PDF superior Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

Dret de la Seguretat Social I, febrer 2013

2) Quan no es pot dur a terme l’adaptació de les condicions o del temps de tre- ball o, malgrat aquesta adaptació, les condicions del lloc de treball poden in- fluir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del seu fill, i ho certifiquin així els serveis mèdics de l’INSS o de la MATEP, segons l’entitat amb la qual l’empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals, amb l’informe del metge del servei de salut que assisteixi la treballadora, aquesta treballadora ha d’ocupar un lloc de treball o exercir una funció diferent i com- patible amb el seu estat. L’empresa ha de determinar, amb una consulta prèvia als representants dels treballadors, la relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquest efecte. El canvi de lloc o funció s’ha de dur a terme segons les regles i criteris que s’apliquen en els supòsits de mobilitat funcional (art. 39 ET) i té efectes fins al moment en què l’estat de salut de la treballadora permeti que es reincorpori al lloc anterior. En cas que, fins i tot aplicant les regles an- teriors, no hi hagi un lloc de treball o funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup professional, si bé conserva el dret al conjunt de retribucions del lloc d’origen.
Mostrar más

70 Lee mas

Dret financer i tributari I, febrer 2013

Dret financer i tributari I, febrer 2013

2. De conformitat amb l’article 3.1.a de la LISD, un dels supòsits que constitueix el fet im- posable de l’impost és “l’adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre tí- tol successori”, i són els subjectes passius, en les adquisicions mortis causa, els causahavents (art. 5 de la LISD). En aquests casos, com assenyala l’article 24, la meritació es produeix el dia de la defunció del causant o de l’assegurat o quan adquireixi fermesa la declaració de defunció de l’absent, de conformitat amb l’article 196 del Codi civil, moment en què s’obre un termini de sis mesos perquè els subjectes passius presentin davant els òrgans competents de l’Administració tributària l’autoliquidació corresponent o, amb caràcter general, els do- cuments en què s’hagin incorporat els actes o contractes subjectes o, si no hi ha incorpora- ció, una declaració escrita en què constin les dades i circumstàncies que s’hagin de tenir en compte perquè l’Administració pugui practicar la pertinent liquidació (art. 64 i 67 del RISD). No obstant això, com és lògic, en aquest cas entra en joc la prescripció, la qual, com assenyala l’article 25.1 de la LISD, es regula en els articles 66 i següents de la LGT. Així, l’article 66 fixa en quatre anys el termini de prescripció per als drets de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna, a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats, a imposar sancions tributàries i, finalment, per al dret a la devolució d’ingressos indeguts.
Mostrar más

60 Lee mas

Introducció al dret processal, febrer 2013

Introducció al dret processal, febrer 2013

Un cop aportat al procés el material probatori a través dels mitjans establerts pel dret (prova de testimonis, documental, pericial, etc.), el jutge s'enfronta a l'àrdua tasca de valorar� aquest� material, decidint si considera o no pro- vats els fets debatuts en el procés. Per a fer aquesta valoració tan complica- da l'ordenament jurídic acostuma a conferir-li una àmplia�llibertat, cosa ben comprensible, ja que es tracta d'una operació que revesteix característiques peculiars en cada supòsit i sobre la qual poques orientacions o pautes generals es poden oferir. La prudència, el bon�sentit i l'objectivitat són algunes de les qualitats que necessiten els jutjadors per a fer aquesta operació que, en tot cas, s'ha de reflectir en la sentència i resultar mínimament raonable�i�motivada. D'aquí ve que les lleis processals diguin que el tribunal apreciarà les proves segons la seva consciència 58 o, altres vegades, segons les "regles de la sana crí-
Mostrar más

102 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Precisament perquè cal determinar la suma que comporta la reparació del dany, el deute per responsabilitat civil es caracteritza per la il·liquiditat. Cau- sat el dany, en molts casos cal esperar que aquest dany es consolidi per po- der-ne determinar l’abast total; i una vegada consolidat, cal valorar-lo. Això pot comportar un llarg temps entre el dany i la reparació, durant el qual el deute és il·líquid, i aquesta característica és molt rellevant perquè determina, entre altres coses, que no hi ha obligació de pagar interessos sobre aquesta su- ma fins llavors, atès que no hi ha un deute determinat fins llavors (in illiquidis non fit mora), i que no comença el termini de prescripció de l’acció de repara- ció. Aquestes idees generals requereixen una precisió més gran per a cada cas concret; així, es pot donar un supòsit en què els danys es van produint amb manifestacions parcials en què, cadascuna, és individualitzable i valorable de manera independent. En aquests casos, però, jurisprudència i doctrina estan d’acord amb el fet que la liquiditat i el termini de prescripció neixen des de la consolidació total del dany i de la valoració final del dany mateix considerat globalment. D’altra manera es perjudicaria la víctima. Cal recordar, a més, que no cal plantejar una demanda que sol·liciti la liquidació del deute en el mo- ment d’execució de sentència (art. 219 LEC, que va posar fi, així, a una manera d’operar relativament comuna abans de la promulgació de la LEC 2000), de manera que, ja en plantejar-la, la quantitat reclamada ha d’estar determina- da. Un cas diferent és que el creditor, en alguns casos, pugui indemnitzar –i fins i tot ho hagi de fer– les diverses manifestacions danyoses a mesura que s’esdevenen, i en espera (i a compte) de la valoració final.
Mostrar más

46 Lee mas

Atenció i suport social, febrer 2013

Atenció i suport social, febrer 2013

• La circulació de la paraula. La paraula no pot ser tutelada o controlada pel professional. Hem de defugir actuar per delegació, ja que, en representar algú, es posen en joc actituds directives. Podem caure a no deixar dir, alhora que hem de exigir la societat que no ens parli a nosaltres, sinó que s’adreci a les persones usuàries, els pregunti, els doni el rol social al qual tenen dret. Hem de poten- ciar que les persones usuàries tinguin veu i paraula pròpia, no de segona veu. • La idea d’itinerari. Per mitjà de l’educació social posem el subjecte en moviment, l’activem, el fem sortir de mil i una situacions de vida cronifi cades (Planella, 2004), en un procés en què el desenvolupament d’itineraris possibi- lita que la persona sàpiga descobrir en quin moment vital es troba i cap on vol anar. L’itinerari personal conforma la identitat de la persona, que la fa única; per tant, des de l’educació social hem d’aprendre l’art d’acompanyar itineraris i processos personals.
Mostrar más

252 Lee mas

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

Diàleg interreligiós i educació social, febrer 2013

La religiositat és una experiència central en la història de la humanitat que té certa ambivalència ja que pot ser alliberadora, promotora de canvis socials, denunciadora d’injustícies i al mateix temps també limitadora de llibertats. Pot ser element de cohesió social i també de segregació. En algun moment de la història del pensament s’ha caracteritzat la religió com un estadi temporal de la humanitat. August Comte parlava de la història de la humanitat com d’un recorregut lineal a través de tres estadis. El primer era l’estadi teològic, en el qual es busca un coneixement absolut, es formulen preguntes sobre les causes últimes i es recorre als esperits i als déus per explicar els fenòmens naturals. Es un estadi dominat per la imaginació. El segon estadi és el metafísic, en el qual ja no cal recórrer als déus o als esperits per donar explicació dels fenòmens naturals o de les lleis morals. La raó substitueix la imaginació en l’explicació a l’hora de donar resposta a les grans preguntes. L’estadi metafísic comparteix amb el teològic la pretensió d’una explicació absoluta i de respondre a les grans preguntes. La preeminència de la raó en el segon estadi obre la porta al que Comte diu que és l’estadi defi nitiu de la humanitat, l’estadi positiu en el qual els fets substitueixen els déus i les causes ocultes, i l’experiència substitueix la imaginació. La humanitat deixa de preocupar-se per les essències i es concen- tra en el coneixement dels fenòmens. L’estadi religiós és vist, doncs, com una fase temporal, que cal superar. Altres línies de pensament posteriors també s’han referit a la religió com a perjudici per a la humanitat (Marx, Nietszche), com a engany i il·lusió (Freud).
Mostrar más

151 Lee mas

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Delinqüència i TICs, febrer 2013

Precisasment les xarxes socials han fet un gir important a la comunicació per les implicacions que porten associades. Encara que ja hi havia mecanismes que permetien establir perfils d’amics i altres funcionalitats de les xarxes socials, no és fins�a�la�meitat�de�la�dècada�passada, amb la popularització de MyS- pace, primer, i de Facebook i altres xarxes més localitzades geogràficament, després, que les pàgines�web�que�faciliten�i�fomenten�les�relacions�entre persones�sense�els�límits�especials�i�temporals�tradicionals esdevenen un element essencial de la vida social per a moltes persones i molt especialment per al sector dels joves. Una de les raons, encara que no única, de l’èxit de les xarxes socials prové del fet que han aconseguit la convergència de molts serveis que ja oferien les TIC que fins al moment estaven separats, com el correu electrònic, la missatgeria directa, els xats, la creació de webs, els diaris electrònics, els àlbums de fotos, la selecció de música o els vídeos. Això permet als usuaris controlar el grau de comunicació amb les persones i converteix les xarxes socials, d’una banda, en esferes de desenvolupament del lleure i de les relacions socials en què el grau d’intimitat plasmat en la web pot ser molt alt, però de l’altra, també en un mitjà integral de gestió de la pròpia identitat, de la personalitat i de les relacions socials.
Mostrar más

42 Lee mas

Desviació i control social, febrer 2013

Desviació i control social, febrer 2013

És habitual ja parlar de violència�psicològica, entesa com a actes d’agressió usualment verbals, però també constituïts per actituds i formes més subtils de pressió, com són les habituals en molts conflictes familiars i en les situacions de mobbing, bullying i altres contextos d’assetjament. En aquesta assignatura deixarem de banda aquest tipus de fenòmens, que mereixerien tenir un trac- tament a part. Ara com ara, també ens oblidarem de les formes d’agressió con- sistents en la negació a una persona o a un grup dels mitjans per a la seva sub- sistència o la seva seguretat psicològica i social, que es podrien acollir al terme general de privació. La figura següent mostra un esquema general de les formes de violència que recull totes aquestes combinacions. En el que resta d’aquest tema, utilitzarem el terme violència per a referir-nos a la violència física, com és usual en l’ús natural de la llengua, i especificarem, si s’escau, quan ens re- ferim a un altre tipus de violència. No obstant això, l’estudiant sempre ha de tenir en compte que sota la rúbrica analítica de violència s’han d’incloure fe- nòmens que van més enllà de la violència física, i que els mecanismes socials que influeixen en uns tipus de violència i en d’altres són sovint comuns.
Mostrar más

42 Lee mas

Dret col·lectiu del treball, febrer 2012

Dret col·lectiu del treball, febrer 2012

també necessitava la pau social. Així, es va passar d'un primer estadi en el qual les diverses manifestacions de l'acció col·lectiva obrera eren tipificades penal- ment a un altre, l'actual, en el qual s'ha produït el seu ple reconeixement cons- titucional i s'han erigit en un dels pilars fonamentals de l'estat social de dret.

6 Lee mas

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Dret de les activitats turístiques, febrer 2014

Es tracta de la normativa següent: la Llei de navegació aèria, de 21 de juliol de 1960 (LNA); el Reial decret 37/2001, de 19 de gener, pel qual s'actualitza la quantia de les indemnitzacions per danys previstes en la Llei 48/1960, de 21 de juliol, de navegació aèria; la Llei 21/2003, de 7 de juliol, de seguretat aèria; el Reial decret 632/2013, de 2 d'agost, d'assistència a les víctimes d'accidents de l'aviació civil i els seus familiars i pel qual es modifica el Reial decret 389/1998, de 13 de març, pel qual es regula la investigació dels accidents i incidents d'aviació civil; la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'ordenació dels transports ter- restres (LOTT); el Reial decret 270/2013, de 19 d'abril, sobre el certificat de l'assegurança o la garantia financera de la responsabilitat civil en el transport de passatgers per mar en cas d'accident; el Reial decret 1247/1999, de 16 de juliol, sobre regles i normes de seguretat aplicables als vaixells de passatge que facin travessies entre ports espanyols; el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, i la Llei 4/2012, de 6 de juliol, de contractes d'aprofitament per torn de béns d'ús turístic, d'adquisició de productes de vacances de llarga durada, de revenda i d'intercanvi i normes tributàries (LDAT).
Mostrar más

62 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2005

Dret penal econòmic, febrer 2005

• El mòdul didàctic 7 es dedica a l’estudi dels delictes contra els drets dels tre- balladors, situats també fora del títol XIII del CP. El caràcter econòmic d’a- quests delictes es dedueix de la seva condició de figures delictives adreçades a tutelar el conjunt dels interessos dels treballadors com a classe econòmica i social en un sistema de mercat lliure.

12 Lee mas

Cultura i mercat, febrer 2013

Cultura i mercat, febrer 2013

Pel que fa a la difi cultat creixent per generar benefi cis a partir de la distribució de còpies reproduïdes dels materials culturals, observem que la legitimitat social de les lleis de propietat intel·lectual també s’està debilitant. Quan, a co- mençaments del segle XXI, es comença a popularitzar la banda ampla d’Internet, de sobte, compartir llibres o arxius musicals d’un consumidor a l’altre es fa immensament més fàcil del que ho era amb les fotocòpies, les cintes de casset o l’enregistrament de CD. Amb l’aparició i immediata popula- rització de Napster a partir de l’any 1999 (l’any 2001 ja tenia segons les fonts entre 26 i 80 milions d’usuaris a tot el món), es va facilitar l’intercanvi d’arxius no només amb coneguts, sinó amb tots els usuaris de la plataforma a nivell mundial. La indústria musical es va trobar de sobte que els seus potencials consumidors intercanviaven els arxius musicals sense pagar, amb la qual cosa l’estructura retributiva dels drets d’autor va patir un daltabaix. Només a tall d’exemple, a la Gran Bretan- ya els ingressos per la venda de música va caure, entre el 2004 i el 2011, segons dades de la indústria (IBPI), quasi un 40%; a Espanya, també segons dades de la indústria (Promusicae), els ingressos van caure un 75% entre el 2001 i el 2012.
Mostrar más

83 Lee mas

Dret individual del treball (I), febrer 2012

Dret individual del treball (I), febrer 2012

No obstant això, la pressió social i, sobretot, la necessitat de conjurar els pe- rills d'una possible revolució social suavitzen a poc a poc la posició de l'Estat enfront d'aquests fenòmens: de primer, tolerant-los i, posteriorment, reconei- xent jurídicament el dret a la llibertat sindical i, en particular, a la negociació col·lectiva, com a expressió privilegiada de l'autonomia col·lectiva.

8 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2012

Dret penal econòmic, febrer 2012

Cal recordar, per a tenir una perspectiva històrica adequada, la tradició no in- tervencionista del dret penal espanyol en matèria econòmica, que va ser pale- sa fins al Codi penal de 1995, deixant al marge algunes lleis de postguerra. La declaració constitucional i el significat de l'estat social de dret enfront del pur estat liberal van imposar aquesta modificació del criteri legal, però la política real en molts moments i en molts problemes ha estat amb freqüència ultrali- beral, i això distorsiona la vigència real de les normes penals. D'exemples en trobem en la llibertat amb què s'ha permès el funcionament d'entitats pseudo- financeres que han acabat en fiascos colossals, o en la passivitat davant la des- trossa massiva de costes i paisatges a causa d'una construcció descontrolada.
Mostrar más

14 Lee mas

Polítiques públiques de seguretat i prevenció, febrer 2014

Polítiques públiques de seguretat i prevenció, febrer 2014

No és estrany que tan aviat com la por al delicte es va convertir en objecte d’estudi, algunes recerques intentessin determinar en quina mesura els indi- vidus que consumien més mitjans de comunicació social exhibien més por al delicte. Durant la dècada de 1970, en una sèrie d’estudis de Gerbner amb diversos col·laboradors (vegeu, per exemple, Gerbner i Gross), aquest autor va suggerir que les persones que passaven més hores veient televisió tendien a pensar que el seu risc de victimització era més alt i que la televisió hi contri- buïa conreant la imatge d’un món perillós. Encara que aquests estudis amb els estàndards d’avui es considerarien pobres i, d’altra banda, assumien un pa- per massa passiu de l’audiència televisiva, la veritat és que van ser influents en el seu moment i van animar altres investigadors a examinar aquesta hi- pòtesi (i similars) (vegeu Dauren i Burgess, 2012, pàg. 28). Ditton i els seus col·laboradors (2004, pàg. 595) ofereixen una lectura molt crítica d’aquests estudis i sostenen que “aquesta relació, sorprenentment, ha estat documenta- da amb poca freqüència” quan els estudis es duen a terme d’una manera més rigorosa (vegeu també Eschholz, 1997).
Mostrar más

52 Lee mas

Dret de la Seguretat Social II, setembre 2013

Dret de la Seguretat Social II, setembre 2013

La treballadora ha prestat serveis per compte del sindicat UGT en virtut d’un contracte de tre- ball indefinit a temps complet, amb categoria d’Organitzadora Sindical. Va iniciar la prestació de serveis mitjançant la concertació de contractes de durada determinada per obra o servei determinat per fer l’activitat d’organitzadora sindical a temps complet, i posteriorment es va convertir en treballadora fixa. Després d’aquesta conversió, el Secretari d’Organització de la UGT de Catalunya va informar el comitè d’empresa que era necessari, per fer front a aquesta periodicitat i, alhora, per mantenir el conjunt de la plantilla d’aquells departaments directa- ment vinculats a les eleccions sindicals calia que els contractes dels treballadors afectats pas- sessin a desenvolupar-se com a fixes-discontinus. En aquesta línia, la treballadora va signar un contracte com a fixa-discontínua per prestar serveis com a organitzadora sindical (Grup II) per fer la campanya d’eleccions sindicals dins de l’activitat cíclica intermitent d’eleccions sindicals, la durada de la qual s’estimava que seria de 270 dies. Més tard, la representació de la UGT i dels treballadors van signar un pla de viabilitat amb l’objectiu d’abordar un pla de reestructuració davant la crisi econòmica. Amb aquest motiu, la treballadora va ser donada de baixa per la UGT per causa de “fi o interrupció de l’activitat” i va presentar la corresponent sol licitud de prestació per desocupació. Un cop concedida, el SPEE va dictar resolució i va comunicar l’inici d’un procediment de revisió de l’acte administratiu de reconeixement amb proposta de revocació argumentant que la contractació com a fixa-discontínua s’havia fet per a un supòsit diferent al previst legalment, per tant, s’entenia com a una prestació indeguda. Finalment, el SPEE dicta resolució i revoca la prestació perquè no complia els requisits per ser beneficiària d’una prestació per desocupació pel fet de no trobar-se en situació legal de desocupació. No és possible al legar que és final de campanya quan la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social estableix que l’activitat de l’empresa no té caràcter estacional o de temporada que permeti la interrupció d’activitat, i declara indeguda la prestació esmentada.
Mostrar más

70 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2015

"En el supòsit a què es refereix aquest recurs, amb la modificació estatutària que es for- malitza mitjançant l'escriptura qualificada s'introdueix en el règim de transmissió de les participacions socials el que s'anomena dret de sortida dels socis, segons el qual els socis poden vendre en qualsevol moment totalment o parcialment les seves participacions a la societat mateixa, la qual queda obligada a comprar segons les regles que es detallen [...]. Així mateix, s'estableix que el preu de les participacions ha de ser el que resulti segons la valoració de l'empresa que s'hagi de tenir en compte en el moment de l'oferta de venda. A aquest efecte, es pacta en els mateixos estatuts que, cada dos anys, la junta general ha d'aprovar la manera de valorar i una valoració de les participacions socials, prenent com a base la mitjana dels beneficis obtinguts durant els últims quatre exercicis i el valor dels béns immobles propietat de la societat. [...] Aquesta consideració serveix especialment per a enjudiciar l'única qüestió a la qual s'ha de cenyir aquest recurs –cf. l'art. 326 de la Llei hipotecària amb la relativa a l'admissibilitat o inadmissibilitat de la clàusula sobre valoració de les participacions del soci sortint en un cas com aquest, que no es pot enten- dre inclòs en el supòsit normatiu de l'article 100 de la Llei de societats de responsabilitat limitada, ja que en la clàusula estatutària debatuda es configura una mena de separació ad nutum, encara que limitada i articulada per un dret del soci a transmetre les seves partici- pacions i el correlatiu deure de la societat d'adquirir-les, si bé amb determinades cauteles per a salvaguardar tant els interessos dels creditors (mitjançant les normes establertes per a la necessària reducció del capital social) com els de la mateixa societat (i evitar així que un exercici abusiu d'aquest dret pugui abocar a la dissolució). D'altra banda, es tracta d'un dret que s'atribueix als socis a més de la facultat de transmetre
Mostrar más

124 Lee mas

Dret civil I, febrer 2011

Dret civil I, febrer 2011

La convivència de l'ésser humà en societat requereix un conjunt de regles d'organització social, les normes�jurídiques, que són generals, abstractes i el compliment de les quals es pot exigir coercitivament. El conjunt organitzat i sistemàtic de normes que hi ha en un moment i territori determinats es deno- mina ordenament�jurídic, en el qual es poden identificar dos grans subcon- junts de normes: el dret�públic i el dret�privat, en el si del qual s'incardina el dret�civil.

10 Lee mas

Dret i Religions, febrer 2011

Dret i Religions, febrer 2011

Perquè es pugui parlar d'un tractament autònom del law and religion cal que l'estat prevegi jurídicament el fenomen religiós. El règim jurídic del factor re- ligiós és una peça més dins el conjunt constitucional. S'ha d'adaptar i servir al que, en cada moment històric, s'entengui per opció civilitzada en termes de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme social. Haurà de seguir la pròpia evolu- ció i progrés sobre el que la consciència humana entengui, en cada moment, com a valors superiors de l'ordenament.

12 Lee mas

Dret processal II, febrer 2010

Dret processal II, febrer 2010

El segon mòdul didàctic, "El procés d'execució (II). La realització forçosa. Les mesures cautelars", aborda l'estudi d'un altre aspecte de l'execució dinerària: el procediment de constrenyiment. És una fase de l'execució consistent en la realització�forçosa dels béns embargats, per mitjà de la qual s'obté una quan- titat de diners per a lliurar-los al creditor. S'hi detallen l'apreuament i els dife- rents mitjans de realització forçosa: el conveni de realització, la realització per part d'una persona o entitat especialitzada i la subhasta judicial. Una atenció especial mereix, així mateix, l'estudi de l'execució sobre béns hipotecats o pig- norats. També s'analitza l'execució�no�dinerària, en els termes exposats ante- riorment, que obeeix a un procés d'execució dirigit a obtenir l'objecte concret de la sentència, és a dir, una condemna de donar, de fer o de no fer. Les me- sures�cautelars es tracten autònomament en el mòdul, ja que són disposici- ons de naturalesa provisional mitjançant les quals es pretén assegurar que es compleixin la funció declarativa i la d'execució. D'aquesta manera es pretenen evitar els perjudicis que el transcurs del temps o les maniobres fraudulentes del demandat puguin ocasionar als drets del demandant respecte a la preten- sió que exerceix.
Mostrar más

10 Lee mas

Show all 10000 documents...