Proposen utilitzar els models climàtics per avaluar la qualitat de les observacions
Un article publicat a Science assenyala que, donat que les diferents fonts d’observació del clima sovint proporcionen resultats diferents, s’ha d’estudiar la seva fiabilitat
(Barcelona, 6 d’octubre 2016). – La qualitat dels models utilitzats per estudiar el canvi climàtic s’avalua constantment comparant les seves prediccions amb les dades proporcionades per diferents sistemes de monitorització del clima. No obstant, amb la posada en marxa durant els darrers anys de múltiples sistemes d’observació, s’ha fet evident que sovint diferents fonts proporcionen dades diferents. Un estudi publicat a la revista Science posa el focus sobre aquestes diferències de resultats i proposa una innovadora manera d’avaluar els diferents sistemes d’observació: utilitzant els models climàtics com a eina d’avaluació.
Les xarxes observacionals a gran escala basades en mesuraments directes (sobre el terreny) o indirectes (des de l’espai) són fonts d’informació essencials per monitoritzar l’estat del clima i per a prendre decisions al respecte. Per aquesta raó, contínuament s’inverteixen grans quantitats de diners, temps i esforços en desenvolupar millors programes d’observació. Tot i això, les dades que proporcionen aquestes dades són, en menor o major mesura, incertes: no es pot mesurar cada metre quadrat del planeta i les dades que es proporcionen estan subjectes a errors instrumentals o metodològics.
Un equip d’investigadors europeus del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), la Universitat Catòlica de Lovaina (UCL, Bèlgica) i el Centre National de Recherches Météorologiques (CNRM, França), han comparat les prediccions de temperatura de superfície en el Pacífic fets per 11 models climàtics de primer nivell amb les dades proporcionades per quatre d’aquests sistemes d’observació. Van trobar que, depenent de la font d’observació escollida, les prediccions es corresponien en major o menor grau amb el que suposadament va ser
“la realitat”.
L’equip, format per François Massonet (BSC/UCL), Omar Bellprat (BSC-CNS), Virginie Guemas (BSC/CNRM) i Francisco Doblas-Reyes (BSC-CNS/ICREA) planteja una proposta per estudiar la fiabilitat dels actuals conjunts de dades observacionals. Van començar desafiant la hipòtesi, àmpliament acceptada, que hi ha una jerarquia entre les referencies d’observació i els models climàtics, com si les primeres fossin la representació de la veritat absoluta i els segons uns instruments que ha d’aspirar a apropar-se a aquesta realitat. Un cop revisat aquest paradigma, proposen un marc per estimar la qualitat, tant dels models, com de les referències d’observació. Aquest enfocament els ha permès posar de relleu de manera objectiva la qualitat dels diferents conjunts de dades procedents de l’observació sobre la temperatura del mar i l’extensió del gel marí.
L’article “Utilizing Climate Models to estimate the quality of global observational data sets” serà publicat per Science i AAAS, via “First Release”, dijous 6 de octubre (posteriorment, l’article apareixerà en l’edició impresa)
DOI (disponible a partir de les 20.00h del 6 d’octubre de 2016, hora catalana):
http://dx.doi.org/10.1126/science.aaf6369
