Bases generals

El cursos de Llengua d’Origen organitzats en els centres escolars catalans són fruit dels convenis o acords de col·laboració signats entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, (i també des del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, i des del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del govern central) amb els governs dels Estats d’origen o asociacions vinculades a les comunitats d’origen estranger establertes a Catalunya. Com que l’Estat espanyol és un estat descentralitzat en matèria educativa, la competència per aplicar els convenis signats pel govern central recau sobre els diferents governs autonòmics. Actualment l’òrgan administratiu responsable de la implementació i gestió d’aquest programa educatiu a Catalunya és el Servei de Llengües Estrangeres, ubicat dins la Sudirecció General de Llengua i Plurilingüisme, la qual depèn de la Secretaria de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Les bases del programa estableixen que els aspectes organitzatius i el finançament dels cursos seran compartits per ambdues entitats col·laboradores: el Departament d’Ensenyament facilita els espais per desenvolupar l’activitat en centres docents;

participa en la formació als professors que impartiran les classes (mitjantçant cursos de llengua i cultura catalanes, i sobre el sistema educatiu català, i també sessions de treball centrades en metodologia) i facilitar, quan és possible, materials bilingües català/ altres llengües per tal de treballar-los a l’aula. Les institucions o entitats interessades a organitzar aquestes classes són les responsables de la selecció, el nomenament i la retribució econòmica del professorat que impartirà les classes, aporten els materials didàctics; es fan càrrec de les despeses extraordinàries derivades de l’activitat (assegurances...), han de presentar la proposta anual d’actuació (objectius, continguts, avaluació i metodologia), i han d’elaborar una memòria anual de les activitats realitzades. Com que, segons el Protocol a seguir per a l’establiment d’aquest programa, les classes s’imparteixen fora de l’horari escola, els centres escolars que ofereixen l’activitat l’han d’aprovar en el Consell Escolar i incloure-la en la programació anual d’activitats extraescolar (Departament d’Educació, 2004a).

Amb l’objectiu de fer un seguiment de l’organització d’aquestes classes, es constiteix una comissió de seguiment de les activitats formada per representants de cadascuna de

les parts. Aquesta comissió es reuneix periòdicament i, a final de cada curs escolar, ha d’elaborar un informe sobre el funcionament de les activitats i formularà les propostes que cregui oportunes per a la seva continuïtat (Departament d’Educació, 2004a).

És important destacar que el caràcter extraescolar d’aquest programa ve determinat, com veurem a continuació, pel disseny dels currículums d’educació primària i educació secundària implementats en els centres escolars a Catalunya:

a) En primer lloc, el Decret 95/1992, de 28 d'abril, i el Decret 142/2007, de 26 de juny, els quals estableixen l'ordenació curricular de l'educació primària, limiten la impartició d’una segona llengua estrangera al cicle superior d’aquesta etapa educativa.

Així doncs, durant el periode de temps que aquests currículums han estat vigents, és a dir, entre els cursos 1992-1993 i 2014-2015, els centres no tenien la possibilitat d’incloure les llengües familiars d’origen com a segona llengua estrangera als cicles inicial i mitjà. Aquesta és una limitació important, ja que bona part dels infants que participen en el programa de llengua i cultura d’origen són alumnes de cicle mitjà d’educació primària.

Article 6 del Decret 95/1992, de 28 d'abril (DOGC núm. 1593, de 13.5.1992)⁹ 6.4. En l'àrea de llengües estrangeres, els alumnes iniciaran l'aprenentatge d'una primera llengua en el cicle mitjà, i podran optar a l'introducció d'una segona llengua estrangera en el cicle superior.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.

Capítol III Organització dels ensenyaments

9.6 Els centres educatius podran oferir, de manera opcional per a l'alumnat, una segona llengua estrangera al cicle superior de l'educació primària.

Tanmateix, el nou currículum de l'educació primària, aprovat el 23 de juny de 2015 pel Govern de la Generalitat de Catalunya, incorpora novetats en relació a l’ensenyament de segones llengües, ja que en preveu l’ensenyament als cicles inicial i mitjà: .

Decret d’educació primària 119/2015, de 23 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària

9 Segons la modificació del DECRET 223/1992, de 25 de setembre, de modificació dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària i l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria, p 6205. (Font. Diari Oficial de la Generalitat de

(...) Els centres podran oferir opcionalment, la introducció d’una segona llengua estrangera. Aquest currículum preveu la possibilitat que els centres imparteixin una segona llengua estrangera en el cicle superior. No obstant això, i en funció del seu projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER, els centres podran considerar la introducció d’aquest aprenentatge en qualsevol dels altres cicles de l’etapa. A aquest efecte hauran de fer les adequacions oportunes als continguts i criteris d’avaluació que estan establerts per al cicle superior (article 4)

i estableix que els centres han de fomentar l’estudi de les llengües no curriculars:

Article 4. Regim lingüístic. (…) 2. Els centres estableixen en el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn, els criteris per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús, els criteris per a la implementació d’estratègies orientades a l’adquisició de la competència plurilingüe dels alumnes, les mesures per fomentar l’estudi de llengües no curriculars i d’altres cultures presents en la comunitat educativa i els criteris per a l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut.

b) el marc normatiu actual únicament considera quatre les llengües estrageres curriculars: l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià. Per aquest motiu la resta de llengües familiars dels alumnes d’origen estranger dificilment es poden integrar dins els plans d’estudi dels alumnes dins l’horari escolar. Cal comentar però, el cas de l’ensenyament de llengua i cultura portugueses (i també d’algunes experiències d’ensenyament del xinès a alumnes majoritàriament no xinesos, amb l’autorització de la inspecció educativa), ja que aquestes llengües no formen part del grup de llengües curriculars però s’imparteixen com a materia optativa en alguns centres educatius:

(les classes de portuguès) són optatives, són dins les opcions. curriculars, tenen el portuguès com tenen altres llengües (...) seria segona o tercera llengua estrangera.

(...) utilitzem els nivells que s’utilitzen per a les altres llengües en el marc (...) que tenim els nivells A1, A2, B1, B2, C1, és en aquest marc de totes les llengües europees, que nosaltres formen els nostres estudiants, assoleixen els objectius dependents del nivell que estudien. (CLO-POR-HTA)

Pel que fa als convenis de col·laboració, fins a l’actualitat hi ha un total de tretze, els quals han permès la planificació i la realització de classes de llengua i cultura d’alguns dels col·lectius d’origen estranger establerts a Catalunya: amazic, àrab, bengalí, neerlandès, portuguès, romanès, ucraïnès, quítxua, urdú i xinès mandarí (vegeu taula 1).

A continuació detallem quines són les entitats que han signat els convenis de col·laboració de les diferents llengües i la seva data de signatura:

Àrab: conveni de Cooperació Cultural signat entre l’Estat espanyol i el govern del Regne del Marroc, que estableix les bases del Programa d’Enseñanza de Lengua de Origen (ELCO). Data de signatura: any 1980. Actualment, aquest programa es denomina Programa d’Enseñanza de Lengua Àrabe y Cultura Marroquí (LACM).

Amazic: conveni de col·laboració signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Assemblea Amaziga de Catalunya. Any de signatura: 2005.

Xinès mandarí: conveni signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Dones Xineses a Catalunya. Any de signatura: 2005.

També hi ha un acord de col·laboració entre el Consorci d’Educació (ens públic sorgit de la cooperació entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per millorar els serveis als centres educatius i a la ciutadania) i l’Instituto de Cultura China.

Neerlandès: conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Escola Neerlandesa a Catalunya (SNTC). Any de signatura: 2006.

Romanès: Conveni de Cooperació Cultural i Educativa entre Espanya i Romania. Data de signatura: any 1995. En el cas de Catalunya aquest compromís es va formalitzar l’any 2007 a través d’un conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’ambaixada de Romania a Espanya.

Ucraïnès: conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació d’Ucraïnesos a Catalunya Txervnona Kalyna. Any de signatura: 2008.

Portuguès: Convenio Cultural entre España y Portugal (data de signatura: any 1970) i Memuràndum d’entesa signat entre el Ministeri d’Educació de la República Portuguesa i el Ministerio de Educación y Ciencia del Reino de España (any de signatura: 2008).

En el cas de Catalunya, encara no s’ha formalitzat la col·laboració que existeix des de l’any 2008 entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Camoẽs per a l’organització dels cursos de llengua i cultura portugueses.

Bengalí: conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural de Bangladesh, i conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Bengalí Internacional Barcelona-Catalunya.

Any de signatura: 2009.

Urdú: conveni signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Catalanopakistanesa Pak Català (data de la signatura: any 2009), i conveni signat entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural SAHA Alba (data de signatura: any 2013).

Quítxua: Conveni amb l’Associació Centre Rimasun de Barcelona. Any de signatura:

2012.

Curs acadèmic Llengua Convenis de Col·laboració

2004-2005 Àrab Conveni estatal signat entre el Govern de l’Estat Espanyol i el Regne del Marroc (Programa ELCO/Programa LACM)

2005-2006

Xinès Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació de Dones Xineses a Catalunya Conveni entre el Consorci d’Educació i l’Instituto de Cultura China

Amazic Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Assemblea Amaziga de Catalunya 2006-2007 Neerlandès Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Escola Neerlandesa a Catalunya (SNTC)

2007-2008

Romanès Conveni estatal signat entre el Govern de l’Estat Espanyol i estatal amb Romania Ucraïnès Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació Kalina Chernova 2008-2009 Portuguès Conveni estatal signat entre el Govern de l’Estat Espanyol i Portugal

2009-2010 Bengali

Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació Cultural de Bangladesh Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació Bengalí Internacional Barcelona-Catalunya

Urdu Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació catalanopaquistanesa Pak catala Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Associació Cultural SAHA

2012-2013 Quítxua Conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i el Centre Rimasun de Barcelona

Taula 1. Inici de les classes de llengües familiars no curriculars i entitats col·laboradores Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament