ACTA DEL PLENARI
DEL CONSELL DE CIUTAT
Saló de Cent, 4 de juliol de 2017, 18:00 hores
Presidència:
Excm. Sr. Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona.
Vicepresidència Primera:
Sra. Montserrat Morera
En representació dels grups municipals:
Sra. Gala Pin, en representació del Grup Municipal de Barcelona en Comú
(BComú); Sr. Raimond Blasi, en representació del Grup Municipal
Demòcrata (PDeCAT); Sra. M. Magdalena Barceló, en representació del
Grup Municipal de Ciutadans (C’s); Sra. Àngels Esteller, en representació
del Grup Municipal del Partit Popular.
En representació dels consells ciutadans de districte
Sr. Joan Bordetas, en representació del Consell Ciutadà del Districte de
l’Eixample; Sr. Salvador Barrau, en representació del Consell Ciutadà del
Districte de Gràcia; Sr. Jordi Gras, en representació del Consell Ciutadà del
Districte de Sant Martí; Sr. Enric Sánchez, en representació del Consell
Ciutadà del Districte de Ciutat Vella.
En representació dels consells sectorials de la ciutat
Sr. Rodrigo Araneda, en representació del Consell Municipal de LGTBI i del
Consell Municipal d’Immigració; Sr. Manuel Cases, en representació del
Consell Municipal de Defensa dels Animals; Sr. Enric Francès, en
representació del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr.
Salvador Vendrell, en representació del Consell Municipal de Ciutat i
Comerç; Sr. Josep Molina, en representació del Consell de l’Habitatge
Social de Barcelona; Sra. Maria Rubio, en representació del Consell
Municipal del Poble Gitano de Barcelona; Sra. Coral Regí, en representació
del Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sra. Maria Truño, en
representació del Consell Municipal de Benestar Social;
En representació de les institucions rellevants de la ciutat
Sra. Patricia Gabancho, en representació de l’Ateneu Barcelonès; Sr. Juan
Jose Casado, en representació d’UGT; Sr. Alejandro Pérez, en representació
del Consell de Joventut de Barcelona (CJB); Sra. Montserrat Morera, en
representació del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB); Sra. Mireia
Recio, en representació del Foment Nacional del Treball; Sra. Neus Bonet,
en representació del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Sr. Albert Recio,
en representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de
Barcelona; Sr. Eugeni Forradellas, en representació de l’Associació del
Consell de Cent; Sr. Vicenç Tarrats, en representació de Comissions
Obreres; Sra. Adela Subirana, en representació del grup 7; Sr. Toni Guiu,
en representació de l’Associació A-Dintre; Sr. Javier Bonomi; en
representació de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes; Sra. Maite
Vilalta, en representació de la universitat de Barcelona; Sr. Josep Parcerisa,
en representació de la universitat Politècnica de Barcelona; Sra. Carme
Gibert, en representació del RACC; Sr. Màrius Martínez, en representació de
la Universitat Autònoma de Barcelona; Sra. Núria Font, en representació de
la Federació d'Ateneus de Catalunya; Sr. Pròsper Puig, en representació de
la Fundació Barcelona Comerç.
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats
Ciutadanes
Sr. Josep Guzmán, en representació de la Coordinadora d'Entitats del Poble
Sec; Sra. Lluïsa Erill, en representació del Secretariat d’Entitats de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta; Sr. Xavier Ferrer, en representació de DINCAT; Sr.
Carlos Pablos, en representació de La Federació de Colles de Sant Medir; Sr.
Enrique Delgado, en representació de la Taula d’Entitats de Sarrià; Sr. Enric
Canet, en representació del Casal dels Infants per l’Acció Social als barris;
Sra. Maria Rosa Lunas, en representació de la Federació d’Organitzacions
Catalanes de Gent Gran, Dones i Famílies; Sr. Josep Lluis Alonso, en
representació de La Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa; Sra.
Angels
Guiteras,
en
representació
de
l’Associació
Benestar
i
Desenvolupament; Sra. Nuria Paricio, en representació de Barcelona
Oberta; Sr. Joan Puente, en representació de l’Associació de veïns i
Comerciants “El Racó de les Corts”; Sr. Jordi González, en representació de
la Fundació Esclat Marina; Sr. Joan Vidal, en representació de l’Associació
Mas Guinardó; Sr. Ramon Tornero, en representació Associació d'Entitats
Excursionistes del Barcelonès.
Persones d’Especial Rellevància Ciutadana
Persones del Registre Ciutadà
Sr. Delfí Cosialls; Sr. José Ruiz de Aretxabaleta; Sra. Inmaculada Vicente;
Sr. Pere Massanet; Sr. Miquel Carillo; Sra. Montserrat Ferrando; Sr. Carlos
Ruiz; Sr. Josep Conesa; Sra. Inmaculada Gonzalez.
Assisteixen a la sessió
Sr. Fernando Pindado, Comissionat de Participació; Sr. Jordi Campillo,
Gerent d’Ecologia Urbana; Sr Ricard Fernández, gerent de Drets Socials;
Sra. Elisenda Ortega, secretaria del Consell de Ciutat.
Han excusat la seva assistència a aquesta sessió
PUNTS DE L’ORDRE DEL DIA
1.
Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior2.
Informe sobre l’estat dels diferents grups de treball2.1.
Presentació del dictamen de la Comissió de Desigualtats i Vulnerabilitats2.2.
Comissió de Pressuposts i Ordenances Fiscals 20172.3.
Comissió sobre el Reglament de les Normes de Participació Ciutadana2.4.
Comissió d’Espai Públic i Convivència3.
Valoració de la Jornada dels Consells de Ciutat4.
Explicació de l’Estat de la Ciutat per part del Govern Municipal5.
Tancament de la sessióINICI DE LA SESSIÓ
GERARDO PISARELLO [PRIMER TINENT D’ALCALDIA] Si us sembla, comencem.
Bé, bona tarda a tothom. La veritat és que és un gran plaer obrir aquest Plenari del Consell de Ciutat. Abans que res, vull deixar-vos una salutació molt càlida de l'alcaldessa, Ada Colau, que com sabeu s’està reincorporant, però de manera progressiva, a l’Alcaldia, com a conseqüència de la seva recent maternitat, i per tant, jo, com a primer tinent d'Alcaldia, presidiré aquest Consell de Ciutat.
El primer que volia fer també és agrair-vos l’enorme feina que s'ha fet aquest any, especialment els Grups de Treball, que són el motor, en realitat, d'aquest Consell de Ciutat, la vitalitat del qual està estretament lligada a la gent que hi esteu implicats i que el conformeu.
També voldria recordar que estem... que aquest Consell de Ciutat és una eina central per promoure la participació ciutadana i la participació de les entitats a l’Ajuntament, que ara estem en la fase de recollida d’al·legacions d'una eina que serà clau, com és el Reglament de Participació Ciutadana, que ens ha de permetre, efectivament, avançar en aquest camp i també perquè el propi Consell de Ciutat pugui tenir més eines també per fer sentir la seva veu i per fer arribar les seves... les seves aportacions, així com la iniciativa ciutadana i la convocatòria de consultes populars en general per conèixer l'opinió de la ciutadania, no? El Dictamen que el Consell de Ciutat ha fet sobre aquestes normes serà d'una enorme utilitat també per millorar el seu contingut.
La sessió d'avui, la sessió del Plenari d'avui, té com a punt central, diríem, explicar quina ha estat l'acció de govern en aquests dos anys de mandat, i les actuacions més determinants per al que queda de mandat. El compromís de fer aquestes explicacions —ho va dir l’alcaldessa l'any passat— és un compromís ferm: volem recollir les vostres opinions, volem escoltar què és el que penseu i així també està recollit a les Normes de Participació.
Nosaltres creiem profundament que la interacció de l'Ajuntament amb el Consell de Ciutat és important per millorar les polítiques a la ciutat. Quan diem «l'Ajuntament», parlem del govern com a tal, però també del conjunt de grups que integren el consistori, que també enriqueixen aquesta visió plural, i en realitat si prospera l'actual redactat del Reglament de Participació, doncs podreu presentar de fet al Consell Plenari Municipal el vostre informe, també, de les actuacions realitzades durant l'any, que crec que serà un pas endavant per donar-li a aquest espai tota la rellevància que es mereix, i en realitat aquesta irrupció serà beneficiosa per al conjunt de regidors i regidores de la Corporació.
1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior
moderi la primera part de la sessió; per presentar... fer la presentació dels diferents grups i donar la paraula a cada comissió.
Moltes gràcies.
1. Informe sobre l’estat dels diferents grups de treball
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs, moltes gràcies. Moltes gràcies i benvinguts en aquest segon Plenari.
Les comissions i els grups de treball son les eines que tenim des del Consell de Ciutat per treballar, per participar i, sobretot, doncs, per fer això: donar consells a l’equip de Govern i als altres equips dels partits municipals que hi ha en aquest moment en el consistori, i aquestes recomanacions ens agradaria també que acabessin fent-se realitat. De moment, el Consell de Ciutat, doncs això, doncs fa informes o dictàmens i esperem, doncs, que sigui per al bé de la ciutat.
Ja veureu que hi ha quatre... Han funcionat quatre grups o quatre comissions, amb moltes reunions. Això feia que moltes vegades es fes dificultós seguir totes les reunions, però, bueno, hi ha hagut força participació i hem pogut anar acabant gairebé totes les comissions; encara n'hi ha una que és la de... sobre les... ara no em sortirà, no, sobre les subvencions, sí, que dilluns vam fer l’última reunió i encara hem d’elaborar les conclusions.
La primera comissió de què ens parlarà Delfí Cosialls és sobre desigualtats i vulnerabilitats. Ha preparat un PowerPoint de resum, perquè aquí teniu l'informe en el dossier que se us ha donat, i ja veureu que és molt complet i que és una comissió que ha treballat molt i, sobretot, s'ha documentat molt sobre tots els temes que fan referència a desigualtats a nivell dels diferents barris de Barcelona.
Doncs, Delfí, quan vulguis.
2.1. Presentació del dictamen de la Comissió de Desigualtats i Vulnerabilitats
Gràcies, Montserrat, tinent d'alcalde, regidors, comissionat, companys i companyes, el que ara us aniré a presentar —d'una manera intentaré que ràpida i sintètica— és una versió reduïda d'una síntesi d'un Dictamen que és força extens i que ha portat un conjunt de debats i un conjunt d'activitats molt importants.
Si hi ha alguna cosa que no sé explicar prou bé, en el sentit que sigui comprès per part de tothom, només teniu que aixecar el dit i qui sigui del grup, o jo mateix, us respondrà amb molta alegria.
Primer de tot donar les gràcies a tota la gent que hi ha participat, no només a nosaltres mateixos, sinó a totes aquelles persones que han vingut a parlar, que han vingut a exposar el seu àmbit de treball, els seus resultats, els seus estudis, el seu projecte, i que ens ha permès entendre, als que érem, diguem-ne, una mica ignorants en aquest assumpte, la magnitud real del tema en el qual ens havíem incorporat. Sobretot i fonamentalment voldria donar les gràcies, penso que d'una manera compartida amb tot el grup, a l’Orland, al Jesús i a la Blanca, perquè han fet possible —i a la seva gent— perquè han fet possible que això que en principi semblava una mica així, com complicadet, hagi pres una forma em sembla que bastant raonable.
De manera resumida, hem fet nou sessions de treball, al grup hi ha hagut 17 persones, i sis persones més han vingut a aportar-nos els seus... les seves dades, la seva experiència i el seu coneixement sobre això.
La primera feina que ens vam plantejar, i de fet a l'anterior Plenari ja ho comentàvem, era una mica acotar l’encàrrec que havíem rebut, de tal manera que poguéssim probablement aportar algun element útil i concret i no aprendre o divagar o fer plantejaments poc consistents. D'aquesta manera, una de les primeres feines que vàrem abordar va ser la de definir l’encàrrec, que va ser el que us llegeixo: «Conèixer i reflexionar sobre les iniciatives i els instruments de diagnòstic existents respecte de les desigualtats socials i en els diversos àmbits de la ciutat»; d'alguna forma, podríem dir «fer el diagnòstic del diagnòstic».
Finalment, com a conseqüència de tot plegat, plantejar recomanacions a l'Ajuntament, d'una banda pel que fa a la diagnosi, i de l'altra, pel que fa a les eines a emprar per abordar la problemàtica.
Una de les idees més continuades que hem tingut respecte a la nostra feina era no repetir res que estigués fent algú altre; en tot cas, incorporar el seu coneixement i el nostre, o el que anéssim generant, incorporar-lo i treballar plegats.
Una primera reflexió global: el Grup de Treball entén que la desigualtat social provoca que les persones que conformen una societat tinguin una molt diferent possibilitat de desenvolupar un procés de vida satisfactori, a banda de poder generar processos anòmals i/o patològics de relació, traduïts en una realitat individual i de petits col·lectius. D'alguna forma entenem la transcendència del concepte més enllà dels plantejaments, diguem-ne, conceptuals o teòrics, o potser retòrics.
Cal abordar, per exemple, aspectes concrets amb molt de detall, que van anar sorgint en el debat, com per exemple la indefensió apresa o la invisibilitat de la pobresa extrema, que fa que en determinades situacions puguin abocar cap a una precarització i una polarització social [«HOLA»] i que, a més, presenta una tendència a la cronificació i a l'augment, i s’albira una certa herència generacional. D'aquesta manera, d'una manera molt sintètica, potser una mica atropellada, el que intentem plantejar és la transcendència, coneguda per tothom, però fer èmfasi en que realment afecta persones concretes i elements molt particulars.
Pel que fa a la diagnosi del que en dèiem «el diagnòstic del diagnòstic», el Grup de Treball considera que les eines disponibles en aquest moment proporcionen dades sectorials i territorials d'una potència suficient com per poder aproximar-nos a les variades dimensions de la desigualtat d'una manera suficientment segura. Això no obsta per algun comentari que farem a continuació. La seva unitat de mesura habitual és el barri; tot i ser la mesura raonable per dirigir les accions, cal considerar en aquest punt que incorpora dos biaixos o dos elements que poden alterar el diagnòstic: per una banda són les bosses internes dins de cadascun dels barris o les fronteres entre ells que poden alterar les percepcions.
Un aspecte, no tan positiu, és que no en tots els casos incorpora la perspectiva de gènere ni la de determinades franges d'edat: els més joves o els més grans.
desenvolupament i, per exemple, a nivell municipal, en el Programa de Salut als Barris.
El Grup de Treball, també, a partir de la documentació aportada, observa i confirma un nivell de desigualtat greu, conformat en gran mesura per elements estructurals relacionats amb el mercat de treball, el nivell d'instrucció, el gènere o la salut, expressada per la suma de desigualtats i l’aparició de noves desigualtats i pobreses o maneres de pobresa. Això, a més, concentrat en determinades zones, en determinats territoris de la ciutat i afectant a determinats col·lectius: novament dones, gent gran o gent més jove.
De fet, tots els estudis que se'ns han presentat —la major part—, quan superposes la seva representació gràfica, geogràfica, quan la superposes, pràcticament coincideixen amb els territoris que identifiquen com a més... a l'extrem de la desigualtat. A tall d'exemple, senzillament per il·lustrar-ho, la diferència en l’esperança de vida entre el barri més benestant de la ciutat i el no tant... i el menys benestant és d’11 anys; hi ha un repartiment de sobreenvelliment que es duplica entre un extrem i l'altre i, finalment, la prevalença de tuberculosi va molt més enllà entre el barri amb més prevalença i en el que n’hi ha menys.
En aquest sentit, tot i aquesta visió positiva, també hi ha alguns elements a plantejar i és que constatem —o s’ha constatat— que les respostes a la desigualtat que s'estan donant en aquest moment són encara fragmentades i mancades d'un model d'atenció social comunitari integrat, tot i que tothom ha tingut molt clar i ha plantejat i ha referit adequadament [que] la desigualtat social és multinacional, afectant a molts paràmetres entorn de les persones i dels col·lectius. En aquesta fragmentació, fins i tot el mateix diagnòstic ho és: hi ha diagnòstics —cadascun amb la seva potència—, estudis —cadascun amb la seva potència— que, tot i aproximar-se molt en les seves conclusions, no acaben de complementar-se adequadament, deixant llacunes entre ells. No obstant, com hem dit, no són dispars: tenen aquestes petites diferències.
espai temporal que va més enllà del purament lligat al mandat municipal o a un altre tipus de mandat.
Considerem també que és important no limitar l'abast de les accions a l'àmbit estrictament municipal, sinó que seria d'interès incorporar institucions i administracions metropolitanes bàsicament per proximitat i per veïnatge.
El Grup de Treball també considera que s'ha de garantir a les persones, des de l'administració pública, la creació de les condicions que garanteixen el desenvolupament d'una trajectòria de cicle vital òptim, i que evitin que les condicions de vida segueixin marcant desigualtats.
La reducció, d'altra banda, sabem i hem vist i hem constatat, que la reducció de les desigualtats només és possible amb polítiques persistents a llarg termini donat el seu caràcter estructural —algunes ja les hem comentades: el mercat de treball, l’educació, etc.—, tot i que a mig termini poden ser útils accions concretes en determinades polítiques enfocades a determinats territoris i, a curt, la intervenció sobre les vulnerabilitats individuals i de petits col·lectius, sempre avançant que amb una estratègia transversal compartida i amb perspectiva de gènere.
D'una manera més concreta, amb aspectes més particulars, i ara entrant en el terreny de les recomanacions, el Grup de Treball considera que cal avançar cap a un diagnòstic únic de desigualtat, o si més no alguns de complementaris, i sintètics, planteja l'ús d'una determinada metodologia de representació territorial — l’Urban Gergich és una d'elles—, que les accions i els diagnòstics es duguin a terme, no només a l’àmbit territorial de barri, sinó que puguin arribar a escala més petita, geogràficament parlant, per tal d'identificar aquestes situacions particulars que comentàvem a l'inici, i sempre incorporant la perspectiva de gènere i la de la gent més gran i la de la gent més jove.
de la que en aquest moment s’està començant a treballar entre l’Institut Municipal de Serveis Socials i el Servei Català de la Salut.
També incorporar les actuals eines de diagnòstic, paràmetres de salut pública i paràmetres de salut comunitària, que ja en aquest moment estan en marxa, amb la incorporació de l’Agència de Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona, en aquest sentit.
Considera important instaurar, com a norma, una declaració d'impacte social quantificable i sistemàtica a tots els projectes municipals, de tal manera que pugui ser valorada el real impacte de les accions que es prenen, no només sobre efectes tangibles, sinó sobre realment l'aproximació o el camí cap a una pretesa igualtat.
Per acabar, el Grup de Treball destaca la importància de posar en marxa una potent política comunicativa tendent a reduir el desconeixement que percebem —o que ens arriba o que nosaltres mateixos som conscients— de la ciutadania.
Proposa igualment, per no abandonar el tema, per no tancar avui això amb un Dictamen, proposa la celebració anual d'un esdeveniment d’anàlisi de l’estat i de l’evolució de la desigualtat a la ciutat.
També demana a tots els grups municipals que subscriguin el seu compromís públic amb la igualtat, més enllà dels propis mandats electorals.
I ara ja sí per acabar, el Grup de Treball posa a consideració del Consell —de tot el Consell— la seva continuïtat, no amb les mateixes persones —poden ser unes altres—, amb tres finalitats: per un costat, incorporar més enfocaments i mirades —malgrat tot això, ens han quedat coses que no hi hem arribat; sinó, haguéssim acabat l'any que ve i tampoc era el cas—, efectuar el seguiment de les recomanacions que d'alguna forma es destil·len del Dictamen, i finalment de millorar el coneixement dels processos que generen desigualtats. De fet, no hi hem entrat gaire, més enllà del de gènere, de manera superficial, però entenem que seria un element molt potent que podríem aportar en aquest assumpte.
Gràcies per la paciència.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Ara procediríem a un torn de paraules, de comentaris, d’esmenes, d’aportacions. Aquest Dictamen és l'únic que votarem avui; els altres són informes dels Grups de Treball que no s'han de votar, o sigui que, en aquí sí que, ara tenim un moment, doncs, per a qui vulgui parlar que aixequi la mà i que comptem les persones que volen intervenir. Després podran intervenir els grups municipals i procedirem a la votació.
Doncs, el primer és l'Alejandro. Bueno, aquí hi ha dues mans i aquí dues més. Vale. Alejandro, quan vulguis.
Sí, cada intervenció té dos minuts.
ALEJANDRO PÉREZ [CONSELL DE JOVENTUT DE BARCELONA]
Sí, sí. Muchas gracias. Seré bastante breve. Simplemente una idea, no sé si os parece bien, pero desde mi punto de vista, creo que al hablar de perspectiva de género, de gènere, tendría que ser en plural para incluir a todas las personas que no se sientan binarias y que no se identifiquen ni como género masculino ni femenino. Simplemente esta aportación y, si parece correcto, pues enmendarlo.
Gracias.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
D’acord. Ja en prendran nota.
Luca?
DELFÍ COSIALLS [REGISTRE CIUTADÀ] No té pressa i ja ajustarem el text.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
JUAN JOSÉ CASADO [UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS] Sí, bona tarda.
Yo, en primer lugar, felicitar a la Comisión por el excelente trabajo; lo suscribimos plenamente y, evidentemente, ratificamos las conclusiones. La principal, que es la última que has planteado, es la necesidad de seguir desarrollando este grupo de trabajo. Hay aspectos que hay que profundizar y desarrollar mucho más; son todos aquellos que seguramente están en el origen y la naturaleza de la pobreza y de las propias desigualdades; aspectos que tienen que ver con la profunda falta de redistribución de la riqueza y con los ámbitos más sociolaborales de nuestro mercado de trabajo. Solo por dar algún dato, que seguro que ha aparecido en el reciente Informe de Treball del 2016 que presentó el Consell Económico y Social, se ponía en evidencia que había habido un incremento durante el 2016, un crecimiento y un incremento económico notable; también había habido un crecimiento de la contratación: se habían dado más de 1 millón de contrataciones, de nuevos contratos; más de un 11,5 % en relación al 2015; y sin embargo, el carácter de ese incremento de las contrataciones tiene características muy concretas que, sin ser… sin pretender ser alarmista, creo que nos debe de preocupar bastante: la mayoría de esas contrataciones eran eventuales; escasamente un 7 % de esas contrataciones acababan siendo indefinidas y con cierta calidad, y después hay otro aspecto fundamental y yo creo que muy relevante y…
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Perdona. Cada vegada que se sentí la campaneta o el timbre és que s’ha d’anar acabant.
JUAN JOSÉ CASADO [UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS]
Vale, vale.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE CIUTAT]
Moltes gràcies. Aquí hi havia tres paraules més. Sí que agrairia que abans de començar a parlar us presentéssiu, si us plau.
CARME RIU [INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB
DISCAPACITAT]
Bona tarda. Sóc Carme Riu i vinc en representació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.
A mi... Vull felicitar... M’ha agradat el treball... Vull felicitar... Jo, sóc la primera vegada que vinc i aleshores està malament que ho critiqui perquè no hi he estat abans [RIU]. Vull dir, potser a partir d’ara podré introduir-me, perquè, tot i que és un bon treball, jo considero que a Barcelona ciutat, 136.000 persones, barcelonines i barcelonins, són persones amb discapacitat, o diversitat funcional, com li vulguin dir. En cap moment s’ha parlat de la perspectiva de normalisme o de diversitat funcional.
Som la població més pobra que hi ha, i es desconeix totalment. El 77 % viu amb una pensió no contributiva de tres-cents i pico euros el mes, la més baixa que hi ha a tot l’estat espanyol, i que no gestiones ells, sinó el cap de família. Només ho poden gestionar si s’emancipen. Evidentment, amb 350 euros no ens podem emancipar, i aleshores no es parla mai, perquè aquí se cita com «persones depenents», com si el que pensessin més és en el que... tens de dependre. O sigui, que l’altre del qual tu depens sí que es mereix ser considerat, però tu, com a ésser, com a subjecte actiu no es menciona.
Aleshores, jo, faig una crítica forta en aquest sentit, perquè no solament som pobres a nivell econòmic, pobres inclús en sortir al carrer, perquè hi han tendes que no podem entrar, hi han metros que no podem agafar, hi ha un munt de coses, hi ha una discriminació total, hi ha un greuge econòmic comparatiu respecte a nosaltres, que és la població més pobra que existeix.
vulnerable; en el moment en què és persona té uns drets, com persona, uns drets humans, i lo de vulnerable és perquè hi ha molta gent que els vulnera.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Gràcies per l’aportació. Algú més per aquí?
RODRIGO ARANEDA [CONSELL MUNICIPAL DE LESBIANES, GAIS I HOMES I DONES BISEXUALS, TRANSSEXUALS I INTERSEXUALS]
Buenas tardes. Soy Rodrigo Araneda. Represento al Consell d’Immigració y al Consell LGBTI de Barcelona.
Quería hacer una observación. Creo que valoro muy positivamente el informe, creo que es un avance intentar aunar diferentes criterios sobre el tema de las vulnerabilidades, pero creo que es interesante avanzar un poquito más allá. Creo que uno de los elementos que comentaba la compañera lo visibiliza, que es el tema de las interseccionalidades, porque, realmente, dentro de los aspectos que uno lee, lee lo que en general aparece en un informe sobre vulnerabilidades en donde se pone el acento sobre familias, menores, etc. Y creo que en el caso de la ciudad de Barcelona puede irse mucho más allá en términos de las realidades que hoy en día estamos cubriendo, que pueden ser desde el tema del refugio, el tema de inmigración, el tema de diferentes aspectos, como puede ser incluso el tema de género como comentaba usted y en el tema de género las diferentes realidades del género.
Otro elemento tiene que ver con elementos estructurales. Cuando vemos un poco el análisis que se hace de elementos estructurales, quizá mirar una visión más compleja también de los elementos estructurales, no tan lineal.
Otro elemento que comparto con la compañera es, no hay que hacer tantos puentes, pero quizá hay que dejar de hacer fosas de diversidad, ¿no?
Y, por último, plantear la necesidad de unos indicadores que sean homogéneos para todos los interventores, que creo que es uno de los elementos que comentabais vosotros.
Muchas gracias.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs gràcies també per les aportacions. Per aquí no hi havia ningú més?
Doncs Enric Canet.
ENRIC CANET [CASAL DELS INFANTS PER L’ACCIÓ SOCIAL ALS BARRIS]
Enric Canet, Casal dels Infants.
Jo em sembla un document molt bo, i el Grup de Treball —he estat en el Grup de Treball— evidentment és, és... falta molta cosa i hi ha molt a caminar; vull dir que això és el que em sembla que el Grup de Treball està dient: hi ha molt a caminar. Em sembla que és un dels elements que, com a Consell de Ciutat, hem de tenir central, que és la desigualtat, que no pot existir, i, segona, jo voldria veure com es porta endavant i, per tant, passo la patata calenta —ja ho diu l’informe— als partits polítics. El punt d’ara demana a tots els grups municipals [que] subscriguin el compromís públic de mantenir l’estratègia social a llarg termini, més enllà dels períodes delimitats pels mandats electorals. Demanaria que el consistori ho tingués molt en compte la propera vegada, o properament, per fer una declaració de tots els partits en aquesta línia.
Gràcies.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
De l’oposició? Vale, d’acord. Doncs... Bueno, si ho voleu.
RAIMOND BLASI [GRUP MUNICIPAL DEMÒCRATA]
Molt ràpidament i lligat amb la darrera intervenció que feia el Sr. Canet, també vam tenir l’oportunitat de participar, en la mesura del possible. Felicitar el treball realitzar pel Grup. En qualsevol cas, doncs, també assumir el compromís de que pugui tirar endavant i que tingui aquesta continuïtat amb les línies que ha marcat el Sr. Cosialls i, en qualsevol cas, eh?, recordaran que els grups municipals normalment ens abstenim de la votació. No votem aquests punts de l’ordre del dia —el votaríem a favor, encantats—, però no el votarem per no trencar una tradició, però sí que també assumim aquest compromís i jo crec que la trajectòria, almenys per part del grup demòcrata, el PDCat, en el seu moment en el govern com a Convergència i Unió, ja van demostrar aquest compromís i, per tant, el tornem a assumir i el tornem a emprendre per tal de que les polítiques siguin una realitat i que puguin ser compartides i, per tant, buscant el consens, i llavors reclamar també al govern que tingui aquesta capacitat d’estendre la mà.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs, si cap més grup municipal... Sí?
ÀNGELS ESTELLER RUEDAS [GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT
POPULAR]
Sí, jo també vull agrair al Grup de Treball la feina que ha fet, la valoro molt positivament, i l’exposició que han fet pues dona a conèixer la situació de les desigualtats i lo que interessa molt és veure quines són les línies de treball per millorar, superar aquesta situació i veure de quina manera podem treball tots junts, les entitats i el propi Ajuntament a l’hora de poder resoldre amb el menor temps possible tots aquests reptes que proposa en el seu Dictamen.
hem de millorar com financem tots aquests projectes, mirar a veure si podem avançar via la concertació. Jo crec que és un tema complicat. Aquí, el meu company, el gerent i són temes que crec que cal explorar a fi i efecte de poder mantenir una certa estabilitat en les línies de feina i no estar depenent permanentment d’algunes... bueno, d’incerteses, de subvencions, depèn com sigui. Jo sé que és un tema complicat, però sempre hem dit nosaltres que hem de mantenir una estabilitat en el finançament i sobretot en la feina que es fa en aquestes àrees, tant des de l’Ajuntament com amb les entitats.
M. MAGDALENA BARCELÓ [GRUP MUNICIPAL DE CIUTADANS]
Gràcies. Molt bona tarda a tothom.
Bé, primer de tot, agrair la feina del Grup de Treball. Jo crec que heu donat una mirada molt clara de les desigualtats. Des del nostre grup ens preocupa, doncs, que a la ciutat de Barcelona tinguem un 14 % de persones que estan en risc de pobresa. També ens preocupen les persones que no tenen un sostre, que, com sabem, si sumem les persones que sobreviuen —perquè no es viu al carrer, es sobreviu al carrer—, les persones que estan en assentaments irregulars i les persones que estan en albergs —hi ha quasi tres mil persones—, per tant, lo que queda clar és que aquest informe reflexa una realitat, una realitat en la qual hem de treballar tots conjuntament.
Jo crec que el Sr. Canet deia un tema molt important: davant de les desigualtats socials, hem de treballar conjuntament per arribar a igualtat d’oportunitats; per tant, nosaltres, des del nostre grup, doncs, impulsarem totes aquelles propostes que siguin per acabar amb aquestes desigualtats i arribar a la igualtat d’oportunitats, que sabem que no és fàcil, però també som conscients que també treballarem perquè no torni a passar lo que ha passat, que és, tenim un Ajuntament que té un superàvit de 100 milions d’euros, per tant, amb aquest superàvit s’ha d’intentar treballar per acabar amb aquestes desigualtats, i sempre ens trobareu per tal de que hi hagi la mateixa igualtat d’oportunitats en qualsevol barri i en qualsevol districte de la nostra ciutat, i reitero l’agraïment per la bona feina feta.
GALA PIN [GRUP MUNICIPAL DE BARCELONA EN COMÚ]
També convidar i proposar que el Grup de Treball es pugui trobar també amb els responsables de la tercera tinença, que és l’Àrea de Drets Socials, per compartir l’informe, que ja li hem fet arribar, però crec que seria interessant que ens poguéssim trobar també per fer el seguiment de les polítiques que estan portant a terme i, en relació amb el que comentava l’Enric, jo crec que aquest compromís el subscriurem tots el grups municipals, justament aquesta lluita contra la reducció... contra les desigualtats.
Jo crec que és un consens compartit i per això, per tant, només això: donar les gràcies per la feina i sobretot això: per donar-li continuïtat, i fruit també d’aquesta demanda que feia la Permanent del Consell de Ciutat, de poder anar pronunciant-se el Consell de Ciutat sobre temes que tenien a veure amb la ciutat, que tinguem aquesta trobada amb Drets Socials i que l’any que ve puguem fer una actualització, també, d’aquest informe per efectivament anar avaluant, no?
I, de moment, això és tot.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs gràcies per totes les aportacions.
De fet, ja comencem... Sí, comencem a omplir el primer punt del futur d’aquesta Comissió d’aquest Grup de Treball, que és incorporar més enfocaments i mirades.
Doncs ara tocaria votar aquest Dictamen. Vots a favor?
[ES COMPTEN ELS VOTS A FAVOR]
Vots en contra?
Abstencions?
Doncs ja està fet el recompte.
Gràcies de nou per tota la feina feta.
Sí, sí, vol justificar l’abstenció.
Sóc Manel Casas, del Consell Municipal de Defensa dels Animals.
Voldria justificar la meva abstenció, perquè considero que nosaltres, en aquest tema, no hi entenem ni, ni... no ho sé, no sé què opinar d’això, però des de luego que personalment estic totalment d’acord amb la majoria. Faltaria més!
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Gràcies.
Doncs s’aprova per 58 vots a favor i 1 abstenció.
[APLAUDIMENTS]
La propera informació és sobre el Grup de Pressupostos i Ordenances Fiscals d’aquest any... sobre els pressupostos d’aquest any 2017, que ens l’explicarà la Inma González, que és membre del Registre Ciutadà.
2.2. Comissió de Pressuposts i Ordenances Fiscals 2017
INMA GONZÁLEZ [REGISTRE CIUTADÀ]
Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies senyor tinent d’alcalde, membres del Consell.
Nuestro informe del Grupo se refiere básicamente a la actividad que hemos hecho durante el ejercicio de 2017. Al final de la preparación del Informe de Presupuestos, el Grupo acordó comenzar a reunirnos durante el año para poder hacer un seguimiento y una valoración de la ejecución del Presupuesto y del impacto en las políticas y en su ejecución.
impacto, de perspectivas que se han tenido en cuenta parcialmente en la elaboración del Presupuesto, como la perspectiva de género o de géneros en la elaboración del Presupuesto 2017.
Después de esta reunión, los miembros de la Comisión presentes, que éramos tres de 10, vamos a… acordamos volver a recordar al Grupo la necesidad de reunirnos y de evaluar, tanto nuestros objetivos como nuestra dinámica, para realmente poder tener una contribución relevante y que no duplique las tareas de seguimiento presupuestario económico, que son las que actualmente se puedan hacer, y queremos retomar la actividad del Grupo de cara a la preparación de nuestra contribución al proceso de preparación del Presupuesto 2018 y de preparación del Dictamen.
Esto en cuanto al primer punto que tratamos de seguimiento presupuestario, y el siguiente punto que tratamos en la última reunión fue la información recibida todavía en fase de preparación sobre los dos pilotos de elaboración de Presupuesto Participativo que se iniciaron en la última parte del año pasado: son el de Eixample y el de Gràcia. Eixample con un presupuesto de 500.000 euros y Gràcia con 150.000, y en la fecha de reunión y a fecha de día de hoy, si no estoy equivocada, todavía no existe un dictamen de valoración de estos pilotos. Sí que está la información en proceso de elaboración en la plataforma Decidim Barcelona y la información que os podemos transmitir pues es basada en estas conclusiones preliminares que se nos presentaron en la reunión.
También a fecha de hoy y pendiente…, o a fecha de la reunión del 23 de mayo, pendiente de la valoración final, se nos comunicó que se mantiene la intención de poder ampliar o evaluar la posibilidad de ampliar el modelo a otros ámbitos territoriales dentro de la ciudad, o ampliarlo a toda la ciudad, pero estamos pendientes del informe definitivo.
dentro del proceso de elaboración, pero estamos, como os decía, pendientes de la definición final.
Finalmente, y pendientes de nuestras siguientes reuniones de trabajo y de ver cómo nos articulamos y cómo seguimos trabajando, lo que sí que queremos destacar es el apoyo y el soporte y la disponibilidad del equipo de la Oficina de Gestión y Seguimiento y Ejecución del Presupuesto del equipo que ha estado dando soporte a los procesos de elaboración del Presupuesto Participativo y al equipo técnico que nos ha dado soporte, tanto en la primera etapa, a Jesús y a Orlando, y ahora a Andreu, a Miriam y a Blanca.
Muchas gracias.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE CIUTAT]
Moltes gràcies, Inma, també per la feina feta en aquest Grup de Treball, que ja sabeu que el Grup de Treball de Pressupostos i Ordenances Fiscals és normatiu, eh. O sigui que aquest Grup continuarà a partir de setembre o octubre, ja de cara als pressupostos del 18. I tornem a animar des de la Permanent a participar, en qualsevol Grup de Treball, però especialment també en aquest.
Doncs ara obriríem un torn de paraules, també, per a aclariments o per a comentaris o per a aportacions, donat que és només un informe i no ho hem de votar.
Bé, si no hi ha cap intervenció...
Jo sí que voldria fer una intervenció en nom del Consell d’Associacions de Barcelona, i és que hi ha en l’informe que es va fer per al 2016 i per al 2015 —o sigui, de fet en el 2016 vam repetir el mateix que demanàvem en el 2015— és que es fes una revisió de les Ordenances Fiscals per a tot el que fa referència a les associacions i a les entitats sense ànim de lucre. I també demanàvem doncs que les obligacions fiscals que tenim les entitats o les associacions sense ànim de lucre, doncs, volent participar i volent col·laborar, doncs també es revisessin, perquè de moment, o per ara, doncs estem tractats com si fóssim una empresa, i no és el cas.
Llavors, bueno, són una sèrie d’observacions que vam demanar el 2015, ho vam afegir al 2016, i esperem que de cara doncs al 2018 ja es puguin tenir en compte.
Si hi ha alguna aportació més?
Doncs passaríem al següent Grup de Treball, que és el Grup que ha treballat sobre el Reglament de Normes de Participació Ciutadana. L’Alejandro Pérez, del Consell de la Joventut de Barcelona, ens farà la presentació.
2.3. Comissió sobre el Reglament de les Normes de Participació Ciutadana
ALEJANDRO PÉREZ [CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONA Muchas gracias por darme el turno de palabra y muchas gracias a todas las personas que estáis aquí.
Os voy a presentar un poco todo el trabajo que ha llevado elaborar el Dictamen sobre el Reglamento de Participación, que supongo que todas conozcáis, pero haré un breve… una muy breve explicación previa y explicar también que soy un poco miope y no llego a ver las pantallas; entonces, seguiré un poco la presentación con mi móvil al mismo tiempo. Lo digo para que no haya ningún problema.
Entonces, si pasamos aquí, os cuento un poco las cuatro reuniones que hemos tenido desde que se presentaron.
Una primera reunión, el 8 de mayo, en una sala de aquí al lado, en la que se nos explicaron un poco cómo habían sido las normas aprobadas y a partir de ahí empezamos a trabajar. En esta primera reunión estuvimos trabajando sobre todo sobre la iniciativa ciudadana y los procesos participativos y los órganos de participación. He de decir que muchas se llevaron a otros días también y que, bueno, hemos ido trabajando un poco todo dándole vueltas.
La siguiente reunión fue el 30 de mayo, y estuvimos hablando de otros canales de participación, consultas y gestión de servicios municipales, y en este punto sí que hubo un gran consenso a la hora de las firmas que eran necesarias para cualquier mecanismo… o activar cualquier mecanismo, porque actualmente según está planteado va a haber consultas y…, bueno consultas o va a haber cualquier elemento que se necesite a través de firmas y esto pues la… un poco la visión general era reducir el número de firmas, porque nos parecían excesivas, y también en algunos casos incluso eliminarlas, como a nivel de introducir un punto en un consell de barri, aunque ha habido bastante discusión en aquel punto, no ha habido un consenso claro, sobre si hacía falta o no firmas, sí que es cierto que la gran tendencia era reducirlas o… porque podía suponer una barrera, o eso entendían muchas personas que participaban activamente en los consells de barri.
El día 13 de junio nos hemos reunido también para hablar de enfortiment comunitari, la Plataforma Digital, la Comisión de Amparo, y en este punto también ha sido un poco un consenso el hecho de que la Plataforma Digital tenemos que tener claro que ha de ser accesible a todas las personas, ya sea que tengan diversidad funcional, que tengan igual una elevada edad y que no estén acostumbradas a utilizar estos mecanismos, y que por eso se ha de garantizar eso a través de las oficinas de atención al ciudadano, que haya personas allí que les puedan explicar, personas técnicas, y que estén continuamente si se inicia una consulta y se vota a través de internet o se puede activar a través de internet cualquier mecanismo, pues que esas personas puedan hacerlo con total libertad y facilidad.
ahora, que son como las más importantes, relevantes, destacadas, que evidentemente hay muchas más. Es un documento que hemos hecho de varias hojas, con mucho contenido, y… pero bueno, yo he querido daros una pequeña imagen.
Lo primero que recomendamos es que se utilice un lenguaje inclusivo, como ya había dicho antes. Considerar que existen solamente dos géneros es algo que creemos que no debería estar en unas normas que están de cara al futuro. Creemos que ha de considerarse una visión más amplia de género, y por eso, en vez de por ejemplo utilizar frases como «el y la estudiante…» o, bueno no sé, o utilizar personas como… utilizar palabras como «el estudiantado» o, por ejemplo, en el caso nuestro de la juventud, decimos mucho «juventud» en vez de «el joven» o «los jóvenes» o «las jóvenes» que, aparte de ser más pesado, creemos que no puede incluir a las personas que no se identifican ni como «la joven» ni «el joven».
El segundo punto, como ya dije antes, intentar luchar contra la brecha digital, la exclusión social, fomentando que haya personas que de cara a una posible consulta a través de internet, que esas personas puedan hacerlo igualmente, y que se les tenga en cuenta.
También tener en cuenta a la ciudadanía asociada, que creo que se hace bastante bien ahora mismo, pero también la no asociada, que es uno de los retos, personalmente a nivel de juventud, que creo que hay, y supongo que se puede aplicar a muchos otros sectores, que hay que tener también en cuenta eso y bueno, pues, pensarlo.
Y también asegurar un mejor retorno de las iniciativas. Se ha valorado que es casi fundamental que haya un retorno de todas las iniciativas, de todo lo que se plantea de la parte de hacer los grupos municipales, el propio gobierno, de si se cree que es oportuno, si no, si por qué, si se está haciendo ya mismo, bueno, no sé, un poco creemos que es muy importante esto y, bueno, lo hemos señalado así.
Y, por último, también creemos que ha de promoverse más la participación de la infancia y la adolescencia, que son sectores que actualmente participan poco, porque no se les está facilitando quizás los mecanismos para ello, y creemos de mucha importancia que ese sector de la población, que posiblemente tenga ideas rompedoras, diferentes o curiosas, sea escuchado y sea tomado en cuenta.
Y, bueno, pues, por último, agradecer mucho la labor de las 29 personas, entidades, que han venido a todas las reuniones, que han tenido un seguimiento, y agradecer también mucho a todas las personas técnicas, que están aquí algunas de ellas, que han sido… han trabajado muy duro, han tomado nota de… incluso de una manera un poco loca de todo lo que estábamos diciendo a través del ordenador, y creemos que han hecho muy buen trabajo.
Y nada, muchas gracias.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Moltes gràcies. Doncs, si algú vol fer alguna intervenció, algun aclariment...
CARME RIU [INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB
DISCAPACITAT]
Bé, jo volia fer l’aclariment, és que el Consell de Persones amb Discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona és a l’Institut Municipal, però com que no ens diem «consells», no podem estar en representació en altres consells. I això és un problema molt greu, perquè nosaltres hauríem d’estar transversalment a tot arreu, perquè no se’ns visibilitza enlloc. Aleshores, he pogut estar aquí, per primera vegada, perquè es va donar compte l’Institut Municipal que sí que teníem una cadira aquí, però en altres consells no podem participar, i això crec que s’hauria d’arreglar ja.
Ara ens han dit que, a lo millor, com convidats, podem anar a algun consell, però, clar, és que hem d’anar com qualsevol. No sé la normativa, com està, però això s’hauria d’arreglar d’alguna forma.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE CIUTAT]
Sí, ho passem a la Permanent, i a la Permanent doncs ho comentarem i buscarem solució.
Gràcies.
Algun comentari més?
Doncs passem a l’última Comissió, l’últim Grup de Treball, que és el d’Espai Públic i Convivència, i el Carlos Ruiz, també del Registre Ciutadà, ens explicarà les conclusions d’aquest Grup de Treball.
2.4. Comissió d’Espai Públic i Convivència
CARLOS RUIZ [REGISTRE CIUTADÀ] Hola a tothom, bona tarda. Miraré de ser breu.
Bueno, això és un informe que hem generat en un dels Grups de Treball que es va proposar el segon semestre de l’any 2016. La temàtica la van triar els membres del Consell. Llavors, aquest va ser un dels temes, diguem-ne, que va recollir més suport, no? Bueno.
Un cop escollides aquestes preferències per part dels membres de la Secretaria, es va establir un calendari, un calendari de reunions, vale? El grup impulsor està format pel Jordi Gras, l’Oriol Nicolàs, la Montse Morera i el Raimond Blasi. I la gent que hi ha intervingut van ser, des de la Mercè Rey, la Roser Vallhonesta, la Paz Cano, el Lluís Saell, Raquel Acinas, Enric Canet, Afra Blanco, jo mateix, Vicenç Tarrats i Dolors Saladrigues.
Es va establir un calendari de reunions, que es pot veure aquí. Són sis sessions. Finalment només es van poder fer quatre, d’aquestes reunions. Es van cancel·lar dues; després explicarem una mica per quin motiu va ser, i de fet està recollit a les observacions finals.
Participació i Transparència, i el Sr. Marino Villa, del Síndic... o sigui, adjunt de la Sindicatura de Greuges.
Com a consideracions prèvies, aquest Grup de Treball ha tingut que treballar amb uns marcs legals i normatius que estableixen tant a nivell estatal i comunitari, com provincial i municipal, diferents qüestions relatives a l’espai públic. Per tant, una de les primeres coses que veiem és que hi ha una gran transversalitat normativa, com abans comentava el company Alexandre. Hi ha molta gent que participa en aquests grups que no té coneixements jurídics i legals, per tant requereix... requerim persones que ens ajudin. En aquest punt també coincidim amb altres persones que han fet menció a l’escassetat de recursos que disposem els grups de treball per fer la nostra feina. Estaria bé disposar d’algú amb coneixements, a part de la inestimable ajuda dels tècnics de l’Ajuntament, com en Jordi Martínez, la Blanca, ara tenim un nou... una nova persona, Josep, i volia enviar des d’aquí salutacions a l’Orland Blasco, que també forma part d’aquest equip.
Referent a la normativa que hem tingut constatació prèvia, hi ha la Carta Municipal, que atorga una especial qualificació a la ciutat de Barcelona, té una Carta Municipal pròpia que li dona atribucions per fer i desfer en el camp normatiu en referència a diferents aspectes de la via pública. També hi ha unes ordenances fiscals, com les Normatives de Civisme, la tan coneguda Normativa [sic] de Mesures per Fomentar i garantitzar... garantir la convivència ciutadana a l’espai públic i Barcelona, procediments, ús dels espais públics, la normativa de medi ambient, la normativa de via pública i circulació, així com altres normatives de caràcter estatal o de caràcter local referents a llicències d’espai.
Aquesta Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència està en vigor des de l’any 2006; l’objectiu principal és garantir i preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme. Hi ha previsió que aquesta Ordenança es renovi, però se’ns va demanar des del Grup de Treball que féssim una valoració. En aquest punt hauríem agraït que en una de les reunions se’ns hagués explicat quin era aquest nou esperit d’aquesta nova normativa, perquè puguem treballar sobre algo que realment es farà. És com si em diguessin que pintés aquesta habitació, quan en realitat aquesta habitació la tiraran al terra. Llavors, clar, de què serveix escollir un color si no hi haurà habitació?
Llavors, ho partiré en dues vegades, dos parts. Respecte a la normativa de convivència, el que vam considerar és que hi ha moltes... Les sancions són molt elevades en determinades conductes infractores, i hi ha determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat. En això, l’informe de la síndica de greuges ens va donar alguns exemples de que en alguns casos, inclús, s’ha agreujat la situació de vulnerabilitat social degut a aquestes sancions. Llavors, es podria —com diu la normativa— contemplar mesures substitutòries, que no estan molt desenvolupades.
En quant a l’ús de l’espai públic, la mateixa definició d’«espai públic» és confusa i no està estandarditzada. El Consell d’Associacions de Barcelona va proposar en el debat del II Congrés d’Associacions de Barcelona establir un posicionament respecte al concepte d’espai públic com un espai relacional i d’enfortiment de pertinença a la comunitat. En aquest sentit, creiem que és un factor clau la corresponsabilitat entre ciutadans, entitats i administració a l’hora de pensar què és l’espai públic, com quin ús es fa, i també assumir-ne les conseqüències d’aquesta gestió i d’aquest ús.
No faré un seguit de... No faré un llistat de normatives, són moltes, amb respecte a l’espai públic. En concret, el tema de l’ús de l’espai públic, per exemple, en el tema dels espectacles, es va fer evident que el procés per demanar llicència té comentaris molt poc favorables des dels últims anys, en especial del sector associatiu, principalment, la dificultat, l’excessiu número de documents, el tràmit, que moltes vegades inclús dificulta la realització de l’acte, requereix una simplificació, agilització i homogeneïtzació de la tramitació. En això ja s’han posat les piles, ja hi ha l’e-esdeveniment, està en fase d’experimentació. Tot i això, encara no sabem exactament quines funcions tindrà aquest software. Ens diuen que es podrà mapificar l’ocupació, visibilitzar l’ocupació, per tal de racionalitzar i redistribuir els actes que es facin a la ciutat, a més d’una seguretat jurídica als sol·licitants, per tal de complir la normativa, i assumir les responsabilitats necessàries en cas que no es faci tot com s’ha de fer segons el marc normatiu existent.
Finalment, només com a consideracions finals respecte a la proposta del text, com he dit, estaria bé conèixer la posició del govern per poder fer feina sobre alguna cosa que, diguem-ne, algun dia serà, té un vis de ser realitat, no pintar una habitació que demà s’enderrocarà.
dir, per exemple, coses tan interessants com estudiar canviar aquesta normativa per un codi de bones pràctiques de la convivència i divulgar-lo d’una manera pedagògica, reconduir les ordenances sectorials de tipus infractori cap a altres tipus d’activitats que puguin revertir en un benefici comunitari, suprimir el fitxer d’antecedents de les persones infractores, no incloure a la publicació de notificacions en diaris oficials que no permeti associar la persona amb el presumpte infractor de les normatives del civisme en cas que encara hi estiguessin en vigor, perseguir la reparació dels danys per incivisme, en tot cas, i posar en funcionament l’observatori de la convivència, un organisme que està recollit en la normativa vigent però que encara no s’ha posat en marxa, i que tingui representació en el Consell.
Respecte a l’espai públic, com ja hem dit, hi ha massa disparitat en els criteris en els districtes, i si no ho he mencionat explícitament abans, ho dic ara, cada districte té una manera de fer. Aquest nou software que es posarà en marxa esperem que solucioni la problemàtica i a més permeti racionalitzar l’espai públic, donat que en alguns barris o districtes es massifica és un seguiment i un rendiment de comptes de l’aplicació, des de la Comissió del Treball. A més, reclamem l’informe d’aplicació de les fitxes dels anys 15 i 16 dels districtes per tipologia d’activitat feta en el cas de les llicències d’ús, i una major coordinació de l’equip de responsables que estan posant l’e-esdeveniment en marxa en els diferents districtes.
Finalment, volem posar de relleu que aquesta Comissió no s’ha pogut reunir totes les vegades que hauria volgut; com bé comentava, de les sis reunions només s’han fet quatre, i en aquestes van haver-hi baixes importants de persones rellevants que ens venien a donar informació. Per tant, algunes d’aquestes reunions van ser com quedar amb els amics i fer un cafè.
Ajuntament, que en les seves tasques doncs han de fer complir, i com que són probablement tasques de caràcter vinculant, no tant com el Consell, que és de tipus consultiu, doncs es prioritzen i moltes vegades hi ha coses que es queden sense fer, no perquè no hi hagi voluntat, sinó perquè no hi ha recursos, però també he de dir que la voluntat es demostra amb fets, i en aquest cas els fets serien posar-hi més recursos.
Per tant, volem instar l’equip de govern que s’avanci en tots aquests aspectes, en la feina pendent, i que es tingui present que la finalitat del Consell de Ciutat és proposar millores i tenir un paper actiu i participatiu en tots aquests processos.
Moltes gràcies.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs ara obrirem també un torn de paraules per a qualsevol aclariment o afegit que es vulgui fer.
Endavant.
AMADOU BOCAR SAM DAFF [PROCEDENT DEL GRUP DE “PERSONES
D’ESPECIAL RELLEVÀNCIA CIUTADANA”]
Molt bona tarda. Em dic Sam, sóc nou en aquest Consell de Ciutat des d’aquest any, i pertanyo a la comunitat senegalesa i doncs, africana, per suposat.
En aquest informe que s’acaba de llegir, jo personalment he trobat a faltar un lligament entre sentiment de pertinença i cohesió social i convivència, no? Per tant, tots aquests elements no estan lligats, perquè s’ha fet més èmfasi en temes de normatives aplicades a la ciutadania, normatives dictades per l’Ajuntament, perquè el que sigui, però aquesta relació de construcció des de la perspectiva ciutadana, en el qual inclous tota la gent que han escollit de viure com viure en un barri, això determina d’alguna manera si això es construeix, l’ús que es fa dels espais públics, perquè si els sentim nostres és diferent que si no els sentim nostres.
a l’ús que feia d’aquestes voreres les persones immigrades, no? Per tant ocupen les voreres, per tant no hi ha un lligament de dir, bueno, aquelles que han vingut ja formen part d’aquest territori que hem escollit lliurement, o si parlem de refugiats, ja és obligat, però la gent que han escollit de viure com viuen en un territori determinat han de tenir —o haurien de tenir— un sentiment de pertinença d’aquest territori, no?
Per tant, cuidar, de la mateixa manera que els que suposada... bueno, suposadament, que són considerats els antics o els primers en aquest...
Per tant, jo el que trobo a faltar és aquest lligament de fer relació, sentiment de pertinença i cohesió social i convivència, no?, perquè s’ha posat més èmfasi en ordenances, compliment o no compliment, no? Jo penso que allò que més determinarà l’ús útil i sostenible dels espais públics, és a dir, com jo com a persona nouvinguda o com a persona autòctona em posiciono davant d’això, com ens trobem aquí per a un ús útil per part de la ciutadania, no? Per tant, això, que volia recalcar.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Doncs moltes gràcies per l’aportació. Alguna aportació més? Jordi Porta.
JORDI PORTA [PROCEDENT DEL GRUP DE “PERSONES D’ESPECIAL RELLEVÀNCIA CIUTADANA”]
Bé, perdonin la meva ignorància sobre l’activitat de totes les comissions. Només se m’acudia un tema, que no sé si hauríem d’accentuar més la col·laboració entre les entitats —en aquest cas, Ajuntament—, entre els poders públics i els poders privats, de cara a resoldre algun dels problemes, com per exemple els que hem citat aquí al principi, no?
col·laborar conjuntament per a la creació, justament, de llocs de treball, de noves iniciatives, de gent que pugui sortir de l’atur.
En aquest sentit, la meva pregunta seria aquesta, no? Fins a quin punt els tres sectors —el sector públic, el sector privat però amb afany de lucre i el sector com aquest que dic, d’acció solidària contra l’atur, que existeix des de fa vint anys i que el que intenta és crear llocs de treball simplement perquè hi hagi gent que no estigui aturada, i pugui sortir-se’n bé, si aquest tipus de col·laboració caldria accentuar-lo més, de que hi haguessin compartits alguns objectius.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Moltes gràcies, en prenem nota. Alguna aportació més?
DELFÍ COSIALLS [REGISTRE CIUTADÀ]
De fet aquest va ser un dels elements que va sorgir com de projecció del Grup de Treball de Desigualtats: entrar en elements concrets de col·laboració de l’esfera privada, pública, amb o sense ànim de lucre; vull dir, és un dels elements que va quedar com a desenvolupar en un futur i a incorporar-lo.
MONTSERRAT MORERA [VICEPRESIDENTA DEL CONSELL DE
CIUTAT]
Bé, doncs acaba aquí aquesta explicació del treball que han fet els Grups de Treball.
Recordar això, que anem enviant per correu electrònic tots els grups que van sorgint i animant també a la participació.
Els resums d’aquestes comissions i grups de treball quedaran penjats a la web i, en concret, pel que fa al Dictamen de la Comissió de Desigualtats i Vulnerabilitat, d’aquest se’n farà un petit dossier escrit, que es difondrà.
ho vam fer a principis de juny; també es va informar per correu electrònic, i el Vicenç Tarrats ens explicarà o farà un resum de com va anar aquella jornada.
3. Valoració de la Jornada dels Consells de Ciutat
VICENÇ TARRATS [CCOO DEL BARCELONÈS] Molt bé, gràcies.
La jornada s’havia anunciat aquí; és a dir, era conegut que es feia el dia 10 de juliol, a la capella de Santa Àgata, un marc fantàstic per fer un treball d’aquests. Es va desenvolupar en dos àmbits: un grup de ponències, de presentacions, i un segon àmbit de grups de treball que de fet va ser l’àmbit més productiu.
Val la pena destacar de la primera part —de la part de presentacions— la conferència inaugural, de l’Ernesto Ganuza, va ser molt interessant, amb la perspectiva de donar unes pinzellades més de les que habitualment ens donem tots plegats en aquests àmbits de participació del què és, què hauria de ser i per què serveix això de vegades tan eteri que en diem «participació ciutadana», no?
Les intervencions dels representants de San Sebastià i de Salt, i del propi Consell de Ciutat, varen servir, varen ser útils en el sentit de contrastar visions que es tenen del paper d’aquest tipus d’òrgans des de les ciutats diferents que, ben cert, ajuda molt a aprofundir i millorar la nostra pròpia tasca i el nostre propi anàlisi del què fem i per que ho fem, no?
La jornada va resultar certament molt productiva. La Comissió Permanent així ho vàrem valorar, molt productiva i molt interessant, amb moltes propostes i amb moltes visions contrastades, malgrat que cal assumir que l’assistència va ser més escassa del que seria desitjable en una ciutat que presumeix —jo crec que és cert, a més a més— de tenir un marc de participació bastant ric i, sobretot, una societat civil amb multitud d’organismes ciutadans. Lamentar una mica la manca de participació, perquè segurament més participació li hauria donat encara més riquesa; tot i així, la valoració és altament positiva.
quatre grups de treball de la segona part de la jornada, que es varen configurar després de les intervencions inicials. Aquest va ser realment el marc productiu de la jornada, i jo crec personalment que la feina —i així ho vàrem discutir també amb la Comissió Permanent— la feina es va fer prou bé. No les llegiré totes; explicaré una mica, en destacaré algunes que em semblen que tenen sentit estratègic, en el sentit de fer avançar el Consell de Ciutat en un marc cada vegada més representatiu de la realitat de Barcelona i, en definitiva, per ajudar a construir col·lectivament la ciutat.
La primera d’aquestes conclusions, així una mica transversals, és la necessitat de reconèixer la legitimitat dels dictàmens del Consell. És una demanda que ajuda a empoderar el Consell, que li donaria utilitat concreta, el fa un instrument que reforça els valors de la participació i que no hi ha dubte que implica un compromís polític que ha d’assumir necessàriament l’administració, en la perspectiva d’assumir i que les tasques d’un organisme com el Consell de Ciutat superen els mandats dels polítics, van més enllà, són un organisme de continuïtat, que va més enllà dels mandats de cada quatre anys dels ajuntaments escollits. Assegurar aquesta continuïtat, assegurar i validar, per tant, legitimar —dèiem nosaltres— els dictàmens del Consell significa aquest compromís polític que d’alguna manera és lo que des d’aquesta jornada se li demana a l’administració.
En aquesta mateixa línia, i no m’estendré sobre això, es demana un model de consell no depenent de l’administració: no tant depenent de l’administració, no penjant de l’administració, sinó més un organisme, tipus, per posar un exemple, no definitiu, però un exemple d’aproximació, a la sindicatura de Barcelona, a la síndica.
Apareix en les conclusions, de manera molt explícita i també implícita, la necessitat d’obtenir un retorn; de buscar la traçabilitat dels treballs del Consell; reconèixer així la utilitat pràctica dels esforços de les entitats i de les persones que participen, moltes vegades de manera altruista, que treballen tot l’any en les comissions de treball i en altres tasques. És una... Aconseguir aquest retorn i aquesta traçabilitat dona valor a la feina que es fa; dona utilitat pràctica als treballs, i justifica i satisfà a les persones, a les entitats que hi estan participant.
