La col·laboració d'Agustí Casas en l’obra de Joaquim Botet i Sisó

Agustí Casas assenyalava en la carta enviada a Puig i Cadafalch -i en l’article publicat a l’Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans- que donà coneixement de les descobertes inèdites a Joaquim Botet i Sisó per a la “Geografia General de Catalunya que ara es publica” i especificava, en el cas de les Pedres Dretes d’en Lloveras, que només Botet tenia coneixement de l'existència d'aquest jaciment.

En efecte, Agustí Casas lliurà un bon gruix de dades sobre l’arqueologia de la vall d’Aro a Joaquim Botet i Sisó per a la seva publicació dins del volum de Girona de la Geografia General de Catalunya, que dirigia l'advocat, historiador i polític Francesc Carreras i Candi (1862-1937). Ho sabem gràcies a una carta que envià Casas a Botet i Sisó el 7 de juny de 1909,⁵⁵⁵ en resposta a una de Botet i Sisó del 2 de juny anterior. L’erudit guixolenc es mostrava agraït per la confiança que li tenia l’historiador gironí i li proporcionava un seguit d’informacions - en bona part inèdites i referides a les Gavarres- uns mesos abans d’enviar el seu treball a l’Institut d’Estudis Catalans per a la seva publicació. Hi afegia dades d’interès de caire geogràfic sobre les rieres de Sant Feliu o la de Salenys i la Font Picant de Bell-lloc, de la qual li enviava una anàlisi. També es referia a una moneda que l’interessava a Botet i Sisó, segurament per completar el treball Les monedes catalanes, publicat en tres volums entre els anys 1908 i 1911.⁵⁵⁶ En aquesta carta, Casas dubtava si la Pedra Aguda i la Pedra de les Goges eren un o dos menhirs:

554 Casas, 1909, p.544.

555 Vegeu-la íntegrament en el capítol 14, carta 22.

556 Alberch i Quer, 1998, p.147.

“He sentit parlar més d’un cop de la Pedra de les Gojes ab la qual sembla que hi va lligada alguna historia de bruixes y que’s trova en un cim sobre Sta. Cristina en el camí que porta del Mas Mobet a Vallbenera. Crech que deu tractarse d’un altre menhir y’m proposo anarhi aixís que pugui y comunicarli lo corresponent junt ab els datos que no li he pogut donar encare del altre menhir.(...) La Pedra de les Goges, qu’ab seguretat es un menhir, me diuhen qu’es forsa més alta qu’un home; está en la propietat de la Sra. Vda. de Rosés, en el terme municipal de Sta. Cristina”.

Sembla clar que entre el juny i el desembre de 1909, Agustí Casas es va informar i degué comprovar-ho sobre el terreny perquè aquests dubtes ja no es reflectiran en la carta que envià a Puig i Cadafalch i, per tant, en la publicació de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal assenyalar que el mateix any 1909, es publicà la magna obra de Puig i Cadafalch, Falguera i Goday sobre l'arquitectura romànica catalana, on a banda de la magnífica descripció que feren els autors de la Porta Ferrada del monestir guixolenc,⁵⁵⁷ fan referència a la similitud de la ceràmica trobada a la necròpolis dels Guíxols amb la del dolmen de Romanyà i altres jaciments, basant-se en els treballs d'Hurtebise i Pella i Forgas i sense citar cap dels articles d'Agustí Casas.⁵⁵⁸

Així mateix, Casas va fer referència al menhir del Terme Gros, que feia de fita entre les propietats dels senyors Creixell, Heriz i Fraginals i esmentava la Plana Basarda, sense dir-ne absolutament res. Finalment, li traslladava a Botet la salutació del seu pare i de la seva família, un exemple més d'una admiració que devia ser mútua, basada en la militància en el catalanisme conservador.⁵⁵⁹

557 Puig i Cadafalch, Falguera i Goday, 1911, p.383-388.

558 Puig i Cadafalch, Falguera i Goday, 1911, p.12, on citen les obres de Pella i Forgas (1883) i González Hurtebise (1905c) i cap dels treballs que publicà Casas.

559 Vinyas, 1932, p.128, en recordar l'Assemblea de la Unió Catalanista de Terrassa de 1901, es referia a la impressió que li causà Joan Casas i Arxer a Botet i Sisó i a ell mateix:

“Sense prèvia indicació de cap mena, vàrem coincidir en Botet i jo, sortint d'una de les reunions, en assenyalar el conjunt de qualitats que feien d'aquell honorable empordanès el nostre futur i gairebé insustituïble candidat en les primeres eleccions de diputats a Corts”.

En el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1908, l’historiador gironí mencionà el treball de Casas, va parlar de la Cova d’en Daina, basant-se en els escrits anteriors del mateix Casas i de Pere Alsius,⁵⁶⁰ i de la classificació de la ceràmica del jaciment dels Guíxols que féu Hurtebise, però no parlà de la de la Plana Basarda.⁵⁶¹

En la seva obra de síntesi sobre la província de Girona, Botet esmentava que el terme de Santa Cristina d’Aro era “un dels més richs de la provincia en monuments megalítichs” ⁵⁶² i es va referir amb una certa extensió a la Cova d’en Daina -aplegant notícies anteriors- i als descobriments d’Agustí Casas publicats a l’Anuari de l’IEC.

No farem una anàlisi exhaustiva d’aquest treball de Botet i Sisó, que no presenta cap aportació nova a l’arqueologia de la vall d'Aro, però remarcarem l’interès que té l’excel·lent fotografia que publicà del dolmen de la Cova d’en Daina, feta per N. Teixidor,⁵⁶³ el fotògraf que participà en l’excursió dels catalanistes gironins a Romanyà del juliol de 1894, fotografia que ja hem assenyalat que pertany a aquella excursió, de la mateixa manera que la fotografia que publicà dels objectes de la Col·lecció Cama. Ambdues imatges, en forma de postal, juntament amb una altra postal de Romanyà de la Selva, molt coneguda, obra del fotògraf establert a Girona Valentí Fargnoli Anneta (1885-1944), formen part del fons Enric Botet i Sisó del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Totes tres tenen anotacions a mà en el revers, probablement de Joaquim Botet i Sisó. La fotografia de les peces porta en el revers la següent nota sobre la “Barraca d’En Dayna”:

“Dolmen situat á Romanya de la Selva, terme de Santa Cristina d’Aro. Está format per una cambra sepulcral ab galeria i carreró d’entrada y cercle de pedres tot voltant

560 Botet i Sisó, 1908, p.10-12.

561 Botet i Sisó, 1908, p.21.

562 Botet i Sisó, 1911, p.659.

563 Botet i Sisó, 1911, p.658. Vegeu capítol 7, apartat 4.

(cromlech)- Si han recollit ossos humans , armes de pedra foguera d’un treball molt dels [?], ab [?]de fracments ceramichs, alguns ab adornos, y qualque objecte mes”.

Botet i Sisó també va publicar una fotografia del Menhir del Mas de la Font i atribuïa la seva autoria a Agustí Casas,⁵⁶⁴ qui li degué enviar. Es tracta, però, de la fotografia de Joan Sabater abans esmentada.

Sembla obvi que l'historiador gironí, pioner en la recerca al jaciment de la Plana Basarda, s’havia de referir novament al jaciment en aquesta obra, tot i que pel que sembla no hi havia tornat des de les dues excursions que hi féu de jove.⁵⁶⁵ D’aquest treball, cal destacar la referència a materials romans i a la consideració del lloc com a recinte fortificat:

“S’hi recullen fragments de ceràmica basta, alguns ab la bordura característica de les teules romanes. No s’han trobat, que sapigàm, altres obgectes que permetan fixar ab aproximació la etat d’aquest poblat arqueològich que, donada la situació de la plana, no accessible més que per dos punts, hauría pogut ésser un recinte fortificat”.⁵⁶⁶

Segons Hurtebise,⁵⁶⁷ Botet havia defensat la hipòtesi del recinte fortificat en el seu article de 1874, per bé que Botet solament parla de despoblat arqueològic.