Difusió i recerca del Museu d’Història de la Ciutat
Les línies de recerca que desenvolupa el Museu són, en primer lloc, les relacionades amb els objectes que formen part de les seves col·lec-cions. El fons del museu és molt ric, amb tipologies i procedències molt diverses (des de pintures i medalles commemoratives fins a àmfores o fragments de vidre d’època romana, o bé fragments de restes huma-nes) i amb un volum molt important d’objectes provinents de les ex-cavacions que s’han dut a terme o estan en curs a la ciutat. A aquesta gran diversitat d’objectes cal afegir el patrimoni immoble, de gran valor històric, format pels edificis que allotgen els centres de l’MHCB, tots ells inclosos al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. La documentació, conservació preventiva i restauració d’aquestes col·leccions implica el treball de nombrosos professionals especialitzats dirigits per l’equip de conservadors, restauradors i arqueòlegs del Museu. S’han definit diversos canals per a la difusió d’aquesta gran tasca de recerca i conservació de les col·leccions, un dels quals cor-respon a les publicacions. Així, molt aviat es presentarà la revista científica Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelo-na. Quarhis i Quaderns tècnics de l’MHCB. Restauració, una revista sobre temes lligats als treballs de restauració i conservació, que presentarà periòdicament una selecció dels projectes desenvolupats. L’edició d’aquestes publicacions suposa un repte més de compromís del Museu com a servei públic a tota la ciutadania.
Un museu de museus
Conjunt Monumental de la Plaça del Rei
Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona Dilluns, tancat. De dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20h
Diumenges i festius de 10 a 15h Museu-Monestir de Pedralbes Baixada del Monestir, 9 08034 Barcelona
Horari de visita: de dimarts a diumenge i festius de 10 a 14h. Dilluns, tancat Museu-Casa Verdaguer Vil•la Joana. Vallvidrera, 08017 Barcelona. Horari de visita: de dimarts
a divendres, per a grups amb reserva prèvia. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h. Dilluns tancat
Centre d’Interpretació del Park Güell
Pavelló de Consergeria, Park Güell Carrer d’Olot, s/n, 08024 Barcelona Horari de visita: de dilluns a diumenge d’11 a 15h
Informació
www.museuhistoria.bcn.es Tel. 933 190 222
Tercer quadrimestre de 2004 Any I • Núm. 3
INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA
Conjunt de material ar
queològic pr
ocedent de diversos jaciments de Bar
celona © P
er
e V
TRESORS DE PEDRALBES
La permanència de la comu-nitat religiosa al Monestir de Pedralbes ha convertit aquest espai en un conjunt històric de primer ordre.
A partir de
l’estudi efectuat pels histo-riadors Marià Carbonell i Rafael Cornudella, l’MHCB ha confirmat el valor histo-ricoartístic de les diferents
col·leccions que conser-va. Una part destacada d’aquestes col·leccions es mostrarà a l’antic dor-midor del Monestir després del trasllat de la col·lecció
Thyssen-Bornemisza al MNAC. L’exposició
obri-rà les portes el 12 de febrer de 2005, coin-cidint amb la diada de Santa Eulàlia.
TALLERS DE NADAL
Amb l’arribada del Na-dal, els nens i nenes poden participar en els tallers que els permetran conèixer la vida dels nostres avantpassats. Al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei podran convertir-se en romans i jugar amb en
Lucius Minicius, o tornar a l’època medieval i fer d’ar-tesans i cavallers. Al Museu-Monestir de Pedralbes se’ls convida a descobrir la vida quotidiana del monestir i les activitats diàries que
s’hi feien, escoltar un conte de Nadal i construir un ob-jecte per guarnir casa seva.
MUSEÏTZACIÓ
Entre el 15 i el 18 de no-vembre se celebra a
Sara-El Museu per dins
Descoberta d’un tram
d’aqüeducte romà
L’aqüeducte de la plaça Nova és una de les icones que tenim de la Barcelona romana. Aquest tram és una re-creació a partir de les restes arqueològiques conser-vades, reconstruïda fa uns cinquanta anys per l’ar-quitecte A. Florensa. Molta gent, però, no ha vist o no coneix els altres trams originals conservats a la ciutat: els fragments de l’interior de la Casa de l’Ardiaca o el tram localitzat a Duran i Bas.
Aquest estiu, arran dels treballs de sondeig arqueolò-gic preventiu fets al districte de Sant Andreu, s’ha tro-bat al carrer del Coronel Monasterio un nou tram fins ara desconegut. La intervenció ha permès localitzar un sector d’uns cent metres de longitud de la
canalit-zació d’un aqüeducte subterrani, que per les seves ca-racterístiques sembla correspondre al mateix que arri-bava a la plaça Nova. Aquest fet confirmaria les sos-pites que la captació d’aigua es duia a terme cap a la zona de Montcada aprofitant el cabal del riu Besòs.
Renovació permanent
Des del mes de juliol la visita a l’exposició permanent del Museu s’inicia amb un nou accés i una nova ubi-cació i presentació sobre la prehistòria al pla de Bar-celona, el poblament ibèric a Montjuïc i l’origen romà de la ciutat, just abans de baixar al subsòl.
El treball de recerca, que de manera constant es duu a terme al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei es visualitza gràcies a les renovacions i actualitzacions de l’exposició permanent. No hi ha permanència sense renovació. Ara es prepara un nou i important pas en aquest camí: la reobertura de la zona del subsòl cor-responent a l’aula episcopal i al baptisteri. En el pri-mer informatiu us explicàvem el procés d’investigació sobre l’aula episcopal. Aquest procés es materialit-zarà abans de la fi del 2005: aleshores podrem visitar de nou l’aula amb una nova presentació museogràfi-ca i es reobrirà el baptisteri. També amb vista al darrer trimestre de 2005 es presentarà a les sales de les vol-tes romàniques una part de l’exposició permanent, de fet inèdita: la ciutat a l’alta edat mitjana, dels segles VIII al XIII. De moment, prenem-ne nota. Aviat us ho explicarem amb detall.
T
aller «
V
ols fer de r
omà?»
© MHCB
A
qüeducte al car
r
er Cor
onel Monasterio
© MHCB
Ar
ca de Dijous Sant r
gossa el III Congrés Interna-cional sobre Museïtzació de Jaciments Arqueològics, so-ta el lema De l’excavació al públic. Processos de decisió i creació de nous museus. El principal objectiu d’aquest congrés és la creació d’un fòrum especialitzat on de-batre els problemes referits als processos de decisió que tenen lloc abans de l’ade-quació i museïtzació d’un jaciment. El congrés inclou una visita a les ciutats d’A-zaila, un nucli iberoromà ca-talogat com a Bé d’Interès Cultural, i Colonia Victrix Iulia Celsa (Velilla de Ebro).
ESCOLES AL PARK GÜELL
El Park Güell és un dels es-pais més emblemàtics de
la ciutat, que forma part de la història de Barcelona, i el museu vol apropar-lo a les escoles. L’MHCB convida a conèixer els orígens i les característiques del parc, i
també de quina manera es relacionava amb la societat i l’època en què es va cons-truir. Ho fa a través de dues activitats organitzades per a alumnes d’entre 8 i 16 anys: la visita comentada al Park i la visita-taller Gaudí i el Park Güell.
TRASLLAT A L’ARXIU
El 1943, la Casa Padellàs va obrir les portes com a seu de l’MHCB i s’hi van traslla-dar els exemplars en paper que millor il·lustraven la imatge i la història de Bar-celona. L’exposició perma-nent del paper no és reco-manable, així que un cop desmuntades les sales de la Casa Padellàs, el fons es va conservar a la Sala de
Re-serva, cosa que en dificulta-va la consulta per part del públic. Finalment, després d’un procés iniciat l’any 1997, uns 1.500 documents s’han traslladat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
L’antiga Barcino honorava els emperadors romans. Aquest culte imperial, en tractar-se d’una manifes-tació política i artística oficial de l’antiga Roma, era comú a altres ciutats de la Mediterrània que també van viure el procés de romanització.
Un exemple d’aquesta tradició hel·lenística de divinitzar els governants la podem trobar en Divo Au-gusto, l’exposició itinerant produïda pel Museu Arqueològic d’Split (Croàcia) que viatjarà a
dife-rents ciutats europees, entre elles Barcelona. El Saló del Tinell acollirà aquesta mostra fins al 30 de gener de 2005.
Divo Augusto ens descobreix la troballa d’un temple dedicat al culte d’August a l’antiga ciutat croata de Narona (actual Vid), situada aproximadament a 24 km del mar Adriàtic, sobre el riu Naron. Era una de les tres ciutats més importants de la Dalmà-cia romana, que ostentava el títol honorífic de colonia, com Barcino. El descobriment d’aquest Augusteum (santuari dedicat al culte a la família de l’emperador August) és la clara evidència que Narona pertany al grup de ciutats més notables del món romà.
Què hi podrem veure?
L’exposició mostra nou escultures de gran qualitat artística tal com eren presentades a l’interior del temple, reproduint de forma fidel part de l’espai original. També hi podem veure una
col·lecció d’objectes procedents del mateix jaciment arqueològic (ceràmiques, vidres i elements ornamentals d’entre els segles II a.C. i VII d.C.), descobert entre els anys 1995 i 1996 pels investigadors del Museu Arqueològic d’Split en excavar l’àrea del fòrum romà de Narona.També hi ha un apartat que incorpora troballes arqueològiques que vinculen
la romana Barcino amb el culte a l’emperador August. Les restes que es conserven de les dues ciutats ens apropen així a una realitat social i cultural comuna entre les colònies de la Mediterrània.
L’exposició Divo Augusto, a més, mostra un descobriment de gran importància històrica i arqueològica, per-què el conjunt d’escultures procedents de l’Augusteum de Narona és el millor dels exemples conservats.
Divo Augusto
,
la descoberta
d’un temple
romà a Croàcia
Dibuix de F
rancesc Soler i R
ovir
osa
© AHCB
Centre d’Interpretació del Park Güell © El Triangle Postals
Estàtua de l’emperador A
ugust
© Museu Ar
ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT
Les muralles de la ciutat es van anar adaptant al creixement de la ciutat fins al segle XIV. A partir de llavors i fins al 1854, només la construcció de la Barce-loneta variaria el seu perímetre.
COMMEMORACIÓ D’UNA FITA
L’exposició Abajo las murallas!!! com-memora els 150 anys de l’inici dels tre-balls de l’enderroc de les muralles de Barcelona que obriria les portes al seu creixement urbà.
DARRERES APORTACIONS
Les troballes arqueològiques al subsòl de la ciutat han permès trencar amb la idea que Barcelona havia tingut només tres recintes fortificats, un de romà i dos de medievals, aquests darrers coneguts amb els noms dels suposats monarques promotors de les obres, Jaume I en la segona meitat del segle XIII i Pere III en la segona meitat del XIV.
El dia 7 d’agost de 1854 es van iniciar els treballs definitius d’enderroc de la muralla de Barcelona. L’exposició Abajo las Murallas!!! ens convida a retrocedir en la història de la ciutat i reflexionar sobre un episodi fonamental en el seu creixement urbà, analitzant-ne les causes i conseqüències.
Podem imaginar què sentien aquells barcelonins que vivien emmurallats, amb portes que es tancaven a partir de certa ho-ra? Som capaços de visualitzar que al capdamunt de la Ram-bla o de l’avinguda del Portal de l’Àngel no hi havia la plaça de Catalunya sinó una paret que no deixava veure què hi ha-via més enllà? Barcelona haha-via tingut muralles des de la seva fundació en època romana, però el creixement urbà dels inicis de l’edat mitjana havia provocat que se superés de llarg l’es-tret límit de la muralla romana. La fortificació es va anar adap-tant al creixement de la ciutat, però des de finals del segle XIV fins a 1854 el perímetre es va mantenir, amb una sola excep-ció: la construcció de la Barceloneta a mitjan segle XVIII.
L’arqueologia redescobreix les muralles
L’aspecte de la muralla va anar variant per adaptar-se a les no-ves tècniques bèl·liques, però l’espai que ocupava la ciutat va ser el mateix durant més de 600 anys. Gràcies a l’activitat ar-queològica que duu a terme el Museu a través del seu Servei d’Arqueologia, avui dia coneixem millor aquests canvis. La mostra Abajo las Murallas!!! és una excel·lent oportunitat per donar a conèixer els resultats d’aquesta recerca constant. En el primer àmbit expositiu es presenten els diferents recin-tes fortificats, sistemes de portals i altres defenses que va te-nir Barcelona des de la seva fundació fins als enderrocs del se-gle XIX, incorporant-hi els resultats d’aquestes recerques.
Gar
riga i R
oca,
Projecte de l’eixample
, 1855
© AHCB
J.R
oigé,
Revolta popular a Barcelona
, 1843
© MHCB
Les dades aportades pels treballs arqueològics a la ciutat (pas-seig Picasso, Parc de la Ciutadella, plaça Catalunya, Rambla, monument a Colom, carrer Pelai, plaça Universitat, Ronda de Sant Antoni, carrer de les Flors i Ronda de Sant Pau, entre al-tres) han permès conèixer millor el traçat i les característiques constructives de les seves fortificacions. Aquestes noves dades arqueològiques, junt amb les que s’han aportat des d’altres vessants de la història, han fet possible establir una nova se-qüència dels recintes fortificats de Barcelona.
Barcelona sense muralles
La mostra explica amb detall què va succeir aquell estiu de 1854, quan la ciutat de Barcelona estava en unes condicions veritablement deplorables.
El còlera provocava moltes morts en la població i els treballa-dors de les filatures havien iniciat una vaga que amenaçava de generalitzar-se per tota la ciutat. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament i la Junta Provisional del Govern de la Província convertiren l’enderroc de la muralla en una hàbil sortida en-davant que, enmig d’una situació molt complicada, donaria feina a molts jornalers aturats i permetria cohesionar la ciutat amb una vella consigna: «Abajo las murallas!!!».
Amb aquesta exposició el Museu proposa una reflexió sobre la ciutat on vivim avui. Si aconseguim que s’entengui millor Barcelona i que se suggereixi una visió crítica del nostre en-torn, creiem que haurem assolit els nostres objectius. Per això convidem a pensar fins a quin punt el nou escenari plantejat amb l’enderroc de la muralla no s’està encara resolent en els nostres dies, i –per què no?– a preguntar-nos quines són les «muralles» que avui ens poden impedir construir una ciutat més humana i integradora.
CERDÀ I LA NOVA BARCELONA
L’exposició proposa una reflexió sobre els efectes de l’eliminació de la muralla en el desenvolupament urbà de la ciutat, i ofereix una nova lectura sobre el debat que es va generar a l’entorn de la con-cepció de la nova Barcelona: el projecte executat finalment (el pla Cerdà) va ser imposat des de Madrid, quan des de Bar-celona s’havia engegat una intensa i llar-ga tasca per construir un consens que impliqués el màxim de persones i insti-tucions de la ciutat.
LES PROPOSTES URBANÍSTIQUES
Per fer més entenedores les caracterís-tiques d’aquelles diferents Barcelones possibles després d’enderrocar les mu-ralles, el Museu ha demanat la col·labo-ració de diversos arquitectes urbanistes, perquè expliquin els trets bàsics de cada projecte i què han aportat al desenvolu-pament urbanístic de la ciutat.
Abajo las murallas!!!,
de P
er
e F
elip Monlau
© AHCB
J.R
oigé,
Imatges de la Jamància
, 1843
© MHCB
ABAJO LAS MURALLAS!!!
25 de novembre de 2004 - 16 d’octubre de 2005
Lloc: Casa Padellàs del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei
Entre els dies 29 de setembre i 2 d’octubre va tenir lloc a Barcelona la XI Trobada de Cases Museu i Fundacions d’Es-criptors de l’Estat espanyol, en la qual han participat una quarantena d’institu-cions. Organitzada per l’Ar-xiu Joan Maragall de la Bi-blioteca de Catalunya i amb la col·laboració del Museu-Casa Verdaguer. Així, Vil·la Joana va ser la seu d’una de les sessions de treball d’aquesta trobada anual.
Des del passat mes de maig més de 86.000 persones han visitat les restes arqueològiques del Mercat del Born, un testimoni únic de la Bar-celona del segle XVII i XVIII. Quasi 2.000 d’elles han
gaudit de les visites comen-tades i dels itineraris pel Born i la Ribera, dues activi-tats que aporten un valor
afegit a l’interès que ja havien despertat les restes arqueològiques. Aquestes xifres són un resultat molt satisfactori donat que la majoria de les activitats només es poden fer els
caps de setmana. Les visites al Mercat del Born comple-ten l’oferta històrica i cul-tural d’una ciutat que sem-pre ha mantingut l’interès pel seu passat.
Ben aviat presentarem el primer número de la publicació Quaderns tèc-nics de l’MHCB. Restau-ració, una nova proposta dedicada íntegrament a temes de conservació i restauració del patrimoni. Dos articles resumiran l’activitat dels darrers anys al Laboratori del Servei d’Arqueologia del Museu i al Departament de conser-vació-restauració. Comple-taran la publicació un tre-ball sobre la intervenció realitzada al Convent de Sant Agustí i l’estudi sobre aspectes de conservació de la Necròpolis romana de la Plaça Vila de Madrid.
La peça del Museu
A l’entorn del monestir romànic de Sant Pau del Camp es va trobar, l’any 1989, un important jaciment prehistòric que va des de l’època neolítica fins a l’e-dat del bronze. Durant el neolític hi ha un gran canvi pel que fa a usos socials, d’hàbitat, d’alimentació, d’enterrament i en general de forma de vida; és el que es qualifica com a revolució neolítica. Un dels trets que caracteritzen el neolític a Catalunya és el canvi en
les pràctiques rituals en relació al món dels morts, ja que és en aquest període quan neixen les primeres necròpolis. A Sant Pau del Camp es van documentar un total de 24 tombes.
Treure el dimoni del cos perforant el crani El seu estudi ha permès identificar tres cranis amb tre-panacions (escissió d’un fragment d’os del crani per accedir a l’interior de la cavitat cranial). Sembla que la trepanació responia a finalitats màgiques i religio-ses, amb un caire totalment ritual, possiblement per treure un “dimoni” del cos. Segurament s’utilitzaven substàncies al·lucinògenes naturals durant la inter-venció per fer-la més suportable.
Crani amb tr
es tr
epanacions
© MHCB
E L S B R E U S D E L‘ M H C B
Un crani amb tres trepanacions
al jaciment de Sant Pau del Camp
Visita a les restes arqueològiques del Born © Pere Vivas/MHCB
Jaciment
Caserna de Sant Pau del Camp - 1990
Núm. identificació
CSP 90 Ent XVIII
Mides
Alt: 150 mm., Ample: 140 mm., Gruix: 200 mm.
>>
>>
L’ 11 de desembre, a les 10 del matíhem organitzat per als amics i amigues de l’MHCB, una sortida al tot just inaugurat Mu-seu de les Aigües de la Fundació Agbar, dedicat a l’aigua dolça. El lloc de trobada és la plaça Francesc Macià (parada tramvia) on agafarem el Trambaix, que ens portarà al Museu de les Aigües.
Allà ens esperarà una visita guia-da a l’edifici modernista fet per l’arquitecte Josep Amargós i Sa-maranch, que conserva la ma-quinària original utilitzada fins a la dècada de 1920 per extreure aigua dels pous de l’aqüífer del riu Llobregat.
L’entrada inclou la visita a l’ex-posició temporal Aqua Romana. Tècnica humana i força divina, que acull prop de 90 peces ar-queològiques de diversos indrets d’Europa que serveixen per ex-plicar els orígens de la nostra
concepció i gestió de l’aigua, i que estan acompanyades de ma-quetes i restitucions virtuals que fan d’aquesta mostra un com-pendi innovador i rigorós de l’en-ginyeria i la cultura de l’aigua promogudes pels emperadors romans. Per participar en aques-ta activiaques-tat, us preguem que feu una reserva al telèfon 93 315 11 11 (demaneu per la Judit) o bé a [email protected] (places limitades).
F E S -T E A M I C / G A D E L’ M H C B
Si t’agrada la història, si ets un assidu dels museus de la ciutat, si vols gaudir dels avantatges de ser un “Amic/ga del Museu”, no t’ho pensis més. Aconse-gueix el carnet d’amic per una quota anual i... gaudeix-ne els avantatges.
Els Amics del Museu
Podeu enviar les vostres cartes a [email protected] o per correu postal. No han de tenir més de 10 línies i han de ser perfectament llegibles.
LA BÚSTIA
En aquest espai podeu fer-nos arribar les vostres opi-nions, idees i suggeriments sobre les activitats i les ini-ciatives de l’MHCB.
A V A N T A T G E S
VISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓ ABAJO LAS MURALLAS!!!
Visita exclusiva a l’exposició Abajo las Murallas!!!, a càrrec del coordinador de continguts de la mostra Albert Cubeles. Dijous,2 de desembre, a les 17.30h i a les 19 h a l’entrada principal del Con-junt Monumental de la Plaça del Rei (MHCB). Per participar en aquesta ac-tivitat, podeu fer la reserva al núme-ro de telèfon 93 315 11 11 (Judit) o bé a [email protected]
VISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓ DIVO AUGUSTO
Visita exclusiva a l’exposició Divo Au-gusto. La descoberta d’un temple romà a Croàcia, dissabte 15 de genera les 11h i a les 12 h, a l’entrada principal del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (MHCB). Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al núme-ro de telèfon 93 315 11 11 (Judit) o bé a [email protected]
Submergeix-te
en l’univers de les aigües
www.museuhistoria.bcn.es
© Museu de les Aigües
Cartell de l’e
xposició
Divo Augusto
© L
amosca
F
. Soelr i R
ovir
osa,
Les torres
de Canaletes
, c. 1854
Propostes
Barcelona a la xarxa
http://www.bcn.es/artpublic
Web on es presenta el catàleg raonat de les escultures i altres peces artístiques situades o visibles des de l’espai públic de la ciutat de Barcelona. Elaborat a par-tir d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, conté 1.014 obres que permeten seguir l’evo-lució de l’escultura a Catalunya al llarg del temps, ja que es troben totes agru-pades segons els períodes de la història de la ciutat.
http://www.lasagrera.com
Web sobre el barri de la Sagrera, que pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. S’hi pot trobar informa-ció del barri, de la seva història i de les entitats que en formen part, com també imatges antigues i dels elements urbans actuals. A més, els seus responsables donen informació actualitzada de les notícies que interessen al barri.
http://barcelona.lanetro.com
Guia La Netro de Barcelona. En aquest web es pot trobar informació de la ciu-tat, com ara restaurants classificats se-gons el preu, botigues agrupades sese-gons l’activitat a què es dediquen, allotja-ments de la ciutat i de la província, i mol-tes altres dades.
Racons de Barcelona
PORTAL DE SANT MIQUEL
Sabíeu que la façana lateral de la basílica de la Mercè, la que dóna al carrer Am-ple, és un portal d’estil gòtic del 1519? René Ducloux el va fer per a l’església de Sant Miquel i quan aquesta ser destruï-da, el 1870, es va reubicar a la basílica de la Mercè.
MASIA CAN MIRALLETES
Situada al districte de Sant Martí, al car-rer Conca entre Sant Antoni M. Claret i Indústria, aquesta masia constitueix la darrera mostra d’arquitectura rural del territori del Camp de l’Arpa i encara es
conserva gràcies a les reivindicacions veï-nals. El seu possible origen és medieval tardà. En l’actualitat es troba envoltada d’un jardí mediterrani d’ambient rural que ens recorda el passat agrícola de la zona. La masia va ser restaurada i cons-titueix el centre d’un espai enjardinat.
PARC DE LA TRINITAT
Entre els barris de Sant Andreu i la Tri-nitat, el riu Besòs i el terme de Santa Co-loma de Gramenet, al mig del nus viari de la Trinitat on es creuen cinc autopis-tes diferents, es troba aquest parc de 7 hectàrees, el segon més gran de la ciu-tat després de la Ciutadella. A l’interior del recinte hi ha diverses pistes polies-portives, un amfiteatre, un llac navega-ble de 4.000 m2 i 14.000 arbres. És l’úl-tima obra olímpica, que no es va inau-gurar fins un any després dels Jocs. Dues escultures destaquen a l’interior del parc: un gran fris figuratiu anomenat Ca-valls desbocats, obra de l’escultor Joa-quim Ros, i a la vora del llac una escul-tura anomenada Senyora banyant-se, de Rafael Bartolozzi.
CASA DE LA PAPALLONA (CASA FAJOL)
Situada al número 20 del carrer Llançà, prop de la Gran Via, aquesta casa d’estil modernista de l’any 1912 destaca enor-mement pel seu coronament: té forma de papallona revestida de trencadís po-licrom en colors groc, blau, verd i blanc, brillant i ben visible des de la plaça Es-panya. Josep Graner i Prat en va ser el mestre d’obres.
Cinema
Inconscientes,
de Joaquín Oristrell, 2004
Comèdia ambientada a la Barcelona modernista de 1913, on es cuiden tots els detalls dels canvis socials i culturals de la Barcelona de principis del segle XX. La trama se centra en l’impacte que van suposar en aquella època les teories revolucionàries de Sigmund Freud.
Llibres
TERESAVINYOLES ICARMEBATLLE
Mirada a la Barcelona
medieval des de les finestres gòtiques
Barcelona: Rafael Dalmau, 2002 Recorregut per la Barcelona gòtica, com un passeig per la ciutat emmurallada marcat per l’estreta relació entre la ca-sa i el carrer, i alhora una reflexió en comú sobre la vida dels barcelonins i les barcelonines medievals. Les autores s’endinsen en la vida quotidiana, el tre-ball, el lleure i l’estructura de les famílies dels diferents estaments socials.
ERNESTOBOIX FELIP
Catàleg de targetes postals de Barcelona ATV
Barcelona: Ausa i Ajuntament de Barcelona, 2002, 699 p. Un recull de la major part de la col·lec-ció de targetes postals de Barcelona i els seus voltants del fotògraf i editor D. An-gel Toldrá Viazo. Les postals daten des del 1905 fins aproximadament el 1930.
JOAN DEDÉUDOMÈNECH
Xocolata cada dia: a taula amb el Baró de Maldà: un estil de vida del segle XVIII
Barcelona: La Magrana, 2004 Retrat de la cultura culinària de la sego-na meitat del segle XVIII elaborat a par-tir del Calaix de sastre, l’extens dietari que va escriure el baró de Maldà. Gua-nyador del premi Sent Soví.
Fe d’errades
