Internet: http://www.bcn.es Núm. 17 / Any XC 30 de maig de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 21-III-2003 ... 946
Acords sessió 11-IV-2003 ... 976
Disposicions generals´ Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit ... 982
Convenis Convenis de col·laboració i autorització paisatgísitica ... 984
Personal Concursos Modificació de les bases específiques de 4 concursos per a la provisió de 4 llocs de treball de l'Institut Municipal de Salut Pública ... 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Higiene Pública i Zoonosi ... 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció Sanitària d'Establiments Minoristes d'Alimentació (SISEMA) ... 996
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció Sanitària d'Industries Alimentàries (SISIA) ... 997
1 lloc de treball de cap del Servei d'Inspecció Sanitària de Mercats Centrals (SISMC) ... 998
Bases generals que han de regir la convocatò-ria d'1 concurs per a la provisió de 2 llocs de treball de l'Institut Municipal d'Informàtica ... 999
1 lloc de treball de tècnic d'Investigació Social 1000 1 lloc de treball d'adjunt a Prefectura ... 1001
Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Març de 2003 ... 1002
Concursos ... 1008
Notificacions ... 1010
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de març de 2003 i aprovada el dia 11 d’abril de 2003
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-u de març dos mil tres, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regi-dors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-leda i Pérez, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jor-di Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Far-gas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Casti-llo, Eduard García i Plans, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i quinze minuts. Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 14 de febrer de 2003, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
Abans d’entrar en la deliberació dels diversos as-sumptes inclosos a l’ordre del dia, el Sr. Alcalde invita el Consistori a servar un minut de silenci per la pau i en contra de la guerra.
El Sr. Álvarez manifesta que els membres del Grup del Partit Popular de Catalunya servaran el minut de silenci perquè estan a favor de la pau, però el comen-tari sobre la guerra s’ha de fer en altres indrets, especialment el Congrés dels Diputats.
El Sr. Alcalde recalca que ha demanat el minut de silenci per la pau i en contra de la guerra.
El Sr. Álvarez es reitera en la seva manifestació anterior tot demanant que consti en acta.
Els membres del Consistori, dempeus, serven un minut de silenci.
El Sr. Alcalde fa avinent que ha convingut amb els presidents dels Grups circumscriure el debat de
l’or-dre del dia, en la part corresponent a ratificacions i propostes d’acord, a l’expressió dels posicionaments en tractar-se d’assumptes a bastament discutits en les respectives comissions.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, d’11 de febrer de 2003 (S1⁄D/2003 455), que constitueix una Comissió muni-cipal per a preparar l’Any europeu de les persones amb disminució, en designa els membres, en deter-mina les funcions i hi crea, com a òrgan de suport, una comissió de treball.
2. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2003 (S1/D/2003 456), que designa membres del Consell del Poble Gitano en representació de les entitats so-cials, cíviques i culturals del col·lectiu gitano, i també el vicepresident segon i el secretari de tal consell.
3. Decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2003 (S1/D/2003 563), que designa els Srs. Albert Vilalta i Cambra i Jaume Castellví i Egea representants de l’Ajuntament a l’òrgan de seguiment del Conveni de cooperació, signat el 20 de desembre de 2002, so-bre cessió als municipis respectius de la ronda litoral (tram Morrot enllaç autopistes), i faculta el primer per signar l’acta de cessió amb el Ministerio de Fo-mento.
4. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2003 (S1/D/2003 454), que designa el Sr. Ramon Parella-da i Garrell membre de la Comissió Assessora de Cultura del Centre Gestor del Parc de Montjuïc.
5. Decret de l’Alcaldia, d’11 de març de 2003 (S1⁄D/2003 901), que designa, d’acord amb l’article 2.c) del Decret de la Generalitat de Catalunya 202⁄2002, de 23 de juliol, vocals del Consell del Patri-moni Cultural de Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, els Srs. Jordi Martí i Grau, Josep M. Lucchetti i Piu, Joaquim Español i Llorens, Jordi Rogent i Albiol, Antoni Nicolau i Martí, i la Sra. Núria Fradera i Giró.
6. Decret de l’Alcaldia, de 7 de març de 2003 (S1⁄D/2003 889), que modifica el de 16 de març de 2001, relatiu a la constitució de la Comissió Assesso-ra del Districte d’Activitats 22@bcn, efectuant deter-minades substitucions de vocals en tal comissió i en la seva Comissió Permanent.
b) Mesures de Govern
Mg 1. Protecció dels penya-segats marítims de Montjuïc.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, Sra. Mayol, explica que aquesta mesura de govern té per objecte preservar els penya-segats de Montjuïc, que constitueixen un espai de biodiversitat en ésser habitat per diverses espècies, especialment xoriguers comuns, amb l’establiment, en el termini d’un any, d’un pla d’usos que determini les activitats humanes compatibles, ja que es tracta d’una de les colònies de xoriguers més importants d’Europa i no sol ésser habitual trobar-les en una zona urbana.
Mg 2. Porta 22, espai de noves ocupacions. La presidenta de la Comissió de Promoció Econò-mica, Ocupació, Turisme i Comerç, Sra. Rojo, exposa que, compartint les recomanacions de l’Estratègia eu-ropea per l’ocupació, la qual invita a explorar les no-ves possibilitats d’ocupació que ofereix la societat ba-sada en el coneixement i serveis, es posarà en marxa un nou equipament, anomenat Portal 22, amb la vo-luntat de donar a conèixer i afavorir l’accés a les no-ves oportunitats d’ocupació que ofereixen a la ciuta-dania aquests sectors emergents.
Mg 3. Gènere, salut, ciència i tecnologia.
El ponent de la Ciutat del Coneixement, Sr. de Semir, fa avinent que, dintre del Pla Ciència i Socie-tat, presentat el juliol passat i que impulsa la Unió Eu-ropea, es pretén promoure la igualtat entre homes i dones en el camp de la investigació, de la salut i de les tecnologies, la qual, d’acord amb les conclusions del primer congrés sobre aquest tema tingut en la nostra ciutat, ha d’ocupar un lloc central transversal en l’acció de govern municipal: per això, s’ha decidit crear una Comissió permanent per tirar endavant pro-jectes adreçats a promoure la igualtat entre homes i dones i a aconseguir que els homes incorporin de debò tal lluita.
c) Informes
1. L’habitatge a la ciutat de Barcelona.
La Presidència, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, acumula al debat d’aquest punt de l’ordre del dia la moció següent:
Dels Srs. Hereu, Maestro i Forradellas:
M 4. Les polítiques d’habitatge dels Governs espa-nyol i català presenten una sèrie d’inconsistències i mancances que fan especialment greu la situació que vivim en l’actualitat: els plans d’habitatge no han estat efectius a les zones urbanes, com Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la política de liberalització del sòl que han impulsat ha resultat un fracàs. Amb això, no s’ha assolit l’objectiu d’abaixar els preus dels habi-tatges, sinó un resultat totalment contrari, que ha si-tuat a l’entorn d’un 25% - 30% de la població que de-manda habitatge, fonamentalment població jove i persones amb pocs recursos, exclosos de l’accés a un habitatge digne.
De l’informe sobre “L’Habitatge a la ciutat de Bar-celona” presentat al Plenari Municipal en destaca:
– La necessitat d’un canvi de model en les políti-ques d’habitatge de l’Estat i de la Generalitat, perquè donin respostes urgents als diferents problemes
rela-cionats a l’informe, essent una de les qüestions prin-cipals garantir l’accés a un primer habitatge a molts joves i a altres col·lectius de persones amb pocs re-cursos econòmics.
– Les deficients polítiques de sòl, impulsades pel Govern de l’Estat i pel de la Generalitat, que han pro-vocat un elevat augment del preu de l’habitatge, i els incompliments reiterats dels objectius dels plans d’ha-bitatge, afavorint bàsicament la compra d’habitatge de nova construcció, i mostrant una preocupant man-ca de sensibilitat i d’encert vers els sectors socials més desafavorits.
– El caràcter continuista dels Plans d’habitatge ac-tuals de l’Estat i de la Generalitat (2002-2005) i del Pla català de l’habitatge (2002-2007), que no incorpo-ren respostes efectives a les noves necessitats de la població.
– L’important actuació de l’Ajuntament de Barcelo-na, que sense competències ni finançament específic en matèria d’habitatge, impulsa la construcció d’un gran nombre d’habitatges de protecció, en una gran proporció destinat al lloguer, per als joves i per a la gent gran.
Per a redreçar la situació que s’ha generat, cal reformular les polítiques d’habitatge dels Governs central i autonòmic per tal que obeeixin als objectius següents:
1) Facilitar l’accés a l’habitatge al conjunt de la po-blació, especialment als joves, tot afavorint la mode-ració dels preus.
2) Implantar un model de creixement urbanístic més sostenible, basat en les ciutats existents, combi-nant la transformació d’usos obsolets, la remodelació de barris i la rehabilitació d’habitatges.
3) Incrementar les dotacions per construir habitat-ges protegits en tot tipus d’actuacions i règims, do-nant la prioritat a la rehabilitació i al lloguer.
4) Fomentar i configurar un mercat ampli i estable d’habitatge de lloguer.
5) Diversificar l’oferta de tipologies d’habitatges, pel que fa a les seves característiques i dimensions, ade-quant-les a les noves necessitats de les famílies i als requeriments tecnològics i mediambientals.
6) Estendre els programes dotacionals en règim de lloguer adreçats als joves i a la gent gran.
7) Estendre els ajuts, per part de la Generalitat, a les famílies amb rendes més baixes i en situacions marginals.
Aquests objectius requereixen de l’aplicació de me-sures que corresponen a les Administracions central i autonòmica, i que s’han de poder estendre en l’àmbit de Barcelona i del seu entorn metropolità.
En conseqüència, amb el manifestat en els punts anteriors, l’Ajuntament de Barcelona s’adreça als Grups Parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya, així com als Governs de l’Estat i de Catalunya, per expressar les següents propostes d’actuació:
– Modificar la Ley sobre valoración del suelo (LS6⁄98 i RD4/2000) amb l’objectiu d’evitar els greus efectes que ha tingut sobre els preus de l’habitatge a tot l’Estat i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes.
mateix, que habiliti el planejament per a qualificar sòl amb la destinació d’habitatge protegit.
– Sol·licitar la formulació de la Llei de l’habitatge de Catalunya que s’adeqüi a la legislació urbanística i que reguli de forma més efectiva la rehabilitació, la conservació i la seguretat dels habitatges, així com la promoció de protecció pública i el seu règim de trans-missions.
– Requerir els Governs de l’Estat i de la Generalitat per tal que modifiquin els respectius Plans d’habitatge 2002-2005 i el Pla català de l’habitatge 2002-2007, així com les lleis i decrets que correspongui amb l’ob-jectiu de permetre:
Incentivar fiscalment tant l’oferta com la demanda de lloguer, igualant o superant en tots els aspectes el tractament fiscal del lloguer respecte a la compra.
Afavorir la rehabilitació d’habitatges ampliant els ajuts públics i millorant els incentius fiscals, especial-ment en els casos de destinació a lloguer.
Millorar el parc d’habitatges existent, dotant-los de tots els serveis que incrementin les condicions d’habi-tabilitat, afavorint l’accessibilitat, en especial la ins-tal·lació d’ascensors, i eliminant dipòsits d’aigua en els edificis vells.
Fomentar els habitatges de protecció pública, ac-centuant el pes relatiu del lloguer i garantint la trans-parència i control de les adjudicacions tant dels pro-motors públics com dels privats.
Fomentar l’accés a l’habitatge existent (segona mà).
Establir un sistema d’ajuts universal i permanent per a totes les persones que tenen dificultats greus de pagament dels seus habitatges (tant de compra, com de lloguer).
– Sol·licitar la promulgació d’una normativa especí-fica i d’un programa d’actuacions territorialitzat per a la remodelació i rehabilitació integral dels barris que requereixin especial atenció, creant un fons, amb do-tació específica en el Pressupost autonòmic, que ga-ranteixi la ràpida remodelació dels barris de la ciutat.
– Per tal de promoure més habitatge públic prote-git, sol·licitem als Governs de la Generalitat i de l’Es-tat que contribueixin, amb sols propis i amb recursos econòmics dels Plans de l’habitatge, a formar el “Pa-trimoni públic de sòl de Barcelona”, junt amb els sols municipals disponibles afectats als usos d’habitatge protegit i habitatge dotacional, segons els hi corres-ponguin en base a les qualificacions urbanístiques.
– Dotar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona de les competències pròpies de planificació i dels recur-sos necessaris que permetin desenvolupar, de forma correcta i suficient, les funcions previstes en la crea-ció del Consorci, fent possible el canvi de model en les polítiques d’habitatge que tant necessiten els ciu-tadans i ciutadanes de Barcelona.
El president de la Comissió d’Infrastructures i Urba-nisme, Sr. Casas, comença l’exposició d’aquest infor-me, del qual s’ha lliurat còpia als membres del Con-sistori i un dossier més extens, amb fitxes de les diverses actuacions, als membres de cadascun del Grups municipals, dient que s’hi analitzen les causes de la problemàtica actual de l’habitatge, la manera d’abordar-la, l’encariment desproporcionat dels preus dels habitatges, la minva en la construcció d’habitat-ge protegit, que a escala de l’Estat s’ha reduït un 33%, i la disminució del parc total d’habitatge de llo-guer en el conjunt de l’Estat, elements aquests tres
darrers que generen grans dificultats perquè les per-sones amb menys recursos puguin accedir a un habi-tatge, i situacions d’insolvència a moltes famílies pel desproporcionat percentatge de la seva renda que han de destinar a pagar l’habitatge.
Concreta que, deixant de banda les causes eco-nòmiques generals –entrada de l’euro, la situació de les borses–, les principals causes de l’encariment de l’habitatge, de la no construcció d’habitatge protegit i la inexistència d’habitatge de lloguer estan en la po-lítica macroeconòmica desenvolupada des del Go-vern de l’Estat, pel Partit Popular i recolzada any rera any en els Pressupostos Generals de l’Estat per Convergència i Unió, perquè subvencionar la com-pra i aplicar desgravacions fiscals a la comcom-pra pro-voca una crisi total de l’habitatge de lloguer, el parc del qual s’ha reduït del 30 al 13 per 100, i la inexis-tència de lloguer social i tot això impedeix que deter-minats col·lectius puguin accedir a un habitatge. Agrega que s’han incomplert clarament el Pla d’ha-bitatge 1998-2001 i el relatiu als anys 2002-2005 planteja uns objectius inferiors a l’anterior; i que s’ha reduït per dessota del 50% la construcció d’habitat-ges protegits.
Referint-se, a continuació, a la situació existent a Barcelona, posa en relleu que als darrers cinc anys -inclòs el 2002 fins al mes de setembre– el percentat-ge d’habitatpercentat-ge protegit fou gairebé d’un 16% del total construït, mentre que la mitjana de tot Catalunya no-més assolí la meitat de tal xifra; que el 2002 un 34% de les llicències d’obra nova per a la construcció d’habitatge corresponia a habitatge protegit, tot ell bastit en solars municipals en la proporció d’un 24% a càrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge i Regesa i del 10% restant a càrrec de l’Incasol per a progra-mes de remodelació de barris, de manera que a Bar-celona es dóna una situació paradoxal, perquè s’hi està construint més habitatge protegit que al conjunt de Catalunya i s’ha convertit en motor de la política d’habitatge no per atzar, sinó pel treball continuat i a la gestió, any rere any, d’aquest Ajuntament, el qual ha estat capaç de mobilitzar 329 hectàrees de sòl gràcies a les expropiacions i als sistemes de coope-ració i de compensació, fent-hi possible la construcció d’habitatges protegits, gràcies a la decisió presa el 1996 en virtut de la qual un 25% del nou sòl generat en modificacions del planejament, i gràcies a la crea-ció de la qualificacrea-ció 10-hj, i gràcies a la voluntat de posar-se al capdavant de la construcció d’habitatge protegit i a les cessions de sòl d’habitatge protegit a cooperatives, a l’Incasol i a altres entitats sense afany de lucre que han comportat la promoció, els anys 2000-2003, de 7.407 habitatges protegits de diferents tipus, per a la remodelació de barris, per a l’allotja-ment de persones que no tenen habitatge, per a jo-ves o per a gent gran.
pri-vats) i tot això gràcies a la decisió presa el 1996 que ja ha citat.
Subratlla, més endavant, que els recursos aplicats a les actuacions sobre habitatge i gestió de sòl impor-ten 426 milions d’euros –dels quals 90 corresponen a expropiacions i compres de sòl i la resta a la cons-trucció d’habitatge–, però només 21 es financen amb la venda de sòl d’habitatge lliure.
Reitera que a Barcelona el percentatge d’habitatge protegit és gairebé del 16%, quan a Catalunya només arriba al 8%, i que el 2002 l’habitatge protegit repre-sentà el 34% de les llicències per a la construcció de nous habitatges; i destaca que aquestes xifres, si bé no satisfan encara l’equip de govern, denoten allò de què és capaç un ajuntament sense competències i sense recursos i posen en evidència la ineficàcia ab-soluta de les polítiques d’habitatge que tiren endavant l’Estat i la Generalitat.
Tocant, després, a la moció presentada, comenta que s’hi indica que cal: enfocar les polítiques d’habi-tatge de cara al lloguer, a la rehabilitació, al lloguer social i a l’habitatge protegit; modificar diverses lleis, com les relatives a la valoració del sòl, que n’ha enca-rit el preu a tot Espanya, o la d’urbanisme, especial-ment, pel que fa al percentatge de reserva de sòl per a habitatge protegit; promulgar la llei d’habitatge de Catalunya.
També explicita que s’hi requereix els Governs de l’Estat i de la Generalitat, perquè modifiquin els respec-tius Plans d’habitatge per tal d’incentivar l’oferta i la de-manda de lloguer, afavoreixin les rehabilitacions, millo-rin el parc d’habitatges existent, fomentin els habitatges de protecció pública i l’accés a l’habitatge existent de segona mà i estableixin un sistema d’ajuts universals i permanents a les persones amb dificultats greus; i que també s’hi sol·licita: una normativa específica i un pro-grama territorialitzat per a la remodelació i rehabilitació integral dels barris; la contribució de l’Estat i la Genera-litat a la creació del Patrimoni públic del sòl de Barcelo-na afectant-hi el sòl propi i recursos dels Plans de l’ha-bitatge juntament amb els sòls municipals afectats a tals usos; i la dotació al Consorci amb les competènci-es i recursos que li permeti complir lcompetènci-es funcions que té encomanades, i fer possible el canvi de model en les polítiques d’habitatge que tant necessiten els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
El Sr. Puigdollers, després de recordar que quan en la darrera sessió es va debatre la convocatòria d’una sessió extraordinària per tractar de l’habitatge, el portaveu del seu Grup ja advertí que per raons de calendari no era el moment més idoni per tractar el tema, considera que la intervenció del primer tinent d’alcalde ha demostrat que tal percepció del Sr. Ciu-rana era correcta i que no hi ha voluntat de consensuar una política d’habitatge, sinó de fer re-trets, però en tot cas ell intentarà no caure en la ma-teixa temptació, a pesar del calendari preelectoral, perquè el problema de l’habitatge és massa seriós per a tractar-lo amb la frivolitat amb què ho ha fet el Sr. Casas, el qual, en nom del govern municipal, s’ha limitat a autojustificar-se i a amagar la mala conscièn-cia convertint en espectacle, gairebé pornogràfic, els problemes dels ciutadans.
Addueix que la situació de l’habitatge a la Ciutat queda ben clara en l’anàlisi de la Sra. Carme Trillas, encarregada pel mateix govern municipal, on es diu: a) que els moviments migratoris en l’àmbit
metropoli-tà de Barcelona responen de manera creixent, des de 1975, a raons relacionades amb l’habitatge, en con-traposició a les raons laborals que explicaven aquells que s’havien produït amb anterioritat a tal data; b) que entre els diversos elements que destaquen en l’elecció d’un habitatge, els més irrenunciables són el preu i l’adaptació a les necessitats familiars i, un i al-tre, són causa de mobilitat geogràfica en la mesura que no es poden satisfer en les zones d’origen; c) que, concretament, el preu pot ésser la base en el di-buix de mapes de fluxos migratoris entre els districtes de la Ciutat i entre els municipis de l’Àrea metropolita-na.
Estima, doncs, que en tal estudi el preu de l’habi-tatge es configura com un dels factors de la pèrdua de població, especialment de gent jove, que pateix Barcelona des de 1975.
Repassa, per tant, quina ha estat, malgrat aquest diagnòstic, l’actuació municipal lligada amb la gestió urbanística i l’habitatge, i diu:
a) Que el Projecte Jove aprovat el 1985 ja asse-nyalava l’accés a l’habitatge com el principal pro-blema dels joves de la Ciutat i demanava al govern municipal que prengués mesures; i a pesar d’això re-centment s’han sortejat 1.054 pisos per atendre una demanda de 17.000.
b) Que en aquests divuit anys transcorreguts s’han perdut les oportunitats que brindaren: els Jocs Olímpics (la Vila Olímpica del Poblenou, la Vila Olím-pica de la Vall d’Hebron), ja que tals pisos, excepte una ridícula part que fou objecte d’un dret de superfí-cie, foren tots venuts i es desaprofità l’oportunitat de promoure habitatge de lloguer i de promoció pública, tot i tractar-se de terrenys expropiats; el desenvolupa-ment del Pla especial de reforma interior de Diagonal Mar i el subsegüent conveni amb els sindicats, que resultaren un gran fracàs, perquè a la zona no hi ha pisos dels sindicats.
c) Que en vista del gran debat suscitat durant la campanya electoral de 1995, el seu Grup presentà el juliol de tal any una proposició sobre l’habitatge, a conseqüència de la qual l’octubre següent s’assolí l’acord entre els Srs. Roca i Santiburcio que obliga a reservar un 25% del nou sòl d’habitatge inclòs en els instruments urbanístics, a l’habitatge de protecció.
d) Que l’actual etapa de govern municipal s’ha ca-racteritzat, com pot comprovar-se en les liquidacions dels Pressupostos, per la venda de sòl públic, per la qual s’han ingressat 30.800 milions de pessetes.
e) Que la venda de sòl públic ha obligat el govern municipal a recórrer a un calaix de sastre, el sòl d’equipaments, que serveix per a tot, discoteques, col·legis, hotels i habitatges per a joves.
f) Que el procés ha culminat en el “reality show” del vergonyós acte del sorteig fet diumenge passat, el qual ha donat lloc a un article signat per un arquitecte que es lamenta perquè la ineptitud dels gestors per a explicar com projecten i transformen la Ciutat fa que els seus èxits urbans es converteixin en enigmes, i els problemes, en espectacle.
Es pregunta per què, si es volen fer actes de tal estil, no es va retransmetre també per BTV l’acord signat pel Sr. Alcalde i els promotors de Diagonal-Mar per a fer pisos de luxe en tal zona; i demana formal-ment a l’alcalde que investigui qui fou el responsable de tal acte i actuï en conseqüència.
perdu-des els casos del Front marítim, de l’illa del carrer de Robadors.
Es queixa, més endavant, que es recorri a dir veri-tats a mitges que acaben essent mentides, com ara dir que l’Ajuntament no té competències en habitat-ges, en escoles bressol ni en res quan hi ha proble-mes, les culpes dels quals se solen carregar a altres organismes; i fa notar que al mateix document lliurat es reconeix que l’habitatge es una competència com-partida i que la mateixa Llei de règim local encomana a l’Ajuntament la promoció i gestió d’habitatges. Afe-geix que qui paga les conseqüències del capteniment del govern municipal són els ciutadans, perquè la Ciutat, tingui o no competències el seu ajuntament, no els facilita l’accés a l’habitatge a un preu que pu-guin pagar i això hauria de preocupar l’Ajuntament.
Rebutja, seguidament, que s’hagi incomplert el Pla de l’habitatge de Catalunya tot argumentant que, se-gons el document lliurat, l’objectiu era actuar sobre 78.394 habitatges i se n’han finançat 81.217 amb un grau de compliment del 103%, que s’ha centrat en la rehabilitació.
Estima, en darrer lloc, que la moció presentada no cerca el consens, sinó l’enfrontament; i hi avança, per tant, el vot contrari dels membres del seu Grup.
El Sr. Álvarez recorda, d’antuvi, que el present de-bat és conseqüència de la proposició presentada pel seu Grup la darrera sessió i on s’instava la convoca-tòria d’una sessió extraordinària per tractar el proble-ma de l’habitatge, en vista de la qual l’alcalde oferí in-cloure en l’ordre del dia d’avui aquest debat.
Afirma, després, que els darrers vint-i-cinc anys l’habitatge no ha estat una prioritat per al govern mu-nicipal, com pot comprovar-se repassant el nombre d’habitatges construïts, si bé els darrers anys es nota un petit canvi, més mediàtic que real; que l’octubre de 1995 els Grups de l’oposició presentaren una propo-sició perquè els nous plans urbanístics destinessin un 25% de l’escreix d’habitatge que generin a la cons-trucció d’habitatges protegits, la qual fou aprovada per tots els Grups, de manera que fou l’oposició qui prengué la iniciativa per a resoldre aquest problema que afecta principalment els joves, els immigrants, la gent gran i les famílies nombroses; que fa uns dies l’alcalde ha obert a la Ciutat, amb l’aquiescència d’Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds i d’Iniciativa-Verds, un debat en prometre la construc-ció de 60.000 habitatges en un termini de cinc a vuit anys; que en el sorteig de diumenge passat s’oferí un espectacle vergonyós que jugava amb els sentiments i necessitats de les persones intentant treure’n un rendiment electoral i, per tant, espera que es dema-nin responsabilitats polítiques per aquest “show” mediàtic; que fa dos anys que es parla dels habitat-ges per a joves i per a gent gran, però fins a avui en-cara no s’ha acabat ni un habitatge per a joves i, fins fa pocs dies, no s’inaugurà la primera promoció d’ha-bitatges per a gent gran, situada al carrer d’Entença, en el Districte de les Corts.
Continua dient que el preu mitja d’un habitatge està al voltant dels 250.000 euros, és a dir, 41 milions de pessetes, quantitat molt alta per a una família de classe mitjana i això fa necessari abordar el problema amb mesures conjuntes de l’Ajuntament, de la Gene-ralitat i de l’Estat, d’acord amb l’àmbit d’actuació de cadascuna d’aquestes Administracions; que per re-soldre el problema, l’Estat ha procurat, en primer lloc,
augmentar de manera espectacular la població ocu-pada, la qual té més possibilitats d’accés a un habi-tatge de compra o de lloguer, i incidir sobre el grau d’accessibilitat, és a dir, sobre el percentatge que re-presenta l’anualitat d’un préstec per a l’adquisició d’un habitatge, sobre la renda de família disponible, percentatge que l’any 1991, quan governaven encara els socialistes, era del 71% –del 59%, si s’hi des-compten les desgravacions– mentre que l’any 2002 era només del 45% –del 36%, si es descompten les bonificacions fiscals–, si bé amb aquestes xifres no esta negant que encara no hi hagin col·lectius amb problemes d’habitatge.
Fa avinent que a les mesures anteriors s’hi han d’afegir: a) les reformes de l’impost de la renda sobre les persones físiques, que preveuen incentius fiscals als lloguers, no tan sols per als llogaters, sinó també als propietaris, els quals en virtut de la darrera refor-ma del tal impost només han de declarar el 50% dels rendiments nets que obtenen pel lloguer d’habitatges, per tal d’ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer; b) el Reial Decret Llei 4/2002, de mesures urgents en els sectors immobiliari i dels transports, amb l’objectiu d’incrementar l’oferta de sòl urbanitzable per tal d’abaixar-ne els preus; c) la prohibició de les subhas-tes de sòl, establerta en la nova Llei de contracsubhas-tes de les Administracions públiques per evitar que compor-tessin un increment en el preu de l’habitatge; d) l’ator-gament d’ajuts directes per a l’adquisició d’un habitat-ge familiar, finalitat a la qual en el període 1991-1995 es destinaren 1.345 milions d’euros, és a dir el 0,46% del producte interior brut, mentre que en el període 1996-2003 s’hi han destinat 3.364 milions d’euros, és a dir, un 0,57% del producte interior brut.
Considera que l’informe presentat no reflecteix la re-alitat perquè no hi consta que els anys 2000 i 2001 el Patronat Municipal de l’Habitatge només executà res-pectivament el 49 i el 53 per 100 de les previsions i que només s’han acabat 1.780 habitatges dels 7.400 pre-vistos en el Programa d’actuació municipal, entre els quals hi havia 2.400 habitatges de substitució d’altres afectats per actuacions urbanístiques o per remodelacions de barris per causa de l’aluminosi.
El Sr. Forradellas observa, d’entrada, que l’informe en debat posa damunt la taula una realitat preocupant que no es pot defugir: que, com està assenyalant reite-radament el seu Grup des de fa temps, cada vegada hi ha mes gent exclosa de poder accedir a un habitatge sigui de compra o de lloguer, problema que afecta no tan sols ja la gent amb pocs recursos, sinó una franja àmplia de la nostra societat i especialment els joves, el quals han de marxar de la Ciutat perquè no hi troben un habitatge adequat al seu nivell de recursos o a les seves necessitats.
Remarca que el problema de l’habitatge a Barcelo-na no rau en la quantitat, sinó en el preu, que ha de ser assequible: per tant, la primera solució és crear, a mitjà i llarg termini, un parc públic d’habitatge de llo-guer, per bé que calen també mesures directes en els terrenys de la fiscalitat, de l’habitatge de segona mà, dels ajuts econòmics al lloguer, algunes de les quals corresponen als ajuntaments i altres a altres Adminis-tracions, per a tirar endavant polítiques d’habitatge adequades.
Declina entrar en les diverses dades i mecanismes que figuren en l’informe presentat, però recalca la ne-cessitat de formar un patrimoni públic de sòl de Bar-celona perquè el considera molt efectiu, si s’aconse-gueix incorporar-hi el sòl no únicament d’aquest Ajuntament, sinó també de la Generalitat i dels diver-sos Ministeris de l’Estat.
Indica que la nova llei de l’habitatge ha de ser una bona ocasió per a regular la promoció de l’habitatge públic o assequible, seguint l’exemple de París, on la Llei sobre la solidaritat urbana obliga els municipis a construir un 20% d’habitatges en uns anys determi-nats; i que cal fomentar la rehabilitació, la qual ha d’incidir, particularment, sobre aquells habitatges que encara no disposen de l’accessibilitat adequada mit-jançant ascensors i d’altres elements complementa-ris, i sobre la remodelació del barri.
En vista de les al·lusions a l’acte del sorteig fet el diumenge passat, puntualitza que no s’hi va voler ofendre ningú ni banalitzar coses que són molt impor-tants; tanmateix se’n sent corresponsable, a pesar que totes les crítiques negatives s’han dirigit al Sr. Casas; que en resultar molt difícil poder reunir els 17.000 sol·licitants i garantir a més la transparència, s’optà, per fer ús de la televisió i completar l’acte amb un espectacle que ha rebut unes critiques, opinables, amb les quals s’ha intentat matar el missatger que feia palès el problema, quan caldria, en canvi, pro-moure polítiques d’habitatge adequades que donin resposta als problemes d’habitatge de molts col·-lectius, entre ells el dels joves.
El Sr. Portabella significa que l’accessibilitat a un habitatge resulta cada vegada més difícil –constata-ció amb la qual tots els Grups municipals poden estar d’acord– per causa dels desequilibris d’un mercat que es basa en la compra i relega el lloguer i la rehabilita-ció a un espai petit i marginal de l’oferta d’habitatges; que tals desequilibris del mercat es deuen: a unes lleis que afecten l’habitatge, segons les quals l’Estat és competent en les línies de protecció, però les me-sures s’hi adopten estan per dessota no només de les desitjables, sinó també de les esperables; a un fi-nançament que és inferior a les necessitats de poder fer un parc d’habitatge que pugui reduir les dificultats per a accedir a un habitatge de lloguer, el qual només assoleix una mitjana del 14% dels habitatges, quan a Europa arriba al 40%; als objectius estratègics de la política de l’habitatge, en la qual el Govern de l’Estat té les principals responsabilitats i de la qual emanen les competències del Govern de la Generalitat que fa aportacions econòmiques complementaries i comple-ta els criteris generals de protecció escomple-tablerts per l’Estat, mentre que, en canvi, el marc d’actuació de la Ciutat, sense que pretengui declinar cap responsabili-tat, és limitat.
Sosté que els desequilibris del mercat surten del Pla d’habitatge 1998-2001, perquè concretament
només es fan el 46,5 per 100 dels habitatges pro-tegits de nova construcció previstos en el Pla de l’habitatge de la Generalitat, en canvi les sol·lici-tuds de lloguer superaren el 106% les previsions pressupostàries, i les de rehabilitació les triplica-ren, de manera que, davant d’això, el Plan de la vivienda 2002-2005 de l’Estat i el Pla de l’habitatge 2002-2007 de la Generalitat haurien de rectificar, però no ho han fet i continuen insistint en les ma-teixes polítiques i els mateixos errors. Agrega que l’Estat no ha modificat la Llei de valoracions del sòl, que liberalitza el sòl i ha augmentat el preu del sòl dedicat a la construcció d’habitatges, i s’ha limi-tat a incorporar una subvenció en favor de l’habi-tatge de les famílies nombroses, la qual a Barcelo-na només afecta un 9% de la població barceloniBarcelo-na, a pesar que a Barcelona els problemes per accedir a un habitatge ja no se circumscriuen a les famílies amb menys poder adquisitiu, sinó que afecten ja també la classe mitjana, fins i tot la mitjana alta, i es concentren tant en les persones joves, com en persones grans, col·lectius que representen un 43% de la població.
Fa notar que basant la política de lloguer en els promotors, no s’aconseguirà mai equilibrar el mercat ni resoldre les dificultats de la gent per a accedir a un habitatge; i que el Pla de l’Habitatge 2002-2007 de la Generalitat preveu unes 60.000 actuacions dedicant-hi uns 91,963 milions d’euros, xifra que troba absolu-tament insuficient a partir de la seva experiència com a president de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, el qual, malauradament, no pot fer rehabilitacions integrals i ha de limitar la seva actua-ció a les façanes, les escales i la col·locaactua-ció d’ascen-sors.
El Sr. Julián subratlla que els darrers cinc anys s’han anat agreujant les dificultats de la gent per a poder accedir a un habitatge; que, efectivament, les competències en matèria d’habitatge són comparti-des, però els ajuntaments difícilment poden fer actua-cions de foment de l’habitatge si qui té la responsabi-litat d’atorgar-los els recursos pertinents, els nega, és a dir, si s’han d’endeutar per a tirar endavant tal acció de foment; que el Pla de l’habitatge 2002-2007 de la Generalitat, tot i comportar avenços respecte al Plan de la vivienda 2002-2005, resulta encara insuficient, perquè no preveu una continuïtat en la rehabilitació ni aborda amb prou fermesa les polítiques d’habitatge de lloguer; que, com consta en l’informe, el 34% de les llicències concedides el 2002 per a fer nous habi-tatges corresponen a habitatge protegit i gairebé un 50% d’aquesta xifra ha estat per a construir habitat-ges de lloguer per a joves i gent gran; que el proble-ma de l’habitatge no es pot solucionar només amb plans i desgravacions fiscals, sinó que exigeix políti-ques integrals transversals adreçades a tots els sec-tors de la població, als qui poden adquirir habitatges lliures, als que han d’adquirir habitatges protegits i també als qui necessiten habitatges de promoció so-cial o habitatges de lloguer.
el conjunt de població metropolitana, en línia amb la referència que feia el Sr. Forradellas a la llei de soli-daritat francesa.
El Sr. Casas contesta les intervencions anteriors dient que entén la dificultat dels Grups de l’oposició per a abordar amb un mínim de coherència el present debat, raó per la qual han recorregut a expressions com jugar amb els sentiments, mala consciència, es-pectacle pornogràfic, etcètera, que no són més que cortines de fum per a amargar una realitat ben palesa en les 106 fitxes d’altres tantes promocions que s’es-tan fent, amb transparència absoluta, per impuls d’aquest Ajuntament.
Li sap greu que l’Ajuntament estigui sol a l’hora d’obtenir el sòl necessari perquè després l’Incasol hi pugui construir, i a l’hora de preveure la reserva del 25% en favor de l’habitatge protegit; i precisa que no lamenta pas que el grau de compliment dels objectius del Pla d’habitatge de la Generalitat sigui del 103%, sinó que només arribi al 50% pel que fa a l’habitatge protegit i que només s’hagin construït 2.000 habitat-ges de lloguer a tot Catalunya, mentre que a Barcelo-na aquest Ajuntament en el present mandat n’ha pro-mogut 1.700 per a joves i 635 per a gent gran; és a dir, li reca que l’Ajuntament no tingui al costat seu l’ajuda de qui té les competències i els recursos i, a sobre, encara que se li retregui que es ven sòl i es pretengui que la ciutadania pagui, a través del Pres-supost municipal, la ineficàcia, la manca d’actuació i el menysteniment que altres Administracions tenen en aquest terreny envers la nostra ciutat.
Observa que la rehabilitació, tot i ésser important, perquè la impulsada per aquest Ajuntament, el qual compta només amb una subvenció de 2,5 milions de la Generalitat per atendre els costos de la quinzena de persones que treballen en les Oficines de rehabili-tació, representa la meitat de la que es fa a tot Catalunya no basta pas per a atendre les necessitats d’habitatge a preu social, que és on hi ha realment el problema, ja que l’incompliment del Pla de l’habitatge rau, precisament, en la insuficient construcció d’habi-tatge protegit de lloguer i, ara ni tant sols d’habid’habi-tatge protegit de nova construcció i per a corregir tal situa-ció els objectius del nou Pla es fixen en el nombre de les realment construïdes en el Pla anterior, que tot just arribà a la meitat de les previsions, amb la qual cosa el grau de compliment podrà ésser del 100%.
Addueix, més endavant, que el Sr. Puigdollers s’ha descuidat de llegir, tal vegada per error involuntari, la part de l’article que ha citat, on es diu també: que a diferència d’allò que succeeix a llocs com França, Ho-landa i Alemanya, que han mantingut la millora i el control de l’habitatge, a Espanya el problema ha tor-nat per la confluència de dos factors complementaris, la bombolla immobiliària i la deixadesa per part de les Administracions, en el nostre cas de la Generalitat de Catalunya, de les seves obligacions en matèria d’ha-bitatge social; i que, tot i això, l’Ajuntament de Barce-lona és a l’avantguarda de l’urbanisme i, encara que amb retard i aportant unes solucions provisionals, ha afrontat el problema començant a fer pisos de lloguer a baix preu per a joves.
Argumenta, seguidament, que les intervencions anteriors confonen les conseqüències amb les cau-ses del problema, perquè les conseqüències són els preus i les causes són la inacció, la incompetència i la voluntat dels Governs de l’Estat i la Generalitat;
que quan els socialistes eren en el Govern de l’Estat, a Espanya hi havia un 40% d’habitatge de lloguer i el lloguer desgravava fiscalment en l’impost sobre la renda de les persones físiques i les hipoteques ser-vien per a donar ajuts a la gent que no tenia prou re-cursos, i ara, en canvi, els préstecs es compleixen en un 30% a Catalunya i en el 40% escaig a Espanya i no s’ha sabut actuar contra les causes del problema, que són la manca d’habitatge protegit, la manca d’ha-bitatge de lloguer i la manca de desgravacions al lloguer i, tanmateix, no se’n construeix; per això, el govern municipal reclama polítiques fiscals que pro-moguin el lloguer, la rehabilitació, la construcció d’ha-bitatges protegits, principalment de lloguer, i recursos per a promoure la urbanització de sòl, aspecte en el qual només s’ha complert un 1% de les previsions del Pla d’habitatge, concretament 90 actuacions de les 9.000 previstes i, no obstant això, les forces políti-ques que donen suport als Governs de l’Estat i de la Generalitat han aprovat lleis que posen les valoraci-ons del sòl per a zona verda, equipaments i habitatge protegit al preu del sòl lliure i, en canvi, fan escara-falls a la venda de sòl municipal per poder actuar.
Assumeix, a continuació, la seva part de responsa-bilitat en el sorteig que tingué lloc diumenge sense compartir, però, la visió que se n’ha ofert en presen-tar-lo com un acte denigrant per als joves, perquè no tenia cap altra pretensió que oferir entreteniment du-rant el temps que havia de durar l’acte; i assumeix, alhora, la responsabilitat de l’absoluta transparència de l’acte, de la qual espera tenir ocasió de poder tor-nar-ne a parlar després del proper sorteig que farà la Generalitat de 28 apartaments per a joves, i la res-ponsabilitat d’haver contribuït, juntament amb tot l’equip de govern, a fer possible la construcció de 7.400 habitatges protegits, 1.700 apartaments de llo-guer per a joves, que estaran disponibles en acabar l’any, i 635 habitatges de lloguer per a gent gran, de manera que l’Ajuntament en aquest període haurà passat de 4.000 a 7.000 habitatges de lloguer social.
El Sr. Puigdollers, desprès de notar certes discre-pàncies entre el Sr. Casas i el Sr. Julián, perquè el primer ha defensat les polítiques macroeconòmiques, que per al segon no són necessàries, observa que l’afirmació del Sr. Casas en el sentit que l’Ajuntament està sol en la seva actuació per a resoldre el proble-ma de l’habitatge és una veritat a mitges: a) perquè en els anys 2000, 2001 i 2002 a la Ciutat s’han aca-bat uns 2.000 habitatges de protecció oficial, dels quals els ens locals (Ajuntament, Consell Comarcal Barcelonès) n’han finançat 702 i la Generalitat de Ca-talunya 1450, és a dir, el doble; b) perquè la remo-delació de barris per a resoldre la problemàtica de les patologies constructives, finançada per la Generalitat de Catalunya ha afectat més de 7.000 habitatges; c) perquè la Generalitat és primer arrendador de pisos de lloguer a la Ciutat de Barcelona; i d) perquè els 1.054 pisos de lloguer que es van sortejar l’altre dia en un acte, que només faltaria que no hagués estat transparent, han estat finançats amb un 20% de sub-venció a fons perdut a càrrec del Pla d’habitatge i amb un 50% de substitució de les hipoteques a càr-rec, també, del Pla de l’habitatge.
pri-mer problema que la Ciutat presentava per als joves, els quals, en opinió de la Sra. Carme Trillas, des de 1975 es veuen obligats a marxar de la Ciutat per cau-sa del preu del habitatges, i això demostra, a parer seu, que qui no ha sabut afrontar la realitat, és preci-sament un equip que governa la Ciutat des de fa vint-i-quatre anys i que ha estat incapaç de trobar solu-cions i només ha sabut queixar-se: per tant, si realment es vol resoldre el problema de l’habitatge, cal un canvi en tal govern.
El Sr. Álvarez, en vista de les crides a la coherèn-cia que ha fet el primer tinent d’alcalde, indica també la discordança que hi ha entre l’informe repartit i l’Anuari estadístic de l’Ajuntament, que, respectiva-ment, xifren en 27,4 i 90 milions d’euros les vendes de sòl públic amb una diferència, per tant, de 62,6 mi-lions d’euros, dels quals li agradaria saber què s’ha fet.
En la mateixa línia argumental de la coherència, significa que el Sr. Alcalde el 1999 va prometre cons-truir 16.000 pisos nous, un 30% dels quals serien de protecció oficial, però tal xifra es convertí en 7.400 en el Pla d’actuació municipal; ara bé, el resultat final de tot això ha estat la construcció de, tan sols, 1.700 ha-bitatges, dels quals no n’hi ha encara cap d’acabat per als joves i, només 60, per a la gent gran: aquest és el balanç de l’actuació d’un govern municipal pro-gressista.
El Sr. Forradellas declina entrar en els antecedents històrics de la política d’habitatge per la seva discre-pància amb la política econòmica dels Srs. Boyer i Solchaga; i considera que una política d’habitatge as-sequible als joves i als altres sectors socials hauria de saber trobar els mecanismes perquè la remodela-ció de barris no comporti llarguíssimes discussions sobre els ajuts que cal atorgar-li, sinó que estiguin establerts de manera automàtica, ja que això facilita-ria la renovació d’un parc d’habitatges envellit i que no reuneix les condicions adequades.
Anticipa que el 2002 el grau de compliment del pressupost d’inversions del Patronat Municipal de l’Habitatge assolirà el 84%.
Demana seriositat a l’hora de parlar dels equipa-ments, en comptes de mirar-los d’una determinada manera en uns casos i d’una altra diferent en altres, com ara el dels terrenys de les presons; i remarca que no es perd pas sòl dotacional si se n’utilitza el vol per a finalitats ben nobles com són la construcció d’apartaments de lloguer per a joves o d’apartaments per a la gent gran.
Sosté, finalment, que les polítiques d’habitatge ne-cessiten canvis; i que l’Ajuntament fa un esforç impor-tantíssim en el camp de l’habitatge protegit, que es mou entre 20 i 25 per 100 de les llicències atorgades, encara que resulti insuficient, perquè les necessitats són moltes i els col·lectius afectats molt nombrosos, de manera que cal trobar polítiques de concertació que assegurin a tothom un habitatge digne.
El Sr. Portabella subratlla que l’accessibilitat a l’ha-bitatge comporta greus dificultats a escala de l’Estat, de Catalunya i de la Ciutat, de les quals totes les Ad-ministracions són corresponsables, per bé que no to-tes en el mateix grau: conseqüentment, cal trobar la manera d’equilibrar el mercat de l’habitatge i, en la seva opinió, algunes de les mesures idònies poden ser la constitució, tan aviat com sigui possible, del Consorci de l’Habitatge de Barcelona i l’aprovació
ur-gent de la Llei de l’habitatge de Catalunya, perquè la Llei del sòl no ha funcionat i ha comportat l’encari-ment del preu del sòl. Afegeix que no resulta sufi-cient, com s’ha pogut comprovar en el compliment del Pla d’habitatge anterior, deixar la construcció de l’ha-bitatge protegit a mans del sector privat i, per tant, l’Administració ha d’apostar per la creació d’un parc públic d’habitatge protegit; que la rehabilitació s’ha de basar en els incentius fiscals i els microcrèdits; que l’Ajuntament ha d’actuar de mediador per promoure la confiança entre propietaris i llogaters i amb les perso-nes que volen rehabilitar el seu habitatge, però no poden fer-ho perquè no tenen prou capital; i que tot això pot evitar que l’accés a l’habitatge sigui una aventura.
El Sr. Julián puntualitza que no té pas cap discre-pància amb el Sr. Casas; que, concretament, la subs-titució dels plans d’habitatge per polítiques integrals implica un enfocament del problema des de tots els vessants, des del macroeconòmic fins al dia a dia del treball de preparar el sòl necessari on poder cons-truir.
Posa en relleu la necessitat que es compleixi el Pla de l’habitatge tot i que el considera insuficient per a aconseguir que pugui accedir a l’habitatge un sector de població que necessita de tals polítiques.
Precisa al Sr. Álvarez que les xifres que consten en l’informe corresponen a la venda de sòl d’habitatge lliure; que el sostre d’habitatge venut que permetia la construcció d’uns 200 habitatges ha contribuït a im-pulsar la construcció de 7.400 habitatges quan els darrers quatre anys a la Ciutat s’han construït entre 19.000 i 20.000 habitatges, de manera que els pro-moguts per aquest Ajuntament superen el 30% d’a-questes darreres xifres.
El Sr. Casas comenta que només faltaria que l’Ajuntament no pogués accedir a les subvencions de la Generalitat per poder construir habitatges públics; que si la Generalitat estès pagant realment els habi-tatges que promou aquest Ajuntament, no hauria es-tat necessari que un acord, que es prendrà posterior-ment, transfereixi al Patronat Municipal de l’Habitatge 9 milions d’euros, perquè tal organisme pugui cons-truir habitatges, ni que en una sessió anterior s’ha-gués pres un acord similar, per altres 25 milions d’eu-ros, amb la mateixa finalitat.
Concreta que entre 1999 i 2002 s’han atorgat lli-cències per a construir 24.253 habitatges i el 34% de les atorgades el 2002 tenen promotors públics, i afe-gint-hi el 10% corresponent a cooperatives i a promo-tors privats, resulta que més del 40% de les llicències atorgades en tal any eren per a habitatge protegit.
També precisa que entre el 65 i el 70 per 100 dels habitatges protegits amb preu taxat de les promo-cions de la plaça Karl Marx i de les cooperatives sin-dicals s’han adjudicat a famílies en les quals els seus membres tenen menys de trenta-cinc anys i es pot in-ferir que la mateixa circumstància es dóna en els 7.400 promoguts per aquest Ajuntament.
dels habitatges i dificultar-hi l’accés als joves, a la gent gran i a la gent sense recursos, situació que el seu Partit ben segur podrà redreçar aquí, a Catalunya i a Espanya.
S’aprova la moció amb el vot en contra dels Srs. Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón i García, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Ainoza, Álvarez, Cornet i Arredonda, i les Sres. Treserra i Balseiro.
2. Educació a Barcelona, quatre anys fent escola. La presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura, Sra. Subirats, parla primerament del context actual d’aquest informe, on es pretén oferir, a grans trets, una visió global, però no exhaustiva, de l’acció muni-cipal en el camp de l’educació; i menciona la pujada de la natalitat, la immigració i el lleuger augment del percentatge de l’escola pública en relació a la priva-da, el qual ha passat, en els dos darrers anys, del 35 al 37 per 100, creixement que, tot i ésser petit, té el valor de marcar una inversió de la tendència decrei-xent que presentava en períodes anteriors.
Explica, després, que les grans línies de l’acció educativa es caracteritzen per quatre trets remarca-bles: 1) el fet que l’Ajuntament dedica a les compe-tències educatives obligatòries només el 14% del pressupost que dedica a l’educació, dada que de-mostra l’abast i el tarannà de l’esforç d’aquest Ajunta-ment en la despesa educativa; 2) l’ampliació de tal despesa educativa corrent, que ha passat de 80 mili-ons d’euros el 2000 a 92 milimili-ons el 2003; 3) el fet que l’acció municipal en el camp de l’educació no se cir-cumscriu al sistema educatiu clàssic, sinó que va més enllà en línia amb el Projecte Ciutat Educadora que arriba a molts àmbits de la ciutadania; 4) el ca-ràcter participatiu de tal acció, de manera que els re-cursos que s’hi dediquen potencien les coses que fan altres entitats i persones, alhora que moltes de les coses que promou aquest Ajuntament es fan en col·laboració amb altres entitats i persones.
Comenta, a continuació, que l’Ajuntament ha ac-tuat:
a) En l’ampliació i consolidació de la xarxa escolar de la Ciutat, tant pel que fa a escoles bressol, sobre les quals ha informat en diverses ocasions, com pel que fa a la construcció de centres nous d’educació primària i secundària, a càrrec de la Generalitat, però en solars cedits per aquest Ajuntament, i així, a partir de l’any 2000, s’han inaugurat vuit centres nous, el setembre de 2003 se n’inauguraran tres més i n’hi ha altres quatre en fase de construcció i cinc solars ce-dits perquè s’hi edifiquin noves escoles, mentre que, d’altra banda, la xarxa de centres pròpiament munici-pals ha passat de 70 centres el 1999 a 84 en el mo-ment actual i el seu alumnat ha crescut de 11.184 a 13.664 alumnes.
b) En l’accés a les oportunitats educatives i d’inser-ció laboral amb el Projecte Èxit, per a lluitar contra el fracàs escolar –una de les pitjors coses que li pot passar a la gent jove–, en el qual la estan treballant unes 44 escoles amb una participació de 412 nois i noies; amb el Pla Jove: formació-ocupació, adreçat als joves que no han aconseguit el graduat escolar i als setze anys es troben amb greus problemes d’in-serció laboral, i al qual s’han acollit 3.464 joves, a la majoria dels quals s’ha aconseguit trobar-los una sor-tida; amb l’impuls a la formació professional que ha canalitzat 1.285 ofertes de pràctiques en empreses i
han tirat endavant altres iniciatives que s’expliquen en el document lliurat.
c) En l’educació en valors i que obri camins cap a nous coneixements que comprèn diversos progra-mes: Educació per a l’autonomia en la ciutat; Educa-ció per a l’autonomia en el marc familiar; EducaEduca-ció per a la salut; Educació per a la sostenibilitat i el res-pecte al mediambient; Educació per a la participació, a través de l’audiència pública als nois i noies; Edu-cació per al respecte a la interculturalitat i la pau.
d) En la dinamització cultural, amb programes com l’Exporecerca Jove, sobre la música, el teatre i els Jocs florals escolars.
e) En el suport al professorat mitjançant els centres de recursos i la creació de premis, que han d’aug-mentar en el futur, per posar en relleu l’esforç anònim que fa el professorat.
f) En la corresponsabilització de la Ciutat en l’edu-cació a través del Consell Escolar Municipal, del Con-sell de Formació Professional i Ocupacional (en el qual participen 400 empreses), del Consell de Coordi-nació Pedagògica (que està format actualment per 88 entitats) i del Projecte Educatiu de Ciutat (les línies de treball del qual es podran veure en la reunió ple-nària que tindrà lloc la setmana entrant).
Remarca, finalment, que Barcelona lidera dues grans xarxes d’abast internacional: l’Associació Inter-nacional de Ciutats Educadores, que aplega 256 ciu-tats; i la Xarxa de Formació Professional, formada per 22 ciutats, que permet que els joves de la Ciutat pu-guin fer pràctiques en altres ciutats europees.
El Sr. Gascon reconeix, d’antuvi, la tasca de l’equip tècnic de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i de la Delegació d’Ensenyament, ja que amb el seu esforç han plantejat propostes i, solucions, sense les quals els polítics no haurien pogut contribuir a la mi-llora del món educatiu de la Ciutat.
Comparteix molts punts del diagnòstic que acaba de fer la Sra. Subirats perquè, desprès d’uns anys d’una certa comoditat en l’aspecte demogràfic, el lleu augment de la natalitat i la immigració plantegen nous reptes per al futur, els quals s’estan enfocant pel bon camí de la col·laboració institucional, ja que, concre-tament, han quallat en el Conveni sobre la creació de noves places d’escoles bressol –un cop superats certs malentesos inicials–, en el Consorci d’Educació de Barcelona, i en la voluntat de la Generalitat, l’altra Administració educativa de la Ciutat, d’augmentar les dotacions pressupostaries, com reflecteixen els pres-supostos de l’Institut Municipal d’Educació de Barce-lona, si bé tot això no ha de fer oblidar qüestions en-cara pendents, com la del manteniment: creu, en definitiva, que la tasca dels darrers quatre anys està marcada per l’esperança del camí obert.
Recollint la referència de la Sra. Subirats de la cre-ació de premis per al professorat, recorda que un d’ells porta el nom de Leonor Serrano i Pablo, dona pertanyent a una generació que ha marcat el país i mare d’Andreu Xandri, exemple de patriota.
Fent servir la frase de Ramon Galí, fill d’un altre gran pedagog, Alexandre Galí, que recomana tenir el coratge de seguir els camins trobats, espera que es pugui prosseguir un camí d’entesa al servei de l’edu-cació.
s’han complert, no ja les promeses fetes durant la campanya electoral, sinó tampoc els compromisos in-closos en el Pla d’actuació municipal; que l’informe presentat conté dades que, per emprar un eufemis-me, no són exactes; i que, en definitiva, l’actuació municipal en el terreny educatiu mereix un suspens.
Argumenta que el 1999 durant la campanya electo-ral, el Sr. Alcalde es va comprometre a crear 7.500 places d’escola bressol, però uns mesos després tal objectiu és rebaixà a 4.000 places i ara es considera tal compromís complert perquè, mitjançant un conve-ni amb la Generalitat, s’han creat 1.000 noves places d’escola bressol, xifra que, en la seva opinió, tampoc és certa, perquè el setembre només n’hi haurà en funcionament 645 més; i que la Sra. Subirats es va prometre crear catorze noves escoles bressol l’any 2002, a pesar que el conveni preveia fer-les entre 2001 i 2003, de manera que, quan comenci el proper curs, encara n’hi haurà cinc per fer;
Considera que la Sra. Subirats ha de parlar d’as-pectes intangibles i inquantificables perquè, si ho fes de xifres, les seves afirmacions caurien pel seu propi pes; que de les deu escoles de música que s’havien de fer en el mandat només se n’ha fet una i al final del mandat només n’hi haurà tres; que l’informe pas-sa de puntetes sobre la formació professional i no ex-plica com s’ha adequat l’oferta a les demandes del jo-vent i a les necessitats de les empreses i, a pesar que el Grup del Partit Popular de Catalunya ha recla-mat amb insistència tal adaptació, els estudiants de Barcelona no veuran assolits els objectius fixats el 1999.
Opina, també, que l’informe fa trampes en les da-des econòmiques, perquè hi havia el compromís d’in-vertir en projectes de reforma, ampliació i millora de centres escolars 16,8 milions d’euros en tot el man-dat, però queda per realitzar-ne un 10% i, d’altra ban-da, el 2002 la inversió en escoles bressol ha estat de 2,9 milions d’euros i no pas de 4,46 com s’havia pre-vist; que tenint en compte l’entrada en servei de vuit noves escoles bressol, la despesa municipal en aquesta escola s’ha reduït un 34%; i que, en definiti-va, la gestió municipal en el camp educatiu ha estat insuficient, perquè no ha estat capaç d’atendre les necessitats incrementant la despesa com caldria: per això, el seu Grup la valora amb un suspens.
La Sra. Mayol, després d’agrair a la Sra. Subirats la presentació de l’informe en debat, remarca que l’aug-ment de la demanda en l’ensenyal’aug-ment públic no es deu tan sols a la immigració, sinó també al repunt en la demografia, i pensa que la principal mancança de l’informe és que no s’hi parli de l’oferta d’escola priva-da concertapriva-da, que rep gairebé dues terceres parts de l’alumnat de la Ciutat, quan s’hi hauria de plantejar clarament la necessitat de fer una reconversió de tal escola concertada separant el gra de la palla, és a dir, aquella escola concertada col·laboradora que presta un servei públic, d’aquella altra que fa política segregadora i, per tant, no hauria de rebre el suport de cap Administració, tasca que es fa més necessària atès que la nova llei sobre l’educació encara augmen-tarà més els recursos que es destinen a l’escola pri-vada.
Posa en relleu, més endavant, que la inauguració de vint centres escolars en el present mandat i la construcció, encara en curs, d’altres cinc ha estat possible perquè en l’anterior mandat se cediren a la
Generalitat disset solars; i que en tal context li sembla greu que el proper curs hagi de començar amb esco-les instal·lades provisionalment en barracons per cau-sa de la ineficiència i la imprevisió del Govern de la Generalitat que té cedits, des de fa set anys, els so-lars on han de construir-se les noves escoles.
Recorda que el Mapa escolar 1995-2000 preveu la construcció de vint-i-cinc nous equipaments escolars. Apunta, finalment, que l’informe hauria d’explicitar la necessitat d’ampliar la xarxa pública d’escoles bressol; que el Consorci d’Educació de Barcelona s’hauria de plantejar la oportunitat d’unificar les tres xarxes escolars de la Ciutat; i que una de les tasques singulars del Consell Escolar Municipal ha estat la seva proposta de revisió del Mapa escolar per tal d’arribar a l’objectiu que el 50% de l’escola existent a la Ciutat sigui pública.
El Sr. Portabella valora positivament l’informe i l’es-forç i el treball que s’ha fet durant els darrers quatre anys, però significa que el seu Grup dóna tanta im-portància a l’ensenyament que, malgrat haver-se anat resolent algunes de les coses que hi havia da-munt la taula, mai en té prou perquè l’ensenyament és fonamental i té una repercussió directa en la cohe-sió social i en el model de ciutat que es vol per al fu-tur i, conseqüentment, cal parar molta atenció a de-terminar-ne elements, un dels quals és com incorporar de la manera millor i més ràpida possible la immigració extracomunitària per tal com, si bé a la Ciutat hi ha hagut un lleuger augment de la natalitat, l’increment de la població compresa entre els zero i els catorze anys és del 12%, i l’escola pública acull el 93% dels alumnes d’origen magrebí, tanmateix seria fantàstic que les escoles concertades augmentessin el seu grau de compromís en la incorporació d’alum-nes extracomunitaris per evitar el risc que es vagin creant escoles amb alumnes d’una sola procedència i anar tendint a allò que succeeix amb els alumnes d’origen nord-americà i europeu, un 50% dels quals va a l’escola pública i l’altre a la concertada.
Continua dient que s’ha fet un esforç notable en la creació de places d’escola bressol, de manera que el 8% de la població escolar entre els zero i els tres anys ja hi té plaça i amb les 1.000 que està previst construir, tasca que no és pas fàcil, en el proper man-dat tal percentatge arribarà al 9%; però, encara no n’hi ha prou i cal fer, en aquest terreny, un esforç sos-tenible quant a les inversions a fer, i sostingut pel que fa al temps.
Troba, en darrer lloc, molt encertades les iniciatives educatives tendents a fomentar la pau i la sosteni-bilitat i l’estima als animals, i que cerquen construir una societat més justa i amb valors de comprensió i respecte a la vida molt necessaris sempre, però més encara en aquests dies.
construir, amb la condició que es tracti, efectivament, de locals realment provisionals perquè ja estigui en marxa el projecte de construcció de tals escoles, i tal acceptació s’ha fet perquè l’any passat ja mancaren places en algun barri i no es podia deixar perdre aquesta demanda d’escola pública, la qual se n’hau-ria anat cap a l’escola privada seguint una direcció contrària a la marcada de foment de l’escola pública; que està molt contenta del programa d’escoles bres-sol, ja que ha permès fer allò que era raonable, per-què, encara que li hauria agradat poder fer-ne més, de cop i volta no es pot crear un nombre de places que no estigui ajustat a com evolucionen les necessi-tats, sinó que d’ara endavant cal analitzar amb molta cura com i on es fan, perquè actualment hi ha 15 pla-ces buides, de manera que, si es fan a corre-cuita, poden produir-se desajustaments; en tot cas en el present mandat, les places d’escoles bressol han augmentat en un terç, passant de 2.200 a gairebé 3.300.
Referint-se, després, a la intervenció de la Sra. Balseiro, diu que avui té poc humor per a respondre segons quines coses i acceptar lliçons i aprovats i suspensos de segons qui, especialment quan és tot un país que suspèn un govern, el qual pagarà les conseqüències de la manca de sensibilitat per a ado-nar-se’n; que l’esmentada regidora només li ha pogut tirar en cara que les 1.000 places d’escola bressol no estarien totes acabades, i és cert, pel setembre; que no s’han fet catorze escoles, sinó quinze, de les quals n’hi ha de vuit en funcionament, altres tres s’acaba-ran enguany i quatre més l’any vinent; que ha presen-tat uns nombres impecables amb tota transparència; i que la prudència hauria d’aconsellar a la Sra. Balsei-ro callar mentre el Govern de l’Estat, dirigit pel Partit Popular, no tingui una política educativa favorable a l’escola bressol.
El Sr. Gascon dóna per contestades amb les pa-raules de la Sra. Subirats, les referències que s’han fet a la instal·lació provisional d’escoles en barracons, i ratifica el compromís de la seva formació política amb la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu i, concretament, amb la coexistència de l’es-cola pública i d’esl’es-cola privada, que enriqueix el siste-ma educatiu, precisant que, a parer seu, hi ha una única xarxa pública amb diferents titularitats.
Pensa, també, que mai no són prou els mitjans que s’ofereixen a la societat per a assolir una correcta for-mació i educació, treball que no es pot aturar mai per tal com l’educació és un procés integral que va més enllà de l’activitat docent en les aules.
La Sra. Balseiro manifesta que, després de la se-gona intervenció de la Sra. Subirats, encara ha que-dat més amoïnada i no pas per les al·lusions que s’hi han fet a la seva persona; que el Govern de l’Estat ha de corregir a Espanya, Catalunya i Barcelona el pro-blema creat quan governaven el socialistes; que el Partit Popular ha impulsat la gratuïtat de l’educació de zero a tres anys i està assegurant l’oferta suficient de places i la gratuïtat en les comunitats autònomes i ajuntaments on governa, i ella esperava que l’equip de govern també ho fes a Barcelona, perquè s’hi va comprometre en el Programa d’actuació municipal, però li sembla que tal compromís no val res. Agrega que el compromís de crear suficients places d’escola bressol s’ha incomplert amb l’excusa que no s’hi po-dria garantir la mateixa qualitat que tenen les ja
exis-tents, i això la porta a preguntar per què la despesa en les escoles bressol ha reduït en un 30% respecte l’any anterior en haver-se creat vuit escoles bressol noves, i si això no ha anat en detriment de la qualitat del servei.
Recomana a la Sra. Subirats que parli amb la ma-joria de pares i mares que protestaven i protesten pels canvis introduïts en la gestió de determinats ser-veis.
Opina que l’incompliment de compromisos i previ-sions denota que es tenen per paraules buides i amb tal capteniment es dóna un mal exemple als joves i als adults de la Ciutat; i lamenta que de totes les co-ses que ella ha plantejat, la Sra. Subirats només hagi comentat la manca d’escoles bressol.
La Sra. Mayol observa que en tota la intervenció de la Sra. Balseiro, l’única cosa comprensible és que tal regidora estigui amoïnada, cosa que no li estranya tractant-se d’un membre del Partit Popular.
Admet que ella també hauria acceptat les instal·la-cions provisionals per tal de no permetre cap escletxa que comporti deixar de fer escola pública a la Ciutat; i aclareix que la seva crítica anava adreçada a qui ha estat incapaç que, les escoles que han de començar el setembre estiguessin acabades.
També li agradaria saber quins valors hi ha darrere del finançament amb fons públics d’escoles d’elit que barren el pas als immigrants; i matisa que dintre de l’escola concertada, n’hi ha que fa una funció pública, però també n’hi ha que està fent segregació i elitis-me, de manera que, finançant-les, s’estan defensant els interessos dels poderosos.
La Sra. Subirats comparteix les consideracions de la Sra. Mayol sobre l’escola pública i l’escola concer-tada, si bé no és ara el moment d’obrir tal debat; i re-nuncia a contestar la intervenció de la Sra. Balseiro, però afirma que la despesa en l’escola bressol puja, perquè l’any 2000 s’hi esmerçaren 16,85 milions d’euros, i les previsions per al 2003 són 20,98 milions d’euros; per tant, no sap d’on treu les dades la regi-dora esmentada, però l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona està, en tot cas, obert a facilitar qualse-vol aclariment a la regidora esmentada.
3. Barcelona vola. Informe sobre l’estratègia aero-espacial i aeronàutica de la ciutat.
Es dóna per presentat i debatut aquest informe.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 5 de març de 2003 (S1/D/2003-00842), que aprova els informes del Departament de Comerç de 15 de febrer de 2002, del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de 20 de gener de 2003 i de la Direcció d’Actuació Urbanística de 10 de febrer de 2003, relatius a la lli-cència de gran establiment comercial sol·licitada per Media Mark, SA, i en dóna trasllat a la Direcció Gene-ral de Comerç de la GeneGene-ralitat de Catalunya.
