7. LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓ A LA INDÚSTRIA
7.2. LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓ A LA INDÚSTRIA: ASPECTES RELACIONATS AMB EL
7.2.2. Les condicions psicosocials i organitzatives en el lloc de treball
138
139 GRÀFIC 89. Intensitat en el treball de la població, segons si treballa a la indústria o no. Catalunya i Espanya 2015
Catalunya
Espanya
23,1% 46,2% 30,8% 34,6% 26,9% 38,5%
28,6% 48,6% 22,9% 40,0% 40,0% 20,0%
62,5% 25,0% 12,5% 62,5% 25,0% 12,5%
16,0% 56,0% 28,0% 34,6% 38,5% 26,9%
11,8% 47,1% 41,2% 29,4% 41,2% 29,4%
26,9% 46,2% 26,9% 39,2% 35,0% 25,8%
27,4% 41,8% 30,8% 34,4% 35,1% 30,4%
Sempre o quasi sempre Entre les 3/4 - 1/4 parts
del temps Mai o gairebé mai Sempre o quasi sempre Entre les 3/4 - 1/4 parts
del temps Mai o gairebé mai
Treballa a gran velocitat Treballa amb terminis ajustats
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
24,6% 38,6% 36,8% 38,6% 31,6% 29,8%37,9% 37,4% 24,7% 41,9% 27,2% 30,9%45,6% 36,8% 17,5% 38,6% 43,9% 17,5%
30,4% 40,5% 29,1% 42,5% 26,3% 31,3%40,3% 38,9% 19,4% 45,8% 40,3% 13,9%
36,3% 38,2% 25,3% 41,8% 31,7% 26,5%33,3% 30,9% 35,7% 34,8% 28,7% 36,1%
Sempre o quasi sempre Entre les 3/4 - 1/4 parts
del temps Mai o gairebé mai Sempre o quasi sempre Entre les 3/4 - 1/4 parts
del temps Mai o gairebé mai
Treballa a gran velocitat Treballa amb terminis ajustats
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
Tal com s’observa en el gràfic anterior, en general en la indústria l’exposició a treballar a gran velocitat i/o en terminis ajustats és lleugerament més elevada que per al conjunt de l’economia. La proporció de persones que assenyalen no viure mai o gairebé mai la pressió del temps és inferior.
En algunes branques d’activitat industrial se superen els valors de treball amb velocitat i amb terminis ajustats que s’assenyalen per al conjunt de l’economia. Així, la percepció d’un treball a gran velocitat i amb terminis ajustats és molt comuna a la indústria química i cautxú i a les indústries d’alimentació,
140 tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques. La proporció de població que assenyala que sempre es donen aques- tes condicions de treball és del 62,5% i del 28,6%, respectivament. Val a dir que aquestes proporcions poden estar condicionades per un nombre reduït de les respostes de l’enquesta en aquestes branques d’activitat industrial, que fa minvar la significativitat dels resultats, si bé una situació similar s’aprecia en les respostes de l’EWCS en l’àmbit espanyol. A Espanya els treballadors i les treballadores de la indústria química i el cautxú tenen la mateixa valoració si bé, malgrat assenyalar també la pressió de la velocitat i els terminis ajustats, no ho fan en una proporció tan distanciada del conjunt de la indústria espanyola.
A més d’aquests indicadors sobre la intensitat en el treball, que són els més rellevants per determinar- la, l’enquesta també analitza altres que mesuren com la pressió del temps afecta la població. Es tracta de determinar aquesta percepció de la pressió a partir de preceptes com no poder fer una pausa quan es desitja o bé no disposar de temps suficient per fer el treball.
En la indústria el 40,8% dels treballadors i les treballadores manifesten poder aturar-se i fer una pausa versus els 59,2% restants, que no poden. Amb tot, és una situació més favorable que la que es viu en el conjunt de l’economia, on el percentatge dels que sí que poden fer la pausa descendeix fins al 31,9%.
L’apreciació sobre una assignació suficient dels temps de treball és més alta, ja que el 67,8% de la població percep que sí que en té temps suficient. Però en aquest cas la comparativa entre la indústria i el conjunt de l’economia mostra que el volum de persones de la indústria que assenyalen que sempre o quasi sempre tenen una bona disposició del temps i no pateixen pressió és inferior al del conjunt dels sectors (67,8% i 71,5%, respectivament).
Per branques d’activitat industrial, les possibilitats de poder fer una pausa o de disposar del temps ne- cessari per acomplir el treball assignat sembla viure’s de forma diferent, especialment en el cas de la química i el cautxú. Amb tot, com en el cas anterior, cal tenir present que el reduït nombre de respostes de la mostra pot influir de forma significativa en els resultats.
GRÀFIC 90. Possibilitat sempre o quasi sempre de tenir temps per fer una pausa o per fer el treball. Catalunya 2015
42,3%
51,4%
6,3%
42,3% 47,1%
40,8%
31,9%
76,0%
61,1%
31,3%
84,6%
77,8%
67,8% 71,5%
Indústries extractives, energia,
aigua i residus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts
gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia Maquinària, material
elèctric i de transport Indústria Total Pot fer una pausa si ho desitja Té temps suficient per fer el seu treball
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
141 Comparativament, les dades extretes de l’ENCT del 2011, que malgrat tractar-se d’enquestes diferents permeten tenir una aproximació sobre l’evolució dels indicadors estudiats, mostren que les diferències entre la intensitat del treball en la població ocupada en la indústria i en l’economia en el seu conjunt aleshores era pràcticament inexistent, bé sigui perquè es treballa a gran velocitat o amb terminis molt estrictes i curts. En la majoria de les categories de freqüència que analitza aquesta enquesta els valors són molt equiparables. Tot i així, de nou la proporció de persones de la indústria que assenyalaven que no percebien mai o gairebé mai les variables de la intensitat en el treball era inferior, com succeeix el 2015.
GRÀFIC 91. Intensitat en el treball de la població en funció de la pressió del temps de treball, segons si treballa a la indústria o no. Catalunya 2011
19,0% 19,1% 13,6% 13,2%
24,7% 24,6%
19,7% 20,3%
30,5% 29,8%
29,7% 25,7%
16,1% 15,0%
17,6%
17,9%
9,7% 11,5%
19,4% 22,9%
Indústria Total Indústria Total
Treballar a gran velocitat Treballar amb terminis molt estrictes i curts Sempre o quasi sempre Sovint A vegades Rarament Mai o gairebé mai
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de ENCT.
Aquesta mateixa enquesta afegeix més informació sobre els requeriments del treball, amb la voluntat de mesurar la complexitat en el treball com una de les dimensions de les exigències en el treball. Per aquest motiu, es pregunta als treballadors i treballadores sobre la freqüència amb la qual han de realitzar les tasques mantenint un nivell d’atenció alt o molt alt i/o han d’atendre diverses tasques alhora i sobre la tipologia de les tasques a realitzar en els seus dos vessants, que siguin complexes, complicades i difícils o monòtones.
En relació amb les necessitats d’atenció s’observen algunes diferències entre la població a la indústria i la del total de l’economia. Els requeriments d’alta atenció semblen estar més presents a la indústria que en altres branques d’activitat econòmica, especialment en la freqüència de sempre o quasi sempre. Per contra, la necessitat d’atendre diverses tasques alhora s’assenyala amb una menor intensitat entre la població de la indústria.
Pel que fa a la tipologia de les tasques segons la seva complexitat o monotonia es mostren quasi idènti- ques a les detectades en el conjunt de l’economia.
142
GRÀFIC 92. Altres dimensions de la intensitat en el treball de la població, segons si treballa a la indústria o no.
Catalunya 2011
Segons la necessitat d’atenció
Segons el tipus de tasques que s’han de realitzar
60,2% 54,3%
12,9% 20,0%
21,9%
22,7%
25,0% 24,5%
11,5% 14,2%
31,1% 24,9%
3,9% 5,2%
11,4% 11,2%
2,5% 3,7%
19,6% 19,3%
Indústria Total Indústria Total
Mantenir un nivell d'atenció alt o molt alt Atendre diverses tasques alhora Sempre o quasi sempre Sovint A vegades Rarament Mai o gairebé mai
9,4% 9,3% 17,1% 18,5%
14,4% 14,3%
18,9% 19,7%
25,5% 22,9%
19,6% 20,9%
19,4% 17,8%
19,9% 15,2%
31,3% 35,7% 24,6% 25,6%
Indústria Total Indústria Total
Realitzar tasques complexes, complicades o difícils Realitzar tasques monòtones Sempre o quasi sempre Sovint A vegades Rarament Mai o gairebé mai
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’ENCT.
7.2.2.2. LES EXIGÈNCIES EMOCIONALS
Segons l’EWCS, s’entén per treball emocional el derivat de la interacció entre el treballador o treballadora i la persona destinatària del seu treball, bé sigui el client, el pacient, el passatger, l’alumne, etc. Aquesta situació fa que interactuïn les emocions i els sentiments provocant que un excés d’implicació emocional pugui ser negatiu per a la salut de la persona treballadora.
Val a dir que aquests tipus de riscos són més propis del sector serveis on les interaccions personals són freqüents en l’activitat laboral o, fins i tot, poden arribar a estar presents en la major part de les seves jornades laborals (sector sanitari, educació, restauració, serveis socials, comerç, etcètera). Per contra,
143 en altres branques d’activitat econòmica com la indústria aquestes tasques només es delimitarien a determinats llocs de treball (p.ex. comercials) o es restringeixen a moments puntuals de la jornada.
En la mateixa línia s’orienten les respostes manifestades en l’EWCS. Així, en l’entorn industrial destaca una menor exposició entre els treballadors i treballadores a aquestes exigències emocionals, especial- ment pel que fa a treballar amb persones que no són empleats de la pròpia empresa, és a dir tractar amb clients, pacients, alumnes, entre d’altres, o amb persones enfadades. De fet, a la indústria la majoria dels/les treballadores no està exposat a aquests riscos mai o gairebé mai.
GRÀFIC 93. Exposició a diferents riscos psicosocials de la població, segons si treballa a la indústria o no. Catalu- nya, 2015
26,4% 16,7% 7,4%
50,4% 18,9% 9,0%14,9% 18,3% 33,1%
20,2% 35,0% 33,4%
58,7% 65,0% 59,5%
29,4% 46,1% 57,6%
Tractar directament amb persones externes a l'empresa
(clients, passatgers, alumnes, pacients, etc) Tractar amb persones enfadades (clients, alumnes,
pacients, etc) Estar en situacions que poden molestar emocionalment Indústria: Sempre o quasi sempre Total: Sempre o quasi sempre
Indústria: Entre les 3/4 - 1/4 part del temps Total: Entre les 3/4 - 1/4 part del temps
Indústria: Mai o gairebé mai Total: Mai o gairebé mai
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
7.2.2.3. L’AUTONOMIA EN EL LLOC DE TREBALL
L’autonomia en el lloc de treball ve condicionada per la capacitat de les persones per poder decidir as- pectes rellevants del desenvolupament del seu treball, bé siguin en la determinació de les tasques con- cretes, els mètodes a aplicar, els ritmes de treball o els horaris, entre d’altres. La combinació de fortes exigències de treball i una escassa autonomia pot derivar en problemes psicosocials i en una baixa qua- litat en el treball.
Segons l’EWCS, l’autonomia per modificar l’ordre de les tasques i els mètodes de treball és lleugerament inferior a la indústria catalana que al conjunt d’altres sectors. En canvi, la capacitat per modificar la velocitat o el ritme de treball és més elevada en activitats industrials. D’aquesta forma, comparativament el nivell d’autonomia en el lloc de treball està més reduït en les activitats industrials.
Si el focus se situa directament en la indústria catalana, s’observa que la proporció de persones que manifesten gaudir de certa autonomia en el lloc de treball és superior a la d’aquelles que manifesten que no tenen cap opció d’autonomia. Les xifres més baixes són les relatives a l’autonomia en l’ordre de les tasques on el 66,1% de la població de la indústria catalana assenyala que sí que en té. Per contra, les més elevades són les relatives a la velocitat o el ritme de treball on el 81,7% manifesta tenir capacitat de decisió en aquest àmbit.
144 Amb tot, no es pot obviar que hi ha una proporció de la població gens menyspreable que manifesta no gaudir d’autonomia en el treball (43,9% pel que fa a l’ordre de les tasques, 62,1% pel que fa als mètodes i 18,3% pel que fa al ritme de treball).
Aquesta autonomia tan baixa de les persones treballadores per organitzar i planificar les tasques pròpies i el mètodes del seu treball i especialment per poder determinar els ritmes, juntament amb el fet que, com s’ha vist anteriorment, una de cada cinc persones dels sector industrial català sempre treballa a gran velocitat i una de cada sis persones realitza tasques curtes, repetitives i monòtones pot implicar que els treballadors i treballadores estiguin sotmesos a nivells d’estrès elevats en els seus treballs.
Aquesta conjunció de variables sovint genera problemes de salut personal.
En el cas de la indústria a Espanya les xifres són bastant similars en l’explotació de les variables relatives a l’ordre de les tasques i els mètodes de treball. Per contra, el factor que avalua la velocitat i el ritme de treball mostra resultats lleugerament inferiors en la indústria que en el conjunt d’activitats, alhora que l’autonomia afecta positivament una proporció de població més baixa.
145 GRÀFIC 94. Autonomia per triar o canviar diferents aspectes al lloc de treball. Catalunya i Espanya, 2015
Catalunya
Espanya
88,5% 57,7% 88,5%
68,6% 63,9% 80,0%
75,0% 37,5% 62,5%
50,0% 56,0% 84,0%
44,4% 66,7% 88,9%
66,1% 57,9% 81,7%
69,0% 61,1% 73,1%
L'ordre de les tasques Els mètodes de treball La velocitat o el ritme de treball Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
75,0% 64,9% 75,4%
56,8% 55,3% 60,8%
64,9% 38,6% 57,1%
53,2% 56,3% 72,5%
56,3% 64,8% 77,1%
59,4% 56,0% 66,8%
66,0% 63,9% 68,7%
L'ordre de les tasques Els mètodes de treball La velocitat o el ritme de treball Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir del’ EWCS.
La variable que mesura la velocitat i el ritme de treball és un dels factors de l’autonomia en el treball que presenta valors més positius de la indústria catalana.
Preguntades les persones per qui o què determina el seu ritme de treball s’observen algunes diferències respecte al total de l’economia. En la indústria catalana el 76,1% de les persones assenyalen que els objectius de producció o de rendiment determinats prèviament influeixen de forma clara en el ritme de treball. També responen afirmativament el 58,9% de les persones enquestades a la indústria sobre si creuen que el seu ritme de treball depèn de les demandes directes de persones com ara els clients, si bé la proporció d’aquesta resposta afirmativa és més baixa que la que la d’altres sectors econòmics (76,9% sí).
146 Per contra, la influència de l’ús de la maquinària en els sistemes productius industrials resta clarament palesa en la pregunta sobre si consideren que els seus ritmes de treball depenen de la velocitat automà- tica de les màquines o dels desplaçament dels productes. En aquesta ocasió les respostes que reafirmen aquesta asseveració s’eleven al 50,9%, mentre que en el conjunt de les activitats econòmiques descen- deix fins al 16,9%.
GRÀFIC 95. Algunes de les variables de les quals la població considera que depèn el seu ritme del treball. Catalu- nya 2015
30,8% 57,7% 88,5% 19,2% 84,6%
63,6% 69,7% 63,6% 63,6% 42,4%
31,3% 75,0% 87,5% 62,5% 25,0%
47,6% 47,6% 85,7% 61,9% 23,8%37,5% 37,5% 58,8% 50,0% 43,8%
44,6% 58,9% 76,1% 50,9% 46,4%
36,2% 76,9% 43,5% 16,9% 39,1%
Del treball d'altres
companys/es De les demandes directes de
clients, etc D'objectius de producció o de
rendiment determinats De la velocitat automàtica de màquines o dels desplaçament del producte
Del control directe del o de la cap
Indústries extractives, energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia
Maquinària, material elèctric i de transport Indústria Total
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
Uns altres factors que mesuren l’autonomia se’n deriven de la capacitat de participació en les decisions que tenen a veure amb el treball; són els que es recullen en els següents gràfics.
El primer gràfic reflecteix el grau d’autonomia de la població basant-se en la capacitat de decisió i/o d’opinió en determinats factors del seu treball. Són destacables els marges amplis de participació que tenen els treballadors i treballadores de la indústria respecte a la millora dels processos i de l’organitza- ció del treball, ja que el 53,4% ho assenyalen sempre o quasi sempre, així com la capacitat d’influència en les decisions importants del seu treball, que el 45,8% dels enquestats assenyala. Aquestes opcions són superiors a les manifestades en la mateixa categoria per la població de les altres activitats econòmi- ques. En el vessant negatiu se situa la poca autonomia de la població per definir i fixar els objectius a assolir. En aquest cas, l’opció de sempre o quasi sempre recull el 22,1% de les respostes, si bé el 27,9%
declara que a vegades.
El darrer gràfic fa referència a l’autonomia de les persones treballadores respecte al seu temps de treball. Així, la possibilitat de determinar el seu horari laboral, que s’inclou entre les mesures organitzatives del treball, suposa una millora de les condicions sociolaborals. Aquest factor té una gran influència en la productivitat industrial, ja que en gran mesura s’evita l’estrès i la insatisfacció laboral, ajuda en la reducció de l’absentisme i beneficia la
147 salut laboral, el compromís amb els objectius empresarials i la qualitat de l’ocupació, i això sense oblidar que faci- lita la conciliació entre la vida personal, familiar i laboral.GRÀFIC 96. Altres variables que mesuren l’autonomia en el treball. Catalunya 2015
Participació per a determinades qüestions relacionades amb el lloc de treball segons nivell
Influència sempre o quasi sempre en l’organització dels seus horaris laborals
22,1%
53,4%
31,4%
45,8%
33,8%
52,4%
31,5% 41,0%
27,9%
19,8%
17,1%
22,5%
20,4%
21,7%
17,7%
23,3%
16,3%
16,4%
21,9%
15,0%
16,9%
11,7%
15,7%
17,9%
33,7%
10,3%
29,5% 16,7%
28,9%
14,2%
35,1%
17,7%
És consultat abans de fixar els objectius de treball
Participa en la millora de l'organització del
treball o dels processos
Pot donar opinió en l'elecció dels companys/es de
treball
Pot influir en les decisions que són importants pel seu
treball
Es consultat abans de fixar els objectius de treball
Participa en la millora de l'organització del
treball o dels processos
Pot donar opinió en l'elecció dels companys/es de
treball
Pot influir en les decisions que són importants pel seu
treball
Indústria Total
Sempre o quasi sempre A vegades Rarament Mai
58,7%
6,6% 10,7%
24,0%
65,5%
6,5%
14,6% 13,1%
Els horaris els fixa l'empresa, sense
poder canviar-los Pot escollir entre diferents horaris Pot adaptar les hores de treball dins
de certs límits Pot determinar les hores de treball completament Indústria Total
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
7.2.2.4. EL SUPORT SOCIAL EN EL TREBALL
L’EWCS també analitza el suport social mitjançant preguntes relatives a la valoració que fa la població sobre el suport i l’ajuda rebuts pels seus companys o companyes i pels o per les seves caps. El suport social tracta sobre el fet de rebre ajuda quan es necessita i en el moment adequat per les persones del propi entorn laboral. Val a dir que el suport social que reben les persones treballadores o la seva man-
148 cança és fonamental per prevenir determinats accidents, incideix de forma clara en l’estrès laboral, al- hora que també es relaciona amb una prevalença més gran dels trastorns cardiovasculars i mentals.
Sens dubte, totes aquestes qüestions condicionen la qualitat del treball percebuda per la població.
En el cas de la indústria catalana les valoracions que afirmen que sempre o quasi sempre tenen el suport social dels companys/es i dels/de les caps són força positives per a totes les branques d’activitats in- dustrials, si bé se situen en valors inferiors que els registrats en el conjunt de l’economia en la majoria d’elles.
A Espanya les xifres també prenen valors més baixos en la indústria. També destaca que la proporció de persones que perceben que reben ajuda sempre i quasi sempre en la indústria és menor que en el cas català.
149 GRÀFIC 97. Suport social en el treball. Catalunya i Espanya 2015
Catalunya
Espanya
76,9% 45,7% 62,5% 84,6% 47,4% 63,1% 68,5%
50,0% 64,3% 57,1% 71,4% 35,7% 57,4% 59,0%
Indústries extractives,
energia, aigua i residus Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts
gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia Maquinària, material
elèctric i de transport Indústria Total Els seus companys/es li donen suport i l'ajuden El o la seva cap li dona suport o l'ajuda
33,6% 33,3% 35,6% 59,6% 51,9% 34,3% 41,0%
44,1% 37,3% 36,7% 52,7% 70,6% 35,6% 45,2%
Indústries extractives, energia, aigua i
residus
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts
gràfiques
Química i cautxú Metal·lúrgia Maquinària, material
elèctric i de transport Indústria Total Els seus companys/es li donen suport i l'ajuden El o la seva cap li dona suport o l'ajuda
Unitats: percentatges.
Font: elaboració pròpia a partir de l’EWCS.
150