BIBLIOGRAFIA: Gràfica:

Escrita: Catálogo de Edificaciones y Conjuntos Paisagísticos Histórico Artísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1984, BCIL, núm. 13

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA/ S/N -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL,VILAMALA 2006-2007

NÚM. REF. : I.UA / s/n

DENOMINACIÓ : Casa Encarnación González; Casa Jordi Manobéns Altres denominacions:

SITUACIÓ : Avinguda de la Miranda, 47

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1948. Arquitectura noucentista de postguerra

AUTOR: Francisco Victor Ortenbach Bertran, arquitecte (títol, 1933)

PROMOTOR : Encarnación González

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : La torre estava situada al barri de La Miranda, en la zona més elevada del terme municipal

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació:

Protecció existent: Enderrocada RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Jordi Manobéns Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA/ S/N -2- DESCRIPCIÓ : Es tractava d’una casa unifamiliar aïllada de planta rectangular i de

planta baixa, aixecada una planta per sobre del vial. Alineat al carrer hi havia el garatge i l’escala exterior d’accés a la casa. La casa es cobria amb coberta de teula àrab a quatre vessants amb dues hídries al carener i amb ràfec recolzat en bigues aparents. Tenia adossats dos cossos, un de planta poligonal, amb coberta composta de teula àrab, que ja constava en el projecte, i un altre cos de planta baixa, adossat més tard al costat de ponent, amb coberta plana. A nivell dels forjats hi havia una cornisa. Les façanes estaven composades amb obertures acabades amb arc rodó, protegides amb reixes de ferro molt treballades. El portal d’entrada s’emfasitzava amb una marquesina de ferro i vidre. Les façanes estaven revestides d’arrebossat i pintades de color gris, recolzades en un sòcol de paredat de pedra vista.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar Actual: Enderrocat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Enderrocat

VALORACIÓ: Arquitectura representativa del barri de la Miranda, construïda amb els trets formals del llenguatge de postguerra.

PROPOSTES:

DADES HISTÒRIQUES: L’edifci va ser projectat per l’arquitecte Ortenbach, en una de les avingudes principals de la urbanització La Miranda que, el 1943, va ser creada per Joaquim Nebot i que intentà convertir uns terrenys amb forts desnivells, però amb una situació privilegiada, en una “moderna” urbanització.

En la memòria explicativa del projecte és interessant el que assenyala Ortenbach, quan diu que era un “nuevo hotelito de una sola planta [...] sin estilo definido, y de acuerdo con el ambiente en el que debe emplazarse”; és a dir, que aquest caràcter de modern i alhora vinculat amb una certa tradició residencial dels anys 20 i 30 del segle XX són recollides per l’autor.

Les diverses solucions formals de les primeres construccions dels nous xalets mantenen un caràcter força unitari, fet que els situa com edifcis ben representatius d’un determinada època, i d’aquí que esdevinguin, avui, un conjunt remarcable del que va ser la urbanització La Miranda en el seu origen.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2006)

Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 20/1948

CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 43-45

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA/ S/N -3-

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA / S/N -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006

NÚM. REF. : I. UA/ s/n

DENOMINACIÓ : Casa Pascual Chiva; Joan Autet Altres denominacions:

SITUACIÓ :

Carrer del Dr. Gimeno, 52-54; carrer de l’Est, 1-3

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1951; ampliació 1953. Arquitectura noucentista de postguerra, amb influències neopairalistes

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894 –títol, 1921- 1981); ampliació, Joaquim Porqueras i Bañeras, arquitecte (títol, 1917)

PROMOTOR : Pascual Chiva

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : La torre xalet forma part de la urbanització La Miranda, situada en la part més elevada del terme municipal, en el costat nord, en una zona amb característiques de ciutat jardí

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: 20a/10 Habitatge unifamiliar aïllat Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Joan Autet Garolera Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA / S/N -2- DESCRIPCIÓ : Aquesta torre unifamiliar aïllada estava elevada respecte al nivell del

carrer i amb el mur de tanca alineat al vial. El mur era aplacat amb paredat de capserrat i contenia la porta de ferro per la qual s’accedia directament al jardí. La casa estava formada per diversos cossos, de planta baixa i de planta baixa i pis, comunicats per escales exteriors, que creaven un joc de volums de diferent alçada, coberts amb teulades a doble vessant o amb terrats. Les obertures eren de formes i mides diferents, algunes llindades i altres en arc rodó, perfilades amb ressalts d’estuc o de maó a sardinell que sobresortien del pla de façana. Les façanes eren estucades llises i pintades de color ocre, del qual destacaven el maó i la teula vermells del sòcol, les arestes de les cantonades, les línies d’imposta, els coronaments i les gelosies de les baranes, les cornises i els ràfecs i els perfilat d’alguns arcs.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar Actual: Enderrocat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Casa representativa del llenguatge noucentista de postguerra, influït pel neopairalisme dels anys trenta.

PROPOSTES:

DADES HISTÒRIQUES: Pascual Chiva encarregà a Climent Maynés el projecte de la seva torre- xalet, per bé que no s’han trobat els plànols originals; la informació ha estat facilitada pel propietari actual (Joan Autet) qui durant anys havia treballat com a guixaire amb l’arquitecte. Un cop construïda la torre, es va voler crear un cos annex per ampliar l’espai interior de la casa, ja que hi havia una comunicació interior entre ambdós edificis. El projecte d’aquesta ampliació el realitzà l’arquitecte Joaquim Porqueras, que intentà mantenir una certa unitat estilística amb tota una sèrie de referències neopairalistes, pròpies de l’arquitectura residencial i estiuenca del noucentisme.

La torre, situada en un marcat desnivell del terreny, salvava aquest a través d’una sèrie d’escales en ziga –zaga que permetien crear diversos parterres amb vegetació, la inclusió de bancs i de petites escultures i algun brollador.

Les diverses solucions formals dels primers xalets de la urbanització La Miranda mantenien un to unitari, fet que els situava com edificis característics d’una determinada època, i d’aquí que esdevinguin avui un conjunt remarcable del que va ser aquella urbanització en el seu origen.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2006)

Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 9/1953

CARBONELL, Mn Esteve, Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 43-45

Oral: Entrevista amb Joan Autet Garolera (22-V-2006)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.s/n -1-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

NÚM. REF. : I.UA. s/n

DENOMINACIÓ : Casa Valentino Pascucci de Angelis Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer August Font i Carreras, 43-45

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1957; reforma i ampliació 1972- 1974. Estil racionalista

AUTOR: Enric Tous i Carbó, arquitecte (1925 –títol, 1953), i Josep M. Fargas i Falp, arquitecte (1926- títol, 1952), de l’Estudi Tous & Fargas

PROMOTOR : Valentino Pascucci de Angelis TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada

CONTEXT : Es trobava situada en el barri Ciutat Diagonal, molt a prop de l’antiga Torre de Picalqués o Torre dels Lleons.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà

Qualificació: Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Valentino Pascucci de Angelis, darrer propietari. Condicions / servituds:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.s/n -2- DESCRIPCIÓ : La casa Pascucci era del tipus unifamiliar aïllat, formada per tres cossos

de planta rectangular coberts amb teula plana, adaptats a la forta

pendent del terreny.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge i estudi Actual: Enderrocat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Va ser enderrocada el mes d’abril de 2007 VALORACIÓ:

PROPOSTES:

DADES HISTÒRIQUES: L’habitatge i estudi que els arquitectes Tous & Fargas projectaren per al dibuixant publicitari Valentino Pascucci el 1972-1974, era la reforma i ampliació d’una altra casa que també havien projectat els mateixos arquitectes, el 1957, per a Guillermo Dorr Gross. D’aquest projecte de 1957 tan sols s’havien fet els fonaments i la coberta. El seu propietari, per raons familiars, l’havia deixat sense acabar i les obres estigueren uns anys paralitzades. La propietat va ser venuda a Valentino Pascucci. Primer, el 1972, es portà a terme la construcció de la part dedicada a estudi professional de grafisme, fotografia i publicitat del propietari. Segons es descriu en la memòria del projecte, l’ampliació consistia en obtenir més espai de la zona de servei i, amb aquesta finalitat, es va fer un buidat de terres. La reforma, per respectar l’estètica de les façanes del primer projecte, va consistir en col·locar una sèrie de pilars inclinats a 45º per aguantar la volada dels forjats afectats per les inclemències del temps, i pel tancament i divisió de l’estructura ja existent.

La casa de planta baixa, planta pis i altell, es trobava situada dins un solar en pendent d’una superfície de 861,12 m2, i estava envoltada per una zona enjardinada.

L’abril de 2007, l’habitatge va ser enderrocat i es va procedir a la construcció d’un nou edifici al seu lloc.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMEL, Expedients d’Obres, 159/75 Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 390/72