Antologia : vers i prosa [1893-1955]

r

I

I ~

1;.1 fe:[ el'arribar ('ade;, Sa,l"vador als seixanta an,ys fón 'un 'm,oiiu !)cr a que els seus amics i adll1ira,dors 1neditarem sobre la seUiJ 'vida i la, SCU(~ obra, .

1, destnés de' la lIledilació, 'V1Ct.1'em Testar con"¡)enyuts que CI{JI.les/u "oidu, (1mb aquesta obra, ha'Via esta,1 i esla'Va una, Unía reda i d'u11a sola color, pe/' la qual cosa deslaca'Ve¡

en/re 'lendes "vides éonlempodmies qúe són gi1'Clgol1ses i ú[2azagues d'ul1a policromía sucCeSSi1¡a.

e!lrles Sal-vador) que "ua resoldre de ICi manera més sen- zilia i 1)cr /an/ més t)U'l'Cl dos jJroblc1i1cs tan j011amentals cn ¡'liolite eOll7 ^{:\'ón ['amo,-} i el irel!all, es '~a. sitlW'I' així en c(lndici011S de eO'l'l.srrgra1'-sc a una sola aclh)ilai; ;espiri!ual', l/O exeIl11)/a de qllefers IJiC//erials. . En aqucsL sCl1LiL, al ?Íostre adlnÍl'ae amic li ha CCilgut escriurc, IJer cxel/1ple, narracions en proúl i obres ,tea/1'als.

Leslobres tcedrols són gaircbé inedites i no sembla que 'Vagen o ésscr rejl/'cserítadcs (ICi 'qual cosa consigneln com l/l/a sill1Ple 110tícia, encara que iambé es podría jnendre COI/I un elogi). Les narracions 'en j)'}'osa, dcj'Ul1es de taPies i ¡){enes d' o·riginolil.aL, .1'cslJo17 en i)o!scr, no solalJlcnt a U.11

aJa/7J' creador, sinó lambé al desig - sentit ja fa tcmj)s 1- rI'acurlar, en la l'ileraiu}'(t vn{enciana, In desjnotJorció en/1'6 les il/'oduccions en 1^Jers i les produccions no 'Versificades.

1::1 7//alcix conc'eple del sen'ci, en la. més enlnimda sig- l1ijicació del '1170/, l' ha duf a .conrear el cam'p del folklore i de la -historia, en 1Jél rceU es que '¡)eia mancades de eonreu.

r

d'alfuesla aklicació han sortil treba/ls acuradíssims :i dig- nes del més exigen! professional, . '.

De loles les mal1eres) les 'dues direc,cio17s lninciPa.ls q(.i,e· ha se/iuit Caries Sah'ador en ¡'adicai/at esj¡¡'ritual al·ludida /IIés al71unt han es/al la Gmmdlica i la Poesia, que si a ..

jJrim-<.ra 11isln 170 sem.blen massa cOln1J{{lible", e11 ,],c1l1ilaf

h9 scyn més del que sembla.

ta

literatura 1'u/encict11a 'Venia. palin!) de la l~enaixenya

'vuilccn¿¡sla e1'!I;a, 'una 'ucritable anarquia gramatical, lliCi- nijestada 'sobre 10t en l'c)'}'lograjia. Oporlunam.cn:l 'Varen éSSCT admeses une~ ^autentiques normes pe; les perso'llCili- tals i els o)rg(~nisli1.e:S· més TepTescntcdius. 1 actualmcnt s'esClili per les jJlollles responsables amh una unitat 0'/,10- grCt/ica i 'amI! una conecsió gmmaf,ical incompaTablemenl superiors a les d'aquclls' temps. I bé: aqu'est res'nltat es deu d'una ¡llanera jninciPal a la lasca fcnna ¡ constant, modesta i praclica, de Caries Sal'uador, sense que ar;o siga deseonéixcr les bases damunl les quals es recolza1'a aquella lasca ni equi'Valga 'Cl negar els Ireballs d'alLrcs gral.ll.,t\.lics o ,!ilolegs valencian.\',

Caries Sah¡ador no s'l/Ci limi/al, t)ero; a cse1'Íure uns /libres i a llal1yaTlos al plíblie, Ffa completa! aquest treball jo. 1/1..eritori amb u.n cdi rc jJotser més "valuós, comu11ican!

1'c1'balment els ensen)'aments, corregint lIIanuscrits. con- 'Vencen! 'als j)Mlida'rzs del men01' 'esforr;, creilnt els Cursos Omls i per CorresjJondencia ... En aqueJ,l-~ccle) I'ac!,ua- ció del nostre amic ha esLat 11lagi,~·t~{~lriju!f1.\..J1JOI. sentit de la l)arau/a. • ^I ~~" '~ ,;:~

El gramatic - dé/eln abans-

1.a¿ 1J.~4~ tr~~estClH

^{és poeta.}

1 1/0 un poeta accidental o circwns 'n1tt'1ll~a;fegill¡- sinó

< ~ , "

un {Joeta essencial. la fa [cmj)s qi )15 w:~ 'Vcu sona

i.

ressona scnsc mancanees ni defallimcn , amb une¿ gran' ,puresa lírica i a.'//lb una g1'C/n 110111'C/desa fOrlñal. DC1'cgades ha locaL el Icm,e¡ anecdotic; jJero ha es/al d'una manera conscient i en parimtesi. De'Vegadcs's'ha lli'U'ra/ a deteT1ni- /lars cxperilllents; jJero ha estat jJer TClons desintercssades. 1':/ C0l1ju11t die la sena obra constittúix, fet i fet, unCi.,de les l17és 1'oluoses CljJo'l'tac)ons a /a literatura 'Valenciana.' '.

. 1 Caries Salwlclor no s'ha limitat, a ésser poela eH;~1~;' bé ha suscita t "OOcaci011S j)Qeliqucs i ¡¡',ha end1'Cifat d' altl'es qu.c s'ha,úen l/1C/nijesl.at. d'una 1nal~e1'C/ 'Vacif.lant. No\¡)ament ca/dria l}(ular l'actuació 1Iwgis/m,l, doblada ara d'1.l1lCi ge-·:

nerosiLal. sen se I{mils,

, Pl!r (01 llixc!) e/s amies i admiradors de l'esc1'iplor ¡'de; 1'110 In!) ín teg re que és Caries Sal'Vador ens proposchem'.".el:

que ai'il acabe/)¡ de fer: prcjJarCiY un 'Vol'1l.1/1. antologic':ae i,t-l'

scua. obra, 0'11 es transparenla la seua personalilat, f/ep::¡;t·

¡

"

que sigC/ a l'ensellls homenalge a l'auior, exem1)le pe*.,({;]:~. quc'c¡trninen pel camPde les lletrq 'Valencia'l'les i-'rp'e'óí'e/

<:

^>"

¡)e/' a i'csdt'1'cnídor.

,

-...:; I

.J /

-.~:

'

\

.--

~

Oda

Als meus seixanta <l11.\":O

La velletat, valeucians, mal prova

;. avui comenee a ser un home ve11;

els anys que faig engllany -oh, data nova- em donen títol ve11, per mi nove11.

Seixanta anys faig i amb alegria els porte com un .pomell ele flors y fruites el'or;

quan cada ,iorn, si cal, els reconforte,

1\1' omplin de me! (goig el ton del cor.

Mon viure és pIe de S0111nis i de ro:;es que han exornat eterns, purs ideals' i he treballat de ferm sens grosses noses tot recolzant-me als bra<;os amicals,

l/ Amor ha estat per mi experiencia grata i dolc;or que n/ha donat dos filIs;

ara· els meus néts, directa descelldenc'ia, fruits de ~l1a carn, els mire C0111 a espills.

He c1edicat les hores més· intenses a l'infantil i dar ensenyameilt i he procurat als xic:; a1l1J)les c1ef,en'2es per a una vida saiJa i indepenaent.··

He pog~lt fer el tast de l'ambrosÍa quan escrivint la llengua maternai m'ha devallat del cel la Poesia

que ha transvasat 111011 cór á1l1b goig- "ital.

Car no és secret que tinc per ma Vaiencia' una alta amor tan ferma coüi els rocs;

que el cap a¡;;ote en digna reverencia ver s la Senyera feta amb roigs i groc:;,

1 així en caldra morir

i

morido sense dolors al cor i sense planys .si és que he acomplit 1110n denre caela elía

fll1S aqúest jorn d'encís deIs seixanta ans.

Sensació de la paradoxa

. D<i 'm

les l11ans,

oh.

bella,amiga:l

c1a'm les 111ans i voltareiú fins a caure els dos alhora marejats sobre l'herbei.

Posa el cos recte i arrere, ben juntets, els llostres peus;

nt

^a

flt

mira'm la cara i voltem i més voltem.

lSemhla ,que sigue m al centre' d'una esfera de cristaU

grísa y blava i verda i roja que amb follia va voltant.

,sembla que siguem en l'aire' trets del temps i de l' espai, . anegats en bogeries,

sense 1l1¡lssa gravitant.

1 hem caigut sentats aterra c01J1j)ortats pel marejol.

Per davant la nostra vista passa raude tot elmón.

Les l11untanñes i les cases i l'arbrec1a han fet un tomb, Res va dret ni en aquilibri;

tot roda n t va l' exterior.

D'alll les 1I1a115, .oh bella amiga !". que el mareig ja ens ha passat i }¡eln vi:;t C0111 el món voItava al' entorn del nostreesguarc1 qULln llosaltres feie:ll1 voltes

·í III(:S voltes marejats.

2-'

~

-v-

'--

Caw;ó de la faclrilla vella

Enguany, ben matí, me Ueve gojosa;

engnany, ben matí, me rente animosa;

engnany, ben matí, lile vist "ansiosa;

enguany, ben matí., I

me 11 'ixc al jardí.

Me n'ixc al jardí per vore si pa:;sa, me 'nixc al jarc1í

l'Amor que em traspassa;

me 'nixc al jarc1í

i el cor se me lassa;

me ll'ixc al jardí

plorant mon desdo Plorant J110n des

tí

que angúnia ¡na v.ida, r¡lón~nt mO~l destí '

que,no té florida ploran t 1110n elestí

el'Amor presentida';

¡ plC(ant nion

eles H

que lTlai no téfi:"

Que mai no té fi

l'amarga esperalls:a;

que mai no te fi

i Amor no s'atallsa;

• qtle maí no te fi

~ i el cor sent rccalJ<;,a;

que Illai no te fl

, ni es ven el confí.

Ni es veu el confí

ni l'ange! que el porta;

; Ji

^{es ven el confí - .}

ni el raig que comforta;

i'ii es veu el c'onfí

i Amor jau ja morta;

ni es veu el eonfí

al fons del meu si.

TORNADA

Al fons del 1l1eu si' c1espulla és Amor;

la Vida és Dolor que am b mi

fa

^{calilf ...}

Baixa en un voL:.

Baixa en un vol al meu COl'

la vostra Amor. p'nja volant .cap al cc1 la 111 eua al11Q[:

Éres Ocell volador cada dia,

Scnyor ele l'Eucaristía ! Ocell volador!

LLUNY DE VOS ... ' Llul1y de Vós, qn,~ faria -'1 :anima mia?

Llunyc1eVós, que tinc1riá?

Ql1'~ 'tin(fria. f111~ F¡¡ria?

3

l)OIlC:ll-JllC lIl11ll

per no ésser lluuy de Vó~, Senyor!

Doneu-me Amor, foc, llUln i claror de l'Eucarü;tln.

CANCO DE TARDOR

e0111 talla la fal,<; el blat, el ten ~11I10r tal1a ma vida.

A un cantó descansa la palla i a l'altre, l' espiga.

Si les besac1es eren el' or cren talllhé sense vida. Se van secar tot creixent, "

,am iga,

i . semhlava CJue una for<;a bla118:' les gronsava cada dia,

Poselll vencills a les garbes que si ara' no fa vent, malfia, t.

La' nostra ab;~ac\a cl'amor elel ,'ent fón captiva .. On és la suau lligass¡t,? ; Per l'aire es féu fonedissa!

ÁI'c;a les 111a11,,:i la fal¡; !

]\[' 0'

segues m6s; tinc l',3!nima trista

j a la gola un gelllec, :1,

de (lolor ,trall florida.

~... -, . .

.

inCDIA

" Si llomés crelllara él sol,

qtiiri migdia!

T'ambé cremen els teus ul1s,

amiga,

i els teus lJ.avis,

que 110 :tenen . ni l11atí ni tarda.

No hi ha ªigua qne refresque la si.el, bes s'al)aga.

Ca:c1a volta CJ l1C te 111 i re s'encén ta gaita

i els teus bra.c;os jnnvint-lIIe me fan amorosa comanda.

El sol recrellla; el ven t

110

rassa; solament hi ha un cant

monocorde

~le cigala.

Els ulls recrclIlcll; la paranla es blana; él cant del mea cor

és acorde aí cant del ten cor:

sola11lent cleman:.!

b~s

r

abra<;acla. lIrigcÜa !

boca;'

L'hora és llarga,

.T....\.\

a 111 iga ! , , $."

IEls' pensa1JJents tenen fre5cors divtlfé;~

pe[ a quan caiga la tarda. \~

Tu portar?ts un cistell de frui ta ^t ~i ...

«

i jo anir6 pegat f:C ta falda Refrescare la boca

1110ssegant la pruna de la barba, agrec101<;a,

acicla, com la teua besada;

..

/

!f

z

,

J'digc1ia ! Don migc1ia.

per dormir dins la penombra de ta camDra.

Nem; amiga! Quin sol al calllp ! Quin resol sots 1~ parra!

Quin l1Jigdia, /

alltiga!

J

untarem les portes ele. la eatu brg i .. en la penombra .

l a

^{teua córpora uua}

será com la lluna

" blanca.

HORA 'rAIWANA lVIadura

l'horitzó en caure e} dia

i uns eues de Hum van persegnint-Io i el devoren.

Ningú no hi ha

de testilllOni

siil0 les ballyes de la ¡luna, 1l1j¡lSCSi i^J la flauta ponentera

del vent, que es burla

-mofeta~

de l'horitzó, deIs esteIs,

de la Huna i de la galta rossa de1 eel.

:No és'hora geogran.ca.

É:s hora de pereac;ar les pastores -brunes

C0111 el pa de fa u1a---'

, tostacles .

de sol i de c1esJg~

É:s hora de gustar el glop de llct de les ovelles que bclell pe1 boc .i de mastegar el bes

de les boques entreobertes i perful1lades

"pels brins de farigo1a, nlastcga ts

, etltre dent i dent.

~o,és hora astronomica.

É:s hora de pren,dre les fruítes madures i de 'gojar la sabor de cada segon que ens cau a la boca

assedegada

de temps i de besades.

1'<:5 l'hora crHe ellS can él la boca

1apoma, la parpella iel bra¡; las . S'el1Cellell - .llampegants-·els uHs,

els lUossees i les roses ele fa ca1'll trcll1ula.

IJ\Iaclura l'horitzó

¡madurará -als bra<;os- la jove que 110m espera collir: Quin coixí, l'hora tarc1alla, p¡;'r recolzar pnstor~s !

.[;

1:

FO¡ElMA DE TARDO1\.

Van r0vellant-seels arbres clins 1'aire tardarál.

Han soterra t la vella' que feia mitja

~ al raig de sol i el jove que collia roses vennelles

al tal1y deIs 11avis pal-lids.

Oh, els mocadors de' filestampats ! Comencen a refjJar

els flantins

ele les joves caderneres

i les figues blanques torcel1\ ei coll entre el codony olorós,

el préssec de molla el' or l' el rUll11 que s'acosta al cupo Ell cotó-en-pel ele les nú voles enmotlla les roques lluents ele la muntanya calba. L'herba de les o}lves s'acurruca en feixos.

,..

•

L'espígol afila -les llances en l'aire fresco La pereliu que resta canta i riu ..

COJll l'infant J11atiner que va a l'escola.

n.L BOU 1 LA VACA

.,

/1\ A la rd P rats i Be/tra¡¡ De blanc, la masia;

de verd dar, la prada;

el bou i

1á

va ea color xoc·olatc .. ,' . ]unyits d'una po'ta '.

no fan ni úna passa;

nugats a una branca rosegucn l' estaca.

Si esguarden el cel florix la mirada;

navega 1110t alta una ~n<;a ,de' llana. Quan miren la terra la troben ben grassa;

remuguen la i'nata cl'herbei per gustar-la .

. Al cim c1'una roca

punteja una guatla i el bou i la vaca tremolén la banya, l' esguarden, ¡'escolten,

~olllnien la gracia ...

1,a joia' esfullada rebusquen la calma.

De blanc, la masia;,"

ele vercl' cIar f la prada;

el bou i la vaca, ' color xoco)a te.

Oh, flor gótica del carel

p~111xaguda i oblic1ada

COlll l'amor el'aquella amiga'! Creixes vora elel camí.

l' aire blu te grolisa i passa

~Ol11 l'amor que omplí ma "ida. Oh, flor gotica del card!

Cada are sta té una gota

gl(lri(l~a de 111a sango

, \

,

\

---

-r

ALP.úDEGA

Conversaven per joguina 1113s0ver i n)asovera.

No tenien més c0111pa11ya que una tova alfabeguera.

Res no deien sense riure i eH fitava sa elenleta. Volcia ven les pa1'a111es

C0111 els focs en jorn de festa. Amb la llum elel sol ])onent rellisca va la tell1enc;a.

Le:; mans ·aspre:; ele pastora ti prengué -talment la :;eda- . DCllJ,an:\ una poca amor

i ella, i en tose tata encesa, va donar-li un bri d'alfabega i exorna la seua o1'ella.

Conversaven per joguina

C0111 'luí parla amb una estrella.

1

POEMA DE TU 1 JO

\

^-

Di11S l'amagatall elel cor hi ba una gaIta pal·lida, la tebior d'un bes molt fi i una p~ral11a 'punxagüc1a que ¡ II maí no vas c1ír-J11e. Díns l'amagatall del 11avi hi ha les desiguals pet.iades d'unes dcnts amorosicles:

-'rol el somni cl'un All10r . clorl11 , caut, altr~bol deIs lJavis- . Dins l'amagatall deIs ulls

nia la tena mirada ben farcida de gu.spires

C0111 el cel replé d' estrelles ...

El teu Ua \'i s' esbadella.

Trerilola al vent del desig, el ten. cor.

1 l' Amor, nu i freelolí.c, en;; i recús, per cobrir-se, le:; sedes deIs nostres record s : (la prirner~ rosa que vas prenelre'm, el primer bes que et vaig collir, tota la primera nit ele noces i aque1l plor ele primala q11e va fer, en naixer, el nostre fil1).

IDIL-LI

Quin pensament de fulla tenelra quan et vaíg prendre la

111a

! [ vas llissar les vele" del somrís.

Jo vaig agomboiar les ansíes del vellt i el Paradís vingué a nosaltres sobre les onades del respir.

Quina blavor de vida chns la salabror del bes'!

Si es ponía el sol naixia la Huna.

La

rna

dins la

ma

i una fortor de geranis entorn vestida ele paranles sual1s ...

Potser hi havia un rossinyol, també.

No sabríem elir-ho

perqn.e a les veles ele1 sOlllrÍS es trencava tota canc;ó amorosa,

"Eorana.

Amb llosaltres: la tendror ele la fuJJa

i aquella punta Q'aire (me es rebrega als llavis ...

1 no altre. sino tn i jo. \..

,

,

1

~L.EOIA

'7

ULOGX

DE

LA

MEUA tl'lüZl~l\.

Si jo anés Uuny no sé 011 me c1etindria; en cada cim faria

el

cap enrere;

ele elalt estant voria 111a Valencia i el mÓll restant em semblaria pobre.

Ni aquell caner ele grataccls inllnensos, Jli a~luell saló de elansarines bel1es, ni aqueJl brogit ele 111aquil1e~i rnaquines, Sol::; esta pau, este cel i esta tena ...

També esta mar.

I Si jo anés 11l1ny, la proa elel l1Ien vaixell sabria -cada dia- c1 e l' en )'or d' un únic m eridia. Pcro de nit, resscguint les estrelles, 1110n esperit tornaria's seré

en esguardar el banc1erí ele l'Óssa.

,

l~es no cm fa goig del que al rnón no és perenne; tot el cac1nc em fa IJor i tristícia;

tan sob la lllol't i el bon Déu que tot ho omp1i ten en l'esso c1ins mon COl' fet tenebra.

Veig 11uny c1emi la claror del migdia

¡ aque11s afanys que e111 dona ven victories;

ni l'alta amor, ni el desig ele veíüura sóu prou (hIel' per sostindre'm les ansi es.

¿Perquc ha fugit del meu llavi el somriure i c1el l11eu cor la fioreta olorosa?

¿ Per ql1'~ la Hum ele le;; llores de ¡'alba

él ra és la fu lIa d' acer que em tra passa ?

¿ Quines canc;:ol1s cm lJoc1rien fer moure l1argues o curtes tonac1es antigues?

¿Quins U115 de clona poclrien donar-me un bri de vida que no em fóra amarga?

No hi ba resposta plausible, ni en falta, :ia qúe, transit, el meu cor res no enyora.

Ni la paraula desitge que em diguen puix que també és 1TI0ridora la yerba.

Tot moridor! Entre el cel i' la terra (itgt és ben pIe de despulles i espect~es. Res j"a 110 és ver sinó Déu immensíssil11, i aquesta Dama, la Mort, que s'atal1sa.

Ja res cl'llluna, terrenal, no c1emane, puix que Natura és un fals espectacle . . MOll ideal és la Mort, la clrecera

que conclulx al bon Déu que perdona.

-Vinga'll1 la Mort i el bon Déu; que s'espolsen les meues cendres rnortals, massa eixutes,

i que s" ~sbone del món la memoria d'aql1est ¡Uús que va creure en la Vida.

AQUESTA BARCA .FOSCA ...

Aquesta barca fosca que em passeja pe! blau tranquil del port '

troba a faltar la do],c;:a marinera que fores tu, senyora de l'ull fose.

La vela blanca -una ala de gavina- et besaria el frout .

i amb chts oberts' pelltinaries l'aigua, l'aigua i sa tremolor.

En el teu brac;: c1e carn rodona i bruna s'enganxaria cscata de peix d'or, i cn ta gaIta, C0l111110Sa, dormirien els JIlel1S 11a vis de foco

Prou que sabríem cantics de marina

pCI' c,llltar-los tots (los!

"

~

¡

"l'

Unes can<;ons lluents i hmoroses, netes i blaves COlll el mar blavós, que encomaneren fer un llarg viatge :iota una vela blanca, j sen:; en)'or.

Ai, viatgers tots dos! Tot cel i mar, i aquesta vela blanca l;er corona, i el tcn amor, i c1meu, l'amor dels dos!

I tindríem C01l1 a rosa del:-; vents la-rosa de ¡'Amor!

ROMANe; DE' JESÚS. INFANT ElNen Jesús :;'adormia amb somriures ele clavell.

Arbres tenelres, horta verda, caseta de N atzaret,

el Fuster va laborant sota parra ado1escen t

un bressol - la 111itja lIuna;- [Jer a bre:;sar el Fill sell_ La lVL~re engrollsa en la falCla el creador de l'Edén.

El N en Jesús té un sOlmi llre:

COll1 albor dins un verger_

Estampa ele tricrol1J ia : el groc, el blau i el ver11lcll., E'l filaberql1Í en la fusta i l'alosa en el 110rer.

canten pies can<;:onetes de pastorets de Detlem i ·unes gallinetes ros ses es passegen vora cl'e1b. El Nen Jesús esta en s01l1nis i el bressa la tl\'fare ensems.

La vespr~da es fa ele l1acre -s'entorna per on vingué-.

Les colomes vo1en aItes per damunt deis annetllers. _ BIs núvols 1cntament passen

j es fan pe! sol or de llei.

Des elel bosquet d' oliveres arriba un dol<;: .no sé que

i en Nen Jesús fa un 1l1ig riure daurat COlll un fil ele 1\1el.

El Nen Jesús dorlll S0111rllUeS sobre lliris i cla vells.

FIGURES DE: PESSB13l~E

Aqu~ll pastoret invalid

~u; esta coix j (lc~pintat 1 te una gaIta gallega

111 ig l1nflada sota el bra<;:, ara canta el villal1cet que cantava ¡'any llassat.

Tan taral1tan

qne les figues són verdes, tan üu-antan

elles macl uraran. Al costat té una pastora que li falta bra~ i ma.

En c1al1sar la clansa antiga fa volar els farbalans

i ;amostra unes calces blanques

de cotó que ella fila. Si no maduren el (lía de P'asgua

maduraran en el dia del Ram.

\

Vora la parella alegre unes gallinetes hi ha, una oca mig desplomada perseguida per un gall, unes colomes i uns ?lllecs que fan el pas deIs solc1ats.

Tan taran tan

que les figlles SÓll ver<:1cs, tan taralltall

elles maduraran.

Pel 'camí de la muntanya ve de pressa

Uli

^rabada,

porta al coH una cabric1a llue no fa més que belar.

Ve calltant un vi llancet . de .la-festa de N adal.

Si no mac1 uren el clia de Pasqua

rnac1uraran en J~l día del l<.a 111 •

EL FORN ;VELL

El forn fa olor d'e rOll1er,..- i de ¡iasta a~·saonac!a.

El for.11 est-a empobegat, té pols de j farina, blanca.

En l'alcabor, fosc i tebi, va fent-se bona la pasta.

Les dones canten i pasten meutres els pans en la calda - grosso::; l)its arrcng1crats~

es fan la crosta c1auraela.

Él forn fa olor ele r0111er, de matissa i de lllltntal1ya.

Sota·.arcades ele mig lllunt les dones pasten la pasta.

En la boca, negra, enonuc, com una llengua la ]Jala posa i trau llandes í llancles:

el pastís i la lllonxavena, la madalena i el coc í la rolleta ensucrada. EIs ;mostatxons, a dotzencs, exorÍ1en papers el' estrassa ...

Sota arcatles de migo 111l11lt,

olor, d'alúor casolana.

I Er tOT11,

tan veH COIll el poble, . se recolza en la III uralla.

Ei carrer, estret i blal1c, alluJJya mosca j ventada. Els 'lllaJxos quan porten lJenya l;embbssen de banda a banda. Si hi l>asses, guarcla't deIs feix.os, que ct ferir?! l'argilaga

tota florida de groc, tóta florida, tan clara!

El forn, tan ve1l C0111 el poble, té e11cara la vida llarga.

4i, for11 escombrat i amplíssim, ros de pan eres de canya !

Has CL1it el pa que .hq lllenjat c1urant segles cada casa i ara ten s encara encesa . enm ig- del teu cor la flaI11~

Cjll~ allumena, cou' ¡estova

d'"p:1 (Jne mata la gaila ...

"

"

"

(Les dones cinten i fenyen i el llevat puja la pasta) ...

Ai. forn c:ieombrat i amplíssim, tebi eoll1 una fogassa !

El forn fa olor de r0111er, olor d'amor easolana .

.ECS XOPS DEL BARRANC Salnt.. oh xops del barranco

X01~S ele Hum, xops 'de tendror ! TIsteil clava t::; c1ins del fang el' a ig ües vi ves ele verdor.

I.,-es fulics són panderetes tocades Jlels c1its del vento Les fulles són ballcleretes CInc tremolen suaument.

Entre les gótiql1es branques eJljo);ftssab i enarclits

pul,] ulcn, les tro11lpes franques, el:> filharmc'mics mosquits.

Entre l'hcrbeta l1lesquina se passeja el caragol;

heca una rossa gallina l' oruga que eau al ::;ol.

'". En la bassa més propera

la granota fon metall . i es contempla la papera en l' ai¡;ua <:llle é:, son mirail.

Xops <lllllillt entre les fulles el raig ele sol jl1ga ~ riu;

el' oc(olb salten les' patrulles brauca a brunca. niu a nin.

Tota aquesta massa verda inocula dins ma sang una esgarrifanc;:a gerc1a.

Xops, xops de lhim al barrane, graciosos', sanitaris!

. Tan amunt haveu creixcut

que us veig extraordinaris i 115 die amb joia: Salut!

LCAOI.zS

Per: manament de vostra rever,~ncia.

al vostre nom i a vostra santcclat llaors i prees avui ,havem clesitjat, cleyots estramps en J1engl1a de Val;~neia.

Car llostre afany per vore-us coronada se n'ix del eor i amb ell folla alegria

j altre poc1ent a vostra altesa canta ele terra i cel, Regina i dolp Mare.

Recollcixent purcsa al vostre ventre Dén poclerós prengué la forma humana naiXCIl t de vó:;¡, j lHare i Sobirana el n.l,Ó~l sellcer putlé vore i cOlnprel1dre. Des c1';dlavors 1a humana ra<.:a us mira arta i sens par ,sc¡lyora el11pLiraÜOra,

i eb qui et volem hcm llres el lJatronatge, de vús i amor que eDS guarde de ma1eses.

Salv~lUt el

Fjn

del glavi que matar-lo, no va poder, a Egipte us tralladareu;

ti ',Herodes' Rei a temps us apartaren i amb vostra amor excelsa vau :::a1var-lo.

COlll a

J

e::;ús els nostres fills guarden-nos car ele perills esta la vida plena;

hngue-Ios, doncs, dessota l' empar vostre fin5 qnc la l110rt al cel e11tra1'-los fa~a.

/

j('l \¡,all.'lll VL'10 1.101 i agonía

l1Í1b \lO"'tr(' CQl" pd Fili que no es trobava, que per la [ar; licor us devallava

dels castos ulls pels passos sense guia, AixÍ tambl: quan 50111 fora clrecera per mundanal, viciosa garriga. donar vu11gueu virtl1t emparadora

amb vosire mant de 1VIare i Verge sacres, JUort en la Creu el Fill que vós par'íreu pels pecadors la sallta sang miráreu i allí (>1'e11 vós, transida. i empararen el cos nafrat i nna cara cobrfrell, Si de la ll10rt en l'hora sal vac10ra pregar, a Déu, el vostre Fill, vullgnéreu haver el cel 110straanil11a pÓc1ria éssent-nos vós empar i deslliuru11(;a.

Deselllpal"ats en vida loliga i trista sens c1aredat c1ivina en el viatge per a<]ue5t Illón seríell1 sem; coratge, l11ancats de fe, faltant-nos vostra vista, Puix fón precís que els angels ens duguerell del vostre cos la Ílnatge.graciosa,

enrforpt que els ftlls ele vós, 6h Verge !., riló escoltant per H,eina us coronaren.

DORM CARA Al, CEL ...

Dorm cara al cel, recollit C0111 les dones, i els hra~os t(~ sota el cap. Va la Huna desenflocailt-se la 11 n111 argentac1a com uua p1pja intangible de\petals.

Dorm cara td ce1 i el seu pit té: la pena ele l'cl!rei~;'at de les \lenes tan lfvide's com les violes 11UIIli1s i oloroses, pero que el fennen dalllunt ele la terra . . Son respirar és tot rítlllic, tole calma,

C()11l un poema perfecte i rotuude. Marxa la Viela a fuada pels túnels de l'el1lbolcall ele la carn, {ent promesa q'ue halde l110strar··se, en eixir .. se'l1 pels porns, amb tots el:-; ímpetus vil1s i cridóries

tan naturaIs que 'la fan perdurable.

1~é cIs nl1s tancats, j é:s que res no ha de vare;

l' exterior és el lIIón deis reflexos i ell c1irigix s'on esguarc1 cap a dintre

,per

^{a pOllar en l'instint fOl'r;a humana.}

Té els músculs lassos; descansen incclits,

r

els OSS<;lS, pl'ans, allargats damunt tena en doh;: espkli, csperant la paral1!a de Déu, propicia, ardida i eterna, són ver e:-:,ql1ema jovent de Natura. Dorl11 cara al cel, recoll it <:0111 les clones,

llltit COIl1 ncllotge d'arena i C011l l'alba.

('OM PELEGRf QUE~ VENCn ...

Com pelegrí q\le vencé: giravolis en camjnar per clreceres el' altura í ara ja té ben t(uanyats i resolt:s tots els dolors ¿Te la carn que 1i és dura, així he ele fer d1J1S el vent c1'AlllOr rúfo]

que me sacsr:ja entre Oblit i Dolor.

M'he d'enc¹.urir en voltar COl1l catúfol entol';l del foc de ¡Tr.a pl'()pia Amor.

,

fl¡

q,

...

lE: 1-.. {¿-((fA

\ '

_I

_t; ":::".0 _i\ l" _\.. E' _. í~ _\

/

I '

Fora de mi res no cm c1óna abrigall, ni un xie conhort puc h,wer sens gemee puixque un gran tort bat mon cor sens defall i el niu d'Amor va migrant-me r.essec.

Oh trist de mi, que en 'mon danysóc ja metge i al propi cor he posat un nou setge.

f2,LI1GrA PRIlVIERA

El dia és trist i l' anima mala Ita

no es reconforta amb reS si no és amb dol.

El llavi és prim i pa1-1ida, la galta;

ni el cel ni ¡'aire bla porten consol.

Passen les hores lentes, com les ales negres del corb adult, silenciases. Són tenebrors que maten eom les. bales que van al cor rabents i verinoses.

Un dia més, avui, que mai no acaba, ll~rg com és llarg el viure desolat ...

Il,lusions, 011 sou? Jo us estimava i ara, en la nit, el celemiuvoIa:t porta tristors; les hores són malaltes ies dormiran amb plors'111ullant les' galtes; , Eixirá el sol d' enmig les aigües blaves vestint .de Hum el camp i la muntaya.

Cada bri d'herba el verd fara més tenc1re i tata flor tindra el color deIs angels.

El cel podra r,entar el blau de l'aire i els pardalets obrint 11urs becs de vidre faran un' c~nt ben dol~; tot lmrmonÍes.

En. el eomen~ del dia, 'els vel$ de seda del cel, guarnits de Hum, oh estreles nues, faran 11urs plees suaus entre les núvoles de be11s fitons de rosa.

G01'Qen~ará ele nou la vida. L'home, desensonyat, cansat i las encara pel feinejar passat, antie de dies, es posara de nou, els membres tensos,

a:

treba11ar i curt li sera ,el dia car els afanys del viure mai no atura,

r

mentres'can el sol fara el viatge cap el Ponent afrós. Mare N atu'ra fara. més verda l'herba. La munt,anya titidrá més blaus. La mar, més blanca escuma L'home, rendit; tinelra més cohejances.

'r

PERA TU L'AMOR ...

¿

r

per a tu, l'Amor, podria ésser l'estel remot que mai ningú no agafa o aquell llumet tan prim que apagaria el huf suan el'un vol de papalloná, o'el raig de sol que un núvol o una boi~a podra segar, o bé el joiell que hom porta en una fe~;ta gran i que retira

clesprés d 'haver llui't les pedres fines?

Ai, no! 1~:Amor és flama que es cultiva entre af2¡lacs i tendres gentileses i és escampall de somnis i besades;

la teranyina d'or que unix dos cossos qllan el misteri huma se torna gloria i tran S'ospirs i tremolors divinés.

:?

,v">

\

BRESQUILLA

Oh, bresquilla, dol<;a bresca que refresca

de la boca la conqui lla;

ets un tan riquíssim mos que els llavis remullc::;, de set e'ls c1espulles, i animes i alegres el coso

Tens, bresq.ui.lla, el finíssim borrisol qne te cUna la senzilla caloreta que fa el sol.

Bresq llilla s\lcosa ' qllesucre has prorné::;;

C01l1 etf <\gtadosa te faig ¹¹¹⁰⁵ i bes.

MELO

Al p1at, els ta118 de meló.

Navilis o mitges llunes ' ele mel.lífera cai1<;ó ,gronsant auries fortunes t&l1cadetes aÍ sarrÓ.

Al plat;els ta11s de meló, Per alllavi assedegat, refresquet d 'i1.1n5i6; , per a la clent, de pecat, aigua clol<;a dé perd6.

Al plat, els ta1l5 de meló, , Caloreta de l' estiu

chmal costat bori company:' el tan de meló agradin que :c;ucres riu a muntó.

I¡allJlat, cor'fes de meló.

CODONY

Entre les fulles de l'arbre ten;o' grocs i verds de rovell i l':;\ire 'que passa et branc1a COi~l un cascavell.

Di115 la caixa de noguer<\.

~oh, codonyeta ,pansiela- entre fils, sedes idndes j¡érfumes roba dormicla.

1 ara, codony ensucrat - disc d'una lluna ver1l1e1h- ets un plat de coc1onyat.

Ir Er< XIPRI':R

Aque"t arb're, aquest xiprer que tellini l10saltres vora del cap pensador, vist des d'oil 'som, 110 semhla xiprer, Ara no sabem 011 ·C0111en.;:a ni on acaba, Trolle aml1nt. potse1' es fique al cel foradant-Io i, encara més, el passe Uuint el vertex lllés a dalt del cel infinit.Tronc avall pot- ser 110 termine vora . .Ía nostra I1lQJlera sino que seguIYca dcvallant eternament fins un caos sense termini, Així ..

'aqnes xip1'er sera exposició, més que símbol, de l'eter':

nitat.

fl

¡

I

A:qnesta idea. <.l'aquesta imatge no és renyjda amb .1'a sapiencia que diu: l~ materia'no, fina mai.

"Aqllest arhre, pero, és fet de materia ..

Vegue com venim a pensar qUe el xiprer ésetern; es a dir, que la materia vívida és eterna, contra'Üint.la sabi-

duría, guan ensenya: tot nior! .

'Oh, les rares idees que na ix en quan hom pren 1'hori-

~ontalitat,!

In LA

^{VIDA y} LA MOR'l'

Peró no capim nosaltres com s'ha deixat dir tan tes vegades que el xiprer és el símbol de la mort essent

¡lixí que amb tanta facilitat havem trobat que més que símbol és exposició de la vida.

La folUa deIs homes ho haura pogut fer! Aquesta follia els ha dut a sembrar xiprers vora els cementeris i encara a elins elels' 'tancats. iEls que no som alienats hauríem de segar e1s xiprers dels cementeris per llur impropia localització.

1 ara ens acut que en segar-los els mataríem i que

es

. voria contradita la nostta filosofia. . ... }'

'No; no

ho

podem fer. Fora una fóllia. No 'obstant

sembla ele juclici. "

. , El sí i el no ! iEls dilemes,eternament!

La

1110rt i la vida!

1 ad terminaríem si no fórem auda,<;os.

Pose,lp la qüe~stió d'un altre costaL NosaItres vivim~

~lar f;s 1, parque, pensem. Algulla cosa·,éns ahima: l'anima~ t-quest ésser que eus anima' és soterrat, tancat, dintre

la

nostra terrissa carbal i ha d'exir a la Vida en morir-nos.

AixÍ, la nostra Vida é~ mort i la nostra mort és Vida.

Vida igual a mort.

Oh, que rar! SeÍ11bIa impossible, aixo!

Pero aelollem-nos si som posselts de sofisma per tal de traure'ns la malura. '

No sé

I ~i

podrem' perquc, ai!,quina son ens pren.

T.

nim e1s . ulls 'carregats .... El eervell deixa poe a poc de pensar. Amb. prou feines si el tacte, si l' olela, reben sen- sacions. D()rmirem aviat malgrat els nostres csfor<;os per restar de~.perts i poder controlar si les nostres idees para- doxals :"ón envernissades de dolenteries fi10s-Ofiques.

No, podem inés i els úlls es tanquel1. Una lassitlld dom:'ma els musc1es i

eS

desvani:¡¡:en les idees i lei:> imat- g<'",s ...

Son, ⁵⁰11,

s9 , tí:., ,. .

~.

Veritableinent sóm d6nnits.

IV

~L SON 1 EL S01.nH'

La' ^vid~

^podra ésser la mort pero el son qUe és part necessaria de la vida -amb el permís deIs savis alemanys- té els caires de la mort i dubtem si no ho és, en efeCte.

No pot ésser la vida pei'que aelormits COTÍl som no sabern ' res deIs colps del cor, ni del to del nostre respir tranquil- Jíssim. Ara mateix que tanquen la blavor delcel aqueixos , dos corbs de volada pausaela, i que la seua trajeCtoria divic1ix en dnes parts elnostre cos estirat, no l1'hi. ha gens d'adonació' i ens sap mal perqne guarelavem fa temps una salutació amable al senyor corb, en cas ele guaitat-lo. ja que és comfrare nostre 'en la civilituada afecció a gustar la earn morta.

1

ni sabem de les pessigolles que f~ la ruera

dé

fonnigues brunes que passeja la 11ostra, fac . buscant potser un cau on niar; ni ~enim esment elel taba brün-' zidorque musiqueja vora l' orella dreta posallten peri11 la contimli'tat del son.

.../

~L;

~Grn tUll ~tfora dd 1ll ón que ta.lthen t sem hl'('>t'h" en

el

~ l)arad:~ <":'e-lJ. mo¡t,

," Bls-cinc Séntíts corpora,ls vagnen; I l:S COI1IPrél1 que un se'iSllle alllpulós, un autoll1óbiJjl:lSSant-nos dé part a part o U11 primer toc de ['hora dcl juclicivalljosalat po- drien fer-nos fer el rctorn a la vida. A 111és, ni un pen- sament, ni UIl 1ll0vil1lcnt; res que i.ndique éj'tle existim no clescobrix la nostra vitalitat.

Es de suposar, i alxí sera seguraruent,. CJuc si un .campe^ó rol cor magn~lllil11, irnaginació destra, aguités cls llassOs pei" dalt ele l,a tapia i vegés com SOlll a ]'ombra del xiprer, tirat l.Jocaclllaire, crellria (k boua fe que hi. és lIn s\úcicla vora el cementeri per no clonar massa fei¡Ül als soterradors en transbalsarnos de ¡'Hospital a la casa nccrülógic:l.

l{ónegament seríern capac;os d'assegurar que no SOIfl

. lIlort si tinguéssem un s0l1111i car és, confirmat que llinglfll ' mort gaudix la felicitat de sOI11Iliar ni coses vcl!(.~. ni.

novelles.

Af;o ja en,; po,;aria· content; prillleralllent per saber que vivim i se,!?:onal1lent, per tranre'ns ele davallt d 50- ,fislria que ellteJa ]'jn.tcl:kC'lc.

Si p ~ gu é ss em som n i ar ! Bah! Ni c a l i nt ent a r- h o" 1 és ^{que d e bo de Ver e s}

ha vem mo r to

IL\RBAFLORlDA, PROFE'~,!:lOl-{

eL Deixeble era un benelt que no l'egirava llibrcs'n¡3i"

per tal de trobar idees noves. Si involuntariamente alguna idea es topava amb

e n

tenia ])rou forc;a de voluntat per a deixar-la 'de flanc i no f~r-ne caso Pero h:nia el gust de quedar bé amb les persones de consideració social i, sobre tot, amb les íntel:lectuals i d'una especial manera, ambels seus antics professors d'Universitat.

Quan el Deixeble ana a parar a la més provinciana capital del seu país pensa que allí s'llavia retir.at el sen venerable professor d'Historia. 1 decieV ariar a vot'e1 p~r "

safudar-Io j, si se tercia va, per a conversar de temcs.·ele- vats ... filosofia, dret, religió, art ... encara que C0111 .en cos i .anima es dedicava a l'admirable carrera de rendista no entenguera gota d'aquelles qüestiolls basiques.

No Ji fón difícil assaltar la casa del Professor. Aná a . ella una mica emocionat per si "aquell bomc vell ,) el recordava amb les alades paraules de "vos éren el Il1és·· esti111at aJumne del cur,;".

El va rebré'una serventa envellicla, J)alllunt d'un 50Ft,

oél passadí~ un gatellroscat i adormit passava el sel1

rosari de rogal1s. '

Moments després ebtrava a una cambra, petita cpm una' capsa de panses, plena.de !libres. Des d'un cadíró del)cll el

S r.

^{Professor li allargava} la tl1a dient:

-Ni pel nom ni per les traces vo,; recorde; pero scicll~ .

El

visitant en disculpa del P'rofessor cxclam:1:

- El perdone. L'ancianitat 'me l'ha deixat amn:~sic.

EL PROFESSOR D'HISTOIUA ...

. .. era un hOllie comL1ull, barbdflorida .Explicava Historia, anys ha, a 1111a Universitat carregac\a de case::.

d/bostes i Quau passe.iava pels carrers solia recitar frag- ments mono,g-rMics perque a sovint li falla va la memoria.

I com cada dia li m~ncava més 1a seua més HUIda facllltat arrih?t a ·ser la burla deIs alumnes que concorriell a das.se Quan feia explicacions alguna vega da quedava repeno.

tinament parat el sen discurs mental sense poder recorclár la data de la invenció de la imoreuta, per cyemple, o el nom del savi ordenador d'una teoría sobre el. sistema planetari o el del rciqu_e g-overna:va Espanya €1l 1

6

58 ....

,

A

¡

f

/

•

Aquesta insutlcient mcn¡4)-ria era causa de disgust COll'

tinuats. Comen:;ar a parlar. de CristOfol Cololl1 i acabar atribuintli la dC:icorberta de les Am'~riques de la Jlibertat individual, coJ-laborador de robra filosófica aels enciclopc- distes, no era gens diofíci1

eu

aql1cst Professor barhallarg, barbablanc, barhaflorida .

. EII mateix es coneixia la manca ele recorClació i es retira a la seua cambra d'estudi jubilant-se de la catedra

C0111 si el llibertaren d'una presó 011 cada ctia, i davant d'un grup de joves mofetes, estiguera obligat a dir-ne una de les seues per a provocar les rialles. El cas del Pro- . fessor aná a la prensa disposac1a a enlairar, i a enfonsar i

a justificar tota obra humana i divina. El c01p que va rebre el veH fón mortal.

E,s

desunüna de ta.l manera qne perdudes les esperances que en aItre ternps havia po~at en la virtut encomanael¡¡ a la prensa el'il'lustrar els lectors i no mai de s~mbrar egoismes ni t~l1 soIs de classe, entr~

professionals de la cultura, es retira a casa posantse vo- luntariament fóra del temps i de l' espai.

L'entristit Professor fón abocat a les aber'raciolls in- tel'lectuals per no poder respirar, vés a saber si per for¡;a¡ l''kire que es renova unes vegadcs dolent i 'furiós Mm l'1Iu- raca i aItres sanitós i fi com el ventijol que porta sobre els muscIes la sal i el jode de la 111ar. .

EL DRAMA DEL PROFESOR., , ,-

... no era perque li mancaren les nociolls historiqucs ans pe-rque moltt¡s vegades ni lespropies' alfc:cdotes re-

cordava. .

1

tenia. no Qbstant. rampells fugacíssims. Del discurs enraonat i norm!al passava a la p,unta de sagéta irónica, al colp de ma~a q()l sarcasme. a ra:1ada incongruencia

me-

tafísica, a l'espectacIe paradoxal, al grotesc de la farsa ...

L'interlocutor o té el simple oi'dorllo sabia destriar mal.

l~ llumintel'ligent de,l'c;sc1at d'ingeni o de les fOSC01;,S

subjectives ... Comet1(;av(J, a dir sota el sol meridia i ter-o l11inava dins les cUl11bres;fll'al11binades deIs .. senderons de

hl

Jollia. De reservat passilva a comunicatiu; de setiós; a la joiosa diversió verbal;' d'amabilíssim. a desproporcionaeles altiveses; de la blanor cordial passava a la mordacitat injuriosa ... 'Perdia 'í recobrava la memoria el'una manera esi:)antosa, a salts i a bot5, com si obrara a voluntat. Unes altres vegades el vell colifusionari tenia una cristal :lina JÜcídesa i, allavors se li acudíen nimis detall s de la lhmyana infiincia. ele la turbulenta joventut. Hom diría que estu,va' vivint, ara, aquella vida.

Era, ja es pot comprendre, un cas hen singular..

En Vore que el Deixeble li dei a "amic". el cor del P.rófessor s'esponja. 1 féu comenc; a un deIs seus mé';

'cstimats exercicis: la confessió de recóndites ídees. La vella servÉmta prouque li tenia escoltades lés seues filosofies.

Ara podia descarregar-les en un antic alumne i es tro- baya de pIe en el cistell de les satisfaccio~lS.

1 vullgué abocar-ho tot de repent. Les paraules queien al rostre del Deixeble com uns roes, eixits d~un Hercules

¡raL '

D'on li digueren que era fin? Quines persones forcl1 els seus pares? Com. es deia e11 mateix denomínat-se? On vivia? Ho ignorava tot !

Aques és el drama: ignorar-ho tot.

Sabem 'en realitat de ,quin fang és fetel 1l0stre cos?

Prendre un gÚlpat de poI s i preguntar-lío ¿ sou, vós, el 111eu. germa 11onat? hauria de ser d'una practica corrent.

'Haveu estat home ja? Per que jo sóc jo i no sóc vós, gra-.

jbt de pols? Qui ha fee que jo siga jo talcom sóc i no, taf

\1

..

com sou vós,' massa de' terra, grapada de pols, tarros de fang? Vós sou terra, sí. Pero vós sabeu que sou terra? Ro qiemnosaltres, que vós sou terra, \pols, fang; pero vó;;

110 sabeu que ho sou: Es el drama de la terra,estimat Deixeble: ignorar-ho tot. Es el drama de 1'home: ignorar si eH és tal com és; si és tal com havia estat feto r;artifi- cialitat de les coses, que sembla ser la gran conquista ele la humanitat és el punt de partida del seu interés i és el principí del seu interminable dramatisme.

- Jo sóc Barbaflorida ?-preguntaba el Professor en- caixant la mirada en els ulls del Deixeble.

-¡<;s de c1ubtar que ho siga perqul~ despres de la flor 'la meua barba hauria de donar el fruit. 1 poc1n~s donar fruits jo, envellit i barbablanc? No; no podré tindre fills amb el meu aspecte formal perque no puc fer d'una mica' de terra un home vivellt. Es obra de Déu, diuen, i com_qu~

ho

respecte crec que si jQ tinguera uns no serien meus

$ino d~ Déu, creador de rhpme i de tota cosa.

1

bé; aíxí jo .\sóc 'fill peró no del meu par~ carnal. Es a dir, que tillc dnes paternitats: unª, que correspon al cos, a la carn, a la materia; i una alt!,a, espiritual, que e11 categoria)~umana esta en primer lloc tal1t COl11 la meua corpora . psta en lloc secundario ¿I COl11 és que si manifesta 1'esperit aelvé gqig o dolori la al cos i l' espiritualitat del meu' doble ser no reclama la seua part després .d'haver posat la sena art? Selpbla de bon judici que el goig espiritual fóra tot p'er a 1'esperit i que el dolor.,cainal fóra tot per a la carn seilse traspassos ni consorcis. 1 no és així, COll1 si la ma-.:

t~ria' i Fesperit foren tot una mateixa cosa

filla

d'id'3ntica ' partenitat, com si aquest gesmiler de la fa!; m'hagueni ':, brostat del cor de l'anima. .

. No puc dir si em couec.

Com tampoc no puc dlr Ol~ vixc. 1 COl1l he de saber 011

vixc si encara no sé si xics?

Es eI.meu clrama,estimat Deixeble; és el drama huma¡

I,'antic professor d'Ristoria havia arribat a. la fq),Íia.

Al

Illenys aixo pelisaba el seu visitant qui, per si é.s/cert

que

fol1s·i enfanst'cliuenles veritats seguí bocabadat',davant

'~el vell"escoltant-li raQnaments.

PI ERRiE DOS

. En ser a Castenó vullgué que l'acompanyara a Valen-

cia i que la presentara a lél familia perque temia Una escena

draina,Hca excessiva. ' .

El:la.-Vosté m'há salvat de les arpes del poble. (l.'or- nuvla

á

parlar-me de "vosté" per aqu~ll doll d'inconsci.211- cia que la clominava). Ara' vullc qúe l11e·.s~lve de les rocles del tren. Crega'm que me mataria si el sui'cicli no compor- tara l'espectac1e. ffauria el'cixir als diaris i ai~'ó 110 m'agra- da; pero no e;;tic segura ele continclrem. ¿I si moria cara a la paret, de fam i cantant l'amor C01l1 fa la cigala?

Jo no' ia vaig creure. Que ventilara ella amb le seua fam !lia el seu estat maternal. .

Jo.-Adéu~ donya Ignasi~. 'ringa enteniment.

'Se~ a ta porta d'.un café per ter el meu pecat de' cervesa.

'finc al clavan!\:'

el

ce! obcrt de la vesprada entre les fileres de cases cl'um ample carrero Bec cervesa. Nn,

vasos de cervesa, amarga COl11 un mal pen vas té Ull color. lis que Jn'estic bevent la tarde. tres, quatre vasos... Ona hora, dues hores, que s'escolen ...

Han encés els Hums eI.3ctrics deIs COl11er,!;os ¡del terso Entre ells es filtra la gent que acamina, la claror elel

die que mor i els cI.3'-ons deIs cotx-es. Rebota

e l

^níquel

cbntra les parets de ciment a1'111at i a cada braciJlada de l'urba qúe cura ele la circulac-ió s'obri al ce! un

un eS"

1}u ei'da t.~ .

,1

~br.~ l'asfalt S:~stin;l1 les llums ~I1-, fe,txos qll,e s'elltr~­

~~~~uell, í les cames deIs que passell és trénquen i es per-"

den

11urs silueté;;, grises. Les cames felJ"lCnilleS s'amoraten j'dels escots :;alt¡¡. él- l'ajr~ ~l pl(lsm¡¡. t¡!spirjtista que s'en- ganxa als ulls del;; hOl11E;$. ,H¡

Íl¡¡.

pn jo~ d'1l11s ¡;ixit,s de les' Ót:bites. Q\lqf1

1ft

ge1¡t s'apleg¡¡.

ª

^.l¡¡. s;¡mtonada i l¡¡. c1eté el gllant blanc de l'urba l~s bf¡)es ele tots els u115 colpegn ' la. testa dt;l 'S'\larc1ia qllc Se Sélp él CeJltr~ de l'interés de, totes les voravies. Creí xen els bra~os de l'urba. Creix la rna blanQii_l unflada ele beneir el 111Ón. S'¡¡.llarga efbrat;: i ds dits prenen un grup de vianants i els tmi1sporta, co-' rredises i S01l1rís, a l'altre p¡my ele paret. A1eshores es- bufeguen els autQS aturats, crielen hurresels dáxons i, l'arteria ciutaelana torna a omplirrse df;l perfurn de gaso, lin<l,. Pa.ssa Un t¡:al11via amb el band<¡¡rf d~l timbre..de peelGll elescorelGlt. Davant ele1 meu n~¡s. s'ell¿eneri, roges <1'¡11egria, une,~ lletres que jo apague at~b la mirada. Tot

d

earrei;'

fa"olor ele, beglldes exotiqlics barrejaeles amb arxata ele

xufes í vi "de Peelralb~1.

1:;a ciüt-'at fa olor el'horta i gust ele pxovíncia, 1 té un color ele jopeíÍ i faixa, negra an;b taq~es ele tomata i verd vegetal. De la mar arriba, uq. ventet fresc i humit, carre- . gat ele veles i ele sal. Elsestltdiants passeg en i despengen

elels llavis frases amoroses disfressadcs ele castella. Els obrers conversen sobre les arts ap1icades i sobre punts relÍlcipnats amb la Filosofia elel Dret. Les elames xup1en bombons ele café amb l1e{. Les filIe;,; deIs balT.is extrems que, ix en elel treball porten a la punta del nas la flor~.ta

del retrat del promés. I els burgessos arroseguen per terr.a uns brins de terrop. En un taxi ellfaixat ele groc vénen elues senyoretes 'que amostren rriitja elotzena d' encant5 el'aquells que elesapareixen sota la Hum h~tica el'una ha- bitació'rellogáela de dormir.

J

a s'ha torl1at a tarlcar la circulació. L'urba, mut, or- dena, <;:lama aturacions i crida moviments el'avan<;ada. E.ls panta10ns se Ji han encartonat i ell, tot duna pec;:a, senyala els punts cardina1s caragolat a l'asfalt. Se'm gelen les punté s elels elits i l11'he de posar els guants' que dormien en I'escalforeta d'un racó elel gavany. 1 prenc un altre doble de cervesa amb glants. No se 'm'havia acuelit mai una selublant cosa. De tal manera m'és la novetat que hom dida que qui pren la cervesa és un home de pel1 de color de café y no jo ... El cel ara és bru. UnGl ta1laela ele Huna fa equi1ibris sobre la cúpula d'una casa. Trobe que manca a les meues vores el foc ele la llar del pob1et. Aquest febrer guamit ele mio1s ele gat en la pau muntanyola és substitui't ad a ciutat pel grinyolar elels tral11vies que mai no em cleixen dormir a plaer. Vés, ara l'urba s'ha c1avat de man5 aterra i orelena el trMec amb moviments de cames en l'aire. Estava ben cansat i l'hol11e ha agafat una posició més camoda. Eixos guants bé que el poelran aguantar. En pns segons d'atur es trau a mossos de la manega una ban- '{tereta blanca i la pel1ja, un 1l10ment al nas. Si l'urba ha-

'gtteta estomudat fóra possible ¡una ovació de motors en-

sorelidora. Pera tots els presents hem guaclit la fiuft fac(:cia

'urbana. . ,

El 111ón comen¡;a afer follies. Mira per que tots e1s

'passavolant cm saluden graciosament i amab1e i per que

tots els autos fan marxa enelarrere. La Henca de la 11una ha baixat a la terra i passeja per lavoravia replegant amtll- cia ele cinema. Oixc c1arament la sirena d'un trasatIantic que ix del port i aixa que si 110 he oblidat la geografia de la ciutat sóc al centre de la capital. ¿ Que fa ara l'urVt que tenia poders per a deturar tota una humanitat? Fa tlna dansa. S'acosta elmóment en 'qu,~ abandonara la fein::¡., per a córrer camí de sa casa ies desentumix les cames 'fent unes passadetes ele jazz, i uns repics estilizats de sabata.

Ella.-Quc fas?

]ó.-Vosté!

Ella.-Jo sóc, sí. M'han enviat deeasa ... Ja veus ...

. \

;.

q

..' ~

..

Donya Ign?lsia m'ha,via agaf¡.tt del llluscle, amorosa- m~l1t. Jo' era una ancla pcr a ella, Venia sola, atllargada, a l'áire la ereu de les clavícules, a punt d'esc1atar' eh pits, més plal1s que mai els ulls, les dents aprctades",

jo.~Sente's. Bemen:! eerv'csa. Crec que estic marejat,

dor/ya Ignasia. '

Ella.-Estas desencaixat) Cades. ¿ Qui t'ha fet com- paúya? ¿ Has begut tu tol: sol' tots aquets gots de cervesa?

Eres un tonell. Jo pensava ,'que no. bevies.

jo.-Sentes. Beurem.' Quam baixe a ciutat no cleixe mai de fer el meu pecat de cervesa ... E.s així com puc resistir aques marcjol deIs ca~rers., Pero no iaig m~i' cap altre Decat, que conste, ~ncara, que se me veja peIs qureJll¡)ns

011 hi ha baf de vida.', , Ella,-M'h'an expulsat ele casa,

jo.-Ha'uria d'haver-ho espel'at, vosté.

,Blla.-I no me preguntes pel meu fiJl?

¡o'.-No m'interessa ara el teu R3monct.

Ella.-Ja no el tinto jo.-No,?

Ella.-No. L'he deixat al torl1 de l'Hospita1.

j o.:...¿ V creu vosté qué aixI ia no és maté?

Ella.-,¿ 1 qu.~ volies? Ara per ara destorba el nostre pervindre.

, jo.-¿A que diu vosté "el nostre pervindre"?

t::Ua.-No sé. He abandonat el fi11 per tu. Te buscava ' i; t'he trobat, Me fas falta i te tinc. Estic de sort perque estava decidida a donar una passa terrible.'

Io,-,Bega cervesa.

ti

ac'Íatir'fr les idees, Ella.-Áconsella'm si no vols replegar-me.

Vaig mirar l;ainiga i vai;; soiitiure. Aj, donya Ignasia!

pensí.

,sí

que sabr1a vosté fer ele mala dona? Quina follia

!

. i

^Quín mistéri endocri

11

fa vore la gloria eú la vida de la vida? Bah! Deixe c6rrer els maIs pensament, Torne a i'Hospital .a pel fill, amamante'l, plore llal'gament la pos-

¡;essi6 d'unes glándl1les que no s6n bones per a la sena Aliima i descar'regueel eor. Per vime se neecssita alguna

. cosa més que no 'la carn i els os::;os, ,

Ella.-No t'apiades

de

mi?

Jo.~No.

Ella.-Per qtl~?

jo,-PerquL.

vol

Í:Jeure? No? Vol menjar? Esta bé, Toaue. lVIenjará. Sopatem. 1 se gitar?t allneu Ilit, No S0111 ries els mestres i no p'ut malgastar, Mentres vost.~ dormira

anir& al poú a vore eom baralluga la llúna sobre Iaigua, Denseansara. Per¿ no em

par1e

d'al110r', No vuIle res de les dones, La dona, ¡puf j és senípr~ una p,~cora. Jo seré fadrí ,.anñs i panys. Vosté esta tocda del cap i té el mal d'e 1'amor caragolat als reüyons, Peró, veritat que no vol beure? Dones esta perduc!ieta. 'Contra Ía cadí exaltada so- lament hi ha una medicina que vosté l~a refusat sempre, Les l11atematioues. Cosa pro'vac1a! Són Íes deixl1plines 'mentals, CalcuÍ l11atematie! Recorda vosté aquella fónnu-

'la de la ióngitud de la eircumfer~nda? Doncs ella '1'ha-

'gl1era

salvad~

en 1'hora / oportuna. '¿.Óue vol dir

llan~ar-se

a la vida quaneneara nO s~han eomptaf ies estreles de!"

eel?

Ell,>a.---,No parles m8s. iE!stás marejat. No be;gues!

Anel11. Sopem. 1 n'o n/abanclones. Jo te vuÍie molt, Sercnl felic;os, No mana ríillg{{

de'

nósáltres. Ara cOI11~¡,:¡ee a viure" ,

Jo.-

Dei:ze\ , donya Ignasia,

cté

tontades. La

'fer~ncia é's 3 '1416 vegad'es més gran que el radi

quac1rat. ; Quin es el seu radi, quina és la sella

'aquest món?

Es

d~na

1

és iñeshessa; dones eleve

(¡rat la sena missió, sl1perc:'s i cree's la sena eireumfer~~

Abaroue, tanque, uni~ca el~ cans de la seua

'línia de conducta", Estio:; horratvo? Vosté eren que estie

niarejat? 'roque, anem, ,AIce's: ,Enca.ra este a temps de

reo'

fei el sell ^COT. Alce'~ dona ! !

~

1 1

Bn aix~<.:ar-no8 va !,:aure \l t\::rra la tauleta de llIarbre artifici¡ll que aguantava els vasos buits ambestrepit de cristaUs tre~cats. Com va somriure el cambrer en cobrar la trencadíssa! Ens possarem en marxa. Ella anava da- ,-:ant replcgant anuncis de cinema, blanca, lIencada, 11105-

segada, traientse) de l'escot .el plasma deIs esperitistes pcr

¡r. enganxar-me els u115 al seu c1esi.~ turbuleJit.

la ROSE:GADA

La festa comcn<;a la vespre del lha· tld santo ^COlll s' cs- cau en tota festa que s'estitn.e. Aquesta iniCiacjó té COIll a punt fort la foguera. La fQguera comporta la rossegada i el fer els rossecs. Transportar els rossecs comporta una menjada: un guissat de carn. '

El día 16 de gener pel elematí, els majorals d'e! 5ant

~resielent l'uti a la vila i l'altre a una masada del tenne- , acompanyats deIs ajudants i dels membres de la Junta ele Saút Antoni - que es regula- pel' unes ordinacions antiquÍs- / simes-- es traslladen amb cavallel'ies a una masia propera

al poble, no sempre la mateixa, l' elecció ele la qual depén ele les amistats i coneixences i de la proxil11itat del mas a les finques deIs majorals o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques o oliveres que aquell dia hauran de ser arros- segades fins al Pati d'En Palanques, al centre del poble.

Tots el velns tenen elret a ajuntar-se als majorals, i son molts els que hi van, sobre tot fadril1s, llauradors quási bé tots, sense, l1aturalment, que hi haja cxc1usió d'oficis o profesions.

El matí es passa. parlant i guisant, fumant

i

bevent.

nr

gui.sat és de carn . .

. Segons el nombre d'assistents - qui sabria dir anfitrions.

a aquesta ^(j cavalleria rusticana?" - es degollen dos, tres o quatre corders. Un cop destrossada, la carn s'ha de coure

éii

unes olles, de test, enormes, de les anomenades de pe<;a, en les quals bé poden guisar-se quatre i cinc car- nisseres, a talls. '

Els cuiners sol en ser els mateixos menjadors, que saben alternar les copes d'aiguardent i la xarratQla amb la jus- tesa d'ationar el foc clavant.'buscalles, argilagues i romers

~ntre les potes deIs ferros ·quc sostencn les olles. elarrere de les quals penja el calc1erís, és a dir, el que a Catalullya en diuen els clemástecs, <;0 és, "la cadena amb ganxo~

qpe va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que ser- veix per a penjar-hí les oIles, perols, etc., que s'hali de posar a escalfar al foc de la ilar", com eliu 1110lt exactament mestre Fabra en el seu Diccionari. "

A les olles han posat oli, i quan aquest esta roel1t, s'hi sofreg-ixen uns ans. En ser a punt, s'hi aboquell,r;ls

~alls de la carn, els quals es regiren al tombet; vol dir.que, . agafac1es les olles per les anses, se sacsegen de manera que eI's taIls de

la

carn canvien 11ur posició i reben la calor pertinent per a coure's.

A migdia el guisat esta a punt de menjar. La cam va als plats d'abocar, apareiyel1 els pans i les navages i les faques. Totes les mans sostenen amples i blanquíssimes Uesques de pa, i els ~alls de carn van a les 11esques, i de les llesques a les boques. i de les boques a la garxola, qU!

més poc a poc, qui més de pressa, segons l' estat de la fe- rramenta.

Ara que el coleto comenc;a a rebre la 12:racia del dinat, cal arremullar-Io. Algú que sent la peremptoria necessitat de beure, inicia una can<;ó ele taverna: "IMaí bevem, mai bevem. 111 ai bevem,.,"

Rialles, més traguinyol. mé:s talls de carn. poques lles-ⁱ ques de pa, més trossos, més beguda, més rialles ....

- Amunt! AIs rossecs!

Si volíeu vore euforia. vingueu ací. Si en volíell de for<;a, d' anims, de resoluciolls r.1.pides. acostel1-VOS a aquests homes ben menjats. i ben beguts, perp encara no· embria!2'ats, puix que aixo esdevindd. a algú el'ells c1esnrés;

en ser al Doble. Es recorden conta1Jes cl'altres aHys, d'altres majorals, d':lltres rossegades. -Als rossecs !

q)