• No se han encontrado resultados

Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC) 2004/11

CAPÍTOL 2. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EN EL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ

2.5 E LS PLANS D ’ ACTUACIÓ D ’ ACOLLIDA D ’ ALUMNES ESTRANGERS

2.5.3 Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC) 2004/11

Les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2003 van donar lloc a un canvi de govern que va acabar un període de vint-i-tres anys de govern de Convergència i Unió (CiU) (1980-2003). El 14 de desembre d’aquest any es va signar el Pacte del Tinell, del qual va sorgir un govern format pel Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Aquest govern, l’anomenat Tripartit, va governar la Generalitat de Catalunya fins al novembre de 2010.

El relleu polític en el Departament d’Ensenyament, que durant l’etapa del Tripartit al Govern de Catalunya es va denominar Departament d’Educació, va suposar un canvi de model d’acollida dels alumnes estrangers d’incorporació tardana. Es va considerar que el plantejament dels TAE proposat per l’anterior govern de CiU presentava alguns problemes importants. En primer lloc, la normativa contemplava com a temps màxim d’estada un curs escolar, temps insuficient si considerem que, com hem vist a l’apartat 1.2, un alumne al·lòcton requereix entre un i dos anys a adquirir les habilitats bàsiques de comunicació interpersonal, i un mínim de cinc anys per a tenir accés a les habilitats lingüístiques implicades en les activitats acadèmiques. En segon lloc, mantenir els alumnes estrangers separats de la resta dels alumnes no semblava el més adequat per facilitar l’aprenentatge de la llengua escolar (Vila, 2011). Per això, el nou govern tripartit va substituir el Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera 2003-2006 (que finalment només va tenir un any de vigencia, 2003-2004) pel Pla per a la Llengua i la Cohesió social, conegut com el Pla LIC, el qual formava part del nou Pla Interdepertamental d’Immigració.

El pla LIC va entrar en vigor l’any 2004 i va deixar d’existir com a pla governamental l’any 2011, en haver-se produït un nou relleu polític en el Departament d’Educació (a partir d’aquell moment Departament d’Ensenyament, tal com s’havia dit en l’anterior etapa de CiU al Govern de Catalunya). Cal dir, però, que algunes de les actuacions concretes que se’n deriven, com ara les Aules d’Acollida o els Plans Educatius d’Entorn, continuen com a actuacions ordinàries d’aquest Departament.

L’objectiu general del Pla LIC era «potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe» (Departament d’Educació, 2004:12). En un principi va focalitzar la seva actuació en l’alumnat estranger però també va marcar altres línies d’actuació més generals, dirigides al conjunt de tots els alumnes, entre les quals podem destacar: aconseguir que la llengua catalana fos un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe; crear les condicions per garantir la igualtat d’oportunitats per a aquells alumnes amb risc de marginació, i assolir una educació intercultural (Mayans, 2011).

Per tal de dur a terme les diferents actuacions del Pla LIC, el Departament va crear els equips LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) dels serveis educatius, els quals

van assumir diferents tasques d’assessorament, de formació i de gestió, entre les quals:

l’assessorament als centres quan fan el seu Projecte de Convivència4 i el seu Projecte Lingüístic; l’assessorament a l’aula d’acollida; la formació del professorat en estratègies d’ensenyament i aprenentatge de segones llengües, en temes d’educació intercultural i d’acollida, i en metodologies que permetin adaptar el Programa d’Immersió Lingüística a les necessitats de la nova realitat sociolingüística i sociocultural (el que es denomina nova immersió); la gestió dels Plans Educatius d’Entorn, els quals mereixen especial atenció, ja que, com veurem a continuació, inclouen com a una de les seves línies d’actuació els Cursos de Llengua i Cultura d’Origen en què se centra aquesta recerca.

(Mayans, 2010, Departament d’Ensenyament, 2014c)

Aquest pla posava especial atenció als aspectes emocionals i de cohesio social de l’acollida dels alumnes d’incorporació tardana, i es va concretar en tres gran eixos: les aules d’acollida (AA), el Centre acollidor, i els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

3.5.3.1 Les aules d’acollida (AA). L’aula d’acollida és un recurs i una estratègia organitzativa per atendre l’alumnat nouvingut quan s’incorpora en el sistema educatiu de Catalunya. Té una doble finalitat: d’una banda, atendre l’alumne en els aspectes emocionals (que se senti ben rebut, escoltat i valorat) i oferir les eines bàsiques per iniciar el seu procés d’ensenyament-aprenentatge en català, la llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. L’Administració estableix un temps màxim de permanencia en l’aula d’acollida de 24 o 36 mesos.

La creació de les aules d’acollida van suposar un canvi en l’atenció inicial dels alumnes nouvinguts, ja que, com hem vist a l’apartat anterior, fins aleshores la seva acollida s’estava fent mitjançant aules externes (els TAE) o amb el suport de cursos de català (els tallers de llengua) (Mayans 2011).

3.5.3.2 El Centre Acollidor. El concepte de centre acollidor fa referència a la importància que els centres educatius siguin centres inclusius, que facin una revisió i

4 El Projecte de Convivència és un document que «engloba el conjunt d’accions encaminades a la millora de la convivència en el centre educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre desenvolupa per

adequació dels documents d’organització del centre, i es replantegin les estratègies més eficients per desenvolupar els tres eixos que defineixen el pla LIC: la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, la inclusió social i escolar, i l’educació intercultural:

L’acollida, la integració escolar i en definitiva l’èxit educatiu de tot l’alumnat, amb independència de l’origen, ha de ser una de les primeres preocupacions i un dels primers objectius del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Cal entendre així el Pla d’acollida i d’integració com un conjunt sistemàtic d’actuacions del centre que permetrà la incorporació de tot l’alumnat a la vida i a la dinámica ordinària, aconseguint un centre on tothom se’l fa seu i s’hi troba bé, transformant-lo en un centre acollidor. Departament d’Educació (2006a:7)

Mereix especial atenció el Projecte Lingüístic de Centre (PLC), que és el document que recull els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en els centres educatius, considerant diferents àmbits: l’entorn social de l’escola, el centre com a espai comunicatiu i les classes concretes (Departament d’Ensenyament, 2012). El Pla LIC destaca que els centres han de promoure l’organització d’activitats d’aprenentatge i de potenciació de l’ús de la llengua, tenint sempre en compte l’entorn familiar i social del centre educatiu (Departament d’Educació, 2004; Departament d’Ensenyament, 2014b):

Dins de l’horari extraescolar, i d'acord amb els criteris establerts pel Departament d'Educació i pel PLC, es facilitarà a tot l’alumnat del centre el coneixement de les llengües de la nova immigració (àrab, amazic, xinès...) (Departament d’Educació, 2004:29).

De la mateixa manera, les orientacions que el Departament d’Ensenyament dóna per a l’elaboració del Projecte Lingüístic de Centre (PLC) tenen en compte la diversitat lingüística present a les escoles catalanes i diuen de manera explícita que els centres escolars han d’adaptar el seu projecte educatiu a la realitat sociolingüística del seu entorn i promoure activitats per promocionar l’aprenentatge i el reconeixement de les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger, a les quals dedica un apartat especific Llengües complementàries procedents de la nova immigració:

Els canvis en la composició sociolingüística del nostre país a causa de la immigració han de ser tinguts en compte en el PLC d’acord amb la incidència que tinguin en l’escola i el seu entorn. Les llengües d’origen dels alumnes han de ser presents a l’escola, ja sigui en el propi aprenentatge de la llengua, ja sigui de manera simbòlica, com a reconeixement del patrimoni cultural que aporten els

alumnes, cadascun dels quals ha de trobar en l’escola el reconeixement d’aquesta aportació (Font: Departament d’Educació, 2006b:19)

3.5.3.3 Els Plans Educatius d’Entorn (PEE). Els Plans Educatius d’Entorn parteixen de la idea que l’educació va més enllà de l’educació escolar i que per assolir l’èxit educatiu de tot l’alumnat (personal, social, acadèmic, laboral…) cal l’acció coordinada entre la tasca familiar, els centres escolars, l‘Administració local i els diferents agents i entitats educatives que actuen en una zona geogràfica determinada. Aquests plans es poden definir com un acord de col·laboració, acompanyat d’una dotació econòmica compartida, signat entre el Departament d’Educació i les administracions locals per coordinar diferents accions educatives, per als infants i joves d’entre 0 i 18 anys.

Aquests acords han de ser formalitzats mitjantçant una petició de l'ajuntament amb el vist-i-plau dels Serveis Territorials5 (Departament d’Ensenyament, 2014b; Mayans, 2011; Quintana, 2007).

Aquesta mesura es va implementar en una fase experimental durant el mateix curs acadèmic 2004-2005, amb 31 PEE implementats en 26 municipis (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, 2011). L’annex 3 del Pla per a la Llengua i la Cohesió social (Departament d’Educació, 2006) descriu els plans d’entorn d’aquesta manera:

El Departament d’Educació vol potenciar totes aquelles iniciatives i facilitar l’emergència de nous projectes que donin una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, per tal d’incrementar l’èxit escolar i reduir desigualtats entre col·lectius. En aquest sentit, en el seu Pla per a la Llengua i la Cohesió Social, planteja els Plans Educatius d’Entorn per donar suport institucional i aportar els mitjans necessaris a aquelles experiències encaminades a assegurar la continuïtat i la coherència educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves, impulsant l’equitat educativa, l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural com a elements facilitadors de la cohesió social (Departament d’Educació, 2006c:5-6).

Els Plans Educatius d’Entorn defineixen com una de les seves línies d’intervenció l’ensenyament de llengua i cultura d’origen, i el document marc del pla inclou un

5 Els Serveis Territorials són els organs en què els diferents departaments de la Generalitat es poden estructurar territorialment i que, en el cas del Departament d’Ensenyament, actualment n’hi ha nou:

Barcelona (Consorci d’Educació format per l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament), Barcelona

document que estableix les bases que regularan l’organització d’aquest programa educatiu, el Protocol a seguir per a l’establiment de classes de les llengües i de les cultures d’origen de l’alumnat de nacionalitat estrangera en horari extraescolar (Departament d’Educació, 2004a; Departament d’Ensenyament, 2014b):

Línies d’intervenció per desenvolupar l’objectiu 4: Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua compartida i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística. (...) 10. Promoció de l’accés a les llengües d’origen. Accions complementàries per a l’aprenentatge de llengües d’origen.

Les llengües sumen, mai no resten. És important per al desenvolupament personal mantenir el domini de la llengua d’origen ja que l’autoestima augmenta al situar-se en una condició més favorable vers l’aprenentatge perquè el coneixement de diferents llengües facilita l’aprenentatge de qualsevol altra. D’altra banda, fer present la diversitat de llengües que coneixen les persones de la comunitat educativa és un enriquiment que afavoreix la sensibilització per la diversitat lingüística, facilita els ponts entre les persones de diverses procedències i obre noves oportunitats professionals. (Departament d’Ensenyament, 2014b17-18)

Destaca, a més, la importància de no considerar aquest tipus d’iniciatives com una activitat al marge del projecte educatiu dels centres, sinó com un altre element per potenciar els valors de diàleg i de la convivència:

L’educació intercultural derivada de les classes de llengua de la nova ciutadania en horari extraescolar no pot ser un simple “afegit” al programa d’instrucció, sinó que ha d’entendre’s com un espai que comparteix valors i principis amb la resta del temps educatiu escolar. (Font: Llengües d’origen. Blogs xtec)