Núm. 30 / Any C 30 d’octubre de 2013 Consell Municipal
Acta sessió 24/7/2013 ... 4766
Acords sessió 18/10/2013 ... 4822
Comissió de Govern Acta sessió 9/10/2013 ... 4829
Acta sessió 16/10/2013 ... 4835
Acords sessió 16/10/2013 ... 4847
Acords sessió 23/10/2013 ... 4859
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Modificacions de crèdit Pressupost 2012 Prorrogat ... 4869
Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit Pressupost 2012. ... Prorrogat ... 4874
Aprovació de la creació del fitxer mixt deno- minat “Accés a la zona restringida del ... Park Güell. ... 4874
Creació del Departament de Supervisió ... 4875
Creació de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de Recursos Humans ... 4875
Modificació denominació de la Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació. Creació del Departament d’Estudis d’Opinió ... 4878
Nomenament personal eventual, Tècnic/a 2. Família Serveis suport polític. Dte. de Les Corts ... 4882
Nomenament personal eventual. Tècnic/a 2 Grup Polític Municipal Partit Popular ... 4882
Personal
Concursos de personal
Anunci de rectificació. Concurs 4/2013 ICUB 4885 Bases que han de regir la convocatòria de
tres concursos per a la provisió de quatre
llocs de treball... 4886 Tècnic/a 2 família Serveis Urbanístics i
d’O-bra. Dep. d’Informació i Documentació.
Gerència d’Hàbitat Urbà ... 4888 Suport 4 família General. Dep. Projectes
Ur-bans Gerència d’Hàbitat Urbà ... 4892 Gestor/a de Projecte 2 família General.
Direc-ció de Serveis a les Persones i al Territori.
Gerència Dte. Ciutat Vella... 4895
Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de Treball de Suport 3 família General.
Sin-dicatura de Greuges de Barcelona... 4900
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball de Cap de Departament 1 família General. Dep. Serveis
Jurídics-Secretaria. Dte. de Sant Andreu ... 4902
Nomenaments funcionaris/àries en pràctiques
Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona... 4906
Nomenaments concursos
Concurs 133/13. Suport 1 família General
Serveis d’Administració Econòmica de l’IE . 4909 Concurs 22/2013C. Gestor de Projecte 2
família General. Dep. Comunicació Inter-na. Gerència de Recursos Humans i
Or-ganització ... 4909 Concurs 20/2013C. Tècnica 1 família
Ser-veis Jurídics. Direcció Àrea Règim Jurídic.
Gerència Recursos ... 4909
Nomenaments lliures designacions
Suport 3 família General. Regidoria Dte.
d’Horta-Guinardó ... 4909
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 24 de juliol de 2013, aprovada el dia 18 d’octubre de 2013
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de juliol de dos mil tretze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats (a partir del punt núm. 8), Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 de juny de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juny de 2013 (S1/D/2013 2004), que delega en el Primer Tinent d’Alcalde la resolució així com l’adopció dels actes que posen fi al procediment, en relació a les sol·licituds que tenen per objecte signes i símbols municipals.
2. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juny de 2013 (S1/D/2013 2005), que nomena la Sra. Sílvia Mayor i Gutiérrez membre del Consell Municipal del Districte de Gràcia en substitució del Sr. Víctor Cullell i Comellas.
4. Decret de l’Alcaldia, de 2 de juliol de 2013 (S1/D/2013 ), que nomena el Sr. Alfred Lacasa i Tribó, Director de Serveis Jurídics, vocal de la Comissió Municipal d’Avaluació i Accés a la Documentació (CMAAD) en substitució del Sr. Juan Manuel Abril i Campoy.
5. Decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2013 (S1/D/2013 2118), que crea el Departament de Consum, adscrit a la Direcció de Serveis de Comerç i Consum.
6. Decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2013 (S1/D/2013 2119), que crea el Departament de Coordinació de Casals de Barri, adscrit a la Gerència de Recursos.
7. Decret de l’Alcaldia, de 8 de juliol de 2013 (S1/D/2013), que proposa a l’òrgan competent de la societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com accionista de la societat Catalana d’Iniciatives, SCR de Régimen Común, SA, elevar a la Junta General de la Societat Catalana d’Iniciatives, SCR de Régimen Común, SA la proposta de designació dels Srs. Jordi Planchart Remmert i Joan Camps Llucià com a membres del Consell d’Administració de Catalana d’Iniciatives, SCR de Régimen Común, SA en substitució de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i del Sr. Jordi Joly Lena.
8. Decret de l’Alcaldia, de 8 de juliol de 2013 (S1/D/2013 2179), que delega en la Comissió de Govern, l’atorgament dels títols habilitants per a l’ocupació i ús temporal dels terrenys adjudicats a les entitats que figuren en la resolució del Tercer Tinent d’Alcalde, núm. S5D20130168 i de data 25 d’abril de 2013, en virtut del concurs per a la utilització temporal de terrenys incorporats al Pla Buits-Buits urbans amb implicació territorial i social, i en els termes i condicions regulats en les seves bases aprovades definitivament per la Comissió de Govern el 24 d’octubre de 2012.
9. Decret de l’Alcaldia, de 9 de juliol de 2013 (S1/D/2013), que nomena la Sra. Mireia del Pozo i Farreres membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample en substitució del Sr. Alex Miró i Pujadas.
b) Mesures de govern
Única. Afavorir la liquiditat dels subcontractistes de l’Ajuntament de Barcelona.
La Sra. Recasens presenta la mesura de govern, que qualifica de molt bona notícia perquè aportarà creixement econòmic i liquiditat a l'economia.
Fa avinent que una de les primeres mesures estratègiques del govern municipal en iniciar el mandat va ser el compromís ferm de pagar els proveïdors de l'Ajuntament a 30 dies, a fi de propiciar benefici a l'activitat econòmica de la ciutat. I confirma que poden actuar així perquè les finances municipals són solvents i sanejades, però també perquè l'administració municipal és àgil i moderna cosa que permet que la tramitació d'un conjunt de factures molt remarcable es pugui fer efectiva en 30 dies.
Posa de manifest que amb aquesta mesura es fa un pas endavant garantint que el contractista, al seu torn, estigui obligat a abonar els subcontractistes al preu pactat en un termini que mai no pugui ser més desfavorable que el que estableix l'Ajuntament per als seus pagaments del contracte principal.
Informa, també, que aquesta mesura es complementarà molt aviat amb una prova de facturació electrònica, que estan duent a terme amb Pimec, ja que pagar a trenta dies no significa només tenir solvència econòmica i liquiditat, sinó que també suposa l'existència d'una administració moderna i àgil.
Consegüentment, subscriu les paraules del president de Pimec, el senyor Josep González, en el sentit que aquesta mesura és inèdita en tot l'àmbit estatal i històrica. Entén, doncs, que cal predicar amb l'exemple i així ho fan amb aquesta mesura clarament estratègica i que ha de reportar benefici directe en l'activitat econòmica de la ciutat. En aquest sentit, precisa que el 2012 l'Ajuntament va treballar amb 4.450 proveïdors, i va emetre 42.600 factures per valor de 678 milions d'euros, a les quals cal afegir els 500 milions que van contractar les empreses municipals i que suposa una afectació de prop de divuit mil empreses.
Finalment posa en relleu que aquesta manera d'actuar també es marca Barcelona, per la qual cosa es felicita pel fet de presentar avui aquesta mesura de govern.
El Sr. Martí Grau avança que estan d'acord amb el contingut d'aquesta mesura de govern, que significa un pas més en un camí en què aquest ajuntament sempre ha estat capdavanter, ja que fins i tot d'ençà que les empreses van començar a tenir problemes greus de finançament, i va aparèixer la Llei de morositat, que va fixar els terminis de pagament, aquesta administració els havia estat fent per sota del límit marcat per la llei. Observa, tanmateix, que qualificar aquesta mesura d'històrica li sembla un punt excessiu, altrament gosaria qualificar-la com “una mesura d’estiu", atès que la proposta del govern municipal és l'establiment d'una clàusula als plecs de condicions. Entén que una altra cosa hauria estat que aquesta mesura formés part d’una altra més global de defensa de les petites i mitjanes empreses que són subcontractades.
Reprenent la confirmació que ha fet la Sra. Recasens que això és possible perquè aquest ajuntament té unes finances sanejades i, també, perquè té una gestió moderna i un equip molt eficaç en la gestió pública, fa avinent que li agradaria que algun dia la Tinent d'Alcalde reconegués que hi té molt a veure l'herència rebuda construïda al llarg de més de trenta anys.
Adverteix, però, que el problema és que aquestes dues característiques que acaba d'esmentar es posin en crisi, atès que actualment aquests dos pilars estan en perill per un seguit de causes com ara que es continua amb un pressupost prorrogat i no s'ha tancat el Compte de 2012 perquè no tenen el suport suficient; diu que a tot plegat s'hi suma l'existència d'indicadors preocupants pel que fa a la salut econòmica de la ciutat. Esmenta, també, com a element de risc l'aprovació avui, forçada per l'oposició, d'una Comissió de seguiment del deute de la Generalitat, i aprofita per recordar que aquests darrers dies la Diputació de Barcelona ha presentat un contenciós administratiu contra la Generalitat perquè pagui els seus deutes, tot i que està governada per la mateixa formació que el govern municipal. I, finalment, es refereix a què també avui s'aprovarà el catàleg de llocs de treball, les categories professionals i les taules retributives, després d’una negociació en què el govern ha hagut de tirar enrere i aparcar la proposta d’una doble escala salarial, cosa que ha deixat un enorme malestar entre els treballadors municipals.
En conseqüència, creu que el més remarcable d'aquesta mesura no és el que proposa, sinó el fet que permet discutir i fer acció política a fi que els dos pilars que sustenten la mesura no es posin en perill en el futur.
El Sr. Mulleras inicia la seva intervenció recordant que fa una mica més d'un any el seu Grup va presentar un prec a la comissió de Presidència molt semblant a aquesta mesura de govern; diu també que aquell prec va ser acceptat, per la qual cosa entén que llavors es va iniciar un camí que porta fins a la present mesura, tot i que admet que, posteriorment, altres grups municipals van plantejar iniciatives pràcticament calcades a la del Grup del PP.
Observa que la mesura que avui els presenten té la pretensió d'arreglar la situació, però adverteix que pot ser insuficient, ja que el seu Grup detecta, com a mínim, tres punts negres que podrien provocar que la mesura quedés en no-res.
En primer lloc recorda que la Sra. Recasens va dir en roda de premsa que la mesura només s'aplicaria als concursos públics, cosa que suposa un problema perquè el 2012 el 92% dels contractes es van fer per adjudicació directa; és a dir, que aquest pagament a trenta dies només s'aplicaria al 8% de la contractació d'aquest ajuntament.
En segon lloc, pregunta quines garanties de compliment legals i efectives tindrà la mesura, atès que l'única que en tenen és una declaració jurada del contractista principal i una web per recollir queixes. Així la situació, consideren que les garanties de compliment són clarament insuficients.
Finalment, esmenta com a tercer punt negre que fa trontollar la mesura que, per poder pagar a trenta dies, l'Ajuntament ha de mantenir la liquiditat; en aquest sentit, es refereix a què la hisenda municipal ja ha fet avançaments de tresoreria a la Generalitat per valor de 345 milions d'euros, inclosa la condonació dels 25 milions d'Spanair. Per tant, adverteix que cal anar amb compte amb el deute de la Generalitat perquè podria posar en perill, a curt termini, la liquiditat municipal i, en conseqüència, el pagament a trenta dies dels proveïdors.
Per acabar diu que el seu Grup, tot i que desitja que la mesura sigui un èxit, albira indicis que podria quedar, com ja ha dit abans, en fum. Confien, tanmateix, que la liquiditat real arribi a l'economia de la ciutat que és el mateix que dir que arribi als treballadors autònoms i a les pime.
El Sr. Mestre, en primer lloc, expressa l’acord del Grup d'ICV-EUiA amb la mesura, compartint l’objectiu d’afavorir la liquiditat de les empreses que iTot seguit, aprofita per fer avinent a la Sra. Recasens que, tot i que potser sí que el seu govern travessarà la línia de meta pel que fa al pagament en trenta dies, no ha d'oblidar que la cursa la van començar anteriors governs municipals, deixant unes finances sanejades i amb un gruix de pagaments el 2011 que es feien en un termini de quaranta i pocs dies.
Remarca, com deia la Tinent d'Alcalde, que estan parlant d'un volum d'operacions important, tanmateix, pregunta, atès que la mesura no ho respon, quines actuacions s'han previst en cas d’incompliment de la declaració jurada de l’adjudicatari, alhora que demanen més concreció quant als mecanismes de control municipal per fer-la complir.
Reclamen, igualment, més claredat pel que fa a diverses qüestions que en la mesura queden molt obertes pel que fa a l'aplicació, les mesures i el control.
Finalment, arran de l'anunci amb què la Tinent d'Alcalde ha iniciat la seva intervenció assegurant que es tractava d'una bona notícia, destaca l'existència de la iniciativa municipal “Barcelona Creixement” que, al seu parer, té molt més relleu, atès que té uns objectius molt més ambiciosos, i de la qual el seu Grup ha tingut sempre una visió crítica, i aprofita ara per denunciar que, a dia d'avui, no en tenen cap mena de notícia. Demana, per tant, poder-ne fer un balanç mitjançant la presentació d'un informe en el Plenari.
El Sr. Laporta posa en relleu la diversificació de l'economia catalana i la barcelonina, que es basa en un teixit empresarial ric fonamentat en empreses petites i mitjanes, que actualment pateixen amb molta duresa l'impacte de la crisi essencialment per la manca d'accés al crèdit. Per aquest motiu, el seu Grup considera que se les ha de protegir, especialment, de la morositat.
Afegeix que l'impacte que la contractació directa de l'Ajuntament suposa sobre l'activitat econòmica urbana és evident, tal i com la mesura posa de manifest quant al nombre de proveïdors i el de factures tramitades; així, l'any 2012 va treballar amb 4.540 proveïdors, el 79% dels quals van facturar imports inferiors a 21.708 euros; així doncs, aquesta administració va tramitar 42.607 factures, el 54% de les quals era d'un valor superior als cent mil euros, de manera que valoren molt positivament que, a dia d'avui, l'ajuntament de Barcelona pagui a menys de trenta dies.
dels contractes del grup Ajuntament no paguin els seus proveïdors i empreses subcontractades en un termini raonable també.
Justifica que, precisament per això, el seu Grup presentés l'octubre de 2012 una proposició en què instava el govern municipal a incloure en les clàusules dels plecs de contractació el requeriment de pagament a trenta dies a les empreses subcontractades i proveïdors, ja que consideraven que aquesta mesura era important per a l'activació del sector empresarial, emprenedor, industrial i comercial; alhora que tenien molt clar que no es podia restar impassible davant dels impagaments que els proveïdors i subcontractats havien d'assumir.
La Sra. Recasens, d'entrada, celebra que la mesura sigui compartida per tots els grups municipals, atès que molts d'ells ja s'havien postulat amb propostes en la mateixa línia.
Precisament per això, considera que tots són conscients de la dificultat que suposa aplicar-la, ja que entra en l'àmbit de les relacions mercantils privades, cosa que no és fàcil jurídicament, per la qual cosa la fórmula que finalment han aplicat ha estat la declaració jurada, i exigir-la abans de formalitzar el contracte.Precisa, també, que en cas d'incompliment de la declaració jurada, l'Ajuntament podria arribar a no adjudicar el concurs.
Reitera que es tracta d'una mesura d'impuls, de valoració de la realitat de la subcontractació, ja que l'Ajuntament no tenia coneixement de l'abast d'aquest fenomen. I es referma en què l'objectiu és que aquesta administració no vol contractar empreses que no tractin les seves empreses subcontractades amb els mateixos criteris de liquiditat.
Pel que fa a la insuficiència de garanties que han apuntat els Srs. Mulleras i Mestre, assegura que aplicaran mecanismes de control, i en acabar la contractació es demanaran certificats de compliment del pagament a trenta dies, i precisament per això han creat la web.
Diu, també, que no comprèn que el Grup Socialista faci determinades argumentacions en la línia de carregar-se la marca de solvència d'aquest Ajuntament, sobretot ateses les apreciacions del Sr. Martí Grau sobre el sanejament de les finances municipals. Insisteix que no entén aquesta estratègia d'oposició d'anar contra això.
En aquest sentit, recorda que en arribar al govern municipal, l'Ajuntament havia passat de tenir un estalvi brut entorn del 15% a un 5%, de manera que han presentat uns comptes, dictaminats favorablement a la Comissió Especial de Comptes i amb l'abstenció de tots els Grups, tancats amb un superàvit de seixanta milions d'euros i la recuperació de l'estalvi brut fins al 19%.
Considera, per tant, que la present mesura és bona per al teixit de pimes, alhora que és inèdita i històrica, tal i com l'ha qualificada el president de la Plataforma multisectorial contra la morositat i Pimec.
El Sr. Martí Grau expressa que hi ha dos elements que posen en perill l'estabilitat econòmica d'aquest ajuntament: la seva inestabilitat política i la seva incapacitat per crear pactes estables per mantenir la governança i la supeditació absoluta a la Generalitat, que fa que el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament no pari de créixer. Altrament, diu que si aquests elements canvien, el Grup Socialista farà costat al govern municipal.
A tall de conclusió, qualifica la sessió d'avui com la de les retirades i de les rectificacions, i les úniques coses que avui s’aprovaran seran les propostes d’impuls dels grups municipals de l’oposició.
El Sr. Mulleras demana al govern municipal que, atesa la complexitat de la mesura, l'apliqui amb tot el rigor i la responsabilitat que cal a fi d'afavorir l'economia real, tant pel que fa al pagament dels proveïdors com pel fet d'assegurar el cobrament del deute de la Generalitat per no posar en perill la liquiditat de l'ajuntament de Barcelona a curt termini.
El Sr. Mestre puntualitza que no ha dit que les garanties fossin insuficients, sinó que era que era insuficient la concreció de la mesura.
Acaba reiterant la pregunta de si el govern pensa portar un informe al Plenari de balanç de Barcelona Creixement, que té com a objectiu principal la reactivació econòmica i la creació d'ocupació.
c) Informes
1.Programa de Microurbanitzacions i Pla BUITS.
El Sr. Vives presenta l'informe precisant, d'entrada, que es tracta de dos programes als quals el govern dóna molta importància, el Programa de Microurbanitzacions i el Pla Buits, que neixen del repte comú d'actuar d'una manera àgil sobre solars o espais públics en desús, de desenvolupament programat a llarg termini i no executable en el futur immediat.
Assenyala que ambdós programes signifiquen una manera innovadora de fer urbanisme, atès que contemplen el reciclatge, la rehabilitació, la reparació, la reconstrucció i la reapropiació d'allò que és de tothom, de manera que aquestes microactuacions col·laboratives sumades incideixen no només en la forma, sinó també en la manera com flueixen les relacions socials.
Apunta que els criteris compartits en base als quals es fonamenten aquestes intervencions són els de dinamització social, la implicació de l’entorn, la reversibilitat de les actuacions, la petjada ecològica reduïda, l'excel·lència en el disseny i el control de costos i de viabilitat econòmica.
Destaca també la transversalitat dels projectes en què actuen professionals de l'arquitectura i l'urbanisme, administracions, organitzacions públiques i cíviques i la ciutadania en general, entre la qual posa en valor la col·laboració dels infants, que hi han tingut un paper actiu presentant propostes.
Precisa, quant al Pla Buits concretament, que compten amb la col·laboració de les entitats cíviques de la ciutat que han posat en marxa programes de desenvolupament d'activitat i de gestió d'aquests espais.
Quant al pressupost dels programes, indica que és molt controlat, ja que cadascuna de les microactuacions té un pressupost assignat que no passa de cinquanta mil euros.
En cas del Pla Buits, puntualitza que en un principi es va dir que la societat civil es faria càrrec dels solars sense adequar-los, però en veure la qualitat de les aportacions, han decidit d'agençar-los perquè el desenvolupament de les activitats sigui el millor possible.
Pel que fa al contingut dels programes, esmenta que inclouen àrees esportives, d'umbracle i de repòs, per promoure els jocs infantils, actuacions en solars que han patit un enderroc, zones d'estada i de pícnic, renaturalització, millora puntual d'àmbits degradats o condicionament de solars per millorar la connexió entre dos espais consolidats.
Fa avinent que durant el 2012 han dut a terme vuit microurbanitzacions, i actualment se'n llancen divuit més, al marge de les diverses actuacions relacionades amb el Pla Buits.
Diu que consideren que el microurbanisme és l'indicador d'un mètode d'intervenció útil en època de vaques magres com l'actual, que ajuda a entendre quins són els canvis estructurals que es van duent a terme en el conjunt de la societat. Així, si l'actuació pública ha de tenir un caire claríssimament pedagògic, és prou evident que aquestes actuacions hi ajuden perquè tingui sentit per ell mateix. Actuant en aquests espais mínims de la ciutat, doten de qualitat àmbits de relació directa entre la ciutadania i el seu entorn de desenvolupament natural. D'aquesta manera, el projecte urbà s'imposa al pla d'ordenació, i allò que pretenen és que l'excel·lència en el disseny esdevingui un dels elements fonamentals, combinat amb la socialització màxima de l'espai.
La Sra. Escarp agraeix la presentació de l'informe al Tinent d'Alcalde i també als tècnics d'Hàbitat Urbà que han explicat els programes als grups municipals.
Així doncs, planteja que els Districtes hi haurien de tenir més implicació com a protagonistes i impulsors d'aquestes iniciatives, i justifica aquesta reflexió perquè, de l'informe, se'n desprèn un cert dirigisme des dels serveis centrals d'Hàbitat Urbà i que els aparta del paper que hi han de tenir.
Fa notar, també, que estan parlant d'un model d'intervenció que no és nou, atès que ja fa anys que es fan actuacions amb els mateixos objectius en diferents districtes amb el programa Racons públics, o les cessions temporals de solars buits, fins i tot privats, tal i com es va fer a Ciutat Vella, Gràcia i a Sants, i cita també les actuacions denominades "urbanisme efímer" i "urbanisme preventiu".
Es felicita, per tant, perquè anteriors governs municipals van estar pioners pel que fa a aquest tipus de mirada cap a la ciutat i pel fet que el govern de la ciutat reprengui i doni continuïtat a aquells programes.
Tanmateix, diu que hi troben a faltar la implicació de privats en més aspectes que la mera cessió de solars.
Adverteix, també, que l'ús provisional no pot comportar la renúncia a les inversions definitives, atès que la part positiva de donar ús a un espai inert pot comportar la part negativa d'acomodar-se i oblidar-se d'un ús definitiu i la corresponent inversió.
Observa que dels dinou solars plantejats en el Pla Buits, tots de titularitat pública, finalment només se'n contemplen dotze, i entén que tal vegada respon a un defecte de comunicació amb les entitats pel que fa a la recollida d'iniciatives, per aquest motiu reitera la defensa que ha fet més amunt de la descentralització en els districtes.
Posa en relleu que, tot i que aquests programes són de continuïtat, la gran diferència rau en què abans eren actuacions que es plantejaven en el marc de la quotidianitat, la proximitat, el coneixement i el sentit comú, i alhora amb rigor i eficiència. Tanmateix, en el present informe detecten un excés d'amplificació de les propostes; així, tenint en compte que parlen d'actuacions molt precises, de tall fi, són magnificades en posar-les al mateix nivell, per exemple, que el Pla Empenta i el Pla Buits.
Entén, doncs, que l'ampul·lositat del llenguatge els fa perdre la perspectiva del que han de ser les actuacions sobre espais molt concrets, amb implicació ciutadana i de proximitat.
El Sr. Bolaños comença la seva intervenció establint la diferència entre les operacions de microurbanització i el Pla Buits. Precisa que, en el primer cas, estan d'acord amb què s'urbanitzin diversos solars i zones buides, atès que significa una millora en la qualitat de vida dels barris. I apunta que algunes actuacions incloses en el llistat de l'informe, ho estan a petició del seu Grup, i que també s'engloben en el pacte d'inversions, com és el cas del Pou de la Figuera, a Ciutat Vella, l'hospital Clínic, Mare de Déu de Montserrat o el solar de Porta Trinitat.
Tot seguit, i a fi d'il·lustrar la manca de planificació, es refereix a l'aprovació d'una ampliació de l'hospital Clínic per a la qual es va enderrocar el quarter de bombers existent, que va acabar sent traslladat il·legalment al parc de Joan Miró.
En referència al Pla Buits, que suposa un procés diferent al de les microurbanitzacions, remarca que la majoria de solars que s'hi inclouen són espais que la Generalitat no té previst executar a mitjà termini, de manera que es planteja donar-los un ús temporal; assenyala que haurien volgut que s'hagués plantejat amb més agilitat, atès que es va presentar com a mesura de govern el març de 2012, i s'hauria d'haver executat entre setembre i desembre d'aquell any.
Conclou, doncs, que la idea del Pla Buits els sembla adequada però no la manera com es duu a terme.
La Sra. Blasco subscriu que en moments de crisi calen solucions imaginatives i barates, així com la vinculació del moviment veïnal i associatiu per tirar endavant iniciatives.
Coincideix amb la Sra. Escarp que la idea no és nova, atès que hi ha experiències puntuals a Gràcia, Ciutat Vella i Sants; precisa, però, que la forma d'adjudicar els solars i els projectes sí que és nova.
acompanyament per part d'aquest ajuntament, ja que en la convocatòria no quedava clar qui se n'havia de fer càrrec.
A tall d'exemple posa en cas de Vallcarca, on l'associació de veïns no s'ha vist amb cor de tirar endavant el que era una bona idea perquè no comptava amb els recursos necessaris; o el cas d'una entitat amb capacitat per tirar endavant un projecte, però que no es va dur a terme perquè no havien establert les complicitats necessàries amb el veïnat per fer-lo partícip del projecte, aspecte en què el Districte hi té un paper fonamental.
Considera, doncs, que qualsevol nova convocatòria ha d'aprendre de les mancances de la primera edició, en el sentit de vetllar per l'acompanyament a les entitats, i que tothom tingui molt clar de bon principi amb què podrà comptar.
Igualment, diu que cal assegurar en l'adjudicació que les entitats tinguin clares les complicitats amb l'entorn.
En referència a les microurbanitzacions, que també entén que són una operació diferent, coincideixen amb la necessitat i l'oportunitat d'arreglar petits racons dels barris, alguns provisionalment i altres definitivament, però manifesta que els costa no contraposar aquesta manera d'actuar amb que el govern utilitza en altres zones de la ciutat, on es fan inversions definitives com és el cas del passeig de Gràcia, la Diagonal o la rambla de Catalunya.
Addueix que detecten dues formes diferents d'actuar i de decidir les inversions; així, als barris es fa d'una manera més senzilla, mentre que en altres zones de la ciutat sorprèn la inversió clàssica, amb un gran projecte, un pressupost important i el pacte amb el PP.
Quant a la redacció dels projectes, entén que també cal buscar mecanismes de transparència absoluta, i afirma que són partidaris d'emprar el capital humà de què disposa aquesta administració, tant als Districtes com en el sector d'Urbanisme. I en el cas que s'hagin d'encarregar fora, entén que fóra adient crear o bé una borsa d'arquitectes o bé fer microconcursos.
El Sr. Laporta expressa que la presència de solars buits a la ciutat dóna mala imatge, alhora que comporta la degradació de l'espai públic i problemes de salubritat, i que desemboca en molts casos en ocupacions irregulars i l'increment del barraquisme.
Fa avinent que el seu Grup està especialment sensibilitzat per aquesta qüestió tal i com palesa el fet que ha impulsat iniciatives en aquesta matèria, tant en l'àmbit social com en el d'urbanisme, que esmenta tot seguit. Assenyala que, abans de l'aprovació del Pla Buits, van aprovar una proposició a l'Eixample en referència a la creació d'una xarxa d'horts urbans com a estratègia provisional i de baix cost, de manera que es recuperessin espais urbans per a l'ús públic, alhora que comportava una interrelació social i intergeneracional i, també, per acostar la ciutadania del Districte a la realitat agrícola.
Consideren, per tant, que els dos programes que es presenten amb aquest informe donen resposta a la situació de solars de titularitat pública. Tot i amb això, entenen que cal anar més enllà a fi d'aconseguir actuar en solars de titularitat privada en situació similar, amb una dilatada història de desús i que siguin font de degradació i conflictes veïnals.
En aquest sentit, considerant que el tractament dels espais buits de la ciutat ha de tenir una marcada opció social i que el sector d'Urbanisme ha de plantejar mesures per prevenir la degradació i les ocupacions irregulars, recorda que el Grup d'UpB va presentar, el maig de 2012, una proposició amb què reclamava el compliment de la Llei d'urbanisme en el sentit d'establir un protocol d'actuacions en solars buits localitzats en les àrees de tanteig i retracte de l'Ajuntament, que permeti decretar l'interès públic i iniciar, si s'escau i respectant el dret a la propietat privada, processos d'expropiació i d'edificació forçosa. Precisa que també proposaven que aquest protocol havia de contemplar l'elaboració d'un cens de solars buits i l'ocupació social dels espais, alhora que demanaven que es valorés l'existència d'un servei d'inspecció ben dimensionat i eficaç perquè de forma subsidiària pogués actuar a càrrec dels propietaris.
transformació urbana s'hi incloguin usos públics transitoris dels espais fins a l'execució dels projectes, atès que normalment són transformacions per etapes que, actualment, a causa de la crisi es retarden tot sovint.
Conclou, en definitiva, que es tracta de fer del problema una virtut a fi d'evitar estats de degradació i de conflicte veïnal.
El Sr. Vives agraeix les aportacions dels grups municipals, i destaca el fet que parteixen d'un acord quant al plantejament dels programes.
Posa en valor que les intervencions hagin plantejat qüestions tan rellevants com el fet de tenir en compte els Districtes a l'hora de desenvolupar els programes; i aprofita per confirmar que tant la localització dels espais com la definició dels programes s'han fet des dels Districtes, com també l'acompanyament de les entitats que s'han presentat al Pla Buits, que consideren fonamental perquè els projectes tirin endavant.
Tot seguit dóna la raó al Sr. Bolaños, pel que fa al Pla Buits, en el sentit que s'han encallat una mica en el procés, i que en la propera edició del Pla hauran de tenir en compte les lliçons apreses a fi d'agilitar-ne la implantació.
Quant a la discrepància expressada per la Sra. Escarp pel fet de posar al mateix nivell el Pla Empenta i les microurbanitzacions, es ratifica afirmativament atès que ambdós tenen la mateixa importància per al govern de la ciutat. Entén que resulta evident que no estan al mateix nivell pel que fa al pes pressupostari, però són igual d'importants pel que fa a definir allò que veritablement és prioritari, atès que tan important és tirar endavant habitatge públic, desbloquejar promocions, com atendre els racons de la ciutat que, tanmateix, afecten substancialment la vida quotidiana dels barris.
En referència a la possibilitat d'incorporar solars privats al programa, precisa que són optimistes, atès que alguns ja hi han mostrat interès mentre no poden fer les operacions que havien previst.
Finalment, pel que fa als usos transitoris que ha plantejat el Sr. Laporta, informa que estan a punt de tirar endavant actuacions importants, com és el cas de Glòries, que ja incorporen en la memòria aquests usos transitoris.
Conclou, en conseqüència, que la possibilitat que el projecte urbà s'imposi a les grans planificacions urbanístiques forma part de l'ADN de la gent que dirigeix Hàbitat Urbà, sobretot perquè pretenen que el contingut social s'incardi en desenvolupament de les actuacions; són absolutament partidaris de la regeneració i de la rehabilitació, així com de posar a l'abast de la ciutadania allò que fins ara semblava que li era vedat.
El Sr. Bolaños respon a la Sra. Blasco, per l'al·lusió que ha fet a la col·laboració del Grup del PP en les operacions en diverses zones de la ciutat, com la Diagonal o el passeig de Gràcia, dient-li que té memòria selectiva, atès que s'oblida d'esmentar actuacions com les de Pere IV, l'avinguda de l'Estatut, la plaça Eivissa o Sant Pere més Baix, només per esmentar-ne algunes.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
l’Ajuntament de Barcelona, que estarà integrada pels següents membres: l’Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Alcalde), l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello (Tinent d’Alcalde de Seguretat i Règim Interior), l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs (Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà), Iltre. Sr. Jordi Cases i Pallarès (Secretari General de la Corporació), i el Sr. Lluís Sanz Marco (Director d’Informació de Base i Cartografia); notificar el present acord als Ajuntaments afectats i al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya; i, facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord, així com per efectuar, mitjançant decret, les delegacions que consideri adients.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
3. Aprovar inicialment les modificacions dels annexos 1 (Catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona), 2 (Categories professionals) i 3 (Taules retributives) de l’acord de 21 de desembre de 2012, en els termes expressats a l’annex 1, amb efectes del dia 1 de gener de 2013. Prorrogar fins el 31 de desembre de 2013 el termini per a l’adscripció de cada empleat als nous llocs de treball previstos en el Catàleg així com a la categoria professional corresponent. Sotmetre aquest acord i el seu annex a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva i publicar aquest acord i el seu annex 1 en la Gaseta municipal de Barcelona i a la web municipal i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Publicar, un cop aprovat definitivament aquest acord, el text íntegre del Catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona, de les Categories professionals i de les Taules retributives, amb les modificacions introduïdes per aquest acord, en la Gaseta municipal de Barcelona i a la web municipal i de forma resumida en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
El Sr. Forn intervé per comentar algunes de les modificacions introduïdes i recordar, alhora, que des del desembre de 2012 es treballa en el procés d'implantació en el conjunt de l'organització municipal.
En aquest sentit, precisa que s'han fet més de quatre-centes reunions explicatives del SOM, més de vint-i-cinc sessions de la mesa de negociació; que han portat a la signatura d'una acta amb els sindicats CCOO, UGT, SAPOL i CGT, que permet avançar en la implantació i negociació del nou catàleg, fruit del qual s'ha arribat a un nou acord amb la part social. Així, entre les propostes més significatives de modificació cita l'anivellament de les retribucions dels llocs d'entrada, amb efectes d'1 de gener de 2013; l'adaptació del nou catàleg a les especificitats d'alguns instituts, com és el cas dels llocs de treball de les escoles bressol de l'IMEB; la correcció d'alguns errors materials detectats en el procés d'implantació; la incorporació d'algunes millores proposades per l'organització; l'ampliació del període d'implantació fins al desembre de 2013; i la continuació del procés de negociació del catàleg i del reglament.
Afegeix que, a requeriment dels Serveis Jurídics, i atès que encara no s'ha tramitat el reglament que ha de regular les normes de gestió de recursos humans, es proposa que aquest expedient es tramiti com a norma de caràcter general i tingui una aprovació inicial, un període d'exposició pública posterior i una aprovació definitiva, que es preveu per al setembre.
El Sr. Escudé anuncia, com ja va fer a la comissió de Presidència, que el vot del Grup del PSC serà favorable a aquesta aprovació inicial que, al seu parer, més que un acord és una acceptació a les demandes dels sindicats, als quals expressa novament el seu agraïment.
Acaba la seva intervenció oferint altra vegada la col·laboració del seu Grup a govern i sindicats per fer el camí plegats, motiu pel qual emetran un vot favorable, tot i que pendent i prudent a l'espera de veure com es desenvolupa el futur reglament.
El Sr. Mulleras fa notar que aquest acord és una segona part del que es va aprovar el desembre de 2012 i, essencialment, és una rectificació d'aquell que li va costar a l'Ajuntament disset milions d'euros en dos anys, i constata que avui novament l'anul·lació de la carrera professional per objectius es posa a votació.
Remarca que, tot i aquest procés, a dia d'avui encara no existeix un veritable catàleg de llocs de treball ni s'han establert els criteris de dimensionament òptim de la plantilla. Per tant, critica que ara se'ls digui que d'aquí a sis mesos estarà enllestit, i assegura que tenen grans dubtes sobre el compliment d'aquest compromís; i aprofita per recordar que aquest ajuntament fa més de trenta anys que no té un catàleg real de llocs de treball, que és una eina bàsica per garantir la transparència en la gestió de personal, i evitar la indefensió i la inseguretat jurídica.
Insisteix que el seu Grup continua tenint incerteses jurídiques quant a les mesures del govern municipal, alhora que fa avinent que encara esperen els informes jurídics i d'impacte econòmic emesos per la Intervenció i la Secretaria municipals.
Per tant, igual que fa sis mesos, anuncia que en aquesta ocasió també s'abstindran.
El Sr. Mestre diu, d'entrada, que el vot del seu Grup serà favorable a les modificacions de l'acord de 21 de desembre de 2012, atès que incorporen els primers acords assolits en la negociació amb els sindicats dels treballadors i treballadores municipals, de manera que s'elimina la futura doble escala salarial que volia implantar el govern municipal; recupera el salari que ha perdut el personal interí en relació al que cobrava el 2012, i estableix noves categories, algunes arran d'errors materials, i d'altres que són correccions, com és el cas de les dues noves categories a les escoles bressol.
Adverteix, però, que la negociació encara està oberta i que, com a mínim, es prolongarà fins al desembre d'enguany, i que encara queden per tractar assumptes tan complexos com la taula salarial, els criteris de migració i categories entre d'altres. En aquest sentit, reclama al govern municipal que continuï mantenint la voluntat negociadora que ha demostrat en aquest segon tram de negociació del SOM i del catàleg de llocs de treball, de la mateixa manera que els sindicats i alguns grups municipals estaran amatents i seran exigents en aquest procés, atès que volen arribar a un acord entre ajuntament i representació sindical, sense cap altra possibilitat per a l'aprovació final del SOM i del catàleg.
En acabar la seva intervenció, fa seu el comunicat d'un dels sindicats negociadors, en què s'hi expressava la voluntat que el SOM deixi de ser una amenaça i es converteixi en una oportunitat.
El Sr. Laporta recorda que, a instàncies del seu Grup, el febrer d'enguany es va aprovar una proposició de constitució d'una mesa de negociació amb els sindicats per abordar el contingut del sistema d'ordenació municipal.
Destaca la importància d'aquesta mesa, que va servir desbloquejar les negociacions, atès que l'actiu essencial de l'administració són els recursos humans, i el fet que el personal necessita unes polítiques clares i no pas subjectives a fi de poder fer realitat una carrera professional, així com un debat serè sobre quins serveis cal externalitzar i quins no.
Conclou, per tant, que resultava evident que calia aquest diàleg, en el marc de la mesa de negociació, amb els representants dels treballadors, així com reconduir el procés, tal i com es fa amb aquest acord, cosa que valora com un bon punt de partida.
Per tant, anima els sindicats i el govern municipal a treballar de forma participativa i constructiva a fi que en el termini de temps que s'han fixat s'aprovi definitivament el catàleg de llocs de treball i la seva ordenació.
humans a l'Ajuntament, fent-la més transparent i simplificant-la. Igualment, destaca que el nou catàleg simplifica el nombre de llocs de treball, que passen de 282 a 145, i també el model retributiu, que passa de més de tres-cents tipus retributius a trenta-set, alhora que ordena amb claredat l'escala retributiva.
Considera, per tant, que hi ha un avenç significatiu respecte del catàleg del 1987, tot i que ratifica que cal continuar construint les bases per a la posada en marxa d'un sistema d'avaluació del compliment i també d'una futura carrera horitzontal.
Acaba expressant la voluntat ferma de continuar dialogant, i assenyala que s'han marcat el 31 de desembre d'enguany com a data per assolir l'acord.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
4. Adscriure l’ús i constituir un dret real d’aprofitament a favor del Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona que afecta el subsòl de domini públic municipal de la plaça de Botticelli, grafiada en el plànol annex, destinada a la construcció i explotació d’un aparcament públic; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, formalitzar l’adscripció i la constitució del dret real d’aprofitament, d'acord amb les condicions del document annex, que s'aproven; autoritzar al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona la transmissió del dret real d’aprofitament que ostenta sobre l’aparcament esmentat a un tercer que acrediti la corresponent solvència tècnica per a la seva construcció, explotació i gestió i amb subjecció als principis de la contractació pública, mantenint sota la responsabilitat de dita entitat l’exercici de les funcions de tutela i inspecció que li són pròpies com a ens de gestió directa; i facultar l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord.
El Sr. Vives precisa que el present acord dóna compliment a allò disposat pel PEU de millora urbana de l'ordenació del subsòl a la plaça Botticelli, que consisteix en la construcció d'un aparcament públic de dues plantes soterrànies, en un espai de forma circular buit actualment, situat set metres per sota de la rasant de la xarxa viària.
Indica que l'aparcament aprofita l'estructura d'aquest espai i permet la urbanització del sostre a la mateixa cota dels carrers.
Informa que el Grup d'ICV-EUiA hi ha presentat una al·legació en el sentit que les places d'aparcament generades per un augment de la superfície comercial de l'edifici del Patronat Municipal de l'Habitatge s'han de situar en el solar; al·legació que és desestimada ateses les característiques de l'edifici construït i les instal·lacions existents en el subsòl que fan molt complicat resoldre la demanda d'aparcament en aquest solar. Altrament, fa avinent que la possibilitat de construir-hi l'aparcament significa una gran oportunitat per al conjunt del barri.
La Sra. Blasco expressa el vot contrari del seu Grup en coherència amb el que van emetre al PEU al Consell de Districte i en aquest Plenari.
Reitera que no estan d'acord amb el fet de resoldre les places d'aparcament fora del solar de la promoció del Patronat de l'Habitatge, motiu pel qual tampoc no comparteixen aquest acord, conseqüència d'aquell pla especial.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Blasco, Sanz i Ribas.
mateix Conveni; facultarla Segona Tinent d’Alcalde, Sònia Recasens i Alsina, per a la formalització del present conveni.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT
6. Aprovar definitivament la modificació de l’article 23 dels Estatuts de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, que restarà redactat com segueix: La gerència de la societat serà assumida per un/a Director/a General que haurà de reunir les condicions legalment establertes i podrà recaure en un/a conseller/a de la societat. El seu nomenament correspondrà al Consell d’Administració, que fixarà les atribucions que li siguin conferides, la seva remuneració, termini i causes de cessament en les seves funcions i tot allò que sigui necessari per atorgar, al seu favor, poders de representació de la societat, amb les facultats necessàries per al seu compliment i execució. El/la Director/a General està sotmès al règim d’incompatibilitats aplicable als titulars dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona. El/la Director/a General podrà assistir a les reunions del Consell d’Administració per tal d’ésser informat/da i informar, i hi tindrà veu però no vot; facultar indistintament, el President o la Secretària de Barcelona Gestió Urbanística, SA en representació de la Societat, per a què puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras, Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
Tot seguit es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
Districte de Ciutat Vella
7. Aprovar provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit discontinu de la plaça del Teatre i el pati de San Rafel de la Casa de Misericòrdia per a la regulació de l’ampliació del pati de l’Escola Labouré, d’iniciativa municipal, amb les modificacions, respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen al present acord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la modificació del Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoració de les al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord.
La Sra. Homs presenta el punt d'aprovació definitiva de la modificació del Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de Ciutat Vella, l'anomenat Pla d'usos.
Fa avinent que per garantir el seu compliment ha calgut una adaptació del document urbanístic al nou marc econòmic, una adequació dels paràmetres de densitat amb les dades actualitzades del cens d'activitats, que es va actualitzar després del 2010; adaptació del document normatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, serveis i comerç, i correcció de les disfuncions detectades en l'experiència de l'aplicació del Pla d'usos els darrers tres anys.
Precisa que la modificació es concreta en tenir un equilibri territorial molt més acurat de les activitats al Districte, considerant que no es pot donar el mateix tractament a tots els carrers i a totes les places, motiu pel qual s'han incorporat àrees de tractament específic (ATE).
En segon lloc, remarca que amb la modificació es potencia la recuperació d'edificis amb valor patrimonial, ja que es permeten implantacions hoteleres en edificis catalogats amb el nivell de protecció B no qualificats d'equipament, i en unes condicions molt concretes com ara que siguin edificis legalment buits i amb un pla especial sotmès a votació de tots els grups municipals. Igualment, es permet la implantació de nous hotels a la zona perimetral del Districte sense necessitat de rescatar llicències existents.
En tercer lloc, indica que la modificació del Pla d'usos comporta més equilibri territorial i de serveis des del punt de vista comercial alimentari, per això s'hi incorpora la condició de densitat en 2 establiments en un radi de cent metres, i separats per tipologies.
En quart lloc, indica que s'actuarà amb més contundència en les activitats que conviuen directament amb veïns, per la qual cosa no s'atorgaran noves llicències d'apartaments turístics i s'hi incorpora l'obligatorietat que en sis anys tots els apartaments turístics en edificis de veïns actualment hauran d'estar agrupats en edificis exclusius.
Remarca que les modificacions s'han dut a terme escoltant les persones implicades del territori, de les associacions, entitats i sectors; així, des del juliol de 2011 fins al març d'enguany, s'han fet més de trenta reunions en diferents associacions de Ciutat Vella i, altres, a títol individual.
Afegeix que també s'ha parlat del Pla d'usos en diversos òrgans de govern, territorials i sectorials, del Districte i, abans de l'aprovació inicial el març, es va fer més d'una quinzena de reunions amb entitats, comerciants i gremis.
Precisa que a partir d'avui es posarà en marxa una comissió de seguiment, tal com preveu la normativa, i que mai fins ara no s'havia reunit. Indica que aquesta comissió compta amb la participació d'entitats i organitzacions cíviques, socials, veïnals i professionals, així com amb organitzacions de defensa dels consumidors i usuaris, a més d'experts.
El Sr. Martí Grau inicia la seva intervenció avançant el vot contrari del Grup del PSC al que qualifica, de facto, de nou Pla d'usos de Ciutat Vella.
Fa notar a la Sra. Homs que per molt que intenti escudar-se en tecnicismes i clàusules, el Pla d'usos que avui presenta suposa la liberalització, fins a extrems insospitats, de la pressió turística al cor de la ciutat, que es carregarà el dificilíssim equilibri de la zona central de Barcelona, on és més dificultosa la convivència entre residents i usuaris, atesa que Ciutat Vella concentra el 38% dels establiments hotelers de la ciutat.
Afirma que no estan pas en contra de l'activitat turística, però sí de fer mesures contundents per controlar-ne l'excés i, sobretot, per evitar que acabi malmetent la condició urbana.
Remarca que amb aquesta modificació, el govern municipal es carrega un acord del PAM que, tot i que admetia la possibilitat de fer algunes modificacions puntuals, tancava la de modificar l'esperit global del Pla d'usos vigent. Tanmateix, com ja ha expressat en començar, aquesta modificació significa, en realitat, un nou pla d'usos, del qual s'ha manllevat la possibilitat d'un procés participatiu que un nou pla hauria exigit. Per tant, per la via de la modificació, malgrat les moltes reunions que al·lega que s'han fet la regidora de Ciutat Vella, s'ha obviat una peça central en un districte molt complex i amb una gran vivacitat del moviment associatiu.
manifest que al Districte hi ha molts edificis catalogats de B, molts que tenen condicions per ser hotels i, en comptes de contenir, el Pla d'usos modificat és una crida a la inversió en nous equipaments turístics, cosa que, a més, van en contra d'un dels objectius del Pla estratègic de Turisme, que és escampar l'activitat hotelera per la totalitat de la ciutat.
Quant als apartaments turístics, destaca que es fa una moratòria de sis anys més, de manera que ningú no farà les inversions d'unificar-los, tal i com establia el Pla fins avui vigent.
Pel que fa a l'accés a les àrees de tractament específic (ATE) sobre activitats de restauració i musicals, destaca que provocarà una altíssima concentració en zones determinades, un dels majors problemes que afecta Ciutat Vella, de manera que es fomenta la colonització turística.
Acaba manifestant, per tant, que el seu Grup emetrà un vot en contra de la modificació, que entén que és la pitjor notícia per a Ciutat Vella.
El Sr. Villagrasa avança el vot favorable, especialment perquè és la culminació d'una petició de revisió del Pla d'usos de Ciutat Vella formulada pel Grup del PP a l'inici del mandat. Precisa que volien un pla d'usos que cerqués l'equilibri veïnal i comercial i que millorés la convivència a l'espai públic.
Tot seguit fa un balanç breu dels plans d'usos anteriors que, principalment, han trencat l'equilibri comercial, atès que per apujar una persiana se n'havia d'abaixar una altra. Il·lustra aquesta afirmació amb el fet que, abans, el carrer Nou de la Rambla era conegut com l'Avinguda de la Moda, i era un referent de la confecció tèxtil a la ciutat, ara hi ha més de vint supermercats.
Igualment, en molts carrers hi ha un gran nombre de persianes abaixades i finques buides, que segons els plans d'usos havien de revertir a habitatge, cosa que no ha succeït en gairebé cap cas.
Altrament, el nou pla d'usos permet obrir més activitats econòmiques que necessita el Districte. Assegura que no parla només d'hotels de quatre i cinc estrelles, sinó també de tres, que són els més emprats pel turisme familiar, i també d'activitats de degustació.
Pel que fa a les ATE, replica al Sr. Martí Grau que n'hi ha d'essencials per dinamitzar zones de Ciutat Vella, com és el cas de l'ATE de Robador, que enllaçarà aquest carrer amb la rambla del Raval; la zona de la plaça d'Orwell, que actualment té greus problemes de seguretat i de convivència, i on cal una reactivació econòmica; els Porxos d'en Xifré, que han de fer de pont entre el barri de La Ribera i la Barceloneta; la de Sant Pere més Baix; o l'ATE de la Boqueria i entorns, que després de les obres de la plaça de la Gardunya necessita la reactivació de la zona.
Continua la defensa de la modificació del Pla d'usos justificant que les persones que vulguin invertir en el Districte ho puguin fer, ja es tracti d'inversions grans o petites. Insisteix que cal que s'aixequin les persianes, que es produeixi activitat econòmica i que es doni ús als locals i edificis buits als quals els plans d'usos anteriors no han donat cap solució.
Insisteix que cal ajudar a crear varietat d'oferta econòmica i comercial que ajudi a millorar la qualitat de vida dels residents al districte de Ciutat Vella i que convidi la resta de barcelonins a passejar-s'hi, atès que els carrers amb activitat econòmica comporten millor qualitat de vida, més seguretat i un millor ús de l'espai públic; i diu que, en aquest sentit, el Pla d'usos suposa una oportunitat per millorar o salvar l'activitat comercial de Ciutat Vella.
El Sr. Gomà, abans de tractar el Pla d'usos, expressa en nom del seu Grup el suport a les persones residents a la nau del carrer de Puigcerdà que aquesta matinada han estat desallotjades per un dispositiu policial que qualifica de desproporcionat, intimidatori i opac. Remarca que fa unes hores han estat testimonis, amb indignació i tristesa, de com la duresa policial s'imposava, novament, a la lògica dels drets humans. Adverteix, però, que la capacitat de resistència de les persones vulnerables és molt elevada, i l'exigència d'un sostre digne i de permisos de treball i residència és inclaudicable, més enllà dels incompliments del govern que no ha mogut un dit per evitar el desallotjament.
Tot seguit, entrant en el contingut del punt que els ocupa, posa de manifest que el nou pla d'usos que avui s'aprovarà amb la concurrència de CiU i del PP va contra la voluntat política majoritària del Districte, que el va refusar fa menys d'una setmana, i d'esquena a la gent de Ciutat Vella, a qui s'ha negat la possibilitat d'expressar-se per mitjà d'una consulta ciutadana.
Fa avinent que el Pla d'usos vigent és una eina estratègica, que ha fet possible equilibrar l'ús residencial amb les dinàmiques turístiques, amb uns criteris estrictes de regulació pública i amb la prohibició a totes les zones d'implantació de noves places hoteleres.
Destaca, igualment, que el pla fins ara vigent va sorgir d'un veritable procés participatiu, amb implicació veïnal, deliberatiu i pluralista, esdevenint un instrument que ha empoderat el veïnat per resistir pressions molt contundents i construir un barri amb cohesió, diversitat i respecte, i valors de comunitat.
Altrament, l'aprovació d'aquesta modificació suposa la desaparició d'una eina pública i democràtica, i fa notar que la jugada consisteix a reobrir Ciutat Vella als hotels de luxe, amb total llibertat a la zona perimetral del Districte, sense límits de densitat; i també barra lliure en edificis protegits, posant a disposició de l'aprofitament econòmic privat el patrimoni de Ciutat Vella.
Considera, per tant, que l'Alcalde hauria d'explicar per què proposen aquesta modificació; i es pregunta si no s'adonen que la saturació hotelera pot arribat a ser insuportable; que instal·len el Districte en la bombolla hotelera, que avui dia és el que en el seu moment va significar la bombolla immobiliària; i, sobretot, que el model de bombolla és el que ha abocat a la crisi.
Inquireix a l'Alcalde si realment volen un model de monocultiu turístic per a Ciutat Vella; per què pretenen substituir ciutat per parc temàtic; per quin motiu volen reduir les oportunitat de convivència per a tothom i ampliar, a canvi, les oportunitats de lucre per a una minoria.
Lamenta haver de concloure que l'única resposta possible és que el govern municipal no governa pel bé comú, sinó per a interessos privats, d'esquena a les persones.
Considera que l'aprovació d'un nou pla d'usos a Ciutat Vella no és un fet aïllat, sinó que s'inscriu en un procés que comença amb la marina de luxe al Port Vell, i que continuarà amb l'ordenança de terrasses. En definitiva, arriba a la conclusió que es mouen per una lògica de privatització de la ciutat i de la política.
Els adverteix, però, que han fet tard, perquè malgrat aquesta aprovació, tenen perduda la batalla social i cultural, atès que la gent de Ciutat Vella continuarà construint dia a dia cohesió i convivència, i aquest pla "d'abusos" tard o d'hora serà abolit políticament i superat socialment.
El Sr. Portabella diu, per començar, que res no és immutable, per la qual cosa és normal que les coses es vagin ajustant.
Considera que el Pla d'usos fins ara vigent ha estat útil, però també que es pot ajustar a fi de millorar-lo; altrament, però, amb aquesta modificació el govern municipal no fa altra cosa que capgirar-lo, fins al punt que el Grup del PP, que qualifica de soci de govern en aquest punt, ha parlat obertament d'un nou Pla d'usos.
Posa de manifest el parer que quan un pla d'usos té 136 esmenes, provinents d'organitzacions tan dispars com les associacions de veïns, Càritas, els gremis, Ecologistes en Acció i forces polítiques cal adonar-se que estan tractant un assumpte d'interès general que ultrapassa el territori del Districte i, per tant, s'ha d'actuar amb voluntat d'obtenir consensos. Tot i amb això, es dóna el cas que el govern municipal l'aprova amb el suport d'una sola força política.
Fa referència, tot seguit, a la proposició presentada per UpB en què demanava la creació d'una comissió única de negociació amb tothom qui havia presentat esmenes i que va ser rebutjada, i es referma en què era una solució per arribar a consensos i elaborar un Pla d'usos d'interès general.
preservar-los al màxim i mantenir la seva identitat, atès que és on rau la del conjunt de la ciutat.
Igualment, posa de manifest que es perd la mixtura d'usos a Ciutat Vella, ja que només hi haurà establiments comercials vinculats als usos turístics; avisa que amb els hotels de dues-centes places es produeix l'arribada dels operadors turístics a fi d'omplir-los a preus rebentats i, per tant, de turisme de baixa qualitat.
Afegeix que amb aquesta aprovació també es contradiu la voluntat descentralitzadora del turisme, concentrant-lo en el districte més dens i més petit de la ciutat.
La Sra. Homs inicia la seva intervenció agraint les intervencions precedents, així com el vot favorable del Grup del PP.
Entrant a valorar el contingut dels arguments que s'han expressat, reconeix que molts aspectes ja s'han debatut prèviament i llargament, atès que avui és la tercera vegada que formalment els grups municipals expressen la seva visió sobre l'assumpte.
Per tot plegat, diu que la seva intervenció s'inclinarà a valorar la responsabilitat que comporta gestionar i liderar un districte com Ciutat Vella, del qual n'és regidora i pel que sent gran estima, així com també posa en valor tota la dedicació de l'equip del Districte, que en coneix el dia a dia i que l'escolta.
Es refereix tot seguit a la situació del territori, i assegura que no pretén buscar excuses mirant de trobar culpables en el passat. Per aquest motiu, acaren amb valentia la gestió i l'equilibri al Districte, que reconeix que no és una tasca fàcil. Precisa que per cercar l'equilibri allò que cal, d'entrada, és escoltar tothom perquè totes les veus són legítimes, importants i necessàries, també les més crítiques.
Fa avinent que en una situació de parers molt contraposats, la perspectiva de qui pren decisions és fonamental, i aquesta aprovació n'és un exemple. Afegeix que trobar l'equilibri significa, també, que totes les parts estiguin disposades a fer renúncies en un acte de generositat imprescindible per tirar endavant un districte com Ciutat Vella.
Apunta que hi ha diverses maneres d'acarar aquestes actuacions, entre les quals la més fàcil, però també la més perillosa, que és no moure's o no deixar que res es mogui, actitud amb la qual discrepa frontalment el govern municipal, atès que considera que escanyant Ciutat Vella no es farà pas un territori millor. Per aquest motiu, justifica que estan disposats a assumir riscos.
Afirma que és conscient de l'atractiu del Districte per a molta gent, i aquest és el repte a què donen resposta els objectius a què s'ha referint abans, entre els quals distribuir activitat, dinamitzar-la, renovar-la i equilibrar-la sempre tenint en compte el dia a dia dels residents.
Finalment, demana tothom qui estima Ciutat Vella que faci un gest de responsabilitat, cadascú des de les seves possibilitats; i posa en relleu que avui disposen d'una eina més afinada que ha de permetre l'equilibri que ha descrit.
El Sr. Martí Grau respon a la regidora del Districte que la responsabilitat és no carregar-se Ciutat Vella; altrament, cedint als interessos dels sectors econòmics que la pressionen –especialment el PP– sentencia un territori on l'equilibri entre vida ciutadana i usos turístics sempre ha estat molt delicat, tot plegat mentre que l'Alcalde continua callant i, una vegada més, deixa la iniciativa a mans del Grup del PP.
El Sr. Fernández Díaz diu que hi ha quatre raons principals a favor d'aquest Pla d'usos; la primera és la conciliació d'un districte veïnal amb una zona turística; en segon lloc, l'enfortiment de l'activitat econòmica, que genera ocupació i arrela el comerç de proximitat i, per tant, fa barri; en tercer lloc, un pla d'inspecció que acabi amb l'arbitrarietat i les ombres en l'activitat econòmica dels últims anys; i, en quart lloc, un compromís de ciutat en favor de Ciutat Vella, que demana inversions per millorar la qualitat de vida del veïnat, la manca de seguretat i l'incivisme.
