Sobre el temporal
Gloria
(19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva
I
nstitut
SECCIÓSobre el temporal Gloria
(19-23.01.20), els seus
efectes sobre el país
i el que se’n deriva
Report de Resposta Ràpida (R
3)
Edició a cura de Miquel Canals i Jaume Miranda
Sobre el temporal Gloria (19-23.01.20),
els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva
Un fenomen natural com el temporal Gloria requereix una anàlisi multifactorial pel que fa al seu origen i conseqüències, i també per les nombroses i rellevants implicacions que se’n deriven. És ben palès que el Gloria no representa un fet aïllat o únic, i que fenòmens naturals amb no pas poques semblances, en tots els sentits, s’han anat succeint en el passat recent i continuaran produint-se en el futur, potser més freqüentment. Aquesta realitat, que la nostra societat haurà d’assumir en termes de convivència i resiliència, ens ha empès a fer l’anàlisi esmentada, fonamentada en el rigor que aporten els nombrosos contribuïdors i volgudament il·lustrativa, tot i que no exhaustiva. La intenció dels editors ha estat confeccionar i publicar un Report de Resposta Ràpida (R3) raonablement
sintètic, per a vehicular fets, idees, conceptes i propostes, i per a reconèixer el fenomen i fer entendre que cal dedicar més atenció i recursos al coneixement multidisciplinari que ens ha de permetre afrontar en millors condicions la vida present i futura del país i, molt especialment, la nostra relació amb l’entorn natural i les seves dinàmiques, des de diversos punts de vista i aproximacions, des d’una perspectiva temporal àmplia, de passat, present i futur.
Sobre el temporal Gloria
(19-23.01.20), els seus
efectes sobre el país
i el que se’n deriva
Edició a cura de
Sobre el temporal Gloria
(19-23.01.20), els seus
efectes sobre el país
i el que se’n deriva
Report de Resposta Ràpida (R
3)
Edició a cura de Miquel Canals i Jaume Miranda
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Sobre el temporal Gloria (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva : Report de Resposta Ràpida (R3). – Primera edició
Bibliografia
ISBN 9788499655529
I. Canals Artigas, Miquel, editor literari II. Miranda i Canals, Jaume, editor literari III. Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia
1. Temporal Gloria, 2020 2. Tempestes – Catalunya 3. Geomorfologia climàtica – Catalunya 4. Catàstrofes naturals – Aspectes ambientals – Catalunya 5. Gestió ambiental – Catalunya
551.515.4(460.23) 551.435(460.23) 504.4(460.23) 502.13(460.23)
© dels textos, els seus autors © de les imatges, els seus autors
© 2020, Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Primera edició: agost de 2020
Disseny de la coberta: Azcunce | Ventura
Fotografia de la coberta: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Editat per Flor edicions, SL
Carrer de Breda, 7-9. 08029 Barcelona Imprès a Service Point FMI, SA ISBN: 978-84-9965-552-9 Dipòsit Legal: B 17662-2020
Aquesta obra és d’ús lliure, però està sotmesa a les condicions de la llicència pública de Creative Commons. Es
Fotografia de la coberta: Punta del Fangar, al delta de l’Ebre, sobrepassada per l’embat de la mar i inundada arran del temporal Gloria. S’hi observen les ones incidents del nord-est i el far del Fangar, a l’extrem dret de la mitja lluna emergida, a ran de mar. A l’esquerra hi ha el port del Fangar amb les seves muscleres i, més al fons, una extensa àrea d’arrossars també inundada.
Prefaci ...7
per Miquel Canals i Jaume Miranda El fenomen i el seu context
Precipitacions torrencials a Catalunya: el temporal Gloria i perspectives de futur ....13
per Javier Martín-Vide
Canvi climàtic i episodis extrems a Catalunya: contextualització del
temporal Gloria ...23
per Gabriel Borràs
Les conseqüències: de les conques fluvials als fons marins
Els efectes del temporal Gloria en el territori: dinàmica fluvial, litoral i de vessant ....33
per Marta González et al.
Alteració de l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials per efecte de
les crescudes: el que ens ensenyen la Tordera i el Ter ...45
per Narcís Prat et al.
Dinàmica litoral, efectes dels temporals i comportament de les platges ...55
per José A. Jiménez
La supervivència de la costa catalana. Necessitat d’observacions,
models i decisions ...73
per Agustín Sánchez-Arcilla
El delta de l’Ebre, un ecosistema amenaçat: causes i solucions ...81
per Carles Ibáñez
Impacte ecològic de les llevantades sobre les comunitats de fons rocosos:
el cas del temporal Gloria ...103
per Emma Cebrián et al.
Interaccions entre activitats humanes i temporals als fons marins:
una història d’impactes múltiples ...113
per David Amblàs i Miquel Canals Mesura, governança i ciutadania
Projecció del risc associat a les esllavissades a Catalunya i eines
per a la seva prevenció...131
per Pere Buxó i Joan Palau
Desafiaments actuals de la hidrologia a Catalunya ...143
per Diego Moxó
La mesura del territori: la geoinformació com a element essencial ...153
per Antonio Magariños i Julià Talaya
Litoral, ordenació del territori i urbanisme ...159
per Maria Rosa Vilella
Apunt breu sobre planificació litoral ...165
per Juantxu Barroso
És inevitable la desaparició del delta de l’Ebre? ...171
per Manolo Tomàs Síntesi i reflexió
Conclusions i recomanacions ...179
per Miquel Canals i Jaume Miranda [eds.]
PREFACI
Miquel Canals i Jaume Miranda*
Secció de Ciències i Tecnologia Institut d’Estudis Catalans
Els editors, en primer lloc, volem agrair als contribuïdors el seu esforç en la realització de les seves aportacions. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia que és, se sustenta en la reflexió i el coneixement. El present treball aporta, pel que fa al fenomen natural Gloria,1 una visió doble, centrada en l’anàlisi
científica i tècnica del fenomen mateix, d’una banda, i en les conseqüències i reflexions que cal fer per a instrumentar una via adaptativa a aquestes situacions dins la nostra societat, per l’altra.
Els editors, provinents l’un del món de la recerca científica i la docència universitària, i l’altre del camp de l’administració pública encarregada de la mètrica i la gestió del territori, comparteixen, no pas casualment, amb els contribuïdors aquestes dues provinences, les quals de vegades treballen plegades fèrtilment, però que sovint treballen en paral·lel, gairebé d’esquena. D’alguna manera, els uns ens veiem reflectits en els altres, i viceversa. Aquest report, amb totes les seves mancances, imputables només als seus editors, però també amb totes les seves virtuts, ens permet compartir, als uns i als altres, coneixements, visions, diagnòstics i recomanacions, i aportar elements de reflexió a la societat a la qual tots ens devem.
* E-mails dels editors pel mateix ordre en què se citen: [email protected];
1. Nota dels editors: Gloria o Glòria? Segons el Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos de l’IEC, en el seu capítol VIII, secció 3.3.10, els noms de fenòmens meteorològics
específics «[...] s’han de tractar com a noms propis que són, i per tant s’escriuen amb lletra rodona i no es tradueixen a cap llengua, per tal com es bategen en una sola llengua (anglès, francès o espanyol, sempre sense accents) per a tot el món». En la mateixa línia es posicionen, per exemple, el TERMCAT o l’AEMET. Aquest criteri s’adiu amb les recomanacions dels organismes internacionals competents, com l’Organització Meteorològica Mundial, els quals també assenyalen que no s’ha d’accentuar el nom de fenòmens meteorològics com ara huracans, tifons, ciclons, borrasques, temporals i
Un fenomen natural com el temporal Gloria requereix, evidentment, una anàlisi multifactorial pel que fa al seu origen i les seves conseqüències. L’ànim dels editors no és produir un treball enciclopèdic, ans al contrari. La intenció ha estat confeccionar i publicar un Report de Resposta Ràpida (R3) raonablement sintètic,
per a vehicular fets, idees, conceptes i propostes a fi de reconèixer el fenomen i la seva inserció en la vida del país, des de diversos punts de vista i aproximacions, tot i atenent una perspectiva temporal àmplia, de passat, present i futur.
Hem organitzat les setze contribucions que componen aquest report en tres grans blocs: 1) El fenomen i el seu context; 2) Les conseqüències: de les conques fluvials als fons marins; i 3) Mesura, governança i ciutadania. El primer bloc consta de dues contribucions que permeten emmarcar amb rigor el fenomen
Gloria, per ell mateix i en el context del canvi climàtic. El segon bloc és el que
compta amb més contribucions, vuit en total, les quals dibuixen l’amplíssim ventall de conseqüències que ha tingut sobre el país el temporal Gloria i també altres temporals de gran magnitud, des de nombrosos esllavissaments de vessant fins a la modificació de platges i de la línia de costa en general, des d’espais emblemàtics com el delta de l’Ebre fins als hàbitats dels fons marins litorals, tot i fent molt presents les interaccions entre les activitats i les obres humanes i fenòmens d’alta energia com el Gloria, a banda dels impactes antropogènics sobre els ambients naturals. El tercer bloc s’endinsa en un ampli ventall, no exhaustiu, però, de temes sobre la mesura del territori i dels fenòmens que s’hi produeixen, de gestió, de governança i de mirar d’atalaiar què ens oferirà el futur. Celebrem, doncs, totes aquestes contribucions, i gaudim-ne. Els editors s’han pres la llibertat de cloure el report amb un capítol dedicat a la síntesi i la reflexió, cal dir-ho, des de la seva visió personalíssima. L’ordre de les contribucions segueix una lògica clara que respon a la filosofia source to sink (S2S) o, si ho preferiu, de la font a l’embornal, o de dalt a baix. Així, es comença amb dues contribucions sobre atmosfera i clima, per a passar tot seguit al continu vessants - sistemes fluvials - litoral - fons marins, que hem aplicat dins el segon bloc i, excepte per als fons marins, també dins el tercer.
Estem raonablement satisfets del resultat assolit, no cal ni dir-ho, atribuïble sobretot a la generositat d’un bon grapat d’experts (53) i responsables en els seus
altres. Es tracta de denominacions consensuades corresponents a noms de persona, masculins o femenins. Per altra banda, i atenent a les recomanacions del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el nom propi del fenomen meteorològic que es tracta en aquesta obra (en realitat un cicló extratropical) és masculí per raó del genèric i porta la inicial absoluta en majúscula, fins i tot encara que acabi esdevenint una tempesta. Se li hagi atorgat un nom d’home o un nom de dona, això no obsta pel que fa al gènere del fenomen atmosfèric. D’altra banda, a la Viquipèdia es parla del temporal Gloria (sense accent), i a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també. Per tant, aquesta obra s’ocupa del temporal Gloria o, més senzillament, el Gloria.
àmbits de treball, però hem de confessar que ens hauria agradat comptar amb alguna contribució més per a assolir una major amplitud i diversitat de punts de vista. Així, hauríem volgut comptar amb la visió de la Confederación Hidrográfica
del Ebro sobre la gestió de cabals i sediments en aquest riu, i les seves afectacions
i possibles solucions per al delta de l’Ebre, o d’algun dirigent en el camp del medi ambient i la sostenibilitat però, per unes raons o per unes altres, segurament justificades, no ha pogut ser. Sens dubte, hi haurà altres oportunitats en el futur.
El fenomen
i el seu context
PRECIPITACIONS TORRENCIALS A CATALUNYA: EL TEMPORAL GLORIA I PERSPECTIVES DE FUTUR Javier Martín-Vide* Departament de Geografia Institut de Recerca de l’Aigua
Universitat de Barcelona
Notes introductòries
Catalunya és un territori exposat a diferents riscos d’origen meteorològic, par-ticularment a precipitacions torrencials, sovint esquitxades de períodes de seque-ra. Es tracta de fenòmens consubstancials al clima de la conca mediterrània, que mostren la cara més adversa d’una natura considerada benigna i exempta dels rigors d’altres latituds.
Els episodis de precipitacions intenses al litoral català van associats amb fre-qüència a vents forts de component est en superfície (les llevantades), els quals aporten molta humitat i calor latent. Les llevantades, preferentment tardorenques, provoquen, a més, una notable alteració de la mar, amb temporal marítim. Aquest patró, ben conegut pels habitants de la costa catalana, compta amb nombrosos casos analitzats meteorològicament i encara altres de ben documentats al llarg de la història.
Les causes sinòptiques de les inundacions per al conjunt de Catalunya són va-riades. La classificació dels mapes del temps de superfície de les dates amb 100 mm o més en algun observatori de les comarques costaneres catalanes del període 1950-2005 (304 dates) dona fins a 7 configuracions possibles (Martín-Vide et al., 2008). Els elements més comuns són fluxos marítims de diferents rumbs, no ex-clusivament de l’est, i altes pressions en latituds mitjanes-altes. L’elevat nombre de dates palesa fins a quin punt és comú el fenomen de les precipitacions torrencials dins l’àmbit d’estudi. La base de dades Prediflood, de les inundacions històriques ocorregudes a Catalunya entre 1035 i 2013 (Barriendos et al., 2013), conté més de 1.100 episodis d’inundacions, amb més de 2.700 casos catalogats, molts al litoral,
la qual cosa confirma la notable freqüència del fenomen, i més sabent que la quan-titat de documentació històrica potencialment útil que encara resta per consultar és molt alta.
Causes sinòptiques del temporal Gloria
L’anàlisi sinòptica del Gloria no mostra una situació atmosfèrica ni una evolu-ció prototípiques, sinó de caràcter mixt. Per una part, l’Agencia Estatal de
Meteo-rología (AEMET) denomina Gloria, el 17 de gener a les 00:00 UTC, a una borrasca
localitzada al nord de les illes Açores, davant una predicció amb avisos de nivell màxim per vent, pluja, neu i fenòmens costaners, a partir de la matinada del 19 de gener a gran part del nord i l’est de la península Ibèrica i les Balears. Tanmateix, aquesta borrasca tingué una durada curta, atès que, segons l’AEMET «fou absor-bida per un sistema depressionari de més grandària, centrat al sud de la Península, al llarg del dilluns dia 20, el qual romangué actiu la resta de la setmana». Aquest sistema depressionari no s’aprecia amb claredat en l’anàlisi en superfície, però sí que s’observa el desplaçament de la borrasca des del Cantàbric cap a la Mediterrà-nia al sud de les Balears, recolzada en un ràpid i marcat solc a 500 hPa.
Cal destacar que el Gloria no fou una depressió profunda, sinó tot al contrari, amb valors mínims propers a 1.010 hPa al seu vòrtex, gens cridaners, i altres supe-riors a la pressió normal en superfície. A l’estació meteorològica de Barcelona-Raval del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la pressió atmosfèrica mitjana del dia 18 fou de 1.026,0 hPa, i descendí fins a 1.020,6 hPa l’endemà, per a tornar a pujar a 1.025,2 hPa el dia 20 i mantenir-se alta, 1.023,3 hPa, el dia 22, quan hom recollí el major volum de precipitació en aquest observatori. Per tant, en ple efecte devas-tador de la borrasca al litoral català, les pressions en superfície foren superiors a la normal al nivell del mar (Figs. 1 i 2). Convé indicar que, per la situació descrita, el temporal marítim no anà acompanyat d’una sobreelevació del mar per causa de la pressió atmosfèrica. Si la pressió hagués estat realment baixa, l’onatge hauria tingut uns efectes encara més damnosos a les platges i els passeigs marítims del país.
La virulència del Gloria no fou deguda a la seva pressió superficial, ni al solc, convertit després en una depressió aïllada a nivell alts, o DANA (Fig. 1), sinó a un fort gradient bàric entre el sud peninsular i les illes Britàniques a causa d’un potentíssim anticicló damunt seu, allargassat d’oest a est, el qual assolí 1.050 hPa al seu centre la nit del 19 de gener, un valor extraordinari, rècord en 300 anys sobre la regió londinenca (a l’aeroport de Heathrow hom hi mesurà una pressió atmosfèrica al nivell del mar de 1.049,6 hPa). L’atapeït i extens feix d’isòbares entre el Gloria i el vorell meridional de l’anticicló fou la causa del fort vent i, sobretot, de la seva persistència durant tot el temporal, vent fonamentalment del nord-est. Cal esmentar també que l’anticicló es reforçà rapidíssimament en només dos dies,
Figura 1. Anàlisi en superfície geopotencial de 500 hPa del 20 de gener de 2020, a les 12:00 UTC (de Wetterzentrale, CFS reanalysis).
Figura 2. Imatge infraroja captada pel satèl·lit Meteosat el 21 de gener de 2020, a les 9:00 UTC (d’EUMETSAT, 2020).
500 hPa Geopot. (gpdm), Bodendruck (hPa) Mon, 20JAN2020 12Z
Data: CFS reanalysis 0,500º (C) Wetterzentrales www.wetterzentrale.de
quelcom gens habitual. El Gloria no respon, per tant, a una ciclogènesi explosiva, que sol produir danys per vents molt forts, com la del fatídic 24 de gener de 2009 (amb quatre menors finats en un pavelló esportiu de Sant Boi de Llobregat) i pre-cipitacions intenses.
Per completar l’anàlisi, convé assenyalar que algun expert (Martín León, ex-AEMET) ha destacat la intervenció a l’est de la península Ibèrica de fins a quatre masses d’aire de característiques diferents durant el temporal: 1) una massa d’aire subtropical de l’oest, relativament càlida i humida, que entrà a la conca mediterrània les jornades prèvies a l’arribada del Gloria; 2) la massa polar, freda i relativament humida, del nord, associada al Gloria; 3) una massa d’aire mediterrània, humida, que fou impulsada cap al litoral català quan la depressió se situà al sud-est de la Península; i 4) una massa d’aire continental africana, seca i carregada d’aerosol saharià. Aquest còctel de masses d’aire pot explicar les abundants precipitacions enregistrades.
Registres de precipitació i velocitat del vent, i valoració climàtica
El temporal Gloria ha deixat alguns rècords diaris de precipitació en sèries d’entre vint i trenta anys de durada, però aquesta no és la dada més destacada. Des del punt de vista pluviomètric, allò més rellevant han estat les quantitats acumu-lades i la generalitat de la precipitació durant l’episodi a Catalunya. No hi ha hagut rècord de velocitat del vent, però sí que ha estat extraordinària la persistència d’una elevada velocitat mitjana del vent durant l’episodi. L’acumulació pluviomè-trica i la seva generalitat i, en especial, la persistència de vents forts són els ele-ments lesius més característics.
Les precipitacions més abundants acumulades durant tot l’episodi ultrapassa-ren els 400 mm al Montseny i en alguns punts de la Garrotxa, amb un màxim de 516 mm a Lliurona (la Garrotxa - Alt Empordà) (Taula 1). Quan l’anàlisi se centra en els mesos de gener, sí que en un bon nombre d’estacions de la xarxa automàtica de l’SMC bat rècords per al primer mes de l’any (cal assenyalar, tot i això, que són sèries de llargària relativament modesta).
Els registres de quasi 300 pluviòmetres de l’SMC palesen que es tractà d’un temporal de pluja general (Fig. 3 i Taula 1), que no es va limitar a les comarques del litoral i el prelitoral, com ocorre moltes vegades amb les llevantades.
Complementàriament, cal indicar que el temporal Gloria tingué dues carac-terístiques més, molt rares en el primer mes de l’any: intensitats pluviomètriques elevades en alguns llocs i una notable activitat elèctrica. Això donaria peu a plan-tejar la hipòtesi de l’atribució de la rellevància meteorològica del temporal Gloria a l’escalfament progressiu de les aigües mediterrànies, quelcom difícil de provar.
Estació meteorològica Comarca 19-23 de gener de 2020Precipitació (mm)
Lliurona Alt Empordà 516,0
Puig Sesolles Vallès Oriental 430,4
Viladrau Osona 425,8
Mieres Garrotxa 409,1
Batet de la Serra Garrotxa 407,0
Sant Pau de Segúries Ripollès 402,7
Santa Pau Garrotxa 400,0
Taula 1. Precipitacions acumulades més quantioses durant el temporal Gloria (dades del Servei Meteorològic de Catalunya, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-historica-catalunya).
Figura 3. Distribució espacial de la precipitació acumulada a Catalunya del 19 al 23 de gener de 2020 (dades del Servei Meteorològic de Catalunya, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-historica-catalunya).
Respecte al vent, de gregal i llevant, s’enregistraren ratxes del primer rumb de més de 70 km/h a gran part de Catalunya, entre els dies 19 i 21. El que realment resulta excepcional és la persistència del vent, amb velocitats mitjanes diàries molt elevades. Com a exemple, a l’observatori Fabra, des de les primeres hores de la tarda del dia 19 fins a les darreres del 21 es mantingueren velocitats mitjanes semihoràries superiors a 60 km/h, però en una tercera part dels períodes semihoraris del dia 21 se superaren fins i tot els 100 km/h, fet climàticament excepcional.
Quan hom recorre de nou a les bases històriques (Barriendos et al., 2013) dels 41 episodis amb més casos d’inundacions, que es corresponen amb els d’afectació severa més estesa a tot el país, només un, el del 15 al 18 de gener de 1898, ocorregué, com el Gloria, el primer mes de l’any. Aquesta dada és significativa en un doble sentit: el calendari de les precipitacions torrencials a Catalunya no té mesos sense risc, però també és cert que al gener el període de retorn ha estat secular, és a dir molt poc probable.
Projeccions sobre precipitacions torrencials
En el context del canvi climàtic, hi ha un elevat nivell de confiança en les projeccions de temperatura, que sense excepció marquen alces per a les dues o tres dècades properes i, en cas de seguir una trajectòria socioeconòmica de
business as usual, al llarg de tot el segle. En canvi, pel que fa a la precipitació, en
part pel seu mateix caràcter, molt variable en l’espai i el temps, les projeccions presenten un grau d’incertesa notable. A les mitjanes anuals hi ha coincidència, a escala europea, en augments des del centre d’Europa cap al nord i disminucions a l’Europa del sud, a la Mediterrània. Tanmateix, pel que fa a les precipitacions torrencials, no hi ha projeccions amb un nivell de confiança suficient per al nostre àmbit geogràfic. Hom projecta una major intensitat, durada i persistència de les sequeres, però sobre l’altre extrem pluviomètric, el de les precipitacions intenses, no es poden fer afirmacions rotundes, d’acord amb les diferents aportacions del
Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (IEC i Generalitat de Catalunya,
2016). En tot cas, cal esperar un canvi en els patrons de precipitació a la conca mediterrània (Cramer et al., 2018).
S’estan donant ja, certament, condicions físiques afavoridores d’una major ocurrència i intensitat de les precipitacions torrencials, com ara unes aigües me-diterrànies més càlides (l’augment tèrmic des dels anys setanta del segle passat a les aigües superficials del litoral català és estadísticament significatiu), però aquest fet, que afavoriria els episodis d’alta intensitat pluviomètrica, es podria veure blo-quejat per unes condicions atmosfèriques més anticiclòniques, si més no a les capes mitjanes i altes de la troposfera.
Conclusions
El temporal Gloria tingué com a causa principal un flux intens de component est (nord-est en superfície), fruit de l’elevat gradient de pressió en superfície d’un potentíssim anticicló sobre les illes Britàniques i les baixes pressions de la borrasca
Gloria al sud-est i al sud de la península Ibèrica.
Pel que fa a la pluviometria, afectà tot el país, amb quantitats de precipitació acumulades durant l’episodi (19 al 23 de gener) molt notables. Alguns rècords diaris absoluts en sèries d’entre vint i trenta anys de durada no poden, per contra, considerar-se extraordinaris. Tot i que en sèries històriques hi ha enregistrats alguns temporals al gener amb una importància pluviomètrica semblant, la seva ocurrència el primer mes de l’any es pot considerar molt poc freqüent, amb períodes de retorn estimats gairebé seculars.
La persistència del vent, expressada mitjançant les velocitats mitjanes diàries durant l’episodi, és la característica més destacada, per damunt de les ratxes màximes, que no ultrapassaren els registres màxims absoluts. L’elevada velocitat mitjana diària del vent sí que és rècord en nombrosos observatoris, un fet que, des d’aquest punt de vista, converteix l’episodi en excepcional.
Tot i que no s’expressa amb cap variable, l’abundant precipitació combinada amb el fort i persistent vent produí cortines de pluja que arribaren a la super-fície amb una inclinació notable, impactant en molts llocs, sobretot del litoral, lateralment als costats orientats al nord-est i l’est de les façanes dels edificis i d’altres infraestructures. Aquest fet produí innumerables afecciones, negaments i desperfectes. Hom observà sovint filets de precipitació amb inclinacions zenitals de 45º i superiors.
Reflexions a partir del temporal Gloria des de la climatologia i la geografia
1. L’ordenació, o planificació, del territori, elevada a ciència des d’una perspectiva geogràfica, és, sens dubte, la millor eina disponible per a reduir els riscos naturals, i també la més barata a mitjà termini. En el cas de les precipitacions torrencials i els seus efectes destructius, hom veu, a cada episodi, la no-aplicació d’aquest principi repetidament exemplificada en múltiples danys materials i, sobretot, en pèrdues de vides humanes. En la seva concepció integral, el risc (risk) és funció del perill natural (hazard), la vulnerabilitat social i l’exposició del territori. Així, fins i tot en el cas que augmentin la freqüència i la intensitat de les precipitacions torrencials a Catalunya, la bona planificació territorial i urbana permetrà reduir-ne el risc final.
2. El desconeixement geogràfic augmenta el risc, perquè incrementa la nostra vulnerabilitat individual i com a societat. Una dada, aparentment anecdòtica, ho corrobora: un percentatge elevat dels morts per inundació a Espanya els darrers vint-i-cinc anys eren estrangers o desconeixedors del lloc on es pro-duí la desgràcia (comunicació oral de Jorge Olcina, Universitat d’Alacant). Un altre percentatge molt notable dels finats, que en part complien la condició anterior, perderen la vida fent ús dels seus automòbils, en especial tot terrenys, per la falsa sensació de seguretat que dona la tecnologia. Com a conclusió, sense una bona preparació per a disminuir la vulnerabilitat, comptant amb el coneixement geogràfic i l’autoprotecció, la tecnologia per si sola no resol tots els problemes.
3. La previsió meteorològica, cada cop més fina i precisa en el temps i en l’espai, estableix actualment de manera oportuna les seves alertes, com ocorregué en el cas del temporal Gloria, cosa que és una garantia per a la ciutadania, la qual ha d’adoptar sense cap excusa les mesures de prudència i d’autoprotecció adequades en cada cas. És cert que, amb certa freqüència, hom té la sensació de rebre un excés d’alertes, circumstància que, com ens diuen la sociologia i la psicologia ambientals, redueix l’atenció i el seguiment per part dels ciutadans. En aquest sentit, s’hauria d’efectuar una anàlisi tècnica en profunditat sobre la pertinença de les alertes establertes per als episodis de precipitacions torrencials, i també una altra de sociològica per conèixer l’acollida i el seguiment que han tingut. Això permetria als responsables de la predicció meteorològica i de protecció civil millorar el bon ús i l’oportunitat de les alertes.
4. Tot i no disposar de projeccions climàtiques amb un nivell de confiança ac-ceptable sobre l’ocurrència futura de precipitacions torrencials, Catalunya, i en particular el seu litoral, continuarà essent un territori de risc de precipitacions torrencials i inundacions. Aquesta afirmació ha de presidir qualsevol gestió i planificació del territori.
5. Els canvis en el repartiment estacional de la precipitació mitjana ja observats a l’Espanya peninsular, l’escalfament de l’aire i de les aigües de la Mediterrània reforcen la hipòtesi d’un calendari de les precipitacions torrencials a Catalunya estès al llarg de tot l’any, com exemplifica el temporal Gloria, al cor de l’hivern, tot i que la tardor seguirà sent l’estació per excel·lència dels episodis pluviomè-trics més intensos.
6. La coordinació entre les institucions amb competències legals en meteorologia a Catalunya, l’SMC i l’AEMET, hauria de ser plena, optimitzant els recursos tècnics i tecnològics (per exemple, estacions meteorològiques automàtiques i radars), tot i evitant duplicitats; unificant els nivells d’alerta davant situacions meteorològiques de risc; afavorint l’intercanvi permanent de dades meteoro-lògiques; establint la gestió compartida d’algunes tasques, i adoptant encara
altres mesures. Tot això redundaria positivament en la seguretat de la població a la qual serveixen.
Bibliografia
Barriendos, M.; Ruiz-Bellet, J.L.; Tuset, J.; Mazón, J.; Balasch, J.C.; Pino, D., i Ayala, J.L. (2014). «The “Prediflood” database of historical floods in Cata-lonia (NE Iberian Peninsula) AD 1035-2013, and its potential applications in flood analysis». Hydrology and Earth System Sciences. Vol. 18, núm. 12, p. 4807-4823. Doi: 10.5194/hess-18-4807-2014.
Cramer, W.; Joel, G.; Fader, M.; Garrabou, J.; Gattuso, J-P.; Iglesias, A.; Lange, M.A.; Lionello, P.; Llasat, M.C.; Paz, S.; Peñuelas, J.; Snoussi, M.; Toreti, A.; Tsimplis, M.N., i Xoplaki, E. (2018). «Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean».
Na-ture Climate Change. Vol. 8, p. 972-980. Doi: 10.1038/s41558-018-0299-2.
IEC - Generalitat de Catalunya (2016). Tercer informe sobre el canvi climàtic
a Catalunya (coord. J. Martín-Vide). Barcelona, 624 p.
Martín-Vide, J.; Sánchez-Lorenzo, A.; López-Bustins, J. A.; Cordobilla, M. J.; García-Manuel, A., i Raso, J. M. (2008). «Torrential rainfall in northeast of the Iberian Peninsula: Synoptic patterns and WeMO influence». Advances
in Science and Research, Vol. 2, p. 99-105. Doi: 10.5194/asr-2-99-2008.
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-his-torica-catalunya: nota de premsa de l’SMC sobre el temporal Gloria [Con-sulta: 20 d’abril de 2020].
CANVI CLIMÀTIC I EPISODIS EXTREMS A CATALUNYA: CONTEXTUALITZACIÓ DEL
TEMPORAL GLORIA
Gabriel Borràs*
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Introducció
Abans de contextualitzar el temporal Gloria en el marc del canvi climàtic i els episodis extrems a Catalunya, cal delimitar què entenem per episodis extrems relacionats amb el clima. Tal com indica l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), el càlcul d’índexs climàtics és una eina útil per tal de caracteritzar el cli-ma, representar els patrons climàtics històrics i detectar-ne els canvis. Amb aquest objectiu l’OMM va impulsar el desenvolupament d’eines de detecció del canvi cli-màtic i de programari específic per al càlcul d’índexs que reflecteixin les millors estimacions de les tendències del clima arreu del món. Així, l’Expert Team on
Cli-mate Change Detection and Indices (ETCCDI) va definir i va formular un conjunt
d’índexs per a analitzar situacions climàtiques extremes seguint una metodologia idèntica a fi que els resultats es puguin analitzar globalment. El Servei Meteorolò-gic de Catalunya (SMC) publica cada any el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) i calcula i analitza 27 índexs de situacions climàtiques extremes sobre la base de les dades diàries de la temperatura de l’aire, tant màxima com mínima, i de la precipitació enregistrada en diversos punts d’observació ben distribuïts pel territori i que cobreixen el període 1950-2018 (https://www.meteo.cat/wpweb/cli-matologia/el-clima-ara/indexs-climatics/), prenent com a marc de referència el trentenni 1961-1990. Quina ha estat l’evolució d’aquests 27 índexs?
• Els índexs d’extrems càlids de temperatura, tant diürns com nocturns, pre-senten una tendència estadísticament significativa a tot el país. Augmenten el nombre de dies càlids, d’estiu i de calor, el nombre de nits tropicals i càlides, així com l’amplitud tèrmica anual i la durada de la ratxa càlida. D’altra banda, disminueixen els dies freds.
• Els índexs extrems associats a la precipitació mostren que la tendència no és uniforme a tot el territori, així com una manca de significació estadística en la majoria de les sèries analitzades.
• La magnitud de les tendències sol ser més gran per als índexs extrems que es donen durant la part càlida de l’any que no pas durant la part freda de l’any. • El sector nord-occidental del país és el que mostra un major nombre d’índexs
d’extrems, amb valors de tendència significatius estadísticament.
• La intensitat i durada de les sequeres ha anat augmentat durant els últims de-cennis en el conjunt de Catalunya. En canvi, els períodes humits són menys extensos i intensos, espacialment i temporal.
Aquesta constatació del BAIC 1950-2018 també és recollida al Tercer
informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (IEC i Generalitat de Catalunya,
2016): el nostre país participa plenament de la tendència subratllada en el IV Informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) que constatava, amb un grau de confiança molt elevat, un increment en tots els índexs relacionats amb l’augment tèrmic i una disminució en els relatius a dies o períodes freds a la Mediterrània (IPCC, 2013). En canvi, pel que fa als extrems de la precipitació, es fa més difícil constatar canvis apreciables i significatius, atesa la naturalesa de la variable i el clima mediterrani de la majoria del nostre país. En resum, el canvi climàtic i els episodis extrems a Catalunya es tradueixen en un augment de les temperatures màximes, les onades de calor, les nits tropicals, la durada de les ratxes càlides i de les sequeres, mentre que hi ha més incertesa sobre els extrems de precipitació.
I què diuen les projeccions climàtiques futures sobre aquests índexs? Cal reme-tre’s al projecte ESCAT 2011-2012 (Generació d’escenaris amb alta resolució a
Ca-talunya durant el segle XXI), desenvolupat a través d’un conveni de col·laboració
entre l’SMC i el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de
Supercom-putación (BSC-CNS) per a l’ús de l’ordinador Mare Nostrum (Servei
Meteorolò-gic de Catalunya i Barcelona Supercomputing Center, 2012). L’ESCAT 2011-2012 obeïa a la petició formal que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) feu a l’SMC per tal d’obtenir projeccions climàtiques a Catalunya amb alta resolució en el marc de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, Horitzó 2013-2020 (Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 2012). Els resultats obtinguts, dit sia en po-ques paraules, assenyalen i subratllen un increment dels índexs climàtics referents a la temperatura i, alhora, una indeterminació en els extrems de precipitació. Des-taquem aquí els principals:
• Augment significatiu i robust de la temperatura mitjana anual a Catalunya du-rant el període 2001-2050 respecte de 1971-2000, amb una tendència mitjana
d’entre +0,8 °C i +1,8 °C. A més, l’increment de temperatura seria més impor-tant en el període 2031-2050 que en el període 2011-2030.
• Es projecta un augment del nombre de nits tropicals (dies amb temperatura mínima superior a 20 °C) durant el període 2001-2050, que podria arribar a ser un 7% superior al nombre mitjà del període 1971-2000.
• Les tendències projectades per a la precipitació mitjana anual presenten més incerteses, i depenen força de la simulació considerada i de la zona geogràfica. El rang de variació més probable és d’entre –10% i +5%.
• Malgrat la incertesa en aquesta variable, es pot dir que la precipitació mitja-na anual tendeix a disminuir a gran part del territori, especialment al Pirineu Occidental, si bé al litoral podria arribar a augmentar, sobretot al litoral nord. Un resultat substancial en relació amb el temporal Gloria és la projecció per al conjunt de Catalunya d’un augment en la probabilitat d’ocurrència d’episodis de precipitació extrema (superior als 200 mm en 24 hores), malgrat que aquesta probabilitat continuaria essent baixa (Fig. 1).
Figura 1. Funció Densitat de Probabilitat (FDP) de la precipitació màxima diària mensual en l’horitzó 2011-2050 respecte al període de referència 1971-2000 (colors verds) (d’ESCAT 2011-2012).
La vulnerabilitat
Segons l’IPCC, la vulnerabilitat d’un territori, d’un ecosistema o d’un sector socioeconòmic es manifesta com la sensibilitat d’aquest territori, ecosistema i/o sector vers un esdeveniment climàtic en funció del grau d’exposició. L’impacte final, però, no depèn només de la sensibilitat i del grau d’exposició, sinó també de la capacitat adaptativa, element decisiu per a fer-los menys vulnerables (Taula 1).
(Sensibilitat x Exposició) - Capacitat adaptativa
Sensibilitat Exposició Capacitat adaptativa
Edat de la població afectada per l’esdeveniment climàtic
Salut física i salut mental de la població afectada per l’esdeveniment climàtic Dels productes i serveis afectats per l’esdeveniment climàtic
De les infraestructures afectades per l’esdeveniment climàtic
Connectivitat i robustesa de l’ecosistema afectat per l’esdeveniment climàtic
Sensibilitat Exposició Capacitat adaptativa
Localització de la població en zones inundables, de muntanya, illes urbanes Qualitat dels materials i de la construcció dels habitatges
Espècies més exposades a zones d’impactes previsibles
Sensibilitat Exposició Capacitat adaptativa
Accés a la millor informació disponible
Accés a la cobertura d’un sistema d’assegurances Flexibilitat del sistema i/o sector als canvis Possibilitat de migració de les espècies afectades Recursos en la investigació en adaptació
Taula 1. Definició de vulnerabilitat i factors que incideixen en la vulnerabilitat dels territoris, els ecosistemes i els sectors socioeconòmics (d’ESCACC 2013-2020).
Resta clar, en conseqüència, que els impactes del temporal Gloria —un fenomen de llevantada recurrent a Catalunya— han estat més o menys greus en funció de la nostra vulnerabilitat, és a dir, del nostre grau d’exposició, de la nostra sensibilitat i de la nostra capacitat adaptativa. A més sensibilitat i exposició, més vulnerabilitat per a una mateixa capacitat adaptativa. Això explicaria, per exemple, els estralls en indrets del delta de l’Ebre en comparació amb el Baix Llobregat. I quan parlem d’estralls ens referim a l’avaluació de danys que els municipis i/o d’altres administracions han dut a terme sobre la base de les destrosses provocades
pel temporal sobre, majoritàriament, equipaments i infraestructures públiques, si bé n’hi ha que han fet una estimació de danys a propietats privades (cases, camps de conreu, i altres). Efectivament, i segons els informes d’avaluació de danys realitzats per l’Ajuntament de Deltebre i pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’import dels estralls ha estat d’11.494.103 € i de 13.513.782 €, respectivament. Quin territori és més vulnerable als impactes del Gloria? El de Deltebre, amb només 11.500 habitants i 107 km2, o la comarca del Baix Llobregat, amb més de
800.000 habitants i 486 km2? La resposta és evident.
El canvi climàtic ha agreujat els impactes del Gloria?
L’OCCC ha estat coordinador del projecte Life MEDACC (Mediterranean
Adaptation to Climate Change), centrat en l’adaptació dels sistemes agroforestals i
de gestió de l’aigua en tres conques catalanes (Muga, Segre i Ter) (http://medacc-life.eu/ca). El projecte, de cinc anys de durada (juny 2013 - juny 2018), ha constatat que «el canvi climàtic és una realitat contrastada sense cap mena de dubte, i no fa sinó incrementar encara més la pressió ja existent sobre els territoris, els sistemes agroforestals i la gestió de l’aigua. Així, els impactes del canvi climàtic a la Muga, al Segre i al Ter incrementen el nivell de vulnerabilitat actual a totes tres conques. La reducció de cabals circulants en el darrer sexenni i les projeccions dels escenaris futurs conclouen en una evident reducció en la disponibilitat d’aigua per als ecosistemes i les activitats humanes que en depenen». Cal remarcar la primera frase del text entrecomillat, ja que és essencial entendre que llevat de l’acceleració de l’increment del nivell del mar, els impactes del canvi climàtic sobre els territoris, els ecosistemes i els sectors socioeconòmics no fan sinó aprofundir, subratllar i tensar problemàtiques existents des de fa decennis i no resoltes. El canvi climàtic esdevé, doncs, un factor més de pressió en un món sotmès a una explotació de recursos naturals (sòl, aigua, aire) i a uns desequilibris socials i econòmics característics de la nostra civilització. Aquesta constatació comporta la resposta a la pregunta que encapçala aquest apartat: no, el canvi climàtic no ha agreujat els impactes del Gloria encara que el 99% dels titulars dels mitjans de comunicació ho afirmin. Sort n’hi ha que institucions com l’SMC posen les coses al seu lloc: segons la nota de premsa publicada en data 24 de gener titulada Balanç d’una llevantada històrica a Catalunya (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-historica-catalunya), l’SMC afirma que «entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 s’ha produït un temporal de llevant totalment extraordinari a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de fins a 500 mm, 150 cm de neu nova als cims del Ripollès [...] per trobar una distribució semblant de precipitació cal retrocedir fins a la primera meitat del segle xx. Concretament, del 15 al 20 de desembre de 1932 també es van superar els 400 mm de precipitació a l’àrea del Montseny,
interior de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’est del Ripollès. Viladrau, Susqueda, Olot, Besalú i Oix van superar 500 mm, amb un registre de 522 mm a Olot. Curiosament, també va ser a ple hivern». Sí que qualifica d’extraordinari i sense precedents el temporal marítim al litoral central i a la Costa Daurada. Però no fou extraordinària —qualifico jo— la torderada provocada pel Gloria, amb uns cabals corresponents a un període de retorn de cinquanta anys.
Ara bé, què hi té a veure, doncs, l’alarma sobre el canvi climàtic? És clar que hi té a veure, per dues raons: a) perquè, com ha estat comentat a la introducció, les projeccions assenyalen que la probabilitat de precipitacions extremes superiors a 200 mm en 24 hores augmenta respecte el període de referència, unes precipitacions que en arribar a mar a través de les conques hidrogràfiques trobaran dificultats per a desguassar com a conseqüència de l’increment del nivell de la columna d’aigua (fins a 60-80 cm a finals de segle respecte la cota actual); b) perquè, malauradament, el nostre grau de sensibilitat i d’exposició no fan sinó augmentar dia rere dia amb l’ocupació de les planes fluvials, la construcció d’infraestructures en platges i zones costaneres i la impermeabilització de sòls, entre d’altres, i interpretant la capacitat adaptativa com una reacció als danys i no pas com una prevenció per a evitar-los. Uns danys previsibles atès que urbanitzar sistemes naturals dinàmics com són les planes d’inundació o les platges tot i ignorant, precisament, la naturalesa dinàmica d’aquests sistemes, és llençar els diners. En voleu un exemple recent arran del
Gloria? Ho és la inversió per part d’una empresa salinera per a recuperar la barra
del Trabucador a fi de poder accedir a les salines de la Trinitat de la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, amb una actuació que ha durat dues setmanes (https:// www.setmanarilebre.cat/noticia/112818/la-reconstruccio-provisional-de-la-barra-del-trabucador-no-resisteix-lonatge-mari-i-es-tor). La paradoxa esdevé quan, degut a un sistema econòmic que tot ho mesura en termes de Producte Interior Brut (PIB), la reparació d’aquests danys provoca un increment d’aquest PIB: noves infraestructures, noves concessions, més compra de materials, més contractacions laborals i més llocs de treball. Si som capaços d’entendre que el canvi climàtic és una conseqüència més de la nostra manera de créixer i explotar el planeta, la solució ha de passar per fer-ho d’una manera diferent. I per mesurar la qualitat de vida amb un paràmetre diferent al del PIB, probablement.
Conclusions
El model de creixement i de planificació territorial ha incrementat el nostre grau d’exposició als episodis extrems i, per tant, la nostra vulnerabilitat. El temporal
Gloria és un exemple del tipus de situacions que, d’acord amb les projeccions
climàtiques, podrien augmentar en intensitat. Cal repensar què entenem per creixement i què entenem per planificació.
Bibliografia
IEC - Generalitat de Catalunya (2016). Tercer informe sobre el canvi climàtic
a Catalunya (coord. J. Martín-Vide). Barcelona, 624 p.
IPCC (2013). «Climate Change 2013: The Physical Science Basis». A: Stocker, T.F.; Qin, D.; Plattner, G.-K.; Tignor, M.; Allen, S.K.; Boschung, J.; Nauels, A.; Xia, Y.; Bex, V., i Midgley, P.M. (eds.): Contribution of Working
Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press, Regne Unit i
Nova York, EUA, 1535 p.
Oficina Catalana del Canvi Climàtic (2012). Estratègia Catalana d’Adaptació
al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC). Secretaria de Medi Ambient i
Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 188 p.
Servei Meteorològic de Catalunya - Barcelona Supercomputing Center (2012). Projecte ESCAT, Generació d’escenaris climàtics amb alta resolució per
a Catalunya. Resum executiu, 10 p.
http://medacc-life.eu/ca: pàgina web del projecte MEDACC (Mediterranean
Adaptation to Climate Change) [Consulta: 20 d’abril de 2020].
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/381914/balanc-una-llevantada-historica-catalunya: nota de premsa de l’SMC sobre el temporal Gloria [Consulta: 20 d’abril de 2020].
https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-ara/indexs-climatics/: pàgina web des d’on es pot descarregar el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya [Consulta: 20 d’abril de 2020]. https://www.setmanarilebre.cat/noticia/112818/la-reconstruccio-provisional-de-la-barra-del-trabucador-no-resisteix-lonatge-mari-i-es-tor: notícia del
Setmanari l’Ebre sobre la reconstrucció de la barra del Trabucador, al delta
Les conseqüències:
de les conques
fluvials als fons
marins
ELS EFECTES DEL TEMPORAL
GLORIA EN EL TERRITORI:
DINÀMICA FLUVIAL, LITORAL I DE VESSANT
Marta González, Jordi Pinyol, Maria Jesús Micheo, Rosa Carles, Eulàlia Pi, Miquel Vilà i Antoni Roca*
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Introducció
Els principals riscos geològics que afecten el territori català són les inundacions, tant fluvials com litorals, les esllavissades, els despreniments, els fluxos torrencials, els esfondraments i les allaus, generats per la geodinàmica externa; i els terratrèmols, generats per la geodinàmica interna. La distribució geogràfica i temporal de les diferents tipologies no és homogènia en tot el territori, i està relacionada amb els factors que condicionen les diverses dinàmiques. La distribució dels seus impactes tampoc ho és i depèn dels elements en risc, de la seva vulnerabilitat i de la seva exposició. L’objectiu d’aquest capítol és presentar una síntesi dels treballs realitzats a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en l’àmbit de la geologia arran del temporal Gloria, que va afectar Catalunya entre els dies 19 i 23 de gener de 2020, amb l’objectiu de mostrar els efectes que han generat les dinàmiques fluvial, litoral i de vessant (González et al., 2020).
Distribució i impacte dels riscos geològics a Catalunya
Des del punt de vista dels riscos geològics, dos dels trets característics del temporal Gloria han estat, d’una banda, la simultaneïtat de les dinàmiques (fluvial, litoral i de vessant) que han tingut lloc i, de l’altra, la seva afectació a tot el territori català. Per tal de situar el temporal en el context històric, a continuació s’esmenten alguns dels fenòmens geològics relacionats amb les dinàmiques citades que més impactes han produït en el passat, tant socials com econòmics.
* E-mails dels autors pel mateix ordre en què se citen: [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]
Les inundacions fluvials poden afectar tot el territori, però destaquen especialment en dues àrees: els Pirineus, i el litoral i prelitoral. Durant el segle xx les més importants, pel seu efecte destructor, han estat les produïdes per les pluges d’octubre de 1907, que van afectar principalment les conques de l’Ebre i del Segre; les d’octubre de 1937, el vessant sud dels Pirineus; les d’octubre de 1940, les conques del Ter i del Fluvià (SGC, 1990); les de setembre de 1962, les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme; les de setembre de 1971, el curs baix del riu Llobregat; les de novembre de 1982 també van afectar les comarques pirinenques (SGC, 1983); i les de 1994, el Francolí. Recentment, i amb un abast més local, destaquem pel seu impacte en pèrdues humanes el desbordament del riu Sió al seu pas pel municipi d’Agramunt el novembre de 2015, i la darrera abans de l’episodi Gloria, la del riu Francolí, l’octubre de 2019.
A la franja litoral, els fenòmens que més incidència tenen són les inundacions litorals causades per temporals de mar, sovint associats amb modificacions de la línia de la costa. Al llarg de la història s’han documentat molts temporals que han produït danys materials greus a la costa catalana, però destaquem per la seva incidència a tota la costa el temporal de Sant Esteve, el desembre de 2008, i la gregalada de gener de 2017 (ICGC, 2017). Més recentment, l’ICGC ha generat ortoimatges per a documentar els temporals de març de 2018 (Badalona - cap de Creus) i de febrer (tot el litoral), abril (l’Ampolla-Roses), octubre (Cambrils-Sitges i Badalona-Sant Pere Pescador) i desembre (Castelldefels-Roses i delta de l’Ebre - el Vendrell) de 2019, disponibles al visor de costa (ICGC, 2020).
Els moviments de vessant es produeixen generalment en àrees de muntanya, principalment en cingleres i vessants amb pendents forts, quan la pluviometria és elevada i les litologies són susceptibles de remobilitzar-se. Una de les esllavissades més conegudes, descrita en fonts documentals històriques, és va produir el 1881 a Puigcercós (Tremp, Pallars Jussà). El poble es va abandonar pel perill que l’amenaçava i es va reconstruir en una nova ubicació, on es troba actualment (Corsini, 1881). De vegades, coincidint amb crescudes de rius i torrents, es poden desencadenar processos d’erosió i desestabilització de vessants que donen lloc a despreniments, esllavissades i corrents d’arrossegalls. Som exemples d’aquesta mena d’episodis els que van afectar els Pirineus els anys 1907, 1937 i 1982; i, més recentment, el que va afectar la Vall d’Aran i la capçalera de la Noguera Pallaresa el 2013 (Oller et al., 2013). Però, en molts llocs del territori, la problemàtica relacionada amb els moviments de vessant s’ha fet palesa coincidint amb l’increment de l’ocupació del territori, inclosa la seva urbanització. Per il·lustrar l’extensió geogràfica de la problemàtica, a la figura 1 es mostra el catàleg de moviments de vessant documentats al Sistema d’Informació de Riscos Geològics (SIRG), que gestiona l’ICGC en el marc de les seves funcions (González et al., 2017).
Figura 1. Catàleg de moviments de vessant del Sistema d’Informació de Riscos Geològics (SIRG) de Catalunya.
El temporal Gloria: els efectes de les dinàmiques fluvials, litorals i de vessant
Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 es va produir un temporal conegut com a Gloria, classificat com a excepcional a Catalunya, no tan sols per la multiplicitat de fenòmens que es van succeir de manera simultània (vent, pluja, neu i onatge), sinó per la seva extensió, ja que afectà tot el territori català. Martín-Vide1 ho descriu amb claredat en la seva contribució en aquest mateix volum.
A Catalunya, el temporal va provocar la mort de quatre persones i nombrosos danys materials, el cost de reparació dels quals és molt elevat. Encara és aviat per establir una xifra definitiva de les pèrdues econòmiques provocades pel Gloria, les
1. Vegeu Javier Martín-Vide, «Precipitacions torrencials a Catalunya: el temporal
quals segons diferents estimacions publicades, ascendeixen a més de 500 milions d’euros (OCCC, 2020). En aquest import se li haurien d’afegir altres costos com, per exemple, els ocasionats per l’aturada de l’activitat de la població deguda a diferents causes, com ara la limitació de la mobilitat, tant per al transport públic com per al privat, la suspensió de l’activitat dels centres educatius i del transport escolar, el desallotjament d’habitatges i el confinament de part de la població, i la suspensió de qualsevol tipus d’activitats a l’aire lliure, entre d’altres.
Inventari dels efectes del temporal
Des del punt de vista geològic, els processos geomorfològics han estat significatius en extensió i magnitud i, en conseqüència, les seves afectacions també. En aquest context, l’ICGC, en el marc dels treballs que realitza per a estudiar i avaluar els riscos geològics i altres riscos associats, i també pel que fa a la seva previsió, prevenció i mitigació, en el marc de les seves funcions (Llei 2/2014 de creació de l’ICGC) ha realitzat una sèrie de tasques dirigides a: a) donar una visió global de l’abast del temporal, en elaborar un inventari geomorfològic que documenta els fenòmens geològics associats a les diferents dinàmiques que s’han produït; i b) il·lustrar els efectes dels fenòmens a escala de detall mitjançant la identificació sobre el terreny. Degut a l’extensió de l’episodi, però, no es van poder visitar totes les zones afectades.
L’inventari s’ha realitzat utilitzant diferents fonts d’informació. D’una banda, s’ha recopilat i analitzat la informació publicada en premsa i xarxes socials i també la difosa per consells comarcals, diputacions, ajuntaments i altres organismes i entitats, tant públics com privats. De l’altra, s’ha efectuat la fotointerpretació de les ortoimatges dels vols fotogramètrics realitzats per l’ICGC entre el 23 i el 28 de gener.2 Finalment, amb l’objectiu de tenir una visió a escala més detallada, s’han
identificat sobre el terreny els efectes del temporal pel que fa als moviments de vessant més significatius i als trams baixos dels cursos fluvials del Ter i la Tordera.3
De l’anàlisi de les dades inventariades s’estima que el 40% (389) dels municipis catalans han estat afectats en major o menor grau, i que totes les comarques també han estat afectades d’alguna manera. La comarca amb més municipis afectats ha estat el Vallès Oriental, amb 30 municipis (Fig. 2).
Els danys s’han produït principalment pel sobreeiximent de rius, torrents i rieres, i pels processos d’erosió i transport als seus marges; per la variació de la línia de la costa, amb erosió, transvasament i acumulació de sorres a les platges,
2. Vegeu Antonio Magariños i Julià Talaya, «La mesura del territori: la geoinformació com a element essencial», en aquest volum.
3. Vegeu Narcís Prat et al., «Alteració de l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials per efecte de les crescudes: el que ens ensenyen la Tordera i el Ter», en aquest volum.
també a les goles fluvials i les bocanes dels ports; per la inundació marina;4 pel
transport de sediments i d’objectes flotants, tant als cursos fluvials com al litoral; i pels moviments de vessant. Les afectacions s’han produït en àrees urbanes, industrials, forestals, agrícoles, al medi natural i en infraestructures crítiques com ara la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària, entre altres. A la figura 3 es mostra l’abast del temporal i l’inventari dels efectes geomorfològics i antròpics recollits.
Figura 2. Comarques amb més de 10 municipis afectats pel temporal Gloria.
Efectes de la dinàmica de vessant
La dinàmica de vessant engloba tots els processos que degraden les roques i els sòls de la superfície del terreny i que, juntament amb l’acció de la gravetat, provoquen desestabilitzacions com ara esllavissades, despreniments, fluxos de terres i corrents d’arrossegalls.
L’inventari de moviments de vessant que s’ha elaborat recull 352 fenòmens (Taula 1). Les esllavissades són el fenomen documentat més freqüent (71%), amb esdeveniments inventariats en 35 comarques. La comarca amb més fenòmens identificats ha estat el Vallès Oriental, amb 77 (22%), seguida de la Selva i Osona, amb 48 (13,5%) i 31 (9%), respectivament. Fenomen Nombre % Esllavissada 249 71 Despreniment 76 21,5 Corrent d’arrossegalls 4 1 Altres 23 6,5
Taula 1. Tipologia dels moviments de vessant inventariats provocats pel Gloria.
4. Vegeu José A. Jiménez, «Dinàmica litoral, efectes dels temporals i comportament de les platges», en aquest volum.
Figura 3. Efectes del temporal Gloria sobre el territori. En vermell, els municipis on s’ha identificat algun tipus d’afectació. En negre, l’inventari geomorfològic de les dinàmiques fluvial, litoral i de vessant.
De tots els fenòmens inventariats, l’11% s’ha produït en vessants naturals, sense antropització (Fig. 4). La resta ha tingut lloc en indrets on el perfil topogràfic del terreny havia estat modificat prèviament per l’activitat humana, principalment per la construcció de talussos per a vials de carrers, carreteres, vies de tren i altres indrets ara afectats pels moviments de vessant desfermats pel Gloria. En molts d’aquests llocs ja s’havien aplicat mesures de mitigació prèvies, com ara murs de contenció, barreres dinàmiques, xarxes de triple torsió, ancoratges o reparació d’esquerdes en carreteres (Fig. 5).
a b
Figura 4. (a) Despreniment proper al torrent de les Grutes, a Montserrat. (b) Despreniment a la muntanya del Calvari, a Cabacés, Priorat.
a b
Figura 5. (a) Esllavissada a la BV-5301, punt quilomètric 25+060 al Brull, Vallès Oriental, extreta de Google Maps en data 26 de juliol de 2018. (b) Fotografia del mateix indret de data 28 de gener de 2020.
Efectes de la dinàmica fluvial
El temporal també va generar crescudes de molts cursos fluvials d’arreu del territori, essent els més afectats la Tordera, el Ter, el Fluvià, l’Onyar, el Besòs, el Llobregat, el Ges, el Daró, el Sió, el Corb, l’Ondara, el Congost, el Manol, la Muga, el Riudaura, el Llierca i el Gurn, les rieres d’Osor i Major i el torrent de Crespià. Alguns van estar a punt de desbordar-se, com l’Onyar al seu pas per la ciutat de Girona. El desbordament d’altres, com el Ter, el Fluvià o la Tordera, va obligar a prendre mesures preventives, com ara desallotjaments d’habitatges i confinaments de ciutadans. Alguns desbordaments es van produir com a conseqüència de l’obertura de les comportes de les preses situades riu amunt. És el cas del tram baix del Ter, que va sobreeixir a causa de l’obertura de les comportes de la presa del Pasteral.
Per tenir-ne una visió més detallada, hom ha efectuat una cartografia a escala 1:5000 dels efectes geomorfològics i antròpics dels canvis associats a la dinàmica fluvial en dos dels sectors més afectats del NE de Catalunya: els trams baixos de
la Tordera i del Ter. Els elements que s’han cartografiat han estat els llits fluvials funcionals durant l’avinguda, la plana al·luvial activa, els escarpaments d’erosió dels marges fluvials, les línies de direcció de flux, les àrees d’acumulacions de sediments i les barres de desembocadura. A més, s’hi han afegit trencaments de motes i danys a les infraestructures.
Els danys a les infraestructures i al territori han estat múltiples, incloent-hi trencaments de ponts, afectacions a línies fèrries, carreteres i xarxes de col·lectors, i inundacions de carrers i immobles, i també trencament de motes de rius, negaments de camps de cultiu i arrencament d’arbres per la força de l’aigua, entre d’altres. A grans trets, els efectes associats a la dinàmica fluvial s’han produït a conseqüència de la inundació, l’erosió dels marges de la llera i l’acumulació de sediments i objectes flotants (Fig. 6).
a b
Figura 6. (a) Restes (pilars i part del ferm) del pont ferroviari de la línia 1 que creua la Tordera entre Malgrat de Mar i Blanes. (b) Soscavament de l’escullera del marge dret de la Tordera a Sant Cebrià de Fogars, a la Selva.
Efectes de la dinàmica litoral
Al litoral, el temporal ha afectat tota la franja costanera amb més o menys intensitat. Els danys a les infraestructures han estat múltiples: passejos marítims descalçats; esfondraments i trencament de canonades; afectacions a esculleres, mobiliari urbà, ponts, serveis de platja, locals de restauració, equipaments turístics, camins de ronda i ports esportius; avaries a les xarxes d’aigua i d’enllumenat; destrosses de conreus de mol·luscs; erosió del fons marí; i conreus inundats i plens de sorra, entre altres perjudicis.
A grans trets, els efectes geomorfològics que s’han produït han estat la variació de la línia de costa, amb sostracció de sorres en unes platges i acumulació en d’altres, i també a les desembocadures dels cursos fluvials i als ports; la inundació marina, i el transport de grans volums de sediments i objectes flotants (Figs. 7 i 8).
a b
Figura 7. Imatges aèries de la desembocadura de la Tordera, (a) el 7 de desembre de 2019 i (b) el 27 de gener de 2020, just després del Gloria. S’observa la formació d’una barra de sorra emergida davant la gola del riu, i l’extensa ploma marronosa d’aigües carregades de sediment en suspensió (d’ICGC, 2020).
a b
Figura 8. Imatges aèries del port esportiu del Masnou, (a) el 7 de desembre de 2019 i (b) el 27 de gener de 2020, just després del Gloria. S’observa la formació d’una barra de sorra tancant la bocana del port i, per tant, inhabilitant-lo (d’ICGC, 2020).
Al delta de l’Ebre, el mar va arribar més de 3 km terra endins i va arrasar al voltant de 2.300 ha d’arrossars, que van quedar inundats i plens de sorra. L’onatge va destrossar la franja costanera de la desembocadura, sobretot a la zona de Deltebre i Riumar.5 La violència i l’embat de les onades ha colpejat amb severitat
les façanes litorals de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Alcanar. També el cultiu de bivalves (musclos i ostres) va quedar seriosament afectat a les badies del Fangar i dels Alfacs. El temporal va impedir la sortida dels vaixells de pesca del port fluvial de Deltebre pel moviment de les sorres. Tres persones van ser desallotjades 5. Vegeu Carles Ibáñez, «El delta de l’Ebre, un ecosistema amenaçat: causes i solucions», en aquest volum.
a Deltebre i més de 1.000 veïns es van quedar sense llum a Horta de Sant Joan. La barra del Trabucador, l’única platja barrera existent a Catalunya, va patir diversos trencaments, que van fer que s’obrissin canals entre mar obert i la badia dels Alfacs. L’illa de Buda també va desaparèixer. Amb les imatges captades pel satèl·lit Sentinel 1 de l’ESA (el 9 i el 21 de gener), l’ICGC ha fet una estimació provisional de la superfície coberta per l’aigua. En concret, la superfície coberta per aigua el 9 de gener de 2020 era de 22.637 ha, mentre que el 21 de gener hi havia una superfície inundada addicional de 3.941 ha.
Consideracions finals
De l’extensa informació sintetitzada en aquest capítol es desprèn que una part molt important dels efectes del temporal Gloria han estan associats a processos geològics. L’anàlisi del conjunt d’informació indica que la dinàmica fluvial, litoral i de vessant associada al temporal Gloria ha causat danys significatius en el 40% dels municipis de Catalunya, i s’estima que les pèrdues econòmiques són superiors als 500 milions d’euros.
Els efectes documentats han ocorregut en zones on la perillositat és coneguda o previsible. A grans trets:
• Una part molt important de les zones urbanes i de les infraestructures que s’han vist afectades per la inundació fluvial se situen en zones que ja apareixen com a inundables en diferents cartografies de perillositat.
• Abans del temporal Gloria, la franja litoral ja havia estat afectada per temporals ante-riors (desembre de 2008; gener de 2017; març de 2018; o febrer, octubre i desembre de 2019, entre d’altres). Hi ha infraestructures exposades que no estan dimensiona-des per fer front a la dinàmica litoral i potser el seu emplaçament no és sostenible. • Als vessants, gairebé el 90% dels moviments inventariats s’han desencadenat
en talussos antròpics. Això significa que aquests talussos no estaven preparats per a resistir les condicions associades a un temporal com el Gloria. En aquest sentit, convé remarcar que els talussos han d’estar ben dissenyats i han de tenir un manteniment adequat.
• Les quatre víctimes mortals que s’han produït a Catalunya no havien tingut en compte les recomanacions de Protecció Civil. Cal millorar l’educació, la forma-ció i la sensibilitzaforma-ció de la societat enfront dels riscos naturals.
Una de les eines principals per realitzar una correcta avaluació de la perillositat geològica és disposar d’un catàleg de fenòmens complet en el temps i en l’espai, que proporcioni informació sobre el tipus de fenomen, la seva situació i distribució geogràfica, i els mecanismes desencadenants, entre altres paràmetres. Per aquesta
raó, després d’un episodi com el Gloria, amb els efectes que ha produït sobre el territori, és fonamental la recollida de dades de forma sistemàtica. Aquesta informació és de gran utilitat per calibrar models hidràulics, validar els escenaris de perillositat actual i generar escenaris futurs, tenint en compte les previsions de canvi climàtic.6 I són fonamentals com a informació de base per plantejar noves
estratègies en la gestió dels riscos geològics.
En les últimes dècades s’han fet molts progressos tant en el coneixement de les dinàmiques dels diferents tipus de fenòmens geològics, com en el desenvolupament de les tecnologies per a l’obtenció de dades de qualitat mitjançant un seguit tècniques de teledetecció (LIDAR, fotogrametria, interferometria diferencial i altres) i en la implantació de sistemes d’alerta primerenca (Early Warning Systems, EWS). Però malgrat aquests progressos, actualment no és possible predir de manera exacta el dia, l’hora, el lloc o la intensitat de molts dels fenòmens naturals potencialment perillosos. A curt termini, les úniques estratègies possibles per reduir-ne els efectes són la prevenció, la mitigació i la preparació davant els episodis destructors.
Els moviments de vessant, les inundacions i els temporals de mar són fenòmens que s’aniran repetint de forma recurrent. El coneixement i l’avaluació de la seva perillositat són eines bàsiques per a la seva prevenció, per a la implementació de mesures correctores adients i per a elaborar normatives i regulacions que permetin realitzar una correcta planificació del territori. Cal insistir en la implementació de polítiques de planificació territorial i urbanística efectives, en les quals les condicions i els processos geològics es tinguin en compte.
Agraïments
Aquest treball no hauria estat possible sense la col·laboració del Cos d’Agents Rurals (CAR) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i el suport de la Subdirecció de Geologia Regional i Geofísica, així com de les àrees d’Observació de la Terra, de Geodèsia, d’Innovació i Estratègia Digital, i de Serveis, Sistemes i Tecnologies de la Informació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Bibliografia
Corsini, L. (1881). «Sobre los hundimientos ocurridos en Puigcercós». Revista de
Obras Públicas. Vol. 29, núm. I (11), p. 126-129.
6. Vegeu Gabriel Borràs, «Canvi climàtic i episodis extrems a Catalunya: contextualització del temporal Gloria», en aquest volum.
