P
rograma del
C
urs d’iniciació
a l’
A
rbitratge.
1 El guió de la part teòrica del curs d‟iniciació a l‟arbitratge (PCAT) dóna les estratègies i continguts bàsics i necessaris per poder dirigir un partit de basquetbol.
Les regles que en ell es tracten són les elementals per poder iniciar-se de manera immediata en l‟arbitratge un cop es superi un curs orientat, evidentment, al minibàsquet, lloc preeminent per a l‟inici de la pràctica de l‟arbitratge.
Aquest document és fruit de l‟esforç de l‟equip tècnic que ha anat evolucionant els continguts i la metodologia per tal d‟oferir un millor resultat.
Un punt en el que no volem deixar d‟insistir és en l‟administratiu, punt dèbil de molts dels àrbitres novells i possiblement el que més es descuida i, per contra, més problemes comporta. Per aquest motiu és molt important insistir als alumnes a que es descarreguin tota la documentació relacionada present a Canal Àrbitre, com els diferents Manuals que serveixen per completar la formació de l‟àrbitre.
PCAT
a) Estructura del curs. b) Temari del curs:
Part I Introducció història del joc i les seves regles
Part II Les regles del joc Part III Normes
administratives i actes
PCAP
PCAX
PCEI
PCEF
Darrera revisió:
Abril 2011
3
Programa del curs d’iniciació a l’arbitratge.
Part teòrica (PCAT)
Duració:
15 HORES
Objectius:
1. Adquirir els coneixement i les estratègies necessàries per a iniciar-se en l‟arbitratge del basquetbol.
2. Conèixer, a nivell introductori, la filosofia de les Regles de Joc i el seu esperit.
3. Desenvolupar els hàbits i les actituds pròpies d‟un esportiste-àrbitre de l‟FCBQ i l‟EABQ.
4. Entendre l‟arbitratge com una forma de desenvolupament personal.
Material entregat:
1. Carpeta, bloc i bolígraf
Material a descarregar:
1. Llibre de Regles de Joc del Basquetbol. 2. Llibre de Regles de Joc del Minibàsquet. 3. Manual de l‟àrbitre de l‟EABQ.
4. Ccomunicats.
Metodologia:
1. Per tal de que l‟alumnat pugui arribar a assolir tots els objectius proposats, la metodologia emprada serà diversa i adequada en cada moment a l‟activitat a realitzar.
2. Durant les activitats teòriques la metodologia serà expositiva, tot partint i adequant-se als coneixements previs de l‟alumnat.
3. L‟Exposició serà recolzada per diversos didàctics (vídeo, transparències,...) inclosos en el dvd-rom del curs, i s‟intentarà comparar, sempre que sigui possible, amb casos reals.
Recursos Didàctics:
1. Guió del curs.
2. Transparències de les sessions. 3. Exemples de jugades a ÀrbitreTV. 4. Manual de l‟àrbitre.
4
1. L‟avaluació estarà dividida en tres moments:
- Avaluació inicial: A realitzar a l‟inici del curs, de manera oral, cal conèixer els coneixements previs a l‟alumnat, la seva procedència, relació amb el basquetbol, etc.
- Avaluació formativa: A realitzar durant el curs, cal conèixer el nivell d‟aprenentatge que realitzen els/les nostres alumnes per tal de reforçar, si cal, alguns punts.
- Avaluació final: Finalment cal comprovar el grau d‟assoliment de tots els objectius proposats per al mòdul. L‟avaluació final de la part teòrica consistirà en un test de resposta múltiple de 50 preguntes.
2. Cal assistir a classe un mínim d‟un 80% per poder ser avaluat.
3. L‟alumnat NO APTE té l‟opció de repetir la part no aprovada, al següent curset o successius durant la mateixa temporada. Desprès del qual hauran de realitzar tot el curs sencer.
Continguts (temari)
Part I
Introducció història del joc i les seves regles
Tema 1:
Història del basquetbol
Tema 2:
Fonaments de l‟arbitratge
Part II
Les regles del joc
Tema 3:
Conceptes fonamentals
Tema 4:
Normes pre-partit
Tema 5:
Generalitats
Tema 6:
Violacions
Tema 7:
Faltes
Tema 8:
Reglament minibàsquet/passarelle
Part III
Normes administratives i actes
Tema 9:
Composició de l‟acta
Tema 10:
Informes al Comitè de Competició
Tema 11:
Suspensió de partits
5
Guió del professor (PCAT)
Part I: Introducció històrica al joc i a les seves regles
Tema 1: Història del basquetbol
1.1. Introducció històrica del Basquetbol - James Naismith (Springfield,1891)
- Pare Millán, introductor del joc a Espanya
- Objectiu de la creació del bàsquet: crear un joc competitiu, complet i que es pogués jugar en un recinte tancat (joc d‟hivern)
1.2. Objectiu de les Regles de Joc
- Les Regles varien perquè el joc evoluciona
- Les Regles es fan per garantir el domini de la tècnica sobre les qualitats físiques - Equilibri defensa-atac
- Major espectacle - Fair play
Tema 2: Fonaments de l’arbitratge
2.1. Domini de les Regles de Joc2.2. Coneixement del Joc 2.3. Tècnica de l’arbitratge 2.4. Preparació Física 2.5. Preparació Psicològica 2.6. Arbitratge acceptat
6
Part II: Les regles de joc
Tema 3: Conceptes fonamentals
3.1. Terreny de Joc
- Les línies tenen una amplada de 0‟05 m
- Dimensions 28 x 15 m, mesurats fins a la banda interior de les línies - 3 punts: 6‟25 m, mesurats fins la banda exterior de la línia
- Cercle i semicercle: 1‟80 m de radi
- Línia central: Forma part del camp defensiu
- Zona de banqueta: a 5m. de la línia central fins a la línia de fons - Alçada de la cistella: 3‟05 m
- Zona restringida
3.2. Configuració d’un equip
3.2.1 Jugador, substitut i exclòs: definició i quan canvia d‟estat - Jugador: Jugador facultat per jugar a la pista
- Substitut: Jugador facultat per jugar preparat per entrar a la pista. Passa a ser jugador quan rep autorització de l‟àrbitre per entrar a la pista, o durant un temps mort demana substitució a l‟anotador
- Exclòs: Quan ha comès 5 faltes
3.2.2 Normes de vestuari dels jugadors - Samarreta per dintre.
- No es pot portar samarreta a sota. Excepte a competicions FCBQ, en aquest cas, del mateix color que la samarreta de l‟equip.
- No es poden dur objectes perillosos pels altres jugadors, ungles llargues, joies ni adornaments al cabell.
7 3.2.3 Entrenador: funcions i poders
- Com a mínim 20 minuts abans de l‟hora del partit ell o algú en el seu nom ha de facilitar un llistat de: jugadors, capità, entrenador ajudant i acompanyants.
- Com a mínim 10 minuts abans de l‟hora del partit, ell donarà: sortides (cap jugador pot ser canviat si no és per lesió) i conformitat d‟inscrits. Primer l‟entrenador de l‟equip A.
- Pot sol·licitar temps morts.
- Pot estar dempeus i dirigir l‟equip.
- Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb pilota morta i rellotge aturat. - Informa a l‟àrbitre del capità quan és substituït.
- Indica el jugador que pot llençar tirs lliures francs.
- Només pot participar com a tal amb la llicència de l‟equip que juga el partit, llevat si presenta la de Director Tècnic.
3.2.4 Entrenador ajudant: funcions i poders - Pot sol·licitar temps morts.
- Exerceix funcions d‟entrenador si aquest no hi és. - No pot estar dempeus.
- Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb pilota morta i rellotge aturat. - Llicència d‟entrenador de l‟equip que juga, llevat si és Director Tècnic.
3.2.5 Capità: funcions i poders
- Representa al seu equip al terreny de joc.
- Pot demanar informació essencial, educadament amb pilota morta i rellotge aturat.
- Pot actuar com a entrenador si no hi ha entrenador, ni ajudant o si no poden continuar exercint-hi.
3.2.6 Acompanyants d‟equip: funcions i poders - Funcions: les assignades per al entrenador. - Màxim 5.
- No pot demanar temps mort, ni aixecar-se ni anar a la taula. - Pot ser qualsevol persona amb llicència de l‟equip.
8
- Facilitar la tasca dels àrbitres i de l‟equip contrari - Ha de seure a prop de la taula
- És obligatori que hi sigui i que l‟àrbitre informi si no hi és
3.2.8 Director tècnic: Funcions i responsabilitats
- Pot actuar com a entrenador, entrenador ajudant o acompanyant de qualsevol categoria d‟un club
- Només existeix a Catalunya
3.3. Equip arbitral.
3.3.1 Àrbitre principal
- Màxim responsable de l‟encontre
- Els seus poders comencen 20 minuts abans de començar el partit, i la seva vinculació finalitza amb la signatura de l‟acta de joc
- Tria la pilota de joc d‟entre les dues, com a mínim, ofertes per l‟equip local. Si l‟equip local no en disposa de cap en bon estat pot triar-ne de l‟equip visitant 3.3.2 Àrbitre auxiliar
3.3.3 Anotador i ajudant d‟anotador 3.3.4 Cronometrador
3.3.5 Operador de 24 segons
Tema 4: Normes prepartit
4.1. Temps d’arribada dels àrbitres a les instal·lacions: 45 minuts 4.2. Temps d’arribada dels àrbitres al terreny de joc: 20 minuts
4.3. Temps d’espera a un equip o àrbitre que arriba amb retard: 15 minuts 4.4. Com a mínim 20 minuts abans de l’hora del partit:
- Relació de l‟equip i nomenament del capità. - Elecció de pilota: ningú escalfa amb ella. - Identificació d‟inscrits a l‟acta.
9
4.5. Com a mínim 10 minuts abans de l’hora del partit:
- Conformitat d‟inscripcions i alineacions(signatura en primer lloc de l‟equip A) 4.6. Suspensió del partit per manca de jugadors
4.6.1 Per incompareixença
- Quinze minuts després de l‟hora oficial del començament del partit un equip no està present o no té 5 jugadors facultats per jugar.
- Un equip es nega a jugar després d‟haver rebut l‟ordre de fer-ho per part de l‟àrbitre.
4.6.2 Per inferioritat numèrica
- Si un equip es queda al terreny de joc amb menys de 2 jugadors
Tema: 5: Generalitats
5.1. Temps de Joc- Dues parts de 20 minuts dividides en: 4 períodes de 10 minuts cadascuna + tantes pròrrogues com siguin necessàries de 5 minuts
- El descans entre la primera i la segona part és de 10 minuts - Descans entre períodes 1 minut
5.2. Funcionament del rellotge
5.2.1. El rellotge es posarà en marxa
- En un salt entre dos quan un dels saltadors toqui la pilota legalment. - En uns tirs lliures quan un jugador toca la pilota després del rebot.
- Després d‟un servei de fora de banda o fons, la pilota es tocada per un jugador que està a dins del terreny de joc.
5.2.2 El rellotge s‟aturarà
- Al final d‟un període, part o partit. - Quan xiuli l‟àrbitre.
- Quan hi hagi un temps mort enregistrat després de cistella.
- Després de cistella durant els 2 últims minuts del quart període o del període extra.
10 5.3. Inici del partit
- Comença amb un salt entre dos, quan surt de les mans de l‟àrbitre que l‟administra.
- Obligatori començar amb 5 jugadors facultats per jugar.
5.4. Condició de la pilota 5.4.1 Viva
- Salt entre dos: la pilota és llançada per l‟àrbitre.
- Tir lliure: l‟àrbitre posa la pilota a disposició del llançador.
- Sacada banda/fons: l‟àrbitre posa la pilota a disposició del jugador. 5.4.2 Morta
- Quan hi ha cistella.
- Sona el xiulet de l‟àrbitre, excepte si es tracta d‟un jugador en acció continua o és a l‟aire a conseqüència d‟un tir a cistella. En aquest cas no es pot tocar la pilota després de tocar la cistella.
- Sona la senyal de final d‟una part, període o pròrroga, excepte si la pilota és en l‟aire a conseqüència d‟un tir a cistella. En aquest cas no es pot tocar la pilota després de tocar la cistella.
- Pilota tocada legalment per un jugador després d‟expirar el temps de joc d‟una part o d‟un període, o després que s‟hagi xiulat una falta.
- Tir lliure no convertit i seguit d‟altres tirs lliures o altre penalització.
5.5. Posició de jugadors i àrbitres. 5.5.1 Jugador/pilota
- Queda determinada pel lloc en que toca a terra
- Jugador en l‟aire: conserva la mateixa situació de l‟últim lloc on ha tocat el terra
5.5.2 Àrbitre
- Igual que els jugadors i la pilota.
11
5.6. Salt entre dos i regla de possessió alterna.
5.6.1 L‟encontre s‟iniciarà amb un salt entre dos. A partir d‟aquell moment totes les situacions de salt entre dos es solucionaran utilitzant la regla de la possessió alterna
5.6.2 Es produeix una situació de salt entre dos quan: - Hi ha una pilota retinguda.
- La pilota es tocada per dos jugadors alhora i surt fora. - L‟àrbitre dubta de quin jugador ha estat l‟últim en tocar-la. - Doble falta sense control per cap equip.
- La pilota queda retinguda als suports de l‟anella. - Per iniciar els períodes.
5.6.3 L‟equip que obté la primera possessió de la pilota viva a la pista té la primera possessió alterna en contra. Després a cada situació de salt entre dos els equips aniran alternant la possessió de la pilota
5.6.4 El procés de possessió alterna finalitza quan: - La pilota és tocada per un jugador a la pista. - Es comet violació durant el servei.
- La pilota queda encaixada a la cistella.
5.7. Control de la pilota 5.7.1 Jugador
- Quan té la pilota a les mans, l‟aguanta o l‟està botant o rodant 5.7.2 Equip
- Quan un jugador d‟aquest equip té, o té el dret sobre, el control de la pilota - Quan jugadors d‟aquest equip s‟estan passant la pilota
5.7.3 Finalitza
- Quan un adversari obté el control de la pilota. - Quan la pilota queda morta.
12 5.8. Jugador en acció de tir
5.8.1 Inici: El jugador comença el moviment ascendent del braç. Final: La pilota surt de la mà del llançador. En un tir en suspensió fins que el jugador no torna a tocar amb els dos peus a terra.
5.8.2 Cop de dits: Un cop de dits cap a cistella d‟un jugador es considera acció de llançament.
5.9. Encistellada i el seu valor
5.9.1 Valor (1 punt, 2 punts i 3 punts)
- Una cistella és reixida quan la passa o es queda dintre de la cistella. - Tir lliure a conseqüència de la penalització d‟una falta: 1 punt.
- Una cistella des de dins de la línia de 6.25m.: 2 punts. - Una cistella des de fora de la línia de 6.25m.: 3 punts. 5.9.2 Autocistella
- Involuntària: Serà vàlida i s‟apunta al capità en pista de l‟altre equip. - Voluntària: No vàlida, violació.
5.9.3 Pilota que entra per sota - Violació.
5.10. Temps morts
5.10.1 Oportunitat de temps mort. - Comença:
- Després de bàsquet, pot sol·licitar temps mort l‟equip que rep la cistella. - Quan hi ha una pilota morta i el rellotge aturat. Excepte, després de cistella
durant els dos últims minuts, l‟equip que l‟aconsegueix.
- Després del darrer o únic tir lliure si és convertit, o si és seguit d‟una servei de banda.
- Finalitza:
13 5.10.2 Temps morts disponibles
- Cada equip pot sol·licitar DOS temps mort durant la primera part. - Cada equip pot sol·licitar TRES temps morts durant la segona part. - Cada equip pot sol·licitar UN temps mort en cada període extra.
- Els temps morts no utilitzats no es poden acumular per la següent part o p.extra. 5.10.3 Duració del temps mort
- Un temps mort dura un minut.
- El temps mort s‟inicia quan l‟àrbitre fa la senyal concedint-ho.
- El cronometrador farà sonar el seu senyal als 50” i al minut d‟iniciar-se el T.M. - Els temps morts concedits durant els últims dos minuts del partit a l‟equip que
havia de fer un servei des de la seva pista defensiva, comportaran reprendre el joc amb un servei de banda des de la línia de servei de la pista davantera. - Si un entrenador no atén a les indicacions dels àrbitres per tornar a la pista, i
després d‟haver estat advertit, pot ser sancionat amb falta tècnica de tipus C.
5.11 Substitucions
5.11.1 Oportunitat de substitució - Comença:
- Quan la pilota està morta i el rellotge aturat.
- No es poden demanar substitucions després de cistella, excepte l‟equip que la rep durant els últims dos minuts de partit.
- Després del darrer o únic tir lliure si és convertit, o si és seguit d‟una servei de banda.
- Termina:
- Quan la pilota està a disposició d‟un jugador.
5.11.2 Substitució d‟un jugador que ha de llançar tirs lliures:
- Un jugador que llança tirs lliures no pot ser substituït abans de llançar-los a no ser que es quedi eliminat o s‟hagi lesionat.
- Desprès de llançar-los por ser substituït si: - Entra l‟últim tir lliure o...
- ... entri o no, els tirs van seguits d‟un servei de fora de banda o de més tirs lliures que no ha de llançar ell.
14
5.11.3 Substitució d‟un jugador que ha comès 5 faltes o ha estat desqualificat: - Haurà de ser substituït en 30 segons.
5.11.4 Substitució d‟un jugador lesionat
- Un jugador que no es recupera per si sol en uns 15 segons, rep assistència o sagna ha de ser substituït, excepte si no queden més jugadors disponibles. - Només el metge pot entrar sense permís a atendre un jugador.
- Si un jugador en el cinc inicial es lesiona abans de l‟inici del partit pot ser substituït. En aquest cas l‟altre equip també podrà efectuar la substitució d‟un jugador del 5 inicial.
Tema 6: Violacions
6.1. Definició: Infracció a les regles. No s‟anota a l‟acta de joc
6.2. Penalització:
- La pilota es concedirà als adversaris per efectuar un sacada des del punt més proper on s‟ha produït la infracció, excepte darrera del tauler
- Si la pilota entra però el llançament no era vàlid, el servei s‟efectuarà des de la banda.
- Les violacions per interposició i als tirs lliures es penalitzaran d‟acord als seus articles.
6.3. Salt entre dos inicial
- La pilota ha d‟ésser tocada per al menys un saltador amb una o ambdues mans després d‟arribar al punt més alt de la seva trajectòria.
- Els saltadors no poden trepitjar ni traspassar la línia central.
- Els saltadors no poden abandonar la posició de salt fins que l‟altre jugador hagi tocat la pilota.
- Els saltadors no poden agafar la pilota ni tocar-la més de dos cops fins que l‟hagi tocat un dels altres vuit jugadors, el terra, la cistella o l‟anella.
15
- La resta de jugadors no poden trepitjar ni traspassar la línia del cercle fins que la pilota hagi estat palmejada.
- Si la pilota no és palmejada per cap dels dos saltadors i toca el terra, es repetirà el salt.
- Els jugadors d‟un mateix equip no poden ocupar posicions adjacents si un adversari vol ocupar-lo.
6.4. Tocar la pilota amb el peu o el puny de forma intencionada
6.4.1. La pilota es juga amb les mans: Jugar-la amb el peu o cama o amb el puny deliberadament és violació. Es concedirà també un nou compte de 24”
6.5. Jugador fora de banda i pilota fora de banda 6.5.1. Jugador
- Quan qualsevol part del seu cos està en contacte amb el terra o qualsevol objecte que estigui per sobre de la línia o fora d‟ella
- Si dos jugadors tenen la pilota retinguda i un dels dos trepitja fora del terreny de joc o en el seu camp defensiu, es produeix una situació de salt entre dos.
6.5.2. Pilota
- Si toca a un jugador o una altre persona fora del terreny de joc.
- Si toca el terra o qualsevol altre objecte situat a sobre d‟una línia o per fora d‟ella.
- Si toca els suports de la cistella, la part posterior del tauler o qualsevol objecte situat per sobre o darrera del tauler.
- El responsable de que la pilota surti fora del terreny de joc és l‟últim jugador en tocar-la abans de que surti.
6.6. Servei
6.6.1. Després de cistella
- Des de qualsevol punt de la línia de fons
- Es poden fer passades entre jugadors per darrera de la línia, conservant el límit de 5” en total per treure de fons amb independència del número de passis.
16
- Lloc més proper on s‟ha produït la infracció - Excepció: Excepte darrera del tauler
6.6.3. Restriccions
- No es pot sacar directament fora.
- No es pot moure lateralment més d‟un metre. Excepte després de cistella.
- Els jugadors de la pista no poden interferir al servei. Si el jugador que realitza el servei no té una distància lliure de dos metres des de la línia se li ha de deixar un metre lliure de jugadors dintre de la pista.
- Ha de servir abans de 5 segons
6.7. Doble regat
6.7.1. Definició de regat: Un regat comença quan un jugador amb control de pilota la deixa anar de les mans i la bota, roda o palmeja i la torna a tocar abans de que toqui cap més jugador i acaba en el moment en que aquest jugador toca la pilota amb les dues mans simultàniament, l‟agafa o permet que descansi sobre una o les dues mans
6.7.2. Si un jugador realitza dos regats comet la violació de “dobles” 6.7.3 No és un regat:
- Un FUMBLE
- Botar la pilota alta si aquesta no descansa a la mà - Llançaments successius a cistella
- Palmejar la pilota
- Treure la pilota de les mans d‟un adversari - Tallar un passi
- Passar-se la pilota de mà en mà
17 6.8. Avanç il·legal
6.8.1. Definició de “pivot”: Quan un jugador amb control de pilota viva fixa un peu a terra i mou l‟altre en qualsevol direcció.
6.8.2. Definició de “peu de pivot”: Peu que resta al mateix punt de contacte amb el terra mentre que l‟altre peu es mou en qualsevol direcció.
6.8.3. Com determinar el peu de pivot: 6.8.3.1. Jugador que rep la pilota:
- Parat:
- Amb els dos peus al terra: qualsevol pot ser el peu de pivot. - Un peu a terra i després cau l‟altre: El primer peu que toca
terra - En moviment:
- Un peu a terra: aquest és el peu de pivot. - Amb els dos peus a l‟aire:
1º cau un i després l‟altre: primer peu de pivot. Cau amb els dos alhora: qualsevol peu de pivot. Cau amb un i després amb els dos
simultàniament: no hi ha peu de pivot.
6.8.4 Avançar amb la pilota després d‟haver definit el peu de pivot
6.8.4.1. Al començar el regat: El peu de pivot no pot aixecar-se abans de que la pilota surt de la mà del jugador.
6.8.4.2. En un passada o llançament: Pot aixecar-se el peu de pivot, però no pot tornar a tocar el terra abans de que el jugador deixi anar la pilota de les mans.
6.8.5. Jugador amb control de pilota al terra.
- Un jugador rodola per terra o intenta aixecar-se amb la pilota a les mans comet violació.
18
- Un jugador de l‟equip amb control de pilota viva al camp d‟atac (amb el rellotge del partit en marxa) no podrà estar a l‟àrea restringida contrària durant més de 3 segons.
- S‟ha de permetre a un jugador que:
- Realitzi un intent d‟abandonar l‟àrea restringida.
- Resti a l‟àrea restringida si ell o un dels seus companys d‟equip està en acció de tir i la pilota surt o acaba de sortir de la seva mà, per un tir a cistella.
- Després d‟haver estat a l‟àrea restringida durant menys de tres segons realitza un regat para llançar a cistella.
- Per considerar que un jugador s‟ha situat fora de l‟àrea restringida, aquest ha de posar ambdós peus fora de l‟àrea restringida.
6. 10 Jugador estretament marcat
- Un jugador estretament marcat i que té la pilota les mans, haurà de botar, llançar o passar abans de 5”
- Un jugador està estretament marcat quan és defensat de manera activa a menys d‟un metre de distància
6.11. Regla dels 8 segons
- Quan un jugador obté el control d‟una pilota viva al seu camp defensiu, el seu equip té 8 segons per passar-la al camp ofensiu.
- Després d‟un servei de banda/fons, el compte de 8 segons s‟iniciarà quan la pilota sigui tocada legalment per un jugador a dins de la pista.
- El compte de vuit segons continuarà si l‟equip que controlava la pilota ha d‟efectuar un servei des de pista del darrera a conseqüència de:
- Pilota surt fora del terreny de joc. - Lesió d‟un jugador del mateix equip. - Situació de salt entre dos.
- Falta doble.
19 6.12. Regla dels 24 segons
- Quan un jugador obté el control d‟una pilota viva al terreny de joc, el seu equip té 24 segons per tirar a cistella.
- Després d‟un servei de banda/fons el compte s‟inicia quan la pilota és legalment tocada per qualsevol jugador a la pista.
- El compte es reinicia:
- Quan la pilota toca l‟anella o l‟equip que defensava obté un nou control. - Qualsevol causa no computable a l‟equip que controla la pilota.
- La pilota no queda morta i el joc continua si la pilota és enlaire a conseqüència d‟un llançament a cistella i sona el dispositiu de 24 segons. - Possibles situacions quan sonen els 24 segons i la pilota està enlaire:
- Si la cistella entra, és vàlida.
- Si es produeix una intercepció il·legal de la pilota,quan baixa,es penalitza com a tal. - Si no la pilota no toca la cistella, la pilota serà per l‟equip que defensava amb un servei de banda des del lloc més proper en que es va fer el llançament, excepte si l‟equip que defensava obté clara i ràpidament el control de la pilota.
6.13 Pilota tornada a pista de darrere
- Un jugador de l‟equip amb control de pilota a la seva pista davantera (inclòs serveis de banda o fons), no pot fer que la pilota torni a la seva pista de darrere.
- La pilota passa a la pista de davant quan:
Sense estar controlada per cap jugador, toca el terra
Toca a un jugador defensor que té part del seu cos en contacte amb la pista davantera
Toca un jugador atacant té els dos peus a pista del davant.
Si un jugador regateja des de la pista del darrere, no passa a la pista de davant fins que la pilota i els dos peus estan en contacte amb la pista del davant.
- Un jugador enlairat que obté un nou control de la pilota pel seu equip, saltant des de la pista del davant i que cau a la pista del darrere, no comet cap violació.
- La pilota passa a pista de darrere quan toca el terra, la cistella o el tauler d‟aquesta, o a un jugador que té part del seu cos en contacte amb ella.
20
o Control de pilota de l‟equip en pista davantera.
o Últim jugador en tocar la pilota en pista davantera sigui d‟aquest equip.
o Primer jugador en tocar la pilota en pista de darrere sigui d‟aquest equip, o que després de tocar la pilota la pista de darrere el primer jugador que la toqui sigui del mateix equip.
6.14 Interposició i interferència 6.14.1. Interposició
- Es comet interposició quan un jugador toca una pilota que, a conseqüència d‟un tir a cistella, està en trajectòria descendent.
- Un jugador atacant pot jugar la pilota per sobre de l‟alçada de la cistella si es tracta d‟un passi
Penalització:
Defensor: La cistella serà vàlida i servei de fons per part de l‟equip que defensava. Si comet una interposició durant l‟últim o únic tir lliure, addicionalment serà sancionat amb una falta tècnica.
Atacant: No s‟anotarà cap cistella si aquesta entra. Si es tracta de l‟últim o únic tir lliure, traurà de banda l‟equip que defensava a l‟alçada de tirs lliures
6.14.2. Interferència
- Es comet interferència quan un jugador toca l‟anella o el tauler fent que vibri, quan la pilota es troba enlaire desprès d‟un tir a cistella. La penalització és la mateixa que per interposició.
- Si un jugador fica la mà per sota de la cistella interferint en un passi o tir, o juga la pilota agafat de la cistella, comet violació.
6.15 Tirs lliures
- Tirs lliures per falta personal, antiesportiva o desqualificant (amb contacte): Els llançarà el jugador que ha rebut la falta. Si està lesionat o desqualificat els tirarà el seu substitut
- Tirs lliures per falta tècnica o desqualificant (sense contacte): Els llançarà qualsevol jugador de l‟equip adversari designat per l‟entrenador
21 6.15.1. Obligacions del llançador
- Ha d‟ocupar una posició darrere de la línia i dintre del semicercle.
- Si no entra el seu llançament, aquest ha de tocar obligatòriament l‟anella. - Ha de llançar abans de 5” des del moment en que l‟àrbitre li dóna la pilota.
- No trepitjarà o entrarà a la zona restringida abans de que la pilota hagi tocat l‟anella.
- No fintarà el llançament.
6.15.2. Obligacions dels jugadors situats al passadís de tirs lliures
- Màxim 5 jugadors: 3 defensors que ocuparan les primeres posicions i 2 atacants en forma alterna.
- No ocuparan posicions que no els hi corresponguin.
- No entraran a la zona restringida abans de que la pilota hagi sortit de la mà del tirador de tir lliures.
- No tocaran la pilota abans de que aquesta toqui l‟anella.
- No tocaran la cistella ni el tauler mentre que la pilota n‟estigui en contacte.
6.15.3. Obligacions de la resta de jugadors
- Es situaran darrera de la prolongació imaginaria de la línia de tirs lliures i de la línia de 6‟25 m., i hi restaran fins que la pilota toqui la cistella
Penalització:
- Violació comesa pel llançador
- Les violacions comeses pel llançador sempre prevalen per sobre de les altres. - Pilota pels adversaris des de lateral a l‟alçada de la línia de tirs lliures, si es tracta
de l‟últim o únic tir lliure.
- Si la cistella entra, aquesta no és vàlida - Violació comesa per l‟equip defensor
- Si el llançament entra és vàlid. - Si el llançament no entra es repetirà - Violació comesa per l‟equip atacant
- Si el llançament entra és vàlid.
- Si es produeix durant l‟últim o únic tir lliure i el llançament no entra, banda per l‟altre equip.
22
- Si el llançament entra serà vàlid.
- Si es produeix durant l‟últim o únic tir lliure i el llançament no entra, situació de salt entre dos.
Tema 7: Conceptes que regeixen els contactes personals
i els comportaments antiesportius.
7.1 Falta
Infracció a les regles que comporta un contacte personal. Queda registrada a l‟acta de joc. 7.1.1. Principis generals sobre el contacte:
- Principi del cilindre.
- Espai imaginari ocupat per un jugador al terra. Limitat per davant pels peus, per darrera per les natges i pels laterals per la part exterior dels braços i cames. La distància entre els peus serà proporcional a l‟alçada.
- Principi de verticalitat.
- El principi del cilindre protegeix l‟espai que ocupa el jugador al terra i per sobre d‟aquest quan salta verticalment.
- Posició legal de defensa.
- Jugador que està encarat amb l‟oponent i té els peus a terra amb les cames normalment obertes. Aquesta posició s‟extén verticalment.
- Defensa a un jugador amb control de pilota. - NO existeixen els elements de temps ni espai.
- Un jugador atacant ha d‟esperar a ser defensat i esquivar a un adversari que ha obtingut una posició legal de defensa davant d‟ell.
- Un jugador defensor ha d‟establir una posició legal de defensa sense provocar cap contacte abans d‟establir-se i desprès podrà desplaçar-se lateralment o cap enrera per defensar al seu adversari sense treure braços, espatlles, etc...
23
- Defensa a un jugador sense control de pilota. - SI existeixen els elements de temps i espai.
- Un jugador defensor no por ocupar una posició tant propera al seu adversari ni fer-ho de forma tant ràpida que aquest no tingui prou temps i distància per aturar-se o esquivar-lo.
- La distància és directament proporcional a la velocitat de l‟adversari. Entre 1 i 2 passes.
- Jugador en l’aire.
- Un jugador que és enlaire perquè ha saltat des d‟un punt del terreny de joc, té dret a tornar a caure al mateix lloc o en un altre que estava lliure quan ha començat el salt.
- Els jugadors no poden interposar-se a la trajectòria d‟un adversari ni situar-se a sota d‟ell quan ja ha saltat.
- Càrrega.
- Càrrega és el contacte personal ilegal, amb o sense pilota, provocat a l‟empentar o desplaçar el tors d‟un jugador adversari.
- Bloqueig.
- Bloqueig és el contacte personal il·legal que impedeix l‟avanç d‟un adversari amb o sense pilota.
- Tacteig.
- Tocar a un adversari amb les mans no constitueix necessàriament una infracció, però si el contacte treu llibertat de moviments, llavors sí.
- Tocar la mà del jugador quan està en contacte amb la pilota en un intent de jugar la pilota no és sempre falta.
- Col·locar les mans extendides i deixar-les sobre un adversari amb o sense control de pilota, impedint-li el seu progrès és falta.
- Faltes que poden cometre els jugadors atacants: - rodejar a un adversari amb la mà o el braç.
- empentar per crear més espai entre ell i el defensor. - empentar per evitar que el jugador defensor jugui la pilota.
24
- És una falta que un atacant o defensor en la posició de pivot empenti amb l‟espatlla o la cadera al seu adversari per tal de treure-li la posició o interferint en la seva llibertat de moviment mitjançant l‟ús de colzes, braços, genolls o altres parts del cos.
- Defensa il·legal per la esquena
- Defensa il·legal per l‟esquena és el contacte personal per darrera d‟un defensor amb un adversari. El fet que intenti jugar la pilota no justifica el contacte personal.
- Agafar
- Agafar és el contacte personal il·legal amb un adversari que interfereix la seva llibertat de moviment.
- Empentar
- Empentar és el contacte personal il·legal amb qualsevol part del cos que té lloc quan un jugador desplaça o intenta desplaçar per la força a un adversari amb o sense pilota.
7.1.2. Falta Personal
- S‟anota una falta a l‟infractor.
- Falta comesa a un jugador que no està en acció de llançament:
Es reanudarà el joc des del punt exterior del terreny de joc més pròxim al lloc on s‟ha produït la falta.
Si l‟equip infractor té més de 4 faltes es donaran 2 T.L. - Falta comesa a un jugador en acció de llançament:
- Si el llançament entra serà vàlid i a més a més donarem 1 T.L. addicional. - Si el tir no entra donarem 2 ó 3 T.L. depenen d‟on llancis al jugador. - Falta comesa per un jugador de l‟equip amb control de pilota:
- Es traurà de banda o de fons, des del lloc més proper on s‟ha comès l‟infracció.
- Si el llançament entra no serà vàlid i es traurà de banda.
25 7.1.3. Doble Falta
- Situació en que dos jugadors adversaris comenten faltes un contra l‟altre al mateix temps.
- Penalització:
- S‟anota una falta a cada jugador. - No es concedeix cap tir lliure.
- Si un equip té el control de la pilot mentre que s‟ha produït la doble falta, aquest equip traurà de banda i continuarà el seu compte de 24 segons.
- Si cap equip tenia el control de la pilota serà una situació de salt entre dos. - Si hi ha cistella a la vegada que la doble falta, aquesta serà vàlida i traurà de
fons l‟equip que la rebut.
- Si es produeix la doble falta i una altra falta s‟anotaran totes les faltes i es reanudarà el joc com si la doble falta no s‟hagués produït.
7.1.4. Falta antiesportiva
- Falta que implica un contacte antiesportiu.
- Cal valorar l‟esforç del jugador per tal de jugar la pilota, així com la força del contacte.
- Si, durant els dos últims minuts del partit, en un servei, l‟equip defensor provoca un contacte il·legal mentre el jugador que treu té la pilota a les mans, s‟ha de considerar com a antiesportiu.
- Si un jugador defensor contacta amb un adversari per darrere o lateralment en un intent d‟aturar un contraatac, i no hi ha cap adversari entre el jugador atacant i la cistella de l‟adversari, llavors es considerarà que aquest contacte és antiesportiu.
- S‟anota una falta antiesportiva al jugador infractor i el jugador que l‟ha rebut disposa de 2 o 3 t.l més banda des de mig camp, o val la cistella més addicional més banda.
- El jugador que acumuli dues faltes antiesportives quedarà desqualificat, però no li serà retirada la llicència federativa.
26
- Falta que implica una conducta antiesportiva, sense contacte personal.
- La utilització excessiva de colzes sense contacte també serà considerada falta tècnica. Si es produeix contacte, cal sancionar falta antiesportiva.
- Si l‟infractor és un jugador, se li anota una falta tècnica i l‟equip contrari disposa de 2 tl més banda des de mig camp.
- Si l‟infractor és l‟entrenador, substitut o acompanyant, se li anota una falta tècnica a l‟entrenador i l‟equip contrari disposa de 2 tl més banda des de mig camp. Si l‟acció és atribuïble al propi entrenador es sancionarà com a tipus C, la resta com a tipus B. L‟acumulació d‟aquestes faltes tècniques (2 tipus C, o 3 tipus B, o altres combinacions de 3) provoca la desqualificació del preparador.
- Durant un interval tots els jugadors són jugadors de pista. Si la falta tècnica es comet durant l‟interval inicial la sanció serà de 2 tl més salt entre dos.
7.1.6. Falta desqualificant
- Falta que implica una conducta o un contacte anteisportiu greu. Es sanciona igual que la falta antiesportiva.
- S‟anota una falta desqualificant al responsable, que quedarà desqualificat i haurà d‟abandonar les instal·lacions o restar al vestidor.
- En TOTS ELS CASOS QUE UN PARTICIPANT SIGUI DESQUALIFICAT se li haurà de retirar la llicència federativa i informar al dors de l‟acta dels fets que van ocórrer.
7.3. Faltes en situacions especials
Procediment a seguir quan es sanciona més d‟una falta en una mateixa fase del joc: S‟ordenen cronològicament.
Es compensen les de mateixa sanció.
S‟administren cronològicament perdent les bandes que quedin entre llançaments de tirs lliures.
27 7.4 Baralles
- Aquest article només fa referència als substituts, entrenadors, entrenadors adjunts o acompanyants.
- Tot substitut o acompanyant que surt dels límits de la banqueta d‟equip amb motiu d‟una baralla o durant situacions que poden porta a una baralla, serà desqualificat.
- Solament l‟entrenador i/o l‟entrenador adjunt està(an) autoritzat(s) a sortir dels límits de la banqueta a fi de prestar ajuda als àrbitres per mantenir a restablir l‟ordre. En aquest cas no serà desqualificat l‟entrenador i/o l‟entrenador adjunt.
- Si l‟entrenador i/o entrenador adjunt surten dels límits de la banqueta i no ajuden o intenten mantenir o restablir l‟ordre, seran desqualificats.
- Sanció:
- Tots els substituts desqualificats rebran una falta tipus F. Una falta tècnica tipus B serà anotada a l‟entrenador. Aquesta falta tècnica al preparador serà l‟única sanció que correspondrà a la invasió de la pista per part dels substituts i acompanyants. Es sancionaran d‟acord a l‟article de situacions especials totes les faltes sancionades entre jugadors de pista.
28
Tema 8: Reglament de minibàsquet i passarelle
8.1 Quadrant de diferències entre el dos reglamentsREGLAMENT CATEGORIA TEMPS DE JOC ALINEACIÓ NORMA ACTA
SENIOR SOTS – 21 JUNIOR CADET (*) 4 PERIODES 10 MINUTS NO INFANTIL “A”, “A1” i “A2”
4 PERIODES 10 MINUTS SI INFANTIL NIVELL “B”,”C” i “D” PREINFANTIL 6 PERIODES 8 MINUTS SI MINI PRE MINI 8 PERÍODES 6 MINUTS SI
Recordeu que a l‟acta d‟un partit es poden inscriure fins a un màxim de 12 jugadors de l‟equip que ha de jugar-lo o dels equips d’edat inferior o categoria. Això vol dir que no es obligat inscriure a 5 jugadors de la categoria per poder-se celebrar el partit. Es poden inscriure jugadors de categories o nivells inferiors del mateix club en partits de categoria superior excepte en els següents casos:
A la categoria junior de primer any, es poden inscriure jugadors que tinguin com a màxim llicència de categoria cadet.
A la categoria cadet de primer any, es poden inscriure jugadors que tinguin com a màxim llicència de categoria infantil.
29
Per tal de complir la norma d‟alineació, a les categories on existeix, és necessari que els equips es presentin amb vuit jugadors. En cas de presentar un nombre inferior de jugadors el partit es disputarà amb normalitat i l‟àrbitre haurà de fer informe al dors de l‟acta.
Tanmateix en el cas de les categories amb reglament mini l’equip que es presenta amb menys de vuit jugadors pot decidir:
1. no jugar el partit, l‟àrbitre dóna el partit per suspès i ho far constar al dors de l‟acta. 2. variar el format del mateix (per exemple jugar dos períodes de vint minuts a rellotge
corregut amb canvis lliures). En aquest cas el partit es jugarà, l‟acta es durà amb normalitat i l‟àrbitre farà constar aquesta circumstància al dors de l‟acta.
PERÍODE
1 2 3 4 5 6 7 8
CATEGORIA
MINI Com a mínim tres (3) períodes des de l‟inici, com a màxim cinc (5) períodes PASARELLE Com a mínim dos (2) períodes des de l‟inici, com a
màxim quatre (4) períodes LLIURE INFANTIL “A” Com a mínim un (1) període des de l‟inici, com a màxim
dos (2) LLIURE REGLAMENT
ALINEACIÓ
DEFENSA IL·LEGAL (*) CATEGORIA MINI 8 X 6’ PRE –MINI I MINI Tots els jugadors jugaran des del començament d‟un període un mínim de tres períodes complerts (excepte en els casos de lesió, desqualificació o haver comès cinc faltes personals) i un màxim de cinc (Pel que fa al cas es considera que un jugador ha participat en un període quan hi ha intervingut, ni que sigui durant un mínim de temps). En cas que un jugador disputi la seva tercera part en el 8è període, no podrà ser substituït.
SI EXISTEIX
PASSARELLE 6 X 8’
PRE-INFANTIL
En els cinc primers períodes tots els jugadors inscrits a l‟acta han d‟haver estat alineats des del començament de dos períodes com a mínim, excepte en els casos de lesió, desqualificació o haver comès cinc faltes personals.
Sense cap mena d‟excepció, un jugador només pot haver actuat durant un màxim de quatre períodes durant tot el partit. Pel que fa al cas, es considera que un jugador ha participat en un període quan hi ha intervingut, ni que sigui durant un mínim de temps.
SI EXISTEIX
INFANTIL NIVELL B I C
Només per jugadors amb menys de 4 períodes jugats
30 INFANTIL
NIVELL “A” “A1” i “A2
Tots els jugadors inscrits a l‟acta d‟un partit han d‟actuar necessàriament,com a mínim, des del començament d‟un període dels tres primers períodes del partit.
Un jugador només pot actuar vàlidament durant un màxim de dos períodes dels tres primers del partit. Pel que fa al cas, es considera que un jugador ha participat en un període quan hi ha intervingut, ni que sigui un mínim de temps.
Els equips tenen l‟obligació de substituir, durant els tres primers períodes del partit el jugador lesionat, desqualificat o eliminat del joc per faltes, sempre que disposi de jugadors per fer-ho, i malgrat que amb la substitució s‟infringeixi la norma que regula els períodes màxims que pot actuar el jugador.
A l‟últim període l‟alineació serà lliure i es podran realitzar canvis. Cal que tots els jugadors inscrits a l‟acta juguin durant el partit
NO EXISTEIX
REGLAMENT MINI (Pre-mini, mini)
REGLAMENT PASARELLE (Pre infantil, Infantil Promoció)
EQUIPS
1) Màxim 12 jugadors, mínim 8 jugadors.
2) Amb 5, 6 o 7 jugadors, serà potestat de l‟equip que infringeix la norma el fet de disputar o no el partit, així com el format del partit que es disputi, o fins i tot per retirar-se a mig partit. En qualsevol cas, l‟àrbitre farà constar aquesta circumstància al dors de l‟acta.
3) EQUIPACIÓ: Els jugadors poden portar el número del 4 al 25, del 30 al 35, del 40 al 45
i del 50 al 55. DURADA DELS PARTITS 6+1+6+1+6+1+6+descans (3)+6+1+6+1+6+1+6 +1+pròrroga 3....
Cal recordar que entre el 4t i 5è període s’ha de canviar de cistella ( A / B – B / A)
8+1+8+1+8+descans(3)+8+1+8+1+8
+1+pròrroga 3...
Cal recordar que entre el 3r i 4t període s’ha de canviar de cistella ( A / B – B / A)
ALINEACIÓ
1) Tots els jugadors jugaran des del començament d‟un període un mínim de
tres períodes complerts (excepte en els
casos de lesió, desqualificació o haver comès cinc faltes personals) i un màxim
de cinc. (En cas d‟inscriure 12 jugadors a
l‟acta, el jugador que jugui el seu tercer quart en el 8è període, no podrà ser substituït.
2) Just quan finalitzi cada període els entrenadors donaran el cinc de sortida del període següent.
1) En els cinc primers períodes tots els jugadors inscrits a l‟acta han d‟haver estat alineats des del començament de dos períodes com a mínim, (excepte en els casos de lesió, desqualificació o haver comès cinc faltes personals). 2) Sense cap mena d‟excepció, un jugador
només pot haver actuat durant un màxim de quatre períodes durant tot el partit. Pel que fa al cas, es considera que un jugador ha participat en un període quan hi ha intervingut, ni que sigui durant un mínim de temps.
3) En qualsevol cas d‟alteració d‟aquestes normes,l‟àrbitre ho ha de fer constar darrera de l‟acta.
4) Un entrenador serà castigat amb falta desqualificant en el supòsit que el seu equip jugui amb menys de cinc jugadors, sempre que tingui jugadors disponibles per jugar i no faci cas del requeriment de l‟àrbitre per jugar el partit amb aquells cinc jugadors.
31
REGLAMENT MINI (Pre-mini, mini)
REGLAMENT PASARELLE (Pre infantil, Infantil Promoció)
CANVIS
1) No es concediran substitucions en els set
primers períodes, excepte per canviar un
jugador lesionat, desqualificat o que hagi comès la seva cinquena falta personal; als quals és necessari substituir sempre que es disposi de jugadors per fer-ho, i malgrat que amb la substitució s‟infringeixi la norma que regula l‟actuació dels jugadors. 2) En el vuitè període només es podran
substituir aquells jugadors que ja hagin
jugat 3 períodes complerts sense
comptar el vuitè i sempre que la pilota estigui morta com a conseqüència d‟una senyalització de l‟àrbitre.
1) No es concediran substitucions en els
cinc primers períodes, excepte per
canviar un jugador lesionat, desqualificat o que hagi comès la seva cinquena falta personal; als quals és necessari substituir sempre que es disposi de jugadors per fer-ho, i malgrat que amb la substitució s‟infringeix la norma que regula l‟actuació dels jugadors.
2) En el sisè període es podran concedir substitucions, sempre que la pilota estigui morta com a conseqüència d‟una senyalització de l‟àrbitre.
3) Si un jugador lesionat rep l’assistència i pot continuar no ha de ser substituït . En cas de
ser substituït, aquest li comptarà com a complert. Podrà tornar a jugar en un altre període si és que es recupera. (També s‟aplica a Infantil A, A1 i A2)
TEMPS MORT
1) Només es concediran 2 temps morts durant tot el partit, repartits de forma totalment lliure i amb la única condició que durant un període només es pot demanar 1.
1) Cada equip disposa de 1 temps mort per part (2 per partit)
2) També se‟n disposa 1 per període extra.
3) IMPORTANT: No es poden concedir després de cistella en joc.
4) Es concedirà temps mort quan la pilota estigui morta a conseqüència de la xiulada dels àrbitres. En aquest moment s‟ha d‟aturar el rellotge.
ATURADA DEL RELLOTGE
1) Al final de cada període o període extra.
2) Quan s‟assenyali una falta sancionada amb tirs lliures.
3) Quan s‟assenyala o es sol·licita temps mort o substitució. (Tal i com s‟indica en els punts anteriors).
4) Sempre que l‟àrbitre ho indiqui (pilota allunyada, jugador lesionat…) 5) Quan un jugador cometi la 5a. falta o sigui desqualificat.
6) L‟àrbitre només ha de DONAR LA CONFORMITAT (sense que sigui necessari tocar la pilota) per realitzar els serveis de banda/fons si es produeixen a causa d‟una falta personal. A la resta de situacions no cal donar-lo.
7) Amb la finalitat de no retardar els partits i donar més minuts de joc real, quan l‟àrbitre assenyala una falta personal, cal indicar-la ràpidament si es tracta d‟una sanció amb tirs o de banda. La senyalització s‟ha de fer de la manera següent:
1. Cal fer el senyal d‟aturada del rellotge.
2. Cal assenyalar el tipus de violació o si es tracta d‟una falta, si és tir o banda. 3. Cal indicar la direcció del joc o anar a la taula per assenyalar la falta.
REGLA DELS 8 /24
SEGONS
32
REGLAMENT MINI (Pre-mini, mini)
REGLAMENT PASARELLE (Pre infantil, Infantil Promoció)
CISTELLA DE 3 PUNTS
Tots els llançaments a cistella que s’iniciïn i
finalitzin amb els dos peus del jugador fora
de l‟ampolla, (zona de tres segons), valdran tres punts.
Reglament FIBA
DEFENSA IL·LEGAL
Només és permesa la defensa individual. Quan es detecti que un equip està fent defensa en zona, es xiularà defensa il·legal i es sancionarà amb 1 llançament lliure i possessió per l‟equip que tenia la pilota. No es pot fer zona-press a tota la pista.
5 20 4 21 6 Z 5 7
10 9
En l‟acta s‟haurà de posar una “Z” en la casella del minut, tal i com s‟indica a la imatge. La senyal que ha de fer l‟àrbitre per aquesta sanció és la mateixa que la de 24” però ambdós braços.
PASSIVITAT Quan l‟àrbitre detecti passivitat (s‟entén per joc passiu quan l’equip amb possessió de la
pilota no fa cap intent per tal d‟aconseguir un llançament a cistella), iniciarà el compte de
forma visible, comptarà 10” per efectuar un llançament.
TIRS LLIURES
1) En l‟últim període es sancionen amb tirs lliures totes les faltes a partir de la 4a., (és a dir, en la 5a. ja es tira).
2) Els períodes extres es consideren a aquests efectes una continuació del 8è. període. 3) En els camps que existeixi zona neutra es respectarà.
4) Els jugadors que no estan als passadissos de tirs lliures no podran entrar a l‟àrea delimitada per la línia de tirs lliures i la seva prolongació a la banda fins que la pilota toqui l‟anella
SALT ENTRE DOS
1) En els salts inicials de cada període i els casos de doble falta (sense control de pilota) ,
pilota retinguda als suports de l’anella, etc., es mantindrà el salt entre dos.
2) Cada cop que, durant el partit es produeixi una “lluita” per retenció de pilota, traurà de banda l‟equip que defensava.
3) En cas de dubte sobre quin és l‟equip que defensava la possessió serà per l‟equip que es trobava en pista de defensa.
RESULTAT DEL PARTIT
1) Cada període tindrà un resultat independent.
2) Un cop finalitzi el primer període es registrarà el resultat del mateix i s‟indicarà el segon període de nou “0-0” i així successivament.
3) D‟aquesta manera no hi haurà el resultat acumulat de tot el partit sinó 8 resultats parcials.
4) Un cop finalitzi el partit es sumaran tots els
resultats i s‟establirà un resultat total. Si aquest fos d‟empat caldrà jugar la pròrroga o pròrrogues de 3 minuts corresponents fins desempatar-lo.
Quan en un partit existeixi una diferència de 50 punts o més, el marcador s‟atura i el partit continua, en aquestes situacions és bo que l‟entrenador es plantegi fer jugar aquells jugadors que habitualment juguen menys. L‟anotador haurà de deixar d‟anotar els punts a l‟acta.
En cas d‟empat es disputaran tants períodes extres de 3 minuts com sigui necessari.
33
REGLAMENT MINI (Pre-mini, mini)
REGLAMENT PASARELLE (Pre infantil, Infantil Promoció)
ATURADA RELLOTGE ÚLTIMS 2 MINUTS DE PARTIT No existeix CLÀUSULA FINAL
TOTES LES REGLES DE JOC QUE NO ESTIGUIN ESPECIFICADES EN AQUEST RECULL ES RESOLDRAN D’ACORD AMB LES PREVISIONS DEL REGLAMENT FIBA.
8.2 Senyalització a mini i passarelle
Amb la finalitat de no retardar els partits i donar més minuts de joc real, quan assenyaleu una falta personal, heu d‟indicar ràpidament si es tracta d‟una penalització amb tirs o de banda. La senyalització s‟ha de fer de la manera següent:
1. Fer el senyal d‟aturada del rellotge.
2. Assenyalar el tipus de violació o si es tracta d‟una falta, si és tir o banda. 3. Indicar la direcció del joc o anar a la taula per assenyalar la falta.
8.3 Quadrant entre categories
CATEGORIA 1a PART DES CA NS 2a PART IN TE R V . PERÍODES EXTRES
1 Q. INT 2 Q 3 Q INT 4 Q P.E. INT ...
FCBQ 10’ 1’ 10’ 10’ 10’ 1’ 10’ 1’ 5’ 1’ ... 2 T.M. 3 T.M. 1 T.M. 1’ 2 T.M. 3 T.M. 1 T.M. CATEGORIA 1a PART ½ PART 2a PART INT. 1Q int 2Q int 3Q 4Q int 5Q int 6Q
1’
PE
PASSARELLE
8’ 1’ 8’ 1’ 8’ 3’ 8’ 1’ 8’ 1’ 8’ 3’
...
2 TEMPS MORTS (no poden ser al mateix període) 1
T.M.
CATEGORIA 1a PART ½ PART
2a PART INT.
1Q int 2Q int 3Q int 4Q 1Q int 2Q int 3Q int 4Q int PE
MINIBÀSQET
6’ 1’ 6’ 1’ 6’ 1’ 6’ 3’
6’ 1’ 6’ 1’ 6’ 1’ 6’ 1’ 3’ ...
1 TEMPS MORT 1 TEMPS MORT 1
34
Part III:
Normes administratives de l’FCBQ i de l’EABQ.
El Manual de l’Àrbitre
Tema 9: Confecció de l’acta
L'acta del partit és el reflexe o registre de tot allò que ha ocorregut durant un partit de Basquetbol. Consta d‟un original i de varies còpies, en funció del tipus d‟acta utilitzat, tal i com s‟explica en el quadre següent:
Original FCBQ
1a còpia Guanyador (blanca)
2a còpia Perdedor (blanca)
Encapçalament de l’acta
Ha d‟inscriure utilitzant sempre lletra MAJÚSCULA:
Els noms dels equips en l‟espai superior de l‟acta. L‟equip „A‟ és sempre l‟equip local o en el cas de torneigs o de partits en terreny neutral, el mencionat en primer lloc en el programa.
El nom de la competició.
El número de partit que figura a la designació. La localitat.
La data. Utilitzant el següent format: dia–mes–dos últims dígits de l‟any (18-12-09). L‟hora. En competicions organitzades per la FCBQ s'anotarà l'hora real d'inici del partit
(darrere de l'acta s'haurà de fer informe). Els cognoms i la inicial dels noms dels àrbitres i el seu corresponent número de llicència.
Alineació dels equips
L‟acta s‟ha de començar a preparar com a mínim 20 minuts abans de començar el partit. S‟ha d‟inscriure els noms dels components d‟ambdós equips. L‟equip “A” ha d‟ocupar la part superior de l‟acta del partit, i l‟equip “B” la part inferior.
35
En la primera columna s‟ha d‟inscriure el número (les tres últimes xifres) de la llicència del jugador. En el cas de torneigs, el número de la llicència del jugador només s‟indicarà en el primer partit jugat pel seu equip.
En la segona columna, s‟hi inscriurà el primer cognom i les inicials, alineades, del nom dels jugadors.
En la tercera columna s‟inscriurà el número de dorsal del jugador. Són vàlids els números del 4 al 25 i del 30 al 35, 40 a 45 i 50 a 55.
Quan s‟inscriguin jugadors que no corresponguin a la categoria de l‟encontre, es posaran les següents inicials davant de la columna del número de llicència:
A sota del quadre dels jugadors de cada equip s‟ha d‟inscriure el nom de l‟entrenador i de l‟entrenador ajudant amb els corresponents números de llicència.
DOCUMENTACIÓ
PRESENTADA INSCRIPCIÓ A L’ACTA POSSIBILITAT DE JUGAR
LLICÈNCIA
OK
OK
DNI O EQUIVALENT Signar darrere de l’acta
OK
OK
TRIPTIC
OK
Si exhibeix DNI oEQUIVALENT
El reglament jurisdiccional estableix l‟obligatorietat de presentar la llicència federativa per poder jugar un partit. Tanmateix el jugador té la possibilitat d‟identificar-se mitjançant altres documents on consti la foto, el nom complert, el número de DNI.
Pre mini ( Pm ) Junior ( Jr )
Mini ( M ) Sots 21 ( X )
Pre Infantil ( Pi ) Reforç ( Re )
Infantil ( I ) Vinculat ( V )
36
alternatius, com per exemple el carnet del club super3 o carnets de biblioteques.., per tal d‟identificar als jugadors. En aquest cas l‟àrbitre farà l‟informe corresponent darrera de l‟acta, indicant el tipus de document amb que s‟identifica al jugador.
Si a les
categories de promoció
un jugador no s‟identifica, i l‟entrenador de l‟equip insisteix a fer jugar aquest jugador, l‟àrbitre farà signar al jugador darrera de l‟acta i farà constar aquest fet. En qualsevol cas el partit s’ha de jugar i fer l’informe corresponent. Les decisions sobre els resultats dels partits les pren el Comitè de Competició.Delegat de camp
El delegat de camp s‟inscriu posant el primer cognom, la inicial del nom i els tres últims dígits del número de llicència.
Zona inferior de l’acta
S‟inscriu els noms dels auxiliar de taula i el corresponent número de llicència.
Pre partit II (10 min.)
Almenys 10 minuts abans de l‟inici del partit els entrenadors hauran de:
Repassar i confirmar els noms i els números dels seus jugadors, i els noms de l‟entrenador i de l‟entrenador adjunt, si n‟hi ha.
Indicar els cinc jugadors que iniciaran el partit, i qui farà les funcions de capità. S‟escriurà “(CAP)” al costat del cognom del capità.
Signar l‟acta del partit. En competicions d‟àmbit català quan un equip disposi d‟entrenador adjunt, si ho sol·licita també podrà signar l‟acta per una qüestió de titulació dels “practicum cursos”
Als partits de reglament minibàsquet els preparadors hauran de signar a l‟inici de cada període donant conformitat als cinc jugadors que jugaran el període.
L‟entrenador de l‟equip “A” serà el primer en administrar aquesta informació.
En cas de que un equip no disposi d‟entrenador, en la seva casella s'anotarà: "CAPITA/NA (número del jugador/a)"
37
Llavors s‟haurà de traçar una “x” minúscula i encerclar-la, davant el número de cada jugador del cinc inicial. Una vegada començat l‟encontre, els jugadors que entrin a jugar, s‟inscriuran amb una “x” sense encerclar.
A més a més, si no hi ha inscrits dotze jugadors a l‟acta, les caselles sobrants s‟anul·len amb una línia horitzontal sota l‟últim jugador inscrit fins a la casella dels dorsals, i des d‟aquesta fins a l‟extrem inferior esquerre final, amb una línia diagonal.
Puntuació acumulada
S‟ha de portar cronològicament el compte acumulat dels punts marcats pels dos equips.
Per a cada part (1r i 2n període – 3r i 4rt període), hi ha dos blocs de cinc columnes, mentre que pels períodes extra només n'hi ha un.
A cada bloc, en la columna central i encapçalada per la lletra “M”, s‟ha d‟inscriure el minut de joc en què es produeix una cistella de dos o tres punts o llançaments lliures. Només s‟inscriu el minut la primera vegada en què es produeix alguna situació anterior.
En l‟encapçalament dels blocs, s‟ha d‟inscriure el sentit d‟atac dels equips. Si l‟equip “A” ataca la cistella situada a l‟esquerra de la taula d‟auxiliars, s‟haurà d‟escriure “ A - B ”. Si ho fa a la dreta es posarà “ B – A ”.
A la segona part (3r i 4rt període) s‟ha d‟intercanviar el sentit, mentre que totes les prorrogues tenen el mateix sentit que la segona part.
Per a cada una de les dues columnes encapçalades per “A” i “B”, s‟ha d‟anotar, a la columna de l‟esquerra, el número del jugador i, a la columna de la dreta, el resultat acumulat.
En una fila només es pot anotar una cistella.
En cas de tirs lliures, s‟ocuparan tantes files com llançaments s‟hagin de fer.
En cas de no poder omplir l‟última fila d‟un bloc com a conseqüència d‟un parèntesi per dos o tres tirs lliures, s‟ha d‟anul·lar cada casella d‟aquesta fila, tret de la corresponent al minut, amb una petita línia horitzontal.
38
Cistella de 2 punts:
S‟anota el número del jugador que ha aconseguit la cistella i la xifra del punt que correspon.
Cistella de 3 punts:
S‟anota dins d‟un cercle el número del jugador que ha aconseguit la cistella i la xifra del punt que correspon.
Cistella d'1 punt:
Com a conseqüència d‟un tir lliure, es dibuixa un parèntesi que agafi el número de tirs lliures que es llencin i s‟anota el número del jugador a la fila del primer llançament. Si el tir lliure és aconseguit, s‟anota el punt que correspon i, en cas contrari, s‟anota una petita línia horitzontal.
En cas que hi hagi un únic tir lliure com a conseqüència d‟una falta amb cistella convertida de dos o tres punts, no s‟ha de posar el número del jugador davant del parèntesi.
Autocistella:
En cas de produir-se per error una autocistella, aquesta s‟anota al capità de l‟equip que ha aconseguit els punts.
39
Tancament de la puntuació acumulada en cada període i períodes extra
Per fer el tancament dels períodes, s‟utilitzaran tres files de caselles en cada columna. En la primera es farà una línia horitzontal a mitja casella, en la segona es posarà el resultat i en la tercera una doble línia horitzontal, també a mitja casella.
A l‟inici de cada període (i primer període extra si és necessari), s‟encapçalarà el resultat anterior i es farà una línia horitzontal a la mateixa casella del resultat.
Si fos necessari un segon període extra, es tanca el primer període amb una línia horitzontal gruixuda i se segueix a continuació. Tots els períodes extres es juguen en el mateix sentit.
Post partit
Un cop acabat l‟encontre, i com ja s‟ha comentat en apartats anteriors, s‟ha de procedir al tancament dels temps morts no utilitzats, de les faltes d‟equip cas de no arribar a les 4, i de les personals.
40
El resultat de cada període s‟inscriu a les caselles corresponents. Pel que fa al resultat dels períodes extra, si n‟hi hagués, aquest és únic. En cas contrari s‟anul·la l‟espai amb una línia horitzontal.
S‟ha d‟inscriure el nom de l‟equip guanyador a la casella corresponent.
Si no hi apel·lació de l‟acta per part d‟un dels equips, s‟anul·len els espais de la signatura dels capitans amb una línia horitzontal.
Faltes de jugadors i entrenadors
Les faltes de jugador poden ser personals, antiesportives, desqualificants i tècniques, i han de ser anotades a compte del(s) jugador(s).
Les faltes comeses per l‟entrenador, l‟entrenador adjunt, els substituts i els acompanyants de l‟equip, són faltes tècniques o desqualificants i han de ser inscrites a compte de l‟entrenador.
Les faltes s‟apunten en les caselles corresponents dels jugadors i entrenadors amb el format següent: minut de joc amb un símbol al costat en funció del tipus de falta i de la seva posterior administració. Les faltes comeses abans de l‟inici de l‟encontre s‟apuntaran en el minut “0”, i les comeses entre períodes en el minut “IN” d‟interval.
Faltes de jugadors
Falta Personal, sense llançaments:
S‟anotarà el minut en el qual s‟ha realitzat la falta
Falta Personal, amb llançaments d‟1, 2 o 3 tirs lliures:
En aquest cas anotarem el minut en el qual s‟ha realitzat la falta seguida del número de llançaments corresponents a la penalització que s‟administrarà
![[4] [3] [2] [1]](https://data02.123doks.com/thumbv2/123dok_es/005/295/5295046/cover.webp)
