Els jocs de tauler

Penso que aquests tipus de jocs formen part d’un àmbit poc conegut o, si més no, mal aprofitat des del punt de vista pedagògic. Abans, a les escoles, no era estrany ensenyar i organitzar competicions d’escacs o dames. De cop i volta aquest interès va desaparèixer i avui costa trobar nens i nenes que en sàpiguen. Si bé l’interès pels jocs de tauler es limitava a aquells, també és cert que la dinàmica d’ambdós jocs permet ampliar el raonament, reflexionar i preveure accions, treballar la concentració i la lògica i, en certa mesura, són la base per entendre fàcilment i ràpida altres jocs de tauler.

Des del curs 1998/99 a l’Institut de Flix estem duent a terme un crèdit variable sobre jocs d’arreu del món que té, amb els jocs de tauler, un important eix vertebrador d’activitats. Fins fa dos anys aquest crèdit tenia com a pal de paller un taller/exposició de jocs de tauler que, gratuïtament, gestionava l’entitat SOS Racisme. L’exposició mostrava a través d’una vintena de plafons una gran varietat d’aquest tipus de joc de tots els continents. La mostra permetia reflexionar sobre l’origen dels jocs, la història d’alguns d’ells, els materials amb què es jugava, les diferències i similituds entre aquests... i simultàniament es duia a terme un taller pràctic.

El curs passat, no podent fer ja ús d’aquest recurs, vam encaminar el crèdit de forma diferent. Ara disposem d’un bloc (http://marropixocago.blogspot.com) a través del qual es vehicula tota l’activitat. Seguim la mateixa dinàmica que en cursos anteriors però ara som nosaltres els que presentem els jocs de tauler i invitem els alumnes a què demanin als seus familiars si coneixen altres maneres de jugar. Els nens i les nenes també construeixen els seus taulers de joc amb material reciclat o reutilitzant

objectes variats. Els resultats, si consulteu el bloc, són excepcionals, i es demostra que la creativitat és un do que cal potenciar entre l’alumnat.

En aquest crèdit, habitualment hi posem l’alumnat nouvingut. Pensem que es tracta d’un crèdit molt visual, amè, didàctic, que invita al joc en parella o en petit grup.

Permet la relació directa i invita al pacte de normes o a la reflexió conjunta. A més, davant d’un joc nou ningú té avantatge davant de l’altre, les diferències entre els jugadors s’igualen, el sentiment de derrota i decepció davant el contrari es dilueix i el joc es pren més com un divertiment que com una competició.

És el lloc ideal, també, perquè aquests nouvinguts ens ensenyin jocs que difícilment podríem arribar a conèixer. Vegem-ne un exemple:

4.2.1. Els escacs xinesos

Feia quatre mesos que Xing, de 14 anys, havia arribat de Liaoning, una gran província costanera a tocar de Beijing. Va fer cap a l’aula d’acollida i en algunes assignatures compartia activitats amb els seus companys d’aula. Al segon trimestre va venir al crèdit de jocs de tauler. Ràpidament vaig mostrar un joc d’escacs xinès i vaig demanar-li que m’hi ensenyés a jugar. Déu n’hi do que complicat! Vaig entendre aleshores com es deuria sentir ell, a tants quilòmetres de casa seva i sense facilitat per fer-se entendre.

Xing es va il·lusionar davant d’aquell tauler de plàstic. Penso que es va adonar que en la seva migració havia deixat no sols els amics, també el seu petit patrimoni lúdic material. Ràpidament va situar les fitxes damunt el tauler de joc. Primer sotrac per part meva: els dibuixos de les fitxes d’un jugador i altre són diferents! Per tant, no és com els nostres escacs que sols has de reconèixer 6 figures i el seu moviment, amb els escacs xinesos has de saber el moviment de les 7 fitxes pròpies i identificar, també, les 7 del contrari!

Durant diferents sessions a l’aula d’acollida em va anar ensenyant el joc. Aprenia ràpid vocabulari com ara vertical, horitzontal, endavant, endarrere, saltar, menjar... i

Detall de les fitxes d’un joc d’escacs xinès fet pels alumnes del CV de Jocs de tauler. Fixeu-vos que, per reconèixer les figures, s’han personalitzat amb dibuixos. Institut de Flix, 2011. Fotografia: Biel Pubill.

per les paraules complicades el traductor d’internet feia meravelles.

Avançats els dies i davant la complexitat que suposava per a mi els símbols de les fitxes, vaig optar per fer les fitxes amb els dibuixos que representaven: cavall, soldat, rei/emperador, tanc/carro... i vaig proposar-li de jugar, aleshores, amb aquelles fitxes.

El resultat: ell es va fer un embolic i jo, casualment i per fi, vaig poder-li guanyar una partida!

L’exemple ens fa obrir els ulls i reflexionar sobre molts aspectes: com han evolucionat els jocs, quins canvis han sofert per imposició de cultures dominants, quin sentit té treure un joc d’un context... i alhora ens dóna pautes per ser receptius i respectuosos vers aquests món lúdic.

Finalment, Xing es va animar a presentar els escacs xinesos als seus companys/es d’aula. Feia sis mesos que havia arribat. El power point, ple d’imatges, estava escrit en català que ell anava llegint. Primer va fer una presentació del lloc d’on venia per, a continuació, explicar- nos els moviments de les fitxes del joc. Acabada la presentació va passar a fer una partida amb els companys, els quals es van trobar el mateix problema que m’havia trobat jo, distingir les peces!

Resultat: penso que és un exercici impressionant d’empatia. Ara era en Xing qui es convertia en protagonista. Davant del tauler agafava confiança i pronunciava les paraules que havia après, amb seguretat i decisió. L’alumnat s’adonava del seu esforç i l’encoratjava, li mostrava simpatia. Els companys/es van haver de construir el seu joc d’escacs xinès i se’l van fer seu dibuixant les figures per entendre millor el moviment de les peces. Al cap d’una setmana estaven en disposició de compartir plenament el joc.

El Xing i altres companys jugant als escacs xinesos amb taulers de jocs construïts pels propis alumnes. Institut de Flix, 2011.

Fotografia: Biel Pubill.