Esdeveniment Celebrats a Barcelona que Van Encapçalar la Identitat Cultural Catalana
Any Esdeveniment
1860 Exposició d’Articles d’Indústria, Arts i Oficis.
1860 La Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç va promoure pel mes de juny una Exposició-Fira de ramaderia en part de l’antic Passeig Sant Joan.
1861 L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre inaugurà a Manresa la celebració de reunions o aplecs agrícoles, celebrats després a Reus, Figueres i Lleida. El 1872 va promoure la realització d’un Certamen agrícola català a Barcelona,
conjuntament amb l’Ajuntament i la Diputació. Es va inaugurar el 24 de setembre als Camps Elísies.
1863 La Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç, celebra en el mateix lloc un Concurs d’animals (10-13 d’octubre). Els dies 27-29 de maig, una nova Exposició de ramaderia.
1871 Amb motiu de les festes de la Mercè, va tenir lloc l’Exposició General Catalana, inaugurada pel rei Amadeu I.
1872 Exposicions Marítimes i Artística, i a primers de març de 1877 se celebrà a l’edifici de la Universitat una manifestació de productes catalans en obsequi al rei Alfons XII.
1888 Exposició Universal de Barcelona.
1914 I Fira de la Joguina.
1919 I Saló de l’Automòbil de Barcelona.
Nota. Arxiu General de Fira Barcelona, 2019.
Degut als moviments i transformacions que hi havia a Europa en aquesta època,
Barcelona pretenia ser una ciutat cosmopolita i moderna als ulls de les ciutats europees. Amb la
implementació del Pla Cerdà, Barcelona es va transformar gràcies al nou Eixample. Però també destaquen dos espais urbans que estaran relacionats amb la creació de les fires: el Parc de la Ciutadella i la muntanya de Montjuïc. D’aquesta manera, Barcelona va passar a tenir zones noves per a relacionar-se i potenciar l’economia, l’oci i la cultura (Hispano, 2019).
2.9.5 Exposició Universal Barcelona 1888.
Barcelona volia fer-ser notar com a capital meridional d’Europa. Gracies a les
transformacions econòmiques i socials del segle XIX, hi va haver una estreta convivència entre el món polític i cultural i la indústria i el comerç de la ciutat. Una exposició universal era un esdeveniment que prestigiava a les ciutats que l’acollia, perquè representaven a la Europa desenvolupada. Actuava d’altaveu per mostrar al món els avenços del territori, de l’economia industrial, de la cultura i la imatge de gran urbs (Hispano, 2020).
Concretament la decisió d’acollir l’Exposició a Barcelona al 1888 va venir donada pel clima de la ciutat, la seva bona localització i la importància que ja tenia el seu port, la qual cosa facilitava el transport de les mercaderies de l’exposició. Però una de les raons més importants per allotjar l’exposició va ser el marcat esperit industrial de la ciutat de Barcelona. La celebració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que va ser inaugurada el 20 de maig de 1888 per la reina regent María Cristina al Parc de la Ciutadella, va sorgir arrel d’una iniciativa particular, la qual fou recolzada pel Govern (Seppa, 2018). La seva extensió va ser de 450.000 m2 i, durant cinc mesos, 2,5 milions de visitants van assistir a aquest esdeveniment. L’Exposició Universal de 1888 va permetre la projecció internacional de Barcelona, la qual cosa va atorgar el seu
posicionament com a gran ciutat i el començament de la activitat firal moderna. Aquesta exposició va tenir un impacte important en l’estructura urbana de la ciutat de Barcelona. Va convertir a la capital catalana en una ciutat moderna i va demostrar la capacitat transformadora d’aquest tipus d’esdeveniments al territori. Josep Pla va afirmar: “la generació de l’Exposició Universal de 1888 es corresponia amb l’inici de Barcelona en la manera de pensar d’una capital
moderna” (Arxiu General Fira Barcelona, 2019). La monumentalització i decoració d’alguns dels espais públics de la ciutat il·lustren aquesta transformació de Barcelona. La promoció i la
renovació de la ciutat vàrem prevaldre per sobre d’altres interessos (Espuche et al., 1991).
Acollint aquesta exposició, Barcelona es va situar com una de les urbs econòmiques més dinamitzadores i cosmopolites del continent. La ubicació de l’Exposició Universal era en el nou Eixample, al costat del Parc de la Ciutadella, i va aportar millores i innovació a la ciutat; com ara la il·luminació elèctrica, la transformació del port de Barcelona o la construcció de la xarxa ferroviària. Amb l’aparició del vapor i l’electricitat, com a noves fonts energètiques que motiven el desenvolupament de les noves tecnologies, es va propiciar el desenvolupament del nou món contemporani, urbà i industrial. Aquesta va ser la temàtica de la Exposició Universal del 1888:
mostrar productes relacionats principalment amb la indústria metal·lúrgica i tèxtil (Hispano, 2019).
Però a l’Exposició Universal de Barcelona no només es mostraven els avenços internacionals, sinó que es va aprofitar l’avinentesa per ensenyar la tradició i la identitat del país. En els pavellons expositius es mostrava el modernisme català, de la mà d’Antoni Gaudí o Domènec i Montaner, així com rèpliques de l’arquitectura colonial; amb les quals s’evidencia l’interès cultural pels assentaments dels imperis en el món. Els nous elements arquitectònics i urbans, com l’Arc de Triomf i l’Estàtua de Colom, eren els que guiaven als visitants pels diferents congressos i actes de caràcter cultural i científic durant l’exposició (Arxiu General Fira
Barcelona, 2019).
2.9.6 Exposició Internacional de Barcelona, 1929.
Gràcies a una iniciativa conjunta entre la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1920 es va celebrar la I Fira de Mostres a l’antic recinte del Parc de la Ciutadella (Fira Barcelona, 2021).
Els diferents esdeveniments nacionals i internacionals, en l’àmbit social i polític, van condicionar la segona Exposició Internacional, que va tenir lloc a Barcelona a l’any 1929.
Aquesta exposició es va haver de posposar 12 anys degut a la Primera Guerra Mundial i a les revoltes nacionals, tant en l’àmbit social com polític. És per això, que aquesta exposició va suposar el primer esdeveniment ferial d’importància organitzat a Europa després de la Gran Guerra (Arxiu General Fira Barcelona, 2020).
Es va ubicar a la muntanya de Montjuïc i, per fer-ho possible, va ser necessari urbanitzar uns espais que envoltaven la ciutat; consolidant a Barcelona com a gran urb. El 19 de maig de 1929 va ser el dia que es va inaugurar l’Exposició Internacional de Barcelona, la gran mostra de les indústries elèctriques, amb l’assistència del rei Alfonso XIII i de la reina Victoria Eugenia.
Més de quaranta països van participar en aquest esdeveniment, tot i coincidir en una gran depressió i una crisi econòmica mundial. El Palau Nacional, el Poble Espanyol, les torres
venecianes i altres edificis i pavellons de països de gran interès arquitectònic, com el d’Alemanya construït per l’arquitecte Mies va der Rohe, van ser inaugurat en l’esmentada exposició. A més, la muntanya de Montjuïc, amb la seva emblemàtica Font Màgica, va ser reconeguda com un pulmó verd per a la ciutat; essent el llegat mediambiental de l’exposició (Pérez, 1992). Aquest esdeveniment va ser tota una revolució urbanística per a la ciutat, transformant a Barcelona en una moderna metròpolis; gràcies a la construcció del ferrocarril metropolità i la urbanització de la Plaça d’Espanya, entre d’altres actuacions. Barcelona estava preparada per a donar-se conèixer al món. En aquesta exposició es van presentar noves bicicletes i automòbils pel
transport, diferents electrodomèstics, nous materials tèxtils i de construcció, i fins i tot, joguines i productes de lleure. Tots aquests elements reflecteixen els canvis que es produïen en els
costums i en el dia a dia dels ciutadans (Arxiu General Fira Barcelona, 2020).
L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va tenir un èxit aclaparador i va gaudir d’un ressò internacional molt important, donat que va ser tot un exemple de modernitat (Solà- Morales, 1976). Durant aquest època, començaven a haver automòbils a la ciutat, va aparèixer
l’art d’avantguarda, es va construir l’aeroport del Prat, començaven a haver concerts de jazz a la ciutat i es coneixien nous productes i materials químics que van suposar una gran revolució comercial (Hispano, 2020).
L’esquema econòmic i comercial del moment s’identificava en els congressos paral·lels duts a terme durant l’exposició; amb temes com la consolidació de l’esport com a afició i lleure o l’automòbil com a paradigma de la modernitat (Arxiu General Fira Barcelona, 2019).
2.9.7 Origen de les Fires Comercials.
La ciutat de Barcelona no només es va centrar en les Exposicions Universals, sinó que al 1920 es decideix dur a terme l’organització de la I Fira de Mostres. Aquesta exposició va
evolucionar amb els anys de tal manera que a partir de 1950 esdevindria en una gran varietat de fires monogràfiques (Arxiu General Fira Barcelona, 2019).
La I Fira de Mostres organitzada a Barcelona va coincidir amb una crisis econòmica i d’una activitat social i sindical important. El sistema polític era decadent i a l’imperi espanyol l’assolava una crisis colonial per la perdeu de territori a ultramar. En aquest context, Catalunya anhelava l’autonomia política i, des del catalanisme polític, es pretenia modernitzar l’estat. Tot i aquest context, la I Fira de Mostres de Barcelona va ser exitosa, pel nombre de participants i assistents així com per volum de negoci que va aportar (Hispano, 2020).
Durant l’acte d’inauguració de la Fira de Mostres de Barcelona, Pau Casals va dir: “em feia il·lusió participar en l’èxit ressonant de la primera Fira de Mostres de Barcelona, oferint als catalans l’audició d’una de las obres musicals que considero més importants. [...] Barcelona ha demostrat una vegada més que la seva gran capacitat industrial i comercial no la priva de tindre una exquisida sensibilitat artística i una intuïció política admirable” (Arxiu General Fira
Barcelona, 2019).
El fet es que l’Exposició Universal Barcelona 1888 va obrir una oportunitat a la ciutat que es volia aprofitar amb la celebració de la I Fira de Mostres de Barcelona, que va provocar
La voluntat de tenir a Barcelona una fira generalista i permanent prenia forma amb la I Fira de Mostres de Barcelona de 1920. Es volia crear una plataforma on s’impulsés el comerç, la indústria i els serveis de la ciutat, a escala nacional i internacional. El govern catalanista i les entitats econòmiques de la ciutat tenien la voluntat que Barcelona fora un referent de
modernitat i pretenien ubicar-la en el mapa com a ciutat cosmopolita i industrial d’Europa.
Aquest fet provocava certs enfrontaments amb el govern del Regne d’Espanya (Hispano, 2020).
Prenen com a referència les fires que es celebraven a Leipzig, Lió, París i altres ciutats estrangeres, la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona va constituir una Junta de la Fira de Mostres amb l’objectiu de organitzar una Fira de Mostres a Barcelona (Arxiu General Fira Barcelona, 2020). És així com va agafar forma la idea d’organitzar una fira de mostres, model que ja existia en el centre d’Europa, per a que fora permanent a la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa va comptar amb el recolzament de líders polítics, l’Ajuntament de la ciutat, la Cambra de Comerç i la resta d’entitats empresarials (Hispano, 2019).
Uns quants agents comercials van recórrer les fires europees, especialment d’Alemanya, per conèixer detalls de la seva organització. Al mateix temps, a diferents províncies espanyoles i ciutats i pobles de Catalunya, es van obrir oficines comercials per tal de promocionar
l’esdeveniment. És així com al 1920 se celebra la I Fira de Mostres de Barcelona, model de fira generalista i transversal que representava el format de fires que es van estendre arreu durant tot el segle XX (Hispano, 2019). Donat que la situació geogràfica de Barcelona era favorable, la venda a l’engròs la ubicava com una ciutat mercat d’ordre mundial. Per tant, ja era una destinació atractiva per als majoristes, nacionals i internacionals (Hispano, 2020).
Per tal de liderar el sector de les fires de mostres a Barcelona, La Fira Internacional de Mostres de Barcelona va ser declara oficial i d’interès públic pel govern de la II República Espanyola. Al 1932 la Fira Internacional de Barcelona es va constituir, oficialment, com a societat; essent declarada d’utilitat pública per la Generalitat (Fira Barcelona, 2021). És en aquest moment que l’esdeveniment es trasllada a la muntanya de Montjuïc per atendre el creixement de l’esdeveniment. Durant el període 1936 al 1941, l’activitat de la fira de mostres es va aturar per l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939). Va ser a l’any 1942 quan es va reprendre la convocatòria de l’esdeveniment, inaugurant la seva XI edició (figura 2) (Arxiu General Fira Barcelona, 2020).
El llegat més important que va deixar a la societat aquestes fires internacionals de mostres va ser la possibilitat d’apropar-se a conèixer i tocar, durant els mesos que durava, les novetats i la innovació que provenia de l’estranger, d’altres països. Novetats de productes i serveis, com la televisió, la beguda Coca-Cola, el Seat 600, el concepte de supermercat o els ordinadors, feixen comprendre a la societat que hi havia un altra canal per descobrir el que fins ara coneixien només pels llibres o diaris: les fires internacionals de mostres (Hispano, 2019).
Figura 2
Cartells Oficials de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, 1909 al 1948
Nota. Arxiu General de Fira Barcelona, 2019.
A l’any 1959 es va presentar el Pla d’Estabilitat Econòmica que impulsava l’obertura i liberalització de l’economia. El Ministre Solis i el Comissari-Adjunt Estapé van ser els impulsors de l’anomenat Pla Nacional d’Estabilització Econòmica i el Model de Desenvolupament
Espanyol. Aquest pla tenia com objectiu l’obertura del mercat espanyol al món, fomentant les importacions de productes i serveis. Tanmateix, van permetre la convertibilitat de la pesseta i el seu reconeixement com a moneda en el mercat de divises (Galiana, 2017). Aquest pla va suposar un rellevant impuls a les fires comercials. Això va significar una finestra d’oportunitats per a Fira Barcelona donat que es comencen a organitzar de forma sistemàtica altres salons monogràfics; dirigits a atendre les necessitats i aprofitar les oportunitats de cada sector
industrial. Aquests esdeveniments representaven a sectors concrets que s’independitzaven de la fira de mostres generalista, per tal d’aprofitar el seu creixement per l’impuls comercial que va aportar l’esmentat pla. En aquesta època, Barcelona era coneguda com “La ciutat de fires y congressos” (figura 3) (Arxiu General Fira Barcelona, 2020).
Figura 3
Publicacions de l’Època on Barcelona Era Considerada “Ciutat de Fires i Congressos”
Nota. Arxiu General de Fira Barcelona, 2019.
A la revista de l’època, “Ferias y Congresos”, podem llegir el següent: “Congressos i salons monogràfics se succeeixen sense interrupció a l’empara de l’esplèndida realitat del Palau de les Nacions. La frase ben coneguda de “Barcelona, ciutat de fires i congressos”, no és un simple ‘eslògan’ publicitari, sinó que respon a la realitat d’una capital preparada i disposada per a rebre a contes visitants la triïn com a marc per a les seves reunions, amb la garantia de poder- los brindar una estada irreprotxable des de tots els punts de vista” (Arxiu Històric de Fira Barcelona, 2019).
Alguns d’aquests primers salons monogràfics van ser:
• 1954: Saló de l’Envàs i l’Embalatge.
• 1960: Saló del Viatge, l’Esport i el Turisme.
• A la dècada dels 60: 1961, Hogarotel, Expohogar i Saló Nacional de la Confecció. 1962, Fira Tècnica Nacional de Maquinària Tèxtil. 1963, Saló Nàutic Internacional, Lonja Tèxtil d’Espanya, Saló de la Imatge – Sonimag y Festival de la Infància. 1966, Setmana de la Química Cosmètica, Expo Química i Graphispack. 1966, El Saló de l’Automòbil (Fira Barcelona, 2021).
• 1972: Hispack, dedicat a l’envàs i embalatge.
• 1974: Primer saló del gènere de punt. Amb aquest saló, Fira va arribar a la vintena de salons monogràfics (Fira Barcelona, 2021).
Els següents anys es van incorporar al calendari firal Antiquaris i Expo Avícola (1975), Alimentària, gran saló de la indústria de l’alimentació que acabarà sent referent mundial (1976), Hostelco, especialitzat en la indústria hotelera (1977) i Construmat, saló de materials de la construcció (1979) (Fira Barcelona, 2021).
Aquests són els fets històrics que van potenciar l’organització de les exposicions i les fires a la ciutat de Barcelona (Arxiu General Fira Barcelona, 2019):
• Revolució Industrial: Exposició Universal Barcelona 1888/ Exposició Internacional Barcelona 1929.
• Revolució comercial: Fira de Mostres de Barcelona (1920-1991)/ Fires monogràfiques Fira Barcelona (1954- 2000). Palau de Congressos.
• Revolució tecnològica. Globalització: Pla estratègic 2001-2010. Fira Barcelona com a plataforma logística per a una economia global i tecnològica. Fires sectorials molt especialitzades i grans esdeveniments globals.