Gaseta municipal de Barcelona. Any 082, núm. 18 (20 juny 1995)

GASETA

MUNICIPAL

1

SUMARI

;

Consell Plenari Anuncis

Acta sessió 3-11-1995 602 Notificacions

Anuncis publicatsen el BOP dels dies1 al31

Disposicions generals de maig de 1995 610

Decrets de l'Alcaldia

Modificacions de crèdit 608

Ajuntament V

de Barcelona

Núm. 18 / _{Any LXXXII 20 de}

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia 3 de febrer de 1995 i _{aprovada el dia 5 de març de 1995}

Al Saló de la Reina _{Regent de la Casa} de la Ciutat

de Barcelona, el dia tres de febrer de mil nou-cents noranta-cinc, es reuneix el Consell Plenari en sessió extraordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Al¬

calde _{Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms.} Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos

i _{Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.}

Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal

i _{Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i}

Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó

i _{Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i}

Pena, Xavier Valls i Serra, Carolina Homar i Cruz,

Núria_{Gispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan} Fuster i _{Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan,} Francesc Trillas i _{Jané, Josep M. Vegara i Carrió,} Francesc Xavier Muñoz i _{Pujol, Antoni Lucchetti i Far¬}

ré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet i Agustí,

Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo,

Fèlix Amat i _{Parcerisa, Antoni Marcet i Rocabert,} Daniel _{Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona,} Joan _{Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell,}

Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,

Antoni _{Miquel i Cerveró, Carles Porrera i Sala, Jaume} Ciurana i _{Llevadot, Enric Lacalle i Coll,} Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz,

Emilio Álvarez i _{Pérez, assistits per I'll-lm. Sr. Secre¬}

tan General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi és _{present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata} i Remolins.

Constatada l'existència de _{quòrum legal, la Presi¬} dència obre la sessió a les dotze hores i cinquanta-cinc minuts.

Es dóna _{compte que l'únic punt de l'ordre del dia} de la _{present sessió extraordinària és el següent:}

Respostes a l'Audiència Pública als nois i noies de

la ciutat.

El Sr. Alcalde fa un resum de les _{peticions formu¬} lades _{pels nois i noies de Barcelona en l'Audiència}

públicaque tingué lloc el dia 13 de desembre de1994, i en la _{qual van presentar peticions i preguntes sobre} elstemes _{de la pau, l'educació i el medi ambient, con¬}

cretadesen diverses referènciesa lesarmes _{i la guer¬}

ra, els mitjans de comunicació, l'educació, el dret a

viure, les llibertats _{personals, els abusos infantils,} la situació dels nois en el treball, l'atur, l'atenció mè¬

dica, la discriminació i el racisme, la biodiversitat, la contaminació de _{l'aire, de l'aigua i de laterra i el mal¬} baratament de recursos i _{d'energia amb la demanda} final de creació d'un Consell de nois i noies de la Ciutat. També recorda la _{presència de l'Alcalde de}

Perpinyà, prova dels lligams d'aquella ciutat amb la

nostra _{regió cultural i econòmica europea i de qui} van sentir les _{experiències d'aquell Ajuntament en les} relacions de la _{municipalitat amb els seus joves. Tot}

seguit anuncia el mètode a seguir per al desenvolu¬

pament d'aquesta sessió extraordinària establint l'or¬

dre alfabètic en les intervencions.

Fa ús de la _{paraula en primer lloc el Primer Tinent}

d'Alcalde, Sr. Armet, el qual exposa els principis es¬

tratègics d'una política medioambiental de Barcelona mitjançant 72 programes específics, tots ellsen mar¬

xa, els quals donen resposta gairebé a totes les pre¬

guntes dels nois i noies i que es completaran en

aquells aspectes, pocs, que no hi són inclosos.

Com a mesura _{immediata, proposa enviar a totes}

les escoles els programes municipals peral medi am¬ bient en _{què es destaca: la reducció del volum dere¬}

sidus, la seva selectivitat, reciclatge i reintegració al

cicle _{productiu; l'augment dels passeigs i illes de via¬} nants; la normalització de la bicicleta com a mitjà de transport urbà; la millora del transport públic i pree¬ minència sobre el _{transport privat; la millora de la}

qualitat de l'atmosfera, de les aigües deconsum i del

nivell de _{sorolls; la millora del litoral i de les} seves

aigües; i el respecte i potenciació del verd urbà, ga¬ rantint alhora la diversitat_{vegetal característica de la} ciutat i la _{plantació d'espècies autòctones.}

Subratlla, finalment, que la introducció de noves

tecnologies en els sistemes d'enllumenat públic ha

comportat l'estalvi de 7.000.000 kw/h en el consum

energètic.

El Sr. Batlle i Bastardas fa la _{proposta següent:}

1) Constitució del Consell de nois i noies dels

Districtes _{integrat per tots els representants dels} alumnes en els Consells escolars dels centres de

primària i secundària. Es reunirà amb el President

del Districte un _{cop al trimestre i elegirà una Perma¬} nent i un _{President que despatxaran mensualment}

amb el President del Districte les _{qüestions d'in¬} terès. El Consell de nois i noies _{podran enviar pro¬}

postes i suggeriments al Plenari del Consell del

Districte.

2) Constitució del Consell de nois i noies de la ciu¬ tat _{integrat pels membres dels Consells Permanents}

dels Districtes. Es reunirà dos cops a l'any amb l'Al¬

calde de la ciutat, a l'inici i al final del curs escolar.

Elegirà una Permanent i un President que despatxa¬ ran amb l'Alcalde un _{cop al trimestre. El Consell de}

nois i noies de ciutat _{podrà elevar propostes i sugge¬} riments al Plenari de _{l'Ajuntament.}

3) L'elaboració d'un Reglament de Participació de

nois i noies.

El Sr. Ciurana comença la seva intervenció anun¬ ciant que considera que no existeix un concepte uni¬

tari de nois i _{noies, perquè no es pot ignorar que a} Barcelona els nois i noies són un sector d'edat forta¬

ment _segmentat; no obstant això i admetent el risc

que tota generalització comporta, els nois i noies

dels anys 90 sí que tenen uns trets que els caracte¬

ritzencom a_generació:

-Els nois i noies dels anys 90 han vist com

els

seus _{pares treballen tots dos i passaven bona part}

- S'han trobat amb un sistema educatiu

massificat i desfasat.

- És

una _{generació que està marcada per la com¬}

plexitat

i

pels canvis

tecnològics

constants.

Té la

sensació que no controla elseu destí.

-Aquestes sensacionscomporten l'abandonament

i la inexistència d'un objectiu final de generació. En

definitiva, una generació còmoda i conservadora,

presonera

de

la

seva

llibertat i el

seu

benestar.

- El

desig de "tenir" ha substituït el de "ser" i el

de _"gaudir".

- La

separació estricta entre un món de nois i

noies i un món d'adults haanat desapareixent.

- És _una

generació acostumada a conviure amb

grans

contradiccions: conservadora i resignada, però

insatisfeta, capaç de solidaritzar-se puntualment

amb les grans qüestions universals i insensibles.

Afirma que els valors i les idees que caldria pro¬

moure entre els nois i noies són:

-Agafar consciència de generació cridada a fer

grans coses per

al

seu

país,

per a

la llibertat,

pera

la

pau i per a la

justícia. Cohesionar

la

generació.

- Fer-los

entendre que la ciutat els necessitaper a tirar endavant, i que l'Ajuntament compta amb ells.

-Desenvolupar el gust per la responsabilitat i el compromís. Estimular el sentit crítico-constructiu i

l'exercici de l'autocrítica.

-Aprendre a destriar la informació i a formar-se

una _{opinió pròpia.}

- Educar

en la solidaritat immediata, no les grans

paraules.

- Estimular la consciència nacional dels nois i

noies catalans, relligant els conceptes d'identitat i na¬ ció amb el de solidaritat i el de modernitat.

Finalment, considera que en tot aquest procés cal

obrir una nova actitud de _{l'Administració que no so¬} lament ofereixi _{opcions, sinó que desperti neguits} i sentit de la _{responsabilitat sense frivolitzacions i}

mitjançant uns canals d'expressió que siguin útils

i també _{receptius per sentir-se, joves i Administració,} mútuament escoltats.

El Sr. Clos fa referència a les diverses _peticions de _{tipus econòmic dels nois i noies en l'Audiència}

Pública, encaminades especialment a tenir més ser¬

veis, més assequibles i gratuïts perquè puguin ar¬ ribar a _{tothom, incloses les} capes marginals, i també

a moderar els _{impostos per poder prosperar més.}

Assenyala que els joves han de conèixerels fluxos fi¬

nancers _{i els de serveis que presta cada administra¬} ció, la relació entre la prosperitat de la Ciutat o dei país i el possible paper impulsor i/o distribuïdor que tenen les Administracions i concretament els _Ajunta¬ ments, com el de Barcelona que ha creat amb els

agents socials de la Ciutat un Consell per fer el Pla

Estratègic, Econòmic i Social, el qual traçarà les lí¬

nies de _{desenvolupament dels recursos de la Ciutat; i} estima que, per tal que els nois i les noies puguin fer

lesseves_{propostesamb més coneixement decausa, i} a _{través de les instàncies que s'acordin,}

com ara una Comissió de _{Comptes o un Síndic del futur, caldria} donar-los una informació adequada del flux dels im¬

postos fins als serveis, passant per les diverses Ad¬

ministracions i també _{explicar-los els principis i els}

objectius del Pla Estratègic, Econòmic i Social.

En relació als _{aspectes de l'educació, el Sr.}

Fabregat

justifica que els nois i noies vulguin més i

millors escoles i _{mestres, desig que s'acompanya}

d'un _{plantejament d'especialitats concretes} com la música, l'educació física i els idiomes, entre d'altres, en un _{procés ascendent de la qualitat de l'ensenya¬} ment. Diu que malgrat que les escoles han millorat

evidentment en _{els darrers anys, cal resoldre encara} casos _{pendents per assolir els objectius d'un nivell}

educatiu més complet i elevat. Com a instruments d'equilibri per a la igualtat en l'aspecte educatiu, con¬ sidera _{que el Mapa Escolar i la reforma educativa} són eines que han de propiciar la més plena integra¬

ció i _{participació en la vida social; i que també cal} donar _{resposta a aquell sector minoritari de nois i} noies amb dificultats físiques o discapacitats men¬ tals. _Destaca, també, que els joves volen ésser edu¬ cats en _{qüestions que necessiten una informació fo¬}

namental _{per afrontar la problemàtica social} en

matèries, entre d'altres, de sexe, sida, alcoholisme i droga; i que reclamen també de barrar el pas ala vio¬

lència i _{aprofundir la llavor de la democràcia amb el}

respecte a les opinions dels altres per a millorar la

comunicació i la convivència en el nou model de so¬

cietat. Valora_{positivament el dret de cada poble a co¬} nèixer la seva _{llengua, cultura i història i la conside¬}

ració dels valors humans en _{igualtat i sense}

discriminacions de cap mena per raó de naixement,

raça, sexe o religió o qualsevol altra condició, eradi¬ cant _{qualsevol actitud discriminatòria,} tot això de

cara a un _{futur proper peraconseguir una millor Ciu¬} tat i un millor _país.

El Sr. Fernández basa el seu _parlament en Barce¬

lona com a ciutat de convivència institucional, ciuta¬

dana i _{política, per a la qual reclama com a propos¬}

tes de futur els _{punts següents:}

1) Flan de protegir-se els drets dels nens, motiu pel qual la figura d'un Síndic de la Infantesa esdevé

imprescindible. Han d'observar-se també les directi¬ ves comunitàries de _{protecció del menor en les pro¬}

gramacions televisives.

2) Incrementar el nombre de guarderies de la ciu¬ tat i redistribuir els _{parvularis i centres educatius exis¬}

tentsde maneraque capbarri de la ciutaten sigui de¬

ficitari.

3) Potenciar el voluntariat i les actuacions en ma¬ tèria _{d'ajuda humanitària i cooperació internacional.}

4) L'educació viària ha de ser unaassignatura ciu¬

tadana en l'ús responsable de vehicles i de disciplina

viària. El _{transport públic ha de ser fomentat creant}

un bitllet infantil més enllà de l'abonament escolar. L'ús de la bicicleta com a _{mitjà de transport i oci és} una _{opció que caldria promoure.}

5) Instar els joves de la ciutat a la participació acti¬

va en la vida _{políticacom a contribució a la seva re¬}

generació ètica i obrir la participació en els processos electorals als_{joves de 16 a 18 anys, en unaopció de} futur que encamina l'avantprojecte de la Carta Muni¬

cipal en el seu article 26.1.

6) El dret constitucional a un habitatge digne i

adequat s'ha de poder exercitar amb plenitud i no

presentar-se com a una utopia.

7) La urbanitat, el respecte a la nostra ciutat, al

nostre _entorn, als altres, tant a allò nostre com a allò aliè, ha de serel denominadorcomú dels barcelonins. 8) La consciència ecològica ha de practicar-se des

de les administracions i el respecte al medi ambient

s'ha de fomentar des de l'escola.

9) La plena integració de les persones amb

10) Reclamar l'efectivitat del principi de

cooperació

i coordinació interadministrativa, i amb aquest la con¬ centració d'esforços i recursos, i el seu increment per

a dotar a la ciutat d'una xarxa assistencial més àm¬

plia, en especial per a la gent gran.

La pau, civisme i solidaritat centren la

intervenció

del Sr. Fuster dins els paràmetres de la llibertat, la justícia i la democràcia, i afegeix que cal

construir

una_{cultura de la pau a través de la confiança i la} coo¬

peració per a compartir amb tots en una solidaritat

més_{eficaç. Posaespecial èmfasia remarcar que nohi} ha cultura sense _{civisme i que hem de construir una} novacultura cívica basada en el _{diàleg i la tolerància}

evitant processos excloentsque generin intolerància,

violència i totalitarisme tot afirmant que la qualitat

del civisme que Barcelona practica és l'esperança de

les ciutats. _{I que les ciutats com aquestasón l'espe¬}

rança de la civilització humana.

Remarca, però, que desenvolupament equilibrat, la

defensa del medi ambient i la recerca_{d'una pau esta¬}

ble s'han d'abordar a escala mundial, per això a la

Cimera de la Terra es va establir _{1'Agenda XXI, que} és el temari dels grans problemes que té plantejats el

món actual. _{Proposa, doncs, que aquest Plenari} s'adhereixi al programa de la UNESCO que té com a finalitat que tots els nois i noies del món participin en el debat, en la discussió i en la sensibilització de

quins dels punts de l'Agenda XXI han de permetre

avançar en la fixació de les normes de jocque alimen¬

tin el cercle virtuós de la pau, la llibertat i la demo¬ cràcia;queles demandes concretes respecte de l'esco¬

la es transmetin a _{l'Ajuntament a través del Consell}

Escolar _{Municipal; i que escreï la figura del "conduc¬} tor" _{pedagògic o defensor dels drets dels nois i les} noies de la ciutat, tant per atendre lesseves deman¬

des com _{per presentar-ne a l'Ajuntament i a altres}

instàncies.

El Sr. Lacalle _{posa especialment en relleu que}

com a _{Regidor d'aquest Ajuntament coincideix amb}

les _{propostes del jovent de la ciutat tot significant} que una ciutat en la qual els seus joves mostren una

preocupació pel seu present i el seu futur, demanen

que la seva veu sigui escoltada, es reuneixen, treba¬

llen i fan _{propostes, és una ciutat viva, que avui es}

respon a aquestacrida amb el desig de no defraudar

lesseves _{expectatives i de donar respostaa lesseves} inquietuds. Afirma que avui el Consistori fa seus aquests desitjós i preocupacions perquè tots volen

que _{Barcelona sigui cada dia} una ciutat millor, una

ciutat per viure, una ciutat més humana, més justa,

més solidària i més tolerant _{partint d'un fet molt im¬}

portant: som una ciutat amb pau i amb democràcia,

quan lamentablement altres ciutats germanes

d'Europa i del món no poden dir el mateixen aquests moments.

Anant al_{terreny de les coses concretes pensa que}

aquesta sessió no s'hauria de convertir, sinó que hauria d'assumir el màxim nombre de les demandes que s'han fet i que aquesta iniciativa no hauria de quedar aquí, sinó que caldria establir els mecanismes

de futur necessaris per fer possible que la relació perduri en el temps.

En _{aquesta línia es posa i detalla molt concreta¬}

ment les _{propostes del jovent de la ciutat quant a}

mitjans de comunicació, armes i policia, dret a viure, educació, abusos infantils, atur, nens en el treball,

atenció _{mèdica, discriminació, aire, terra i medi am¬}

bient, i clou la seva intervenció expressant el seu su¬ port a la creació d'un Consell Plermanent de nois i noies que tracti els problemes que més els preocu¬ pen i mitjançant ei qual puguin elevar les seves pro¬

postes al Consistori perquè siguin escoltades per

aquest.

Acontinuació, el Sr. Lucchetti centra ei seu puntde

vistaen les _{qüestions del medi ambient que presenta} amb una reflexió _{prèvia, però aprofundida, sobre el} consumisme que genera la societat actual, raó perla qual considera necessari un redreçament de les acti¬

tuds per a la millora del medi ambient per a la qual cosa _{proposa, entre d'altres, les mesures següents:}

-Impulsar una campanya ciutadana d'informació

sobre la necessitat de _{participar activament en la}

gestió dels residus, basada en la minimització, la re¬ ducció, les recollides selectives, la valorització i el

reciclatge i que disposi dels contenidors suficients i

adequadament distribuïts per tota la ciutat.

- Incloure

en les Ordenances Fiscals -i contribuir

a incentivar-ne l'ús- les _{energies renovables i mesu¬}

res d'estalvi _energètic.

-L'Ajuntament ha de donar exemple en els edifi¬

cis _{municipals, en la il·luminació viària, les flotes} verdes, reutilització d'aigües, etc.

- Foment del

transport públic, racionalitzant res-trictivament el _privat.

-Potenciar els col·lectius que recullen deixalles,

mobles _{vells, etc., que contribueixen a la reinserció} social i laboral.

Tot _{seguit, la Sra. Perelló expressa la seva satis¬} facció per la qualitat del treball presentat, fruit de la

feina _{conjunta que posa de manifest que quan se su¬}

men voluntats s'obtenen resultats _{positius. Fa un}

repàs de les actuacions públiquesen relació als joves

i infants. Es refereix als _{esforços esmerçats per do¬}

nar _{protecció i benestar a la població més jove. Des¬} tacael _{procés seguit des de la Declaració dels Drets} dels infants, feta perles Nacions Unides el 1959, fins al 1979 en _{què les mateixes Nacions Unides declara¬} ren_{Any Internacional del Nen; que el 1989 se celebrà}

la Convenció dels drets dels infants, i, a casa nostra, el Parlament de _{Catalunya donà suport a aquestes} resolucions els anys 1981 i 1991, i fa poc, amb lapre¬ sentació el 1994 d'un _{projecte de llei sobre la protec¬} ció dels infants i adolescents.

Valora _{positivament que els joves expressin la}

seva _{preocupació i espera que l'Ajuntament de la} Ciutat, com a Administració més propera, posi en

pràctica totes les resolucions que siguin necessàries

a través de les seves normatives i mecanismes i tin¬

gui unaactuació congruent amb aquesta línia de pen¬ sament, la _{qual, pragmàticament, s'ha de portar} a

terme de manera descentralitzada a través dels Dis¬ trictes.

El Sr. _{Puigdollers: comenta que els joves en el}

seu Manifest deien textualment: _{"L'ecologia és un}

tema _{indispensable} per salvar la terra de la delicada

situació que pateix i tots n'hauríem de ser més cons¬ cients. _{Pensa que és una problemàtica prou impor¬}

tant _{perquè es tingui en compte a l'hora de planificar} aspectes quotidians", manifestació que condueix a

desenvolupar un programa que qualifica de "desen¬

volupament sostenible".

Considera que, des d'una vessant pedagògica, un programa de política ambiental tindria com a fona¬

1a L'"E" d'Ecologia:

És

el concepte científic que dóna una raó científica per la preocupació ambiental,

però

alhora

introdueix

aspectes

de dubte científic. En

el cap de les

Ciències Ambientals

no tot

el

que es

diu

és una veritat absoluta.

2a L'"E" d'Economia: El medi ambient té preu. Cal

introduir a la nostra societat criteris de cost ambiental

en les actuacions que fem. Segurament existeix una economia de medi ambient per desenvolupar.

3a L'"E"

d'Ètica:

Darrera del concepte de desenvo¬ lupament

sostenible hi ha

un concepte

fonamental de

cooperació

nord-sud.

Els que

vivim actualment hau¬

ríem _d'aconseguir que el volum de producció per a satisfer les nostres necessitats es pogués mantenir en el futur.

Aquesta cooperació nord-sud obliga els països del

nord a moderar el seu volum de malbaratament de re¬

cursos naturals per tal que els països no desenvolu¬

pats puguin

aconseguir

uns

nivells

més

alts de

ben¬

estar.

En definitiva, depèn de la voluntat dels habitants

del nord deixar com a herència un entorn on espugui

continuar vivint o, contràriament, consumir tot allò

que vulguem ara, sense preocupar-nos

pel

que

passi

en el futur.

4a L'"E" d'Educació: Aplicar programes de política

ambiental vol dir fomentar un canvi d'actituds de la societat que porti a evitar el consumir perconsumir.

5a L'"E" d'Estalvi: Si volem ser respectuosos amb

el medi ambienten unaescala _{global del Planeta Ter¬}

ra, cal que aprenguem a estalviar, és a dir, podem

viure en una _{societat que gaudeixi el màxim possible}

de _{tot, però a condició de no malbaratar res.}

Finalment, en la línia de fer bo l'eslògan "pensar globalment i actuar localment", significaque des de la

ciutat de Barcelona es _{poden impulsar, entre d'altres} coses, dues accions concretes:

- Estalviar

energia, que en la nostra actitud indi¬

vidual vol dir fer servir més els transports públics i

deixar elcotxe o la moto a casa.

-Analitzar _{l'Agenda XXI, aprovada a la Cimera} de Rio, i estudiarcom la podem aplicar a Barcelona,

en la nostra vida _quotidiana.

El Sr. Samaranch _{aprofundeix específicament en} els _{apartats sobre la pau i la llibertat propugnant} dues vies d'actuació, una de caràcter de reflexió i de

sensibilització en el món de les idees, i una altra de

caràcter actiu en _{el camp de l'acció. Recorda que} Jacques Maritain el 1947 defensava en la Unesco la

necessitat de bastir una societat _{política mundial per} assegurar una pau i una convivència duradores tot

afirmant la _{preeminència de la justícia sobre el tema} radical de la sobirania. Pensa que aquestes idees tan

diàfanes a nivell de _{l'Ajuntament de Barcelona poden}

aplicar-se amb la difusió i coneixement de la política com a instrument _{importantíssim en favor d'aquells} ideals _{i, de la mateixamanera,facilitar el coneixement} i la _{promoció d'entitats que lluiten a favor dels pos¬} tulats de pau i llibertat. Al·ludeix a les Nacions Uni¬ des i les situacions de _{l'ex-lugoslàvia o Ruanda i} alerta que per la via democràtica de les majories els

seus vots donin _{pas a règims dictatorials o donin} suport a aquells règims que no respecten béns tan

preuats com _{la pau i la llibertat. Explica que, malgrat}

que _{algunes qüestions} no corresponen a l'Ajuntament

de _{Barcelona, aquest sí que potfer de transmissor a} les instàncies _{que corresponguin i canalitzar les ini¬}

ciatives de _{les societats civils que, a més, per a les}

tasques esmentades pel manifest, poden aportar a la

comunitat el _{voluntariat, al qual el municipi ha de do¬}

tar de _{mitjans per a dur-les a terme. També confirma} el _{Manifest, quant a seguretat, solidaritat i comunica¬} ció entre els barris de la Ciutat, en els quals reclama

la _{implantació del Guàrdia de barri, i la comunicació}

en els àmbits _{esportiu i cultural entre els diferents} barris barcelonins _{juntament amb l'esforç de coneixe¬} ment, difusió i respecte de la cultura del nostre país.

El Sr. Torres _{aporta els seus criteris quant a la cir¬} culació i la seguretat, amb l'objectiu d'aconseguiruna Barcelona _{saludable, sana, habitable, còmoda i segu¬}

ra on es _{potenciï el transport col·lectiu i les opcions}

individuals com la _{moto, la} bicicleta i els vianants, en un _{règim de convivència i solidaritat que no margini,} però sí que reguli, l'ús racional del vehicle individual.

Subratlla la via de la formació per a la disminució

d'accidents i la millora de la _{seguretat viària indicant} que aquesta tasca està adreçada bàsicament a:

1) Promocionar l'ús del transport col·lectiu, fent-lo

accessible per a tothom , salvant les barreres que im¬ posen les discapacitacions per a accedir-hi i promo¬

vent facilitats_{tarifàries per als ciutadans joves.}

2) Incentivar l'ús de la bicicleta (amb la construc¬

ció d'una xarxa de carril _{bici) i els desplaçaments} a

peu entre els joves.

3) Garantir la seguretat peral desplaçament a peu als barris i centre.

4) Protegir les voreres i els espais per a vianants.

5) Incorporar al transport les noves tecnologies.

6) Continuar promovent l'educació viària dels in¬

fants i els _joves.

7) Amb motiu de la declaracióde l'any 1995 com a

Any Internacional del Conductor Jove, l'Ajuntament

posa l'accent en un Pla d'actuació on s'implantaran

mesures _{concretes, a més del control de}

l'alcoholè-mia, la velocitat, l'ús dels casc i del cinturó de segu¬ retat, i la col·laboració en campanyes amb altres ad¬

ministracions, que preveuen implicar els joves i altres

sectors de la societat civil.

Complementa les anteriors mesuresamb la creació

d'un Consell Cívic de _{Seguretat i Circulació Jove} que elabori les propostes dels nostres joves en

aquesta parcel·la d'activitat, i quant a la seguretat, el

Regidor de la Via Pública referma el compromís de

les Forces de _{Seguretat, de treballar al servei del} ciutadà amb el _{disseny de noves polítiques de} segu¬

retat totcomptant amb lacol·laboració dels ciutadans,

per adonar resposta a lesnoves formes d'inseguretat

i _{als moviments que atempten a la convivència, po¬}

tenciant, entre d'altres, el desenvolupament de la

Guàrdia Urbana com a "Policia Comunitària" i confi¬

anten el _{ràpid establiment de laJustícia Municipal de} la Pau.

El _{Regidor de Joventut, Sr. Trillas planteja les} solucions a les _{peticions dels nois i noies en base a} una _{potenciació de la participació mitjançant el}

_Con¬

sell de la Joventut i destaca latemàtica de la supres¬ sió del servei militar obligatori i de l'ajuda de l'Ajun¬

tament als insubmisos i als objectors, per la qual

cosa _{especifica que} l'Administració municipal pot respondre a les esmentades peticions

amb

una pro¬ moció del voluntariat, l'ampliació del paper dels joves i dels infants en la _{gestió dels} seus propis projectes,

creació de més places de la prestació social

subs-titutòria dins l'esfera municipal i l'ajuda de l'Ajunta¬

ment _{perquè les diverses entitats creïn places per a}

la _{prestació social substitutòria.}

Quant al voluntariat, considera determinant la pre¬

disposició activa dels joves i infants de Barcelona

i

subratlla les _{possibilitats de l'actuació dels volunta¬} ris en _{tasques d'evacuació i de perill ciutadà i en pro¬}

grames concretscom la prevenció d'incendis a la ser¬

ra de Collserola _{mitjançant objectors i voluntaris.} Tanca el torn de _{respostes dels Regidors, la Sra.}

Vintró, la qual posa en relleu que del conjunt de les

propostes presentadesal Manifest, segurament la peti¬

ció final les resumeix totes. Es demanava la creació d'un sistema de relació de les noies i nois amb el Ple¬ nari de _{l'Ajuntament de Barcelona. També esdemana¬}

valaconcrecció decom _{i quan. Per tant, la contesta és}

que implantarà un mecanisme estable i permanent de

relació de les noies i nois amb_{aquest Plenari. Aquesta}

proposta no es pot concretar en aquests moments, però si que és possible en un termini de tres mesos, abans de les _eleccions, a partir d'una proposta

consensuada, aelaborar i aprovar enel Consell Plena¬

ri dins de les normes de _{participació, la via de relació}

que nofaci d'aquest Plenari ni de l'audiència de fa uns dies una situació extraordinària i singular. Afirma que la _{presentació de la proposta hauria de venir del Con¬} sell Escolar _{Municipal i dels de Districte, que ja són}

uns mecanismes avui establerts, i del conjunt de noies

i nois que han treballaten el Manifest.

Conclou dient que a la vista de la representació de

dones i homes _{d'aquest Consell Plenari,} que no

guarda proporció amb les dones i els homes que hi

han a la _{ciutat, esperant de les noves generacions} que hi hagi una representació més equilibrada entre

noies i nois en _{garantia de la igualtat de futur.}

Acte _{seguit el Sr. Alcalde valora les intervencions} dels _{Regidors amb les seves exposicions i propostes} i _{dóna pas als posicionaments dels Grups polítics,}

que inicia el Sr. Lacalle, President del Grup Munici¬ pal Popular, remarcant que una ciutat en la qual els joves manifesten una preocupació pel seu futures re¬ uneixen, fan propostes i demanen que la seva veusi¬ gui escoltada, és una ciutat viva. Barcelona és una

ciutat viva. Avui es dóna resposta a aquesta crida

amb la intenció de no defraudar les seves _expectati¬ ves. _{Tothom vol que Barcelona sigui cada dia una}

ciutat millor, més _{humana, justa i solidària i més} to¬ lerant. Afortunadament és una ciutat en _{pau i demo¬}

cràcia. _{Aquest Plenari no ha deser un Plenaride trà¬} mit i cal assumir i _{aplicar la majoria de les demandes} des de la nostra _{competència. Cal establir els meca¬}

nismes necessaris _{perquè en el futur sigui possible} que aquesta relació continuï en el temps, ja que l'in¬ crement de relació entre _{joves i polítics és bo.}

Indica que la sensibilitat dels joves sobre temes

tan _importants com que els barris menys afavorits tinguin una especial atenció per partde l'Ajuntament

és _{especialment significatiu,} com ho són les deman¬

des sobre les comunicacions _{personals, la llengua, la}

cultura, la seguretat urbana, la gent gran, l'atur, que és bo per què s'hi reflexioni i en surti un document

que torni als joves i que aquesta relació, que va co¬ mençar amb l'Audiència Pública, perduri en el temps perquè servirà molt per a aprendre i, un dia, aquests joves seran els substituts en les nostres responsabi¬

litats.

En nom del _{Grup de Convergència i Unió, el Sr.} Mas subratlla el caràcter _{excepcional d'aquest Plena¬} ri i _{agraeix que hagi estat gràcies a un col·lectiu molt} determinat de la ciutat que ho ha fet possible i alliço¬ na com la veu de la ciutat és també la dels seus col-lectius.

Expressa la seva preocupació perquè es proposin nous _{òrgans, perquè constataria un cert fracàs res¬} pecte la conducció dels temes dels darrers anys. El

fracàs no hi és _{respecte als principis} com la partici¬

pació, que continua des de fa temps. No s'han traït els _{principis, però abans de} pensar en la creació de nous _{organismes, cal recordar que ja existeix el Con¬}

sell de la Joventut de Barcelona i que cal utilitzar els òrgans constituïts.

D'això es dedueix un _{missatge: demostrar als més} joves la capacitat d'il·lusionar-nos amb les joguines antigues i no només amb les noves.

En segon lloc, es refereix a l'obligació del mateix Ajuntament de despertar i estimular neguits i inquie¬

tuds entre els ciutadans i fer una _{proposta en el ter¬}

reny de les idees generals que essent capaçosde dir

que no es pot tenir tot de cop; sinó que cal pensar en el _{present i en el futur, gastar allò que es pot gastar}

en cada moment _{i proposa que en les properes set¬} manes es revisin a _{fons els instruments actuals per}

trobar _{conjuntament govern i oposició el seu millor} rendiment.

Finalment, fa una doble demanda. Una als nois i

noies, que apreciïn i respectin els béns col·lectius,

els que són de tots. Una altra a nosaltres mateixos,

que no els defraudem donant més importància als

embolcalls que als continguts.

Pel _{Grup Municipal Iniciativa per Catalunya, la} Sra. Vintró diu que l'actual reflexió comença amb el

Manifest de Lillehammer i el Manifest dels joves de

Barcelona per ajudar a fer un món millor.

Recorda els dos nivells que van ser presents en la

sessió de l'audiència i també hi són en la d'avui: fer entendre la _{complexitat i diversitat de nivells de res¬}

ponsabilitat que hi ha. Respecte a la intervenció del

Sr. Mas, assenyalaque no creu que s'haguessin per¬ dut els _{principis, però s'ha de ser capaç de transme¬}

tre el discurs de la _{complexitat i el discurs de la dis¬} tribució de les _{responsabilitats i tenir en compte que}

van _{adreçats a un col·lectiu tan ampli que va dels} onze _{als divuit anys i que, per tant, li convé una ex¬} pressió clara i comprensible. El repte és d'entesa

mútua des de la _{complexitat de la realitat i buscar les} fórmules que facilitin el diàleg permanent i no una

vegada a l'any i ser conscients que des de l'Ajunta¬ ment de Barcelona no es resolen tots els _problemes. Això no _{significa renunciar a solucions ni a resoldre}

el creixement sostenible com, per exemple, els pro¬ blemes _{d'habitatge; però amb l'esforç de tots es crea¬} rà el clima de _{diàleg que permeti recuperar la il·lusió} per la políticaentesa com la vida de la ciutat.

Finalment, la Sra. Mata, pel Grup Municipal Socia¬

lista, fa patent la valoració del seu Grup en aquest

Ple, que completa allò que es va començaramb l'au¬

diència i que vol donar respostes concretesa les pre¬

guntes plantejades.

Diu que una de les coses que la va sorprendre de les demandes formulades és que hi havia coses que

ja es feien i que es desconeixien. D'altra banda, hi

un Pla Estratègic, que s'ha descentralitzat.

Òbvia¬

ment, falta alguna cosa, que és que avui es comen¬ ça a

caminar

per

així arribar

a

ells i als adults. Es

pregunta

la Regidora

que

demanaven ells de

nou

i

assenyala per sintetitzar: pau, drets humans i medi

ambient, però sobretot dret ha ser escoltats no no¬ més en el futur, sinó també ara, perquè s'ha intentat

donar respostes i s'ha demostrat que tenim molt en comú: el respecte per la democràcia, de vegades

opinions

diferents, però això també és democràcia,

tot recordant les paraules de W. Churchill, digué a

un _{company seu de la Cambra dels Comuns: "Jo}

dissenteixo totalment del que diu vostè, però dona¬

ria la meva vida perquè vostè pugui dir-ho". Desitja

que durant el

període electoral

que ara comença

els

noisi noies puguin llegir les notícies sabent totes les

coses que hi ha en comú i que puguin saber que en

política

democràtica és molt important

l'aportació

de

cada _generació a l'altra.

Com a nota afectiva, recorda la desapareguda Re¬ gidora Maria

Aurèlia Capmany i

comenta com

li hau¬

ria _{agradat i divertit un Ple com aquest.}

Per acabar, fa les propostes, les quals agrupa en

tresaspectes: més formesdeconeixement i documen¬

tació, una forma d'expressió (la constitució del Con¬

sell) i una forma d'atenció (un conductor pedagògic,

un _{representant seu). I com ha dit anteriorment el} Regidor Sr. Fuster confia que aquest cercle

virtuós

de la llibertat, pau i democràcia pugui realitzar-se

des de la ciutat i des _{d'aquest Ajuntament.}

El Sr. _{Alcalde, agraeix les intervencions i el capte¬} niment dels _{Regidors que han intervingut} en nom de

tots, i en nom propi i formula la proposta, d'acord

amb els _{Caps de grup, que els respectius represen¬} tants, juntament amb la Secretaria General, redactin

unaacta -ques'ha de fer arribar als nois i noies-que

inclogui la proposta que siguin ells qui decideixen si

volen la creació del Consell de _{què ha parlat el Sr.} Batlle o si volen la utilització dels mecanismes exis¬ tents _{segons deia el Sr. Mas. Ells insisteixen molt} en elsseus _{papers en el caràcter permanentdels me¬}

canismes de _{participació. Del llistat global de} pre¬

guntes, remarca que el que es demana és facilitar la

relació _{permanentdels nois i noies amb els represen¬}

tants polítics.

Fa _{patent, com ha dit tothom, que hi ha una defen¬}

sa de la _{política per part de totes les intervencions,} defensa que no ha de ser defensiva, sinó perquè els

nois i noies demanaran que se'ls expliqui la naturale¬ sa de la _{políticao la ciutat com a política i l'orgull de}

ciutat.

Personalment, afegeix aquell lema que s'ha citat

dos _{cops: "pensar globalment, però actuar local¬}

ment", el qual també és veritat en sentit contrari:

"pensar localment i actuar globlament". Les coses que globalment es decideixen, pensades localment o

pensades originalment des del punt de vista local, segurament que tenen molta més força. Els joves

pensen des de la seva posició local en el sentit

generacional.

Per acabar _{diu que els nois i noies han perdut un}

defensor, James P. Grant, director de la UNICEF

fins fa una setmana en _{què va morir i que va estar}

més d'un cop a Barcelona, on demanà al Saló de

Cent que Barcelona fos la ciutat dels nens.

Abans de tancar la reunió fa una sentida menció dels nens de Sarajevo, on, com ha constatat fa uns dies, maten més nens que adults probablement per fer _{perdre l'esperançaen el futur.}

I no havent-hi altres _{assumptes per tractar, la}

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l'Alcaldia

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS DEL PRESSUPOST DE 1995

(Transferències)

(Aprovades per decret de l'Alcaldia de 9 de maig de 1995)

Partida _Tipus

22609 0303 46321 MC7

44001 0303 46321 MC8

21600 13100 16000 22719 13100 16000 61210 62704

0708 0708 0708 0502 0502 0502 0803 9901

12110 12110 12110 32460 32460 32460 51320 51190

MC7 MC8 MC8 MC7 MC8 MC8 MC8 MC7

Descripció

Transf. a _{ICB treballs expos. La ciutat}

de la _gent

Transferència a _{ICB expos. La ciutat}

de la _gent

Despeses de personal Districte 8 Despeses de personal Districte 8 Despeses de personal Districte 8 Despeses de personal

Àmbit

5 Despeses de personal

Àmbit

5 Despeses de personal

Àmbit

5 Despeses d'inversions

Àmbit

8 Despeses d'inversions

Àmbit

8

Altes

1.392.000

519.550 242.140

3.435.978 1.167.888 9.966.000

16.723.556

Baixes

1.392.000

761.690

4.603.866

9.966.000

16.723.556

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS DEL PRESSUPOST DE 1995

(Transferències)

(Aprovades per decret de l'Alcaldia de 11 de maig de 1995)

Partida _{Tipus Descripció}

22609 0203 43230 MC7 Treball _d'impremta

_Àmbit

₂ 22109 0105 43230 MC8 Treball _d'impremta

_Àmbit

₂ 22109 0105 12110 MC8 Treballs _{d'impremta Districte 5} 62704 9901 51190 MC7 Transferència a Barcelona Activa

74010 0307 51120 MC8 Transferència a Barcelona Activa 74011 0307 51120 MC8 Transferència a Barcelona Activa 62704 9901 51190 MC7 Semaforització carrer del Foc Àmbit 4 60179 0401 51310 MC8 Semaforització carrer del Foc Àmbit4

22900 0102 72110 MC7 Candidatura Barcelona 2001 Àmbit 1

22609 0602 72110 MC8 Candidatura Barcelona 2001 Àmbit 1

22002 0710 43230 MC7 _{Despeses de personal Districte 10} 15100 0710 43230 MC8 _{Despeses de personal Districte 10} 16000 0710 43230 MC8 _{Despeses de personal Districte 10} 16001 0710 43230 MC8 _{Despeses de personal Districte 10} 22602 0705 12110 MC7 Treballs _{d'impremta Districte 5} 22700 0502 31110 MC7 Transf. centres _juvenils

_Àmbit

₅

48903 0708 32420 MC8 Transf. centres _juvenils

_Àmbit

5

Altes

303.090 512.288

15.000.000 90.000.000

8.000.000

5.000.000

147.556 15.792 9.422

850.000

119.838.148 119.838.148 Baixes 303.090

105.000.000

8.000.000

5.000.000

172.770

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS DEL PRESSUPOST DE 1995

(Transferències)

(Aprovades per decret de l'Alcaldia de 18 de _maig de 1995)

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

22109 0502 32420 MC7 Treballs _d'impremta

_Àmbit

₅ 4.400.000

22109 0105 32420 MC8 Treballs _d'impremta

_Àmbit

₅ 4.400.000

22900 0602 45134 MC7 _{Projectes culturals Districte 2} 5.000.000

22719 0702 46360 MC8 _{Projectes culturals Districte 2} 5.000.000 48914 0602 45137 MC7 Activitats direcció serveis Acció cultural

Àmbit 6 _10.000.000

22719 0602 45133 MC8 Activitats direcció de serveis Acció cultural

Àmbit 6 10.000.000

22109 0701 12110 MC7 Treballs _{d'impremta Districte 1} 4.000.000

22109 0105 12110 MC8 Treballs _{d'impremta Districte 1} 4.000.000

22109 0502 32420 MC7 Treballs d'impremta

Àmbit

5 350.000

22109 0105 32420 MC8 Treballs d'impremta

Àmbit

5 350.000

22609 0501 12110 MC7 Pla de futur de Poble-sec Àmbit 5 500.000

22706 0703 12110 MC8 Pla de futur de Poble-sec Àmbit 5 500.000

22719 0502 32460 MC7 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₅ 248.802

13100 0502 32460 MC8 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₅ 185.687

16000 0502 32460 MC8 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₅ 63.115

22609 0202 43210 MC7 Gratificació funcionària Districte 9 100.000

15100 0709 43230 MC8 Gratificació funcionària Districte 9 100.000

22609 0301 13110 MC7 _{Despeses de}

_l'Àrea

de Cultura

Àmbit

3 2.008.768

22609 0301 13160 MC7 _{Despeses de}

_l'Àrea

_{de Cultura}

_Àmbit

₃ 2.025.855

22609 0602 12120 MC8 _{Despeses de}

_l'Àrea

_{de Cultura}

_Àmbit

₃ 10.000.000 22109 0203 43230 MC7 _{Adquisició llibre "Barcelona espai públic"}

Àmbit 2 133.000

22706 0106 43230 MC8 _{Adquisició llibre "Barcelona espai públic"}

Àmbit 2 133.000

22900 0204 45310 MC7 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₂ 1.759.985

12000 0204 45310 MC8 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₂ 1.316.563

16000 0204 45310 MC8 _{Despeses de personal}

_Àmbit

₂ 443.422

22719 0303 13120 MC7 _{Despeses de}

_l'Àrea

de Cultura

Àmbit

3

36.491.787

5.965.377

36.491.787

)

i

ANUNCIS

Notificacions

En _{complimentdel} que disposa l'article 80

de la Llei

de Procediment Administratiu, en relació amb l'expe¬

dient _{seguit sota el núm.}

_{13717-13718/94 pel Depar¬}

tamentJurídico administratiu de l'Institut Municipal de

Mercats de Barcelona, sobre la proposta de caducitat

de les _{parades núm. 198 i 199 del mercat municipal} de la Llibertat, es notifica al titular de l'autorització

d'ús de les paradesesmentades, el Sr. Juan Espinal

i

Payés, que l'Alcaldia, en data 26 d'abril de 1995,

ha

disposat:

"Imposar al Sr. Juan Espinal i Payés, titular de l'au¬

torització d'ús de les _{parades núm. 198 i 199del} mer¬

cat _{municipal de la Llibertat, la sanció de pèrdua de}

l'autorització que empara l'ús de les parades esmen¬

tades, per comissió de la infracció assenyalada a l'ar¬

ticle _{90.i) i 90.j) (per subarrendament del lloc de ven¬}

da) de l'Ordenança Municipal de Mercats; declarar

caducades les autoritzacions citades; vacants les pa¬ rades esmentades i _{requerir el titular esmentat} per¬

què, de conformitat amb el que disposen els articles

129 i 130 del _{Reglament de Béns de les Entitats Lo¬} cals, deixi les parades lliures, vécues i expedites, i si

transcorregutel termini de deu dies no s'hagués efec¬

tuat el _{desallotjament, requerir-lo perquè en el termini} dels cinc dies _{següents procedeixi al desocupament i}

posi les parades a disposició de l'Administració; asse¬

nyalar el vuitè dia hàbil a comptar des que finalitzin

els cinc dies anteriors, a les vuit hores del matí, per a la _{pràctica de la diligència de llançament; designar el} Director del mercat de la Llibertat i l'auxiliar de l'es¬

mentat mercat, perquè, junts o separats, efectuïn l'ex¬ pressada diligència, amb absoluta indemnitat per a l'erari _{municipal, assistits del personal auxiliar de la} Policia _{Municipal que estimin necessari i amb la facul¬}

tat de reclamar directament l'auxili de la _{força pública} si així_{calgués per a l'exacte acompliment de la come¬}

sa _{que els ha estat assignada."}

Contra _{aquesta resolució es pot interposar, de} conformitat amb l'article 142 del _{Reglament d'Orga¬} nització i Administració Municipal, recurs d'alçada davant de l'Alcaldia en el termini d'un mes _comptat

de l'endemà de la data _{d'aquesta notificació. L'es¬}

mentat recurs s'entendrà desestimat si transcorre un mes des de la seva _{interposició sense que se'n noti¬} fiqui la resolució.

Contra la desestimació del recurs _{d'alçada espodrà} interposar recurs contenciós administratiu davant la

Sala _{corresponent del Tribunal Superior de Justícia} de _{Catalunya, en el termini de dos mesos} comptats

des de l'endemà de la notificació de la desestimació,

quanaquesta hagi estat expressa, o en el termini d'un

anycomptat des de la data de presentació del recurs

d'alçada, si aquest fos tàcitamentdesestimat.

Barcelona, 15 de maig de 1995. El Secretari Gene¬

ral, Jordi Baulies i Cortal.

k k k

En _{compliment del que disposa l'article 59.4 de la} Llei _30/92, de 26 de novembre de Règim Jurídic de

les Administracions _{Públiques i del Procediment Ad¬} ministratiu Comú, i en relació amb l'expedient núm.

15368-15369-15370/95 instruït pel Departament Jurí¬

dic Administratiu de l'Institut Municipal de Mercats de

Barcelona sobre _{proposta de caducitat de les para¬} des núm. 170-171 i DA. 16 del mercat municipal del

Port, es notifica al seu titular, el Sr. Manuel López i

García, en l'últim domicili conegut del qual han estat

rebutjades les notificacions que li han estat adreça¬

des, la Proposta de Resolució que estranscriu a con¬ tinuació:

"Imposar al Sr. Manuel López i García, titular de

l'autorització d'ús de les _{parades núm. 170-171 i DA.} 16 del mercat _{municipal del Port, la sanció de pèrdua} de l'autorització que empara l'ús dels esmentats

llocs, percomissió de la infracció assenyalada a l'arti¬

cle _{42.i) (per parada tancada sense autorització mu¬}

nicipal) de l'Ordenança Municipal de Mercats, decla¬

rarcaducada les esmentades autoritzacions, vacants les _{parades esmentades i requerir el titular perquè en} el termini de deu dies deixi els llocs de venda lliures,

vacus, expedits i a disposició de l'Ajuntament. Aques¬ ta sanció _s'aplicaen base al principi de proporcionali¬

tat recollit a l'article 131 de la llei 30/92 de RJAP i

PAC, i es considera com a criteri per a la graduació

de la sanció _{aplicada l'existència de reiteració dels} fets i els _{perjudicis causats} a l'interèsdel Mercat".

En el termini _{legal de deu dies, a partir de l'endemà} al de la _{publicació d'aquest anunci podrà al·legar tot} el que consideri convenient per a la seva defensa.

Transcorregut aquest termini, la transcrita Proposta

de Resolució _{juntament amb allò} actuat serà elevada

a _{l'òrgan al qual correspon dictar la resolució del pre¬} sent _expedient, que és el President de l'Institut Muni¬

cipal de Mercats de Barcelona, per delegació expres¬

sa _{de l'Alcaldia de data 25 de gener de 1993. Signat:}

La Instructora.

Barcelona, 22 de maig de 1995. El Secretari Gene¬

ral, Jordi Baulies i Cortal.

k k k

En _{compliment del que disposa l'article 80 de la} Llei de Procediment Administratiu, en relació amb l'expedient seguit sota el núm. 14417/94 pel Departa¬ ment Jurídico administratiu de l'Institut _{Municipal de} Mercats de Barcelona, sobre proposta de caducitat

de la _{parada núm. 306 del mercat municipal de Sant}

Antoni, es notifica al titular de l'autorització d'ús de la parada esmentada, el Sr.

Óscar

Lasheras i García, a l'últim domicili _{conegut del qual han estat}

_rebutjades

les notificacions que li han estat dirigides, que

l'Alcal¬

dia en data 26 d'abril de 1995 ha disposat:

"Imposar al Sr.

Óscar

Lasheras i García, titular de

l'autorització d'ús de la _{parada núm. 306 del}

_mercat

municipal de Sant Antoni, la sanció de pèrdua de

l'au¬

d'acord amb allòque estableix l'article 92.B.c) de l'Or¬

denança Municipal de Mercats, percomissió de la fal¬ ta greu assenyalada en l'article 90.K) de la mateixa Ordenança (el tancament no autoritzat de la parada);

declararcaducada l'esmentadaautorització; vacantla

parada

esmentada i requerir el

titular esmentat per¬

què, de

conformitat

amb el que disposen els articles

129 i 130 del reglament de Béns de les Entitats Lo¬

cals, deixi les parades lliures, vàcues i expedites, i si transcorregut el termini de deu dies no_s'hagués efec¬

tuat el _{desallotjament, requerir-lo perquè} en el termini

dels cinc dies _{següents procedeixi al desocupament i}

posi les

parades

a disposició de l'Administració; as¬

senyalarel vuitè dia hàbil a comptar desque finalitzin

els cinc dies anteriors, a les vuit horesdel matí, per a la _{pràctica de la diligència de llançament; designar el} Directordel mercat de Sant Antoni i l'auxiliar de l'es¬

mentat mercat _{perquè, junts} o separats, efectuïn l'ex¬

pressada diligència, amb absoluta indemnitat per a l'erari municipal, assistides del personal auxiliar de la

Policia Municipal que estimin necessari i amb la facul¬ tat de reclamar directament l'auxili de la_{força pública,} si així _{calgués per a l'exacte acompliment de la co¬}

mesa _{que els ha estat assignada."}

Aquesta sanció s'aplica en base al principi de pro¬

porcionalitat recollit a l'article 131 de la Llei 30/92 de RJAP i PAC i es considera com a _{criteri per a la gra¬}

duació de la sanció _{aplicada l'existència de reiteració} delsfets i els _{perjudicis causats a l'interès general del} Mercat".

Contra_{aquesta resolució es pot interposar, decon¬} formitat amb l'article 142 del _{Reglament d'Organitza¬} ció i Administració _Municipal, recurs _d'alçada davant

de l'Alcaldia en el termini d'un mes _{comptatde l'ende¬}

mà de la data _{d'aquesta notificació. L'esmentat} recurs s'entendrà desestimat si transcorre un mes des de la

seva _{interposició sense que se'n notifiqui la resolució.}

Contra la desestimació del recurs _{d'alçada es po¬}

drà _{interposar recurs contenciós administratiu davant} la Sala _{corresponent del Tribunal Superiorde Justícia} de _{Catalunya, en el termini de dos} mesos comptats

des de l'endemà de la notificació de la desestimació,

quan aquesta hagi estat expressa, o en el termini

d'un any comptat des de la data de presentació del recurs _{d'alçada, si aquest fos tàcitament desestimat.}

Barcelona, 22 de maig de 1995. El Secretari Gene¬ ral, Jordi Baulies i Cortal.

•k -k -k

En _{compliment del que disposa l'article 59 de la} Llei 30/92 de 26 de novembre de _{Règim Jurídic de} les Administracions _{Públiques i Procediment Adminis¬} tratiu Comú i en relació amb _{l'expedient seguit sota el} núm. 15835/95 _{pel Departament Jurídic de l'Institut}

Municipal de Mercats de Barcelona, per haver tingut coneixement en _{aquest Departament de la defunció}

del titular del lloc de venda núm. 183 del mercat mu¬ nicipal del Ninot, el Sr. Juan Dardé i Viola, escomuni¬

caalsseus_{ignorats hereus que, conforme al que dis¬}

posa l'article 32 de _{l'Ordenança Municipal de}

Mercats, els qui resultin hereters hauran de determi¬ nar i manifestar a _{aquest Departament,} en el termini

de sis mesos_{comptats apartir de la data de larecep¬}

ció _{d'aquesta notificació, la persona que hagi de} succeir al causant en la titularitat del lloc esmentat, amb l'advertiment que de no fer-ho en el termini indi¬

cat, serà declarada caducada l'esmentada autoritza¬ ció d'ús de les _{parades. Signat: la lletrada.}

Barcelona, 24 de maig de 1995. El Secretari Gene¬

ral, Jordi Baulies i Cortal.

•k k ie

En _{compliment del que disposa l'article 80 de la} Llei de Procediment Administratiu, en relació amb

l'expedient seguit sota el núm. 12213/93 pel Departa¬ ment Jurídic administratiu de l'Institut _{Municipal de} Mercats de Barcelona, sobre proposta de caducitat

de les _{parades núm. 35 i 36 del mercat municipal}

d'Hostafrancs, es notifica al titular de l'autorització d'ús de les _{parades esmentades, la Sra. Josefa Ji¬} ménez i Rubio, a l'últim domicili conegut de la qual

han estat _{rebutjades les notificacions que li han estat} dirigides, que l'Alcaldia en data 21 de febrerde 1995 ha _disposat:

"Desestimar per manca de fonaments jurídics les al·legacions presentades per la Sra. Josefa Jiménez i Rubio, titular de l'autorització d'ús de les parades

núm. 35 i 36 del mercat _{municipal d'Hostafrancs,} con¬ tra la _{proposta de resolució formulada en l'expedient} núm. 12213/93 i _imposar a la titular esmentada la

sanció de _{pèrdua de l'autorització que empara l'ús de} les _{parades esmentades, d'acord amb allò que esta¬} bleix l'article _{92.B.C) de l'Ordenança Municipal de}

Mercats, per comissió de la faltagreu assenyaladaen l'article _{90.K) de la mateixa Ordenança (el tancament}

no autoritzat de les _{parades); declarar caducades les} autoritzacions _{citades; vacantsles parades esmenta¬} des i _{requerir la titular esmentada perquè, de confor¬} mitat amb el que disposen els articles 129 i 130 del reglament de Béns de les Entitats Locals, deixi les parades lliures, vàcues i expedites, i si transcorregut

el termini de deu dies no _{s'hagués efectuat el des¬} allotjament, requerir-la perquè en el termini dels cinc

dies _{següents procedeixi al desocupament i posi les}

parades a disposició de l'Administració; assenyalar el vuitè dia hàbil a _{comptar des que finalitzin els cinc}

dies _{anteriors, a lesvuit hores del matí, per a la pràc¬} tica de la _{diligència de llançament; designareI Direc¬}

tor del mercat d'Hostafrancs i l'auxiliar de l'esmentat mercat, perquè, junts o separats, efectuïn l'expressa¬

da _{diligència, amb absoluta indemnitat per a l'erari}

municipal, assistits del personal auxiliar de la Policia Municipal que estimin necessari i amb la facultat de

reclamar directament l'auxili de la _{força pública si així}

calgués per a l'exacte acompliment de la comesa que els ha estat _assignada."

Aquesta sanció s'aplica en base al principi de pro¬

porcionalitat recollit a l'article 131 de la Llei 30/92 de

RJAP i PAC i es considera com a _{criteri per a la gra¬}

duació de la sanció _{aplicada l'existència de reiteració} dels fets i els _{perjudiciscausats al'interès general del} Mercat".

Contra _{aquesta resolucióes pot interposar, de con¬} formitat amb l'article 142 del _{Reglament d'Organitza¬} ció i Administració Municipal, recurs d'alçada davant

de l'Alcaldiaen el termini d'un mes _{comptat de l'ende¬}

mà de la data_{d'aquesta notificació. L'esmentat recurs} s'entendrà desestimat si transcorre un mes des de la seva _{interposició, sense que se'n notifiqui la resolu¬}

ció. Contra la desestimació del recurs _{d'alçadaes po¬}