• No se han encontrado resultados

informe 2015 CARIMED efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d organismes dels RIus MEDiterranis

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "informe 2015 CARIMED efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d organismes dels RIus MEDiterranis"

Copied!
86
0
0

Texto completo

(1)

CARIMED

efectes del Canvi Ambiental en les comunitats

d’organismes dels RIus MEDiterranis

La Riera de Castelló (Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

primavera i estiu del 2015

Coordinador:

Narcís Prat

F.E.M. (Freshwater Ecology and Management)

Departament d’Ecologia

Universitat de Barcelona

(2)
(3)

Autors

Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) http://www.ub.edu/fem Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/ecologia Autors principals  Narcís Prat  Pau Fortuño Altres autors:  Maria Rieradevall  Raúl Acosta  Núria Bonada  Daniel Castro  Miguel Cañedo-Argüelles  Núria Cid  Cesc Múrria  Pablo Rodríguez-Lozano  Núria Sánchez  Pol Tarrats Amb el suport de de:

 Gerència de Serveis de Medi Ambient - Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona http://www.diba.es/

I la col·laboració de::

 Agència Catalana de l’Aigua. Agraïments:  Romain Serramejane  Anna Pérez  Aida Viza  Aina Garcia  Oriol Adserol  Michael Bogan

Aquest treball pot ser citat com a:

PRAT, N.; FORTUÑO, P.; RIERADEVALL, M.; ACOSTA R.; BONADA, N.; CASTRO, D.; CAÑEDO-ARGÜELLES, M.; CID, N.; MÚRRIA, C.; RODRÍGUEZ-LOZANO; SÁNCHEZ, N.; TARRATS, P. (2015). Efectes del Canvi Ambiental

en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2015. Diputació de

Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 25). 86 pp.

CRÈDITS

(4)
(5)

Crèdits 3

OBJECTIUS del programa CARIMED 2015 6

Metodologia 7

Èpoques de mostreig i estacions mostrejades 7

Materials i mètodes 12 Resultats 16 Estat Fisicoquímic 16 Estat Ecològic 32 Biodiversitat 46 Conclusions 54 Bibliografia 55 Annexos 60

Annex 1: Taules de resultats recopilats de l’any 2015 60

Annex 2: Taules de famílies i gèneres de macroinvertebrats identificats 68 Annex 3: Treballs publicats a les Jornades d’estudiosos de la XPN 84

CD 86

(6)

La proposta de treball del programa CARIMED 2015 tenia els següents objectius que s’han assolit satisfactòriament realitzant les tasques que es detallen a continuació:

1. Estudiar en detall dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la biodiversitat de les comunitats d’organismes aquàtics.

Per tal d’assolir aquest objectiu es presenta en aquest informe la llista de taxa (a nivell de gènere o grup d’espècies) capturats en 18 punts de mostreig situats dins de les zones protegides de la província de Barcelona que gestiona la Diputació de Barcelona i en els rius que ja es feia des de 1994 (o abans) un seguiment de la seva qualitat ecològica. També és fa una interpretació dels resultats a l’apartat de Resultats: Biodiversitat que hi ha partir de la pàgina 46 d’aquest document.

2. Estudiar com el canvi global (inclòs el canvi climàtic) afecta les comunitats de macroinvertebrats dels rius de la província de Barcelona que es troben dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de les conques del Foix, Llobregat i Besós i també de les parts més altes del Montseny que aporten aigües al Ter i a la Tordera. Tots ells punts que compleixen condicions de referència. Alhora iniciar la selecció dels taxons més sensibles als canvis ambientals futurs (augment de temperatura i/o augment de la irregularitat en les precipitacions).

En els darrers anys s’han realitzat dos estudis parcials (Annex 3) que serveixen per anar assolint aquest objectiu, entenent que la recopilació de dades de diferents anys amb diferents pluviometries ens ha de permetre fer un balanç global del tema en els propers informes. La base de dades està sent emprada per diferents experts que realitzen treballs relacionats amb el canvi climàtic

3. Estudiar l’evolució de les característiques fisicoquímiques dels rius de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del laboratori de la Diputació de Barcelona.

Es presenten els resultats detallats de totes les característiques fisicoquímiques analitzades a l’annex 1 i una interpretació dels principals indicadors de contaminació orgànica o inorgànica a l’apartat “Resultats: Estat Fisicoquímic” (pàg. 16)

4 i 5. Incorporar les dades del generades pel Programa de Seguiment i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 2015 a la base de dades històrica del CARIMED segons al seva correspondència als punts històrics dels programes ECOSTRIMED i determinar l’estat ecològic d’aquests punts i determinar l’estat ecològic amb un mètode simplificat dels punts històrics dels programes ECOSTRIMED que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no estudiï aquest any 2015.

Aquests objectiu s’ha assolit amb el mostreig de 27 punts i la incorporació de les dades dels 44 punts més que ha proporcionat l’ACA. Els resultats es presenten de forma conjunta amb la resta de punts estudiats als apartats “Resultats: Estat Fisicoquímic” i “Resultats: Estat Ecològic” (pàg. 16 i pàg.32, respectivament).

6. Creació d’un portal web per mostrar tota al informació generada el 2015 d’una forma senzilla i divulgativa

Aquest portal web està sent desenvolupat en aquests moments (març 2016) i es pot consultar a www.ub.edu/barcelonarius. En aquest portal també s’hi inclourà un visualitzador de les dades històriques d’aquest programa d’estudis.

(7)

Els punts o estacions de mostreig del programa CARIMED 2015 són 103 i se situen a la conca del Llobregat (28 punts), Besòs (29 punts), Foix (16 punts), Tordera (15 punts), Ter (14 punts) i als torrents litorals del Maresme (1 punt).

FIGURA 1. Punts de mostreig: els cercles gris fosc són els punts estudiats dintre de la XPN, els triangles blancs són

els punts de referència històrics del projecte ECOBILL-CARIMED i que es troben fora de la XPN, els punts blancs són la resta de punts estudiats fora de la XPN i els petits punts negres són les localitats estudiades en coordinació amb l’ACA. Les àrees verdes corresponen la XPN de la Diputació de Barcelona, les línies blaves representen els rius principals i les línies rosa, els límits de les conques hidrogràfiques principals.

A la taula 1 s’hi llisten totes aquests punts d’estudi juntament amb les seves característiques principals i les dates de mostreig i a la taula 2 hi ha la relació de punts estudiats per l’ACA.

M

ETODOLOGIA

(8)

Tots els punts de mostreig són localitats estudiades durant anys anteriors pel nostre grup de recerca dintre d’edicions passades d’aquest conveni o els seus precursors (ECOSTRIMED+ i ECOBILL) o en altres estudis amb metodologies i objectius similars.

TAULA 1: punts de mostreig del programa CARIMED 2015. Dels 45 punts que mostra la taula; 18 (marcats en verd)

situats dintre de la XPN i que foren estudiats a la primavera (abril - maig) i a l’estiu (juliol-agost), 27 se situen fora de la XPN i es van estudiar a la primavera (abril - maig), i d’aquests, 10 es consideren localitats de referència (senyalats amb un triangle) i 17 es consideren de no referència (marcats en blanc).

Estació Riu XPN Data mostreig X UTM Y UTM Topònim tipologia

B

ES

ÒS B07 d'Arenes Montnegre 19/05/2015

21/07/2015 454010 4610148

Llinars del Vallès –

el Corredor RMCV B08a Riera de Vallfornés Montseny 19/05/2015 21/07/2015 445761 4617799 Cànoves i Samalús - Vallfornés MMS B08b Riera de Cànoves 19/05/2015 446273 4607422 Cardedéu – ETAP ATLL MMS

B15a Congost 19/05/2015 438989 4601931 EDAR de Granollers RMCV

B17 Caldes 19/05/2015 431275 4607390 Caldes de Montbui -

Torre Marimón RMCV

B22 Ripoll St. Llorenç 08/05/2015

27/07/2015 421440 4611242 St. Feliu del Racó RMCV

B24 ∆ Riera de Gallifa 08/05/2015 425053 4616481 Gallifa RMCV B25 Tenes 19/05/2015 433440 4615925 Bigues RMCV B29 torrent de Riudeboix Montseny 21/05/2015 21/07/2015 445899 4628346 el Brull MMS B30 Congost 31/05/2015 436941 4626733 Centelles RMCV B35 Riera de Vallcàrquera Montseny 19/05/2015 21/07/2015 440308 4619921 el Figaró MMS R13 Torrent de Castelló St. Llorenç 08/05/2015 27/07/2015 422604 4611909 Torrent de Castelló a la Font del Plàtan RMCV

R9b Riera de la

Vall d'Horta St. Llorenç

08/05/2015 27/07/2015 419296 4614620 Riera de la Vall d'Horta a la Muntada RMCV SC19 Riera de Sant Cugat Collserola 24/05/2015 05/08/2015 426510 4587804 Torrent de la Salamandra RMCV

(9)

Estació Riu XPN Data mostreig X UTM Y UTM Topònim tipologia

FOIX

F01a Riera de Llitrà 28/04/2015 385875 4586697 Aigua amunt de

Vilafranca RMCV

F07a Riera de

Viloví 12/05/2015 385810 4586762

Font-rubí -

capçalera del Vilobí RMCV

F11a ∆ Foix 28/04/2015 382461 4586620 Torrelles de Foix -

Albereda ZC

F20 ∆ Foix 28/04/2015 382041 4584969 Torrelles de Foix -

Can Vila ZC F24 ∆ Riera de Pontons 28/04/2015 375003 4586396 Pontons - pous de captació d'aigua ZC F25 Riera de Pontons 28/04/2015 376586 4586116 Pontons - casa de colònies ZC F28 Riera de Pontons 28/04/2015 383432 4582248

Sant Martí Sarroca - Camí del Castell ZC

F31a Foix 28/04/2015 386883 4580733 Sant Martí Sarroca-

Can Lleó RMCV

F45 Foix 28/04/2015 386605.9 4576368 Cimentera de Els

Monjos RMCV

F52 Foix Foix 12/05/2015

05/08/2015 385643 4569410

Castellet i la Gornal - Cua del Pantà de Foix

RMCV

F54 Riera de Llitrà 28/04/2015 388647 4575246 els Monjos - Sota

ponts del tren RMCV

F55 Riera de

Pontons 28/04/2015 387083 4579127 Can Rovellats RMCV

LLO B R EGAT L39 Cardener 20/05/2015 397304 4629971 Pont carretera Súria-K MMEC L44 ∆ Riera de Coaner 20/05/2015 394006 4632166 Coaner RMCV L45 Torrent d'Estenalles St. Llorenç 08/05/2014 24/07/2014 415763 4616609

Mura - Font del

(10)

Estació Riu XPN Data mostreig X UTM Y UTM Topònim tipologia LLO B R EGAT L54 Llobregat 07/05/2015 409201 4676810 Entre Guardiola i La Pobla de Lillet MHC

L56 ∆ Llobregat 07/05/2015 415602 4679203 Sobre la fàbrica de

ciment MHC

L60a ∆ Llobregat 07/05/2015 407376 4660101

Entre Berga i Olvan, sota el canal industrial

MMEC

L61 ∆ Merlès 07/05/2015 416711 4653083 Molí de Vilalta MMC

L67 Llobregat 20/05/2015 407757 4639511 Navàs, a prop del

Joanic MMEC

L68 ∆ Llobregat 20/05/2015 407166 4635018 Sota el pont de

Balsareny MMEC L82 ∆ Anoia 28/04/2015 375998 4612090 Berenador RMCV L103a Llobregat 07/05/2015 415602 4679203 Camí a St. Benet de Bages. Límit Navarcles-St.Fruitós MMEC VV6 Riera de Vallvidrera Collserola 12/05/2015 05/08/2015 420180.2 4587815.3 riera de vallvidrera RMCV TORDE R A T00 Tordera Montseny 01/06/2015 21/07/2015 449269 4625061 Montseny - Pont de la Llavina MMS T01 Tordera Montseny 01/06/2015 21/07/2015 450950 4621088 Fogars de Montclús - Rec de Palautordera MMS T30 Riera de Fuirosos Montnegre 21/05/2015 30/07/2015 465316 4617518

Sant Celoni - Riera de Fuirosos MMS

TE

R

Te22 Riera Major Guilleries 21/05/2015

30/07/2015 452141 4645996

Riera Major a

Susqueda MMS

Teb1 Riera Major Montseny 21/05/2015

30/07/2015 449574 4629537

capçalera de la

Riera Major MMS

Teb2 Riera Major Montseny 21/05/2015

30/07/2015 449364 4631900 Riera Major a Viladrau MMS M A R ES M E PI01 Riera de Pineda Montnegre 29/04/2015 05/08/2015 372815.14 4610151.05 Capçalera de la Riera de Pineda – Sota el Salt TL

(11)

TAULA 2.Punts que s’ha estudiat a la primavera o principis d’estiu amb coordinació amb l’ACA al 2015. Dels punts marcats amb un asterisc (*) només es presentaran les dades fisicoquímiques ja que, degut a canvis en la planificació de l’ACA, no s’hi ha realitzat l’avaluació de l’estat ecològic amb els macroinvertebrats.

Conca Estació X_UTM Y_UTM codi_ACA Descripció Foix

F16 385898 4582494 800010 Capçalera del Foix fins a Sant Martí Sarroca

F42 387061 4576088 800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà

F26 379134 4583839 800030 Capçalera de la riera de Pontons fins a Sant Martí Sarroca

F04 388951 4583361 800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca

Llobregat

L38* 400649 4623116 1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa

L42* 393093 4637309 1000580 Riu Cardener des de l'abocament de Cardona fins a Súria

L43* 385181 4644781 1000520 Riu Cardener des de la presa de Sant Ponç fins a l'EDAR de Cardona

L57 414439 4676971 1000020 El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny

L64a 411680 4628315 1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec

L67 407757 4639511 1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny

L77 381279 4604917 1000780 Conca alta de l'Anoia fins a Igualada

L86 393453 4594636 1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles

L90 417307 4585009 1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí

L91 413980 4591474 1000880 El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí

L92* 410430 4592074 1000850 Sota el pont de la N-II

L94 410400 4595300 1000760 El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia

L95 406800 4602621 1000740 El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera

L100 403903 4615103 1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al Llobregat

L101 404963 4613509 1000710 El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de Montserrat

L102 406084 4617909 1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener

Besòs

B01* 432547 4590099 1100300 El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar

B03 435104 4598267 1100180 El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll

B04 440817 4601101 1100110 Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost

B08 446596 4615317 1100100 Riera de Cànoves des de la presa de Valforners fins al Mogent

B10 440013 4614470 1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga

B12 429620 4611021 1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui

B15 439453 4602677 1100060 Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent

B16* 437188 4604480 1100170 Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca

B17a 431536 4606637 1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs

B20* 426441 4601143 1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell

B28 430430 4619830 1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)

B33 439120 4621079 1100020 Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda

B34* 426621 4595201 1100260 Riu Sec

Tordera

T03 453409 4617391 1400010 Capçalera de la Tordera fins a l'EDAR de Santa Maria de Palautordera, inclosa la riera de la Castanya

T06 456804 4614485 1400030 La Tordera des de l'EDAR de Santa Maria de Palautordera fins a l'EDAR de Sant Celoni

T12* 469745 4620388 1400150 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma

T17 477491 4616670 1400230 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya

T20 481310 4611807 1400240 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar

T22 456976 4612929 1400040 Riera de Vallgorguina

T24 460542 4618585 1400080 Riera de Gualba des de la presa de Santa Fe fins a la Tordera

T25 460292 4624878 1400110 Riera de Breda

T26 463438 4621133 1400110 Riera de Breda

T27* 467254 4623031 1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies

T28* 473112 4621426 1400215 Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera

T29 467141 4619787 1400060 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies

Ter

Te01 435909 4641385 2000195 Vic - Meder aigua vall de la Guixa

Te04 438888 4637499 2000190 Taradell - Gurri a Taradell

Te07 440293 4646092 2000200 Gurb - Gurri aigua avall pont Eix Transv.

Te08 437759 4649348 2000180 Gurb - Sorreigs a la desembocura

Te10 436617 4661298 2000110 Santa Maria de Besora - Foradada a la desembocadura

Te11 443170 4659479 2000130 Sant Pere de Torelló - Ges aigua avall de Forat Micó

Te12 440224 4656594 2000140 Sant Vicenç de Torelló - Ges aigua amunt de Torelló

Te17 440583 4649251 2000150 Manlleu - Ter aigua avall de Manlleu

Te18 442797 4647916 2000210 Roda de Ter - Ter a Roda

Te20 434720 4665342 2000090 Santa Maria de Besora - Farga de Bebié

(12)

La metodologia de mostreig és la que hem emprat habitualment i que està descrita en detall als Protocols que tenim en accés obert al web http://www.ub.edu/fem/ o al web del projecte: http://www.ub.edu/barcelonarius

En cada punt de mostreig s’ha fet un mostreig seguint el protocol i es van obtenint una sèrie de dades que s’anoten als fulls d’una aplicació informàtica que hem dissenyat nosaltres mateixos, la F.E.M. River Tool (figura 2). Això té l’avantatge de que en arribar al laboratori les dades són traspassades a la base de dades de forma directa i per tant poden estar disponibles immediatament. A més minimitza la probabilitat de cometre errors en el transvasament de dades des de les anotacions al camp fins a la base de dades.

Les dades que es recullen directament al camp a tots els punts de mostreig són

les següents:

1. Característiques de l’estació de mostreig. Que no varien d’any en any i a on només s’indiquen les incidències respecte als anys passats. El tenir un arxiu fotogràfic ampli de tots aquests rius permet comparar la situació actual amb la passada. Cal mostrejar al punt exacte, per això totes les estacions estan geolocalitzades.

2. Característiques fisicoquímiques de l’aigua:

a. Les mesurades al lloc de mostreig. Mitjançant diferents aparells (descrit en la

metodologia a

http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-parametres-fisicoquimics) es mesura al riu la conductivitat elèctrica, el pH, la temperatura i l’oxigen dissolt a l’aigua, que s’introdueixen a l’aplicació informàtica. El mostreig fisicoquímic es fa sempre aigües amunt del tram de mostreig.

b. Les mesurades al laboratori. A cada punt de mostreig s’ha recollit una mostra d’aigua de 0,5 litres amb una ampolla de plàstic neta i esterilitzada que s’ha conservat refrigerada fins al moment d’entregar-la al Laboratori de Medi Ambient de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental (Àrea de Territori i Sostenibilitat) de la Diputació de Barcelona. Al laboratori es van realitzar les anàlisis estàndards per determinar les concentracions dels compostos químics que més fàcilment poden ser indicadors de contaminació orgànica. Són tres compostos nitrogenats: la concentració d’amoni (N-NH4+), la de nitrits (N-NO2-)

i la de nitrats (N-NO3-), els fosfats (PO43-), dues sals: els sulfats (SO42-) i els clorurs

(Cl-) i la quantitat de sòlids en suspensió que porta l’aigua.

3. Mostreig dels macroinvertebrats aquàtics. Abans de fer-ho, cal no haver entrat dins del tram Figura 2. Portada del F.E.M. River Tool

M

ETODOLOGIA

(13)

presents. El mostreig es fa amb un salabre de 250 µm de porus, tal com es descriu a http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-indicadors-biologics. Cal seguir les instruccions de forma detallada per tal que les dades siguin comparables entre sí i amb les d’anys anteriors.

4. Identificació i comptatge dels macroinvertebrats aquàtics en el cas dels punts de mostreig que es troben fora de la XPN. Amb aquesta determinació al camp en els llocs on la riquesa de famílies es poc abundant s’obté un valor per als índexs biològics de la qualitat de l’aigua que servirà per establir l’estat ecològic del lloc d’estudi.

5. Mesura de les característiques del bosc de ribera (índex QBR). Es pot fer abans o desprès d’agafar els macroinvertebrats o bé alhora si hi ha més d’un observador. Cal seguir el protocol de forma acurada. El fet de tenir l’aplicació informàtica permet consultar les dades de l’any anterior de forma que es pot veure si les dades s’assemblen i detectar algun possible canvi de forma immediata.

6. Mesura del índex d’hàbitat (IHF). Aquest índex requereix observar de forma detallada com és l’hàbitat dins del riu i per això és millor fer-lo al final, un cop ja s’ha mostrejat el riu pels macroinvertebrats, ja que algunes característiques de l’hàbitat es reconeixen millor movent les pedres o quan passem el salabre entre els diferents substrats del riu.

7. Com a novetat, el 2015 ha estat el primer cop que s’ha anotat l’estat aquàtic del tram estudiat, segons els defineixen Gallard et al., 2012 i Prat et al., 2014. Aquesta informació serà mot útil per poder interpretar millor els resultats de l’estat ecològic obtinguts en els anomenats rius temporals, és a dir, els rius on, ja sigui de forma natural, ja sigui causat per extraccions d’aigua, hi deixa de fluir l’aigua durant certs períodes de temps. Els diferents estats aquàtics en els que es pot trobar un riu són sis (figura 3); l’Hyperheic, quan hi ha una crescuda, l’Eurheic, quan l’aigua flueix amb normalitat, Oligorheic, quan la majoria del riu són basses però encara estan connectades per un fil d’aigua, l’Arheic, quan les basses ja es troben desconnectades entre elles, Hyporheic, quan ja no hi ha aigua però encara queda certa humitat als sediments i l’estat Edaphic, que és quan el riu està completament sec. L’estat ecològic tal i com el valorem actualment, només s’hauria d’aplicar quan el riu es troba en estat Eurheic o Oligorheic i en la resta d’estats, s’haurà de seguir una altra metodologia que està sent definida en el marc del projecte LIFE-TRivers (http://www.lifetrivers.eu) per experts en ecologia dels rius i hidrologia.

(14)

Per als punts que es troben a dintre de la XPN de la Diputació de Barcelona i als

punts de mostreig considerats de referència, s’ha procedit a identificar els

organismes a nivell de família i de gènere al laboratori:

Al laboratori s’ha procedit a les operacions que ens permetran identificar els organismes a nivell de família i de gènere i a partir d’aquí processar les dades. Aquestes operacions estan descrites en detall a http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-indicadors-biologics.

El processat de les dades tenia fins l’any 2012 com a objectiu principal el càlcul dels índexs biològics de qualitat de les aigües per establir el seu estat. Això es fa mitjançant un aplicatiu (MAQBIR) que amb la introducció de les dades de les densitats, la presència-absència o la relativa importància de cada taxa classificat a nivell de família, ens calcula els diferents indicadors biològics que ens serveixen per establir l’estat ecològic del riu estudiat. Això es fa seguint les indicacions de la Directiva Marc de l’Aigua, tenint en compte tant els diferents tipus de rius que hi ha a Catalunya com fent servir la condició de referència, o sigui comparant el valor actual amb el que tindria un riu net per aquest indicador, tal com s’explica en la metodologia

ECOSTRIMED que es pot trobar a la pàgina

http://www.ub.edu/fem/index.php?option=com_content&view=article&id=17&Itemid=19. Els darrers tres anys, tot i que aquests indicadors es calculen amb l’objectiu de determinar l’estat ecològic dels trams d’estudi, també es determinen fins a nivell de gènere la major part dels macroinvertebrats que es troben als rius, cosa que permetrà realitzar estudis més detallats i centrats en la diversitat, els canvis de la comunitat o realitzar exercicis comparatius entre diferents trams, conques, èpoques de mostreig, etc. La determinació fins a gènere es realitza per als ordres AMPHIPODA, BIVALVIA, COLEOPTERA, EPHEMEROPTERA, GASTEROPODA, HEMIPTERA (HETEROPTERA), ISODOPA, LEPIDOPTERA, NEUROPTERA, ODONATA, PLECOPTERA, TRICLADIDA i TRICHOPTERA i també els representants de la subclasse HIRUDINEA. En tots els casos, la identificació dels gèneres es pot realitzar sense haver de recórrer a tècniques de microscòpia. Algunes famílies de l’ordre DIPTERA també poden ser identificats fins a gènere sense haver d’utilitzar el microscopi, com són els Tipulidae, Brachycentridaeo Dixidae. La resta de famílies de dípters es determinen a nivell de família i en el cas particular de la família Chironomidae, la classificació taxonòmica arriba fins a nivell de subfamília o tribu. La resta de macroinvertebrats són només identificats a nivell de grup, són els Hidràcars, els Oligoquets i els Ostràcodes.

Al mateix temps que es realitza aquesta determinació taxonòmica dels macroinvertebrats, es comptabilitzen els individus i es guarden en vials amb etanol al 70%. Aquests vials són ordenats i dipositats als magatzems del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i passen a formar part de la col·lecció de mostres del grup F.E.M. Des de l’inici d’aquest programa d’estudis i els seus predecessors (ECOBILL i ECOSTRIMED+), la col·lecció va creixent i actualment és una de les més extenses d’aquest àmbit a tota Europa ja que es conserven mostres de diversos anys (1979, 1980, 1981, 1989, 1990) i de forma continuada, tots els anys i habitualment dues mostres o més, des del 1994 fins al 2015.

(15)

Aquesta valuosa sèrie de dades i de mostres col·leccionades està cridant l’atenció de molts investigadors interessats en realitzar estudis de canvis en les comunitats a mig i llarg termini per efecte del canvi global, pertorbacions com els focs forestals o altres modificacions com pot ser la tendència a la

reforestació per l’abandonament de zones agrícoles o ramaderes.

Per tal de presentar aquesta informació a tots els interessats en els resultats d’aquest programa, a partir de l’any 2012 i fins al 2014 vam crear dins del web del grup de recerca F.E.M. un apartat on s’hi poden consultar les dades i descarregar aquest informe complet o la base

de dades actualitzada (http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/resultats-estat-ecologic/qualitat-ecologica-primavera). A la Figura 4 es pot veure una captura de pantalla d’aquest apartat.

Aquest any 2015, s’ha actualitzat aquest apartat per continuar mostrant de forma senzilla els resultats més destacats a l’aplicació cartogràfica web i a més s’ha traslladat i millorat el disseny de tota la informació que contenia la ja obsoleta pàgina http://ecobill.diba.cat/ que durant diversos anys fou la porta d’entrada a la consulta dels informes anuals del programa de qualitat ecològica dels rius. A aquest nou espai web de consulta, aquest 2015 també s’hi suma la nova aplicació de consulta gràfica de les dades històriques, fent molt més senzilla la interpretació de la sèrie de dades que ha generat aquest seguit d’estudis des de l’any 1994.

Un cop enllestit aquest apartat es pretén fer-ne la màxima difusió a tots els àmbits de la societat gràcies a la col·laboració de la secció de noticies de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/noticies) i la de la Universitat de Barcelona (http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/menu_eines/noticies/index.html) i també fent ús dels nostres espais a les xarxes socials (Facebook i Twitter).

(16)

En aquest apartat es presenten els resultats de l’estudi de les característiques fisicoquímiques dels rius de la província de Barcelona, tant el que es troben dintre de la XPN de la Diputació de Barcelona com la resta de punts estudiats per compte propi o de forma coordinada amb l’ACA.,

Els valors dels principals indicadors fisicoquímics es mostraran de forma gràfica sobre el mapa de situació dels trams d’estudi a la primavera, que ens servirà per tenir una visió acurada dels problemes de contaminació que podem haver causat els humans i si la qualitat biològica pot estar afectada per un dèficit de qualitat fisicoquímica.

Els resultats detallats de tots aquests indicadors poden consultar-se a l’Annex 1

Cabal

Símbol

rang >150 l/s 100-150 l/s 50-100 l/s 10-50 l/s 0-1 l/s sec sense dades

Figura 5. Mapes amb els cabals mesurats a la primavera de 2015.

RESULTATS

(17)

Segons el butlletí climàtic de l’any 2015 de dades climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2015 deixà precipitacions escasses i molt irregulars a la província de Barcelona però, en general, van caure menys del 70% de la quantitat habitual de pluja a la major part del litoral i prelitoral central i en algunes àrees de la conca del Llobregat fins i tot va ser inferior al 50%. Amb tot, els cabals mesurats el 2015 foren baixos en general.

Al Foix, per exemple, a la primavera ja s’hi trobà un punt sec; a la part baixa de la Riera de Pontons (F55). A la part mitja del Foix (F31a) s’hi trobà un punt amb basses desconnectades i un cabal molt baix a la part baixa de la riera de Llitrà (F01a). Tot indica que aquests cursos d’aigua tan afectats per captacions d’aigua per a usos urbans i agrícoles, han sofert encara més aquesta escassetat de precipitacions que va rebre la zona del Penedès.

A algunes rieres i torrents de la conca del Besòs també es van trobar punts secs, per exemple, a la riera de Caldes (B17) o a la part baixa de la Riera de Cànoves (B08b). Igual va ocórrer a la conca de la Tordera, on no es va trobar aigua a la riera de Vallgorguina (T22) ni a la part més baixa de la Tordera (T20).

Al PN de Sant Llorenç, tot i que a la primavera encara es va trobar aigua a tots els punts, a l’estiu, tant la riera de la Vall d’Horta (R9b) com la riera de Castelló (R13) van trobar-se totalment seques. Aquest darrer punt ha estat el primer cop que s’ha trobat totalment sec des dels darrers 10 anys. La riera de Mura (L45) va conservar aigua tot l’any però a l’estiu es trobava en un estat de basses desconnectades.

Parlant del PN del Montnegre i el Corredor, a riu d’Arenes (B07), un dels cursos fluvials més temporals de tots els que s’estudien, el 2015 ha estat sec tant a la primavera com a l’estiu. En canvi a la Riera de Fuirosos (T30) i la Riera de Pineda (Pi01), a la primavera hi circulava l’aigua però a l’estiu ja no en quedava ni gota. Al PN de Collserola, la Riera de la Salamandra (SC19) ja estava seca a al maig, quan es va fer el mostreig de primavera i, en canvi, la riera de Vallvidrera (VV6) portava aigua tant a la primavera com a l’estiu. Al PN del Montseny, tots els rius i rieres estudiants han conservat una certa quantitat d’aigua tant a la primavera com a l’estiu. Igual com a la part baixa de la riera Major (Te22) (PN de les Guilleries) i al Foix a Castellet i la Gornal (F52) (PN del Foix). A la resta de trams estudiats a la primavera del Llobregat i el Ter, també hi circulava aigua.

(18)

Estat aquàtic.

Aquest 2015, com ja es comentava a la metodologia, s’introduirà el concepte estat aquàtic, que es pot definir amb les dades del cabal i l’observació directa del tram d’estudi.

A la primavera, la major part d punts estudiats presentaven un estat aquàtic Eurheic i Oligorheic i per tant, els índexs biològics usats en aquest estudi (IBMWP, ECOSTRIMED) seran totalment vàlids i proporcionaran una correcta informació sobre el seu estat ecològic real. En canvi, a la Riera de la Vall d’Horta (R9b) i la part mitja de Foix (F31a), com s’ha trobat en un estat Arheic (basses desconnectades) la informació sobre l’estat ecològic que proporciona la metodologia i els índexs emprats s’ha d’interpretar amb cura. Als punts on l’estat aquàtic era Hyporheic, és dir, que estaven secs, els protocols d’estat ecològic no es poden aplicar i només es pot tenir informació sobre el seu bosc de ribera amb l’índex QBR.

A l’estiu, els punts amb un estat aquàtic Eurheic i Oligorheic foren només 10 dels 18 llocs estudiats. La resta de llocs es van trobar en estat Hyporheic i no es van poder mostrejar i la riera de Mura que es va trobar en estat Arheic i per tant, els índexs biològics poden donar una visió subestimada del seu estat ecològic.

(19)

Conductivitat

Els valors de la conductivitat són els habituals i esperables als rius i rieres estudiats de la XPN. Solen ser baixos als rius de zones de geologia silícica com podria ser el PN del Montseny, el PN de Montnegre-Corredor o el PN de la Serra de Collserola i més alts als de zones de geologia calcària com el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I també sol ser més baixa en rius de capçalera ja que la conductivitat depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i aquestes augmenten com més avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Així, observem la conductivitat més baixa en les parts altes del Montseny (B29, Teb1) i són més altes a les rieres del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45).

Als mapes de la Figura 7 també s’hi observa com la gran majoria de punts de les parts mitges i baixes de les conques del Besòs, Foix i Llobregat tenen conductivitat superior a 1000 μS/cm. I en alguns casos són extremadament més alts, com seria el cas de la part baixa de la riera de Llitrà (F01a) amb 3700 μS/cm. A

Símbol

Rang < 100 (μS/cm2) 100-1000 (μS/cm2) > 1000 (μS/cm2)

Qualitat

Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat

no ha tingut abocaments importants

Aigües mitjanament mineralitzades.

Es poden donar de forma natural en rius

Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en

algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona.

Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització

Sec

(20)

l’Anoia (L77, L92), la riera Gavarresa (L64a), el Mogent (B04) o la part alta del Congost (B30), la conductivitat era superior als 2000 μS/cm. En tots aquests rius i rieres hi ha una tendència natural a presentar conductivitats relativament altes per la influència de la geologia per on drena l’aigua, ja que és majoritàriament calcària. Però la principal causa d’aquests valors tan alts, continuen sent les activitats mineres, agrícoles, industrials o l’aportació d’aigua residual de zones urbanes que acaben incorporant al riu moltes més sals de les que la major part d’organismes aquàtics poden suportar a causa de problemes de regulació osmòtica.

La riera de Vallvidrera és un clar exemple d’aquest efecte. Es tracta d’una riera que neix i circula per una zona de geologia silícica com és Collserola i caldria esperar-hi trobar-hi poques sals. Però la riera de Vallvidrera majoritàriament porta aigua exògena, procedent del Llobregat i el Ter, que després de passar per les aixetes de les urbanitzacions i barris de la zona i per la EDAR de Les Planes, acaba abocant-se a la part alta de la conca. Al punt de mostreig que estudiat (VV6), que se situa uns kilòmetres avall d’aquesta entrada d’aigua, tot i que aparentment ja no es detecten indicadors d’aigües residuals (nutrients, compostos tòxics, baix oxigen), hi continuem mesurant una conductivitat molt alta tant a la primavera com a l’estiu i ja veurem més endavant com la diversitat d’organismes es veu clarament minvada.

(21)

Amoni

Com s’observa al mapa de la figura 8, la part mitja i baixa del Besòs (B01 i B03) pot presentar episodis de toxicitat per als organismes degut a les altes concentracions d’amoni que s’hi ha mesurat a la primavera de 2015. Al Meder (Te01), la concentració d’amoni també fou alta però ja inferior als 4 mg N-NH4+/l i al riu

Congost sota la EDAR de Granollers, l’amoni es va situar al rang intermedi. A la resta de punts, els valors d’amoni foren baixos o molt baixos. Finalment, comentar que tots els punts estudiats dintre de la XPN presentaven uns valors d’amoni prou baixos com per considerar que no hi ha cap risc de toxicitat per als organismes. Símbol Rang < 0,1 mg N-NH4+/l 0,1-0,4 mg N-NH4+/l 0,5-0,9 mg N-NH4+/l 1-4 mg N-NH4+/l > 4 mg N-NH4+/l Sec

Qualitat Aigües netes.

Sense risc de toxicitat per als organismes Aigües on el risc de toxicitat pot ser significatiu depenent del

pH i del temps de permanència

Aigües amb risc de toxicitat si el pH és alt Aigües que comporten un risc de toxicitat elevat per a moltes espècies, sobretot a pH > 8 Aigües amb un grau de toxicitat

agut per als organismes

(22)

Nitrits

Amb els anàlisis de la concentració de nitrits a l’aigua dels rius, es pot dir que toxicitat al PN de Sant Llorenç i l’Obac, Montseny, Guilleries – Savassona, Montnegre-Corredor o Collserola no s’ha detectat cap punt on la concentració de nitrogen de nitrits pugui comportar un risc de toxicitat. No podem dir el mateix de la part baixa del Foix (F52) on, com es veu a la figura 9, s’hi ha detectat una concentració de nitrits superior a 0,1 mg/l, cosa que fa causarà que molts organismes aquàtics no puguin ser presents en aquest tram de riu. I és que el Foix és clarament el riu que té més pressió demogràfica, agrícola i industrial i, a la vegada, el que té menys capacitat de dilució i així queda registrat amb l’anàlisi d’aquest compost nitrogenat. Així, es veu com tots els punts d’aquesta conca tenen una certa càrrega de nitrogen de nitrits i majoritàriament superen els 0,1 mg N-NO2–/l. El Llobregat, el Besòs, el Ter i la Tordera també tenien uns

valors de nitrits moderats o alts a tots els seus punts menys a les capçaleres.

Símbol

Rang < 0,01 mg N-NO2–/l 0,01- 0,1 mg N-NO2–/l > 0,1 mg N-NO2–/l Qualitat Sense abocaments propers Aigües netes.

Aigües amb risc de produir efectes tòxics per a alguns

organismes

Aigües contaminades i amb un elevat risc de

toxicitat per als organismes Sec

(23)

Nitrats

A la majoria de punts estudiats dels rius de la Província de Barcelona, la concentració de nitrogen de nitrats pot comportar un risc d’eutrofització moderat o elevat i, per tant, l’aigua que hi circula o bé pateix abocaments d’aigua no tractada o bé els sistemes de depuració d’aigua no redueixen correctament la càrrega d’aquest compost nitrogenat que serveix de nutrient per als vegetals. La situació s’agreuja a diversos punts del riu Congost i també al Gurri i al Foix a Castellet i la Gornal, on els nitrats superen els 10 mg/l N-NO3-/l.

Per contra, la concentració de nitrats es troba en el rang baix a la major part de localitats de la part mitja i alta de la conca del Llobregat, el Ter, la riera de Tenes i la riera de Caldes i als rus estudiats dels PN de Sant Llorenç i l’Obac, del Montseny, de les Guilleries - Savassona i del Montnegre - El Corredor.

Símbol

Rang < 0,67 mg N-NO3-/l 0,67-10 mg N-NO3-/l > 10 mg N-NO3-/l

Qualitat

Aigües netes. Sense risc de produir

eutrofització. Sense abocaments propers

Aigües amb risc de produir eutrofització

Aigües contaminades.

Amb risc de produir forta eutrofització Sec

(24)

Fosfats

A la figura 11 s’observa una bona quantitat de punts amb una concentració de fòsfor inferior a 0,03 mg/l, és a dir, amb quantitats prou baixes de fòsfor com per assegurar que són aigües sense risc de patir episodis d’eutrofització. Són punts situats a les parts altes de les conques i també dintre de les àrees de la XPN.

Per contra, a la part mitja i baixa del riu Foix, el riu Anoia, la part baixa del Llobregat, en tota l’àrea del Vallès i en altres localitats de la Plana de Vic i la Tordera, els nivells força alts de fosfats que s’han analitzat hauran fet possible creixements vegetals importants i inclòs s’ha pogut presentar algun episodi d’eutrofització si els cabals eren baixos i l’oxigenació escassa.

Símbol Rang < 0,03 mg P-PO4/l 0,03-0,09 mg P-PO4/l 0,1-0,29 mg P-PO4/l 0,3–0,49 mg P-PO4/l > 0,5 mg P-PO4/l Sec Qualitat Aigües netes.

Aigües que poden presentar lleugers símptomes d’eutrofització Aigües amb probabilitats de presentar creixements vegetals importants Aigües eutrofitzades Aigües molt eutrofitzades

(25)

Comparació amb anys anteriors:

A les taules 3 i 4 es mostren els valors mitjans dels indicadors fisicoquímics referits a les dades històriques anteriors i els valors mesurats l’ any 2015 al mostreig de primavera i estiu respectivament.

A la primavera (taula 3) la gran majoria d’indicadors es mantenen dintre del rang de la mitjana +/- la desviació estàndard de totes les mesures que s’han fet dintre d’aquest programa d’estudis i els seus predecessors (1994-2015). A grans trets, a part de que molts dels valors de pH han disminuït respecte a la mitjana, el que s’observa és que hi ha hagut una tendència a l’augment en les concentracions de compostos nitrogenats, fosfats o sals en molts dels punts estudiats. Aquest augment pot ser degut a que en condicions de sequera, com la ocorreguda el 2015, la capacitat de dilució dels rius és menor al tenir menys cabal. L’oxigen dissolt també ha baixat significativament en molts dels punts de mostreig, denotant de nou, aquesta situació de cabals baixos. Tot i això, s’observa com la majoria de valors de cabals no foren significativament inferiors als valors mitjans i és que en el clima mediterrani, el cabal dels rius pot és molt variable ja de forma natural.

L’estiu de 2015 (taula 4), com les condicions meteorològiques van continuar sent similars, amb poques pluges i temperatures elevades, els rius van continuar en una situació de cabals baixos i per tant, els compostos tòxics, els nutrients i les sals mesurats o bé es van mantenir en la mitjana o bé van veure’s augmentats, o en el cas de l’oxigen dissolt a l’aigua, foren menors en una bona quantitat de localitats.

Taula 3. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors fisicoquímics i valors de l‘any 2015 del mostreig de primavera.

En blau els resultats del 2015 que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. Els llocs que s’han trobat secs, s’han marcat amb un asterisc (*). Marcats en verd , els punts de mostreig situats dintre de la XPN.

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs B01 15/6/2015 8250.0 1656.0 12.77 1.875 2.51 0.52 26.0 8.30 154.0 259.1 mitjana 3395.6 1660.9 14.55 0.718 7.92 1.67 18.2 7.86 9.04 96.0 146.6 242.5 B03 15/6/2015 1885.0 14.50 1.323 1.56 0.98 26.0 8.30 141.0 284.3 mitjana 3156.0 1608.3 12.00 0.753 11.11 0.77 19.2 7.82 8.63 94.3 156.5 310.7 B04 15/6/2015 430.0 2401.0 0.04 0.076 3.48 2.19 21.0 7.80 108.0 483.8 mitjana 508.9 1506.4 3.12 3.071 13.63 0.42 17.6 7.80 10.21 115.0 97.4 186.6 B07 * 19/5/2015 mitjana 9.9 283.5 0.16 0.011 0.56 0.04 12.5 7.69 9.08 85.2 34.0 32.1 B07a 15/6/2015 651.0 0.04 0.021 2.91 1.37 18.0 7.80 47.0 65.7 mitjana 20.9 329.3 0.17 0.034 3.73 0.26 12.9 7.95 9.91 95.6 41.9 24.1 B08 15/6/2015 651.0 0.04 0.021 2.91 1.37 18.0 7.80 47.0 65.7 mitjana 30.6 392.0 1.80 0.405 5.78 0.77 14.7 8.13 9.74 98.1 42.1 26.9 B08a 19/5/2015 10.0 108.7 0.04 0.061 0.16 0.02 12.9 7.39 10.13 96.1 9.9 5.7 mitjana 39.9 166.4 0.20 0.025 1.22 0.16 12.6 7.94 10.18 96.6 23.9 13.2

(26)

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs B08b * 19/5/2015 mitjana 54.0 790.9 18.27 0.089 2.35 1.93 17.1 7.87 7.17 75.0 57.9 65.0 B10 15/6/2015 200.0 1260.0 0.16 0.021 13.77 0.10 19.0 7.80 179.0 126.6 mitjana 220.7 869.5 0.37 0.162 14.32 0.61 14.4 8.15 9.34 92.8 103.5 99.6 B12 15/6/2015 783.0 0.04 0.018 0.28 0.20 20.0 7.80 69.0 26.7 mitjana 76.2 772.3 0.19 0.878 11.47 0.42 15.2 7.91 10.80 97.4 65.9 28.8 B15 15/6/2015 1200.0 0.04 0.091 3.12 0.72 23.0 8.10 112.0 109.1 mitjana 249.6 1081.2 1.33 0.326 5.70 0.87 18.9 8.59 11.31 122.0 136.5 185.0 B15a 19/5/2015 259.0 1337.0 0.58 0.479 2.57 0.52 21.0 7.21 6.26 71.0 104.0 195.5 mitjana 535.5 1872.4 20.66 0.538 3.70 3.16 21.6 7.99 8.13 93.4 140.0 324.9 B16 15/6/2015 1344.0 0.04 0.412 4.52 0.82 19.0 8.50 126.0 208.3 mitjana 630.5 945.8 2.78 0.186 7.31 0.65 18.6 8.32 11.52 119.5 107.8 107.3 B17 * 19/5/2015 mitjana 99.3 1123.5 0.94 0.611 19.71 0.94 18.5 8.13 10.30 109.0 96.1 131.5 B17a 15/6/2015 1433.0 0.04 0.098 3.97 3.79 20.0 8.10 90.0 208.8 mitjana 155.8 1570.4 3.54 0.853 14.24 2.45 19.4 7.96 9.45 105.0 112.9 230.1 B20 15/6/2015 1702.0 0.04 0.021 1.58 0.52 22.0 8.30 146.0 303.8 mitjana 456.4 1610.4 7.48 0.376 2.71 1.70 18.6 8.17 10.80 114.6 182.1 334.0 B22 8/5/2015 11.0 700.0 0.04 0.008 1.07 0.04 18.9 8.01 11.85 127.7 110.9 149.1 mitjana 225.2 628.4 1.50 0.052 1.13 0.49 14.9 8.28 10.04 101.0 43.9 52.8 B24 8/5/2015 0.1 664.0 0.04 0.003 1.26 0.20 14.7 8.06 10.07 99.1 63.0 24.1 mitjana 39.3 613.0 0.13 1.066 0.62 0.08 13.3 8.32 16.86 92.8 45.0 21.5 B25 19/5/2015 25.0 980.0 0.04 0.015 0.28 0.10 15.7 7.08 9.80 100.6 48.0 98.2 mitjana 188.6 771.3 0.30 0.123 6.42 1.00 14.9 8.25 10.69 105.9 61.1 46.7 B28 15/6/2015 1032.0 0.04 0.012 0.28 0.16 23.0 7.90 42.0 151.4 mitjana 125.6 693.4 0.21 0.016 7.05 0.11 14.3 8.13 10.90 107.6 50.5 37.6 B29 21/5/2015 1.0 44.5 0.04 0.008 0.06 0.02 9.2 6.93 10.52 91.2 5.5 2.4 mitjana 3.5 61.1 0.22 0.015 0.36 0.03 8.7 7.91 10.53 93.3 10.6 5.0 B30 31/5/2015 43.0 2673.0 0.17 0.085 7.20 0.26 21.9 8.11 4.37 51.0 217.0 91.6 mitjana 121.7 1687.2 3.39 4.021 24.55 1.17 15.9 8.14 8.99 93.4 201.0 218.1 B32 15/6/2015 16.0 260.0 0.04 0.003 0.28 0.02 8.10 16.0 2.5 mitjana 156.3 205.6 0.27 0.017 1.02 0.02 11.3 8.07 10.50 101.2 16.5 10.2 B33 27/5/2015 43.0 1098.5 0.04 0.204 11.74 0.02 15.9 8.10 9.28 94.5 121.0 80.6 mitjana 271.2 1214.7 1.14 2.809 11.95 1.01 16.6 8.40 9.52 98.4 160.5 180.8 B34 15/6/2015 1234.0 0.33 0.082 9.19 3.66 25.0 8.40 114.0 211.2 mitjana 540.7 1553.0 18.62 0.845 4.68 1.62 19.0 8.12 7.99 86.2 170.3 285.9 B35 19/5/2015 1.0 331.0 0.04 0.024 0.41 0.02 13.2 7.40 8.35 79.7 12.7 8.9 mitjana 21.5 354.3 0.17 0.012 0.56 0.06 11.0 8.18 13.62 88.5 19.1 12.2 R13 8/5/2015 0.5 652.6 0.04 0.008 0.06 0.02 12.7 7.67 8.68 86.7 17.9 11.9 mitjana 6.9 574.6 0.04 0.006 0.07 0.01 12.4 8.04 9.28 87.5 16.1 12.8 R9b 8/5/2015 0.0 649.0 0.04 0.008 0.06 0.02 14.6 7.48 8.58 84.3 6.2 8.9 mitjana 34.6 582.6 0.04 0.006 0.24 0.01 14.4 7.96 8.90 86.6 12.6 11.7 SC19 * 24/5/2015 mitjana 0.1 806.0 0.04 0.008 1.09 0.02 13.6 6.71 9.85 94.8 57.0 165.0

(27)

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs F01a 12/5/2015 6.0 3739.0 0.17 0.143 2.62 0.29 16.4 7.89 7.65 78.1 274.0 884.3 mitjana 29.6 2565.7 0.34 0.240 24.20 0.51 15.0 8.07 8.05 81.5 302.4 418.3 F04 15/6/2015 1209.0 0.25 0.180 0.28 0.02 19.0 7.50 99.0 204.3 mitjana 18.7 1210.8 0.12 0.125 20.73 0.03 12.4 7.91 8.70 84.8 212.9 104.6 F07a 12/5/2015 2.0 1056.0 0.17 0.143 2.62 0.29 12.0 7.27 3.79 35.0 274.0 884.3 mitjana 13.1 1023.5 0.08 0.048 14.18 0.22 10.7 7.82 7.23 66.7 210.7 249.7 F11a 28/4/2015 1.3 1801.0 0.04 0.018 1.87 0.02 12.0 6.64 10.02 93.6 353.0 60.7 mitjana 8.9 1742.4 0.11 0.025 4.62 0.03 11.2 8.04 10.22 95.0 609.0 107.5 F16 15/6/2015 1279.0 0.04 0.018 1.87 0.02 15.0 6.80 353.0 60.7 mitjana 24.9 1368.8 0.16 0.099 12.32 0.03 13.8 7.86 9.65 93.5 432.9 56.8 F20 28/4/2015 3.0 966.0 0.04 0.018 1.87 0.02 12.8 6.70 8.97 85.0 353.0 60.7 mitjana 19.0 1127.7 0.07 0.022 2.61 0.02 11.8 7.95 9.76 93.5 461.8 59.4 F24 28/4/2015 6.0 530.0 0.04 0.128 3.48 0.10 13.2 6.67 8.53 81.1 460.0 19.1 mitjana 12.9 713.6 0.05 0.050 4.62 0.05 12.8 7.63 9.10 87.9 246.5 29.5 F25 28/4/2015 24.0 1170.0 0.04 0.128 3.48 0.10 10.8 6.65 10.05 90.9 460.0 19.1 mitjana 64.8 1001.5 0.07 0.127 6.19 0.12 12.4 8.20 10.21 98.7 319.3 40.4 F26 15/6/2015 1272.0 0.04 0.128 3.48 0.10 13.0 7.30 460.0 19.1 mitjana 64.3 1037.6 0.08 0.057 4.88 0.05 13.7 8.15 10.07 99.8 354.0 29.5 F28 12/5/2015 2.0 883.0 0.04 0.128 3.48 0.10 19.1 8.27 10.77 117.0 460.0 19.1 mitjana 119.9 905.8 0.05 0.049 5.14 0.05 13.7 8.33 10.56 104.3 261.2 26.3 F31a 12/5/2015 0.0 1362.0 0.04 0.037 7.31 0.02 29.0 8.39 9.65 127.0 273.0 63.5 mitjana 68.9 1370.6 0.09 0.151 21.12 0.06 13.9 8.09 10.44 102.3 414.3 79.2 F42 15/6/2015 708.0 0.04 0.113 3.09 0.02 18.0 7.30 137.0 29.8 mitjana 98.7 1387.6 0.18 0.289 23.01 0.15 15.6 7.79 8.53 87.0 335.1 129.7 F45 12/5/2015 127.0 1700.0 0.04 0.098 9.73 1.31 19.1 7.63 0.70 7.4 237.0 310.1 mitjana 274.4 1713.2 0.92 0.721 26.96 1.28 15.5 7.87 7.11 71.4 238.7 241.6 F52 12/5/2015 114.0 1839.0 0.04 0.244 11.57 0.29 17.4 8.07 9.77 101.7 196.3 301.3 mitjana 307.8 1875.4 0.83 0.556 22.85 1.16 16.3 8.14 9.84 98.0 243.8 284.0 F54 12/5/2015 143.0 1813.0 0.04 0.098 9.73 1.31 21.4 7.48 6.22 70.3 237.0 310.1 mitjana 204.9 1747.6 0.95 0.695 30.61 1.95 16.1 7.76 6.21 63.9 245.4 274.9 F55 * 12/5/2015 mitjana 105.6 1099.4 0.13 0.076 18.27 0.09 13.6 7.96 10.01 97.9 352.1 56.4 L100 15/6/2015 1482.0 0.04 0.079 1.58 0.02 18.0 7.40 111.0 305.2 mitjana 657.3 1883.1 1.44 0.552 2.01 0.37 16.9 8.06 8.85 97.3 156.1 370.3 L101 15/6/2015 11104.0 1128.0 0.04 0.067 1.49 0.10 19.0 8.50 113.0 209.4 mitjana 3162.5 1452.4 0.99 1.151 3.94 0.24 17.1 8.28 8.57 97.3 150.5 286.4 L102 15/6/2015 977.0 0.04 0.058 0.28 0.02 16.0 8.20 149.0 122.4 mitjana 195.7 1321.0 0.44 1.310 6.74 0.12 16.8 8.31 10.43 114.6 149.5 243.4 L103a 20/5/2015 1081.0 0.04 0.043 1.26 0.10 16.6 7.31 11.57 118.7 139.0 234.8 mitjana #DIV/0! 1227.9 0.35 0.963 5.52 0.11 16.1 8.19 10.06 107.4 136.9 251.9 L38 15/6/2015 1276.0 0.04 0.030 0.28 0.02 15.0 8.20 99.0 245.2 mitjana 679.7 2245.1 0.35 0.250 4.86 0.09 16.8 8.25 10.08 108.9 159.8 473.2 L39 20/5/2015 3740.0 1331.0 0.04 0.030 3.54 0.02 13.1 7.38 11.00 104.4 98.0 249.8 mitjana 2196.0 2404.1 0.31 0.105 2.62 0.09 16.1 8.22 10.37 107.5 127.3 628.6 L42 15/6/2015 4680.0 604.0 0.16 0.021 0.28 0.02 16.0 8.60 83.0 56.3 mitjana 2477.3 1036.4 0.22 0.119 2.31 0.05 14.6 8.38 11.49 119.6 91.0 187.5

(28)

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs L43 15/6/2015 4680.0 530.0 0.16 0.003 0.28 0.02 12.0 8.60 75.0 24.4 mitjana 739.6 474.4 0.14 0.007 1.28 0.01 12.0 8.19 10.84 104.9 81.5 27.9 L44 20/5/2015 11.0 723.0 0.17 0.018 0.28 0.36 13.5 7.33 10.69 102.6 146.0 113.6 mitjana 20.6 762.9 0.06 0.036 2.01 0.05 15.1 8.15 9.93 100.3 139.2 72.2 L45 8/5/2015 3.0 576.3 0.04 0.008 0.06 0.02 12.6 7.84 10.62 99.7 16.6 20.6 mitjana 29.6 517.6 0.05 0.031 0.24 0.01 13.9 8.22 10.11 102.4 19.1 16.7 L54 7/5/2015 516.0 362.6 0.04 0.003 0.28 0.02 11.2 8.29 11.52 105.2 33.0 2.5 mitjana 1935.8 322.9 0.22 0.027 1.37 0.04 12.4 8.53 10.04 102.2 33.3 9.9 L56 7/5/2015 917.0 274.9 0.04 0.003 0.28 0.02 9.8 8.40 11.68 102.1 10.0 2.5 mitjana 1358.8 247.8 0.12 0.013 1.00 0.04 9.6 8.34 10.63 95.8 19.3 26.3 L57 15/6/2015 402.0 0.04 0.003 0.28 0.02 8.0 7.10 33.0 2.5 mitjana 2284.6 331.0 0.17 0.286 1.21 0.10 11.1 8.30 10.36 100.7 29.6 7.3 L60a 7/5/2015 539.1 0.04 0.024 0.28 0.02 10.9 8.15 11.98 108.5 93.0 17.7 mitjana 6201.5 505.8 0.12 0.011 0.54 0.02 10.3 8.31 11.64 105.8 110.0 22.9 L60c 15/6/2015 471.0 0.04 0.058 1.29 0.02 13.0 8.30 78.0 20.9 mitjana 971.1 541.8 0.49 0.030 0.85 0.05 12.0 8.33 89.18 113.3 94.6 34.1 L61 7/5/2015 86.0 511.2 0.04 0.003 0.28 0.02 20.7 8.22 9.66 107.9 0.0 13.5 mitjana 341.4 496.6 0.14 0.010 0.47 0.01 15.3 8.34 9.77 95.8 78.6 19.2 L64a 15/6/2015 3200.0 0.04 0.012 0.28 0.02 22.0 7.90 597.0 535.4 mitjana 772.6 1779.2 0.62 0.266 4.45 0.15 15.5 8.13 8.73 94.8 374.6 262.9 L67 20/5/2015 273.0 0.04 0.030 3.54 0.02 12.2 7.40 11.79 109.9 98.0 249.8 mitjana 307.8 517.9 0.21 0.036 3.63 0.09 13.6 8.15 9.90 100.0 93.7 47.6 L68 20/5/2015 386.0 0.04 0.018 0.28 0.02 13.5 7.61 11.37 109.5 79.0 18.8 mitjana 4385.0 630.8 0.39 0.499 5.93 0.08 14.1 8.29 9.81 102.1 132.7 44.1 L77 15/6/2015 2807.0 0.04 0.012 4.04 0.07 13.0 8.50 877.0 251.3 mitjana 216.2 2395.9 1.00 5.044 7.71 0.06 14.4 8.16 10.21 103.9 937.4 291.8 L82 28/4/2015 27.0 1335.0 0.04 0.012 4.04 0.07 14.4 6.77 9.11 89.1 877.0 251.3 mitjana 39.6 1253.0 0.22 0.038 4.09 0.03 12.3 8.09 9.70 92.5 640.9 207.8 L86 15/6/2015 1534.0 0.04 0.079 2.30 0.49 22.0 8.60 437.0 389.4 mitjana 833.8 1998.7 4.43 0.276 2.48 0.60 19.5 8.10 8.61 95.5 493.7 345.6 L90 15/6/2015 1161.0 0.25 0.177 1.90 0.16 22.0 7.50 148.0 174.8 mitjana 6027.0 1741.0 1.68 3.634 2.07 0.21 20.2 8.24 9.53 108.9 212.7 340.8 L91 15/6/2015 1408.0 0.04 0.082 1.54 0.16 21.0 8.40 153.0 241.6 mitjana #DIV/0! 1682.8 0.92 0.234 8.42 0.21 19.8 8.23 9.68 110.6 196.0 339.7 L92 15/6/2015 2311.0 0.25 0.107 2.24 0.23 21.0 8.40 488.0 290.4 mitjana 725.3 2023.4 2.43 0.420 2.30 0.73 18.8 8.24 9.77 111.8 497.9 287.4 L94 15/6/2015 1352.0 0.04 0.067 1.31 0.10 22.0 8.40 130.0 245.0 mitjana 760.3 1641.2 0.66 0.262 8.76 0.17 19.1 8.09 9.13 100.3 176.7 324.2 L95 15/6/2015 1308.0 0.04 0.055 1.26 0.10 20.0 8.30 121.0 237.6 mitjana 5808.0 1467.7 0.65 3.318 5.79 0.19 17.6 8.12 8.23 88.4 155.7 298.4 VV6 12/5/2015 10.0 1119.0 0.04 0.008 1.13 0.03 12.0 7.80 9.83 91.4 105.9 145.7 mitjana 10.0 1167.5 0.04 0.008 1.42 0.04 13.2 7.28 9.60 91.7 123.7 163.0

(29)

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs T00 1/6/2015 81.0 82.4 0.04 0.008 0.26 0.02 13.9 7.58 9.40 91.3 2.5 5.0 mitjana 308.2 89.4 0.06 0.008 0.28 0.07 12.0 7.80 10.08 96.9 8.7 7.5 T01 1/6/2015 104.0 95.0 0.04 0.008 0.75 0.02 14.9 7.46 9.10 89.7 7.5 9.1 mitjana 487.9 100.7 0.07 0.009 0.59 0.08 13.2 7.76 10.02 97.0 12.1 7.5 T03 28/4/2015 112.0 0.04 0.003 0.28 0.02 13.0 8.00 2.0 2.5 mitjana 225.6 121.2 0.12 0.008 5.61 0.09 13.7 7.57 9.69 96.0 12.2 8.3 T04 28/4/2015 112.0 0.04 0.003 0.28 0.02 13.0 8.00 2.0 2.5 mitjana 545.6 161.7 0.07 0.014 9.49 0.18 15.0 7.69 9.82 99.5 13.1 11.8 T06 18/5/2015 222.0 512.0 0.04 0.015 2.96 0.29 16.0 7.80 73.0 61.5 mitjana 304.2 414.4 1.18 0.055 20.11 0.26 16.2 7.77 9.04 93.9 41.6 35.7 T12 9/6/2015 711.0 0.04 0.021 0.28 0.26 22.0 7.70 71.0 96.4 mitjana 813.4 558.6 0.32 0.049 18.08 0.23 17.8 7.21 7.70 79.8 51.9 60.9 T17 28/4/2015 550.0 0.04 0.116 2.28 0.20 17.0 7.80 54.0 55.5 mitjana 782.1 642.1 0.09 0.029 9.28 0.20 19.0 7.76 8.48 92.6 54.6 89.0 T20 * 15/6/2015 mitjana 564.2 629.8 0.16 0.033 1.57 0.22 18.3 19.76 8.88 97.3 54.7 73.8 T22 * 15/6/2015 mitjana 71.8 642.5 0.13 0.032 2.95 0.26 14.8 7.81 8.39 84.7 57.8 50.7 T24 15/6/2015 153.0 0.16 0.040 1.38 0.33 20.0 7.50 2.0 12.1 mitjana 119.4 180.7 0.11 0.027 0.88 0.12 15.1 7.81 9.35 93.3 11.6 13.1 T26 15/6/2015 113.0 0.16 0.003 0.28 0.02 18.0 8.00 2.0 2.5 mitjana 122.5 167.5 0.13 0.028 0.63 0.25 14.7 7.50 9.30 93.0 13.5 10.4 T27 15/6/2015 314.0 0.16 0.012 1.81 0.02 17.0 7.80 20.0 21.4 mitjana 298.2 307.2 0.12 0.018 9.92 0.18 16.4 8.21 9.81 101.4 22.4 17.6 T28 15/6/2015 647.0 0.16 0.122 2.17 0.36 22.0 7.80 42.0 84.0 mitjana 104.2 582.1 0.11 0.051 11.45 0.30 18.7 7.98 8.76 94.8 42.0 63.6 T29 15/6/2015 496.0 0.16 0.018 0.28 0.07 21.0 7.70 48.0 47.8 mitjana 301.2 528.8 0.42 0.045 4.46 0.34 18.1 6.91 7.39 80.5 50.9 54.2 T30 21/5/2015 3.0 176.7 0.04 0.008 0.06 0.02 17.5 7.75 9.25 98.5 6.2 16.7 mitjana 22.7 215.3 0.32 0.008 0.37 0.09 15.0 7.69 8.69 87.1 18.7 20.7 Te01 15/6/2015 1002.0 1.57 0.320 5.35 0.43 16.0 7.20 186.0 87.2 mitjana 53.1 1386.5 0.41 0.105 5.24 0.28 16.2 7.93 5.44 54.8 235.4 181.5 Te04 15/6/2015 1214.0 0.25 0.378 12.55 0.02 18.0 7.70 171.0 77.9 mitjana 75.9 788.4 0.61 0.512 8.34 0.16 16.9 8.09 8.23 80.1 118.0 49.2 Te07 15/6/2015 1174.0 0.33 0.564 6.73 0.26 18.0 7.30 147.0 143.3 mitjana 575.5 1818.4 1.20 0.331 9.84 0.35 18.5 7.80 7.12 86.5 219.4 292.1 Te08 15/6/2015 799.0 0.04 0.116 4.49 0.20 21.0 7.70 129.0 51.6 mitjana 210.9 1391.3 0.90 0.101 7.36 0.19 18.2 8.67 12.14 140.6 219.6 102.9 Te10 14/5/2015 375.0 0.04 0.003 0.28 0.02 22.0 8.40 30.0 2.5 mitjana 62.6 402.0 0.24 0.562 0.42 0.57 17.6 8.21 7.30 73.4 32.6 8.4 Te11 14/5/2015 375.0 0.04 0.003 0.28 0.02 26.0 8.50 25.0 2.5 mitjana 258.0 346.2 0.69 0.506 0.34 0.51 18.3 8.61 8.87 91.2 24.8 4.3 Te12 14/5/2015 5204.0 357.0 0.04 0.037 0.28 0.02 24.0 8.70 37.0 10.7 mitjana 932.8 407.3 0.77 0.575 0.86 0.66 17.3 8.36 7.24 59.7 33.5 10.5 Te17 15/6/2015 347.0 0.25 0.067 1.40 0.13 20.0 7.50 44.0 14.1 mitjana 9988.1 433.4 1.35 0.034 0.83 0.18 17.3 8.17 8.50 86.3 42.9 25.5

(30)

estació Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen mg Oxigen % Sulfats Clorurs Te18 14/5/2015 461.0 0.04 0.098 1.26 0.02 18.0 7.10 43.0 27.0 mitjana 16811.8 372.8 0.66 0.043 1.46 0.06 16.9 8.00 8.11 73.6 42.7 21.7 Te20 14/5/2015 258.0 0.04 0.015 0.28 0.02 17.0 8.20 31.0 2.5 mitjana 16286.9 212.7 0.80 0.726 0.40 0.03 14.7 8.39 10.16 94.8 27.4 5.6 Te21 14/5/2015 543.0 0.04 0.024 1.24 0.02 16.0 7.20 43.0 21.0 mitjana 157.8 592.4 0.55 0.529 1.78 0.21 15.6 8.21 9.60 92.8 46.5 22.1 Te22 21/5/2015 93.0 228.7 0.04 0.008 0.61 0.02 15.3 8.14 10.95 109.4 8.2 12.3 mitjana 100.8 229.3 0.48 0.394 0.49 0.48 14.7 7.94 9.03 90.8 10.7 10.0 Teb1 21/5/2015 2.0 38.3 0.04 0.015 0.17 0.02 9.2 7.06 11.53 100.1 2.5 2.2 mitjana 6.4 46.4 0.05 0.009 0.26 0.02 6.9 7.37 10.48 90.1 4.7 2.8 Teb2 21/5/2015 32.0 95.9 0.04 0.008 0.06 0.02 10.4 7.42 11.61 103.9 2.5 3.4 mitjana 49.5 123.8 0.05 0.011 0.50 0.02 10.4 7.85 10.65 95.2 8.6 6.1 Pi01 29/4/2015 1.4 544.0 0.04 0.003 2.62 0.02 13.8 7.00 9.49 91.9 62.0 56.9 mitjana 1.0 596.0 0.04 0.006 1.54 0.02 14.2 7.25 9.31 90.8 87.1 47.2

(31)

Taula 4. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors fisicoquímics i valors de l‘any 2014 del mostreig d’estiu. Les unitats de cadascun dels indicadors fisicoquímics es pot consultar a l’Annex 1.

En blau els resultats del 2015 que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. Els llocs que s’han trobat secs, s’han marcat amb un asterisc (*). Marcats en verd , els punts de mostreig situats dintre de la XPN.

estacio Data Cabal Cond Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Temp pH Oxigen Oxigen Sulfats Clorurs

B07 * 21/7/2015 mitjana 11.0 295.0 0.38 0.006 0.54 0.13 14.4 7.64 9.00 90.1 46.4 34.5 B08a 21/7/2015 5.3 142.5 0.04 0.008 0.12 0.02 19.8 8.12 7.76 84.6 11.7 20.6 mitjana 12.7 186.4 0.15 0.008 0.51 0.09 16.9 7.90 9.02 93.8 20.3 13.1 B22 27/7/2015 5.0 821.0 0.04 0.008 0.06 0.06 22.9 7.71 3.54 41.6 25.0 51.5 mitjana 26.9 666.2 0.25 1.158 1.38 0.27 21.1 7.91 8.09 92.8 36.3 37.8 B29 21/7/2015 0.0 89.4 0.04 0.015 0.45 0.02 18.6 8.21 5.29 55.4 9.2 4.3 mitjana 0.9 73.4 0.13 0.006 0.31 0.05 15.8 7.55 6.48 66.4 7.8 4.4 B35 21/7/2015 10.7 578.0 0.04 0.043 2.61 0.02 19.8 7.95 5.95 64.8 35.9 15.1 mitjana 5.8 449.5 0.16 0.027 0.67 0.03 17.4 7.74 7.41 77.4 21.9 38.5 R13 * 27/7/2015 mitjana 2.5 712.0 0.04 0.008 0.16 0.02 18.2 7.79 7.90 84.7 18.1 14.1 R9b 27/7/2015 mitjana 3.0 711.0 0.04 0.008 0.15 17.9 7.87 7.47 78.5 8.7 10.9 SC19 * 5/8/2015 mitjana F52 5/8/2015 121.0 1232.0 0.35 0.564 10.95 1.09 23.7 7.96 6.56 77.7 98.6 197.8 mitjana 159.2 2037.7 0.38 0.277 26.83 1.68 23.9 8.28 7.90 94.0 195.1 368.0 L45 27/7/2015 0.0 432.3 0.04 0.008 0.06 0.02 20.8 8.03 2.73 30.3 2.5 40.7 mitjana 4.2 502.4 0.07 0.007 0.21 0.01 20.0 8.09 8.22 95.2 14.9 21.2 VV6 5/8/2015 6.0 1130.0 0.04 0.008 1.13 0.05 17.8 7.96 7.30 77.1 105.9 145.7 mitjana 5.2 1134.5 0.04 0.008 1.10 0.05 17.1 7.61 7.65 79.3 118.6 153.6 T00 21/7/2015 61.0 100.9 0.04 0.008 0.34 0.02 19.4 8.23 8.16 88.5 6.2 5.5 mitjana 69.1 114.3 0.07 0.008 0.40 0.07 16.6 7.32 8.94 93.2 11.7 7.4 T01 21/7/2015 313.6 110.3 0.04 0.008 1.20 0.02 22.1 8.23 7.56 86.8 7.5 8.5 mitjana 199.2 133.5 0.05 0.007 0.72 0.06 18.2 7.25 8.43 90.5 15.4 12.3 T30 * 30/7/2015 mitjana 2.1 228.8 0.04 0.007 0.78 0.00 21.3 6.72 6.31 68.1 11.1 23.9 Te22 30/7/2015 80.3 392.6 0.04 0.008 0.19 0.02 22.6 7.84 8.66 100.3 8.5 24.0 mitjana 89.8 268.4 0.16 0.423 0.69 0.48 20.7 8.12 7.85 88.2 8.9 11.9 Teb1 30/7/2015 3.9 70.5 0.04 0.008 0.14 0.02 15.1 7.72 8.29 82.4 2.5 2.2 mitjana 1.8 65.0 0.04 0.008 0.16 0.02 13.8 7.50 35.35 59.3 3.5 2.5 Teb2 30/7/2015 16.3 164.0 0.04 0.008 0.15 0.02 15.5 7.80 8.13 81.5 2.5 3.9 mitjana 41.9 162.6 0.04 0.008 0.27 0.02 14.7 7.68 8.58 84.6 4.6 4.7 Pi01 * 5/8/2015 mitjana

(32)

Per continuar valorant en quin estat es troben els rius que flueixen per la XPN de la Diputació de Barcelona i com que la metodologia que s’ha emprat ha estat la mateixa que els altres anys, els resultats poden ser expressats com a mapes d’estat ecològic mantenint els mateixos rangs que en anys anteriors. Per a cada indicador farem una petita interpretació dels resultats obtinguts. Els resultats detallats dels diferents indicadors poden ser consultats a l’Annex 1.

Els punts blancs que es mostren al mapes de les figures 14, 15, 16 i 17 corresponen als punts estudiats amb coordinació amb l’ACA on degut a canvis en la planificació que no ens constaven, no s’hi ha realitzat l’avaluació de l’estat ecològic.

L’hàbitat fluvial (índex IHF)

Símbol

Rang 100-60 59-40 39-0

Qualitat

Hàbitat ben constituït. Excel·lent per al desenvolupament de les

comunitats de macroinvertebrats. S’hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions

Hàbitat que pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però en la

qual, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no

estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos,

però no es descarta algun efecte en ells

Hàbitat empobrit. Possibilitat d’obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l’hàbitat i no pas amb la qualitat

de l’aigua. La interpretació de les dades biològiques s’ha de fer amb precaució

Sec

Figura 12. Mapa de la qualitat de l’hàbitat fluvial.

RESULTATS

(33)

Abans de fer una valoració de la qualitat biològica de l’aigua del riu, s’ha de fer una anàlisi de la capacitat del seu hàbitat fluvial per sustentar una comunitat prou diversa de macroinvertebrats, ja que si el tram d’estudi té poca diversitat d’hàbitats, els índexs biològics podrien subestimar la qualitat de l’aigua. A la figura 12 es veu com en cap dels trams s’hi ha determinat una puntuació de l’IHF inferior a 40, el llindar on es consideraria que l’hàbitat està molt empobrit. En canvi sí que es detecta que en alguns punts de mostreig presenten algunes limitacions d’hàbitat, algunes degudes a causa de que el baix cabal ha fet desaparèixer alguns elements que valora aquest índex, com són les zones de ràpids. Ens referim als punts on només hi havia basses desconnectades o amb un fil d’aigua, com seria la riera de la Vall d’Horta (R9b) o la part mitja del Foix (F31a), la riera de Coaner (L44) o la riera de Fuirosos (T30). En altres trams estudiats, s’obtenen valors entre 40 i 59 ja que es troben afectats per alteracions de la llera causades per l’home, com al Congost (B15a), on la llera del riu és quasi completament homogènia pel que fa a substrats, profunditat o velocitat de l’aigua.

Pel que fa a la resta de rius estudiats, també es parla de que majoritàriament els habitats fluvials són prou heterogenis però en força localitats, degut a la falta d’alguns hàbitats degut a les condicions de cabals baixos o degut a la homogeneïtzació del llit del riu que causen les alteracions antropogèniques, aquest hàbitat fluvial ha arribat a ser inferior a 60. Finalment, comentar els tres punts on l’hàbitat fluvial ha estat valorat amb menys de 40 punts; els dos punts del Foix, un al riu Foix a Can Lleó Sant Martí Sarroca (F31a) i l’altre a la riera de Pontons al Polígon Casanova (F42) són clarament fruit de la falta de hàbitats reòfils. S’observa com al riu Llobregat a l’altura de la Puda (L95) hi ha un tram amb un resultat baix de l’IHF. En aquest cas, es donat perquè el canal del riu és relativament estret, tenint en compte la quantitat d’aigua que pot portar el riu, i fa que l’hàbitat fluvial estigui dominat quasi exclusivament per les zones profundes amb molta corrent i hi manquin les àrees més tranquil·les i someres on també s’hi solen trobar altres elements d’heterogeneïtat i vegetació.

Sigui com sigui, si en algun d’aquests mostrejos s’observa que la qualitat biològica no arriba a una molt bona qualitat, pot tenir a veure amb aquesta falta de diversitat d’hàbitats i no a la qualitat de l’aigua.

(34)

Qualitat biològica de les aigües (índex IBMWP)

Després de calcular la puntuació de l’índex IBMWP i determinar el rang de la qualitat de l’aigua que varia segons la tipologia de tram d’estudi (veure taula 1), podem observar una bona i molt bona qualitat en la tots els punts situats als Parcs Naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, del Montseny, a Les Guilleries - Savassona i també als punts que portaven aigua del Montnegre - El Corredor i de Collserola. A Sant Llorenç, però, s’hi ha donat una excepció i és que el punt d’estudi de la Riera de Castelló (R13), a la primavera, va resultar tenir una qualitat moderada tot i que encara portava un fil d’aigua que connectava les basses del tram estudiat. En canvi, a la veïna Riera de la Vall d’Horta, on l’estat aquàtic era Arheic o de basses desconnectades, la fauna macroinvertebrada que s’hi va trobar fou prou diversa i la qualitat segons aquest índex va arribar a ser molt bona.

A la resta de punts estudiats es pot veure com hi sovintegen els colors verds i blaus, de la bona i molt bona qualitat i en determinats trams repartits per totes les conques s’arriba només a obtenir una qualitat moderada segons l’índex IBMWP. L’excepció es troba a la riera de Llitrà i la riera de Viloví, a la conca del Foix, on s’hi troben dues localitats on la qualitat és dolenta i una amb una qualitat pèssima, a l’altura de Font-Rubí de Penedès (F04). Tot i aquesta mala situació d’aquest afluent del Foix on s’haurà d’anar seguint

Símbol

Qualitat Molt bona Bona Moderada Dolenta Pèssima Sec

(35)

si ha estat un fet puntual o es manté en el temps, es pot concloure que la situació dels rius de la Província de Barcelona és força bona, almenys pel que fa a la qualitat ecològica segons l’IBMWP.

Referencias

Documento similar

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

Sanz (Universidad Carlos III-IUNE): &#34;El papel de las fuentes de datos en los ranking nacionales de universidades&#34;.. Reuniones científicas 75 Los días 12 y 13 de noviembre

(Banco de España) Mancebo, Pascual (U. de Alicante) Marco, Mariluz (U. de València) Marhuenda, Francisco (U. de Alicante) Marhuenda, Joaquín (U. de Alicante) Marquerie,

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied