LOS MOROS CONTRAPUNTÀTS

80 0 8

LOS MOROS CONTRAPUNTÀTS

PESSA EN UN AOTE Y EN PROSA

Freix: UWA. ^pesseta.

López,Editor—LlibreriaEspanola,

Rambla

del Mitj\

núm, 20

18

93 .

O T ^JÍL

^31.

0 ^C3- O

de algunas delas obrasque sehallanen venta en laLibreriaEspanola de

I-iOFHiZ,

^editor. Rambladel Centro,número20. Barcelona, l'TAS.

ünadulterioenjuiciooral.—(Meditaciones.)Textode Alberto Llanas, dibujos deApe-

les Mesties,i tomo en ló.^

...

0*50

Cuentosdeldia.

—

Por VenturaRuiz Aguilera,itomoen8.^ . 1*00 Algo.—Colecciónde poesías de D.Joaquín

M

^a Bartrina, 5.' edición magníficaméntè

ilustradaporJ.L.Pellicer.Unelegantetomoen8." y@o

Elalmaaldiablo.

—

^(Novelaspolíiicas). Obraoriginal escritaporA,Z,itomoen8.' . a'oo Espanatalcuales,por ValeniínAlmirall,i cuadernoen 4." l'oo Discursosparlamentarios de Castelar pronunciados enelperíodoleglslativode 1876 à

1877,^'tomoen8.*conelretratodelautor _i*'oo

Unpunadode^chistes,por Alberto Llanas,con dibujos deApelesMestres,itomoen8.' 2*00 Parísà sangrey^fuegolJornadas de laComune, obraescritapor Luís Carreras,ito-

mo en 4.° x'25

Procesos delaC:munedeParís, interesantísima obraplagadade liminasyretratos, a

tomos en 4. 3*00

AbrahamLincoln, su juveniudy^{suvidapolítica} Historia delaabolícíón delaesclavi-

tud delos EstadosUnidos, 1 tomoen 8.' i^oj

ElVolapük.

—

Novísimagramàtica de lalengua mercantil universal, icuaderno en4^' l'oo Vocabulario Espanol Volapük y Volapük^Espaiiolconmisde 5,000 voces,itomoen8.^ 2*00 Barcelona enla mano.

—

Guiadel vjajero, lamis completa para conocerfàcilniente

cuanto encierralacapitaly^susalrededores,adornada con làmmas ypianos,itomoen

8." tela , 3*50

Làmina delaRepiíblica, de grantamanoperfectamente iluminada, dibujo preciosodel malogradopintorD.TomàsPadró, pròpia para loscasinosycentrospoliticosf^emo-

cràticos.Mide80 centímetros dealtopor 57 deancho 5'00

Flor deundia. Novela basadaeneldiamade sumismo titulo,porD. M.Aiigelón.

adornada con8lóminassueltas y una preciosísima cubiertaalcromo,itomoen8."

mayor 3'00

Espinas de unaflor, segunda parte deFlordeundia.Novela basadaeneldramade sumismo tiiulo,pordonM.Angelon,adornadacon8làminasy unapreciosísima cu-

bierta alcromo,i tomoen 8 mayor

...

3*00

VíctorHugo:Unlibro desus obras,compaginado por R. P.I.,1tomoen8." . . . a'·oo EI cantardel Romero,leyenda enverso,por JoséZorrilla,ilomoen8.^ 3*00 ViajesdeGulliver à lospaíses remotos,ilustradoscon16làminas deGómezSoler,1to-

mo en 4.° 1^00

Las Nacionalidades,porF Píy^{Margall, i}tomoen^{8.<^} ^''oo Garibaldi.

—

Memoriasautobiogràficas, 2 tomosen8. ^• , , ç'oo LossecretosdelaConfesión, por elpresbíteroConstancioMiralta,xtomoen8.^ . 2*00 ElSacramentoespúreo,críticaseveradelmatrimonio canónico, por Constancio Miral-

ta, 1tomo en8.**

..."

2^00

Poseídosdeldemonio, por Demófilo,i tomoen^{8.*^} , 2^00,

^atallas dellibrepensamiento,por Demófilo,itomoen8." 1*50 ElPapa ylosPeregrmos,deMarsigli,itomoen8.<^ l'oo Maria delosAngeles.

—

^Novelade José Navarrete, itomoen8" 4^00 Tartarinen losAlpes, de A. Daudet, traducida por Blasco, edición delujoespléndida-

mente ilustrada,1 tomoen 4.® . . . 5^00

Gotas deCoííac.

—

Cuentos desobremesa picarescos. Edición delujo ilustrada,itomo

en4 , 3'oo

La novela deUrbesierva.

—

^{(Narraciones). Edición ilustrada, i}tomoen8." . . * . 2*00

De Kristianíaà Tuggurt,impresiones deunviajeporNoruega:Suècia,Finlàndia,Ru- sia,Alemania,Holanda, Inglaierra,Francia,Mònaco,ArgeliayDesierto de Sabara.

Ediciónilustradacon8preciosas làminas,itomoen4." 4^00 El Consultor.Manualteóricoy^{practicodelfabricante}de Jabones, porF CandialMar-

tínez, I tomoen 4.<^

...

10*00

La Menegilda. Criada deserviciodela GranVia.

—

Canciòn ilustradapor R. Miró,

I tomoenló.^ 0*50

Saiomé.Pequenatragèdiavulgar,obrapòstumadeM. Fernàndez y^Gonzàlez,itomo^{8." 1*00}

Clarin ysusfolletos,por García Rey, 1 tomoen8.^ l'oo

Obrasdelosreputadosautores espaholes: Pérez Galdós—Pereda—Castelar—Alar- cón

—

Valera

—

Pardo Bazàn

—

PilarSinués

—

P^lacio^-Picón

—

^Valdés

—

^Clarin

—

Barrio nuevo

—

Trueba

—

^Frontaura

—

^{FernànCaballero,etc,etc.}

Obras deautores extranjerosimportantes: Julio Verne

—

Daudet

—

FeuiUei— Belot—

Zola

—

Montepin

—

^Amicis

—

Dumas,padre é hijo

—

Kock,padreé hijo

—

MayneRei^l

—

Aymard,etc,etc.Tenemostodas lasexpresadas obras de los autores nacionales y extranjeroscitados,àladisposición delossenoreslibrerosycorresponsales.

Guia deEspana y ^{Portugal, por Eduardo Toda,}

—

Con unmapade laPeDÍnsula y pianosdelasprincipalesciudades.

—

Un tomo^8."mayor, encuadernadoenttla . . . lo^oo Nuestrosmilitares, por Fradera. Colección detipos. Fórma un cuadeinocon 24 làmi-

nasalcromo ^1*50

ORIENTAL

LOS MOROS CONTRAPUNTATS

La

propietatd'impressió

y

venta de exemplars de aquesta obra, pertanyàlacasa editorial de López,

Hambla

delMitj,

número

20, LlibreriaEspanyola.

Losquivulganferrepresentaraquestapessa, podrànen- téndresab D. JoanMolas

y

^Casas, carrer del Hospital, nú- meros12y14, pissegón.

Ningú

podrà tradubir nirepresentar aquestapessasenge permisdelAutor.

À. López Robert, impresor.

—

CalledelCondedel Asalto, 63, interior.

—

^Barcelona.

EMILI VILANOVA

>OK>-<

LOS M020S CONT®AÍ>ÜNTATS

PESSA _{EN UN} ACTE

Y

EN PROSA

ESTRENADA EN LO TEATRO ROMEA

BARCELONA

LÓPEZ,Editoi-.—LlibreriaEspanyola, Rambladel Mitj, 20

1

S3S

PERSONATJES

ZORAYDA,

Sultana Sra.Parrenyo.

KALAMANDA,

Esclava negra yconíidenta. . . > Guerra.

Morosnobles ymilitars:

ÍMULEY-KALAFAT. ...

^Sr. Bonaplata.

(SIDI-BEN-KARAT..

...

^* Goula.

ÍmOHAMET-ALI-KATAS.. ^> Santaolaria.

EUNUCH-EL-KALET.

^» Pinós.

Mozosassistentsdels tresse7iyors:

MALIK-EL-KAMANDULAS. ...

^{> Capdevila.}

MAMET-KEFÉM.

, . > Fuentes.

ALÍ-EL-JULEP. ^{. >} Llanos.

Esclaus, negrespetitsy grans.

ACTB ^tJlTZCH

PalaudelaSultana, dreta del espectador; tenda de campanya, practi- cable àlaesquerra.Empitó balustrade alfondo, forillode jardí ó decoració enquehi hajanpalmeras.Paviment de cairóns.màrbre blanch y^negre.

ESCENA PRIMERA

Kamàndulas.

Quinagent

mes

ensopida ladepalacio.

No

^sé que hi fàtantas horas al

bany

laSultana.

{Guaytapelforat de laclau). Eraalrompre r albaque

havém

trucat; noshanrespost ja va, yencara esperàm; y^aixóque

som

^àmitj dia.

Me

sembla qu' es

una

etiqueta

un

poch massarigorosaferesperar set horasderaitx à tres personas que venen cansadas d'

un

Uarchcamí.

678158

ESCENA

^II

(SurtAlí-el-Julbpdelatenda acabantse deposarlojaique, arrosegantli

un pany

delturbantperdarrera),

Alí. Encara no hasortit la Princesa, tú, Malik- el-Kamàndulas?

Kamàndulas.

Ni sortiràtampoch. Desprésquevosaltresvos haveuanaté trencarloson, cansat detrucar ja

me

'nvenia

quan

haexità la finestra la esclava negra...

AL·i. Ja^laconech; aquella que té

un

llabis groi- xuts que sembla que hi duguitorcidos

y

^'1 nas àtallde peraaixafada.

Kamàndulas.

Totas lasde lasèvanació'Is hi tenenlonas estèsperlacara.

Alí. ;Quédeuhenpatirperestornudarlibrement!

Kamàndulas.

Yes,loturbanttepenjay^t'entrebancaràs...

{AU

arreglaloturbantapayantlocapcontra lapared).

...ylos big-otisque semblandoscurrons de donartinta. iQuinas bocasperinflar bots!

Alí. li haber dit alguna amoreta delas tèvas?

Kamàndulas.

jY donchs!

QueAlà

'tmillori lasfesomías,cara de llunafumada; ^que hiportas dolrigorós per algú delafamilia?^quet' van embotornar

laboca,hermosuradecatxumbo,ó esquetens sedàsalsllabis?

Alí. Digas que li has endressat

un

seguit dere- quiebros.

^Y

qué diula Princesa, cuan re- bràalsnostresamos?

Kamàndulas. Han

ditqu'eraal bany,

y

^{que sortiràluego} per pendre^'1missatge. Yes, ja hapassattot

lodemati.

No

séque hi fàtant temps enre- mull.

Alí. Esper entendrirselacarnadura. 0,

y

^després no'n fapocasdecerimonias.Pots contarque

quan

surt delaiguala tenend' aixugar ab Uensolsdeplomasd' oca.

Kamàndulas.

iQué deuhen ser tóvas! quinas pessigollasli

handefer! Fins tinch esgarrifansasde pen- sarhi. ;Aquellapelltanensatinada!

Alí.

(Com

si sentis esgarrifansas). Jo també 'n tinch;Sant March^ Santa Creu,SantaBàrba- rano 'mdeixeu.

Kamàndulas.

Luego, vingalacapsadelsperfams

y

^li

un

tan locos ab oli debergamota, lipintanlasun- glas abpasta derosas, los llabisabungüent de maduixas, los cabells los hi destrenen

y

'Is hisuavisan ab

pomada

de llirisque deu

fer

una

olor tot ella,tant estiuenca

y

^à la fresca...

Alí. Calla,borrango; que^'1 imaginarho no

més

ja

fem pecat

y

^{traició depensament alsnostres} amos.

Kamàndulas. Cap

traició: afigurat,sontres que solicitanà laPrincesa

y

^tant enamorats que s'hi fan malbéla salutdarrerad' ella. Donchs,nosal- tres també

podém

engrescanshi de lluny

y

admirar ab ^lo pensament lascircunstancias de la seva hermosura; _jy

som

dos

mes

per alabaria!....

Alí. jQuina hermosnra^ Malik! Sols Vimaginaria ja*m dona rodamentsde capque no poden serbons perlanaturalesa.

Kamàndulas.

;Qué

han

de ser bons!

un

perjudici declarat.

Matsínas qu' entranpe'Is ulls, que dibolei-

xen

ab enflaquiments

y

cremors perlapart de dinsalindividuo.

Alí. Sento lallevadela finestra. Calla, deuser la Princesa.Baixa ^'1capycloulos ullsque no tenimfacultatspormirartantahermosura.

Kamàndulas.

^Sí,esVeunuchHabbas-el-Kalet!....

ESCENA

III

{Surt

el-Kalet

dlafinestray diu dbsolemnitat)',

Kalet. Esclaus dels nobles

y

^{esforsats varons del} Mohgreb, los moltaltsy^{poderososSidi-ben-} Karat,lofilldelaVictoria.Mohamet-Ali-Ka-

tas, lodel bras fulminant. Muley-Kalafat^ V esterminador delsinfidels,ascolteu:

La

Prin- cesa

ma

senyora, raig* d'hermosura, encisa-

ment

de V amor, filla d*

una

Hurídelapri-

mera

tandaquefiuctuaentre núvolspèlcels de

Mahoma,

saluty bona^vistay ^{llarga^du-} rada de vida desitxa péls vostres amos

y

^se-

nyors.

Y

^acotau

mes

locapyfeureverencia dobladaqueara parlaellaper espressiódela

mèva

boca.

{Kamàndulas

y AU

quetenenlocos inclinatal exirV

Eunuch

haixanmeslocapdlaindi- cacióque*lshifd),

Kamàndulas.

Qu'escansoneraqueixesquerrat, cuyta, des- carrega^'1farcell que^'1 rosari delaesquena 'nsdol.

Kalet. Donchs, sa Altesa'm

mana

vos digaque al pichque^'1solse decanta perdevallar dretà ponent, à V hora enque las fiorsexalan

mes

perfumsper condormirse rendidas ab^letargia amorosenca, ellaexirà de son palau per^{re^f} brelosacataments de sosestimadors

y

^ascol-

tar la relació puntual

j

^{certa dels extrems} devalentiaquehajanfetper conseguirla lo- gransa delseuapreci.

Y

la ventatjadel que porti

mes

esfors

y

^empenta, aquell dels tres

queresulti

mes

valerós,aquellserà, j no^al-

tre, lorequerit

y

^{designatà rebrelos encisos} dela seva voluntaty delasevagarridesa.

Kamàndulas.

Estàmoltbe, eunuch Ealet.

Alí. (ïQue hientent del

amor y

^{sas finezasaqueix}

Kalet, siper ellsonestrangerías

y

^{parlar de}

la mar!

Kamàndulas. Anem,

Ali-el-Julepà portarlasnovasalsnos- tres amos.

Anemhi

tant corrents que

una cama

perdide vistaà Y altre.

La

Sultanano sabesperar.

Alí.

Quedeu

descansat, graneunuch,quelorequi- riment delasenyoraseràportatabtanta ra- pidesa que, no sols las camas perderém de vistade tant corre^ sinotot lo cosavansarà revent

y

^{estès que}desapareixeràdelsnostres ulls

com

fletxabrunsidora.

Kamàndulas.

Cridaà Mamet; y posemnos en

marxa

tantfu- rienta que ni ^'1vent deldesertno 'ns

pugue

aconseguir.

Alí. Mamet, aixecat, que laPrincesajahaparlat.

Correm àportar lo recado que 'ns hf va la vidasino^*1rében ellstantprompte

com

nos- altres

r havem

sentit.

Kamàndulas.

jQuéno 'nsvaldràlabutlla deferro!

—

10

—

ESCENA

IV

{Surtdelatenda

Mamet-Kefem

fregantse 'Is ulls

ybadallant).

Mamet.

Aixó nopotser; digasque tant aviat haurà entratlo recado per

una

orella javosexirà perraltre. Aneu,passeuendavantqueporto lasbabutxas àretalóy no puchcorre.

Kamàndulas.

Ali,

marxem

tots dos; ;ay pobre qu'avuyte 'n aniràs al llit ab lo cap sota V aixella.

{Se^nvan).

ESCENA V Mamet y Kalamanda.

Mamet.

Sí, cuyteu;mentrestantjoveurélacurrutaca.

Kalamanda.

<íEtstú,

Mamet-Kefem?

estimat

meu?

Mamet.

Sochjo, Kalamanda;estrellaendolada;^enca- ram* estimas tant?

Kalamanda.

tú à mi?

Mamet.

;No

me

las fassiscertas preguntasque

me

'n ressento.{Ah moltagravetat).

Kalamanda.

jMoro engrescador!

Mamet.

íSí,t'estimo, cara negra! Ahont volsque 't fassiuna carícia

—

^{que'1 teu recatono'n val-}

gui demenos y^{la tevareputació.}

—

^Senyala-

m*hotumateixa, que m'hiesposoyte lafa- ré tendra y^ardenta

com

sortida d' aqueix caliuquenity ^{dia hi} cremafoch.

Kalamanda.

^{Donchs....tiram}

un

petó.{Parantlodevantal).

Mamet.

{Posantse vora 'Is llàbisVindicey 7^ditpols fenthi

un

petó

y

^{bufant luego). Te, guarda} que no 'trellisqui. ^Ahontt'hitocat?

Kalamanda.

Aquídins, al mitxdel cor.

Mamet. Que

hideuestar calent! ^iMe 'n deixes ferun*

altreàla fresca, persobre, aquifora?

Kalamanda.

No,qu' es pecat.

Mamet.

jUnsol seriapecat!

una

abrassada?

Kalamanda.

Aixó encara... {Se ahrassan),

Mamet.

Malvinatge, sitenialospapersarreglatsaquí mateix

me

casaba. Perquèestichtan decidit quetant se

me

'ndonasis

com

mitxadocena.

Kalamanda.

jQu'etsfalaguer

y

^seductor!

Mamet.

Va, un'altraabrassada?...

Kalamanda.

Pero

mes

mansa; quelaprimerahasigutmas- sa rigurosa. (Tornan dabrassarse)^

Mamet.

^Qui es que'n diu mal del amor?.... jPocas vergonyas!!....

Kalamanda. Deixem

anar; apartat, que la Princesa està persortirdeljardí;que hade donaraudièn- cia als tresenamorats.

Mamet.

(íQuícantaràvictorià?

Kalamanda. No

u' sé, laPrincesaestàmoltcapficada.Ad- verteixalteusenyorqueseràpreferit lo

mes

valent.

No

hivaldrantempenyosnirecomen- dacions.

Mamet.

Vetaqui que si V

amo

no guanya, nosaltres nos tindrem de desevidir avantsdelmatri»

moni!

Kalamanda.

jAysi: quinatristesa!....

Mamet.

jQuin sentiment!

Deixem

ferte

un

petó,que noséloque'mdich.

Kalamanda. Lo

dirray;loferloseriadelicte.

Mamet.

Tents rahó.

Deixem

prevaricar

y

^desprésper- dónam. ^Ahont vols que teVendressi? (Ab posat deanar dferli

un

petó).

Kalamanda.

Guardalperara;que*lspetonssuptatsdiuhen quereprenen.

iQue^'ntensdepalica!

Mamet.

Kalamanda.

Mamet.

Y

tú, iqué'ngastas de lletramenuda! Sento brugit: esla Princesa. Ves correàavisaral teuamo,

Adeu,prendeta polida!

Kalamanda.

Adiosreliquiari del

meu

cor!

ESCENA

VI

ZoRAYDA

seguida de dos negrets;V

un

porta

un

coixí devellutyValtre

un

vanooriental.

Kalamanda.

(jQuéesteutrista

ma

senyora?

ZoRAYDA. _lAyKalamanda, esclava fidel, confidentadels

meus

secrets! Tinch

una

tristesaseca

y

^las llàgrimasno podenvessar del

meus

ullsape- sarats! Haig de resoldre

avuy

mateixquin serà dels pretendentsloelegit pe^'1

meu

cor.

Totstresdiuhen quehanfetvalentíasesgar- rifadoras: ^íSi'1

mes

valent hadeserlo

meu

espòs, conformevaig prometre Vestiu passat, y^{resulta lo}

mes

^lleig, quina congoixa esti-

mar

la valentia y aburrir la lletjesa de sa cara!

Kalamanda. Y

que

un

moro

quan

la dona per serlleigne

fà

un

xich massa: fins deturalo plorde las criaturas.

Zorayda.

No

digastal, qu'encaram'apenas mes. <iKa- let.Ahont sonlospretendents?

Ka

lbt. Senyora, pe 'Is núvols de polsagueraques'

aixecan àla banda de garbi, sonellsques'

acostan reventant camells

y

^{esmicolantter-}

rossos.

—

13

-

ZoRAYDA. jQué braus ysumissos! jOh, quintriaré dels tres, quin triaré! Axins que descabalquin serviuloshí melindros, sabatillas, dàtils y^fi- gassecasy ^{perbeureresolis}yaixarops pon- semers.

Que

refresquin; y aviseume ^luego.

Anem

Kalamanda. ^Quin seràlo

mes guapo y

^{quinlo preferit? (Molt}preocupada).

Kalamanda.

jSi poguessenserlotstres!....

ZoRAYDA. Calla,que'tcomdemnas. ;Tresmorospor

una

Sultana!.... que't pensasque

som

enterrade cristians! {Escandalizada).

ESCENA

VII

Bbn-Karat, Ali-Katas,

Kalafat.

Ben-Karat.

Ali-Katas.

Kalafat.

BeN'Karat.

Ja

som

al PalaudelaSultana. Ara'ns veu-

rem

lascarasy^{qui pot més. Si perdola}em- presadegolloals altresdos.y no^'scasarà ab ningú. [Apart),

Venturaquetinch cordeguanyarà aqueixos dos tabernaclesy^serlopreferit, ósinó, mal vinatge ^'1

mon

dolent,

me

sobra valor per abrahonarme

damunt

d* ells y ^{'Ishi esfila-} garro lascarns

com

aquell que desfila blens per llum. (Aparttambé).

Que

butzinejan aquest parell, Alà

me

valga,

si^nportan algunade capy^volenfer traició, aqui no quedaràningú senser; à caixaladas los destrossoy ^{'Is desllorigo} que los haurant

d* agafarabpinsas; y^laSultana serà meva, deningúmes. {Apart).

01a,ahont son losnostres esclaus.

— _u —

ESCENA VIII

Dits y ^Alí.

Alí. Senyora?

Ben-Karat. Vosaltrestindreugana, morosvalents?

Kalafat. Jo degana no n* hi tingut may, que aixófa villà y ^ordinari. Teniu compte ab las pre- guntas, Ben-Karat, que podrían agraviarme.

Ben-Karat. Perdoneu, lapreguntano anavaperofendros.

Jaséquesou noble y ^{molt senyor;} que las flacas necesitatsdelanaturalezano vos han

fetbaixar

may

locap.

Kalafat. Per supuesto,

Ali-Katas. Si,quefa pobretenir gana. Y, posat de ceri- mònia, primer *m rosegaria

un

cotze que confesarqu* haigde menjar.

Ben-Karat. Perotantvos

com

lo tremendo Muley Kalafat aceptareu

un

bociper posar reparo àlas for- sasperdudas per tanfurientacaminada.

Ali-Katas. Ja que*sparlaab franquesa y deixant apart r esplendor de

ma

nobleza, tinch

un

cori- moriquetotho veigdecantat.

Kalafat. Es que esteu dèbil, poderós

Mahomet

Ali- Katas.

Ali-Katas.

;Jodèbil! Malareirade bet! Fugiu, qued*

un

cop de

puny

vos aboleixo *l8cuatre cuartos delavostra persona.

Kalafat. Aparteuse, ó sino vos enfilo

com un

cargol.

(Ab

ademan

detreure lo xafarof).

Ben-Karat.

Pau y

^{concòrdia, moros terribles; tots teniu}

rahó. Ara es cas de pendre

una

caixalada.

Be

prou que*nsbarallarèmdesprés

y

4s es-

Kalafat.

Ali-Katas.

Ben-Karat.

Kalafat.

Ben-Karat.

Kamàndulas

Ali-Katas.

Kalafat.

Ben-Karat.

Kalafat.

Ali-Katas.

Kalafat.

Ali-Katas,

Ben-Karat.

-

15

—

quitxos de la nostra sanch han de pujarà enrogirfinslasvernillas del sol.

Ben

net.

Ben

clar.

Ben

segú. {Al criat Kamàndulas).

^Kamàn-

dulasque hi ha per donar esmorsar als dos moros richs?

(I

Y

vosque no pendreu res?

Y

donchs.

Missenyors; sivostrasgrandesas son gustosas dematarlocuch, allídins, en

un

morralet de

setí,brodatab anticuelas,y tinchuna^barris- cada de caragols,

una

almosta de

mandon-

guillas ab escalunyas novensanas, tres enfi- laysde bunyolets desigronscastellans, lletu- gas àla vinagreta ab àpits desfilats,

y

^per

postres, pa de figa;dàtils, xuflas

y

^ponsems abconfituradesfeta.

Bona

menja.

Gran

apat.

Solemneesmorsar. jAlatendasenyors!

Passeuvosquesou

mes

^vell.

A

poch à poch, Kalafat; no retrayeudefectes, óaquíno

menja

ningú. {Amenassantló), Donchspasseuque teniu

mes

gana.

Primeres laetiqueta; nohiha

gana

que val- guidavantdelabonacriansa.

Donchs passo jo que vos faré 'Is honors.

{Se fican dins la tenda fentse reverencias, Quedandlaportalo assistent AH, los altres sefican dins ab los seussenyors).

ESCENA IX

SurtlL·kijAMA.'HT>Aprecedida de dosnoyetsnegresqueportaràn azafatas ah hegudasy^copasógots.

Kalamanda.

(íAhontsonaqueixosmorostannobles?

Alí. Aquí dins, que *s desdejunan. Conteu que

hancabalcat

mes

de quinz*boras seguidas

j

encaraqueper enamorats y ^feros son molt resistents, per aixó no poden estarsen de menjar.

Kalamanda.

Tant

com

natural; laboca no vol novas. Es- claus,deixeu *ls refrescos assi; {d la tenda) digueuloshi que la Princesa los hi envia aquet present, y que ^{V gustin} ab totas las amplariasdelafranquesa; que quedarà molt ennoblida si es aceptat per tant galants senyors

.

Alí. Anéuvosendescansada queallihontellsnohi arrivinpersatisfets,nosaltresho conseguirém perassedegats.{Fentreverencia).

Que

Alà vos guardiyvos procuribonsIlexius per rentar- voslacara.

Kalamanda.

Vil esclau!

No

'n gasto de Ilexiu; que si

ma

caraes negra, no esper deixadesa ní

manca

decuriositat. Vosaltressi sou blanchs esper malaltiadela sang.

Alí. Ascolta, hermosuravespral, jonohodich per agraviar. ^<iPotser gastas sabó de llosa per rentarte?

Kalamanda.

Vos enféreudeupedras, túytonamo. ;Ànsia

allà!gos de servitut: ves à rosegar los ossos que*t llensa4 teu senyor.

ESCENA X

Dits

y Eamàndulas

^{sortintde latenda.}

Kamàndulas.

Ja 'tbarallasablaguaxindanga.

Kaí.amanda. Tú, nafrat de las entranyas, tampoch te *n riuràsdemi: m' havenultrajat, soafricana

y

tinchvenjansasqueespaordeixen. {Se'nva.) Alí. Vesàpassarte la

munyeea

delspolvos per la

cara,queblanchy^{negre faburell.}

Kamàndulas. Noy

^1*hasagraviadamassadirectament!

Alí. Perquèveabtantascerimoniasyfinesas sobre- posadas. ^;Esclavaengaudulida

y

^{lletja! ab}

un

joch dellabisqueseli

menjan

lacara!..

.

ESCENA XI

Dits y

Ben-Karat,

Ali-Katas y

Kalapat

Sesentenenrahonaments^riallas

y

^{sorollde plats dins de la}

tenda,

Kamàndulas.

jAnsia,viva la pepa!

ALÍ. Quina gresca.^lA veuresifent

broma

so

men-

jarantoty no quedarà^{respernosaltres?}

Kamàndulas. No

tingastemor.

{Torna d sentirse soroll de copas

y

^desde dins diuhen.)

Ben-Karat. Brindo perla Princesa. 1 Desde dins Ali-Katas. Trinco perlasevahermosura. / la

Kalafat.

Jo bech perlasevasalut. i tenda.

Alí. Vesque

H

dichjo;souunsgolafres;si,atipeu-

-

18

—

sey^rieu,quenosaltresmentrestantni

podém

badallarde gana!

(Sesenttrencadissadevidresdla tenda) ^.

Kamànaulas.

Mira,japlegan taula.

Alí. iAratrencanlapisa! donchs,nosaltres,que

haurém

demenjaralobit

com

lostocinos?

ESCENA

XII

Kamànüulas,

Alí, Kalafat,

Ben-Karat

y Ali-Katas.

Kalafat. Vaja,diguinloquevullguin, nohiha

com un

apat per posarlascosasàlarahóydeixar

un home

trempat.

Ali-Katas.

Y

valerós. (Cantanthaixet.) ^Sona latrompa intrépita,> Aratal

com me

trovo socapàsde tirarmeenmar, envestir

un

navio de guerra

y

cabussarlo dinsdelasaiguassaladas.

Ben-Karat. Jo *msento tant entendrit, que si hagués de pendre

un

determini 'rn casaria ab la Prin- cesaZorayda yab totas las demés Zoraydas demenosrangodel imperi

.

Kalafat. jGuapo! Ben-Karat, toqueu aqueixos cinch pernsque no handesditmay. (Se fan àbras- sadasyenqueixan.)

Ali-Katas. Tinch unas alegransas escampadas pèl cos quelascamas

me demanan

ballarugas.

Ben-Karat. ;Alsapitero!(Pica de

mans

portantlo compàs

y

^'Istresmoros puntejanah molta finura

un

trosdels Ratas,)

Kalafat. (Totballant.) Olé, porlasandunga.

.

Ben-Karat. (Totballant.)

Y

poresos quintales de gràcia.

Ali-Katas. (Sorprenentalsassistentsquetambé^s'engres- canpuntejantlozapateado

.

)

A

dintre vosal-

-

19

-

tres. (ïQue*spensen qnesou àfermarrinxa àla Satalia?

Ben-Karat. Noys,silaPrincesa*ns veu?

Ali-Eatas. jAy

ma

princesa! {Plorant.)Dolordelcormeu!

Kalafat. Zorayda {agenollantse) mira

com

està lo teu nendesucre!

Ben-Karat. Silenciocavallers; allíve.

ESCENA

^XIII

Dits

y Kalamanda.

Kalamanda. Que

^Alaguardealstrescavallersy ^{à las vos-}

tras parentelas.

^Que

sou vosaltres, si no m* erro, los tres moros pressumits, enamo-

rats ab bons fins, de aquella sultana,

ma

senyora, llumdel mitj dia, solitària

y

^única

perfecciódelaguapesa, per qui ^lo sols*en- cénd^

amor

cadamatinada

y

^{per quilalluna} engelosida hiva perdentloscolorsdelaseva cara?

AlitKata8. Nosaltres

som

totssencers.

Kalamanda.

Donchs, ab moltas reverencias de part de la Sultanay tambévos diuqueara s'està aca- bant deperfumarlo cos abespigoly romaní

y

^{altresperfumssagrats, perexirà donarvos}

labenvinguda.

ESCENA XIV

Ben-Karat, Ali-Katas,

Kalafat

Ben-Karat. jAydel

meu

cor!que alvèurela se

m'

esbot- zarà^'1pitab son bategarfrisós. {Apart).

Ali-Katas. M' hauré de fer lligar las munyecas, perquè

-

20

-

nosé sial sentiria

me

'npodré estar de do«

narliunaabrassada. {Apart),

Kalafat. Al primer

mohiment

sospitósqu'entreguardi,

'Is hí trech losnituls àlasorra. (Mirdntsels afectadament dereüll),

Ben-Karat. {Guaytantdissimuladamentals altres). Jo'm

recelo.

Ali-Katas. Jo m' aguanto y 'm conting. {Mirant també àbsospita).

Kalafat. Jo 'mreservoy^'1que's propassi jXapi ^'1do- blego

com una

ballesta.

ESCENA XV

Surt

Zorayda

precedidadelsnegretsqueli

paran un

setiab catifay coixíalspeus.

Kalamand

aalseucostat; aldar- reraloKalety^{si'svol^} seguiment de negres, esclaus, etc, segons los possibles del empressari, llochdela escena

y

desitxde_ferlascosasbé.

Zorayda.

Ali-Katas.

Kalafat.

Ben-Karat.

Zorayda.

Ben-Karat.

Ali-Katas.

Kalafat.

Ben

vingutssiauen territorisdels

meus

domi- nis,noblescaballers.

{Losmoros fanceremoniosascortesias).

;Princesaexcelsa, salut!

iSalve,estrellabrilladora!

jEncis del amor, soberana delahermosura,lo vostre esclauvossaluda!

La

pau y ^1' abundància d' Ala vos sobreixi,

morosferestechs.

Mos

ullsja fan festaperha- vervos tornat àveure.{S' assenta). Contéu-

me

vostresdesitjós,digaume losesforsosque féreu perconseguirlo

meu

^amor.

Nosaltres.... ^ Jo...

Dalloneas.

\{Tot això hodiuhenplegats).

—

21

—

ZoRAYDA. Xist; parleu d*

un

à

un

ó sinó no 'nsenten- drém.

Comensa

tú, espantable

Muley

Kala-

fat. Assenteusevosaltres.

{Ali-Katas s' asseiitad terra d estil moresch;

Ben-Karalse quedaenreradret óapoyatdb garho

y

elegància),

Kalafat.

Sí,magníficaSultana, ja'm podeu estarben pagada que no'ncorrendeprincesastan

ma-

casconvos,perquèteniu

una

caraqu' esglò- ria d' Ala,

y

càstich del

meu

sossego.

Ali-Katas. jQuinmoro

mes

boladista!

No

sé

com

la prin- cesanose^*1fatreure deldavant àfàstichs

y

cops de babutxa. ₍Tombantlocap versBen- Karat).

Ben-Karat. Sembla'nTata, quelivan foradarlallengua per fatxenda

y

^pinturero.

(Mentresdiuhenaixòlaprincesa fd ^servirre- frescos d Kalafat per

un

negretah copay gerrodaurat).

KALAFyVT. Sí,johefetloque nofaràningú,perquè tinch

un

genialquetotm'ho empasso:vulldir,qu' aquell que's contrapunta ab

mi

lo mateix que no haguésvingut almon: à la segona brivada

meva

jan'esfora

y

^{queda despatxat} defuneralsysepultura....

Ali-Katas. Company, teniu compte ab lo parlar ;ó sinó!

no acabeu Varenga*

Kalafat. .. .Y,anantalcas; sinofos perTavinensaque

vàrem

^fer, aquestos dosd'aqui darrerajafo- ren

mes

enllà, almateix Uochhontloshague- ra deixat estesosd'

un ambo

de cops de

puny

albellmitx delacapsadelcervell.

Ali-Katas. Reiradebet, ensortin

me

^'1menjocrú.

Kalafat. jVosestimo! jsultana!

No

puchferhimes. Cu-

réume

vos que guardeuloremey:

y

^{qui haja}

fet lodany quepagui^'Isperjudicis.

ZORAYDA.

Kalafat.

ZORAYDA.

Kalafat.

ZORAYDA.

Ali-Katas.

—

22

—

Mes, quina proesahaveu portatàfelizterme.

Espliqueus, MuleyKalafat.

Ab

ponderacions y laments no 's conquista Y

amor

decap princesa.

Ja vos he dit, senyora, alcomensar, quelo

quejohe fetno'u íàníngunamés.

Espliqueuvos.

Donchs, jo vaig pujardaltde lapalmera

mes

aspadada delOassis d' Alkalé; allí enrobas lleug-eras, albellcimdelacopa,vaig estarme fentla figuereta,guardantequilibrilashoras mortasalaguaytfinsquepassà^'1ÀligaCau- dal y soptadament, d'

un

bot tremendo, la vaig agafar fentla cautiva;

cama

assi.

cama

allàdelapalmera, dominantlasbategadasfu- rientasdesas alasinmensas, livaigcloureal coll

una

anella d' or macís ab aqueixa ins- cripció cSalut y homenatje ^àlahermof^a Zo- rayda». Vaig deixar Vàliga quedesseguida's

vaestendre,

y

^{desde llavors vola, vola pro-} clamant la vostra hermosura pertotas las serenitats delcel fins alpeudeltrono esplen- dent

y

enlluernador delmateixsol. (Facor- tesiay^{s'assentadterra),}

jMaravellosa figuereta! arriscat salt mortal!

Parleu vosMahomet-Ali-Katas.

Sultanaque'mfas patir;jotambét'estimo;

y

en quesiguelomoro

mes

tremendod' aquei- xos voltantsy^de

mes

enfora, he fet per tú tot loqueaquest

home

acaba deenrahonar

y

aíegeisn'hi ^'1doble;

mes com

no sochponde- ratiuno m'alabo.

Per provar que t' estimo, deixo arribar aquí, sense cap esgarrinxada als dos rivals

meus

perdonarte ^'1complaceyo deque pu- guestriaràlamida dela teva voluntat: que

-

₂₃

—

mes

feina tinch per abatre

ma

valentiaque rendirladelsdemés.

ZoRAYDA. Està corrent Ali-Katas.

Ali-Katas. Permet, Sultana, que

mes

m' estimoque 'm trenquinlocapque nola paraula.

Sinovolscorrespondrem, potser aviatfini- rà ^'1mon: perquè per distreure

ma

desditxa cada dia aniré matant gent, matant gent, fins que no quedarém

mes

quejoy^{las bes-}

tias.

Kalafat. Demano

perparlar.

A

mi no'm mataràs.

Ali-Katas. Jo parloen comú.

Kalafat.

Tú.... parlavas per mí. ^Que'tpensasque no entenchlasindirectas?

Ali-Katas. {Mirdntselde cap d peus). Vos desprecioper ximple.

Kalafat.

jlradeAlà! jVes, reza:contat difunt!

ZoRAYDA. ;Qui s' atreveix à alsar la veu devant meu!

{Alsantse).Losxafarotsàlaveina.

En

terrala mirada.

Kalafat

y Ali-Katas. ^;Gracias.Princesa! {Humilldntse)»

ZoRAYDA. (Assentdntse).

Y

tú,Ben-Karat, que li contas àlaSultana?

Ben-Karat. ;Mirall de la hermosura! Retrato esplendent que beso en somnis que acaricio despert

y

que^'1 portopenjatdins del corab lligamets caragoladissosdesospirsenamorats.

Sialgú, fentdepallasso,hapujatalcimde la palmeracercant niusde

muxons—

qu' es historiaduptosaladelÀliga Caudal....

Kalafat. ^Ben-Karat, tú'mdesmenteixes? ensortintt'

espero!

Ben-Karat. Johe baixat àlaséntranyas del

mar

inmens;

allí hont la clarores duptosa, en^losi

mes

fondo, ahonís' amargueixen lasaiguas;en jardi ferestechques'hi crian lasperlas pre-

—

24

—

ciosasy^locoralvermellós. Allí,enperegrina branca, encesa decolor, he grabat ablapunta del punyal lo teu

nom

benehit perquè^'1be- sin

y

^{afalag-uin nitydia lasaiguastranqui-}

las, las flors vagorosas y^'Is peixos de cent colors que no pujan

may

àlasuperfície ni son

may

^cautíus, perenriquir absacarnsa- labrosala tauladecappotentat

.

Poch, poquet

mes

tinch que dir.

Que

per fervosavinentquevos estimotindriaqu* en- manllevarlasparaulas. Ascoltéumeablocor queloque ablocor se parlalabocano'usap dir,y^ellsabells potsers*entengueu.

Ali-Katas. iComseliconeixà aquestquete estudis!

Kalafat. Qu'endeuhaverllegitde romansos.

Bbn-Kaeat. Teniuaquestas duascarbassetas:enla

una

hi haayguadelpousant;Valtra, Thaguerapo- gut omplirabllàgrimas dels

meus

ullssies- tèsbéque 'Ismorosploressin. Aqui veplena ablovent dels

meus

sospirsque sonlasllà-

grimasdelcor!....

ZoRAYDA.

A

tots voshesentit

y

^{per tots sentiria gran}

afecte....

Kalafat. Reiradebet:jono

me

leempassoaquestacar- bassa.

Ali·Katas. Si àtots nosestima, aquíno queda ningú ab vida.

Un

solhadeser locompromès.

Bbn-Karat. íQu' eshermosa!

Zorayda

^. Kalafat, reportat, no t'exaltis en vanasqui- meras. Tú, Ali-Katas nofassis

mes

desgra- cias

y

^{deixa viure à tothom.} Jasabreu

ma

resposta. Sossegeu ^lo vostre neguit; aneu, quejo decidiré després de molta reflecsió

y

sereucridatsprompte.

Aneu

à orejarvos,mo- rostibats.

envanfeiíúreverencias).

ESCENA XVI

ZORAYDA,

KaLAMANDA

2/

KaLET.

ZoRAYDA. iQuina congoixasentlo

meu

cor!quinasfibla-

das

me

^'1 martirizan. ;0h

ma

esclava!queara estích

mes

trista! araque m' harevelatalqui

estimo.

Kalamanda.

^Esteuenamorada, senyora

meva?

ZoRAYDA. Oh, sí: Amor,

com

entras aixís enlo

meu

pit destrossàntmelabtant cruesa.

Kalamtanda.

Ma

senyora!

Ay

sí, T

amor

es

com

punyal de trescaires qu' estripa

y

^nodeixa ajuntar

mes

la ferida. jAydemi!

Zorayda.

Tu

tambéestàs enamorada,

Kalamanda.

íYtanty^{tal dolor!} Desde Vestiu passat.

Que

sento!...(Se sentdisputarals moros

y

^assis-

tents),

Kalafat.

(Desde dins).

Te

vullescorretota la sang.

Ali-Katas.

T

^'haig defermalbélamaquinetade larespi- ració.

Ben-Karat. Enrera cobarts, en que sigueu cuatre contra

un

vos omplirélacaradetalls

y

^vosrevejaré

losnassospelfanch. {Se sentlodringarde'Is

xafarots

y

^{losorolls' allunya).}

Zorayda.

Qné

son aquestos crits y ^{aquestas paraulas}

fortas?

Kalbt. Hi habarallas,senyora. {Entrantagitat.)

Kalamanda.

Sonellsquepeleyan_y s'abrahonan. iMamet!

iCuytaque'smatan! Zoraydacorreuhi!

-

26

-

ESCENA. XVII

Losmateixos,Kalet. {Surt

Mamet

emprens.)

Mamet.

Llams

y

centellas escaldadas. ^Ahóntson?

ZORAYDA. Alli.

Kalamanda.

Alàfondalada.Salva alteuamo.

ZoRAYDA. Salval, Mamet! {FuixcorrentsMamet),Perquè restimo.

Y

tuKaletque fas!

Kalamanda.

;Senyora!

Kalet.

Que

voleuque fassi. ^Perqui haig de pendre partit?...{Vacüantentre anaró quedarse).

ZoRAYDA. Correu que matan, esclaus salveu al que seràvostre senyor.

Kalet. Pero quin es? Sultana?

ZoRAYDA. Miserable! Criatura insensible; que no ho comprenta ignorànciaque 'm morod'amor.

Kalet. Donchsferiré àlas palpentas; caigui qui cai- gui. {Trayentse 7 xafarot),

ZoRAYDA. {Fa

un

xiscleyj^o,àell no; salva à Ben-Ka-

rat. jAy! jo *mmoro!

Kalamanda.

{Senyora! {Correntdsostenirla,) {Pausa,) ZoRAYDA. Ahontsonque no ^*ls sento? Ahónt es^1'ena-

morat!

Kalamanda.

Allí... lluny;are 4s veig. S'abaixan

y

^esmo-

lan los xafarots ab pedras afinadoras; n* hi

hadosenterraferits. {Ara en cau

un

^altre!

ZoRAYDA. jHorror!

Kalamanda.

{Tapàntse 'Isulls).

Lo

vencedor ara *lshi talla

'1cap,

ZoRAYDA.

No

puch, nopuchmes!

Y

^ell,ell.

Kalamanda.

Quinacarnicería!

-

27

-

ESCENA

XVIII

ZORAYDA,

KaLAMANDA, MaMET Y

KaLET.

Mamet.

Ay, ay, jò'mrevento! {S'assentan),

Zorayda y Kalamanda.

^'1teusenyor?

Mamet.

Tots,totscuatre,

Than

empaytat! Losfellons, traicioners! Senyors y ^criats.

Y

ell ab las einas matadoras, lo xafarot àV

una mà _y

^'1

punyal enValtra, Is empayta, recula, salta à ladreta

y

^{zis,en fereix un; salta à la es-} querra

y

^{zas, n'estropella}

un

altre; embes- teixdefrente,T acosan

y

^cau;pega

un

altre brinco

y

^{s' aixeca lopunyalenristrat enla}

mà

dretay aguantanse abValtre la sang. Se

tira

damunt

del

moro mes

rabiós

y

^lienfonsa

tot loferroalmitxdel turbant

y

^{també cau}

.

L' altre, ^'1criatha fugit...

Zorayda.

Ahontesellque no ve.

Mamet. Lo

quihafugit? jSite duas feridas al pernil!

Zorayda. No, estúpit. Ahonteslo teusenyor.

Mamet.

Araesaquí.

ESCENA XIX

Dits

y

^Ben-Karat.

Zorayda. Ben-Karat! {Ah efusió).

Ben-Karat. iPrincesa!eremtresmoros quevos estimavam.

En

vida podiautriar alque volguesseu...

Un

nequedasol, encare podreu triar: hi sou à temps...Esclau (dirigintsecapdlahalustra-

ZORAYDA.

k

al

amand

a.

Mamet.

ZORAYDA.

ZORAYDA.

Ben-Karat.

ZORAYDA.

Ben-Karat.

-28-

dadel foro) portalazafataablasescorsaduras dels difunts.

Veyeu

entredos caps quin es lo preferit y^si

manca

^'1

meu

^aviatcauràenlapila...

(^S^etreurdpitlo xafarot

y

^Ventregad

Mamet

ensenyantlilo collnú).

...Talla, Mamet,tàllalilocoll alteu senyor.

(Interporantshiràpidadevant Vactitutde

Ma-

met que vaàferir).

Aplacaen terra^'1talladorxafarot. {Dirigintse d labalustrada).

Que

noentrinaqueixassan- grentas despullas;quelastanquindinsd'

una

urna feta ab diamants de salamóy ^à totas horasque^'1sol hitoquílasafalagui clapantlas ab las hermosuras dels seus colors. Mamet^

Kalamanda.. .

I

Senyora.

Càlmintselos vostres neguits: caseuse ab ^lli- cencia closa.

{Mamet y Kalamanda

^s*ageno-

Han

y^{li hesan lovestit),}

Alséuse que m* entrebancariau.

(jQue'mmato, óquefaig?

Tu,viu; queseràslo

meu

espòs.

;

Oh

glòria!... Esclaus, patges, negritos... arri-

batothom.Qu*etjeguin coets

y

carretillas,que brandinlascampanas y^fassin salva de mor-

ters.

Lo

Muezin quesaltideterrat en terrat, deminaretenminaret publicantlafeliznova.

{Això desde la halustrade,) (Venint al públich,)

Tu, Mamet,fesdegollar anyells y matar caps de viràm.Kalamanda, qu' enllesteixin pastas dolsasy menjà ^blanc.

Que

sartin correus y propisà convidarlanoblesa dels encontoms.

;Ànsiatotsplegatsenmarxa.

Que

sonin tim-

—

29

—

bals

j

^{xirimías; quevinguincastellers}

y

^balls debastons; quesurtinlosnanos

y

^'Isjegants,

lo bou y ^{la mulassa... Kalet, ves avisar lo} nunci del territori

y

^{qu' estengui la ventu-}

ro8anovaper totarreu.

Kalet. <íQuinanovatindràdefersaber lonunci?...

ZoRAYDA.

Que

seràcasament.

Mamet.

^' jQue seràn dos casaments!

TELÓ.

è