6. LA INDÚSTRIA I LA GRAN RECESSIÓ
6.2. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ OCUPADA A LA INDÚSTRIA
45 GRÀFIC 8. Corba de Beveridge(1), per branques d’activitat industrial. Catalunya, 2009-2017
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0
5,0 7,0 9,0 11,0 13,0 15,0 17,0 19,0 21,0 23,0 25,0
Taxa de vacants (‰)
Taxa d'atur (%)
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i de transport
Indústria Total
Unitats: percentatges.
(1) Taxa d’atur en mitjana mòbil anual calculada a partir de les dades d’atur registrat els mesos de març, juny, setembre i desembre i les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial de la mineria i el carbó. Taxa de vacants en mitjana mòbil anual calculada a partir de les dades de població activa (població afiliada i aturada utilitzats per al càlcul anterior) i les dades d’ofertes de llocs de treball provinents del Servei Públic d’Ocupació.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Pel que fa a les indústries extractives, energia, aigua i residus, la taxa de vacants presenta oscil·lacions molt fortes fruit de trimestres atípics, el que fa difícil representar-ne gràficament la corba de Beveridge (inclús amb valors en mitjana mòbil anual). Tot i així, és la branca amb una major taxa de vacants els últims anys, fet que la situa en nivells d’ineficiència pròxims a la metal·lúrgia i l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques. En qualsevol cas, però, i com s’aprecia amb el total de Catalunya, totes les bran- ques industrials es troben en nivells d’eficiència superiors a la mitjana.
46 Quan aquestes característiques s’estudien per branques d’activitat industrial destaca que cap d’elles arriba al percentatge de dones ocupades que presenta el conjunt de l’economia l’any 2017 (47,0%).
Aquest menor percentatge de dones és més acusat a la metal·lúrgia (13,3%), les indústries extractives, energia, aigua i residus (22,1%)23 o la maquinària, material elèctric i de transport (22,8%). En canvi, sem- bla haver-hi un major percentatge de dones ocupades a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques (36,3%)24 o a la química i cautxú (40,0%).
La manca de població menor de 35 anys és quelcom que afecta totes les branques d’activitat industrials.
Això té com a contrapartida el major pes dels altres grups d’edat. En el cas de la química i el cautxú, la metal·lúrgia i la maquinària, material elèctric i de transport, sobresurt el pes de la població de 35 a 54 anys. En canvi, a les indústries extractives, energia, aigua i residus o a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques destaca el major pes de la població de 55 anys o més. Això últim també succeeix a la metal·lúrgia, on el pes de població més jove és el més baix de totes les branques industrials. En canvi, a la química i el cautxú, el pes de la població de 55 anys i més és el més baix de totes les branques industrials.
Per nacionalitats, l’any 2017 destaca una major presència de població de nacionalitat estrangera a l’ali- mentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques (17,8%), l’única branca on el percentatge és superior al de la indústria i també al del conjunt de l’economia.25
Com s’ha comentat anteriorment, la indústria també destaca per tenir una composició laboral dominada pels treballadors amb estudis de primera etapa de secundària o inferiors. Aquesta situació és especial- ment acusada a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques, així com a la metal·lúrgia, on, respecti- vament, el 51,0% i el 53,6% de les persones ocupades tenen un nivell formatiu de secundària de primera etapa o inferior. A la resta de branques industrials el nivell formatiu dels seus ocupats/ades és similar a la del conjunt de l’economia.26
23 Segons l’EES de l’any 2014, el percentatge més baix de dones es troba a les indústries extractives (8,3%).
24 Segons l’EES de l’any 2014 el percentatge de dones és especialment elevat a la indústria de l’alimentació i tèxtil (41,6%), mentre que a la indústria de la fusta i el paper és força més baix (23,6%).
25 Segons dades de l’EES de l’any 2014, aquesta concentració és especialment destacada a la indústria de l’alimentació i tèxtil.
26 Segons dades de l’EES de l’any 2014, la branca d’energia (dins d’indústries extractives, energia, aigua i residus) ocupa un major percentatge de població amb nivells formatius de diplomes universitaris o superiors molt per sobre de la mitjana. Quelcom similar succeeix amb els treba- lladors de la química i cautxú o els de maquinària i material elèctric.
47 TAULA 11. Característiques de l’ocupació a la indústria, per branques d’activitat. Catalunya, 2017
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques Química i cautxú Metal·lúrgia Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
Edat
De 16 a 34 anys 24,0* 22,9 22,9* 19,7* 20,9* 21,9 25,8
De 35 a 54 59,6* 59,8 67,2 62,6 63,7 62,7 58,3
55 o més 16,4* 17,4 9,9* 17,7* 15,4* 15,4 15,9
Sexe Home 77,9* 63,7 60,0 86,7 77,2 71,1 53,0
Dona 22,1* 36,3 40,0* 13,3* 22,8 28,9 47,0
Nacionalitat Espanyola 91,0* 82,2 92,8 91,3 93,3 89,3 87,0
Estrangera 9,0* 17,8* 7,2* 8,7* 6,7* 10,7 13,0
Nivell formatiu
Ed. sec. 1a etapa o inferior 35,4* 51,0 29,5* 53,6* 32,2 40,5 32,2
Ed. sec. 2a etapa 23,5* 21,8 21,6* 20,6* 25,6 23,0 22,7
Ed. superior 41,2* 27,2 48,8 25,8* 42,2 36,5 45,0
Qualificació
Personal tècnic i directiu 31,4* 16,6* 38,9* 21,0* 26,4 25,2 33,9
Qualificats no manuals 20,9* 13,8* 16,2* 10,0* 12,9* 13,9 34,2
Qualificats manuals 28,0* 59,9 38,8 63,5 55,5 53,1 21,6
No qualificats 19,8* 9,7* 6,2* 5,5* 5,2* 7,8 10,3
Situació professional
Assalariat 95,6 90,2 99,3 89,9 92,0 92,7 83,9
Autònoms i altres 4,4* 9,8* 0,7* 10,1* 8,0* 7,3 16,1
Mida del municipi
Més de 50.000 habitants 51,4* 37,1 53,2 31,9* 42,5 42,0 53,4
De 20.001 a 50.00 habitants 13,2* 22,0 17,9* 23,3* 25,3 21,9 16,9
Menys de 20.001 habitants 35,5* 40,9 28,9* 44,7* 32,3 36,1 29,7
Unitats: percentatges.
* Mostra inferior a 80 observacions en mitjana anual.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA (Idescat).
Com és lògic, el percentatge de treballadors qualificats manuals és molt superior a la indústria que a d’altres activitats, mentre que el percentatge de treballadors qualificats no manuals és molt inferior.
Aquesta situació es produeix a totes les branques d’activitat industrial, però adquireix més rellevància a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques i també a la metal·lúrgia, on el 59,9% i el 63,5% dels ocupats són treballadors qualificats manuals, respectivament.27 A l’altre extrem, sobresurt l’elevat per- centatge de personal tècnic i directiu de la química i el cautxú (38,9%), per sobre, inclús, de la mitjana de l’economia catalana.28
Un altre fet molt rellevant que defineix la indústria és l’elevat percentatge de població assalariada (92,7%) i, en conseqüència, el baix percentatge d’autònoms en comparació amb altres activitats. Tot i que aquesta és una situació generalitzada a totes les branques industrials, destaca especialment la quí- mica i el cautxú, on el percentatge d’autònoms és, segons les dades disponibles, inferior a l’1,0%.
Així mateix, i amb dades de l’EES per a l’any 2014, destaca el poc pes de l’ocupació al sector públic29 a la indústria (0,7%) en comparació amb el conjunt de l’economia (15,0%) a Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana. De fet, a quatre de les cinc branques industrials estudiades no hi ha cap treballador ocupat
27 Desagregant les branques industrials en base a l’EES de l’any 2014, destaca també la concentració de treballadors qualificats manuals a les indústries extractives.
28 Si es desagreguen més les branques d’activitat utilitzant l’EES de l’any 2014, l’energia i la maquinària i material elèctric també concentren un percentatge elevat de personal tècnic i directiu. En canvi, a l’aigua i residus sobresurt el percentatge de població no qualificada (el triple que a la mitjana de l’economia).
29 Empreses de titularitat pública.
48 al sector públic. A la cinquena, indústries extractives, energia, aigua i residus, el pes dels ocupats del sector públic és del 8,6%, pràcticament la meitat que al conjunt de l’economia.30
A escala territorial, tot i que la major part de la població ocupada a la indústria resideix a la província de Barcelona, sobresurt el seu pes a Girona, especialment quan es compara amb la distribució de la pobla- ció ocupada a la resta de sectors. De fet, si s’estudia la distribució de la població afiliada a la indústria a escala municipal31 s’observa que aquesta es concentra al voltant d’uns pocs municipis i eixos viaris, mentre que a una part important del territori el pes de la indústria és testimonial. Segons l’EPA, la pobla- ció ocupada a la indústria tendeix a concentrar-se en major mesura que la resta d’activitats en municipis de menys de 50.000 habitants. Això s’explica per la distribució de la població ocupada a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques, així com la metal·lúrgia, més localitzada en municipis de menys de 20.000 habitants.
MAPA 1. Distribució de la població afiliada a la indústria a Catalunya(1) i polígons industrials(2). Catalunya, 2017
XPOLIND.PolInd_WMS_contorn_vermell
PES17ST (bm5mv10sh0tpm1_20170726_0.shp) [0.0, 0.0)
[0.0, 0.0) [0.0, 0.2) [0.2, 1.6) [1.6, 15.8]
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball i Model Productiu i ICGC.
(1) La distribució territorial de la població afiliada a la indústria a escala municipal s’ha representat a escala logarítmica, atès que Barcelona concentrava el 15,8% de la població afiliada. Per aquest motiu apareixen categories a la llegenda aparentment iguals.
(2) Els polígons industrials es representen amb color vermell al mapa.
Ara bé, si el que s’estudia és el percentatge de la població afiliada a la indústria sobre el total de població afiliada a cada municipi, s’aprecia que l’impacte de la indústria al territori va més enllà dels principals clústers industrials.
30 Aquests es concentren tots en les branques d’aigua i residus.
31 La població s’assigna al municipi on hi ha el compte de cotització de l’empresa, no al lloc de residència de l’individu.
49 MAPA 2. Pes de la població afiliada a la indústria sobre el total de població afiliada a cada municipi i polígons in- dustrials(1). Catalunya, 2017
XPOLIND.PolInd_WMS_contorn_vermell PES17 (bm5mv10sh0tpm1_20170726_0.shp) [0.0, 17.4)
[17.4, 34.7) [34.7, 52.1) [52.1, 69.4) [69.4, 86.8]
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball i Model Productiu i ICGC.
(1) Els polígons industrials es representen amb color vermell al mapa.
Si s’estudia la població afiliada a la indústria segons el nombre de treballadors de l’empresa, s’observa que la metal·lúrgia concentra la població ocupada en empreses amb un menor nombre de treballadors que la mitjana del conjunt de la indústria (i també del conjunt de l’economia). Quelcom similar, però sense tantes diferències, succeeix a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques. En canvi, les altres tres branques industrials presenten una distribució de la població afiliada concentrada en empreses amb un major nombre de treballadors.32
32 Si es desagreguen les branques d’activitat en base a l’EES de l’any 2014, destaca l’elevat percentatge de població ocupada en empreses de més de 200 treballadors a l’energia, l’aigua i residus, així com el transport i mobles.
50
GRÀFIC 9. Distribució acumulativa de la població afiliada en règim general, de la mineria i el carbó(1) a la indús- tria, per branques d’activitat i nombre de treballadors a l’empresa. Catalunya, 2017
0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0
Cap d'1 a 5 de 6 a 10 d'11 a 25 de 26 a 30 de 31 a 50 de 51 a 100 de 101 a 250 de 251 a 500 de 501 a 750 de 751 a 1000 de 1001 a 2000 de 2001 a 3000 de 3001 a 5000 més de 5000
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques Química i cautxú
Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i de transport Indústria
Total
Unitats: percentatges acumulatius.
(1) Mitjana anual calculada a partir de les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres dels anys 2013 i 2017, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de la mineria i el carbó.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Si analitzem també l’antiguitat a l’empresa dels treballadors, la indústria presenta un major percentatge de treballadors que fa més de 14 anys que treballen a l’empresa (33,0%) que al conjunt de l’economia (23,4%). Això té com a contrapartida un menor pes de la població que fa fins a 7 anys que forma part de la plantilla, tant dels que fa entre més de 2 anys i 7 anys que hi treballen (20,4% a la indústria i 25,9%
al conjunt de l’economia) com principalment dels que fa 2 anys o menys que en formen part (18,7% a la indústria i 25,6% al conjunt de l’economia). Tot i que la situació és generalitzada a totes les branques industrials, les diferències respecte al conjunt d’activitats econòmiques és menor a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques i s’allunya més de la mitjana de l’economia a la metal·lúrgia, amb un 65,6%
de la plantilla amb més de 7 anys d’antiguitat a l’empresa (enfront del 48,5% del conjunt de l’economia).
51 GRÀFIC 10. Distribució de la població treballadora segons antiguitat a l’empresa per branques d’activitat indus- trial. Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears, 2014
15,4 20,9 16,7 17,2 19,0 18,7 25,6
24,0 21,9
21,5 17,1 18,8 20,4
25,9
32,4 27,6
27,6 28,8 26,4 27,9
25,1
28,1 29,6 34,1 36,8 35,9 33,0 23,4
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0
Indústries extractives, energia, aigua i
residus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú
Metal·lúrgia Maqu inària, material elèctric i de
transport
Indústria Total Fins a 2 anys De més de 2 anys fins a 7 anys De més de 7 anys a 14 anys Més de 14 anys
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EES (INE).
Per últim, amb dades de l’EES del 2014 és possible estudiar com es distribueix la població ocupada en funció del mercat on operen les empreses industrials. Així, destaca que les empreses industrials operen menys a escala local o regional i una mica més a escala estatal que la mitjana de l’economia. En canvi, sí que operen més a escala de la UE i molt més en l’àmbit mundial. Per branques d’activitat, destaca la vocació internacional de les empreses químiques i del cautxú i les de maquinària, material elèctric i de transport, amb el 54,8% i 61,4% de la població ocupada en empreses que operen a escala internacional, respectivament. Així mateix, destaca l’ocupació en empreses d’àmbit nacional a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques (50,5%). Finalment, sobresurt molt que un 68,7% de la població ocupada a les indústries extractives, energia, aigua i residus33 estiguin en empreses d’abast local o regional.34 Característiques de la població que ha accedit a un lloc de treball a la indústria entre 2013 i 2017
Si es comparen les característiques de la població ocupada l’any 2013 amb les de l’any 2017 amb dades de l’EPA, tant a la indústria35 com al conjunt de l’economia, s’observen algunes diferències pel que fa a la població que ha ocupat els llocs de treball creats durant aquest període. Així, la indústria ha generat llocs de treball en major mesura que el conjunt de l’economia per a la població de 35 a 54 anys (99,8%
enfront del 69,4%) i, en menor mesura, per a individus de menys de 35 anys (-27,2% per -0,1%). Les dones han ocupat el 50,7% dels llocs de treball creats a la indústria, enfront d’un 45,4% al conjunt de l’economia. Quelcom similar succeeix amb la població de nacionalitat estrangera, que representa un 25,0% de nous ocupats/ades a la indústria, enfront d’un 13,3% a l’agregat de tots els sectors.
Pel que fa al nivell educatiu, els darrers quatre anys la indústria ha tendit a generar més ocupació per a la població amb educació secundària de primera etapa o inferior (6,3% enfront del -3,4% al conjunt de
33 Sobretot per la forta orientació local o regional de les empreses d’aigua i residus (79,6%), mentre que les d’energia tenen una forta vocació estatal (54,3%).
34 A l’annex hi ha disponible la taula amb les característiques de la població ocupada en cadascuna de les branques d’activitat.
35 No s’estudien les diferències per branques industrials, atès que la baixa mostra disponible en alguns casos fa que el marge d’error sigui elevat.
52 l’economia) i la de secundària de segona etapa (44,8% enfront del 23,9%). En canvi, els altres sectors generen més formació per a la població amb estudis superiors (49,0% per 79,4%). Així mateix, la creació d’ocupació a la indústria dels darrers anys destaca pel percentatge de qualificats manuals (60,2% en- front del 16,1%) i no qualificats (29,1% per 7,7%). També és rellevant que el pes dels treballadors/ores assalariats/ades representa el 100,4% de l’ocupació creada a la indústria, quan al conjunt de l’economia és del 90,4%. Per últim, destaca que els nous llocs de treball industrials s’ubiquen en municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants en major mesura que al conjunt de sectors (66,9% enfront del 41,2%) i en menor mesura en municipis de menys de 20.000 habitants (-21,9% per 0,9%).
Si la nova afiliació generada entre 2013 i 2017 s’estudia segons la mida d’empresa (fet que exclou els autònoms), s’observa que el creixement de l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques es concentra en empreses de 26 a 2.000 treballadors. En canvi, el de la maquinària, material elèctric i de transport es produeix a tot tipus d’empreses, independentment de la seva mida. Els increments de la química i el cautxú tenen lloc a les empreses de 100 a 2.000 treballadors, mentre que els de la metal·lúrgia es con- centren a les d’11 a 50 ocupats.
GRÀFIC 11. Pes de la variació de la població afiliada en règim general, de la mineria i el carbó(1) a la indústria, per branques d’activitat i nombre de treballadors a l’empresa. Catalunya, 2013-2017
-5,0 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0
De 1 a 10 De 11 a 25 De 26 a 50 De 51 a 100 De 101 a 250 De 251 a
2.000 Més de 2.000 Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i de transport
Unitats: percentatges.
(1) Mitjana anual calculada a partir de les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres dels anys 2013 i 2017, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de la mineria i el carbó.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Quan s’estudien les vacants de l’any 2017 segons tipus d’ocupació, s’observa que el 45,1% de les va- cants a la indústria eren per a treballadors qualificats manuals, un percentatge molt superior al del con- junt de l’economia (24,0%). En canvi, el percentatge era molt inferior per a treballadors qualificats no manuals (6,6% a la indústria i 29,7% al conjunt de l’economia). Si s’analitza per branques, el percentatge de vacants per a treballadors qualificats manuals era superior a les indústries extractives, energia, aigua i residus (50,9%), metal·lúrgia (53,8%) i maquinària, material elèctric i de transport (59,5%). En canvi, a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques i a la química i cautxú destacava el pes de les vacants per a personal tècnic i directiu (37,0% i 41,1%, respectivament). Tot i així, el pes de les vacants per a treballadors qualificats manuals també era superior a la del conjunt de l’economia (29,1% i 30,0%, res- pectivament). Així mateix, destaca que en aquestes dues branques, juntament amb les indústries extrac- tives, energia, aigua i residus, el pes de les vacants per a treballadors no qualificats era força superior al de l’agregat de tots els sectors.
53