PDF superior Patrimoni cultural subaquàtic: estat de la qüestió

Patrimoni cultural subaquàtic: estat de la qüestió

Patrimoni cultural subaquàtic: estat de la qüestió

tenen el dret exclusiu de reglamentar i autoritzar les activitats dirigides al patrimoni cultural subaquàtic que es trobi en les seves aigües interiors, aigües en arxipèlags o en el seu mar territorial d’acord amb el Dret Internacional del Mar. En segon lloc, el punt 2 de l’article 10, ens explica que un estat on en la seva zona econòmica exclusiva i plataforma continental es trobi situat el patrimoni cultural subaquàtic té el dret a prohibir o autoritzar qualsevol activitat dirigida a aquest patrimoni per impedir qualsevol intromissió en el seus drets sobirans o en la seva jurisdicció reconeguts pel dret internacional. I, en tercer lloc, segons l’article 14, els estats prendran mesures per impedir la entrada en el seu territori, el comerç i la possessió de patrimoni cultural subaquàtic exportat de forma il·lícita i/o recuperat, quan aquesta recuperació sigui contrària a l’exposat en la Convenció 7 .
Mostrar más

40 Lee mas

Estat de la qüestió de l'estudi de l'aspecte lèxic : una proposta cognitiva de classficació d'esdeveniments

Estat de la qüestió de l'estudi de l'aspecte lèxic : una proposta cognitiva de classficació d'esdeveniments

En aquest article hem pretès confeccionar un estat de la qüestió sobre l’estudi de l’Aspecte lèxic o Aktionsart, tot fent un repàs de les diferents reformulacions que ha rebut la classificació aspectual de Vendler (1967), així com presentant el debat actual entre els investigadors pel que fa al paper de la informació aspectual a la interfície sintaxi-semàntica. Així mateix, hem perfilat la problemàtica bàsica dels tests o proves de classificació aspectual, tot apuntant el fet que cal un replantejament metodològic a l’hora d’aplicar aquests tests: en primer lloc, considerem que és precís adoptar el sentit, i no el verb, com a objecte de classificació aspectual, per tal com molts verbs són polisèmics i inclouen sentits que expressen diferent informació aspectual; en segon lloc, creiem que es fonamental qüestionar-se quina és la natura cognitiva de les classes aspectuals, una natura que sembla que s’allunya de la noció tradicional de classe basada en trets binaris necessaris i suficients, i que s’apropa molt més a una concepció de classes difoses, sense límits ni fronteres clarament definits.
Mostrar más

50 Lee mas

Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió

Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió

catalana en femení”, apartat en què es repassen les teories que han plantejat la intersecció gènere i traducció en català. Val a dir que la tasca paleogràfica que desenvolupem a continuació parteix d’un propòsit ampli i ambiciós: establir un estat de la qüestió de la traducció i la traductologia femenina en català, tot convidant a estudiar-la més a fons amb estudis genèrics i especialitzats de traduccions i traductores, alhora que comparant-la amb la feina feta en altres llengües i cultures, tant majoritàri- es com minoritàries. Hi ha molt de camí per recórrer. Ens cal construir una cartografia general (no centrada únicament en les cultures i les llengües ma- joritàries) dels estudis de gènere i la traducció per poder visibilitzar traducci- ons i traductores que, per moltes raons i principalment pel fet d’escriure i de traduir a una llengua minoritària o minoritzada -europea, asiàtica, africana o americana-, no consten en els llibres sobre teoria i pràctica de la traducció, escrits sobretot en anglès. Som conscients que aquest treball, centrat en l’àm- bit català, és una minúscula bola del collaret d’infinites pedres que suposem que ha de ser la historiografia traductològica en femení. Tanmateix, cada bola és rellevant, diferent i indispensable per al conjunt que anhelem.
Mostrar más

21 Lee mas

L’estat de la qüestió del patrimoni bibliogràfic en les biblioteques públiques de Catalunya

L’estat de la qüestió del patrimoni bibliogràfic en les biblioteques públiques de Catalunya

Per l’entrevista hem creat un qüestionari expressament per l’ocasió, doncs no s’ha trobat cap model que s’adapti a les nostres necessitats d’explorar l’estat de la qüestió del patrimoni bibliogràfic a les biblioteques públiques de Catalunya d’acord amb els objectius dels treball pel que fa als camps: Biblioteca-Patrimoni (origen); Fons; Ubicació; Instal·lacions i manteniment; Serveis i horaris; Usuaris; Personal; Difusió i Altres.

22 Lee mas

La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica

La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica

Aquest article consta de tres parts. En la introducció exposem la conveniència d’analitzar la transmissió, que inclou la interrupció i la revernacularització, com un procés imprescindible per a conèixer millor la realitat sociolingüística d’una llengua. Aquesta anàlisi es basa en els fo- naments teòrics de la psicologia social, la sociologia i la sociolingüística. En segon lloc, fem un breu repàs de l’estat de la qüestió dels estudis realitzats fins ara en català, tant des de l’òptica quantitativa com qualitativa. Finalment, en les conclusions comentem una sèrie de suggeri- ments i propostes que van des de la necessitat de comptar amb un marc teoricometodològic propi, de disposar d’una terminologia específica, de la importància de comptar amb aquest tipus d’anàlisi, que conjumine l’aspecte quantitatiu i qualitatiu, i de la possibilitat de reorien- tar la planificació també cap a la recuperació de la llengua en l’àmbit familiar.
Mostrar más

9 Lee mas

L'Estudi de la institucionalització de la sociologia a Catalunya (I): un estat de la qüestió

L'Estudi de la institucionalització de la sociologia a Catalunya (I): un estat de la qüestió

Resum Des de fa alguns anys comptem a Catalunya amb el que es podria anomenar un «corrent» interessat en l’estudi de la institucionalització de la sociologia a Catalunya. Tot i que és cert que aquest corrent ha estat molt circumscrit a determinats àmbits acadèmics i que ha estat protagonitzat per un nombre molt reduït de sociòlegs que no ha arribat mai a poder pro- veir-se de les infraestructures de recerca adequades per tal d’endegar un estudi sistemàtic de la qüestió; tot i que també és cert que la majoria dels treballs dedicats a l’estudi d’aquest tema se centren en aspectes molt concrets del procés d’institucionalització; i tot i que és cert que aquests documents són poc nombrosos i que són, majoritàriament, el producte d’unes circumstàncies polítiques i històriques molt concretes (final de la dictadura i inici del pe- ríode democràtic) que provocaren una especial efervescència cultural que va reflectir-se també en el camp sociològic, no és possible negar ni desestimar el valor de les aportacions que, en conjunt i fins al moment, s’han centrat en l’estudi d’aquest objecte. És per això que totes aquestes contribucions poden molt bé i han de ser aprofitades en la tasca d’elaborar la història de la sociologia a Catalunya, que encara resta per fer. Aquest breu article intenta no només sintetitzar-les de forma acurada, sinó també retre un petit homenatge a tots i a totes les que han contribuït a l’estudi de la institucionalització de la sociologia a Catalunya fins a aquest moment.
Mostrar más

9 Lee mas

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Un exemple proper per tal de demostrar aquesta ruta, utilitzada pels comerciants ebusitans, és el derelicte del Sec (Mallorca). El seu carregament provinent majoritàriament del Mediterrani central i oriental, es va enfonsar a les Balears. Els investigadors creuen que era un vaixell amb una gran capacitat de càrrega degut a la documentació de quatre pithos. Creuen que el seu destí final seria Empúries, així es convertiria en un model de la ruta utilitzada per anar des del Mediterrani oriental a la part occidental a través de les illes, passant pels principals enclaus comercials que eren la Península Itàlica i la Ibèrica. A més del derelicte del Sec ens trobem amb un vaixell a les costes de Cabrera. Tot i haver estat saquejat durant anys, la majoria del carregament amfòric el composen les Maña D 1a i 1b i les Maña C 1a, a més d'alguna altra peça del Mediterrani central. Tres PE-16 a més d'alguna Greco-itàlica completen les troballes fins ara realitzades en qüestió amfòrica. La ceràmica provenia de la costa catalana i d'Eivissa. La seva datació s'emmarca dins l'últim quart del segle III aC i creuen que representa un gran exemple d'un vaixell d'avituallament durant la II Guerra Púnica (Guerrero, et al.; 1991: 27).
Mostrar más

182 Lee mas

Una introducció a les geografies animals  Estat de la qüestió

Una introducció a les geografies animals Estat de la qüestió

no va ser suficient i van estar en perill d‟extinció. Posteriorment, els ous de caiman es convertiren en un nou recurs econòmic, aquests eren incubats en granges i una vegada adults, molts caimans s‟incorporaven als pantans. Finalment, el 2010 el cocodril és emprat com a símbol cultural, per tal de canviar les mentalitats de les persones, ja que eren considerats com animals ferotges. Tots aquests canvis fan veure els cocodrils com un atractiu turístic, mentre passegen amb barca pel pantà els guies turístics amb l‟ajuda de l‟aliment aconsegueixen que s‟apropin a la barca, tot concloent que ambdós, (turistes i caimans), han negociat els seus temors amb la mediació dels guies. A diferència de la investigació de Duffy (2015), la de Keul (2013) subratlla com humans i animals surten mútuament beneficiats de l‟experiència. No obstant això, Keul (2013) se centra més en la qüestió de l‟encontre des de la teoria de corporeïtat, mentre que Duffy enfoca el seu treball des de l‟economia política, per la qual cosa no estranya que arribin a conclusions diferents. En un context de canvi global i pèrdua de biodiversitat podem destacar el paper que hi juga el comerç d‟animals exòtics. En relació a aquest tema, Stallins i Kelley, (2013) analitzen el cas de la serp del gènere Heterodon (H. nasicus) a Nord Amèrica. Aquesta serp és objecte de comercialització en el mercat de mascotes. Els criadors tenen les serps en captivitat i transformen les serps mitjançant el canvi de la seva dieta en base a granots, gripaus o altres amfibis a ratolins perquè són més fàcils d‟aconseguir en tendes animals. La modificació del comportament de les serps es du estrictament per motius comercials, ja que els compradors volen una mascota atractiva, segura i fàcil d‟alimentar. Els criadors també investiguen amb elles per elaborar serps de colors més atractius de cara als compradors, a més les serps no han de tenir dimensions molt grans i no han de ser perilloses pels humans. Aquestes activitats de manipulació de la serp estan condicionades per unes lleis que varien depenent de l‟estat al que es trobin. Així, per exemple a Colorado són més estrictes en relació al nombre de serps que es poden recollir i tenen prohibida la venta i el transport a través de fronteres estatals, en canvi a Texas tenen més llibertat, ja que les lleis són més indulgents. Tots aquests canvis poden proporcionar per una part un increment econòmic i publicitat i per l‟altre una disminució de la biodiversitat i alteració de l‟espècie.
Mostrar más

28 Lee mas

Cementiris i diversitat religiosa a Barcelona, un estat de la qüestió : resum executiu

Cementiris i diversitat religiosa a Barcelona, un estat de la qüestió : resum executiu

En el cas de les comunitats musulmanes, el recinte que ha estat en ús fins ara és el que es troba al cemen- tiri de Collserola, gestionat pel Centre Islàmic de Barcelona. Les tombes estan construïdes sota terra i ori- entades cap a la Meca. Quant a la necessitat de ser enterrat amb fèretre, cal apuntar que cap interlocutor de les comunitats musulmanes entrevistades que tenen algun paper en la gestió de la mort o algun tipus de relació amb Cementiris de Barcelona, SA, ha qüestionat aquest fet. Tampoc han identificat problemàtiques en relació amb les característiques de les tombes. No obstant això, cal dir que el president del Centre Cul- tural Islàmic Català, que és l’única comunitat que no té una relació directa amb Cementiris de Barcelona, SA, va mostrar més disconformitat i va insistir en la necessitat de buscar altres solucions. En aquest context, una altra qüestió rellevant de les característiques de les inhumacions en la comunitat musulmana ha estat la inclusió progressiva de nínxols com a opció d’enterrament. Malgrat la negativa inicial per part de la co- munitat musulmana, el pas del temps va demostrar que els nínxols podien tenir un ús real. Tot i que s’han argumentat tota mena de justificacions a la possibilitat d’utilitzar nínxols, tot apunta que el cas majoritari és el de les inhumacions de nounats.
Mostrar más

16 Lee mas

Els orígens i les causes de la Segona Guerra Mundial: un estat de la  qüestió

Els orígens i les causes de la Segona Guerra Mundial: un estat de la qüestió

3 Pròleg Aquest treball de fi de grau té com a objectiu l’anàlisi i la crítica del debat historiogràfic sobre els orígens de la Segona Guerra Mundial 1 . Les causes del conflicte han estat una qüestió inherent en la historiografia dedicada a l’estudi de la SGM; una guerra que s’estengué durant més de sis anys i que afectà gairebé la totalitat d’Europa, part d’Àfrica, la completa totalitat de l’est i el sud-est asiàtics, gran part de les illes oceàniques i, fins i tot, tingué algun episodi reduït al continent americà 2 . Els cinc continents foren, en major o menor intensitat, escenaris d’enfrontaments bèl·lics, operacions d’espionatge i sabotatge i tots cinc patiren les conseqüències d’una guerra d’una escala incomparable a qualsevol de les anteriors conteses militars i un resultat humà catastròfic sense precedents. En aquest sentit, per enfrontar-se a aquesta difícil qüestió es necessita disposar de totes aquelles eines i perspectives que puguin facilitar la comprensió d’un fenomen que marcà crucialment el desenvolupament de la segona meitat del segle XX. Un fenomen que ha tingut un gran impacte a posteriori no només en l’ordre mundial i la seva política, sinó que també ha influenciat massivament el pensament científic, ètic, així com aquest ha marcat un abans i un després en moltes disciplines científiques, ja fos en el camp de la sociologia, com en el de la historiografia, entre d’altres; difícilment podem trobar un període de temps tan curt que contingui un procés transformador tan potent com el que tingué la SGM. Nogensmenys, l’estudi d’un període tan complex i convuls de la història mundial requereix una aproximació global que tingui present tots aquells factors que van tenir un paper ,més o menys important, en l’esclat de la guerra. En altres paraules, la SGM requereix una perspectiva històrica que acari qüestions d’abast i influència mundials i que sàpiga conjugar els diversos factors per tal d’explicar no només les causes de la SGM, el tema d’aquest treball, sinó qualsevol altre subjecte d’estudi relacionat amb el conflicte.
Mostrar más

85 Lee mas

Cases-Museu a Mallorca. Estat de la qüestió i estudi de casos

Cases-Museu a Mallorca. Estat de la qüestió i estudi de casos

La fixació de narratives i discursos és una característica en qualsevol institució museística, tot i ser un tema pendent i complex en moltes d’aquestes. Les cases-museu no són una excepció, i les trames discursives no són presentades de manera esclaridora. Una altra tret característic de la formació de discursos és la presèn- cia i l’absència d’aquests. S’ha notat, en alguns dels casos, que hi ha algun buit narratiu, en el sentit que certes trames discursives no es tenen en compte. No és qüestió simple la fixació de narratives, ja que són aquestes les encarregades de transmetre coneixements i significats, i per tant les definidores de la memòria presentada. Es presenten aquí, doncs, les complexitats relatives a la presentació de certes parts de la història, establint l’èmfasi en alguns punts concrets i no en altres. És cert, també, que la missió de qualsevol institució hauria de ser la guia per a l’establiment de la/les trama/es discursiva/es. Els quatre casos estudiats presenten diferències en quant a la formació de narratives, provocant el possible desconcert en els visitants. El cas més representatiu és Son Marroig, institució que presenta dos discursos totalment diferenciats, a partir de l’exposició dels diferents fons. El fil conductor principal tracta sobre la vida de l’Arxiduc, concretament es presenta al personatge com a col·leccionista, escriptor, amant i estudiós de la cultura mallorquina 140 . Per altra
Mostrar más

242 Lee mas

Els hipogeus a Mataró. Estat de la qüestió i darreres descobertes

Els hipogeus a Mataró. Estat de la qüestió i darreres descobertes

Aquesta comunicació tan sols pretén ser un compendi dels hipogeus de Mataró: els estudis que s’han publicat fins ara, amb una relació dels hipogeus allà continguts i un petit estudi dels que no s’han ressenyat, principalment per haver estat descoberts els darrers anys. Som conscients que parlarem tan sols d’una petita part dels hipogeus existents a la ciutat, ja que la gran majoria o no han estat estudiats o no s’ha publicat el seu estudi. Per tant, creiem que seria molt necessari de fer un llistat complet de tots els hipogeus existents, els quals resten protegits com a Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat, que en cataloga un total de cinquanta en el nucli urbà, tot i que la gran majoria no s’han estudiat. La comunicació inclou totes les plantes i alçats dels hipogeus que han estat documentats (divuit), fet que serà de gran utilitat atès que aquestes plantes actualment estan disperses en moltes publicacions diferents.
Mostrar más

25 Lee mas

El “leridanismo”: un estat de la qüestió 50 anys després de “Lleida, problema i realitat”

El “leridanismo”: un estat de la qüestió 50 anys després de “Lleida, problema i realitat”

Amb aquests precedents, el 1939, després de la sagnant Guer- ra Civil, s’instal·lava a Lleida un nou contingent de funcionaris franquistes amb un marcat caràcter espanyolista. Els nouvinguts aviat trobaren ressò entre els partidaris del règim a la ciutat, en- tre els quals n’hi havia alguns que provenien de les files de la Lli- ga Catalanista, com Josep Sol Ballespí, Ramon Aytes, Lluís Aige, Blas Mola, José María Porcioles, Joan Agelet Rosich o Josep Alfons Tarragó Pleyan; i els lleidatanistes tronats de l’antic Xop-Bot, com Josep Murillo o Joan Bergós. Del còctel d’aquests tres grups humans va néixer la nova intel·liguèntsia cultural de Lleida. I és ben cert, aquells van ser anys molt complicats per viure a Lleida, l’única de les capitals catalanes que va patir la guerra als carrers durant nou mesos, amb moltes cases enrunades i una societat escapçada, en part, per dalt, alhora que aïllada de la resta de centres urbans catalans. Però també ho és que els pocs burgesos que quedaven eren gent moderada, de la dreta catòlica i de la Lliga Regionalista de Lleida, els quals s’inhibiren culturalment, com molt bé va dir Francesc Porta en el seu ca- pítol a Lleida, problema i realitat, i van deixar fer els nouvinguts, tot esperant retrobar el pols que despertés de nou la ciutat. Davant aquest argument, pren força la teoria de Josep Llado- nosa, exposada també al llibre Lleida, problema i realitat, que Lleida ha patit, al llarg de la seva història, l’escapçament cíclic de la seva classe dirigent per culpa de les guerres. Tot i que jo limitaria aquest escapçament, per al cas de 1939, als qui van
Mostrar más

58 Lee mas

Les coves turístiques de les illes Balears: antecedents i estat de la qüestió

Les coves turístiques de les illes Balears: antecedents i estat de la qüestió

Fent referència al primer aspecte esmentat més a dalt, cal tenir present que tant les Coves d’Artà com les Coves del Drac (ambdues a Mallorca) ja eren conegudes de ben antic. Les seves belleses havien estat difoses pels viatgers romàntics de la segona meitat del segle XIX, inci- dint positivament aquest fet en la fama que assolirà amb posterioritat el medi natural de les nostres illes (GINÉS, 1995). Com a exemple paradigmàtic del viatger erudit de finals del XIX, és necessari referir-se a la figura de l’Arxiduc d’Àustria, Ludwig Salvator Habsburg-Lothringen. Les seves llargues estades a les Balears, efectuades a partir de l’any 1867, fructificaren en la publicació del gran compendi geogràfic titulat “Die Balearen in Wort und Bild Geschildert” (HABSBURG-LOTHRINGEN, 1869-1891). Així mateix, l’Arxiduc patrocinà el viatge a Mallorca del pioner espeleòleg francès Edouard A. Martel, amb la fi- nalitat de procedir a l’exploració detallada de les Coves del Drac, en el municipi de Manacor (GINÉS & GINÉS, 1992). Aquestes exploracions contribuïren de manera notable a conformar el bagatge d’atractius turístics oferts per Mallorca, ja que amb el temps l’esmentada cova s’anirà configurant com a punt de referència obligat per al turisme que viatja a l’illa.
Mostrar más

12 Lee mas

La producció catalana de fonts d'informació electrònica sobre dret: estat de la qüestió

La producció catalana de fonts d'informació electrònica sobre dret: estat de la qüestió

[12] Barcelona (Provincia). Diputació de Barcelona. Barcelona: Servei de Videotext de la Diputació, [19—]-. També disponible en paper. [13] BOP [disc]: butlletí oficial de la provincia. [r]

61 Lee mas

La digitalització dels llibres sagramentals de les parròquies de la Conca de Barberà. Estat de la qüestió

La digitalització dels llibres sagramentals de les parròquies de la Conca de Barberà. Estat de la qüestió

Mirant enrere hom s’adona de la gran transformació que ha patit l’AHAT en aquests darrers deu anys. El 2005 l’arxiu només comptava amb dos ordinadors, reciclats d’altres departaments de l’Arquebisbat, els quals únicament s’utilitzaven com a màquines d’escriure. L’arxiu no disposava de cap programa informàtic de gestió documental. La catalogació i descripció de la documentació es realitzava amb unes fitxes de paper. Aquest era el punt de partida des del qual es va portar a terme el procés de modernització de l’arxiu, que havia estat pioner a tot l’estat espanyol en la dècada de 1920. No semblava fàcil. I no ho va ser.
Mostrar más

23 Lee mas

Un mercat únic digital europeu per al 2016: estat de la qüestió

Un mercat únic digital europeu per al 2016: estat de la qüestió

S’imposa dins d’aquest segon bloc de mesures la revisió de la Directiva 2010/13/UE, de serveis de comunicació audiovisual, 46 ja prevista en el programa de treball de la CE per al 2015 com a part del Programa d’Adequació i Eficàcia de la Reglamentació (REFIT), arran de l’aparició de nous models empresarials per a la distribució de con- tinguts. és especialment necessària la modificació de l’àmbit d’aplicació de la Directiva, ja que, per exemple, no s’aplica als operadors establerts fora de la UE encara que els seus serveis es destinin a aquesta. La Directiva tampoc no és d’aplicació als continguts facilitats per plataformes i intermediaris en línia, regulats en la Directi- va 2000/31/CE, que els eximeix de responsabilitat pel que fa a les dades que transmetin o emmagatzemin (art. 15). En relació amb la Directiva 2010/13/UE, es generen qües- tions com ara la regulació de la possibilitat de geobloqueig, per un estat membre, de les comunicacions procedents d’un altre estat, a l’empara del principi o la regla de control a l’origen dels serveis que regeix la directiva esmentada, i que són qüestions que hauran de ser degudament avaluades per a evitar una contradicció amb la realit- zació del mercat únic digital, com hem exposat més amunt.
Mostrar más

17 Lee mas

Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic: Problemàtica i estat de la qüestió

Espais de presentació de la indumentària com a recurs didàctic: Problemàtica i estat de la qüestió

The seventh number shows the cell's contribution to the chi-squared statistic used to test for independence between row and column classifications.. For example, there were 5 times when [r]

1155 Lee mas

El Comallaret o Pla de les Tenalles de la Móra, Granyanella (la Segarra). Estat de la qüestió

El Comallaret o Pla de les Tenalles de la Móra, Granyanella (la Segarra). Estat de la qüestió

En aquest sentit, no podem deixar de mencionar, també, que en el transcurs de l’excavació de l’àmbit “extramurs” per part de Pere Villalba, a la zona de l’anomenada Casa 3, entre el t[r]

19 Lee mas

Els estudis del món agrari romà a Catalunya : un estat de la qüestió

Els estudis del món agrari romà a Catalunya : un estat de la qüestió

2005). Per contra, se’n podrien citar tot un se- guit que en aquesta mateixa època s’abandonen. En general, al segle III , s’intensifica la tendència a la nuclearització del poblament, que probable- ment respon a una accentuació del procés de concentració de la riquesa, amb una certa ten- dència cap al latifundi, i a l’amortització de molts establiments petits que no podien compe- tir amb els grans. Es constata un procés d’emi- gració cap al camp de les classes dirigents ciuta- danes, tot fugint de les càrregues del decurionat en un estat cada cop més burocratitzat i amb pressió fiscal creixent. Dins d’una situació d’a- lentiment del comerç i l’artesanat i de manca de mà d’obra servil, els establiments rurals tendi- ren a l’autarquia o a les relacions comercials molt locals. El model de vil·la destinada a la producció d’excedents per comercialitzar, dins del gran mercat internacional, sembla que hagi passat.
Mostrar más

12 Lee mas

Show all 10000 documents...