L’EqUAVOLEI I ELS SEUS PUNTS DE TROBADA

Al mapa de Barcelona es poden veure tots els espais que coneixem que s’han utilitzat com a punts de trobada per a molta gent d’Equador i practicants d’equavolei.

Molts estan en vermell perquè han desaparegut. En verd he representat els espais que estaven actius a l’estiu del 2010.

Malles d’acer cobreixen actualment l’antiga pedrera de la Foixarda, Barcelona. Autor: Xavi Camino, 2010.

La majoria de punts de trobada es troben a la perifèria de la ciutat. Es tracta, sobretot, de descampats, zones límits entre municipis, espais pendents de remodelació urbanística, etc. Anem a veure alguns d’aquests espais, tenint en compte els seus contextos i processos.

5.1. El parc de Joan Miró

Tot i que no és un espai perifèric, entre 2004 i 2006, es reunia allí gent d’Equador per practicar equavolei. Utilitzaven un espai cedit pel districte al Club de Bolos Leoneses la Dama de Adinteiro, quan aquests no hi eren, els caps de setmana a partir de les dues del migdia. Els membres del club havien estat molts anys reivindicant aquell espai i uns quants més adequant-lo. El problema va sorgir perquè els equatorians, en utilitzar-lo per practicar equavolei, acabaven formant sots que dificultaven la col·locació de les bitlles dels practicants de bolos leoneses, així que els membres del club es van queixar reiterades vegades al districte perquè intervinguessin. Finalment, el problema es va solucionar aprofitant la remodelació del parc i es col·locaren unes palmeres que impedien la instal·lació de camps de joc de volei.

5.2. El descampat de la Pau

Ubicació dels punts de trobada de practicants d’equavolei a la ciutat de Barcelona. En vermell, els desapareguts i en verd, els que es trobaven actius al maig del 2010. Elabora- ció: Xavi Camino i Omar Borràs, a partir de Google Maps.

Un partit d’equavolei al parc de l’Escorxador, Barcelona.

Autor: Rafael Tarragó, 2005

Es tracta d’una zona que limita entre els municipis de Barcelona i Badalona, al final de la rambla de Guipúscoa. En un context industrial, entre l’antiga fàbrica de la Cocacola i uns habitatges de protecció social, emergia un descampat, utilitzat com aparcament de cotxes. L’espai que quedava lliure de cotxes permetia la instal·lació de quatre pistes d’equavolei. Allà s’ajuntaven cada cap de setmana, entre 2006 i 2008, famílies, amics i coneguts d’Equador per passar el dia. Amb el temps van començar a sorgir algunes queixes dels veïns. A més, l’escola que hi havia a prop es queixava que cada dilluns s’hi trobaven desperfectes. Alguns infants i adolescents assetjaven l’escola i feien algunes destrosses, però mai es va poder comprovar si eren els fills dels equatorians. Un dia, el descampat va aparèixer ple de forats amb piles de grava que impedien la instal·lació de pistes d’equavolei.

La seqüència habitual dels processos que experimentaven molts d’aquests espais consistia en: existència d’un descampat, ús i apropiació per part del col·lectiu equatorià durant els caps de setmana, sensació d’inseguretat i brutícia per part del veïns, queixes dels veïns al districte, presència habitual d’una patrulla de policies, fins que, finalment, es produïa una misteriosa o esperada remodelació urbanística de l’espai. Així, podem parlar de espais com l’avinguda de l’Estatut, el pont de Bac de Roda, un descampat de les Corts que limitava amb el municipi de l’Hospitalet, etc.

No obstant, hi hagut experiències que poden ser enteses com oportunitats, projectes desenvolupats per tècnics de districte o comissions de tècnics que cerquen solucions, com ara el cas del Camp Municipal de Futbol de la Clota, el parc de Trinitat o el parc del Poble Nou, entre altres.

5.3. El Camp Municipal de Futbol de la Clota

Aquesta és una experiència que respon a la iniciativa d’un tècnic del Districte d’Horta. Feia temps que coneixia les queixes dels veïns per l’ús que feien els equatorians d’un descampat del territori els caps de setmana. Ho deixaven tot brut i ocupaven molt d’espai. El tècnic va aprofitar el Camp Municipal de Futbol de La Clota, que estava infrautilitzat pels clubs de futbol de la zona perquè ocupava

Equavolei al Camp Municipal de Futbol de la Clota, Barcelona. Autor: Xavi Camino, 2007.

una lloc que estava pendent de remodelació urbanística. Llavors va oferir al grup d’equatorians que gestionaven el descampat l’ús del camp a canvi d’una tarifa més baixa de l’habitual. Es van arribar a acords d’horaris d’ús amb l’entitat gestora, tot tolerant que utilitzessin el bar per vendre coses que després utilitzaven per pagar la quota.

5.4. El parc de la Trinitat

Aquesta va ser una altra experiència projectada des de l’administració per resoldre els problemes de convivència derivats de l’ús d’alguns descampats que feien els equatorians els caps de setmana, a nivell de ciutat.

Es va crear una comissió de tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament, educadors de carrer i representants de l’Associació Fe de Latina. Es va decidir que aquesta entitat es faria càrrec de l’execució del projecte. Es va habilitar, al parc de la Trinitat, un espai amb barbacoes i taules de pícnic. A més, es van arreglar les pistes de tennis que hi havia al costat i es van afegir unes pistes de volei, unes cistelles de bàsquet i un parc infantil.

Des de la seva inauguració, les barbacoes atrauen diversitat de col·lectius. En aquest sentit, cal tenir en compte que a Barcelona no existeix cap espai habilitat per fer brases. El projecte es va iniciar al 2008 i a l’estiu del 2010 havien passat per allà, segons els càlculs de l’Associació Fe de Latina, unes trenta mil persones de diverses nacionalitats, sis-centes o set-centes cada cap de setmana.

5.5. El parc del Poblenou

El mateix projecte es traslladà al parc del Poble Nou, on es reunien els caps de setmana molts equatorians per menjar, fer barbacoes, jugar a volei, etc.

Jocs infantils i barbacoes al parc de la Trinitat, Barcelona. Autor: Xavi Camino, 2010.

En aquest cas, no s’instal·laren barbacoes:

s’ubicaren taules de pícnic, una caseta gestionada per Fe de Latina i dues pistes d’equavolei. El projecte no ha tingut tant èxit com l’anterior, potser per la falta de barbacoes, però també degut a què els usuaris anteriors no estan tots d’acord en què la gestió estigui en mans de l’Associació Fe de Latina. De fet, simultàniament a l’execució del projecte, es va constituir l’Asociación Ecuatoriana de Ecuavoley en Catalunya. Alguns dels membres d’aquesta entitat eren usuaris de l’espai i consideren que la gestió de l’espai els pertocaria a ells: per això han deixat d’utilitzar l’espai.