De la recerca a la divulgació
Els Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de
Barcelona, una eina fonamental
L’últim Cuadernosdirigit per Frederic Udina Martorell porta data de 1980. Després de 25 anys s’ha iniciat la segona època d’aquesta publicació, que apareix amb el nom de Quarhis. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. La recerca, com a part important i fonamental del treball que el Museu duu a terme avui de manera intensa i renovada, torna a disposar d’una eina fonamental que la reforçarà i la projectarà. La divulgació del coneixement sorgit de la investigació té com a primer efecte positiu el foment, l’extensió i l’aprofundiment de la mateixa recerca. El coneixement compartit és, cada dia més, motor de desenvolupament. El Museu d’Història de la Ciutat ha estat, des de la seva fundació, un laboratori viu de coneixement històric i, en especial, arqueològic. Les excavacions de la plaça del Rei en són, de manera permanent, un claríssim exemple. A més, el fet que el Museu sigui l’encarregat de supervisar tota l’activitat arqueològica que es duu a terme a Barcelona fa que esdevingui el centre natural d’aquesta recerca i el responsable de la seva divulgació.
A partir d’ara disposem de nou d’aquesta important eina que us convidem a conèixer i divulgar.
Un museu de museus
Conjunt Monumental de la Plaça del Rei
Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona Horari d’estiu: De dimarts a dissabte de 10 a 20h. Diumenges i festius de 10 a 15h. Dilluns, tancat.
Museu-Monestir de Pedralbes Baixada del Monestir, 9
08034 Barcelona
Horari d’estiu: de dimarts a dissabte de 10 a 17h. i diumenges i festius de 10 a 15h. Dilluns, tancat.
Museu-Casa Verdaguer Vil·la Joana. Ctra. de l’Església, 104. Vallvidrera, 08017 Barcelona. Horari de visita: de dimarts a divendres, per a grups amb reserva prèvia. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h. Dilluns, tancat. Centre d’Interpretació del Park Güell
Pavelló de Consergeria, Park Güell Carrer d’Olot, s/n, 08024 Barcelona Horari de visita: de dilluns a diumenge d’11 a 15h.
Informació
Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 14h, i dimecres i dijous de 16 a 18h. Tel. 933 190 222
[email protected] www.museuhistoria.bcn.es
Segon quadrimestre de 2005
Any II · Núm. 5
ISSN: 2013-8237
HOMENATGE A JACINT VERDAGUER
Coincidint amb el 103è ani-versari de la mort de Jacint Verdaguer a la Vil·la Joana de Vallvidrera, l’MHCB pro-posa un seguit d’actes en ho-menatge al poeta.
El divendres 10 de juny el Museu farà una jornada de portes obertes. A les 17 ho-res s’iniciaran els actes d’homenatge amb la tradi-cional ofrena floral a la cam-bra del poeta. A continuació, i després dels parlaments oficials, quatre poetes, de generacions successives, Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Carles Duarte i Su-sanna Rafart, oferiran un re-cital de poesia en què llegi-ran fragments de Canigóde
Verdaguer, així com poemes propis. Acabarem amb un berenar al jardí de la casa. Al vespre reprendrem els ac-tes de celebració amb una deliciosa vetllada d’astrono-mia poètica, amb les poesies sobre els cossos celestes de Verdaguer i una observació astronòmica a la fresca de l’era de la Vil·la Joana. El dissabte 11 de juny tenim l’oportunitat de conèixer millor el Parc de Collserola i les vinculacions de l’obra de Verdaguer i la natura a través d’una ruta li-terària pel parc. Diumenge, tots aquells que encara no coneixen el Museu-Casa Ver-daguer tenen l’ocasió de fer-ho en una visita
comentada.
UN TAST A LA
PROGRAMACIÓ D’ESTIU Com cada any, l’MHCB fa una proposta refrescant d’activitats per a l’estiu, amb una programació diferent, adaptada a la calor i als nous horaris de vacances tant de grans com de petits. Entre juliol i setembre, com
des de fa ja nou anys, repre-nem les Nits al Museu: una mirada relaxada al patrimo-ni de Barcelona carregada de sorpreses.
Les vacances escolars són un temps de lleure i de gaudi. I el Museu fa un se-guit d’ofertes a la mida de casals, esplais i grups
convi-El Museu per dins
El subsòl de Barcelona ha originat, des de les primeres excavacions dels anys vint del segle passat fins avui ma-teix, un patrimoni ric i abundós que treu a la llum la història dels barcelonins i les barcelonines des del ne-olític fins ben entrat el segle XVIII. A aquest patrimoni divers i suggeridor, format per elements arquitectònics i d’urbanisme, juntament amb altres rastres de la vida quotidiana procedents de les excavacions arqueològi-ques, s’hi ha d’afegir el producte d’intervencions en
en-derrocaments i remodelacions, així com el patrimoni fruit de les donacions dels ciutadans. Tot plegat, pintu-res, eines, atuells de cuina i taula, escultupintu-res, gravats, tei-xits i un llarg etcètera d’objectes. Per salvaguardar tot aquest patrimoni moble de manera correcta es va cons-truir, fa uns quants anys, un edifici situat als afores de la ciutat i destinat a sales de reserva.
Amb el pas dels anys, el creixement constant de la col·lecció i les consegüents necessitats d’espai –i, sobre-tot, les de sistematització i gestió– han fet necessària la construcció d’un nou edifici. Això ha significat l’aug-ment de l’espai disponible per poder assumir el creixe-ment del fons previst en els propers anys, a més d’am-pliar tant les sales de conservació i estudi de les col·lec-cions com les de consulta per a investigadors i investigadores.
Per això s’ha elaborat un pla d’usos dels espais que ha de permetre acomplir les tasques que es requereixen d’un centre de conservació de béns mobles: adquirir, conservar, estudiar i difondre les col·leccions que cus -todia. És a dir, fer accessible al ciutadà el patrimoni de la ciutat.
Sales de reserva d’epifgrafia ©MHCB
Un nou edifici per al centre de conservació de l’MHCB
dats: són els tallers d’estiu. Les activitats per a famílies són també una proposta es-timulant, que permet visi tar el Museu de la mà dels ja coneguts personatges del Lucius Minicius i la Isabelona.
Tampoc no falten a la cita les rutes urbanes, amb la ruta per la Barcelona del Quixot, Un hidalgo a Bar -celona, en la qual el Museu ens convida a descobrir una ciutat sovint desconeguda.
UNA EXCAVACIÓ DE L’EDAT DEL BRONZE Els treballs que es fan al so-lar delimitat pels carrers Sant Pau i Riereta estan per-metent dur a terme un in-tens treball preventiu de
re-cerca arqueològica. El solar guarda, a més de 2,5 metres de profunditat, restes d’un nivell d’ocupació (un pale-osòl, com en diuen els tèc-nics) datable en època prehistòrica. Les restes ar-queològiques, malaurada-ment força malmeses, corresponen a una zona d’hàbitat, amb algunes es-tructures construïdes de difícil interpretació, una de les quals sembla ser un forn. També s’hi han trobat diver-ses estructures que semblen correspondre a forats de pals de sustentació, dues ba-ses dels quals s’han pogut recuperar totalment carbo-nitzades. Quant als objectes recuperats, corresponen a ceràmiques i indústria lítica
(eines de sílex i de
jaspi). El conjunt ens indica, mentre esperem una data-ció absoluta amb carboni 14, que ens trobem en un moment datable fa prop de 4.000 anys, a l’inici de l’èpo-ca coneguda com l’edat del bronze. Aquesta troballa sembla tenir una relació
di-recta amb els nivells supe-riors del conjunt localitzat, abans de les olimpíades de Barcelona, al subsòl de la propera caserna de la Guàr-dia Civil de Sant Pau. Els treballs segueixen el seu curs tot esperant que siguin ben profitosos per a la història de Barcelona.
El Museu-Monestir de Pedralbes acollirà, del 29 de juny a l’1 de juliol d’enguany, una nova edició de la Setmana In-ternacional d’Estudis Medievals de Pedralbes. Les jornades, que des de l’any 2000 s’organitzen al Monestir, tenen l’origen l’any 1971, en una iniciativa de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1986 s’hi va sumar l’Institut de Cultura Medieval de la Universitat de Barcelona.
En el marc de l’Any del Llibre i la Lectura i la celebració del quart centenari de la publicació del Quixot, la Setmana Internacional d’Es-tudis Medievals ha volgut dedicar la 32a edició a la visió del món que reflecteixen els llibres medievals. Sota el títol El món dels llibres, la Setmana s’obrirà amb una conferència inaugural, a càrrec del doc-tor Alberto Blecua, sobre la influència dels ideals cavallerescos en el Quixot. A continuació el doctor Joaquín Yarza parlarà del món dels beats, i la doctora Tessa Calders ho farà sobre els jueus i la seva vi-sió del món a través dels seus llibres. La tarda del primer dia estarà dedicada de manera monogràfica a les traduccions llatines que es van fer de l’Alcorà, amb el doctor José Martínez. El segon dia el doctor Anton Espadaler parlarà de l’Àfrica de Bernat Martorell i el doctor Salvador Claramunt so-bre l’Àsia de Marco Polo. Tancarà el matí el doctor Jordi Gayà, amb la conferència «Que lo lliso-bre multiplicaras. Ra-mon Llull».A la tarda hi haurà novament un monogràfic, en aquest cas a càrrec del doctor Agustín Hernando, amb el títol «La representación cartográfica del mundo en la Baja Edad Media. El atlas catalán de 1375».
El tercer i últim dia tindran lloc les conferències «Alfonso X el Sabio», a càrrec del doctor Manuel González; «Ausiàs March o l’emergència del Jo», per la doctora Marie Clarie Zimmermann, i «Escribir para las mu-jeres», per la doctora Isabel Morant.
L’acte de clausura consistirà en una conferència del doctor José Enrique Ruiz-Domènec amb el títol «La fortuna de los libros», seguida pel lliu-rament de diplomes i un aperitiu de comiat. A la tarda es podrà fer la visita a l’exposició Pedralbes. Els Tresors del Monestir, amb els comissaris de la mateixa, i ja a la nit tindrà lloc el concert-homenatge Al voltant del Quixot. Cavallers, Músiques i Llibres, a càr rec dels Ministrils i l’Orfeó de les Corts.
Setmana Internacional
d’Estudis Medievals
de Pedralbes
© MMP-MHCB
El Quixot i Sancho entraren a Barcelona una nit de Sant Joan. L’endemà van veure el mar per primera vegada i aquell mateix matí, des del Portal de Mar, admiraren les galeres que disparaven artilleria mentre els responien des dels baluards de les muralles.
“Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes: vieron el mar, hasta entonces dellos no visto; parecióles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera, que en la Mancha habían visto; vieron las galeras que estaban en la playa, las cuales, abatiendo las tiendas, se descubrieron llenas de flámulas y gallardetes, que tremolaban al viento […]”
El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Cap. LX
Al número 2 del passeig de Colom de Barcelona s’alça una casa de cinc pi-sos de mitjans del segle XVI, que la tradició popular ha batejat com la ca-sa de Cervantes, ja que des de fa aproximadament 150 anys es diu que l’es-criptor del Quixothi va viure en la seva estada a Barcelona. En un dels me-dallons de les finestres del tercer pis hi ha un cap masculí que molts han volgut veure com un retrat de l’escriptor. El fet, però, és que no disposem de cap evidència històrica que ens permeti afirmar que Cervantes va pas-sar per Barcelona. Això no obstant, és molt probable que fos així, i que ho fes el 1610, tal com afirma Martí de Riquer: entre el 5 i el 10 de juny d’a-quell any, el comte de Lemos fa escala a Barcelona en el seu viatge cap a Nàpols, d’on havia estat nomenat virrei. Cervantes va intentar entrevistar-s’hi sense èxit per tal d’acompanyar-lo. Si entrevistar-s’hi hagués quedat fins al se-tembre, hauria conegut de primera mà les quatre galeres de la Generalitat que esmenta en el Quixot. Llegenda o història? La manca de documenta-ció no ens permet desvetllar del tot el misteri però, per tal de formar-nos-en una opinió pròpia, podem fer la ruta urbana Un hidalgo a Barcelonaque l’MHCB i el Consorci de Biblioteques de Barcelona proposen com a com-plement a l’exposició El Quixot i Barcelona. En ella ens donaran arguments a favor i en contra d’aquest hipotètic episodi de la rica història barceloni-na, mentre descobrim com era la ciutat que va trepitjar el Quixot. Un estudiant barceloní del segle XVII, l’Onofre Lledó, apassionat per la li-teratura en general i per l’obra de Cervantes en particular, que coneix de primera mà el Quixot, polemitza amb l’educadora que acompanya el grup posant en dubte el sojorn del novel·lista a Barcelona. Ella li exposa les evidències, arguments i fets que condueixen a pensar que efectivament Cer-vantes va conèixer la ciutat. Però al marge de polèmiques històriques, tots dos personatges ens faran de cicerones per la Barcelona del segle XVII en un viatge en el temps que transportarà també els participants; fins i tot ells, en alguns moments, representaran rols propis de l’època. El Quixot i Cer vantes, doncs, esdevenen el pretext perfecte per recórrer els escenaris histò-rics d’una Barcelona sovint poc coneguda i per aquest motiu sorprenent. La ruta comença a l’Avantcambra del Saló del Tinell, davant la magnífica maqueta de Barcelona al segle XVII que l’Onofre Lledó farà servir per des-criure la seva ciutat. Continua pel carrer Llibreteria, on coneixerem el món dels llibreters a finals del segle XVI i principis del XVII, i per la plaça Sant Jaume i els seus voltants, que eren, com encara són avui, el centre polític i religiós de la ciutat.
Una mica més endavant, al carrer del Call, ens endinsarem en l’actiu i prolífic món de la impremta de la ciutat el segle XVII. Ens aturarem en
Un hidalgo
a Barcelona!
Una ruta per la família
Vista general de Barcelona des de Montjuïc, 1572 AHCB Reg. 12463 © Pep Parer
El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Manxa
, 1605 B:C Cerv. Vit 1-3
concret al número 14-16 d’aquest carrer, davant d’un edifici que encara conserva a la façana esgrafiats relatius a l’estampació de llibres. Allà hi ha-via hagut la impremta de Sebastián Cormella, que alguns han identificat amb la impremta que el Quixot i Sancho van visitar a Barcelona.
Cervantes reflexiona també en el seu llibre sobre un tema “d’actualitat” a la Barcelona del segle XVII, el bandolerisme. A la plaça del Pi, prop del car rer de Perot lo Lladre –sobrenom del bandoler Perot Rocaguinarda– co-neixerem les aventures del Quixot amb l’escamot de Roque Guinarda, ban-doler inspirat en el personatge real, i descobrirem alguns aspectes inte-ressants d’aquest fenomen.
La Rambla serà el lloc idoni per descriure l’ambient social i cultural de la ciutat dels segles XVI i XVII i el dia a dia dels barcelonins, que transcorria en gran manera al carrer, mentre que al claustre de l’Antic Hospital de la Santa Creu i la Biblioteca de Sant Pau coneixerem els hospitals i les bi-blioteques de la Barcelona de l’època.
Des del carrer Ample, amb vistes a Montjuïc, es parlarà de les drassanes i de les galeres: Cervantes cita al Quixotquatre galeres que protegien la ciu-tat. La seva existència està documentada històricament, ja que en les Corts celebrades a Barcelona el 1599, sota el regnat de Felip III, es va autoritzar la Generalitat de Catalunya a adquirir i mantenir una esquadra de quatre galeres per a la protecció de les costes i l’avituallament del país. D’aquí ani-rem fins al passeig de Colom, a la Casa Cervantes, per conèixer la façana marítima de la Barcelona en què el Quixot i Sancho van veure, per pri-mera vegada, el mar.
Ja de tornada passarem pel carrer dels Lledó per parlar sobre els carrers i les cases de la ciutat, del seu aspecte monumental amb edificis de pedra i terres empedrats. Comentarem igualment el gran nombre de jardins que donaven a la ciutat un aire distingit i amable.
De nou al Museu, podrem visitar l’exposició, ara ja cadascú pel seu comp-te. Hi coneixerem una mica més una Barcelona que Cervantes va descriu-re amb les paraules següents: «[…] Barcelona, archivo de la cortesía, al-bergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades […]». Una Barcelona que, agraïda, esdevé ciutat cervantista. A l’exposició veurem com, en la celebració del 300 aniversari del Quixot, aquest va ser objecte de debat i polèmica. Aleshores, parafrasejant la comissària de la mostra, l’escriptora Carme Riera, Barcelona i Catalunya van aprofitar la commemoració per reflexionar sobre la relació entre Catalunya i Espanya. “[…] Barcelona, archivo de cortesía, alber
gue de los extranjeros, hospital de los po -bres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de fir mes amistades...”
El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Cap. LXXII
El gener de 1605 va aparèixer a Madrid la primera part d’El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Deu anys més tard, el 1615, sortia la segona. El 1617, a Barcelona, es publiquen les dues juntes en un sol llibre per primera vegada. Són, doncs, els llibreters barcelonins que ens donen a entendre que ambdues parts formen un tot; tant és així que, des d’aleshores, no han tornat a publicar-se
per separat.
UN HIDALGO A BARCELONA!
Calendari: cada dissabte a les 10.30h (excepte juliol i agost) Durada: tres hores aproximadament.
Coorganitzen: MHCB i Consorci de Biblioteques de Barcelona Inclou la visita a l’exposició El Quixot i Barcelona
EL QUIXOT I BARCELONA
Del 16 de març al 9 d’octubre de 2005
Lloc: Saló del Tinell del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 20 h, diumenges i
festius, de 10 a 15h.
Carta de la baralla satírica del Quixot, 1904. ©
Museo Fournier de Naipes.
Victoria-Gasteiz
>> Els arqueòlegs que s’ocupen de les excavacions del jaciment del Born reprenen la feina per tal d’acabar d’excavar els 200 metres quadrats que encara resten pendents, mentre les tasques de restauració no s’aturen.
>> Un any més el Museu ha participat en les VII Jornades Internacionals de Divulgació Històrica Romana a
Tarragona. Tàrraco Viva és un dels festivals més
consolidats de divulgació històrica d’Europa, en el qual s’ofereixen cicles de
conferències, grups de reconstrucció històrica, gastronomia, tallers i jocs entorn del món romà. El Museu va prendre part, del 26 al 29 de maig, en l’apartat
Roma als Museus del Món. Fira Internacional de Museus i Monuments, on va presentar els materials de La Barcelona de Lucius Miniciusi va organitzar dos tallers per al públic familiar.
>> Els dies 26, 27 i 28 de maig es va celebrar el Seminari sobre Patrimoni Literari a Barcelona organitzat per la Xarxa de Patrimoni Literari de Sarrià-Sant Gervasi, de la qual el Museu-Casa Verdaguer és membre i impulsor. Hi van participar els ponents següents: Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona; Mireille Naturel,
responsable de la Maison d’Écrivain et de Patrimoines
Littéraires de França; Robert Nicholson, conservador en cap del Dublin Writers Museum i del James Joyce Museum, i Mari Cruz Martín,
conservadora en cap del Museu-Casa Verdaguer (MHCB).
També hi ha haver dues taules rodones amb personalitats, en què s’aprofundí en les temàtiques del seminari.
La peça del Museu
La litografia és la tècnica de gravat que fa servir una plan-xa matriu de pedra per procedir a la impressió. La pedra litogràfica del projecte d’eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà, que podem veure en l’exposició Abajo las murallas!!!fins el 16 d’octubre, es va fer l’abril de 1861, i amb ella es van imprimir les còpies del projecte del cèlebre engi nyer per donar a conèixer la seva pro-posta. La pedra, o més ben dit les pedres, ja que són dues peces, van ser litografiades i cal·ligrafiades per Pere Roca, un reputat cal·lígraf barceloní.
La primera pedra d’una nova Barcelona
La Barcelona que va concebre Cerdà va ser fruit d’un pro-fund estudi previ, i el seu projecte es va plantejar per re-soldre els greus problemes de la Barcelona d’aleshores.
Però, alhora, el projecte també responia a una voluntat clara de mirar més enllà, de fer una Barcelona de futur. El projecte original de Cerdà, que és el que reflecteixen aques-tes dues pedres litogràfiques, mai no es va arribar a realitzar completament i avui ens adonem que algunes de les idees originals eren autèntics encerts. Aquest és, només per citar un exemple, el cas dels jardins a l’interior de les illes de cases.
Les pedres ens mostren la imatge invertida –és una característica pròpia de totes les matrius de gravat–, de manera que ens per-meten veure i llegir la nostra ciutat d’una forma diferent. Això té un cert sentit simbòlic, perquè ens fa més evident la desviació que ha existit entre allò que es va pensar originalment i allò que ha acabat sent en la realitat, la qual cosa ens ha de fer reflexionar. Al mateix temps, i també dins del món simbòlic, aquestes pedres tenen un cert valor de pedres fundacionals de la nova ciu-tat que aleshores es començava a construir.
© Jordi
Puig/MHCB
E L S B R E U S D E L‘ M H C B
Pedra litogràfica d’Ildefons Cerdà
Litògraf i cal·lígraf
Pere Roca Abril de 1861
Mides
79.5 x 126 x 6
Núm. inventari
Per tal de commemorar el 25è aniver-sari del restabliment del Parlament de Catalunya, la institució ha organitzat una exposició on es traça un ampli re-corregut pels diversos períodes de la història parlamentària catalana. El discurs expositiu es desenvolupa en tres grans àrees. La primera, dedica-da a les Corts Catalanes fins al 1714, mostra un seguit de documents i pe-ces artístiques que remarquen la vin-culació de la història parlamentària no només amb el dret sinó també amb les arts. La segona, referent al Parla-ment de la Catalunya republicana (1932-1939), utilitza preferentment el llenguatge visual, filmogràfic i fo-togràfic per explicar aquell període; aquests recursos s’empren també en els apartats sobre l’exili i la resistència (1939-1980). En el període que
trans-corre des de 1980 fins als nostres dies hi predomina el llenguatge audiovi-sual, que resulta d’una gran eficàcia per mostrar l’activitat parlamentària des de tots els vessants.
Les obres que figuren en l’exposició han estat objecte d’una acurada tria, i més enllà de la seva importància do-cumental o artística constitueixen pe-ces emblemàtiques. Els Usatges de Lleida, les Constitucions de Tortosa, el Llibre dels feytsde Jaume I, les tres edi-cions de les Constitucions (1495, 1598-99 i 1704), l’original del Decret de Nova Planta (1716) i els originals de l’Estatut de Núria (1931), l’Estatut d’Autonomia (1932), l’Estatut de Sau (1978) i l’Estatut d’Autonomia (1979), en són algunes de les més remarcables. El component audiovisual de l’expo-sició el configuren sis videoproduc-cions, set videoclips (corresponents a les set legislatures de 1980 ençà) i un potent muntatge interactiu que dóna accés a la composició, activitats i in-formació del Parlament des del seu restabliment fins a l’actualitat. El proper dissabte 18 de juny, a les 11 del matí, la comissària de l’exposició, la senyora Vinyet Panyella, ens farà una visita comentada en exclusiva. Per fer la vostra reserva, podeu trucar a la Sandra Ruano, al número de telèfon 93 256 21 50.
FES-TE AMIC/GA de l’MHCB
Els Amics del Museu
El Parlament de Catalunya
(1980-2005) Història i futur
Visita el monestir de Vallbona
de les Monges i Santes Creus
www.museuhistoria.bcn.es
El Parlament de Catalunya el dia de la seva inauguració, 6 de desembre de 1932
A V A N T A T G E S
DESCOMPTES A LA CASA DEL LLIBRE
Disposar del carnet d’Amic o Amiga del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelo-na suposa gaudir de nombrosos avantatges. Ara, presentant-lo a la Casa del Llibre, us faran un 5% de descompte en les compres. Passeig de Gràcia, 62. 08007 Barcelona. Tel. 93 272 34 80
VISITA A L’EXPOSICIÓ ELS TRACIS. TRESORS ENIGMÀTICS DE
BULGÀRIA
Dels tracis, fins fa poc, en teníem referèn-cia només a través de les fonts literàries i iconogràfiques gregues. Però en les darre-res dècades s’han descobert importants tresors arqueològics que han abocat llum sobre una cultura que va tenir el seu mo-ment d’esplendor entre els segles V i IV a.C. als actuals territoris de Grècia, Bulgà-ria i Romania. Per saber-ne més us propo-sem fer una visita comentada a l’exposició
Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària, el dimarts 7 de juny a les 17.30 i a les 18.30. Ens trobarem al vestíbul d’entrada de Cai-xaForum (avinguda Marquès de Comillas, 6-8). Podeu fer la reserva al número de telèfon 93 256 21 50 (Sandra Ruano).
El 16 d’abril passat els amics i les ami-gues de l’MHCB vam fer una sortida als monestirs cistercencs de Vallbona de les Monges i Santes Creus. El viatge va ser bo i agradable, si bé una mica acciden-tat perquè ens vam perdre. (La part bo-na és que vam poder gaudir ubo-na mica més del paisatge de la plana de Lleida). La visita al monestir de Vallbona va re-sultar molt interessant gràcies a les ex-plicacions de la guia del monestir. La
vi-sita a Santes Creus va ser, a més d’inte-ressant, molt agradable i simpàtica, ja que la guia va complementar les expli-cacions sobre el conjunt monumental amb anècdotes i divertides dites popu-lars. El dinar va tenir lloc en un restau-rant molt agradable i acollidor, amb molt bona cuina.
JOANGRAELLESCODA
Número d’Amic de l’MHCB: 70
Pegàs, segle IV a.d.C
Museu Històric de Razgrad, Bulgària
©
Rosen Kolev - Fundació “la Caixa”
Propostes
Barcelona a la xarxa
http://www.bcn.es/
itinerarisliteraris
Web de la Xarxa de Patrimoni Litera-ri de SarLitera-rià-Sant Gervasi. Aquesta ini-ciativa del Districte de Sarrià-Sant Gervasi es proposa, entre altres objec-tius, la recuperació dels llocs de memòria literària, la difusió i conser-vació del patrimoni literari de Sarrià-Sant Gervasi, i la creació d’itineraris literaris per potenciar el turisme cul-tural. Formen part d’aquest patrimo-ni escriptors com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Brossa, J.V. Foix, José Agustín Goytisolo, Guillermo Díaz-Plaja, Jaume Pla, Joan Llarch, Carles Riba, Clementina Arderiu i molts altres, d’èpoques i estils ben
di-ferents.
Racons de Barcelona
Descobreix on queden
trossos de les muralles
de Barcelona
Un dels trossos de la muralla roma-na fundacioroma-nal es pot veure al subsòl del Museu d’Història de la Ciutat. N’hi ha un altre al carrer Regomir, dins del Centre Cívic Pati Llimona. Cap al segle IV s’aixeca una nova mu-ralla romana que es va fer servir també en l’època altmedieval. Un tram del segle IV amb afegits medie-vals es pot veure al carrer de la Palla. També se’n pot resseguir el traçat i veure fragments als carrers Sotsti-nent Navarro, Correu Vell i Call, en-tre alen-tres. De la muralla posterior d’època medieval, construïda el se-gle XII en temps de Pere II, es con-serva un tram al Pla del Teatre, a la rampa d’accés del pàrquing. De l’úl-tim tram d’ampliació de la muralla, sol·licitat per Pere III i executat pel Consell de Cent, en resta un tros al carrer Pelai, a l’accés als Ferrocarrils Catalans, però només és visible
bai-xant amb l’ascensor. Aquesta muralla estava feta de pedra amb torres de planta semicircular. El tram més ben conservat és l’antic portal de Santa Madrona, de planta quadrangular, que es troba al Paral·lel, just darrere del Museu Marítim.
Llibres
C
ARLESENRECH
Entre Sans i Sants: història
social i política d’una
població industrial a les
portes de Barcelona
(1839-1897)
Barcelona: Ajuntament de Barcelo-na, Arxiu Municipal, 2004, 296 p. Col�lecció Memòria de Barcelona. En aquesta obra l’historiador Carles Enrech, especialitzat en l’època de la industrialització a Catalunya, ens di-buixa la història de Sants en un curt període de 58 anys (del 1839 a l’a-gregació a Barcelona el 1897), que no deixa de ser la història del creixe-ment d’una població sota l’impacte de la industrialització. El passat de Sants es remunta a segles enrere i per això, abans d’entrar en l’anàlisi dels temps moderns, l’obra repassa els orígens històrics i territorials del Sants anterior al que cal considerar l’any d’inici de la història del munici-pi de Sants, el 1839. Cal destacar un gran treball d’investigació, que ha ha-gut de superar l’obstacle de la crema de documentació municipal anterior a 1869.
Abajo las murallas !!!:
150 anys de l’enderroc de
les muralles de Barcelona
Barcelona: Institut de Cultura. Museu d’Història de la Ciutat, 2004, 190 p.
Guia catàleg de l’exposició en què es recorda un període clau en la història urbanística i també social de Barcelo-na, analitzant les causes i conseqüèn-cies que va comportar l’enderroc de les muralles de la ciutat i reflexionant-hi. Consta de cinc articles d’investiga-ció sobre les fortificacions barceloni-nes i el seu posterior enderroc, com també sobre quines van ser les pro-postes per edificar l’Eixample, redac-tats per historiadors i urbanistes grans coneixedors de Barcelona. És un llibre de gran interès històric per a la ciutat que inclou textos en català i castellà, àmpliament il·lustrats amb
plànols, gravats i fotografies.
SERGI
DORIA
Imatges 1930.
Barcelonins i moderns
Barcelona: Ajuntament de Barcelo-na i Eds. La CampaBarcelo-na, 2004, 189 p. A través de la curta vida del setmana-ri gràfic Imatges, que es va editar de l’11 de juny al 25 de novembre de l’any 1930, l’autor reconstrueix la vida ur-bana a la ciutat de Barcelona, amb ulls de periodista, historiador i narrador alhora. Vol mostrar la veritable histò-ria, oculta i vibrant, de la gent, els ca-rrers i la vida del dia a dia. Així, a Imat-ges es troben la moda, la ràdio, els noticiaris cinematogràfics, d’arquitec-tura, l’aviació o l’esport, entre molts altres temes.
M
.
DOLORSGENOVÈS
Les barcelones de Porcioles
Barcelona: Proa, 2005, 271 p. Col�lecció Perfils, 56.
A través d’entrevistes realitzades per M. Dolors Genovès a diferents perso-natges rellevants vinculats amb Bar-celona, l’obra ens permet aproximar-nos a la figura de l’alcalde que més temps va estar al capdavant de l’A-juntament de Barcelona, entre 1957 i 1973. Recull 32 visions sobre Porcio-les que van des de la seva família fins als detractors de la seva obra a la ciu-tat, les quals donen com a resultat una biografia que recorre tot el segle XX.
C
ARMERIERA (
ED.)
El Quixot i Barcelona
Barcelona: Lunwerg; Institut de Cul-tura. Museu d’Història de la Ciutat, 2005, 129 p.
