Programa d actuació municipal d habitatge de Malgrat de Mar

(1)

Programa d’actuació

municipal d’habitatge de

Malgrat de Mar

(2)

PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL D’HABITATGE DE MALGRAT DE MAR

2

CRÈDITS

EQUIP REDACTOR:

Sergi Fernàndez, politòleg, director de l’equip Jordi Bacaria, economista

Oriol Valls, politòleg Sara Martínez, arquitecta Alba Sánchez, historiadora

ENS DESTINATARI:

Ajuntament de Malgrat de Mar

Neus Serra regidora d’Habitatge

Jordi Vila, cap de l’Oficina Local d’Habitatge

CONTRACTACIÓ I GESTIÓ:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA / ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT GERÈNCIA DE SERVEIS D’HABITATGE, URBANISME I ACTIVITATS Oficina d’Habitatge

Anna Font, arquitecta

(3)

3

ÍNDEX

ÍNDEX ... 3

1. L’EMMARCAMENT URBÀ I TERRITORIAL ... 6

1.1. Situació i estructura territorial ... 6

1.1.1 Infraestructures ... 6

1.2. Estructura Urbana residencial ... 8

1.2.1 Evolució de la trama urbana ... 8

1.3. Rol del municipi en el model territorial residencial

existent ... 10

1.3.1 Estructura funcional del territori ... 10

1.3.2 Anàlisi funcional ... 10

1.3.3 Rol i estratègies de desenvolupament que estableix el Pla Territorial Metropolità... 10

2. LES PERSONES ... 12

2.1. Dinàmica demogràfica i residencial ... 12

Estructura i dinàmica de la població ... 12

Les projeccions demogràfiques ... 15

Projeccions de les llars ... 16

2.2. Oferta i accessibilitat a l’habitatge ... 17

2.2.1. Dinàmica constructiva ... 17

2.2.2. Mercat d’habitatge ... 19

2.2.3. Problemàtiques i necessitats socials ... 20

2.2.4. Persones en situació de risc residencial ... 20

2.2.5. Col·lectius vulnerables ... 22

3. EL PARC D

’

HABITATGES ... 23

3.1. Característiques generals del teixit residencial ... 23

3.1.1. Número d’edificis d’habitatge i número d’habitatges ... 23

3.1.2. Tipologia edificatòria ... 23

3.1.3. Alçada dels edificis ... 24

3.2 Qualitat del parc ... 27

3.2.1 Estat de conservació ... 27

(4)

4

3.3. El parc d’habitatges ... 29

3.3.1. La qualitat del parc ... 29

4. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC ... 31

4.1. Planejament d’aplicació o referència ... 31

4.2 Potencial i previsions de creixement residencial .. 31

5. ELS RECURSOS I INICIATIVES EXISTENTS ... 34

5.1. Recursos relacionats amb l’habitatge ... 34

5.1.1. Capacitat d’inversió i financera de l’Ajuntament ... 34

5.1.2. Solvència financera, autofinançament i endeutament ... 36

5.1.3. Nivells d’inversió ... 36

5.1.4. Polítiques d’habitatges al municipi ... 38

6. DIAGNOSI. ... 43

6.1: Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. ... 43

7. ESTRATÈGIA. ... 44

7.1. Objectius estratègics. ... 44

7.2. Línies d’actuació. ... 44

7.3. Arbre estratègic. ... 45

8. PLA D

’

ACTUACIONS. ... 46

8.1. Fitxes d’actuacions. ... 48

8.2. Pla financer. ... 74

8.3. Calendari d’actuacions. ... 76

9. ANNEXOS ... 78

Annex 1: Actes de les sessions d’assessorament i

acompanyament. ... 78

Acta de la sessió de 22 de gener de 2019 ... 78

Acta de la sessió de 28 de gener de 2019 ... 81

Acta de la sessió de 4 de febrer de 2019 ... 85

Acta de la sessió de 25 de febrer de 2019 ... 89

Acta de la sessió de 19 de març de 2019 ... 92

Annex 2: Actes de les sessions de la Taula d’Habitatge.

... 94

(5)

5

Acta de la sessió de la Taula local d’Habitatge de 28 de gener de 2019 ... 94 Acta de la sessió de la Taula local d’Habitatge de 19 de març de 2019 ... 99

Annex 3: Pla de treball. ... 103

Annex 4: Document de síntesi... 112

(6)

6

1. L’EMMARCAMENT URBÀ I TERRITORIAL

1.1. Situació i estructura territorial

Malgrat de Mar, amb una població de 18.439 habitants l’any 2018 (segons el padró municipal), i una extensió de 8,82 km2_{, se situa al Nord-Est de la comarca del Maresme,}

província de Barcelona. Limita al Nord amb Palafolls; al sud amb el Mar Mediterrani; a l’est amb Blanes i a l’oest amb Santa Susanna.

Es troba a uns 60km de Barcelona i a uns 50km de Girona. 1.1.1 Infraestructures

Malgrat de Mar gaudeix d’unes bones xarxes de comunicació tant orientades a Barcelona com a les comarques gironines degut a la seva configuració territorial oberta per les planes al·luvials i el delta de La Tordera, eix vertebrador d’aquest territori (veure plànol 1.1.1)

Es distingeixen tres tipologies de vies en funció del seu àmbit d’influència: 1. Xarxa viària d’abast metropolità. L’Autopista AP-7, C-32 i la N-II. 2. Xarxa viària d’abast comarcal. La carretera B-682 discorre des de la

N-II fins a Sant Feliu de Guíxols i la BV-6001.

3. Xarxa viària interna. L’actual configuració de les vies està dissenyada en forma de dues anelles de circumval·lació que rodegen el nucli urbà del municipi, l’anella de circumval·lació perifèrica i la interior. No obstant l’anella perifèrica no està tancada, en la zona de costa comparteix el mateix eix que l’anella interior. Pel nord i l’oest, les vies principals de circumval·lació utilitzades actualment són l’Avinguda Costa Brava, l’Avinguda de la Verge de Montserrat i el Carrer Can Feliciano. Per la banda est, s’utilitza l’itinerari format pel carrer Cadí, Carrer Joan Conomines, Carrer Josep Caralt, Avinguda Mediterrània, Avinguda del Carme i Carrer Abat Oliva.

Els altres elements de comunicació que transcorren a nivell territorial és la línia de Rodalies de RENFE que ressegueix el municipi en direcció Est-Oest per la línia de costa.

- Línia RG1 : L’Hospitalet – Figueres/Portbou. - Línia R1 : Molins de Rei– Maçanet Massanes.

La línia de ferrocarril actua com a barrera entre el nucli urbà i la platja i entre el polígon industrial del Camí de la Pomereda i la resta del municipi.

(7)

(8)

8

1.2. Estructura Urbana residencial

1.2.1 Evolució de la trama urbana

El nucli històric de Malgrat de Mar neix com assentament urbà a redós del Turó del Castell, entre els camps de conreu del delta de La Tordera i la Riera de Palafolls. Fins mitjans del Segle XX, abans de l’arribada del turisme, el nucli creix de manera molt homogènia i compacta, sobre una estructura regular, de carrers en sentit mar-muntanya i travessies paral·leles a la línia de la costa que donava suport a una economia basada en l’agricultura, la pesca, la mineria i el tèxtil, que va ser reforçada a partir de la implantació de la via fèrria el 1859.

L’arribada del transport ferroviari va contribuir al seu desenvolupament en detriment de les activitats tradicionals lligades al comerç marítim i l’agricultura. El creixement industrial va comportar una primera onada migratòria de treballadors de la resta del país. Aquest fet que va significar un creixement de la vila sobre tot cap a la zona alta limitant amb la riera

El creixement econòmic i urbà de Malgrat es va veure truncat per la Guerra Civil espanyola. A partir de la dècada dels 50, les indústries tèxtils es recuperen i el teixit industrial es diversifica amb l’arribada de multinacionals químiques. Els anys 60 suposen per Malgrat, la construcció d’hotels i càmpings. El ressorgiment de l’activitat industrial així com el turisme es troben en l’origen d’una segona onada migratòria creada per l’oferta de llocs de treball. Els hotels es construeixen fonamentalment a l’altre cantó de la riera, establint així una clara separació entre la vila tradicional i la vila turística. El creixement de la vila es fa a expenses de grans dèficits urbanístics, que afecten sobretot als barris nous de la Verneda i Can Viader, a l’altre costat de la N-II.

(9)

(10)

10

1.3. Rol del municipi en el model territorial residencial

existent

1.3.1 Estructura funcional del territori

Malgrat de Mar, degut a la bona comunicació tant privada com pública i a la seva orografia, forma part del continu urbà amb Calella, Pineda de Mar i Santa Susanna que representa un dels extrems del continu urbà metropolità de la capital catalana.

1.3.2 Anàlisi funcional

El municipi destaca per la seva especialització funcional del territori. En efecte, ni l’activitat industrial ni l’activitat turística no s’han superposat a la vila tradicional. A la zona costanera de llevant es situen els càmpings, mentre que a la zona costanera de ponent es situa el parc hoteler. Així mateix, les dues zones industrials no interfereixen amb altres usos del territori. Al Pla de Grau i en menor mesura al Pla de Pineda es concentra el que resta de l’activitat agrícola del municipi.

1.3.3 Rol i estratègies de desenvolupament que estableix el Pla Territorial Metropolità

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona 2010 (PTMB), proposa una estructura nodal de referència que promogui unes estratègies d’extensió, reforma o consolidació dels assentaments existents.

El PTMB assigna a Malgrat de Mar com a Centre urbà amb noves centralitats urbanes i àrees d’extensió urbana d’interès metropolità.

Il·lustració 1 Estratègies urbanes. Font: PTMB.

Pel que fa a l’estructura nodal del territori, el PTMB assigna a Malgrat de Mar la nodalitat de Subcentre principal dels continus urbans intermunicipals.

Pel que fa al recent Planejament Territorial Sectorial d’Habitatge 2017 (PTSHC), es preveu una estimació del sòl residencial per nous desenvolupaments de menys de 90 habitatges per cada 1.000 habitants.

(11)

11

Il·lustració 2 Estimació de sòl residencial per a nous desenvolupaments. Font: PTSHC.

En el plànol síntesi de les propostes del PTSHC podem veure que el municipi de Malgrat de Mar està inclòs a la llista de municipis en àrees de demanda forta i acreditada. Per tant, el principal instrument és la promoció protegida de compravenda o de tinences intermèdies en correspondència amb la menor inclinació pel lloguer d’aquests territoris.

(12)

12

2. LES PERSONES

2.1. Dinàmica demogràfica i residencial

Estructura i dinàmica de la població

El municipi de Malgrat de Mar, l’any 2018, comptava amb una població de 18.439 habitants, una superfície de 8,8 km2_{i, en conseqüència, una densitat de 2.090,6}

habitants/km2_.

L’evolució demogràfica de Malgrat de Mar ha anat en augment des de l’any 2000 fins a l’actualitat. D’aleshores ençà, hi hagut un increment de 4.753 nous habitants, o el que és el mateix, un augment del 25,7% de la població.

Gràfic 1. Evolució de la població (2000-2018)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

Tot i així, caldria remarcar que en el període comprès entre el 2000 i el 2010 hi va haver una crescuda pronunciada i sostinguda en el temps. En aquells anys, es va arribar a créixer a l’ordre del 3,4% anual de mitjana; o dit d’altra manera, el municipi va incrementar a un ritme de 530 persones per any.

Fou, precisament, en el 2010 quan s’assolí el màxim de persones censades en el municipi: 18.596 habitants. A partir d’aquell moment, hi ha hagut una certa estabilització i fins i tot, en alguns anys un lleu retrocés, en especial el 2011 amb una pèrdua de 152 habitants. Tot i així, partir de 2017 la dinàmica torna a ser de creixement encara que més moderat. Amb tot, aquesta evolució segueix una dinàmica molt semblant en comparació al Maresme i a resta de la província de Barcelona.

Per tal de conèixer la causa de l’increment poblacional en els darrers anys, és convenient observar tant el moviment natural com el moviment migratori en l’evolució demogràfica de Malgrat de Mar.

El moviment natural – és a dir, la diferència entre naixements i defuncions – de Malgrat de Mar entre el 2000 i el 2011, va ser positiu amb una mitjana de creixement de 25

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000

(13)

13

persones l’any. No obstant, a partir del 2012 la tendència s’inverteix i s’entra en una dinàmica de decreixement, concretament l’any 2017 el saldo fou negatiu amb 26 defuncions més que naixements. Per tant, el creixement poblacional és degut al saldo migratori del municipi.

Gràfic 2. Moviment natural (2002-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

En aquest sentit, el saldo migratori total del municipi és positiu per al 2017, concretament amb un creixement del 4,6 per cada mil habitants d’on el 52,2% del saldo migratori intern és correspon en migracions dins la mateixa comarca del Maresme (vegeu Taula 1). D’altra banda, Malgrat de Mar compta amb un 89% de persones amb nacionalitat espanyola i un 11% amb nacionalitat estrangera. D’aquestes últimes, les provinents de països de la Unió Europea són les més nombroses (33,8%), seguides de les d’Àfrica (22,86%) i de les d’Amèrica del Sud 12,7%).

-250 -200 -150 -100 -50 0 50 100 150 200 250

(14)

14

Taula 1. Indicadors demogràfics, econòmics i socials, 2017

Indicadors demogràfics Malgrat

de Mar

Maresme Prov. Barcelona

Catalunya

Habitants 18.345 444.046 5.576.037 7.555.830

Índex de població infantil 15,01% 17,31% 16,42% 16,59%

Índex d’envelliment 130,1% 102,99% 113,49% 111,62%

Índex de sobreenvelliment 15,3% 15,60% 16,10% 16,34%

Índex dependència global 62% 53% 53,18% 35,11%

Emancipació

Població entre 16 i 29 anys 13,3% 13,53% 14,13% 14,30%

Població entre 30 i 34 anys 5,6% 6,05% 6,60% 6,52%

Emancipació futura (15-25 anys) 10,2% 10,63% 10,61% 10,67%

Migracions

Saldo migratori intern (Habitants per mil) 3,6 1,76 -1,9 0,4 Percentatge migracions a la mateixa

comarca

52,2% -- -- --

Saldo migratori extern (Habitants per mil) 4,6 2,7 4,7 5,7 Saldo migratori total (Habitants per mil) 8,2 4,4 4,8 5,81

Nacionalitat

Espanyola 89% 89,24% 87,24% 86,22%

Estrangera 11% 10,74% 12,76% 13,70%

Procedència migracions estrangeres

UE 33,8% 21,25% 23,75% 26,44%

Àfrica 28,6% 42,33% 22,55% 27,25%

Amèrica del Sud 12,7% 14,59% 20,72% 17,38%

Altres 20,3% 21% 33,10% 29,50%

Indicadors socio-econòmics

RBFD (milers) 257.827

€ 7.966.270 99.859.637 125.050.246* RBFD per habitant (milers) 17,4€ 17,0€ 17,9€ 16,8€* Variació RBFD període 2016-2017 4,2% 5,20% 4,65% Nd

Atur registrat 16,1% 14,63% 12,62% 15,28

Esforç econòmic lloguer 34% Nd Nd Nd

Esforç econòmic propietat 10,6% Nd Nd Nd

*Dades relatives al 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT i de l’Annex Estadístic de la Diputació de Barcelona

L’estructura poblacional segons grups d’edat del municipi de Malgrat de Mar segueix la mateixa tendència que la resta de la comarca, la província i el conjunt de Catalunya. Per a l’anàlisi es posa el focus en els infants i joves i, també, en la població envellida; entenent que són dos col·lectius d’especial interès en matèria d’habitatge.

(15)

15

En primer lloc, la població infantil, és a dir, la població d’entre 0 i 15 d’anys sobre el total, és el 15,01% sobre el total de la població, un percentatge lleugerament inferior al Maresme, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya.

En segon lloc, el jovent en edat d’emancipació (habitants entre 16 i 34 anys) conforma el 13,3% de la població total. D’aquests, la fracció susceptible d’emancipar-se de manera més immediata (és a dir, joves d’entre 30 i 34 anys) correspon al 5,6% d’habitants del municipi. A banda, el percentatge de persones amb previsió d’estar en edat d’emancipar-se en els propers deu anys (per tant, jovent entre 15 i 25 anys) és del 10,2%.

En tercer lloc, pel que fa a la població envellida, l’índex d’envelliment1_{del municipi es}

situa en el 130,1% mentre que el de sobreenvelliment2_{és del 15,3%. La població}

envellida del municipi és certament superior amb els àmbits territorials comparats. Finalment, l’índex de dependència global3_{és del 18%; i mesura la càrrega que per a la}

població en edat de treballar representa la població en edats dependents. A Malgrat de Mar aquesta població dependent és una mica més nombrosa que al Maresme, a la província de Barcelona, i es situa molt per sobre del conjunt Catalunya.

En relació als indicadors sòcio-econòmics del municipi, la Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) per càpita és de 17.400€, una xifra superior a la mitjana comarcal i catalana tot i que inferior a la provincial. Tanmateix, destaca que l’atur registrat és del 16,1% al municipi, una taxa superior a la resta d’àmbits comarcals.

Per últim, pel que fa a l’esforç econòmic necessari per pagar els habitatges, és a dir, la part sobre els pressupostos familiars que es destina a cobrir les despeses d’hipoteca o lloguer, és d’un 34% quan es tracta de lloguer i el 10,6% pel que fa a la propietat. Les projeccions demogràfiques

Aquest apartat mostra la projecció demogràfica i de les llars a l’horitzó 2028.

D’aquesta manera, es mostren diferents supòsit de variacions demogràfiques i la conseqüència implícita de les llars resultants. Aquesta dinàmica és la base que condicionarà l’evolució de la demanda residencial en el municipi.

A efectes metodològics, la projecció de la població i de les llars s'ha realitzat mitjançant l’extrapolació de les variacions de les projeccions comarcals elaborades per l’IDESCAT.

1_{Índex d’envelliment: Proporció d’habitants envellits sobre els infants. És a dir, persones de més} de 65 anys sobre població d’entre 0 i 15 anys.

2_{Índex de sobreenvelliment: Proporció d’habitants majors de 85 anys sobre el total de població} envellida. És a dir, persones de més de 85 anys sobre el total de persones majors de 65 anys. 3_{Índex de dependència global: Persones de menys de 15 anys i de més de 65 anys sobre el total} de la població.

(16)

16

Gràfic 3. Projecció demogràfica (2018-2028)

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’IDESCAT

Amb tot, la població de l’any 2028 es mourà en un interval d’entre 17.678 (escenari baix) i 20.005 habitants (escenari alt).

L’escenari alt estableix un creixement sostingut de la població del municipi fins al 2028, arribant fins als 20.005 habitants; és a dir un increment total de 1.660 persones des del 2016.

L’escenari mitjà, en canvi, segueix una dinàmica amb poques variacions, que es tradueix en una població de 18.686 per al 2028, amb un creixement total des de l’any de partida de 334 persones.

Per últim, l’escenari baix descriu una situació de decreixement que situaria la població en 17.678 persones per al 2028, perdent 1.660 persones des del 2018.

Projeccions de les llars

La metodologia utilitzada per a aquest objectiu és la coneguda com a dimensió mitjana de la llar que aplica un factor de divisió al conjunt de la població (la grandària mitjana de la llar).

Les projeccions de llars es basen, doncs, en una projecció de població. En aquest cas s'ha utilitzat la població projectada per l'Idescat per Catalunya en base al 2013 i s'ha generat una projecció en base als diferents escenaris de creixement poblacional. La projecció de les llars elaborada descriu dos escenaris. El primer, l’escenari baix, identifica un lleuger decreixement de les llars fins a situar-se en 6.522 l’any 2028, amb una pèrdua de 816 llars en total.

Els segon, l’escenari alt, estableix la hipòtesi d’un creixement sostingut que es traduiria el 2028 en 8.958 llars; és a dir, un augment total de 1.620 llars.

16500 17000 17500 18000 18500 19000 19500 20000 20500

(17)

17

Gràfic 4. Projecció de les llars (2018-2028)

Font: Elaboració pròpia segons dades de l’IDESCAT

2.2. Oferta i accessibilitat a l’habitatge

2.2.1. Dinàmica constructiva

Al 2017 es van iniciar 15 habitatges i se’n van comptabilitzar 7 de finalitzats al municipi. Aquestes dades signifiquen, per tant, 0,8 habitatges iniciats per cada mil habitants i 0,2 habitatges finalitzats per cada mil. Unes xifres inferiors al conjunt dels àmbits geogràfics analitzats.

Taula 2. Dades relatives a la construcció, 2017

Malgrat de Mar Maresme Prov. Barcelona Catalunya Habitatges iniciats 15 880 9.484 11.340 Habitatge finalitzats 7 372 5.612 7.481

Habitatge iniciat per habitant (per cada mil)

0,8 1,9 1,7 1,5

Habitatge finalitzat per habitant (per cada mil)

0,2 0,8 1,0 0,9

Font: Elaboració pròpia segons dades d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028

(18)

18

Gràfic 5. Evolució habitatges iniciats. Comparativa (2007-2017)

Font: Elaboració pròpia segons dades d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Fomento

L’evolució dels habitatges iniciats al municipi ha seguit una tendència molt similar al conjunt d’àmbit analitzats. A partir del 2007 s’entra en una dinàmica de creixement continuat, tot i que a partir del 2014 les xifres comencen a augmentar discretament. Gràfic 6. Evolució habitatges finalitzats. Comparativa (2007-2017)

Font: Elaboració pròpia segons dades d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Fomento

El municipi de Malgrat de Mar ha viscut una evolució molt similar al Maresme, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució d’habitatges finalitzats els últims anys. El decreixement en la construcció ha sigut continuat des del 2007, a partir del 2013 les xifres han quedat estancades.

-10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Malgrat de Mar Maresme Prov Barcelona Catalunya

-10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Malgrat de Mar Maresme Prov Barcelona Catalunya

(19)

19

2.2.2. Mercat d’habitatge

Taula 3. Característiques del mercat d’habitatge (Gener-setembre 2018)

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

El mercat d’habitatge de Malgrat Mar durant l’any 2018 es pot desglossar en les següents xifres (veure taula 3).

Les primeres, pel que fa a la compravenda, són la venda de 66 habitatges nous i 143 d’usats.

Les segones, en termes de superfície construïda, fan referència a una mitjana de 85,8m2 pels habitatges nous i de 79,1m2 pels usats, la qual és lleugerament inferior a la del Maresme, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya.

Les terceres, que indiquen el preu de l’habitatge, indiquen que el preu mig dels habitatges nous és de 137.000€, mentre que pels de segona mà és de 112.500€. Uns preus que es situen per sota dels àmbits geogràfics analitzats.

Finalment, el preu per m2 construït és de mitjana d’uns 1.509,39€ i, específicament, de 1.648,32€/m2 pels nous i 1.446,62€/m2 pels habitatges de segona mà, altra cop en preus inferiors a la dinàmica del Maresme, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya.

Nombre Compravenda Malgrat

de Mar

Maresme Prov. Barcelona

Catalunya

Habitatges nous lliures 66 267 1.824 2.848

Habitatges nous protegits 0 5 134 207

Habitatge usats 143 1.039 12.125 17.570

Total 209 1.311 14.083 20.625

Superfície mitjana (m2 construïts)

Habitatges nous lliures 85,8m2 100,2m2 98,2m2 99,1m2

Habitatge usat 79,1m2 104,6m2 90,6m2 92m2

Total 82,5m2 103,7m2 91,5m2 92,9m2

Preu total (milers d'euros)

Habitatge nou 134.7€ 209€ 218,5€ 191,1€ Habitatge usat 112,5€ 202,4€ 212,8€ 212,8€ Total 119,4€ 203,7€ 213,6€ 213,6€ Preu / m2 construït (€) Habitatge nou 1.648,32€ 2.203,99€ 2.339,92€ 2.047,22€ Habitatge usat 1.446,62€ 2.008,02€ 2.388,24€ 2.381,45€ Total 1.509,39€ 2.047,22€ 2.121,64€ 2.106,32€

(20)

20

Taula 4. Indicadors del mercat de lloguer, 2017

Variació preu del lloguer 5,10%

Nombre de contractes de lloguer 336 Nombre de contractes de lloguer per

habitant

18,31 Mitjana anual de lloguer contractual 495,21€

Font: Annex estadístic Diputació de Barcelona

Pel que fa al mercat de lloguer, la variació del lloguer respecte l’any 2016 ha estat del 5,10%. Alhora, el nombre de contractes de lloguer al municipi en el 2017 van ser de 336, que es correspon a 18,21% contractes de lloguer per habitant.

Amb tot, la mitjana anual del lloguer contractual és de 495,21€. 2.2.3. Problemàtiques i necessitats socials

És necessari també fer una aproximació a les problemàtiques i necessitats socials dels habitants de Malgrat de Mar, bàsicament per identificar els grups poblacionals amb dificultats per mantenir o accedir a un habitatge en preu assequible, és a dir que es troben en situació de pèrdua o exclusió residencial.

Aquests grups estan configurats per:

a) Persones en situació d’exclusió residencial, és a dir població que per la falta d’ingressos econòmics té problemes per fer front als pagaments i per tant està en risc de perdre l’habitatge

b) Col·lectius vulnerables. Bàsicament ens referim a població jove amb necessitat d’emancipar-se o la població potencial que ho farà en un futur (15-34 anys) i gent gran amb problemàtiques per fer front a pagaments o vivint en habitatge deteriorat.

La descripció i aproximació a aquests col·lectius es fan en base a les dades obtingudes de l’Idescat i les proporcionades per l’Ajuntament de Malgrat, en concret de Serveis Socials i de l’Oficina d’Habitatge.

2.2.4. Persones en situació de risc residencial

L’Oficina Local d’Habitatge és l’òrgan encarregat d’assessorar les persones en situació de vulnerabilitat social i amb possibilitats d’exclusió residencial.

Segons dades d’aquest mateix organisme, el 2017 es van tramitar més 600 expedients, el nombre general d’aquests expedients ha anat en augment des de la creació de l’oficina el 2008. Tot i així, les sol·licituds de prestació econòmica d’especial urgència han disminuït en els últims anys.

Si el 2014 es tramitaren 60 peticions d’ajuda, durant el 2015 el nombre de sol·licituds va decréixer fins a les 25, 16 sol·licituds durant el 2016 i només 15 durant el 2017.

No obstant, ha augmentat el nombre d’ajuts al pagament del lloguer. En aquest sentit, si el 2014 se’n tramitaren 50, el 2017 ja superen la xifra dels 2000.

(21)

21

Cal remarcar que el 2017 es va fer front a 11 accions de mediació per part de l’Oficina per evitar situacions de risc de pèrdua de l’habitatge per increment de preu o situació irregular. En la major part d’aquestes es va arribar a un acord profitós per les dues parts. D’altra banda, el consistori ha esdevingut mediador en la signatura de 132 contractes de lloguer social, aprofitant habitatges existents sense ús.

Taula 5. Dades relatives a situacions potencials d’exclusió residencial

Previsió desnonaments 2019 4

Tramitació casos Mesa Emergència Generalitat 2018 14

Famílies en situació vulnerabilitat energètica 2018 103 Famílies en situació de precarietat habitacional 2018 12

Font: Serveis Socials, Ajuntament Malgrat de Mar

Pel que fa als desnonaments, el 2017 se’n van executar 4, el 2018 van augmentar fins a 20 i els previstos pel 2019 (a data de 10 de gener) eren de 4.

El 2018 també es van tramitar 14 casos a la mesa d’emergències de la Generalitat, dos dels quals acabaren amb resolució favorable i pis adjudicat, amb un temps d’espera mínim de 6 mesos. La vulnerabilitat energètica també és present al municipi amb 370 informes emesos el 2018 i un volum de 103 famílies ateses per Serveis Socials.

D’altra banda, també s’han detectat i atès famílies que estan rellogades en habitacions diferents, i per tant separades, o en situació d’amuntegament en la mateixa habitació. En total, el 2018 eren 12.

Altrament, també és interessant fer una aproximació als demandants d’habitatge de protecció oficial, ja que encara que les persones que demanden aquest servei no tenen perquè trobar-se en una situació d’exclusió residencial severa, s’estableixen com un col·lectiu amb potencialitats de vulnerabilitat.

Taula 6. L’Habitatge de Protecció Oficial en xifres, 2017

Inscripcions vigents 135

Sol·licituds inscrites 43

Construcció habitatges HPO iniciats 0

Construcció habitatges HPO acabats 0

Habitatges borsa lloguer social 8

Variació habitatges en borsa de lloguer social -83,67% Variació sol·licituds HPO respecte 2016 48,28%

Font: Elaboració pròpia segons les dades de l’Anuari Estadístic de la Diputació

Així, el 2017 es registraren 135 inscripcions vigents i 43 sol·licituds inscrites. Segons l’OH de Malgrat de Mar les inscripcions no han deixat de créixer des del 2014, i concretament des del 2016, la variació ha sigut del 48,28%. Tanmateix, la construcció d’habitatge protegit al municipi és nul·la i la variació d’habitatges en borsa de lloguer social ha decaigut un 83,67% respecte el 2016.

(22)

22

2.2.5. Col·lectius vulnerables

Els col·lectius susceptibles de vulnerabilitat en l’àmbit de l’habitatge són el jovent en edat d’emancipació i la població envellida.

Per una banda, els joves d’entre 15 i 34 (veure taula 7) són població potencial d’emancipar-se en un futur pròxim o es troben en situació de primer accés a l’habitatge. Tal és així que, d’acord l’Enquesta de Joventut de Catalunya 2017, el 20,8% de les persones joves d’entre 15 i 34 tenien la previsió de realitzar un canvi d’habitatge. Així doncs, s’identifica un total de 20,09% persones dins aquest col·lectiu; una xifra força similar a la del conjunt de Catalunya (21,64%).

Taula 7. Estructura poblacional en edat d’emancipació, 2017

15-34 anys TOTAL 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys Malgrat de Mar Nombre de persones 3.685 872 828 945 1.040

% Total de població 20,09% 4,75% 4,51% 5,15% 5,67% Catalunya % Total de població _21,64% 4,79% 4,85% 5,49% 6,52%

Font: Elaboració pròpia segons les dades de l’IDESCAT

Per altra banda, la gent gran (veure taula 8) representa el 19,55% de la població del municipi. De manera específica, la població sobreenvellida, és a dir aquella amb una edat per sobre de 85 anys, agrupa el 3,01%.

Taula 8. Estructura poblacional gent gran, 2017

65 anys i més 85 anys i més

Malgrat de Mar Nombre de persones 3.587 552

% Total de la població 19,55% 3,01%

Catalunya % Total de la població 18,52% 2,02%

(23)

23

3. EL PARC D

’

HABITATGES

Es treballa amb dos graus de desagregació de dades: a nivell municipal a través de les dades del Cens de Població i Habitatge 2011 i a nivell de parcel·la mitjançant l'explotació de les dades del Cadastre que ens permeten fer una anàlisi més detallada de les característiques del parc residencial del municipi. Aquestes difereixen de les dades del Cens en quant a número d'edificis d'habitatge i número d'habitatges, essent les del Cadastre lleugerament majors.

3.1. Característiques generals del teixit residencial

3.1.1. Número d’edificis d’habitatge i número d’habitatges

El Cens de població i habitatge del 2011 ens indica que el municipi de Malgrat de Mar compta amb un total de 10.434 immobles (habitatges principals, secundaris i buits) dels quals 6.969 són habitatges principals (residència habitual), i 3.254 edificis d’ús d’habitatge.

3.1.2. Tipologia edificatòria

En base a les dades del Cadastre els edificis d’un sol habitatge tenen un pes molt important dins el conjunt d'edificis del municipi, molt per sobre de la mitja catalana.

Font: Elaboració pròpia en base a dades Cadastre

Elaborem l'anàlisi detallada per parcel·la del perfil tipològic de les edificacions a partir de la tipologia constructiva.

La tipologia principal és la d'habitatge unifamiliar aïllat. Aquesta tipologia representa el 56% de les parcel·les amb edificis d'habitatge analitzades. Aquest és seguit per

habitatge unifamiliar entre mitgeres amb un 29%.

85% 15% 69,60% 30,40% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Hab. unifamiliar Hab. plurifamiliar

Comparativa de la tipología d'habitatge

(24)

24

L'habitatge plurifamiliar aïllat el trobem sobre tot al barri de Santa Maria, Can Barceló, Can Sala, el Virgili, Ca l’Abril, el Temple i puntualment a els Bruguers, un 9% del total d’habitatges. Habitatge plurifamiliar entre mitgeres es concentra en el barri de Santa Maria, La Serra, Moixerigues, Pont Trencat i Trentapasses amb només un 6%. (veure plànol 3.1.2).

3.1.3. Alçada dels edificis

Pel que fa a les alçades dels edificis, el municipi de Malgrat de Mar predomina l’alçada de PB+1 al llarg de tot el teixit urbà. S'observa aquesta característica en el plànol 3.1.2. Tot i així, en aquests edificis només s’hi concentren el 21,7% dels habitatges. La majoria dels habitatges de Malgrat de Mar estan repartits en edificis de PB+1 fins a PB+4.

Taula 8. Alçada dels edificis. Cens 2011

Alçades Nº edificis Nª habitatges

Pb 822 (25,3%) 930 (8,9%) Pb+1 1.487 (45,7%) 2.267 (21,7%) Pb+2 553 (17,0%) 1.948 (18,7%) Pb+3 230 (7,1%) 1.840 (17,6%) Pb+4 75 (2,3%) 1.143 (11,0%) Pb+5 40 (1,2%) 1.000 (9,6%) Pb+6 19 (0,6%) 447 (4,3%) Pb+7 9 (0,3%) 304 (2,9%) Pb+8 5 (0,2%) 136 (1,3%) Pb+9 i més 14 (0,4%) 419 (4,0%) TOTAL 3.254 (100%) 10.434 (100%)

Font: Elaboració pròpia en base a dades Cens 2011

Destacar la major concentració d'edificis de més de PB+4 es situen al voltant del nucli antic de Malgrat de Mar. El nucli antic es mostra una diversitat d’alçades que es mouen entre PB a PB+3.

(25)

(26)

(27)

27

3.2 Qualitat del parc

3.2.1 Estat de conservació

Les dades del Cens de 2011 distingeixen quatre estats: ruïnós, dolent, deficient i bo. L'estat ruïnós s'assigna a aquells edificis que presenten desperfectes que el fan inservible. L'estat dolent s'assigna als edificis que presenten patologies constructives o estructurals greus. L'estat deficient s'assigna a aquells edificis que presenten alguna patologia lleu. Al gràfic següent es comparen les dades del municipi amb les dades a nivell autonòmic.

Font: Elaboració pròpia en base a dades Cens de Població i Habitatge 2011

Observem que el percentatge d’edificis en bon estat està per sobre de la mitja catalana, és a dir, la gran majoria d’edificis de Malgrat de Mar està en bon estat.

Taula 9. Estat de conservació dels edificis d'habitatge. Cens 2011

Nº edificis Nº habitatges Bo 3.041 (93,5%) 9.859 (94,5%) Deficient 182 (5,6%) 463 (4,5%) Dolent 24 (0,7%) 89 (0,8%) Ruïnós 7 (0,2%) 23 (0,2%) Total 3.254 (100%) 10.434 (100%)

Font: Elaboració pròpia en base dades del Cens de Població i Habitatge 2011

0,2% 0,7% 5,6% 93,5% 0,4% 1,3% 7,3% 91,1% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%

ruïnós dolent deficient bo

Comparativa de l'estat de l'edificació

(28)

28

3.2.2. Eficiència energètica

En la següent taula, podem observar segons les dades de l’ICAEN, la gran majoria de certificats energètics d’habitatges a Malgrat de Mar tenen la lletra E. Aquestes dades poden portar a pensar que són degut a que el total engloba també edificacions que responen a normatives antigues. La realitat és que si observem els edificis construïts a partir del 2006 que responen al CTE trobem que el 83,7% la formen les lletres D i E, 37,9% i 45,8% respectivament. Aquestes dades indiquen que els habitatges més recents de Malgrat de Mar també requereixen de rehabilitació energètica.

Taula 10. Certificats Eficiència energètica

Qualificació Nº certificats totals Nº certificats responent a CTE 2007 i posterior A 3 (0,1%) 0 (0,0%) B 6 (0,3%) 2 (1,2%) C 37 (2,0%) 14 (8,5%) D 229 (12,1%) 63 (37,9%) E 1.121 (59,2%) 76 (45,8%) F 232 (12,2%) 4 (2,4%) G 267 (14,1%) 7 (4,2%)

TOTAL 1.895 166 (8,75% del total realitzats)

(29)

29

3.3. El parc d’habitatges

Taula 11. Característiques del parc d’habitatges, 2011

Malgrat de Mar Maresme Prov. de Barcelona Catalunya Total habitatges 10.184 166.198 2.603.095 3.863.380 Habitatges cadastre 2018 9529 Tipologia Principals 68% 77,83% 83,34% 76,22% Secundaris 21% 11,48% 5,85% 12,16% Buits 11% 10,66% 10,86% 11,60 Règim de tinença Propietat Pagada 34,30% 32,27% 36,08% 34,88% Propietat Pagaments Pendents 38,82% 38,75% 33,8% 34,06% Propietat Herència o Donació 6,71% 5,12% 4,29% 5,37% Lloguer 12,40% 17,13% 20,21% 19,75% Altres 7,55% 6,68% 5,55% 5,82%

Habitatges per superfície útil

Menys de 60m2 - 14,10% 20,58% 18,30%

De 61 a 90 m2 50% 47,84% 51,76% 50,12%

De 91 a 120 m2 23% 20,21% 17,04% 19,02%

De 121 i més m2 13% 17,83% 10,60% 12,54%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE, Cens 2001 i l’IDESCAT i de l’Annex Estadístic de la Diputació de Barcelona

El parc d’habitatges es pot analitzar i descriure segons diferents característiques. La primera un 68% dels habitatges són principals, enfront un 21% de secundaris i un 10% de buits. Un percentatge força més elevat que al Maresme, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya.

La segona, en quant al règim de tinença, el gruix d’habitatges es concentra en el propietat; concretament, un 34,3% de propietat pagada, un 38,8% de propietat amb pagaments pendents i un 6,7% de propietat d’herència o donació. Per altra banda, el lloguer se situa en 12,4%.

Per últim, el 50% dels habitatges tenen una superfície de 61 a 90m2, el 23% de 91 a 120m2 i el 13% de 121 i més m2.

3.3.1. La qualitat del parc

Pel que fa a la qualitat del parc d’habitatges, un 1,10% dels edificis del municipi es trobava en mal estat, mentre que un 3,8% es trobava en estat deficient el 2011.

(30)

30

L’edat mitja dels edificis és de 30,1 anys. Concretament, al parc d’habitatges hi ha un 50,6% dels edificis construïts abans del 1981, i un 33% que han sigut edificats entre el 2001 i el 2011. Per últim, és necessari assenyalar que un 25,4% dels edificis de 3 i més plantes no tenen ascensor.

Taula 12. Qualitat del parc d’habitatges, 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE, Cens 2001 i l’IDESCAT i de l’Annex Estadístic de la Diputació de Barcelona

Estat edificis Antiguitat edificis

Edificis en mal estat 1,10% Edificis construïts entre el 2001-2011 33% Edificis en estat deficient 3,8% Edificis construïts abans del 1981 50,6% Edificis de 3 i més plantes sense

ascensor

25,4% Edat mitja dels edificis 30,1 anys

(31)

31

4. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

4.1. Planejament d’aplicació o referència

El planejament urbanístic vigent a Malgrat de Mar és el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona el 15 de setembre de 2004 i publicat al DOGC el 21 d’octubre de 2005. Aquest POUM revisa el Pla General d’Ordenació de Malgrat de Mar (PGOU) aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 24 de gener de 1990, i suposa l’adaptació a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, de conformitat amb el que estableix la Disposició Transitòria segona d’aquesta llei.

De l’anàlisi del planejament vigent es pot resumir que, les línies estratègiques del POUM s’orienten cap a un creixement compacte que eviti l’ocupació extensiva del sòl. El Pla planteja un seguit de línies estratègiques amb l’objectiu d’aconseguir un model de creixement que regeneri el sòl urbà consolidat, compacti els creixements proposats, diversifiqui els usos i les activitats, interrelacioni el municipi amb el paisatge rural i potenciï els sectors industrials i agrícoles.

Taula 13. Superfícies segons classificació del sòl

Sòl (Ha) Sòl % % variació PGOU

SÒL URBÀ 235,17 26,83% + 0,28

SÒL URBANITZABLE 71,15 8,12% +0,04

SÒL NO URBANITZABLE 570,24 65,05% -0,32

TOTAL 876,56 100%

Font: Elaboració pròpia en base a POUM 2011

4.2 Potencial i previsions de creixement residencial

El POUM fa una previsió màxima de creixement de 1.630 habitatges (188.608m2 de sostre). Si es tenen en compte també les finques lliures d’edificació o de PB, la tramitació de la modificació del PP7 que redueix 101 habitatges el POUM i l’execució finalitzada del PA12 amb 7 habitatges, surt un resultant de 2.444 habitatges.

Segons el POUM, es preveu una reserva d’habitatge protegit (HPO), en un percentatge que varia entre el 20 i el 23% del sostre residencial depenent del sector, un total de 281 HPO. A aquests cal afegir-hi el 10% del nou sostre residencial destinat a habitatge de preu concertat que, d’acord amb el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, és obligatòria per sectors sense planejament derivat aprovat. D’aquesta tipologia en resulten 124 habitatges.  

(32)

(33)

(34)

34

5. ELS RECURSOS I INICIATIVES EXISTENTS

5.1. Recursos relacionats amb l’habitatge

5.1.1. Capacitat d’inversió i financera de l’Ajuntament

Els pressupostos consolidats d’ingressos corrents de l’Ajuntament de Malgrat de Mar pels exercicis 2014-2017 oscil·len entre els 18 i 20 milions d’euros. D’altra banda, els pressupostos consolidats de despeses corrents d’aquest mateix període es troben en un rang d’entre 15 i 15,5 milions d’euros.

En aquest interval de temps hi ha una tendència força creixent pel que fa als ingressos corrents, amb un índex de variació de l’11,7% entre el 2014 i el 2017. En canvi, les despeses corrents no han augmentat tant significativament, només un 3,7%.

La diferència entre els ingressos i les despeses corrents municipals – tot havent descomptat el capítol 3 de despeses, de despeses financeres – ha donat lloc a un estalvi brut positiu en tots els quatre darrers exercicis amb pressupostos liquidats, que ha oscil·lat entre els 3,6 milions per al 2014 i fins als 5,1 milions per al 2017, amb un índex de variació entre aquests quatre anys del 39,8%.

A més, l’estalvi net, que és la diferència entre el total d’ingressos corrents i el total de les despeses corrents – incloses les despeses financeres – més els passius financers, també va presentar resultats positius per tot aquest període. Concretament, entre els 2,3 milions l’any 2014 i fins arribar als 4,0 milions el 2017, amb un índex de variació durant aquest període del 74,4%.

Durant el període 2014-2017 podem remarcar:

- Els impostos directes, les taxes, els preus públics i les transferències corrents han sigut els conceptes tributaris vertebradors de les finances municipals. Cal esmentar un augment pronunciat en la recaptació d’impostos indirectes, amb un índex de variació del 11,7% entre el 2014 i el 2017.

- Els ingressos de capital, en canvi, han variat el 15% en el període analitzat, tot i que en termes absoluts es tracta d’una variació poc significativa i que ha fluctuat, sobretot, arran de les transferències de capital rebudes.

- Les despeses de personal i les despeses corrents en bens serveis han sigut les partides més elevades durant el període analitzat, conformant entre les dues més del 90% de les despeses corrents.

- Pel que fa a les despeses de capital aquestes no han suposat en cap cas més del 20% del total de despeses en els quatre últims exercicis liquidats, essent en gran mesura les inversions reals i els passius financers les partides més elevades en termes de capital.

(35)

(36)

36

5.1.2. Solvència financera, autofinançament i endeutament

D’acord l’article 53 aprovat pel Reial Decret 2/2004 de 5 de març pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, les entitats locals no podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini, quan dels estats financers que reflecteixin la liquidació del pressupostos, els resultats corrents i els resultats de l’activitat ordinària de l’últim exercici, es dedueixi un estalvi net negatiu.

Segons l’apartat 2 de l’esmentat article, les entitats locals necessitaran l’autorització del Ministeri d’Economia o del Govern de la Comunitat autònoma, per les operacions de crèdit de qualsevol naturalesa, quant el volum total del capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i llarg termini, excedeixi el 110% dels ingressos corrents liquidats en l’exercici immediatament anterior.

Tanmateix, l’estalvi net generat per l’Ajuntament de Malgrat de Mar durant el període objecte d’estudi és positiu. A més, el deute viu del municipi a 31 de desembre del 2017 és de 2,4 milions euros. Per tant, es situa al 11,8% de la xifra total d’ingressos liquidats l’any 2016; 19,2 milions d’euros.

A tall de conclusió, l’Ajuntament de Malgrat de Mar compleix amb els criteris establerts ja que té un estalvi positiu. Per tant, pot concertar operacions de crèdit a llarg termini. En relació a la capacitat que té l’Ajuntament de finançar la seva activitat a partir dels ingressos originats a partir de la tributació – és a dir, la capacitat de finançar el funcionament de l’activitat consistorial - mostra un saldo positiu. De fet, els ingressos corrents cobreixen en escreix les despeses corrents. Per tant, no és necessari recórrer a fonts de finançament de capital alienes a la tributació natural del municipi.

Alhora, gràcies a les impostos directes, indirectes i les taxes i preus públics ja es cobreixen les despeses de personal i les despeses corrents en béns i serveis.

5.1.3. Nivells d’inversió

La inversió municipal ha seguit una tendència a l’alça en els pressupostos dels últims anys. Tot i així, la variació entre l’any 2014 i el 2017 del total de les despeses ha estat d’un 6,5%. No podem parlar doncs, d’un augment considerable de la despesa, però si d’una evolució pressupostaria força estable en conjunt.

Anàlisi de l’estructura del pressupost per conceptes i programes 2017

Els ingressos liquidats per al 2017 provenen, bàsicament, dels impostos directes (46,2%), de les transferències corrents (26,6%) i de les taxes i preus públics (24,2%).

Els impostos directes que garanteixen quasi la meitat dels ingressos corrents, estan conformats bàsicament per l’IBI (51,6%) i les taxes (23,4%). La recaptació d’aquests impostos s’ha mantingut força estable en el període analitzat.

En relació a les despeses consolidades per programes, el programa 1, de Serveis Públics Bàsics, és el que té un pes relatiu més gran sobre el total amb

(37)

37

un 54,6%. Dintre d’aquest programa és on s’hi troben els subprogrames de despesa d’Administració General d’Habitatge i Urbanisme, Habitatge, Accés a l’habitatge, Foment a l’edificació protegida i Vies públiques.

En aquest sentit, el pressupost de 2018, preveia una despesa de 58.500 euros en les següents activitats:

• Estudis i treballs tècnics 6.500,00€ • Subvenció captació habitatge 12.000,00€ • Promoció habitatge inclusiu 40.000,00€

El pressupost de 2019 preveu exactament les mateixes quantitats sota els mateixos conceptes, però les activitats que es duran a terme seran diferents.

Estudis i treballs tècnics

Durant el 2018 els estudis i treballs duts a terme van ser el projecte de millora de Malgrat Nord, durant el 2019 es durà a terme la redacció del Programa d’actuació Municipal d’Habitatge (PAMH). El PAMH és un instrument de planificació no reglada de contingut tàctic i operatiu. Serveix per programar les actuacions municipals en matèria d’habitatge en un escenari temporal concret i donar eines a l’Ajuntament per a planificar globalment el disseny de les polítiques d’habitatge.

Aquest instrument substitueix el Pla Local d’Habitatge, redactat just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, que ha quedat completament obsolet.

Subvenció captació habitatge

Durant el 2018 s’han concedit subvencions al propietaris en concepte de millores dels habitatges i de les quotes de l’impost sobre béns immobles. Aquestes dues línies de subvenció tenen coma objectiu estimular el mercat de lloguer i fer més atractiva la borsa de mediació pel lloguer social.

Es van destinar 9.000 euros a les subvencions relatives a la Borsa de Mediació gestionada per l’Oficina d’Habitatge i els 3.000 euros restants a la captació de pisos destinats a la Borsa d’Inclusió social.

Dels 9.000,00 euros gestionats per l’Oficina d’habitatge se n’han atorgat 4.889 euros en concepte de subvencions de l’IBI a 23 propietaris, restant algunes sol·licituds desateses per manca de pressupost.

En concepte de millores efectuades als pisos de la Borsa de Mediació s’han atorgat 3.548 euros repartits entre 6 sol·licituds.

L’èxit d’aquestes dues mesures és notable, assolint un 93,7% d’execució de pressupost. Durant el 2019 es preveu destinar íntegrament el 12.000 euros pressupostats a aquestes dues línies de subvenció.

Promoció de l’habitatge Inclusiu

Durant el 2018 la gestió de la Borsa d’Habitatge d’Inclusió Social l’ha dut a terme la Fundació Ser.Gi, amb càrrec als 40.000 euros pressupostats per al 2018. Degut a les dificultats estructurals del sistema del mercat immobiliari, tot i la bona feina duta a terme per la Fundació, no els ha estat possible captar cap pis per a iniciar una Borsa d’Habitatge d’Inclusió Social.

(38)

38

Durant el 2019 s’arranjarà el pis adquirit per tanteig i retracte per tal de poder-lo destinar al seu ús social, bé sigui com a habitatge per a emergències socials o per inclusió. 5.1.4. Polítiques d’habitatges al municipi

Alhora, també és necessari identificar i descriure les iniciatives i prioritats en matèria d’habitatge desenvolupades per part de l’Ajuntament al llarg de l’any 2018. Aquestes dades han sigut recollides pel Panel de Polítiques d’Ha bitatge confeccionada per la Fundació Carles Pi i Sunyer.

Així, el principal objectiu en matèria d’habitatge des de la constitució del nou equip de govern l’any 2015 ha estat evitar la pèrdua d’habitatges, a la vegada que el principal destinatari de les polítiques d’accés i manteniment d’habitatge al municipi han sigut les persones en situació de vulnerabilitat social i residencial.

En quant a la percepció de les principals problemàtiques vinculades a aquest àmbit destaca, en primer lloc, el pagament dels lloguers, les persones sense llar, l’augment del preu de l’habitatge, l’habitatge buit, l’ocupac ió irregular d’habitatges i els habitatges en mans de grans tenidors.

En contrast, les situacions de barraquisme, la situació del sector immobiliari i la situació de les comunitats de propietaris foren les temàtiques que han generat menys preocupació al consistori.

L’Ajuntament ha comptat amb un pla específic en matèria d’habitatge, concretament el Pla Local d’Habitatge per al període 2007-2012. Alhora, el municipi compta amb una dotació pressupostaria específica sobre habitatge, els recursos de la qual provenen del propi ajuntament i d’altres administracions.

Taula 14. Línies generals política habitatge Principal objectiu els últims

anys

Evitar la pèrdua d’habitatges

Principal destinatari Persones en situació de vulnerabilitat social i residencial

Principals problemàtiques -El pagament dels lloguers . -Les persones sense llar .

-L’augment del preu de l’habitatge . -L’habitatge buit.

-L’ocupació irregular d’habitatges i els habitatges en mans de grans tenidors .

Àmbits de menys preocupació

-Les situacions de barraquisme .

-La situació del sector immobiliari i la situació de les comunitats de propietaris.

(39)

39

Taula 15. Pla Local d’Habitatge 2007-2012 (ha perdut vigència)

Procedència recursos Ajuntament i altres administracions .

Principal actuació Identificació i mobilització d’habitatges desocupats i el foment del lloguer assequible .

Actuacions que han augmentat

-Tramitació de prestacions pel pagament del lloguer de la Generalitat.

-Els ajuts propis pel pagament de despeses pròpies relacionades amb l’habitatge.

-Els contactes amb entitats financeres per a l’obtenció de lloguer social i la captació d’habitatge desocupat.

Actuacions que han disminuït

La tramitació de prestacions econòmiques d’urgència especial per a l’habitatge.

Font: Panel de Polítiques d’Habitatge Malgrat de Mar, Fundació Carles Pi i Sunyer

D’aquesta manera, l’actuació que ha dedicat més hores i personal del consistori en l’últim any ha sigut la identificació i mobilització d’habitatges desocupats i el foment del lloguer assequible.

A més, l’Ajuntament ha constituït el seu patrimoni públic de sòl i habitatge, a la vegada que disposa de sòl pendent d’edificar de titularitat municipal qualificat per a la promoció d’HPO. Encara que, en aquest 2018, no existeixin promocions d’habitatge protegit ni iniciades, ni en curs ni acabades.

Les actuacions municipals per fomentar el lloguer han evolucionat en els últims anys. En aquest sentit, han disminuït la tramitació de prestacions econòmiques d’urgència especial per a l’habitatge (AHC) i s’han mantingut les actuacions municipals per a la detecció d’habitatge desocupat.

Altrament, han augmentat considerablement la tramitació de prestacions pel pagament del lloguer de la Generalitat i els ajuts propis pel pagament de despeses pròpies relacionades amb l’habitatge. També s’ha incrementat, però en menor mesura, el contactes amb entitats financeres per a l’obtenció de lloguer social i la captació d’habitatge desocupat.

En relació a l’habitatge desocupat el principal destinatari per a detectar -lo, mobilitzar-lo i adquirir-lo han sigut únicament els grans tenidors (entitats financeres i altres).

Amb aquests tenidors s’ha procedit a negociar per a l’obtenció en cessió d’ús, però també s’han fet actuacions per adquirir habitatges per mitjà dels drets de tanteig i retracte (DL 1/2015), accions que han serv it en diverses ocasions per obtenirlos. Encara que es valora que hi ha poca capacitat econòmica per fer -ho. I a la vegada existeix dèficit important en quant a les dades i la informació relatives a la quantitat i la ubicació d’habitatges buits.

(40)

40

Taula 16. Habitatge desocupat

Principal objectiu Els grans tenidors (entitats financeres i altres) . Actuacions -Negociar per a l’obtenció en cessió d’ús.

-Adquisició per mitjà dels drets de tanteig i retracte (DL 1/2015).

Valoració - Poca capacitat econòmica.

- Existeix dèficit important en quant a les dades i la informació relatives a la quantitat i la ubicació d’habitatges buits.

En el cas dels impagaments d’hipoteca, l’Oficina d’Habitatge ofereix serveis dirigits a orientar els usuaris, mediar amb les entitats per evitat desnonaments, però en la majoria de casos s’acaba realitzant una derivació a Ofideute. En l’impagament del lloguer també es deriven casos a aquest servei, però s’ofereix assessorament especialitzat i mediació amb entitats bancaries. En aquest sentit, per disposar més recursos per afrontar aquestes problemàtiques el consistori ha establert contactes no només amb Of ideute, sinó també amb el Servei d’Intermediació en Deutes d’Habitatge de la Diputació.

D’altra banda, és interessant ressaltar que la política de l’Ajuntament davant dels casos d’ocupacions irregulars d’habitatges s’ha centrat en la mediació entre les parts i les regularitzacions per arribar a un lloguer social.

Paral·lelament, l’Ajuntament disposa d’una Taula d’Habitatge i està en contacte amb la PAH del municipi, la SAREB i els col·legis professionals, per tractar les problemàtiques d’exclusió residencial al municipi.

(41)

41

Taula 17. Serveis de l’Oficina d’Habitatge per impagament de lloguer o

hipoteca

Serveis per impagament d’hipoteca

-Orientació als usuaris .

-Mediació amb entitats financeres per evitar desnonaments.

-En molts casos, es deriva a Ofideute . Serveis per impagament

lloguer

-assessorament especialitzat -Mediació amb entitats bancaries . -També es deriven casos a Ofideute . Política en cas

d’ocupació

La mediació entre les parts i les regularitzacions per arribar a un lloguer social.

Contacte amb altres organismes

Ofideute i Servei d’Intermediació en Deutes d’Habitatge de la Diputació.

En quant a les accions dedicades al foment del manteniment i rehabilitació les actuacions en aquest àmbit són diverses i han evolucionat al llarg dels últims dos anys.

Així doncs, tant la tramitació de cèdules d’habilitat de segona ocupació, com la tramitació del programa ITES s’han vist reduïts.

Les accions que han augmentat són la rehabilitació i condicionament d’habitatges del parc públic, l’acompanyament a les comunitats (mediació, assessorament tècnic), els ajuts propis de l’Ajuntament per al condicionament interior dels habitatges i rehabilitació edificis i les exempcions, recàrrecs o bonificacions fiscals.

Taula 18. Polítiques de manteniment i rehabilitació

Accions que han augmentat -Rehabilitació i condicionament d’habitatges del parc públic.

-L’acompanyament a les comunitats (mediació, assessorament tècnic) .

-Els ajuts propis de l’Ajuntament pel condicionament interior dels habitatges . -Rehabilitació edificis i les exempcions, recàrrecs o bonificacions .

Accions que s’han reduït -Tramitació de cèdules d’habilitat de segona ocupació

-Tramitació del programa ITES.

(42)

42

Pel que fa al recolzament d’altres administracions al municipi, s’identifiquen dos actors que durant l’últim any han finançat, assessorat o format l’Ajuntament: la Diputació i la Generalitat, el qual s’ha vist augmentat en els darrers dos anys. L’estructura més valorada per l’Ajuntament per canalitzar la informació i els serveis a la ciutadania és l’Oficina d’Habitatge concertada amb la Generalitat.

Taula 19.Contacte amb altres actors

Baix Contacte Alt contacte Sense contacte PAH X

Entitats no lucratives tercer sector X

Entitats bancàries (incloent SAREB i fons d’inversió)

X

Associacions i col·legis professionals X

Promotors X

Així mateix, el municipi disposa de la Regidoria d’Habitatge, com a organisme específic en aquesta matèria. Aquesta regidoria actua coordinant -se a través de plans transversals o plans de coordinació general amb altres àrees, entre les quals destaquen les regidories de Participació i Atenció Ciutadana i Serveis Econòmics. Al mateix temps, el consistori disposa d’entre 3 a 5 treballadors dedicats a l’àmbit de l’habitatge, amb vincles tant laborals com funcionari.

(43)

43

6. D

IAGNOSI.

6.1: Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

Amb el quadre DAFO realitzem un resum estratègic de l’anàlisi efectuada, que alhora ens servirà per visualitzar aquells aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora d’elaborar l’estratègia d’actuacions de l’apartat 7.

Debilitats Amenaces

• Dinàmica constructiva inferior a la mitjana d’altres àmbits territorials.

• Existència de col·lectius socials en situació d’exclusió residencial i de vulnerabilitat residencial.

• Trama urbana i tipologia edificatòria en gran part del municipi que porten a una baixa densitat residencial.

• Parc residencial amb qualificació energètica millorable.

• Recuperació econòmica incerta i amb precarietat de salaris.

• Demanda turística que competeix amb la demanda residencial, agreujat amb el sorgiment de plataformes digitals que fomenten l’ús turístic de l’habitatge.

Fortaleses Oportunitats

• Municipi amb capacitat d’atracció de població. • Ubicació estratègica i de comunicacions.

• Població amb rol de centralitat, i serveis que donen qualitat de vida als seus habitants. • Preus de l’habitatge més assequibles que la mitjana d’altres àmbits territorials .

• Situació financera municipal sanejada que permet afrontar operacions de crèdit en cas de necessitat.

• Administració municipal amb experiència en gestió de polítiques d’habitatge.