BLOC 5
LA DESCRIPCIÓ DE LLOCS.
EL VIATGE
ÍNDEX
Repàs dels elements de la descripció: la descripció de llocs. Repàs dels adverbis.
Les preposicions i les conjuncions. Repàs dels sintagmes.
Els complements del predicat: CD, CI, CC.
Els plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Espanya.
Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus trets caracterı́stics i de la distribució geogràfica.
Identificació dels elements constitutius de la paraula (lexema i morfemes) i creació de famílies lèxiques.
Paraules simples, paraules compostes i paraules derivades. Neologismes i préstecs lèxics.
Gentilicis d’Espanya.
La descripció de llocs
La descripció és un tipus de text que s’utilitza per a informar de les característiques d’una persona, objecte o lloc amb l’objectiu que es puga conéixer, identificar o imaginar.
La descripció pot ser general o detallada i també, objectiva i subjectiva. Es poden trobar en:
● Situacions comunicatives habituals. ● Narracions literàries.
● Guies de viatges. ● Catàlegs d’articles.
Passos per a fer una descripció d’un lloc
● Observar amb atenció.
● Seleccionar els elements més destacables i indicar quins són i com són. ● Exposar les dades seguint un ordre espacial.
Recursos lingüístics
● Adjectius qualificatius: “Un barri cèntric”.
● Sintagmes preposicionals: prep+SN “Un barri amb botigues”. ● Aposicions: nom+nom “Sagunt, Camp de Morvedre”.
● Frases fetes: “El barri té més anys que Matusalem”.
● Verbs copulatius: ser, estar, semblar, paréixer+ atribut. “El barri sembla acollidor”.
● Verbs transitius: tindre, portar, fer+ CD “El barri presenta una gran zona d’esbarjo”.
● Comparacions: “Aquest barri és més antic que el teu”.
Les preposicions (unitat 5)
Són paraules invariables que servixen per a relacionar paraules o grups de paraules. Tenen la funció de nexes en l’oració.
Un S. Prep. està format per una preposició i un S.N. Es poden classificar en:
SIMPLES a, amb, de, en, per, cap, contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sota, vora
COMPOSTES cap a, des de, fins a, per a LOCUCIONS
Les conjuncions
Són paraules invariables que relacionen els elements d’una oració o oracions.
CONJUNCIONS LOCUCIONS CONJUNTIVES i, ni, o, bé, però, sinó, doncs,
perquè, si, mentre... fins i tot, no obstant això, sinó que, de manera que, ja que, com si, encara que...
Repàs dels sintagmes
Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l’oració.
El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d’altres constituents.
Els complements del verb: CD, CI, CC
Els components principals de l’oració són el subjecte i el predicat. En el predicat, el nucli és sempre un verb i aquest pot anar acompanyat de complements, com el complement directe, l’indirecte i el circumstancial.
● EL COMPLEMENT DIRECTE (CD): (UNITAT 7) és l’element sobre el qual recau directament l’acció del
verb. (Es diu que el verb és transitiu). Normalment no du preposició. Ex: Veig un avió. Ha dit una mentida. Pere vol la moto.
Encara que de vegades respon a la pregunta què? la millor manera de comprovar si un sintagma és un CD és passant l’oració a passiva. El CD es converteix en el Subjecte Pacient.
● EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI): (unitat 8) El CI és el destinatari o el que es beneficia de l’acció del
verb. Sempre va introduït per les preposicions a o per a, per tant és un Sintagma Preposicional. Ex: Donaré les gràcies a la meua professora. Escriu un correu al teu cosí.
● EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC): (unitat 9) Expressa les circumstàncies en què té lloc
l’acció indicada pel verb. Poden ser: De manera: Treballa bé
De quantitat: Treballa molt
De temps: Treballa el diumenge
De Lloc: Treballa en un supermercat
De companyia: Treballa amb Robert
De finalitat: Treballa per a menjar
De causa: Treballa per necessitat
El plurilinguisme i la realitat plurilingüe d’Espanya
El plurilingüisme o multilingüisme és l’ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
El castellà o espanyol és l’idioma oficial i conviu en sis comunitats amb idiomes cooficials. Per nombre de parlants, aquestes llengües són el català, el gallec, el basc i l’aranés.
A més, existeixen altres idiomes no oficials i minoritaris per tota la península, com per exemple l’aragonés i l’asturlleonés. També l’àrab a Ceuta i Melilla i el caló, llengua de la comunitat gitana.
Paraules simples, compostes i derivades
● Una paraula simple és aquella paraula primitiva que està formada sols per un lexema (encara que poden tindre morfemes de gènere o nombre per exemple):
mar, boig, casa...
● Les paraules derivades,en canvi, s'han format en afegir un o més morfemes derivatius a una paraula simple, en un procés anomenat derivació i que pot afectar la categoria gramatical de la paraula d'origen: des-cobrir, trist-esa...
● Les paraules compostes són paraules que s'han format per la combinació de dues o més paraules simples, en un procés anomenat composició. Algunes d'elles se separen amb un guionet mentre que d'altres s'escriuen juntes: Sud-àfrica,
malparlat...
Un manlleu o préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.
Per exemple:football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant (provinent del francès), camerino (provinent de l’italià), burro (provinent del castellà) o tanc (provinent de l’alemany).
En canvi, un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.
Neologismes i préstecs lèxics
Els neologismes són paraules que es creen per anomenar objectes o conceptes nous.
Procediments per a formar-los:
● A partir d’arrels del grec o del llatí: hidro-avió, xeno-fòbia…
● Incorporació de mots anglesos: dron, lifting…
● Sigles que s’utilitzen com a noms: DNI, AVE…
● Amb la composició: combinació de dues paraules llançamíssils, parafangs...
