecte dissuasiu del cotxe privat i incentivador de l'ús del

transport públic; g)que a l'Ordenança núm. 9, per una banda, la Federació de Gremis de Detallistes de Pro¬

ductes Alimentaris i d'Associacions de Concessionaris de Mercats Municipals impugna la participació munici¬ pal en els canvis de nom «Ínter vivos» i els traspassos «mortis causa» però la nova regulació obeeix a la nova

política municipal de reforma de les estructures comer¬ cials dels mercats, i, per altra banda, l'Associació Gre¬ mial d'Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalises de Barcelona al·legaun tractediferencial entre els mercats zonals i la Unitat Alimentària, tanmateix es tracta de preceptes que no experimenten cap modificació, i, per últim, un particular demana la inclusió d'una exempció

per a lesempreses que realitzin campanyesde promo¬

ció dels mercats, ara bé la política municipal tendeix a

limitar les exempcions: consegüentment es proposa desestimar totes aquestes al·legacions; h) que l'Orde¬ nança núm. 10 no és objecte de canvis en els punts

que al·lega la Cambra Oficial de Comerç, Indústria

i

(5)

NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 5

deixalles domiciliàries i les no domiciliàries i no

és

possible

tècnicament

considerar

la

manca

de

cèdul·la

d'habitabilitat com a supòsit no subjecte:

consegüent¬

ment es desestimen les esmenes que propugna la

citadaCambra Oficialde Comerç, Indústria i

Navegació;

j) que a

l'Ordenança

Fiscal núm.

13, el tipus

es

fixa

en

funció dels m3 consumits per obviar els

inconvenients

assenyalats per la Societat

General

d'Aigües de Barce¬

lona, pel Grup convergent

i,

en part, per

la

Cambra

Oficial de la Propietat Urbana -que

considera

l'incre¬

ment de l'any vinent exagerat en

relació als

costos

del

servei- com també pel Grup popular, a

qui fa notar

la

relació molt estreta existent entre nivell de renda i

consum d'aigua,

relació

que no

valora,

en

canvi, l'es¬

tructura de la taxa de depuració basada en

blocs de

mínims; k) que recull, encara que no

és el moment

adequatperadoptaruna

decisió,

la

idea d'unificar,

com

suggereixunparticular,

la

taxa

de recollida

d'escombra¬

ries amb la contribució urbana; I) que en la

contribució

urbana, laCambra Oficial de la Propietat Urbana

dema¬

na la no aplicació de l'1 %

addicional

per

finançar la

Mancomunitat de Municipis de

l'Àrea

Metropolitana

mentre que els Grups convergent

i

popular reiteren els

arguments adduïts quan es

discutí l'aprovació inicial i

que s'han d'entendre

contestats

amb els mateixos

contraarguments que s'invocaren

aleshores; m)

que

l'al·legació de la

Cambra Oficial

de Comerç, Indústria i

Navegació a l'Ordenança

núm. 17 incideix sobre punts

que no són objecte

de

revisió

i,

per

tant,

resulta

desestimable; n) que al'Ordenança

núm. 18, seria

molt

complex el reconeixement

de la

desgravació

que pre¬ tén la Federació Catalana de Professors de Dansa per

esguard de les seves

activitats

educatives ja

que no

totes les activitats d'aquests Centres tenen aquest caràcter, i el canvi de reducció del25 %que formula el

Gremi de Venedors de Vehicles de Segona Mà; o) que les finalitats de les bonificacions per a

il·luminació

de façanes que propugna

el Grup popular

dins el mateix

impost, sembla possible

assolir-les, si

els

corresponents

estudis ho aconsellen per la via de les

subvencions; p)

queles reclamacions sobre

exempcions i

bonificacions

que presenta la Cambra

Oficial de

Comerç,

Indústria i

Navegació, afecten punts que enguany no

són modifi¬

cats i, per tant, ha d'ésser

desestimada

igual

com

la

formula la mateixa entitat sobre la base imponible dels

establiments de venda de mobles, ja que la

redacció

aprovada inicialment fou discutida

amb els

Gremis

interessats; q) que en el mateix impost

de

radicació, el

Grupconvergent propugnael retorna

la

redacció vigent

el 1985 sobre elsespaissubjectes o no

subjectes,

però

l'experiència dels últims anys ha resultat

molt

positiva i

no hi ha cap raó per canviar el text

vigent; i

r)

que a

l'Ordenança 22 el Grup convergent

reclama aspectes

que no són objecte de

modificació

en

l'expedient

d'enguany i, pertant, no és procedent entrara

conside¬

rar-los sense perjudici d'estudiar tals

suggeriments

en

les modificacions d'exercicis futurs a reserves de la

promulgació de lanova normativa sobre

les finances lo¬

cals.

El Sr. Albesa lamenta que no s'hagi acceptat cap

de

les al·legacionsformulades pel seu Grupque no

tenien

altreobjecte que elbé dels ciutadans ja que

Barcelona

té una fiscalitat excessiva i, per això, el seu

escrit

demanava en primer lloc que els tributs

municipals

no

experimentessin capaugment i,

subsidiàriament

que

els

augments eslimitessin al 3 % previst al Projecte de

Llei

de Pressupostos de l'Estat i els pensionistes

amb

pensions

mínimes

no

sofrissin

tampoc

increments

en

els tributs que graven els seus

habitatges,

per

tal de

no

crear noves bosses de pobresa.

Continuadient que la seva

al·legació demanava tam¬

bé la reducció del tipus de la

contribució

territorial

urbanaen 0,69 puntsa fi que

l'aplicació del 3 % previst

en l'esmentat Projecte de llei no

agreugi la

situació de

Barcelona on, en dos anys, ladiferència de

recaptació

per la

contribució urbana

ha estat

del 37 %, percentat¬

ge molt

superior al

creixement de l'índex

de

preus

al

consum i del producte interior

brut de

la Ciutat; li

sembla doncs, inadequada la

desestimació frívola, pel

rodet de la majoria, detotes les seves

reclamacions, i,

especialment, la no

acceptació

de

les

seves esmenes parcialsa

l'epígraf

10

de

l'Ordenança

núm. 1, sobre les

autoescoles, als serveis funeraris, i al clavegueram:

conseqüentment, el seu

Grup

s'oposarà avui totalment

a les modificacions fiscals peral proper any.

El Sr. Mas observa quesi bé el debat

essencial sobre

la revisió fiscal peral properanyjaes

tingué

a

la

sessió

del mes d'octubre, ara, en lloc de fer una anàlisi detallada de lesreclamacions concretes delseuGrup, li

sembla preferible donar una

visió global

històrica de

l'evolució de les nostres Ordenances en el present mandat. Amb aquest

propòsit significa

que, en

dos

anys, l'increment

mitjà

ha estat

de l'11 %

i,

per

tant,

l'acumulat, arriba al 22 %, percentatgeque es trobaun

14% per damunt del creixement

de la

inflació

en

el

mateix període si es compleixen

les

previsions del

Govern per a l'any vinent, mentre que

l'increment

del

producte interior brut de la

Ciutat,

és

a

dir, de la riquesa

generada per la

Ciutat,

no

arribarà, ni de bon

tros,

a assoliraquestíndex; que l'increment

global de

la fiscali¬

tatcomporta unadeterminada

opció política;

que

si bé,

per una banda, els recursos a

l'abast de

l'Ajuntament

són escassos i unade les formes d'incrementar-los és l'augment de la fiscalitat i, per

l'altra,

l'Alcalde i l'equip

de govern són els primers

interessats

a

invertir

com més millor, la principal responsabilitat de

l'Alcalde i de

l'equip de govern és

també

procurar una

pressió fiscal

no abusiva sobre els ciutadans i això, quan Barcelona

és fiscalment la ciutat més cara d'Espanya i els seus ciutadans paguen dues vegades

els mateixos

serveis,

elsexigeix, paral·lelament

defensar

una

fiscalitat

que es

mogui dintre un

límits normals i moderats,

com

podrien

semblar-ho uns increments entre el 4,5 i el 5 per 100

que són els que esproposen pera

l'any vinent, si se'ls

analitza d'unamaneraaïllada, any per any, que no

dóna

una visió global de la fiscalitat que

s'imposa als

ciuta¬

dans. Insisteix que des d'aquest darrer punt

de vista,

els increments de la nostra fiscalitat són substancial¬ ment més alts que els índexs

d'inflació

i

la

creació de

riquesa; i que els nostres

ciutadans estan

patint,

any

rera any, un escreix en la

pressió fiscal: conseqüent¬

ment, el seu Grup no pot donar suport a

la

política de

l'equip degovern,d'increment permanent

i abusiu de la

fiscalitat a la ciutatde Barcelona.

El Sr. Lucchetti indica que el seu Grup, que ja

votà

favorablement l'aprovació inicial de les

modificacions

fiscals per a 1989,

votarà

també

la

definitiva

perquè

no

comportarà un increment

de la

pressió fiscal ja

que

possiblement no

superarà

les

previsions

d'inflació

per

a l'any vinent i l'error en

les d'enguany,

la

col·loca,

lamentablement, en millors condicions a l'hora

de

(6)

mu-nicipal té uns límits que han estat molt ben

definits pel

Regidor de Finances, i

és

necessari per a

dur

a terme

les realitzacions que s'han fet i que no agraden als Grups d'oposició els quals, precisament per

això,

són

a l'oposició; que per resoldre els problemes

de les

finances municipals, hi ha altres fórmules, a

més

de l'endeutament i de l'increment dels recursos propis,

però la Llei actualment en estudi no les aborda

i

per

això, si la Carta municipal no arbitra un nou règim especial tributari per a la Ciutat, continuarem tenint problemes i essent lluny de la fórmula de

distribució

dels recursos públics del 50 % per a l'Estat, el 25 %

per a les Comunitats Autònomes i el

25

% per als

Municipis. Creu doncs, que, mentre no es posi en

marxa un finançament definitiu i satisfactori per als

Municipis, Barcelona ha de mantenir la negociació

diferenciadacom la queja manté però encetant-hi una novaetapa de major consens donat que, si bé la Llei

de Mesuresurgents de Finançament local significàuna certa millora, el Contracte-programa sobre els trans¬ ports públics no s'acaba de signar mai tot i ésser

necessari perdescarregar el Municipi d'unapartconsi¬

derable del seu endeutament i això ho hauria de recordar el President del Govern després d'haver anunciat que a Madrid, en pocs anys, el 75 % del

transport de la ciutat, serà públic: conseqüentment, cal fer sentir la nostra veu amb major força davant el

Govern de l'Estat i davant el Govern de la Generalitat, al costat dels altresAjuntaments però també fer sentir la nostra veu pròpia.

El Sr. De Nadal contesta queel tràmit de resolució de les reclamacions contra les modificacions anuals de les

nostres Ordenances Fiscals s'aprofita cada any per

tornar a explicar el posicionament de cada Grup; que no totes les contestacions que es donen a la reclama¬

ció del Grup popular tenen el sentit negatiu que el seu Portaveu haexpressat jaque les qüestions relatives als cementirispodrienéssertractadesal'Ordenança Gene¬

ral de Cementiris i les referents a la il·luminació de

façanes poden tenir cabuda en els programes de despesa; que des del 1979, l'evolució de la pressió

fiscal a la Ciutat és fluctuant però no mostra una tendència tan gran al creixement a partir de l'esforç

fiscal que s'exigí el 1980 per canviar el comportament absolutament erràtic que es mantenia fins aleshores puix després s'ha realitzat un procés de simplificació

concentrant l'esforç fiscal en la contribució urbana i

mantenint estable l'impost de radicació i les taxes, donada la crisi econòmica que vivia la Ciutat. Agrega

que tant l'estudi, realitzat per la Universistat Autònoma conjuntament amb l'Institut d'Estudis Metropolitans, so¬ bre la renda personal disponible com el que s'està realitzant, malgrat les seves dificultats, sobre el valor

afegit per la Ciutat, no revelen increments enormes de

la pressió fiscal; que la sentència del Tribunal constitu¬ cional estroncà, en un determinat moment, l'esforç per simplificar i concentrar part de la pressió fiscal en la contribució urbana, tanmateix la prudència en l'esforç

fiscal exigitals barcelonins que paguen regularment els

seus impostos, és una de les constants de l'equip de

govern; que la revisió fiscal -que ha creat disfuncions

polítiques ben notables en altres municipis de Catalu¬ nyaregits per Convergència i Unió i de laresta d'Espa¬ nya, governats per altres formacions polítiques- no ha tingut reaccions tan radicals a Barcelona i això demos¬

tratambé unacerta capacitat; que Barcelona potésser

fiscalment el Municipi més car d'Espanya però és

també elquè ofereix més serveis: Madrid, perexemple,

no presta el servei de Metro que

és

assumit per la

Comunitat Autònoma; i que l'anàlisi de l'endeutament

prové d'un document -gràcies al qual la Ciutat obtingué

el ratting de doble A més-on s'explica la tendència del nostre endeutament i la relació d'1 a 1 entre endeuta¬ ment i pressupostque guia la nostra política financera,

peròs'ha lliurat també un document, al qual no s'ha fet

cap menció, on es demostra que la imposició fiscal sobre la propietat urbana a l'ametlla central de Madrid -equivalent al terme municipal de Barcelona- és supe¬ rior a la nostra.

El Sr. Armet remarcaque el creixement de les Orde¬ nances fiscals de Barcelona per a 1989 és modèlic i el

més baix en comparació amb el que experimenten els

impostos propis d'altres Administracions; que l'any vi¬

nentel Fons de cooperació municipal tindràuna expan¬ sió molt notable i hi ha també perspectives moltfavora¬ bles de desbloquejament de diverses qüestions -com són el Contractre-programa, la pota nord del Cinturó i la declaració de l'Administració de l'Estat de la seva

voluntat de participaren empreses quesón unacàrrega exclusiva per aaquest Ajuntament-, tanmateix la nostra Comunitat Autònoma no està a l'alçada de les altresde

l'Estat i així, mentreaCatalunya l'Administració Autonò¬

mica ha aconseguit ja el 25 % dels recursos públics, l'Administració local no hasuperat el 13 %, de manera que la primera no té amb la segona un comportament objectiucom tenen les altres Comunitats autònomes de l'Estat i aquest Ajuntament com tots els altres Ajunta¬

mentscatalans sofreixen perpart del Governautonòmic

una discriminació objectiva en comparació amb els Municipis madrilenys, bascs o navarresos, que reben

en els seus Pressupostos unes aportacions de les

respectives Comunitats Autònomes; pertant, invita tots els Grups a col·laboraren l'esforç per aconseguir una

aportació similar a la d'aquestja que si aquest Ajunta¬ ment la rebés, no hauria estat necessari un increment

de la pressió fiscal, ans haurien, fins i tot, sobrat

recursos per reduir l'endeutament.

El Sr. Mas replica que les cooperacions no s'han de fer sempre des del prisma de l'Administració pública

sinó queconvé col·locar-se també en la mentalitat i en la butxaca del ciutadà, que rep la pressió fiscal des de molts costats, també del de l'Ajuntament; i reitera que l'increment mitjà de la pressió fiscal ha estat de l'11 %

en cada un dels dos darrers anys, percentatge que

supera el creixement de l'índex dels preus al consum i del producte interior brut.

El Sr. Armet insisteix que s'està discutint l'increment de 1989, que és el més baix de totes les Administra¬ cions públiques; i quesi la nostra AdministracióAutonò¬ mica realitzés la meitat de l'esforç que fan les altres Comunitats Autònomes de l'Estat, els nostresciutadans estarien millor servits i el graude l'endeutament munici¬

pal seria més baix.

El Sr. Albesa puntualitza que el seu Grup

seguirà

oferint la seva col·laboració, a pesar que les seves

aportacions són sistemàticament desestimades; que malgrat elsesforçosmunicipals, els barcelonins paguen

més queels ciutadans d'altres municipis decaracterísti¬

ques similars; que el seu Grup sempre s'ha mostrat

favorable a la contribució de la Generalitat en les

despeses de capitalitat però passant la pilota d'una

(7)

NÚM. 1 10-1-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1

han de pagar les despeses municipals; per tant, cal

procurar una

administració molt més acurada dels di¬

ners que se'ls demana.

S'aprova el dictamen

amb el

vot en contra dels Srs.

Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,

Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat,

Audet,

Olmedo, Lacalle, Albesa,

i

Fernández

i

Díaz.

Negociat de Pressupostos i Comptes

Aprovació

del Pressupost

General

de 1989.

És retirat el punt anterior.

El Sr. Lacalle considera que la majoria en el govern està donant un espectacle lamentable; que la tàctica

del sí però no o del no

però sí,

emprada per Iniciativa

perCatalunya ja dura massa; conseqüentment el

Grup

popular demana que la

majoria

en el govern es posi

d'acord o, si no, el Grupd'IniciativaperCatalunya passi

al'altra banda de l'hemicicle des d'on podràdir noamb tota tranquilitat -cosa que potser li seria prou rendible electoralment- ja que la Ciutat no es pot permetre el desgovern i la discussió dels Pressupostos no s'ha de

teniren els passadissos sinóen aquestaSala. Remarca que les aparicions del Consistori en la televisió i en la

premsa han d'ésserper coses positives i no pas per la

fragilitat del Pacte de govern; i que avui, per primera

vegada, l'equip de govern està en minoria.

El Sr. Alcaldereplica que el Pressupost serà debatut

en el momentoportú.

El Sr. Cullell manifesta que abans s'ha produït un incompliment de la legalitat a conseqüència del qual el

seu Grup hauria hagut d'abandonar la Sala però ha

romàs en els seus escons per no crear problemes

addicionals a l'Alcaldia atesa lapresènciade la televisió

japonesa; queles facultats que la Llei especial atorgaa l'Alcaldia permetent-li de retirar propostes ai seu lliure albir, no s'adiuen amb la voluntat de parlamentaritzar

aquesta cambra; que està convençut que els Pressu¬

postos acabaran aprovant-se perquè si no fos així, l'Alcaldeestrobaria enminoria i subjectea una eventual moció de censuraperò l'espectacle de nopresentarels

Pressupostos perquè no està segur ei vot d'un dels

components de la majoria, favergonya als ciutadans i

no es dónaen cap règim democràtic, i això s'adiu molt

poc amb la commemoració del desè aniversari de la Constitució.

Continuadient que democràciavol dir saber guanyar i també saber perdre fent cas de les majories -que poden ésser estableso inestables- peròtenintla valen¬

tia de plantejar els temes damunt la taula; que l'anterior

punt de l'ordre del dia s'ha retirat perquè l'equip de govern no teniaassegurada la majoria però, en definiti¬

va, ha perdut la primera votació del present mandat ja

que no tenia prou vots i ha retirat la proposta

perquè

tenia por de perdre i això, en la seva opinió, no s'adiu

gaire amb el tarannà democràtic del Sr. Alcalde, el qual

hauria d'haver estat més valent plantejant el debat i

intentantconsensuarels problemes mitjançant el diàleg amb uns i altres Grups peraconseguir un pressupost que tiri endavant la Ciutat, cosa que no es pot assolir

des d'una actitud de prepotència i de tancament; que defensar-se atacant les altres Institucions és unaprova

dedebilitati d'impotència; aquícal defensari criticar les qüestionsques'han dedecidiren aquestConsistori, les

crítiques

a les altres Institucions s'han de fer en altres

instàncies; ique l'Alcaldia prometéundebatseriós dels Pressupostos de l'any vinent però ha començat fent

riure o, més ben dit, fent plorar.

El Sr. Lucchetti indica que el mot victimisme s'encu¬

nyà, precisament, per qualificar l'actitud del Govern de la Generalitat; que a l'oposició li convé el trencament del Pacte de govern de laCiutat però noésvoluntat del

Grupd'Iniciativaper Catalunyani tampoc, segons creu, delGrupsocialista posar-lo enperill; queelseu Grupno pensa passar-se a l'altre costat de l'hemicicle perquè

un salt tant llarg podria ésser mortal i defensa uns criteris que no tenen res a veureamb els que sostenen els Grupsde l'oposició, però manté unadiscussió, a la qual tétot el dret, amb el Grup socialista; que elsGrups

de la majoria poden, de comú acord, formular una proposta de modificació de l'ordre del dia, que l'Alcal¬ dia ha assumit; que, efectivament, el seu Grup com a

integrant de l'equip de govern vol acabar aprovant uns Pressupostos que siguin de tot l'equip de govern, i no

tant sols d'una part, persentir-s'hi identificat.

La Sra. Sala expressa la seva sorpresa perquè en intervencions anteriors hagin consideratpocdemocràtic

el fet de retirar unassumptede l'ordre del diaquanaixò

és una pràctica habitual en els sistemes parlamentaris

que notenengoverns estables; i considera lògicque es discuteixin aquells assumptes que no estan encara

prou definits i que d'això se'n facin ressò els mitjans de comunicació, on sempre està preocupat per aparèixer

el Sr. Lacalle.

El Sr. Lacalle replica que el seu Grup no cap interès per sortirenels mitjans decomunicació sinó que desitja un govern seriós; que no ha parlat d'un canvi d'ideologia perpart del Sr. Lucchetti nidesitja la ruptura del Pacte de govern, puix el 1991 ja es cuidaran els

electors de trencar-lo per la mala gestió de l'equip go¬ vernant.

El Sr. Armet remarcaquedemocràcia significa joc de

majories i minories, consens i diàleg de manera que la

retirada d'un punt de l'ordre del dia no es potqualificar d'espectacle teatral com ha fet el Sr. Lacalle -que ha

vingut a dir que quan les coses no estan com una bassa d'oli no hi ha democràcia- ni tampoc es pot

considerar una cosa insòlita -com ha fet el Sr. Cullell—

perquè els reglaments de tots els Parlaments

democrà¬

tics la preveuen per votació de la majoria i així s'ha

deciditaquí, com esfaaFrança, aItàlia al Congrés dels

Diputats i al Parlament de Catalunya; en

conseqüència,

no es pot presentar com una cosa excepcional ni com un abús de poder una decisió normal en qualsevol

sistema democràtic. Agregaque un govern que sense

ésser de majoria absoluta, ha garantit durant un llarg

període la governabilitat de la Ciutat i

està

desplegant

un procésdetransformació urbana

és

exemplar

perquè

ha necessitat molt de diàleg; que és impensable una obertura de consens vers els Grups de l'oposició que s'oposen sistemàticamenta totsels plantejaments; que

els Pressupostos estornarana sotmetre al Plenari quan hi hagi laseguretat absoluta d'un consens entre

l'equip

de govern; i que aquest assumeix els costos

d'haver

d'aplicar uns impostos, cosa que altres

Administracions

no ho fan, i les conseqüències de corresponsabilitzar-sede molts serveis que no lipertoquen

però,

de tanten tant, recorda als ciutadans que els eventuals incompli¬

ments obeeixen a la manca d'un comportament objec¬

tiu perpart d'altres Administracions, ja que

les

referèn¬

cies, a les mostres de debilitat i impotència que el Sr.

(8)

insconcientperquè

més

aviat

haurien anat

adreçades

a altres llocs on hi ha unadirecció políticaque,

sistemàti¬

cament, atribueix totes les culpes als altres per a

eximir-se de responsabilitat i

justificar, davant els

ciuta¬

dans, la frustració que li causa la seva manca

de

política de govern. Insisteix, en

conclusió,

que

la retira¬

da d'un punt de l'ordre

del dia

és

un

mecanisme

habitual en qualsevol cambra

democràtica.

El Sr. Raventóstambé assenyalaque la retirada d'un

punt de l'ordre del dia

és

una

pràctica habitual

en

qualsevol

Administració;

que

és també normal voler

aprofundir i completar

determinats aspectes

dels Pres¬

supostos; i que l'ajornament

del debat

també

serà

favorable per a l'oposició que

podrà

estudiar-los

millor.

El Sr. Cullell replica que la

televisió

japonesa,

abans

presenta l'hemicicle,esfariaun

tip de riure

o,

potser

de

plorar, si sabés que els Pressupostos

s'han

retirat

perquè l'oposició

pogués estudiar-los amb

més deteni¬

ment, com hadit el Sr. Raventós.

El Sr. Albesa comenta que els Pressupostos que

eren el puntcentral d'aquesta

sessió, s'han retirat i s'ha

llençat unacortina de fum

amb les intervencions de

la

Sra. Sala i del Sr. Raventós, que noacabade compren¬

dre, i del Sr. Lucchettique no ha entèsque tansolsseli

ha indicat quin era el costat de

l'oposició

ique no havia de convertir la sessióen unaroda de premsa. Conside¬ ra que el diàleg entre els Grupos integrants de l'equip

de governés unaqüestió interna seva que no

ha de fer

perdre temps als Grups de

l'oposició

ni

ésser

un

espectacle per a la resta de la Ciutat; demana, doncs,

que no s'incloguin en l'ordre del dia punts en els quals

nohihagi unprevi acord. Subratlla,per

últim,

queelseu

Grup prescindint d'ideologies ha donatsuport a aque¬

lles propostes que li semblaven beneficioses per a la Ciutat i l'ha negat a aquelles que no li ho semblaven.

El Sr. Lucchetti puntualitzaque l'actitud de qualsevol

Grup municipal mereix un respecte, que ha d'exigir en el seu cas donat que la defensade lesseves posicions

haestatconsideradacom unespectacle, expressióque

desitja que es retiri.

La Sra. Capmany creu que avui s'ha viscut una sessió molt interessant i fruitosa però li sembla fora de

to que, acostumats als efectes simplement numèrics i

mecànics de la representació democràtica, el fet

d'ha-ver-se produït una discussió i l'ajornament d'una pro¬

postafins a unaaltra sessió hagi estat consideratcom

un espectacle. A propòsit d'això recorda que Antoni Senillosa, quan li preguntaren a l'entrada d'una sessió

parlamentària quin seria el seu vot, inquirí quin sentit tenia el debatparlamentari si tothom ja sabia al'entrada

quevotaria. Fa avinent quela basede lademocràcia és la discussió i no pasl'emissió i recompte mecànic dels

votsde lamajoria; i queaquestConsistori fa, doncs, la feina.

La Presidència tanca el debat significant que el Consistori haurà tingut enguany tres ocasions, comp¬ tant aquesta, per estudiar els Pressupostos de l'any vinent i fer-ne un debaten profunditat, digne d'aquest

Ajuntament.

Aprovar les habilitacions i suplements de crèditsdins delPressupost General de 1988, segonsdocumentació adjunta.

El Sr. De Nadal explicaqueaquestdictamen ha rebut l'informe favorable del Consell Municipal Permanent i inclou una modificació per majors ingressos de 2.240

milions de pessetes -a conseqüència de la moció aprovada anteriorment i el corresponent crèdit-pont- i

paral·lelament un increment

de les

inversions reals

pel

mateix import, modificacions a

les quals l'Interventor

dóna la seva conformitat, circumstància de la qual es

desprèn que

també

deu estar

enllestit,

encaraque no

sigui materialment incorporata

l'expedient,

l'informe de

l'Interventor sobrel'esmentada emissió.

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL

Aprovaria

modificació

de l'article

10

de

les Normes

reguladores del Consell

Municipal de Benestar

Social

en

el sentit querecullel document adjunt; i donar-li

eI

tràmit

prevista l'article 49 de la Llei

7/1985.

La Sra. Vintró explica que inicialment la

modificació

només tenia perobjecte donar cabuda en

la

Comissió

Permanent del Consell de BenestarSocial els represen¬ tants del món sindical i de les associacions d'empresa¬

ris; i el Sr. Batlle agrega que el

Consell Municipal

Permanent acordà també ampliar el nombre de mem¬ bres de l'Ajuntament per possibilitar-hi la

presència de

tots els Grups municipals.

El Sr. Albesa es congratula d'aquesta darrera modifi¬

cació, introduïda pel Consell Municipal Permanent que

permetrà la presència a la

Comissió

Permanent

del

Consell Municipal de Benestar Social del seu

Grup,

a

qui fins ara li era negada tot i haver estat un

dels

primers a oferir laseva

col·laboració

en aquest camp.

S'aprovaper unanimitat.

ÀMBIT D'URBANISME, OBRES I SERVEIS

Negociat de Proveïments

Aprovar, vistos els informes de la

Direcció

de

Serveis

Jurídics i de la Unitat operativa de Proveïments i Con¬

sum, lesesmenesdels articles 71 i 72 del Reglamentde

funcionament del Mercat Central de Fruites i Verdures,

aprovat per acord d'aquest Consell Plenari, del 17

de

juliol de 1984, en els termes reflectits en el document

adjunt, donar-li el tràmit establert per l'article 49 de

la

Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases

del

Règim local; i tenirperaprovades definitivamentaques¬

tes esmenes per al cas que no s'hi formulin reclama¬

cions dins el termini legalment establert.

S'aprova per unanimitat.

Justificada laurgència en la forma reglamentària, es debaten les mocions següents:

Fer constarla satisfacció del Consistori per la cele¬ bració dels deu anysde la Constitució, marcde

referèn¬

cia de les llibertats individuals i col·lectives queel

poble

espanyol i les nacionalitats i regions gaudeixen, aniver¬

sari quetestimonia la plenaconsolidació de la

democrà¬

cia.

El Sr. Albesa significa que els drets

constitucionals

no se salvaguarden tirant flors al textconstitucional,que aracelebren fins i tot Grups que en el seu moment

s'hi

oposaren, sinó posant en pràctica elsseus preceptes

i

escoltant les minories a totes les Cambres

representati¬

ves.

S'aprovaperunanimitat.

Dels Srs. Alsina, Olmedo i Bonet:

Engegarla normativa corresponentperquè els

dismi¬

nuïts psíquics i físics puguin gaudir de la targeta rosa

Referencias

Documento similar

El Director de Serveis Tècnics del Districte mostra i explica el dibuix d’implantació de l’àrea verda de diferents barris del Districte.. L’operador municipal responsable de

L'experiència acumulada des de l'aprovació de l'Ordre 2/2019 i els canvis en la normativa bàsica respecte de la tramitació dels expedients administratius i la relació de les persones

Prèviament al lliurament dels Premis, la Fundació Catalunya Europa informarà dels guanyadors o guanyadores als centres educatius i als/les participants, en el cas de la

Indicació de si es fan consultes als grups d’interès, per utilitzar-les en el treball dels òrgans de govern per a la identificació, la gestió i l’avaluació dels impactes,

La legislació que cal tindre en compte per tal d’emmarcar aquest treball va des dels documents que estableixen l’organització i el funcionament dels centres educatius i dels

−una selecció dels quals presentem en l’Annex II−, de les seves novel·les inèdites –que editem als Annexos III i IV–, d’una extensa mostra del seu epistolari –que

 Eixamplament de la ciutat i degradació dels centres, on es reallotgen aquells que no poden accedir als nous habitatges perifèrics.. Habitatges degradats als quals

Soler s’emmarca entre el conjunt i la varietat dels treballs publicats als últims anys sobre el Curial e Güelfa, els quals ens han permès aproximar-nos de manera interdisciplinària