6. LA INDÚSTRIA I LA GRAN RECESSIÓ
6.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA A LA INDÚSTRIA
38
39 Si s’estudia el pes de la població afiliada l’any 2017 per divisions d’activitat, destaquen les indústries de productes alimentaris (15,7% del total), els productes metàl·lics, excloent-hi maquinària (10,9%), els ve- hicles de motor, remolcs i semiremolcs (8,5%) i les indústries químiques (7,1%).
GRÀFIC 3. Població afiliada a la indústria, per branques d’activitat (1). Catalunya, 2017
2.478 5.221 6.347 1.105 17.423 393 74.080 9.062 18.212 13.371 3.216 9.191 11.539 19.883 1.056 33.506 23.284 23.346 11.299 9.715 51.585 6.756 13.666 29.010 40.327 3.845 7.637 8.375 17.894
Minerals no metàl·lics ni energètics Energia elèctrica i gas Aigua Tractament d'aigües residuals Tractament de residus Altres Indústries de productes alimentaris Fabricació de begudes Indústries tèxtils Confecció de peces de vestir Indústria del cuir i del calçat Indústries fusta i suro, exc. mobles Indústries del paper Arts gràfiques i suports enregistrats Coqueries i refinació del petroli Indústries químiques Productes farmacèutics Cautxú i plàstic Productes minerals no metàl·lics ncaa Metal·lúrgia Productes metàl·lics, exc. maquinària Productes informàtics i electrònics Materials i equips elèctrics Maquinària i equips ncaa Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs Altres materials de transport Mobles Indústries manufactureres diverses Reparació i instal·lació de maquinària
Indústries extractives, energia, aigua i r esidus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia Maqu inària, material elèctr ic i de transport Unitats: persones afiliades.
(1) S’han exclòs les indústries del tabac, que només tenien 1 persona afiliada l’any 2017.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Tot i que l’evolució de la població ocupada ha estat pitjor a la indústria que al conjunt de sectors segons dades de l’EPA, dins d’aquesta també hi ha dinàmiques diferenciades. Així, sobresurt el descens de la població ocupada a la metal·lúrgia. En canvi, la química i el cautxú, l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques o les indústries extractives, energia, aigua i residus presenten una evolució de la població ocu- pada similar a la del conjunt de l’economia.
40
GRÀFIC 4. Evolució de la població ocupada des de l’any 2008, per branques d’activitat. Catalunya, 2008-2017
40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0 110,0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i d e transport
Indústria Total
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA (Idescat).
Fent el mateix exercici amb dades d’afiliació,17 la situació pràcticament no canvia. En tot cas, a l’alimen- tació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques s’observa una pitjor evolució de la que mostren les dades de l’EPA. Així mateix, la pèrdua de població ocupada sembla ser menys intensa; en la fase de recuperació aquesta sembla generalitzada, mentre que amb l’EPA el creixement és molt desigual.18 Així doncs, sembla lògic pensar que, atesa la caiguda que s’ha produït en quantitat durant la fase recessiva, les condicions de treball de cada branca hagin pogut empitjorar en consonància amb aquesta evolució negativa.
Segons dades de l’EPA, tant al conjunt de l’economia com a l’agregat de la indústria, el mínim de població ocupada s’assoleix l’any 2013. A partir d’aquest any es recupera una part dels llocs de treball perduts durant la crisi, tot i que aquesta recuperació és més intensa en d’altres sectors que a la indústria. Si s’estudia la diferència entre la població ocupada l’any 2017 i la que hi havia l’any 2013, s’observa que hi ha aproximadament 43.000 persones ocupades més a la indústria, enfront de 306.000 al conjunt de l’economia (la indústria representa el 14,2% dels llocs de treball creats). Per branques, els majors incre- ments s’estimen a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques i a la química i el cautxú. Segons l’EPA, els ocupats entre 2013 i 2017 en aquestes branques representen més del 84,0% de l’ocupació generada a la indústria durant aquests quatre anys.
17 Vegeu l’annex.
18 A l’annex s’hi inclouen els gràfic de les divisions d’activitat (2 dígits del CNAE) per cadascuna de les branques d’activitat estudiades.
41 TAULA 9. Població ocupada a la indústria per branques d’activitat. Catalunya, 2013 i 2017
Variació 2013-2017 (valors absoluts) Variació 2013-2017 (%) Pes de la
variació (%)
Indústries extractives, energia, aigua i residus -7 -14,8 -15,7
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 23 13,8 52,7
Química i cautxú 14 14,9 31,4
Metal·lúrgia 6 9,0 13,6
Maquinària, material elèctric i de transport 8 4,3 18,0
Indústria 43 7,9 100,0
Total 306 10,3
Unitats: milers de persones i percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA (Idescat).
En canvi, si s’analitzen les dades d’afiliació, els llocs de treballs creats a la indústria serien 37.000, 6.000 menys del que estima l’EPA.19 Així mateix, la distribució d’aquests nous llocs de treball per branques d’activitat també difereix de l’estimació de l’enquesta. Així, tot i que l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques segueix liderant la creació d’ocupació (32,6% del total de la indústria), la segona plaça l’ocupa la maquinària, material elèctric i de transport (32,2%). Tot i així, l’aportació de la química i el cautxú no és menyspreable (18,8%).20
TAULA 10. Afiliació(1) a la indústria per branques d’activitat. Catalunya, 2013 i 2017
Variació 2013-2017
(valors absoluts) Variació 2013-2017
(%) Pes de la variació (%)
RGMC RETA Total RGMC RETA Total RGMC RETA Total
Indústries extractives, energia, aigua i residus 1 0 1 4,6 10,1 4,8 3,9 0,2 4,1 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 9 3 12 6,8 16,1 8,1 23,7 8,9 32,6
Química i cautxú 7 0 7 9,6 -4,6 9,2 19,0 -0,2 18,8
Metal·lúrgia 5 -1 5 9,1 -7,5 6,6 14,4 -2,1 12,3
Maquinària, material elèctric i de transport 11 0 12 11,0 3,3 10,2 31,2 1,0 32,2
Indústria 34 3 37 8,6 6,4 8,4 92,2 7,8 100,0
Total(2) 364 30 393 16,1 5,7 14,2
Unitats: milers de persones i percentatges.
(1) Mitjana anual calculada a partir de les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres de l’any 2017, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial de la mineria i el carbó.
(2) El total, al llarg de tot el document, fa referència a l’agregat de tota l’economia.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Si aquests increments d’afiliació s’estudien per divisions d’activitat (2 dígits de la CNAE), s’observa qui- nes activitats contribueixen més a la creació d’ocupació en cada branca. Així, s’observa clarament que el gruix de l’ocupació creada entre 2013 i 2017 a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques (32,6%
del total), correspon en bona mesura a la indústria de productes alimentaris (26,5% del total i 81,5% de la branca). Quelcom similar succeeix a la metal·lúrgia, on els productes metàl·lics, excloent-hi maquinària, representen una aportació a la creació d’ocupació del 12,9%, més que el conjunt de la branca (12,3%).
També és així a les indústries extractives, energia, aigua i residus, on el tractament de residus explica el 80,1% de la creació d’ocupació a la branca. En canvi, a la química i el cautxú o a la maquinària, material
19 Com s’ha explicat anteriorment, aquestes diferències podrien explicar-se per errors de mesura de l’EPA.
20 Vegeu l’annex per a una anàlisi més detallada de cada divisió d’activitat.
42 elèctric i de transport el creixement és molt més diversificat. Tot i així, destaquen, respectivament, els productes farmacèutics (8,5% del total) i la reparació i instal·lació de maquinària (10,6%).
GRÀFIC 5. Variació de la població afiliada, per branques d’activitat industrial(1). Catalunya, 2013-2017
3,3
26,5
7,4 8,5
3,2
12,9
6,2 7,7
3,4
10,6
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0
Tractament de residus Indústries de productes alimentaris Indústries químiques Productes farmacèutics Cautxú i plàstic Productes metàl·lics, exc. maquinària Maquinària i equips ncaa Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs Indústries manufactureres diverses Reparació i instal·lació de maquinària
Indústries extractives, energia, aigua
i r esidus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia Maqu inària, material elèctr ic i de transport
Unitats: percentatges.
(1) S’han seleccionat només aquelles branques que aportaven un mínim del 3,0% a creació d’ocupació. Juntes representen el 89,6% del total de nova afiliació entre 2013 i 2017.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
A partir de les dades d’afiliació i atur registrat de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu es pot obtenir una aproximació a la taxa d’atur per divisions d’activitat. Agrupant aquestes divisions en les branques d’activitat estudiades, obtenim una taxa d’atur registral per branques d’activitat.21 Com s’ob- serva al gràfic, la taxa d’atur registral de la indústria i la de l’agregat de l’economia presenten valors similars al llarg del període estudiat, amb un descens una mica més pronunciat a la indústria els últims anys. Per branques, la química i el cautxú té la taxa d’atur registral més baixa de totes les branques d’activitat, seguida de la maquinària, material elèctric i de transport. En canvi, a l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques i, en menor mesura, a la metal·lúrgia, la taxa d’atur registral és més alta (inclús superant la taxa d’atur registral del conjunt de l’economia en el cas de la primera. Tot i que cal estudiar la taxa d’atur registral amb cautela, aquesta pot ser un indicatiu de menor qualitat del treball. Així, allí on hi ha molta població a l’atur que ha treballat en aquella branca d’activitat en relació amb la població ocupada al sector, se suposa que es disposa d’un major exèrcit de reserva.
21 Quan una persona es registra com a demandant d’ocupació (oferent de força de treball) indica en quin sector ha treballat abans. Òbviament, la persona en situació d’atur pot canviar l’activitat econòmica on buscar un lloc de treball. Així mateix, una persona pot desaparèixer dels registres de demandants d’ocupació després d’un cert temps. Si existeixen diferències molt acusades a l’hora de registrar-se com a demandant d’ocupació entre branques d’activitat, s’estaria incorrent en un error a l’hora de calcular les taxes d’atur per branques d’activitat. Quelcom similar succeiria si les diferències es produeixen a l’hora d’afiliar-se a la Seguretat Social.
43 GRÀFIC 6. Taxa d’atur registral,(1) per branques d’activitat industrial. Catalunya, 2009-2017
5,0 7,0 9,0 11,0 13,0 15,0 17,0 19,0 21,0 23,0
1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Indústries extractives, energia, aigua i residus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i de transport
Indústria Total
Unitats: percentatges.
(1) Taxa d’atur calculada a partir de les dades d’atur registrat els mesos de març, juny, setembre i desembre i les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial de la mineria i el carbó.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu) i Idescat.
Així mateix, destaquen les fluctuacions trimestrals a les indústries extractives, energia, aigua i residus, fet que pot estar vinculat a feines discontinues o de temporada.
La taxa de vacants es pot calcular com a quocient entre les ofertes de llocs de treball registrades al Servei Públic d’Ocupació22 i la població activa en aquella branca (obtinguda de sumar la població afiliada i la població en situació d’atur en aquella branca industrial). Com s’observa al gràfic, aparentment les indús- tries extractives, energia, aigua i residus presenten la major taxa de vacants, tot i que amb valors atípics i una elevada volatilitat. A continuació, apareix la metal·lúrgia i, a una certa distància, la maquinària, material elèctric i de transport, així com l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques, ambdues pròxi- mes a la mitjana de la indústria. Per últim, a la indústria química i el cautxú la taxa de vacants és més baixa, ja sigui perquè realment hi ha menys ofertes de llocs de treball o perquè se’n registren menys al Servei Català d’Ocupació.
22 Només es disposa de les ofertes de llocs de treball registrades als serveis públics d’ocupació. Es desconeix si hi ha sectors que tenen una major/menor tendència a registrar les ofertes de llocs de treball al servei públic (quin percentatge de les ofertes de llocs de treball registren als serveis públics). Si existissin diferències molt acusades entre les diferents branques industrials, s’estaria incorrent en un biaix que podria inva- lidar els resultats que es mostren a continuació.
44
GRÀFIC 7. Taxa de vacants, per branques d’activitat industrial. Catalunya, 2009-2017
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0
4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 20092010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i d e transport
Indústria Total
Unitats: percentatges.
(1) Taxa de vacants en mitjana mòbil anual calculada a partir de les dades de població activa (dades d’atur registrat els mesos de març, juny, setembre i desembre i les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial de la mineria i el carbó) i les dades d’ofertes de llocs de treball provinents del Servei Públic d’Ocu- pació.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Si es vincula la taxa d’atur registral de cada branca d’activitat amb la seva taxa de vacants s’obté el que es coneix com la corba de Beveridge. La corba mesura l’eficiència del mercat de treball. Així doncs, a mesura que la corba s’allunya de l’origen de coordenades, hi ha menor eficiència (tot i existir taxes d’atur elevades i moltes vacants, l’oferta de treball no satisfà les demandes del mercat) i viceversa. Per bran- ques d’activitat industrial, s’observa que la química i el cautxú tenen el mercat més eficient, amb poques vacants, però amb una taxa d’atur baixa. També és aparentment eficient el mercat a la maquinària, material elèctric i de transport. En canvi, la metal·lúrgia i l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques tenen més problemes per satisfer la demanda de treball. Val a dir, però, que aquestes últimes semblen haver guanyat eficiència els últims anys, doncs, tot i mantenir-se més o menys constants les ofertes vacants de llocs de treball, la taxa d’atur ha disminuït amb intensitat.
45 GRÀFIC 8. Corba de Beveridge(1), per branques d’activitat industrial. Catalunya, 2009-2017
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0
5,0 7,0 9,0 11,0 13,0 15,0 17,0 19,0 21,0 23,0 25,0
Taxa de vacants (‰)
Taxa d'atur (%)
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maqu inària, material elèctr ic i de transport
Indústria Total
Unitats: percentatges.
(1) Taxa d’atur en mitjana mòbil anual calculada a partir de les dades d’atur registrat els mesos de març, juny, setembre i desembre i les dades d’afiliació de l’últim dia dels quatre trimestres, per a la població afiliada en el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial de la mineria i el carbó. Taxa de vacants en mitjana mòbil anual calculada a partir de les dades de població activa (població afiliada i aturada utilitzats per al càlcul anterior) i les dades d’ofertes de llocs de treball provinents del Servei Públic d’Ocupació.
Font: elaboració pròpia a partir del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Observatori del Treball i Model Productiu).
Pel que fa a les indústries extractives, energia, aigua i residus, la taxa de vacants presenta oscil·lacions molt fortes fruit de trimestres atípics, el que fa difícil representar-ne gràficament la corba de Beveridge (inclús amb valors en mitjana mòbil anual). Tot i així, és la branca amb una major taxa de vacants els últims anys, fet que la situa en nivells d’ineficiència pròxims a la metal·lúrgia i l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques. En qualsevol cas, però, i com s’aprecia amb el total de Catalunya, totes les bran- ques industrials es troben en nivells d’eficiència superiors a la mitjana.