PDF superior Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

A la taula anterior queda reflectit com un 38.7% de les unitats VRV o refredadores amb bomba de calor son destinades a la producció de refrigeració, calefacció i ACS. Una dada que pot semblar petita, però que reflexa el creixement d’aquests sistemes i la tendència dels usuari a la seva instal·lació. D’altre banda també es pot observar com per davall de 12.5kW no apareix cap unitat d’aerotermia instal·lada, ja que totes apareixen per damunt d’aquesta capacitat. Les bombes de calor aerotèrmiques més instal·lades a vivendes unifamiliars es troben compreses entre els 12.5 i 25 kW, mentre que per a petits hotels ja es troben instal·lacions amb més capacitat frigorífica, en concret de 68kW per a un hotel de 33 habitacions i 56kW per a un altre de 22 habitacions.
Mostrar más

73 Lee mas

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les Illes Balears

Estudi de la prevalença de l'obesitat juvenil a les illes Balears

A Espanya, la prevalença d’obesitat en nins i adolescents ha augmentat considerablement els darrers anys, arribant a una de les taxes més altes d’obesitat infantil d’Europa. L’única informació disponible sobre la prevalença de sobrepès i obesitat a les Illes Balears procedeix de l’Estudi de Nutrició de les Illes Balears (ENIB), un estudi epidemiològic transversal realitzat per l’equip de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, gràcies al qual se sap que en els adults, el 1999-2000, hi havia una prevalença de sobrepès i obesitat del 27.8% i del 13.1%, respectivament [177]. Aquest estudi també identificà els factors predictors del sobrepès i l’obesitat en els adults, els quals foren el baix nivell educatiu, la inactivitat física i una dieta desequilibrada, molt energètica i rica en àcids grassos saturats. Respecte a la població juvenil balear, l’única referència disponible prové d’un estudi realitzat l’any 1998 per aquest mateix equip en adolescents de la ciutat de Palma, en el qual la prevalença d’obesitat i sobrepès va ésser, respectivament, del 6.5% i 9.7% en al·lots i del 3.5% i 12.3% en al·lotes de 17 anys [178]. Aquests resultats, la tendència a un increment de la prevalença de l’obesitat infantil al nostre país en els darrers anys, l’occidentalització progressiva dels hàbits nutricionals entre la població jove i l’augment de la població immigrant a la nostra societat, ens indueix a suposar que avui dia existeixen taxes elevades d’obesitat entre la població infantil i juvenil balear. Igualment, cal suposar que aquesta prevalença obeeix a l’acció de diversos factors, cadascun dels quals exerceix l’acció en diversa mesura.
Mostrar más

378 Lee mas

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

ESTUDI TAXONÒMIC I ECOFISIOLÒGIC DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA FAUCHEACEAE RHODYMENIALES, RHODOPHYTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I DE LES ILLES BALEARS Noemí SÁNCHEZ.[r]

228 Lee mas

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Estudi de la població d’Aedes albopictus a les Illes Balears

Per aquest motiu, cal destacar la importància de la ciència ciutadana, com remarca Delancour- Estrella et al., 2014. Mosquito Alert ha tingut un bon impacte sobre la societat i gràcies a la seva participació s’obtenen dades actualitzades de la seva distribució, així com poder elaborar models de la distribució de l'espècie. En aquest estudi s’han comparat les dades obtingudes sobre l’estudi poblacional d’Ae. albopictus amb les de l’aplicació (http://www.mosquitoalert.com/). Tots els municipis amb presència d’ous amb el mostreig per trampes d’ovoposició (Palma, Bunyola, Sencelles, Inca, Llucmajor, Felanitx i Maó), apareixen com a positius al mapa de l’aplicació amb fotografies d’individus adults. Però altres municipis mostrejats com Son Servera, Andratx, Alcúdia o Sóller no coincideixen amb els resultats. El mètode de mostreig requereix la recollida de les mostres setmanalment, a hàbitats representatius de la comunitat. La rellevància d’aquest punt recau en evitar que les trampes d’ovoposició acabin sent un lloc de cria (Resende et al., 2013). A més, les ovitrampes tenen un maneig fàcil, són de baix cost en comparació a altres mètodes i és no invasiu. Per altre banda, amb menys de 100 trampes es pot estimar la població d’un nucli urbà (Mogi et al., 1990; Abramides et al., 2011).
Mostrar más

25 Lee mas

Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears

Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del campus de la Universitat de les Illes Balears

Alan Dundes, parla dels termes texture, text i context. Ràpidament, i per no estendre'm gaire es pot dir que la textura es refereix al llenguatge més estricte, el text a les versions d'un mateix ítem folklòric, i el context a les condicions específiques i particulars que es donen durant l’actualització del text en qüestió. (1980: 23). Ara bé, deixant de banda la textura (que pot ser en múltiples idiomes, amb més o menys errades ortogràfiques o en diferents estils literaris), els grafits latrinaris presenten una gran recursivitat quant al text per la gran proliferació de versions d'un mateix exemple folklòric, que es pot repetir arreu. Sobre aquest apartat en faré apunts més detallats per a casos concrets més endavant, però hi ha motius molt recurrents, i coneguts per tots, com la utilització del número tres o els acudits d'infants nounats. Així doncs, el text sí que és un tret que és important en aquest gènere folklòric perquè hom pot observar una pintada en un bany concret, fer-se-la seva i reproduir-la exactament igual (quant a la textura, o aplicar-hi alguna modificació que trobi escaient en un altre bany sota un context diferent). Pel que fa al context si que s'ha de dir que és molt difícil, per no dir impossible, conèixer el context exacte de producció dels latrinalia perquè es fan anònimament i de manera privada. Els autors no fan pública la seva acció i el receptor no cerca conèixer aquest ambient concret. Cal dir, però, que el context concret de producció no és important en tant que no el necessitam per a que funcionin. Són un tipus de creacions que fan el seu efecte per ser on són i representar unes tipologies concretes que motiven al receptor a interactuar amb elles. Amb això vull deixar clar que el context individual i personal del creador en un nivell intern no és important, però si que ho és el de la seva època; els referents que els receptors han de conèixer. Més endavant exemplificaré amb mostres concretes com de representatiu pot ser un grafit latrinari d'una època concreta, sobretot en temes polítics. Torn a la idea inicial que llançava de la mà de Bronner a l'inici d'aquest estudi, que el folklore funciona com un mirall de la cultura i de nosaltres com a individus i com a col·lectiu, per aquesta raó el context és un factor que no s'ha d'oblidar, ja sigui en el seu sentit més ampli o més restringit.
Mostrar más

284 Lee mas

Memòria del Consell Social 2002 2003

Memòria del Consell Social 2002 2003

El Consell Social ha demostrat una inquietud constant pel que fa a la millora de la qualitat del servei universitari, especialment quant a la definició dels camps d’actuació de la UIB i també dels criteris de ponderació entre la docència i la investigació en cada àrea de coneixement i en cada estudi, entenent que per ara a les Illes Balears la Universitat és l’única institució que té la responsabilitat de la docència universitària, mentre que la funció d’investigació pot ser i ha de ser compartida amb altres instàncies públiques o privades. Amb aquesta finalitat, i altres, el Consell Social participa en l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears, i ha nomenat representants seus per als diferents comitès d’avaluació externs en processos d’avaluació de títols de la UIB, entre d’altres accions. 3. Col·laboració institucional amb la UIB
Mostrar más

9 Lee mas

Els clubs de lectura a les Illes Balears

Els clubs de lectura a les Illes Balears

Cal destacar que hi ha una manca de teorització sobre els clubs de lectura perquè, tot i que trobem un gran nombre d’articles més o menys acadèmics sobre aquesta qüestió, la majoria acaben aportant una informació similar i sovint bastant bàsica. Molts d’aquests articles estan fets per bibliotecaris o persones que han impulsat algun club de lectura, i, sovint, parteixen de casos concrets 1 . Aquest fet provoca que siguin molt interessants pel que fa a la part més pràctica de la qüestió o per a algú que vulgui informació sobre com començar des de zero un club de lectura, però que no aportin dades suficients per a l’elaboració d’una definició teòrica i completa d’aquest fenomen. És una excepció el volum Leer y conversar. Una introducción a los clubes de lectura (2009), que tot i que els seus autors — J esús Arana i Belén Galindo — han catalogat com a “introducció” aconsegueix d’una manera sistematitzada elaborar un marc general que ajuda a definir i delimitar el concepte des de les diferents perspectives i es converteix, així, en una obra de referència. En el meu estudi tendré en compte tant les referències bibliogràfiques d’estudis aplicats com les més teòriques i les complementaré amb les conclusions obtengudes de la recerca feta en el treball de camp.
Mostrar más

100 Lee mas

Pressupost UIB 2015

Pressupost UIB 2015

La Universitat de les Illes Balears necessita, per desenvolupar les seves activitats, disposar de personal, ja sigui de plantilla o contractat amb càrrec a projectes de recerca o contractes de l’article 83 de la LOU, etc. A més, necessita contractar serveis amb persones físiques externes, i per la seva activitat de projecció cultural pot convocar premis de diferent naturalesa, així com atorgar beques a l’estudi i d’investigació. Per aquests serveis la Universitat satisfà uns rendiments en concepte de contraprestació. Aquests rendiments estan sotmesos a tributació, el denominat «impost sobre la renda», que, pel principi de territorialitat de l’impost, s’aplica de diferent manera als residents fiscals a Espanya ― les persones que resideixen més de 183 dies a Espanya ― i als que no ho són. Per aquest motiu, s’ha d’aplicar en cada cas la normativa corresponent. Per altra banda, aquests pagaments a persones físiques poden tenir una triple qualificació:
Mostrar más

208 Lee mas

Els habitatges vacacionals a les illes Balears

Els habitatges vacacionals a les illes Balears

Davant aquesta nova realitat econòmica, són molts els que decideixen llogar les seves cases, villes… a turistes. El problema, és que no comptam amb una regulació clara i concisa ja que pareix a ser que el Govern no té molt d’interès en regular aquesta nova i imparable activitat econòmica. Segurament una de les raons que justifiquen la falta de motivació es centra en la forta pressió hotelera, però això ja són altres temes que s’allunyen del nostre objecte d’estudi principal. Tot i que altres comunitats autònomes del país ja han regulat aquesta pràctica, a les Balears encara es dóna l’esquena a aquest fenomen.
Mostrar más

19 Lee mas

Flora medicinal de les Illes Balears

Flora medicinal de les Illes Balears

articles sobre la flora de les Balears, així com el farmacèutic i quimic Pius Font i Quer (1888-1964), que va herboritzar a les nostres illes i va publicar una obra mestra sobre la botànica medicinal: Plantas medicinales. El Dioscòrides renovado (1962), considerada encara avui en dia de referència obligada i de necessari estudi i font inesgotable de coneixements científics. L’apotecari Pere C. Palau i Ferrer (1881-1956) va herboritzar per l’arxipèlag balear, va fer l’Herbarium Balearicum del Col·legi d’Apotecaris de Balears i publicà la petita obra Les plantes medicinals baleàriques (1954), amb la qual molts afeccionats han tingut el seu primer contacte amb la botànica medicinal. El micropaeontòleg Guillem Colom i Casasnovas va també influir en molts joves amb les seves obres Biografia de las Baleares (1957) i El medio i la vida en las Baleares (1964), que aportaven una visió de les illes amb la mirada del cientific divulgador. El pare Francesc Bonafè i Barceló (1908-1994) va publicar la Flora de Mallorca (1977-80) en quatre volums, i farcida de referències etnobotàniques, poètiques, literàries i medicinals. L’americà Anthoni Bonner (1928-) va escriure la deliciosa obreta Plantes de les Balears (1976), que ha servit a molts estudiosos per a iniciar-se en la botànica balear, tot caminant per bosc i garriga, camps i camins, muntanyes i parets, voreres i llits de torrent i la regió costera, i éssent capaços amb la seva lectura de poder identificar moltes de les plantes presents.
Mostrar más

1363 Lee mas

El sistema universitari a les Illes Balears

El sistema universitari a les Illes Balears

Segons les principals conclusions de l’estudi titulat: Anàlisi de la inserció laboral dels titulats universitaris a la Universitat de les Illes Balears, La taxa dels titulats de grau de la Universitat de les Illes Balears se situa en el 77 per cent quan fa tres anys que han acabat els estudis. La taxa del primer any després d’haver titulat ja és del 65 per cent i augmenta amb el temps. La taxa d’inserció de l’any 2013-14 va ser del 61 per cent just un any després d’haver conclòs els estudis, i augmenta fins al 77 per cent dos anys més tard. A mesura que avancen els cursos, la taxa s’incrementa. En concret, la taxa d’inserció s’apuja al voltant de 8 punts percentuals per cada any extra que passa, i s’observa que cada promoció obté un nivell d’inserció al voltant de dos punts percentuals superiors al de la promoció prèvia, fet atribuïble a la millora del context macroeconòmic.
Mostrar más

18 Lee mas

Estudi per a la rehabilitació d'habitatge al casc urbà a Campanet

Estudi per a la rehabilitació d'habitatge al casc urbà a Campanet

JOAN MIQUEL FRAU REINÉS Univeritat de les Illes Balears Carretera de Valldemossa, km 7.5 07122 PALMA, ILLES BALEARS.. REFORMA D'UN HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITJANERES 07310 c/ Llorenç[r]

172 Lee mas

Anàlisis, caracterització i dinàmica de les formes erosives Blowout en sistemes dunars de Mallorca i Menorca (Illes Balears)

Anàlisis, caracterització i dinàmica de les formes erosives Blowout en sistemes dunars de Mallorca i Menorca (Illes Balears)

Són poques espècies les que poden sobreviure a tan altes condicions de salinitat i amb un substrat molt permeable (Pethick, 2001). Algunes d’aquestes espècies necessiten de continus subministraments d’arena, mostrant una molt bona adaptació al substrat mòbil on s’ubiquen, bé amb el desenvolupament d’un sistema d’arrels verticals, o bé, amb sistema radiculars extensos i superficials que els hi permeti aprofitar la humitat ambiental (Hernández Calvento, 2002). En els ecosistemes dunars de les Balears destaca una espècie, el borró (Ammophila arenaria), que colonitza el cordó de dunes davanteres, sent la més ben adaptada a la mobilitat del substrat, ja que és capaç de suportar el seu enterrament d’arena i l’abrasió que provoca el seu transport. D’altra banda, conseqüència de la seva estructura aèria, compta amb una significativa capacitat de retenció de sediment. No obstant, les comunitats d’Ammophila són les més afectades degut a la destrucció i sobre utilització de la primera línia de costa (Costa i Mansanet, 1981). Altres espècies de vegetació psammòfila en són el card marí (Eryngium maritimum) o el lliri de mar (Pancratium maritimum). D’altra banda, dintre del paper geomorfològic jugat per la vegetació, destacar el poder de fixació i estabilització que té la vegetació llenyosa o arbustiva a partir del seu creixement reticular (Figura 6D).
Mostrar más

425 Lee mas

L’evolució de l’agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears

L’evolució de l’agricultura ecològica a Europa, Espanya i Illes Balears

5 La primera qüestió que s’ha de tenir clara és que la pràctica agrícola és la modificació de l’estatus naturals dels ecosistemes, sent impossible entendre actualment els paisatges sense incloure la intervenció de l’home com un element creador, modelador i també destructor. Per D. Briggs & F. Courtney (1989) l’agricultura modifica físicament el medi ambient, citant nombrosos exemples de com l’agricultura perjudica el medi ambient a on es desenvolupen operacions de drenatge, sobreutilització de sistemes silvo pastorals de gran antiguitat, eliminació de tanques, reducció de l’espai vital d’espècies salvatges, etc. Per intentar pal·liar i evitar aquests i altres problemes que ha causat i causa l’explotació agrícola irracional que caracteritza el mode productivista de producció han sorgit noves concepcions de lo que es deu ser una pràctica agrària responsable, i com màxim exponent d’aquesta nova conscienciació ha aparegut l’agricultura ecològica.
Mostrar más

50 Lee mas

La problemàtica territorial a les Illes Balears; Mallorca

La problemàtica territorial a les Illes Balears; Mallorca

Després del començament de la balearització, es desenvolupa una de les fases més intenses a favor del turisme de masses, però es té en compte l’atractiu més important que és la Serra de Tramuntana, i és aquí on esdevé la primera llei de protecció de l’espai natural. Seguit d’aquesta comença tot un recull de llocs susceptibles a ser alterats per aquesta activitat turística i l’aplicació de mesures protectores, com són els endemismes, el litoral, els sistemes dunars, els parcs naturals, entre d’altres.

29 Lee mas

Estacionalitat a les Illes Balears

Estacionalitat a les Illes Balears

Molt relacionat amb el manteniment del turisme i la tasca dels touroperadors, agències de viatge és vendre una imatge de platges idíl·liques, arena fina i blanca, i aigües cristal·lines, per tant un paisatge propi d’un paradís, però paradoxalment aquests aspectes són els més maltractats per la presència humana i mala gestió de l’administració. Una de les problemàtiques més greus és la regeneració de les platges, la construcció de les infraestructures (ports, carreteres...) ha destruït els sistemes dunars que són els encarregats de portar els sediments necessaris per a la regeneració, això provoca que s’ha de fer de forma artificial extreuen l’arena del fons marí o pedreres. Les conseqüències són destrucció d’hàbitats naturals submergits, especialment les praderies de posidònia oceànica i tota la vida depèn d’elles, altres impactes són l’erosió del fons
Mostrar más

36 Lee mas

La geografía del surf y el bodyboard en Mallorca, clima y turismo activo

La geografía del surf y el bodyboard en Mallorca, clima y turismo activo

Figura 5.6: Foto Aérea de Cala Mesquida fuente: fotografías aéreas oblicuas de la línea de costa de las Illes Balears del SOCIB - Sistema de Observación y Predicción Costero de las Illes[r]

427 Lee mas

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

Sobre la situación de la toponimia oficial en las Illes Balears: el Nomenclátor de Toponimia de Menorca y el futuro Nomenclátor Geográfico de las Illes Balears

Paralelamente a la creación del NGIB y al desarrollo del NTM, existe la necesidad de armonizar el NGBE del Instituto Geográfico Nacional con los nomenclátores de las diversas comunidades autónomas, ya que todos ellos constituyen el Nomenclátor Geográfico Nacional. Hace ya algunos años, el Instituto Geográfico Nacional (IGN) soli- citó la colaboración de las comunidades autónomas para contrastar los topónimos contenidos en la Base Cartográ- fica Nacional, de la cual parte el NGBE, con los nomenclá- tores que éstas han elaborado. Sin embargo, en el caso de las Illes Balears, esta tarea es realmente muy complicada de realizar, porque las Illes Balears aún no disponen de un nomenclátor geográfico que sirva de referencia. Esto provoca que los topónimos del NGBE de las Illes Balears todavía no hayan podido ser revisados.
Mostrar más

9 Lee mas

Educació ambiental sobre les espècies invasores a les Illes Balears

Educació ambiental sobre les espècies invasores a les Illes Balears

Els nins i adolescents són un punt molt important a tenir en compte i, per aquest motiu, aquest treball està centrat en l’educació ambiental a col·legis i instituts. Actualment, al currículum escolar de les Illes Balears no consta cap tema relacionat amb les espècies invasores, tant a primària com a secundària. Per tant, per poder conscienciar a la població sobre les EEI, en primer lloc, és necessari ensenyar als alumnes de primària i secundària sobre aquest tema. En aquest punt s’aprofundirà més endavant.

31 Lee mas

Evolución del perfil del turista en Illes Balears

Evolución del perfil del turista en Illes Balears

En este sentido, podemos observar que dichos efectos se pueden llegar a iniciar desde el mismo transporte que se produce por parte de los turistas hacia sus respectivos destinos, el cual[r]

37 Lee mas

Show all 10000 documents...