GASETA
riUNIOPAI
DE
EjAKCELONA
Núm. 14 - Any LXX 20 de maig de 1983
Es
publica
cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824 -1958PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari 18-111-1983 285
Consell Plenari 20-V-1983 299
Disposicions Generals
Organització del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments 301
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el DIVUIT DE MARC, DE MIL NOU-CENTS VUITANTA-TRES,
es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual MARAGALL I MIRA, i hi concorren els Ilms. Srs. Tinents d'Alcalde, Josep Miquel ABAD I SILVESTRE i Mercè SALA I SCHNORKOWSKI, i els Ilms. Srs.
Regidors, Pau CERNUDA I BARRIOS, Jordi VALL¬
VERDÚ I GIMENO, Felip SOLE I SABARIS, Raimon MARTINEZ I FRAILE, Rafael PRADAS I CAMPS,
Guillem SANCHEZ I JULIACHS, Francesc BOR¬
RELL I MAS, Albert SERRATOSA I PALET, Antoni COMAS I BALDELLOU, Francesc BLANCH I
TER-RADAS, Bernat LOPEZ-PINTO I RUIZ, Carles SOL¬
DEVILA I RODRIGUEZ, Maria Francesca MASGO-RET I LLARDENT, César LOPEZ I VERA, Enric
TRUÑO I LAGARES, Josep OCTAVIO I FABREGAT, Germà VIDAL I REBULL, Jordi CONILL I VALLS, Núria GISPERT I FELIU, Josep Maria SERRA I
MARTI, Josepa BAS I MARTI, Francesc OBON I
ASENSIO, Albert PONS I VALON, Ramon MARTI¬
NEZ I CALLEN, Josep THIO I DE POL, Carles
GÜELL I DE SENTMENAT, Josep MIRO I
ARDE-VOL, Josep Maria COMALRENA DE SOBREGRAU I
GAL, Jordi GUILLEN I MONTENEGRO, Frederic
RAHOLA I AGUADE i Miquel PONSETI I VIVES,
assistits per l'Ilm. Sr. Secretari general, Jordi
BAU-LIES I CORTAL, que certifica.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. MartíPagonabarraga i Garro.
Excusen llur assistència els Ilms. Srs.
Regidors, Lluís REVERTER I GELABERT, Josep
BUENO I ESCALERO, Sebastià MILLANS I ROSICH i JosepMaria PUJADAS I PORTA.
Oberta la sessió per la Presidència a les
deu hores i cinquanta minuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessió anterior, celebrada el 2 de febrer de 1983.
Abans d'entrar en el temari de la present sessió el Sr. COMALRENA significa que no ha rebut
encara l'estudi previ a la implantació del carril bus descendent al Passeig de Gràcia, que li fou promès a
la passada sessió. El Sr. ALCALDE, disposa
que, per trobar-se absent el Regidor-Conseller de Circulació, consti en acta la reiteració de la sol·licitud de tal document per part del Grup centrista.
El Sr. LOPEZ-PINTO observa també que
la Tinència d'Alcaldia de Planificació i Ordenació de
laCiutat incumplí el termini establert a l'art. 33 del Reglament d'Organització i administració municipal,
a l'hora de contestar el seu prec sobre la finca del
carrer del Marquès de Santa Ana; i després de
reiterar la seva protesta per no haver pogut expla¬
nar oralment a la passada sessió el contingut de tal
prec, inquireix per quines raons l'expedient original
no pogué ésser elevat a la Generalitat i es troba al
Tribunal Suprem. El Sr. ABAD replica que lliurà la
seva contestació per escrit tres dies després d'haver
assumit el compromís de fer-ho i que l'expedient
original fou tramès al Tribunal Suprem perquè els
recurrents hi han apel·lat la sentència desestimatò-ria dictada en primera instància per l'Audiència
Territorial.
En el DESPATX D'OFICI, el Consell Ple¬
nari ACORDA:
QUEDAR ASSABENTAT del comunicat del Grup municipal Centristes de Catalunya,
(CC-UCD), de l'li de febrer de 1983, que ha decidit de
substituir com a membre de la Comissió Municipal
Permanent, l'Ilm. Sr. Regidor Josep Maria Pujadas i
Porta per l'Ilm. Sr. Regidor Carles Soldevila i Rodrí¬
guez.
QUEDAR ASSABENTAT del comunicat
del Grup municipal Centristes de Catalunya,
(CC-UCD), del 16 de març de 1983, que ha decidit substituir l'Ilm. Sr. Josep Maria Pujadas i Porta per l'Im. Sr. Carles Soldevila i Rodríguez, en la repre¬ sentació a la Corporació Metropolitana.
QUEDAR ASSABENTAT del decrets de l'Alcaldia: del 31 de gener de 1983, que nomena
l'Ilm. Sr. Regidor Francesc Obon i Asensio, Presi¬ dent del Consell municipal del Districte X, en substitució de l'Ilma. Sra. Núria Gispert i Feliu; del 24 de gener de 1983, que nomena President de la
Ponència del Nomenclàtor i nous Monuments dels carrers de Barcelona, l'Ilm. Sr. Regidor Raimon Martínez i Fraile en substitució de l'Ilm. Sr. Regidor Miquel Ponseti i Vives, que ha renunciat a l'esmen¬
tada presidència; del 21 de gener de 1983, que
nomena consellers del Consell d'Administració de
l'Institut Municipal dels Serveis Funeraris, el Sr.
Pere Mercader i Vilardell, Director General de Pro¬ moció de la Salut de la Generalitat, i el Sr. Macià
Navas i Parra designat pel Comitè d'Empresa de l'esmentat Institut; i del 31 de gener de 1983, que
nomenen Gerent de l'Institut Municipal dels Serveis
Funeraris, el Sr. Josep Cornet i Colom, i del Servei
Municipal de Parcs i Jardins, el Sr. Rossend Termes
i Ardèvol.
QUEDAR ASSABENTAT dels decrets de
l'Alcaldia: del 8 de febrer de 1983, que designa els membres del Consell Municipal d'Esports, creat per
decret de l'Alcaldia, del 22 de desembre de 1982,
ratificat pel Consell Plenari el 2 de febrer de 1983; i del 18 de febrer de 1983, que designa l'Ilm. Sr.
Regidor Carles Soldevila i Rodríguez, vocal del
Con-sells Municipals del Medi Ambient i d'Esports, en
substitució de l'Ilm. Sr. RegidorJosep Maria Pujadas
i Porta.
QUEDAR ASSABENTAT de' l'acord de la Comissió Municipal Permanent, del 25 de febrer de
1983, que designa vocal de les Comissions informati¬
ves d'Ordenances i Reglaments generals i de Planifi¬ cació i Programació, l'Ilm. Sr. Regidor Carles Solde¬ vila i Rodríguez en substitució de l'Ilm. Sr. Regidor
Josep Maria Pujadas i Porta.
QUEDAR ASSABENTAT I RATIFICAR
l'acord de la Comissió Municipal Permanent del 23 de desembre de 1982, en quant sol·licita del Depar¬
tament de Sanitat i Seguretat Social de la Generali¬
tat, la subvenció de 20 milions de pessetes, amb
càrrec al Fons de Compensació Interterritorial -Pla
quatriennal d'inversions públiques- per a la realitza¬
ció d'un sistema de senyalització i equipament de
nous quiròfans i sala de recupferació de l'Hospital
general de la Mare de Déu del Mar.
QUEDAR ASSABENTAT I RATIFICAR l'acord de la Comissió Municipal Permanent del 25 de febrer de 1983, que atorga les Medalles d'Honor al Mèrit en les categories de Plata i Bronze, als membres del Cos de Bombers que s'indiquen.
QUEDAR ASSABENTAT dels decrets de l'Alcaldia del 18 de febrer de 1983, que disposen la
vigència de les Ordenances del Medi Ambient sobre
"Protecció de l'atmosfera", "Control de la pol·luciói
de les aigües" i "Zones naturals i espais verds".
QUEDAR ASSABENTAT de l'acord de la Comissió Municipal Permanent del 23 de desembre de 1982, que disposa la pròrroga fins al 31 de
gener de 1983, del contracte d'enllumenat públic establert amb la "Sociedad Española de Construcciones Eléc¬
tricas, S.A".
QUEDAR ASSABENTAT eje la constitu¬
ció, el 21 de febrer de 1983, de l'Empresa mixta
"Tractament i Eliminació de Residus, S.A." per a
l'explotació del servei d'eliminació, incineració i
aprofitament d'escombraries i residus sòlids urbans
pel termini de deu anys a comptar des del 1er. de
març de 1983.
El Sr. BORRELL entén que el Reglament d'Explotació de la Planta incineradora hauria d'ésser
debatut per la Comissió informativa car seria un
contrasentit que la Permanent hagi d'aprovar el cànon d'explotació sense haver discutit els criteris que el configuren.
El Sr. ALCALDE recorda que el Plenari
aprovà la constitució de l'empresa mixta i els docu¬ ments annexos i el Sr. SERRA indica que tal Regla¬
ment regula el funcionament intern de la Planta i
fixa els criteris de facturació.
El Sr. BORRELL insisteix que si es de¬
terminen en tal Reglament els principis econòmics
que configuren el preu, sembla lògic que tal Regla¬
ment hagi d'ésser aprovat per la Permanent.
El Sr. ALCALDE accedeix a tal petició
car, a jur seu, tal Reglament no entra dintre les
matèries estrictament reservades alPlenari.
QUEDAR ASSABENTAT de l'acord de la Comissió Municipal Permanent de l'li de març de
1983, que elegí com a més adient entre les ofertes
fetes per al concert d'unes operacions de crèdit per
5.900 milions de pessetes, la presentada pel "Banco Hispano Americano" i aprovà el concert de sengles operacions de crèdit per a finançar el Programa
d'Actuació 1983 - la. fase.
QUEDAR ASSABENTAT de l'acord de la
Comissió Municipal Permanent d'il de març de
1983, que accepta la cessió de l'obra de Picasso "La
dona morta", perquè sigui inclosa en el Museu Picas¬
so de Barcelona.
S'entra tot seguit en el debat de
l'OR-DRE DEL DIA:
TINÈNCIA D'ALCALDIA D'EMPRESES I SERVEIS PERSONALS
ATORGAR la Medalla al Mèrit Artístic,
en la seva categoria d'Or a l'eminent pintor,
carte-llista i escenògraf, Sr. Antoni Clavé i Sanmartí, en ocasió d'acomplir més de mig segle en la professió i
com a públic homenatge a la seva tasca internacio¬
nalment reconeguda i admirada.
ATORGAR la Medalla al Mèrit Artístic,
en la seva categoria d'Or, al pintor i gravador, Sr.
Antoni Vila i Arrufat, en ocasió d'acomplir més de
mig segle de vida professional i com a públic reco¬
neixement a la seva rellevant personalitat com a
pintor i gravador internacionalment reconeguda i
admirada.
ATORGAR la Medalla al Mèrit Artístic,
en la seva categoria d'Or, al músic, Sr. Vicens
Montoliu i Massana, "Tete Montoliu", com a públic
reconeixement per la seva aportació al món de,la
música, especialment en l'àmbit del jazz, i com a
homenatge a la seva rellevant personalitat interna¬
cionalment reconeguda i admirada.
ATORGAR la Medalla al Mèrit Artístic,
en laseva categoria d'Or, al Sr. Albert Puig i Palau,
per la seva contribució, al llarg de molts anys, al redreçament i foment de la vida cultural i artística
de la ciutat de Barcelona.
El Regidor-Conseller de Cultura, Sr.
PRADAS, presenta els quatre dictàmens anteriors
dient que les notes biogràfiques incorporades als
respectius expedients, l'exoneren d'haver de traçar
el perfil biogràfic dels guardonats, tanmateix no vol deixar de remarcar que Antoni Clavé Sanmartí, que
començà com a cartellista i escenògraf, és avui,
sens dubte, un dels noms cabdals del nostre art amb una projecció internacional indiscutible i ha mantin¬
gut una actitud cívica i de catalanitat ben notòria;
que Antoni Vila Arrufat, sobre qui l'Area de Cultura
prepara una exposició antològica, ha estat definit el
darrer noucentista i deixa darrera seu no solament un volum considerable d'obres, de les quals tenim
mostra en aquesta mateixa casa, sinó tota una
escola artística; que Vicens Montoliu i Masana ha portat el nom de Barcelona arreu del món fins al
punt d'ésser conegut a molts llocs com el pianista
català, i és l'exponent màxim del jazz llatí; que Albert Puig i Palau ha fet 4de tot en el món de la cultura des d'ajudar els intel·lectuals catalans -com
Jordi Rubió i Josep Maria de Sagarra-quan eren
perseguits per la seva significació republicana, de¬
mocràtica o liberal, propiciar després de la guerra
els primers contactes entre els intel·lectuals de diferents tendències -Ridruejo, Tovar, Lain Entral-go-, protegir pintors com Tharrats, Guinovart, o
la guerra, dels Quatre
Gats fins altres vessants
més
populars com
el
suport aJoan Manuel Serrat, de
manera que la Ciutat ha de reconèixer també les
tasques callades que difícilment es
recullen
ales
enciclopèdies i no es poden avalar amb obres
signa¬
des.
El Sr. GÜELL anticipa el vot favorable
del Grup centrista atesa la qualitat humana i artísti¬ ca dels ciutadans avui honorats, tot recomanant un criteri restrictiu en la concessió de Medalles muni¬ cipals a fi que la seva
proliferació
noles devaluí
davant l'opinió pública.
El Sr. MARTINEZ I CALLEN és pronun¬ cia en termes similars inquirint, sense cap doble
intenció, quins són els criteris seguits per a conce-dir-les havent-hi, com hi ha a la nostra terra, tantes
persones amb mèrits suficients, i quin jurat els valora.
El Sr. ALCALDE indica que l'atorgament
de les Medalles de la Ciutat ve subjecte a un
expedient que recull els mèrits dels guardonats; que
el Consistori democràtic no ha abusat pas de la facultat d'atorgar distincions; i que les quatre pro¬ postes acumulades en aquesta sessió obeeixen a la
voluntat de resoldre abans d'expirar l'actual mandat consistorial elsexpedients en tràmit.
El Sr. PRADAS confirma les paraules de
l'Alcaldia adduint la coincidència de les distincions
amb efemèrides significatives en la vida de cadas¬
cun dels guardonats ja que Clavé complirà aviat els
s'etanta anys, Vila i Arrufat els noranta, Tete Mon¬
toliu els cinquanta i Puig i Palau els setanta-cinc.
El Sr. BORRELL propugna l'establiment
d'uns criteris marc per a la concessió de les Meda¬
lles de la Ciutat en les seves diferents modalitats
per tal de garantir unes bases objectives i uniformes
en la selecció de les persones que en siguin mereixe¬
dores.
El Sr. ALCALDE subratlla la necessitat
d'estudiar amb més calma el suggeriment del Sr.
Borrell.
S'APROVEN per unanimitat els quatre
dictàmens en debat.
RESOLDRE les reclamacions presenta¬ des durant el període d'informació pública a l'Orde¬ nança municipal del Medi Ambient, sobre els Ali¬
ments i els establiments alimentàris, aprovada pel
Consell Plenari el 21 de setembre de 1982; APRO¬
VAR l'esmentada Ordenança, amb les modificacions
introduïdes; i DONAR-LI el tràmit que preveu l'art.
110 de la Llei de Règim local, en relació amb
l'art.4,5 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol.
RESOLDRE les reclamacions presenta¬ des durant el període d'informació pública a l'Orde¬
nança municipal del Medi ambient, sobre "Control
de la contaminació per agents físics", aprovada pel
Consell Plenari el 21 de setembre de 1982; APRO¬ VAR l'esmentada Ordenança, amb les modificacions
introduïdes; i DONAR-LI el tràmit que preveu l'art.
110 de la Llei de Règim local, en relació amb l'art.
4,5 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol.
El Tinent d'Alcalde President de la Co¬ missió d'Ordenances i Reglaments generals, Sra. SALA, comenta que els nous textos de les Ordenan¬
ces del Medi Ambient sobre Aliments i establiments alimentàris i sobre Contròl de la contaminació per
agents físics, recullen pràcticament la
totalitat de
les observacions presentades durant la informació
pública i foren informats per unanimitat al si de la
Comissió Municipal Permanent.
El Sr. LOPEZ-PINTO mostra la confor¬ mitat de principi del seu Grup amb el contingut
d'unes Ordenances adreçades a millorar la qualitat de vida, peró no pas amb la tramitació formal de la
referent als aliments i establiments alimentàris, do¬
nat que la Generalitat està elaborant sobre la ma¬
teixa matèria, una disposició de rang superior que
podriaentrar en conflicte amb la normativa munici¬ pal. Eormula, a més, algunes observacions
secundà¬
ries al text de l'esmentada Ordenança quant a l'esment als assecadors de pells dins l'art. 25 f) així
com quant a les especificacions tècniques de les
instal·lacions frigorífiques.
El Sr. THIO entén que les diferències de
normativa sanitària entre els municipis d'una ma¬
teixa connurbació no resulten gens positives; que
malgrat la generositat de les disposicions transitò¬
ries quant als terminis per a l'adaptació de les
botigues avui existents, en lloc de la caducitat de
les llicències atorgades abans d'entrar en vigor la
nova reglamentació, valdria més exigir l'adaptació a
la nova Ordenança per a donar llicències d'obres
majors en tals establiments.
La Sra. SALA recorda que els correspo¬
nents expedients han estat examinats dues vegades
per la Informativa i per la Permanent, on es podien
haver plantejat les qüestions ara suscitades pels Srs.
Thió i López-Pinto; que hi ha un acord amb la
Corporació Metropolitana a fi que els Municipis
adoptin la nostra normativa i s'aconsegueixi una
reglamentació uniforme en tot l'àmbit metropolità;
que el text avui aprovat serà després elevat a la
Generalitat, la qual tindrà l'oportunitat de formular
les recomanacions pertinents, però anteriorment també ha estat discutit amb els òrgans competents
de l'Administració autonòmica; i que l'Ajuntament
s'ha volgut anticipar a cobrir un buit legal en
matèria d'higiene i de sanitat alimentària.
El Sr. SERRA I MARTI remarca que
l'Ordenança sobre Aliments i establiments alimenta¬
ris és coneguda per la Conselleria de Comerç i Turisme i incorpora les disposicions dictades per la
Generalitat sobre aquesta matèria.
El Sr. LOPEZ-PINTO es dóna per satisfet
amb les explicacions obtingudes al llarg del debat i
anuncia el vot favorable del seu Grup.
S'APROVEN per unanimitat ambdós dic¬
tàmens.
APROVAR l'Ordenança municipal del
Medi Ambient sobre la Neteja; i DONAR-LI la.
tramitació que disposen els arts. 109 i 110 de la Llei
de Règim Local en relació amb l'art. 4,5 del Reial
Decret 2.115/1978, de 26 de juliol.
El Regidor-Conseller de Serveis Munici¬
pals, subratlla que la publicació, a les darreries de
1981, del Pla de neteja per al bienni 1982-1983, palesà la necessitat de concebre la neteja urbana com un fet global i coordinat ja que fins llavors es
trobava regulat per set o vuit ordenances disperses,
i fins i tot contradictòries entre si, que havien estat
superades per la realitat; que, consegüentment, la
globalitat es el principi informant de la nova orde¬
nança que intenta constituir un codi sobre la neteja
Neteja de la via pública; Neteja de la Ciutat quant a
l'ús comú especial o privatiu i manifestacions públi¬
ques al carrer; Recollida de deixalles; Recollida,
transport i abocament de terres i runes; Recollida i
transport de residus industrials i especials; i Tracta¬
ment i eliminació de residus sòlids; que aquesta
sistematització representa una innovació i s'ha basat
en les Ordenances anteriors, en el dret ambiental comparat, especialment en els aspectes preventius,
en les experiències d'altres ciutats com Madrid o
París, i en l'anàlisi de la problemàtica de Barcelona;
que el nou text s'adapta a la realitat ciutadana, a
l'experiència obtinguda en tres anys de gestió i a les tècniques que s'albiren en el futur, i té un caràcter
fonamentalment preventiu i una preocupació per l'eficàcia defugint tecnicismes i preceptes de difícil compliment, i evitant d'ubicar les actuacions en un
determinat organigrama municipal; que s'ha procu¬ rat trobar un articulat ben entenedor per als ciuta¬
dans, particularment en matèria de sancions la tipi¬
ficació de les quals, malgrat el caràcter fonamen¬ talment preventiu de l'Ordenança, ha estat presidida per un criteri d'exemplaritat per a poder reprimir
les conductes més incivils obligant-les, a més de la
sanció, a reparar el mal causat amb la possibilitat
d'execució substitutiva per part de l'Administració,
els costos de la qual es carregaran a l'infractor, com
ja esfa enmatèria de solars.
Acaba remarcant que l'aplicació de la
nova Ordenança es convertirà en una ocasió de
diàleg amb els ciutadans i per això s'ha començat la preparació d'un fulletó que divulgui el contingut del
nou text i en destaqui els trets fonamentals.
El Sr. LOPEZ-PINTO opina que l'obliga¬ ció imposada en l'art. 34,2 als propietaris dels passatges particulars es massa dràstica i en demana
la supressió igualment que la de la taxa prevista en el paràgraf següent del mateix article, la qual
podria compensar-se incrementant l'arbitri de tinen¬
çad'animals domèstics.
El Sr. SERRA I MARTI aclareix que la
Comissió Informativa, a proposta de l'Area de Ser¬ veis Municipals, decidí la supressió dels paràgrafs 2, 3 i 4 de l'article citat pel Sr. López-Pinto.
S'APROVA per unanimitat l'Ordenança
sobre laNeteja.
INFORME sobre la política sanitària mu¬
nicipal.
CREACIÓ d'una institució municipal do¬ tada de personalitat jurídica i patrimoni propi, deno¬ minada Institut Municipal d'Assistència Sanitària per
a la gestió de tots els serveis hospitalaris i d'assis¬
tència mèdica primària, actualment integrats a la
Subàread'Assistència Sanitària que es declara extin¬
gida com a tal.
Aquest punt es concreta en la següent
proposta informada per la Comissió Municipal Per¬
manent:
CREAR una institució municipal dotada de personalitat jurídica diferenciada i patrimoni propi, denominada "Institut Municipal d'Assistència Sanitària", per a la gestió directa de tots els serveis
hospitalaris d'assistència mèdica primària de l'Ajun¬
tament, actualment integrats en la Subàrea d'Assis¬
tència Sanitària, que es declara a extingir
com a tal;
APROVAR els Estatuts de l'esmentada Institució; INTEGRAR en l'Institut Municipal d'Assistència Sa¬
nitària els Centres: Hospital General de la Mare de Déu del Mar, Hospital General de la Mare de Déu de
l'Esperança, Centre Geriàtric Municipal, Institut
Municipal de Psiquiatria d'Urgències, Centre Quirúr¬ gic d'Urgències, Dispensari de la Universitat, Dis¬ pensari del Besòs, Dispensari de Sant Andreu, Dis¬ pensari d'Horta, Dispensari de Via Favència, Dispen¬
sari del Taulat, Dispensari de les Corts, Dispensari
deDalmases, Dispensari i Farmaciola de la Plaça de Sant Jaume i Dispensari de Mercabarna, Centre de
Planificació Familiar de la Plaça d'Espanya i Cen¬
tre de Planificació Familiar de Torre Llobeta, Hos¬
pital de Dia i Assistència Domiciliària, Escola Uni¬
versitària d'Infermeria, Escola de Formació Profes¬ sional (branca sanitària), Unitat Docent de Medicina
Familiar i Comunitària i Institut d'Investigació Mè¬
dica; TRANSFERIR ala novaInstitució, sense perju¬
dici de la seva facultat organitzadora reconeguda en els esmentats Estatuts, els altres òrgans auxiliars
que integren actualment la Subàrea d'Assistència
Sanitària i que són: Oficina de la Coordinació de
Serveis, Secretaria Tècnica, Unitat Operativa d'As¬
sistència Sanitària,Negociat d'Assistència Sanitària, Oficina de Personal, Servei d'Intendència Hospitalà¬
ria, Oficina d'Obres i Instal·lacions en Edificis de
Sanitat, Direcció Superior d'Assistència Primària,
Jefatura d'Infermeria d'AssistènciaPrimària i Servei
d'Ambulàncies; AUTORITZAR l'Alcaldia, a l'empara
de l'art. 21 del Reglament d'Organització i Adminis¬ tració d'aquest Municipi, per: a) desenvolupar els presents acords dictant les disposicions adequades
per a l'adscripció del personal a la nova Institució i
per a transferir-li els béns i mitjans econòmics que han de constituir el seu patrimoni, amb la reserva
que la transferència dels béns immobles es farà
mitjançant l'adscripció en ús, regulada per l'art. 78,3
de l'indicat Reglament; b) atorgar amb l'Institut, una
vegada s'hagin constituït els òrgans de govern i administració, el conveni de col·laboració a què es refereix l'art. 28 dels seus Estatuts, amb la finalitat
de regular l'adscripció a l'Institut dels funcionaris
municipals que actualment presten servei en els
Centres i Organs que li són transferits; i, c) rea¬ litzar els actes i negocis jurídics de tota mena que
calguin per a l'efectivitat dels precedents acords.
El Regidor de Sanitat, Sr. SOLE, comen¬ ça precisant que la seva exposició se centrarà, per
una banda, en la política sanitària estricta, i per
l'altra, en la gestió económico-administrativa mar¬
ginant conscientment els aspectes de promoció de la
salut i del medi ambient, malgrat ésser les activi¬
tats més pròpies dels municipis i, alhora, les menys dotades econòmicament.
Indica que l'activitat assitencial queda
englobada dintre les típiques del sector públic, però
en el marc de l'Administració municipal, que no té
unes obligacions legals directes en matèria d'assis¬
tència sanitària, sembla plena de sentit la conside¬
ració de les variacions dels costos i de les seves
implicacions en l'economia municipal; que en aques¬
tes circumstàncies, l'objectiu prioritari no ha d'ésser
incrementar els nivells d'assistència, sinó encarrilar el nivell del dèficit; que els aspectes polítics i econòmics no són coincidents i arriben a ésser
contraposats; que si bé els nostres recursos no són
ilimitats i, consegüentment, cal racionalitzar-ne
l'ús, una gestió bona econòmicament que redueixi els
dèficits i els impostos, pot comportar una mala
política sanitària; que en assumir les seves responsa¬ bilitats dintre l'Area de Sanitat, plantejà conjunta¬
ment la problemàtica dels Hospitals municipals amb la de la resta d'hospitals públics o benèfico-privats
de Barcelona, car llurs pressupostos superaven els de
tots els Ajuntaments de Catalunya amb un dèficit creixent i un nivell desigual d'assistència, no gaire
satisfactori, i l'Ajuntament tenia uns compromisos
de gestió amb l'Hospital Clínic, amb el de la Creu
presenta-ven un endeutament progressiu, problema comú a
tots els hospitals europeus; que les conversacions desembocaren en l'acceptació d'un Consorci hospita¬
lari a fi d'aconseguir un nivell d'atenció equilibrat i
uns concerts globals amb la Seguretat Social, per acabar amb la discriminació entre hospitals pobres i hospitals rics; que ensems s'intentà la creació d'una
empresa de serveis hospitalaris (banc de sang, inten¬
dència, neteja, bugaderia, parc de farmàcia, etc.),
per tal d'abaratir costos i d'obtenir uns serveis més
eficients; que com que els compromisos assolits al
respecte amb el Ministre competent no es conside¬ raren després vinculants per part del seu successor i
alhora l'Insalud i els serveis sanitàris públics foren
traspasats a laGeneralitat, es mantingueren conver¬ sacions amb la Conselleria de Sanitat; que el primer
acord aconseguit afecta a la zonificació i coordina¬
ció dels serveis d'urgències hospitalàries aBarcelona que queda dividida en quatre grans sectors atesos
respectivament pels hospitals de la Vall d'Hebron,
Clínic, del Mar i de Sant Pau i dos subsectors
corresponents als hospitals de l'Esperança i de la
Creu Roja, però la posta en marxa d'aquest pla, està
condicionada per dificultats d'educació ciutadana i pel desplegament del mapa sanitari; que simultània¬
ment es gestionà amb la Generalitat la creació, a la Prosperitat, d'un centre de salut (entès com un lloc
on es dóna assistència sanitària integral, és a dir,
que cobreix totes les contingències sanitàries); i que tal projecte, estudiat a fons durant un any amb
l'ambició de trobar un model pilot que, un cop avaluats resultats i costos, serveixi d'alternativa a l'assistència primària, s'ha ajornat per dificultats internes de la Generalitat i per canvis de prioritats
dins l'Ajuntament, però segueix tenint plena vigèn¬
cia: espera, doncs, veure'l realitzat ateses les de¬
claracions dels responsables de l'assistència
extrahospitalària de la Generalitat.
Continua dient que per encàrrec dels
fiscals de perillositat social, l'Ajuntament assumí la
coordinació de la lluita contra la drogodepedència, a fi d'elaborar un cens de recursos disponibles i d'uni¬
ficar criteris de tractament però la tasca, que no ha
tingut uns resultats gaire brillants, supera l'àmbit
municipal i per això es oportú traspassar-ne la responsabilitat a la Conselleria de Sanitat a la qual
l'Ajuntament seguirà oferint el seu ajut en la mesura
de les seves possibilitats; que s'ha arribat també a uns acords quant al desplegament del mapa sanitari,
que convindria fer arribar atotsels Regidors,on per
primera vegada es planifica de manera adient la
sanitat a la Ciutat; que aquest treball, pel qual
regracia tot l'estament sanitari ciutadà, aporta una
informació sobre la procedència del pacient i sobre la naturalesa de les intervencions quirúrgiques, que és inestimable per a la planificació hospitalària de
la Ciutat; que per a coordinar les urgències es creà el Servei d'Informació Sanitària el qual ha tingut ! molt bona acollida a la Ciutat i a tot Catalunya; que
en l'acord-marc sobre assistència psiquiàtrica, la
Diputació assumeix la responsabilitat de tal servei
dintre la Ciutat, però l'Ajuntament aporta l'Hospital
d'Urgències Psiquiàtriques, les funcions del qual es
troben actualment en estudi; que la penúria d'equi¬
paments dels barris obligà a subvencionar equips d'higiene mental i assistència psiquiàtrica infantil,
però el balanç d'aquesta política, que ha provocat constants conflictes, no és positiu, i això l'equip que el succeeixi, haurà de tenir-ho present; que per les mateixes raons es muntaren centres de planificació
familiar a Torre Llobeta, a la plaça d'Espanya i a la Sagrera, el darrer dels quals presta també atenció a la higiene materno-infantil i a la profilàxi dels
parts; que mitjançant reunions periòdiques amb les
Caixes d'Estalvis, es poden coordinar les accions relatives a les inversions sanitàries, a l'examen
preescolar, al cens de sang, a la instal·lació de
Centres sanitàris o a la seva recuperació per part de
l'Ajuntament com es féu en cas dels Dispensaris
blancs; que la participació ciutadana en els centres hospitalaris i la concreció dels drets dels usuaris, és
un problema encara no ben resolt enlloc del món
excepte, potser, Canadà; que l'existència d'una de¬ manda sempre creixent d'asssistència geriàtrica i la
insuficiència de recursos per a atendre-la, exigeix un programa que supleixi els aspectes assistencials
dels problemes de la tercera edat i la definició de
funcions entre les residències i els hospitals gerià¬
trics; que tanmateix, fins ara només s'ha rebut algun
ajut per part del Fons Nacional d'Assistència Social,
peròno pas de la Seguretat Social; que cal mantenir els tres o quatre dispensaris que presten un servei
eficaç d'urgències o que es troben en zones sense
equipaments sanitaris perquè el pla de construcció
de nous Centres de sanitat de l'Insalud tardarà uns
sis anys a portar-se a terme; que en cosa de setmanes espera obtenir de la Generalitat la inte¬
gració de la beneficència municipal i del Patronat
d'Assistència Mèdica als Empleats Municipals en el règim general de la Seguretat Social.
Recorda que l'any 1979 els Hospitals
municipals, alguns dels quals eren governats en
règim assambleari, eren un desori: es trobaven des-capitalitzats, no tenien plantilla ni pressupost sufi¬
cient ni horaris definits, hi regia un sistema de
suplències que produïa uns costos difícilment con¬
trolables, l'absentisme laboral era altíssim i el per¬ sonal no tenia cap mena de disciplina, la brutícia sortia per tot arreu; que al del Mar vivien, pagant
lloguer, seixanta persones que entorpien la vida hospitalària i un 50 % dels malalts eren tuberculosos
crònics; que les interferències de les Juntes de
govern creaven constants conflictes, raò per la qual
es cremà successivament el personal gerencial -que
es va haver d'improvisar perquè no es troben fàcil¬
ment economistes que tinguin alhora un concepte
gerencial i sanitari-; que decidit el manteniment
dels llits heretats, tot i no ésser una competència
municipal estricta, calia posar-los*en el
nivell
assis-tencial òptim i aquest esforç s'evidencià en
la
inversió de 1.000 milions en quatre anys i en la
transformació soferta per l'Hospital de l'Esperança,
catalogat pels visitants forasters entre els millors
d'Europa, nivell que no ha pogut aconseguir encara
l'Hospital del Mar per causa de l'explosió de gas del
juny de 1981; que l'intent de remodelació hospitalà¬
ria municipal provocà a Peracamps i Maternologia (hospitals monotemàtics de costos molt
elevats)
conflictes generatsen oposar-se a la dinàmica inter¬
na hospitalària fins llavors vigent que era fruit dels
interessos del personal sanitari i no de les necessi¬
tats de la població o de la demanda de serveis però
tals conflictes han quedat, en bona part, resolts per la Llei d'Incompatibilitats que incideix sobre el personal de tals Centres. Remarca, seguidament,
que les característiques específiques de l'assistència
hospitalària aconsellen la creació de l'Institut Muni¬ cipal d'Assistència Sanitària, primer pas per a la
creació del Consorci hospitalari de la Ciutat i que
persegueix també la reducció de la plantilla
funcio-narial ja que les baixes seran cobertes per contrac¬
tes laborals; que l'assistència sanitària representà el
1982 més de 5.697 milions de pessetes, és a dir un
11,6% dels costos de l'Ajuntament, si bé aquest
percentatge tendeix a disminuir lleugerament en termes relatius; que els índexs de persones per llit
(2,66 al Mar i 2,31 a l'Esperança) són elevats però
encara resulten inferiors als dels Hospitals de la Seguretat Social, i de Sant Pau; que el flux d'inver¬
sions hauria de situar-se entorn del 5% del Pressu¬
post hospitalari amb un màxim del 8%.en els hospi¬
més fatigoses ha estat la intervenció en el redreça¬
ment econòmic dels hospitals de Sant Pau i de la
Creu Roja, que presentaven uns dèficits acumulats de 5.000 i 300 milions de pessetes, respectivament;
que l'Area de Sanitat subvenciona l'Escola de For¬ mació Professional, els Centres d'higiene mental, el
Centre materno-infantil de la Sagrera i el Dispensa¬ ri Ribas així com l'Escola d'Infermeria; que la vincu¬
lació de l'Hospital del Mar i de la Universitat
Autònoma de Barcelona genera uns costos suplemen¬ taris; que es fa imprescindible la integració en ei
Laboratori municipal del Centre d'Investigacions Mèdiques Dr. Turró; que els llits disponibles són
1.112 i els costos dels hospitals municipals importen 4.890 milions de pessetes mentre que de i'Insalud
se'n reben 1.532; que els Dispensaris vénen a costar
276 milions de pessetes més i són atesos per 135 persones; que els llits de traumatologia són ara 67
enfront dels 53 que tenia Peracamps mentre que els
destinats a maternologia són 34 però no cal augmen¬
tar-los perquè es troben infrautilitzats; que el cost
per dia i llit, comptant amb una ocupació del 70%,
oscil·la entre les 14 i les 16.000 pessetes; que el
dèficit real d'explotació se situa entorn al 81% dels
ingressos però amb el nou concert amb la Seguretat
Social pot quedar reduït al 72,63%; i que els preus
del concert amb I'Insalud ha passat de les 5.162
pessetes del 1979a les 9.646 d'ara.
Acaba dient que el seu informe arriba en
un moment inoportú perquè vivim en un període electoral però que, tot i això ha procurat ésser
objectiu, defugint el triomfalisme; que el seu pas
per l'Area de Sanitat no haurà estat debades si ha contribuït a fer més planer el camí a l'equip que el
substitueixi, sigui qui sigui el vencedor de la contesa
electoral; que en tot moment hp procurat estar al
servei del seu poble i això el disculpa dels errors
comesos; i que li reca de no haver reeixit a complir
un deure amb el poble català: la recuperació de la memòria històrica reflectida en el monument del
Fossar de la Pedrera i el trasllat a ell de la tomba del President màrtir, Lluís Companys:
encomana,
doncs, aquesta tasca a algun dels Regidors que
tornin a ésser elegits.
Els aplaudiments dels Regidors dels grups integrats en l'equip de govern, rubriquen les
darreres paraules del Dr. Solé i Sabarís.
El Sr. MARTINEZ I CALLEN es mostra
emocionat per la intervenció del Sr. Solé, malgrat mantenir una actitud de discrepància en molts
punts, ja que estima haver sentit un informe honest;
lamenta però que la manca d'informació en
què
durant quatre anys l'Area de Sanitat ha
tingut al
Consistori,
hagi induït una valoració de la gestiómunicipal més negativa en base a la lectura de la premsa i a les crítiques escoltades dels companys de professió. Subratlla que en quatre anys no s'ha tingut
cap debat sobre la política sanitària municipal i el
d'avui s'ha centrat en el vessant
sanitario-assisten-cial; que la documentació al respecte distribuïda
ahir mirava el futur però no pas l'experiència ante¬
rior i això li sembla propi de la ciència-ficció perquè
no se sap encara qui governarà
durant el proper
quatrienni; que el debat d'avui calia haver-lo tingut quan es plantejaren els conflictes de la supressió de l'Institut de Maternologia o del Centre de Pera¬ camps però s'ha ignorat la voluntat, per part de
l'oposició, de col·laborar; i que assumeix plenament
el desig del Sr. Solé quant al monument del Fossar de la Pedrera.
El Sr. BLANCH, després d'expressar també la seva emoció per les darreres paraules del
Sr. Solé, indica que la creació de l'Institut
Municipal
d'Assistència Sanitària és imprescindible per a tre¬ ballar eficaçment en el camp sanitari; que troba
molt encertat l'enfocament donat a la qüestió del
personal sanitari car per les característiques especí¬
fiques dels seus serveis, no pot rebre el mateix tractament que l'administratiu; que efectivament,
els esforços municipals quant a la lluita contra la
drogodependència, als Centres de salut, al mapa sanitari i als Centres de planificació familiar han de trobar justa correspondència en altres instàncies
administratives; que cal parar molta atenció a l'as¬
sistència geriàtrica i als llits terminals; i que el seu
Grup, conscient de la necessitat de dotar d'instru¬ ments de gestió més eficaços la sanitat
municipal,
votarà favorablement la creació de l'Institut Munici¬
pal d'AssistènciaSanitària.
El Sr. MIRO, exterioritzat el seu respec¬
te i la consideració per la categoriaprofessional del
Dr. Solé, que en tot moment ha demostrat la volun¬
tat de servir realment Catalunya, centra la seva intervenció en el document, distribuït al Consistori,
intitulat "Aproximació a la política
sanitario-assis-tencial de l'Ajuntament per al període 1983-1987", i diu que un mes i mig abans de les eleccions,
que
probablement canviaran els rectors del Municipi, no
li sembla correcte definir les directrius sanitàries i
introduir canvis substancials en l'Area de Sanitat;
que les funcions municipals en el camp d'assistència
sanitària han quedat desfasades pel règim de Segu¬ retat Social, pels traspassos de competències sanità¬
ries a la Generalitat i per la insuficiència del marc
legal i tot això forçava una reflexió sobre el paper del Municipi en el camp sanitari però el document citat no concreta enlloc quines són les funcions que
l'Ajuntament ha d'assumir dintre l'àmbit sanitari i es
limita a expressar la voluntat de desenvolupar
una
política sanitario-assistencial a través d'uns hospi¬
tals i d'uns dispensaris subjectes a remodelació,
sense justificar en cap moment l'esquema elegit;
que
a juí seu, l'Ajuntament, en matèria sanitària ha de
procurar que es doni una bona assistència estesa a
tots els ciutadans però això no predetermina si
l'Ajuntament ha de gestionar hospitals o si serien
més adients uns concerts com el defensats per a la
integració de la beneficiència en la Seguretat So¬
cial; que enlloc de crear un institut per a atendre
una petita parcel·la de població amb costos molt
alts, tal vegada serien preferibles accions que millo¬ rin el conjunt de l'assistència sanitària a la nostra
Ciutat; que no s'explica tampoc per quines raons els dispensaris municipals es poden convertir en ambu¬
latoris de la SeguretatSocial però els hospitals
no es
poden integrar en la seva xarxa hospitalària; que la
creació de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitଠria comporta sostreure al control democràtic de
l'Ajuntament una Area important que consumeix uns
recursos substanciosos, ja que l'autofiscalització no
garanteix pas la transparència ni quant a la gestió ni
quant a la utilització dels recursos assignats.
Clou la seva intervenció demanant: 1)
que la creació de l'Institut Municipal d'Assistència
Sanitària es posposi fins després de les eleccions; 2)
que prèviament es presenti un estudi que defineixi,
de forma conceptual, orgànica i funcional, el paper de l'Ajuntament en l'àmbit de la Sanitat; i 3) que l'auditoria sobre els centres hospitalaris municipals
es realitzi abans de la constitució del nou organis¬ me.
El Sr. THIO se suma a les expressions de
respecte envers la figura del Dr. Solé, tot
ponde-rant-ne la catalanitat i la bona disposició que sem¬ pre ha trobat en ell. Comenta després que l'informe
dels serveis, la qual cosa passa per la motivació i
per la responsabilització del personal; que la política seguida amb el personal sanitari no ha estat encer¬
tada i la solució de la Llei d'Incompatibilitats
-esmentada pel Regidor-Conseller de l'Area- pot con¬ duir a l'abandó dels organismes hospitalaris públics
per part de la gent més qualificada professional¬
ment, i de retop a una minva en la qualitat dels
serveis prestats; que el tracte humà donat al pacient
és deficient i massificat; que l'ambient (neteja i manteniment) de les instal·lacions públiques sanità¬
ries és molt deficient; que la fórmula de la fundació
pública, tot i no tenir encara un criteri definitiu
sobre la qüestió, no li sembla pas el millor sistema
per a agilitar els serveis sanitaris i per tant la
proposta en tal sentit, resulta inoportuna atesa la possibilitat d'un canvi en el govern municipal i és, a
més, inadequada perquè en els organismes autònoms l'oposició queda marginada i això no facilita pas el control i la transparència en la gestió. Consegüent¬ ment, amparant-se amb l'art. 35 del Reglament d'Organització i Administració municipal demana,
amb poca fe perquè el precepte ha estat ignorat en
altres ocasions pel govern municipal, que la creació
de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària quedi sobre la taula fins després de les eleccions.
El Sr. GÜELL precisa que el suport del
seu grup a la creació del nou ens s'ha d'entendre
supeditat a la introducció d'una fórmula que asseguri
en tot cas la participació en l'oposició dels organs del govern; i que no prejutja l'aprovació dels Cen¬
tristes a les directrius de la política sanitària futu¬
ra.
La Presidència demana que el debat se centri en l'informe de gestió donat pel
Regidor-Conseller de Sanitat, i en la creació de la nova
institució municipal, deixant de banda les orienta¬ cions de futur dela política sanitària.
El Sr. MIRO entén que l'Institut té una
perspectiva de futur i per tant la recomanació de la
Presidència no té gaire sentit.
El Sr. ALCALDE replica que el Sr. Miró, que és DirectorGeneral d'Afers interdepartamentals
de la Generalitat, pot fer les observacions de futur que consideri oportunes però, en la seva opinió, el
debat s'hauria de circumscriure a l'informe de gestió
donat per l'Area i al dictamen de creació de l'Insti¬
tut Municipal d'Assistència Sanitària que és una
vella aspiració dels centres sanitaris municipals i arriba al Ple després d'un llarg procés de maduració.
, El Sr. MIRO deixa constància que es
troba al Saló en la seva condició de Regidor munici¬ pal i no per altres càrrecs.
La Sra. SALA respon les anteriors inter¬
vencions dient que l'Area ha volgut oferir, tota la
informació de què disposava; que el Sr. Miró ha donat una visió molt centralista de l'assistència
sanitària però a juí seu no és convenient tenir-la concentrada en unes mateixes mans, cosa que aniria en detriment de la qualitat, i seria un error
subsu-mir-hi tots els centres heretats, els quals han d'ésser
rendibilitzats i adaptats als moments actuals; que
l'atenció sanitària a la majoria de la població es
canalitza a través de la Seguretat Social però com¬
peteix als Municipis prestar-la als titulars de targe¬ tes de beneficència a través dels dispensaris munici¬
pals els quals es procura integrar dintre la xarxa
d'ambulatoris de la Seguretat Social per a evitar
diferències entre uns i altres malalts; que quant a
l'assistència hospitalària, l'objectiu és mantenir la
gestió dels hospitals municipals però garantir-ne el finançament mitjançant concerts correctes amb la Seguretat Social, amb el Patronat d'Assistència
Mèdica als Empleats Municipals, pels serveis pres¬
tats als funcionaris, i amb el mateix Ajuntament per les atencions als titulars de les targetes de benefi¬
cència; que la constitució del Consorci hospitalari
de la Ciutat no trencarà la gestió diferenciada
traçada enl'esquema anterior ni la tradició
assisten-cial de l'Ajuntament; que una visita als nostres
hospitals hauria dissipat les reserves d'alguns Regi¬
dors quant al tracte que reben els malalts; que el
nou Institut permetrà conèixer millor els costos
hospitalaris i culmina tot un procés de maduració
que no es pot interrompre pel moment electoral que
vivim; i que durant l'època de gestió centralitzada l'oposició ha contribuït a perfilar des del Plenari la política sanitàrio-municipal i per tant sembla lògica
la seva presència en el Consell d'Administració del nouens.
El Sr. ALCALDE en resposta a la petició
de deixar sobre la taula el dictamen sobre l'Institut
Municipal d'Assistència Sanitària, declara la urgèn¬
cia de tal dictamen a l'empara dels arts. 201 del
Reglament d'Organització, funcionament i règim ju¬
rídic de les Corporacions locals i 35 del Reglament
d'Organització i Administració municipal. Indica
també que és molt convenient la distribució, dema¬
nada pel Sr. Solé, dels treballs del mapa sanitari, i que s'accelerarà la realització del monument del Eossar de la Pedrera als Immolats per Catalunya.
El Sr. MIRO demana l'obertura d'un se¬
gon torn de rèplica; però la Presidència tot enume¬ rant les intervencions escoltades al respecte, insis¬ teix en la conveniència de passar ala votació.
El Sr. THIO demana que s'obri un torn sobre la urgència del dictamen i el Sr. ALCALDE
precisa que els Regidors tenen la facultat de dema¬
nar que un dictamen quedi sobre la taula, però els
preceptes reglamentaris abans esmentats reserven a l'Alcaldia la facultat de declarar-lo d'urgència i sotmetre'l a votació.
El Sr. MIRO demana que consti en acta la seva protesta per no haver-se obert un segon torn
de rèplica i per l'actitud de l'Alcaldia de guillotinar la discussió; i la Presidència hi accedeix.
S'APROVA el dictamen sobre la creació
de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària amb el
vot en contra dels Srs. Borrell, Comas, Pons, Martí¬
nez i Callén, Thió i Miró.
El Sr. COMAS explica el vot negatiu emès pel seu grup deixant constància que no hi ha
hagut el procés suficient de construcció en el temps
de la proposta; i que la urgència és una apreciació
subjectiva de l'Alcaldia.
El Sr. ALCALDE agraeix l'exposició del
Regidor-Conseller de Sanitat, que ha estat un model d'informe de gestió, expressant, alhora, l'esperança que el Sr. Solé segueixi estretament lligat a les
tasques sanitàries de la Ciutat.
S'incorpora a la sessió l'Ilm. Sr. Regidor Manuel GOMEZ I ACOSTA.
MODIFICAR parcialment la plantilla de funcionaris d'aquest Ajuntament, aprovada pel Con¬ sell plenari el 14 de març de 1980 i modificada pels acords posteriors de 23 de desembre de 1980, 30 de juny de 1981 i 5 de novembre de 1981, amb les
1) Amortitzar 15 places de Tècnic Supe¬
rior de Medicina
2)Crear-ne 15 de Tècnic Superior d'Informàtica. 3) Establir com a titulació d'accés a la
categoria de Tècnic Superior d'Arquitectura i En¬ ginyeria, a mésde la d'Arquitecte Superior, totes les branqueso especialitats de la d'Enginyer Superior.
4) Ampliar les titulacions d'accés a la categoria de Tècnic Superior d'Educació incloent-hi
totes les branques o especialitats de Llicenciat en Eilosofia i Lletres.
La Sra. SALA comenta breument el con¬
tingut d'aquest dictamen que no suposa cap
ihcre-ment de la plantilla i que en el primer punt es
justifica per la necessitat d'informatitzar elsserveis
municipals.
El Sr. BORRELL es considera "capitis-disminult" per manca d'informació tot remarcant que els Regidors han de saber quan realment s'am¬
plia la plantilla municipal, acabant d'una vegada
amb la discrepància entre la plantilla teòrica i la real, mitjançant els reajustaments pertinents car no
té sentit que en un grup, com són els tècnics
superiors de medicina hi hagi un sobrant de 46
places per cobrir, el qual es va reduint a mesura que
es volen ampliar altres especialitats del mateix nivell retributiu. Creu, doncs, necessari un
reajusta-ment de la plantilla teòrica a la real, distinció
només explicable pel que fa a les vacants, com les produïdes per jubilació, que es vulguin cobrir en un
termini relativament curt.
El Sr. PONSETr comparteix la preocupa¬ ció del Sr. Borrell i opina que 1' expedient és coix
perquè comença amb una petició d'augmentar gra¬ dualment la plantilla del Centre Ordenador Munici¬
pal en 25 Tècnics Superiors, 11 de Mitjans i 4
d'Auxiliars però després la Coordinació de Personal
limita l'ampliació a la primera categoria sense ex¬
plicar el motiu, i afegeix altres pronunciaments que
no tenen res a veure amb la petició inicial i que resulten paradoxals com ho és el facilitar l'accés a la plantilla a titulacions d'Enginyeria (Enginyers
tèxtils o de telecomunicacions, per exemple) que no
guarden cap relació amb els càrrecs directius que
s'ocuparan; creu necessari, doncs, definir uns crite¬ ris al respecte que garanteixin la correspondència
entre la titulació, i els càrrecs i les prefectures
a
proveir.
El Sr. GÜELL anuncia que el seu Grup,
en concordància amb la postura adoptada
a la Co¬
missió municipal permanent, aprovarà el dictamen. La Sra. SALA contesta que el procés de
reorganització interna i d'adequació de les persones
als llocs de treball produeix vacants de determina¬
des categories; que per això la plantilla real és
inferior a la pressupostària i aquesta
a la total
aprovada; que la readaptació de la plantilla (sobre la qual s'està treballant) a les vacants produïdes i que
no cal cobrir, hauria de ser objecte d'una discussió
més llarga; i que la plantilla s'obre a totes les
especialitats d'Enginyers a fi que l'especialitzacióno
provingui de la titulació sinó del concurs-oposició celebrat en cada cas, les bases del qual concretaran
la titulació exigida.
El Sr. PONSETI es reafirma en la seva
posició perquè els aclariments donats per la Sra. Sala no consten per escrit a l'expedient i
podria
donar-se el cas, per exemple, que
un enginyer de
telecomunicacions arribi a dirigir un servei de dis¬
seny urbà.
El Sr. ALCALDE puntualitza que el dic¬
tamen no regula la forma de proveir les prefectures.
S'APROVA el dictamen amb el vot en
contra dels Srs. Rahola i Ponsetl.
IMPOSAR al funcionari Sr. Adolf Azoy i
Sabata, en virtut de l'expedient instruït a aquest fi,
la sanció de separació definitiva del servei per la
comissió de les faltes molt greus d'infidelitat quali¬
ficada i greu en el compliment del càrrec que li fou
encomanat, abandonament del servei i falta de
pro-bitat moral, d'acord amb allò que es disposa en els
paràgrafs l,f) i 4 de l'art. 54 del Reial Decret
3046/1977, de 6 d'octubre.
El Sr. MARTINEZ I FRAILE, donada la
seva condició de Regidor de Personal durant la instrucció d'aquest expedient, destaca que les actua¬ cions practicades proven que durant la situació de
prolongada baixa, l'expedientat va seguir atenent
feina particular, i que li és imputable la negligència
en la direcció del servei d'oto-rino-laringologia de
l'Hospital del Mar, que tenia confiada.
El Sr. BLANCH opina que les expressions "infidelitat qualificada" i "falta de probitat moral" són massa dures i propugna un redactat més humani¬
tzat alhora que fa notar que gran part de les
denúncies incorporades a l'expedient semblen escri¬
tes per una mateixa mà: consegüentment, el
seu
Grup s'abstindrà en la votació del dictamen.
El Sr. MARTINEZ I CALLEN, havent
advertit que la seva intervenció no vol qüestionar la
potestat disciplinària de l'Ajuntament sobre els seus
funcionaris, especialment quan ocupen càrrecs de responsabilitat, pensa, després de llegir l'expedient,
que la sanció que es proposa i els termes que s'usen
en la proposta són excessivament durs; que la dete¬ rioració funcional del servei no sembla totalment
imputable a l'expedientat; i que la manca de probi¬
tat moral s'ha de demostrar fefaentment. En conse¬
qüència, si no es modifica l'enunciat de la proposta i
fins i tot si no s'atenua la sanció, el seu Grup votarà
en contra.
El Sr. PONSETI assenyala que llegides les al·legacions de l'expedientat, el seu Grup també votarà en contra si no es rebaixa la sanció.
El Sr. ALCALDE, d'acord amb els dos
Tinents d'Alcalde i atès el quòrum qualificat exigit per a l'aprovació de la proposta, disposa què
l'as-sumpte quedi sobre la taula perquè els arguments
adduïts al llarg de la discussió per persones que
tenen la mateixa professió que l'implicat, són for¬
mals i no convé deixar sense sanció les faltes
comeses.
QUEDA, doncs, SOBRE LA TAULA el
dictamen en debat.
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I SERVEIS GENERALS
INFORME sobre l'evolució del dèficit
municipal, i la seva possible cobertura.
El Regidor-Conseller de Finances, Sr.
SANCHEZ I JULIACS, abans d'entrar en matèria, anuncia el propòsit d'evitar que el debat se centri en les xifres i de posar l'èmfasi en la política seguida
en relació al dèficit municipal i les previsions al
