[PDF] Top 20 Un estat de la qüestió. Les migracions interiors de la Catalunya central

... les migracions degudes a la in- dustrialització cap als municipis ri- berencs del Llobregat i ...les migracions procedents de l’Aragó i la conca mediterrània, di- rigides sobretot al sector industrial i ... See full document

... a Catalunya no depenen ja d’aspectes tan determinants en el passat, com la dinàmica econòmica de les activitats agrícoles, ramaderes o forestals (Estalella i Carrasco, 1998), sinó que es troben més en funció de ... See full document

... en qüestió, la qual cosa es vincula amb la recerca d’una major qualitat residencial en un període de la vida en què l’estabilitat professional i els majors ingressos permeten una opció d’aquest tipus, en contrast ... See full document

... , va pintar les claus de volta del refetor, claustre i sala capitular i I al trienni següent van fer una gran vidriera pel refetor. En segon lloc, el claustre, recinte de planta quadrada amb galeries que donen a un pati ... See full document

... varietat central, i, més concretament, al parlar de Barcelona, que és, al cap i a la fi, la variant dialectal utilitzada, majoritàriament, pels mitjans de ...a Catalunya i les Balears, el País Valencià ha ... See full document

... Porqueres (Pla de l’Estany) 84 Al cim d’una elevació que domina l’estany de Banyoles, molt a prop de l’actual església de Porqueres, s’hi troben les ruïnes de l’església més notable de totes les que analitzem en aquest ... See full document

... Tanmateix, i tornant ja a l’objecte central que esmentàvem unes línies abans,dos elements han marcat a mode succint aquests constrenyiments interpretatius. D’una banda, el de plantejar el debat en termes ... See full document

... part central del treball és consagrada a l’anàlisi dels diversos plans d’estudis de l’ICESB (hi apareixen les assignatures de cada pla d’estudis), a l’anàlisi de l’evolució de les hores lectives en cada curs, del ... See full document

... ha estat central en la historiografia agrària europea. A Catalunya, malauradament, les recerques s’han centrat, sobretot, en la baixa edat ... See full document

... ha estat la diversitat d’interpretacions i les decisions i els criteris corresponents sobre qui pot ser enterrat a les par- cel·les religioses i qui ...a Catalunya; aquesta heterogeneïtat, a més, queda ... See full document

... les migracions des d’una perspectiva històrica també se situen altres treballs d’aquest grup d’historiadors (Aracil, Ferrer, Recaño, Segura, 1996; Ferrer i Alòs, 1996), però les aportacions a aquesta perspectiva ... See full document

... 4. Correspon a l’Àrea de Publicacions Oficials preparar i gestionar el Butlletí Ofi- cial del Parlament de Catalunya i editar el Diari de Sessions del Parlament de Ca- talunya . També li correspon elaborar el ... See full document

... Teniendo en cuenta los anchos actuales y las tasas de evolución que están experimentando las playas (figura 3.7), cabe esperar que en unos 10 años el 39.3% de las playas de la costa catalana estén dentro de la categoría ... See full document

... una qüestió sensi ISLWLYHSHSSPILY[H[K»L_WYLZZP}HJVTWHU`PLZWYP]HKLZPLSZWYVJLKPTLU[ZKLYL]PZP}PTVKLYHJP} de les quals no estan sotmesos a un marc de responsabilitat clar i ... See full document

... Per tal de començar a situar aquestes apreciacions, cal tenir ben present que les coves càrstiques són una part important del patrimoni natural d’un territori, concre- tament d’un vessant amb freqüència oblidat com és el ... See full document

... el fet que les famílies que usen el castellà o altres llengües i decideixen transmetre les dues llengües passen d’un 1% en la primera enquesta a un 5,9 % en la segona. g) A aquests estudis, els hem de sumar les anàlisis ... See full document

... ha estat un estudi que ha marcat la concepció que la majoria tenia del feixisme però també del modernisme, un concepte que tothom coneixia, però que quasi ningú acabava d’entendre, ni acabava de saber a que feia ... See full document

... El fet de que les col·leccions d’un museu siguin considerades el tret definitori de les institucions, no és quelcom de secundari o intranscendent, ja que defineix la seva idiosincràsia i, per tant, la seva àrea temàtica. ... See full document

... parlar d’un moment clar durant bona part del segle III aC, a partir del segon quart d’aquest segle que vindria avalat per les importacions dels tallers de Roses. Això ja ho vèiem en les primeres intervencions de Ramon ... See full document

... aquesta qüestió tampoc no està exempta de controvèrsies sinó que ens porta a un dels debats actuals entre els investigadors de la interfície sintaxi-semàntica: ¿quin és el pes de la peça lèxica verbal pel que fa a ... See full document