Objectius i metodologia
8. La transició cap a l'arqueologia institucional: de les darreries del segle XIX a 1915
8.3. La Plana Basarda, novament centre d'interès arqueològic
manos de usurarios mercachifles de antigüedades, San Feliu de Guixols tendrá historia”.515
forma d’abeurador, avui desapareguda, o de murs que podrien correspondre a les cases del poblat:
“El lloch és verament feréstech, molt emboscat y voltat de serrats atapaits de bosch.
Aquest turó té una alçada d’uns 20 o 25 metres y sols és accessible per dos costats, donchs lo restant forma singlera. Entrant a la plana pel camí que ve de la masia y capella de Sant Baldiri se troba a un costat del camí un troç de pedra en forma de cubo, rebaixat d’una cara com els abeuradors de bestiar y un munt de pedres d’una mateixa grandaria (carreus de 10 a 15 centímetres de costat) que semblen restos d’una paret o d’altra construcció enrunada. En l’altre costat s’hi troba una entalladura oberta en la roca viva que forma una paret natural, molt ben feta, de forma rectangular, semblant a un hipogeu y quals dimensions són: amplada 1’80 metres;
fondaria, 1’45, y alçada 1’67. El sol d’aquesta cavitat és ple de terra, y entremig vaig trobar alguns troços de ceràmica. Les parets són llises, y en algun tros es veuen senyals d’haver sigut lliscada ab calç. Pujant a la part superior de la plana, qual sol és de pegmatita granulosa, es troben unes 30 sitges obertes també en la roca viva tant acostades que quasi se toquen, y a més n’hi ha d’altres disposades en dugues linies rectes y paraleles de vuit sitges cada una. La forma d’aquestes cavitats és molt semblant a les d’Olèrdola, sols que aquestes són quadrangulars del fons. La boca és rodona, y la roca és rebaixada pera posar-hi una tapadora. Entre les sitges hi ha un forat que sembla fet a posta pera encaixar-hi un parpal o forcó pera aguantar una teulada.
Escampats per la brolla, que és molt espessa, vaig trobar molts troços de terriça, com bocins de teula y troços d’àmfores. Algunes són de terriça grollera, mal cuita y plena de sorra; altres són semblants a la ceràmica empuritana. Els Srs.
Martorell y Peña y Botet y Sisó en trobaren de semblants en llur visita a l’esmentat lloch.
Crech que pels voltants hi ha alguna altra sitja plena de pedres y coberta per l’herbam. També en diferents punts de Solius es troben vestigis (Plana del vidre, prop de la Plana Basarda, y diferents coves artificials que demostren que desde'ls temps primitius aquesta regió fou habitada”.519
Molt probablement, la família Fraginals tenia propietats a l'Ardenya (vegeu capítol 14, carta 22).
519 Fraginals, 1900, p.30-32.
Cristòfol Fraginals també recollí que la tradició popular assenyala va l’existència en aquesta contrada “d’una gran ciutat anomenada Tuheda, nom d’un dels barris de Sant Feliu de Guíxols”, en la mateixa línia de les informacions que havia recollit anteriorment Sanpere i Miquel.
La minuciosa descripció de Fraginals despertà l’interès de González Hurtebise, qui en la seva curta estada en aquest territori també visità la Plana Basarda. Hurtebise va recollir les opinions dels autors anteriors, constatà dades de gran interès, com l’existència de sitges que es comunicaven entre elles, provà l’existència d’una cisterna -de la qual Martorell i Peña ja havia sentit a parlar però no va veure-520 i fou el primer arqueòleg que deixà constància d’haver excavat al jaciment:
“Entrando en Plana Basarda por el camino que viene de la ermita de S. Baldiri, se encuentran a un lado y a otro de la entrada del área arqueológica restos de un muro o pared arruinada. (…) Lo más notable que examiné en aquellos parajes fueron las excavaciones abiertas verticalmente en la roca que por su arte parecen hermanas gemelas de la Tuna, siquiera ésta siga dirección horizontal. No dudo en afirmar que unas y otras son producto de las mismas gentes. En mi ligera excursión solo ví 12;
sin embargo el señor Fraginals que tan minuciosamente las ha estudiado ha llegado a contar unas 30, tan próximas que casi se tocan (Tan cierto es esto que bajando a una de ellas advertí que cerca del fondo la pared presentaba un orificio de rotura que ponía en comunicación con la inmediata) (…) La boca de ellas, com la de la Tuna, es perfectamente redonda y la roca fue allí rebajada para adoptar una tapadera. Entre los silos hay un orificio como para encajar un poste a fin de sostener un tejadillo.
Casi todas están llenas de piedras sueltas; en otras estas piedras ocupan parte del fondo, y algunas hay ocupadas con tierra que además las cubre. Una de éstas elegí para practicar la excavación. Desgraciadamente fue trabajo perdido; solo recogimos varios fragmentos de cerámica, pero insignificantes y apenas pude utilizar un trozo de brocal con el arranque del asa de un ánfora de factura romana. Todos los arqueólogos consideran estos silos como depósitos para guardar granos.
520 Martorell, 1879, p. 95, esmentà que “en el punto en que acaba la meseta para continuar elevándose la montaña hay al parecer algunas albercas completamente cegadas por la tierra y las matas”.
Más arriba existe un vastísimo espacio cuadrangular que parece bastante profundo. No puede reconecerse porque en su interior han crecido corpulentos árboles y selvática maleza que hacen temer poner un pie en falso. Este espacio creo está también labrado en la roca viva; los del país le denominan ‘La Cisterna’.
A la entrada de Plana Basarda se encuentran: una piedra prismática de base cuadrangular, rebajada en su cara superior en forma que recuerda los pilones o abrevaderos para las caballerías. Frente a este extraño monumento hay una entalladura vertical abierta en la roca viva, que allí forma una pared natural. Sus dimensiones son: ancho, 1’80 m.; profundidad, 1’45; altura, 1’67. El suelo de este hueco está lleno de tierra mezclada con fragmentos de cerámica romana. He aquí otro monumento sin atribución determinada.”521
Per primera vegada, trobem documentada la cisterna del poblat i l’existència de ceràmica romana in situ en l’espai obert en la roca que hi ha a l’entrada del jaciment. Pel que fa als materials arqueològics, Hurtebise, igual com féu al jaciment dels Guíxols,522 establí una classificació prou acurada:
“Los barros encontrados en Plana Basarda son de tres especies: negruzcos, mal cocidos y de arcilla impura; romanos, amarillentos; y barnizados de negro brillante, italo-griegos; habiendo recogido y depositado en el Museo Municipal, de Sant Feliu, el fondo de una vasija en que aparecen como tres manos estampadas, signo del alfarero. Algunos trozos permiten asegurar que fueron de ánforas y páteras.” 523
Com a Pla de Palol, Hurtebise també lamentava l'espoli que havia sofert el jaciment, un espoli que dissortadament esdevindria crònic:524
521 González Hurtebise, 1905a, p.16-17.
522 Nolla, Esteva i Aicart, 1989, p. 58-59.
523 González Hurtebise, 1905a, p.17.
524 Aicart, 1990, p.6-7.
“También se refiere que en Plana Basarda se han encontrado tesoros; la eterna leyenda, unida en todos los sitios en que el arqueólogo podría estudiar si manos codiciosas e ignorantes no los hubieran profanado”. 525
Així mateix, Hurtebise constatà que l’origen del jaciment era molt antic, ja que s'hi havien descobert eines de pedra polida, tot i que estava d’acord que en època romana encara seguia habitat. També documentà el camí antic d'accés a la Plana Basarda i el relacionà amb una antiga via que el filòleg i epigrafista Emil Hübner suposava que unia les Gàl·lies amb Cartago Nova.526 Però hi ha una aportació d’Hurtebise que serà clau en els estudis posteriors: qualificà el jaciment com una necròpolis, tot i que inicialment considerava, com els autors que el precediren en l’estudi de la Plana Basarda, que les sitges havien servit com a dipòsits d’emmagatzematge. Segurament l’excavació del jaciment dels Guíxols, que considerà una necròpolis d’incineració, el portà a assenyalar que la Plana Basarda també era una necròpolis:
“Las tumbas guixolenses son colectivas, esto es, verdaderos panteones, destinados tal vez á una familia con sus deudos y sirvientes. La forma de gran olla, abierta á pico en la roca, se repite en Olérdula y en la Plana Basarda, cerca de Solius.
Hay en Olérdula sepulcros en forma de ataud que sirvieron para inhumar, pero otros, muy semejantes á los nuestros, hay cercanos que Martorell y Peña y Botet, consideran silos para granos, y yo creo son también fosas, destinadas, com las de la Necrópolis del Fortín, á recibir el sagrado depósito de cadáveres carbonizados.
525 González Hurtebise, 1905a, p.16.
526 González Hurtebise, 1905a, p.14. Tesi defensada per Hübner en la seva obra La Arqueología en España de l'any 1888, guanyadora del prestigiós Premi Martorell (Renero i Ayarzagüena, 2009, p.335). Hurtebise també farà referència al camí conegut popularment com a “camí romà”. Creiem que és la via medieval que es construí el 1406 entre Sant Feliu i Tossa que ell mateix documentà (González Hurtebise, 1905a, p.76).
En Plana Basarda, donde se ha recogido bastante cerámica y hasta un torso de piedra basta, muy toscamente labrado, hay también huecos abiertos en la roca, que se han calificado de silo y acaso sean sepulturas”. 527
Del 16 de juny de 1905 al 9 de juliol de 1921, Hurtebise treballà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, institució que dirigí des de finals de 1911.528 El 23 de febrer de 1907 dissertà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre les muralles de Sant Feliu de Guíxols i en la introducció mencionà que les úniques defenses militars d’època romana existents a la comarca eren el castrum de Plana Basarda i la torre de Fenals,529 és a dir, la Senya dels Moros de la vil·la de Pla de Palol.
Les referències sobre la Plana Basarda continuaran en els anys posteriors a la publicació dels treballs d’Eduardo González Hurtebise. Per exemple, l’any 1906, l'arqueòleg i crític d'art Josep Pijoan i Soteras (1879-1963),530 en l'estudi del poblat ibèric de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet, parlarà de “la inquietante acrópolis de Plana-Basarda”.531 També Joaquim Botet i Sisó s'hi referirà novament, com veurem en el proper apartat.
8.4. Les noves aportacions d’Agustí Casas a l’arqueologia de la vall