Gràfica: AMV (2007)
EVOLUCIÓ D’USOS: Original:
L’edifici, habitatge unifamiliar.
La portalada, entrada privada a la Finca de Ca n´Hospital o Can Fàbregas.
El molí, per a l’extracció d’aigua. Actual:
L’edifici, habitatge unifamiliar.
La portalada, entrada pública al Parc de Ca n’Hospital. El molí està en desús.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Interès per la seva tipologia de casa rural transformada al llarg dels segles, mantenint i reforçant l’interès arquitectònic.
La portalada es deu al treballat tractament del ferro fos i forjat de llenguatge eclèctic.
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.11/196 -3-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 El molí de vent és una fita singular dins la finca i l’entorn del parc.
La riquesa ornitològica de la zona ha perviscut malgrat les noves construccions properes. El parc és un petit oasi de calma i tranquil·litat de tota aquesta zona. Es pot considerar un parc d’hivern per la seva orientació a ponent, i punt estratègic per la visibilitat sobre el nucli més antic d’Esplugues.
PROPOSTES: Incloure al catàleg DADES HISTÒRIQUES:
L’edifici principal
El nom de Ca n’Hospital i també Casa de l’Hospital –com apareix en l’estadística demogràfica de 1716- prové del fet d’haver format part de les propietats que tenia l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fora de Barcelona. Segons Mn. Esteve Carbonell, durant la segona meitat del segle XVII, Antoni Tarrassa, calceter de Barcelona, n’havia fet el llegat. Posteriorment, la finca va ser confiscada en temps de les desamortitzacions endegades pels governs liberals del segle XIX. En el plànol de 1870 (AGDB OPP 5563) apareix grafiada com a Casa Fàbregas i situada a sol ixent del torrent de la Font, mentre que en el de 1920-1923 (ICC, RM 120660), ja apareix la denominació de Torre de l’Hospital. La família Fàbregas havia adquirit aquesta finca que es dedicava a les tasques agrícoles.
La finca disposa de dues entrades, una és la que dóna accés, avui, a la casa i al Parc de Ca n’Hospital, i l’altra, situada en el mateix carrer de Sometents núm. 55-57, és d’ús exclusiu de la propietat. En aquesta porta, flanquejada per un portal de ferro, trobem en la tarja superior inscrita la inicial “F” i la data 1866, segurament corresponent al moment en què passà a ser propietat de la família Fàbregas. Quan el 1939, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (1901-1992) passà definitivament a residir a Esplugues, s’abocà de ple a restaurar les antigues dependències i a situar-hi en diferents indrets de la mateixa la seva producció d’escultures, que s’han considerat com a BCIL (Noia amb gos, Noia amb colom i Noia amb nen).
De la construcció més antiga, del segle XV, només en resta el celler, ja que les successives reformes convertiren i ampliaren les dependències; el resultat va ser la masia que porta inscrita la data “1731” en la llinda de la porta d’accés.
El 1999-2000, aquesta gran heretat va quedar més reduïda al qualificar- se els terrenys agraris que l’envoltaven en zona urbanitzable; s’hi construïren blocs de pisos aïllats i una part del jardí privat passà a ser públic.
Porta d’accés al recinte
No s’ha trobat documentació per conèixer qui va projectar aquest accés a Ca n’Hospital, ni quan es va portar a terme. És possible que en el disseny de la porta de ferro i del mur de tanca hi intervingués l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, autor del Panteó de la Família Garí-Arana, del cementiri parroquial que estava emparentada amb els Sentmenat. També aquesta atribució es fonamenta amb els treballs que l’arquitecte realitzà per a la família Garí, el 1898, per a la finca “El Cros” d’Argentona. Estilísticament hi ha molts elements que ens situen el
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.11/196 -4-
dibuix dels florons en la part superior i els motius de les flors que centren els “coups de fouet” de les dues batents calades del centre. En aquells anys els ferrers que treballaven per a Puig eren la casa Ballarín i la casa Esteban Andorrà; potser aquesta porta realitzada en ferro forjat i amb lleugeres influències neogoticistes i modernistes foren realitzades en aquests tallers.
La porta de ferro ve emmarcada per dos pilars a banda i banda i per una paret baixa de lleugera ondulació; també, un cop traspassada l’entrada en la zona pròpiament del jardí, el desnivell del terreny era superat per uns murets de les mateixes característiques, que en la part més elevada servien com a contenció de terres. La influència en aquest cas és més deutora de Gaudí i dels treballs que realitzava en el Parc Güell, vers 1910. Avui, però, aquesta part ha desaparegut amb la nova urbanització de l’espai enjardinat com a parc públic.
L’any 2000, la porta va ser restaurada i bona part de l’extensa propietat de Ca n’Hospital va esdevenir parc públic i zona de nova urbanització de blocs de pisos.
BIBLIOGRAFIA:
Edifici principal
Gràfica: AGDB, Plànol de la carretera provincial de Cornellà a Fogars de Tordera. Tram 1, de la carretera d’ Esplugues a Badalona. 4 d’abril de 1870, R. OPP 5563
ICC. Plànol Esplugues, sense títol. RM. 120660 (c. 1920-1923)
AMV (2005)
Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 158
Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1984, núm. 61; núm. 63
JUAN LLORET, Pasqual: 4 Medalles d’Or, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Colec. Documents 1, 1985 p. 13-16
JUAN LLORET,Pasqual: Una visió d’Esplugues, Esplugues de Llobregat, Comissió de Cultura de l’Ajuntament, 1978, p. 23
ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 63
SANAHUJA TORRES,DOLORS;VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 1984, pp. 60, 95 i 104
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005
VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 2002 (2a. ed.), p. 29
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.11/196 -5-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 Portalada
Gràfica: AMV (2005)
Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1984, núm. 61; núm. 63
ROHRER, Judith; SOLÀ MORALES, Ignasi: Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat, Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.55/197 -1-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UA.55/197
DENOMINACIÓ : Can Juncosa Altres denominacions: Villa Dolores
SITUACIÓ : Carrer de Sometents, 28
DATA DE CONSTRUCCIÓ : Aproximadament, 1890. Arquitectura historicista d’arrel neoclàssica
AUTOR: Desconegut
PROMOTOR : Família Juncosa
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)
CONTEXT : Situada en el nucli antic, molt a prop de les grans residències, com Ca n’Hospital i la del comte del Montseny; el carrer portava antigament des de la carretera de Sarrià al Raval de Sant Mateu.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 8a Verd privat protegit.
Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 59, declarat BCIL. RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Família Milà Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.55/197 -2-
DESCRIPCIÓ : Torre de caràcter senyorial, aïllada en zona de jardí i parc. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfa, i es cobreix amb coberta composta de teula plana, amb les vessants acabades amb un ràfec sobre bigues aparents, del qual penja una cresteria de fusta en tot el seu perímetre. De la coberta sobresurt una petita torre de planta quadrangular, que és el badalot de l’escala, de dues plantes d’alçada i coberta de pavelló, també de teula plana, acabada amb una barbacana. Les façanes, recolzades en un sòcol, estan composades amb obertures de proporció vertical, llevat de les de la planta golfes, que són petites i quadrades i estan unides en grups de doble finestra. Les línies d’imposta estan treballades amb motllures i remarquen cada forjat. Igualment, les portes, balcons i finestres tenen els brancals, les llindes i els guardapols decorats amb motllures i motius esculpits en pedra artificial, com ara les antefixes i les mènsules. Les obertures estan tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil al primer pis i les de la planta baixa, a més, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. La façana principal, orientada a migdia, segueix la composició regular i simètrica de l’arquitectura neoclàssica, amb tres eixos verticals. L’eix central, on se situen el portal d’entrada i el balcó principal de la planta noble, destacat amb barana de balustres, s’emfasitza amb un capcer triangular que sobresurt de la línia de coberta i que incorpora un guardapols esculpit a manera de frontó. Els panys de paret, estucats llisos i de color vermellós, queden emmarcats per pilastres que formen un cadenat en les cantonades i per les impostes, estucades de color ocre.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge unifamiliar
Actual: Habitatge unifamiliar
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Exemple de l’arquitectura historicista de l’últim quart del segle XIX, que constitueix una obra emblemàtica i fita arquitectònica del nucli antic. PROPOSTES: Incloure al catàleg, la torre i el jardí
DADES HISTÒRIQUES: Poques són les dades que sobre aquesta casa senyorial es coneixen, ja que formava part de les grans residències estiuenques que la burgesia barcelonina construïren, a l’últim terç del segle XIX, per les rodalíes de Barcelona. En origen, Can Juncosa comptava amb una zona enjardinada molt més àmplia, arribant just fins a l’antiga carretera de Sarrià, avui avinguda dels Països Catalans. En aquesta zona, una gran casa feia les funcions de masoveria i hi havia un molí de vent, per extracció d’aigua del pou, construït en ferro en les mateixes dates; un gran barri amb porta de ferro flanquejada per pilars hi donava accés. La finca quedà més limitada quan s’enderrocà l’antiga masoveria, el molí de vent i part de la zona de jardí, edificant-s’hi el 2000 dos blocs de pisos. Fou en aquestes dates quan Can Juncosa va ser comprada per la família Milà, descendents del primer comte del Montseny, Josep M. Milà
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.55/197 -3-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 i Camps, i s’iniciaren els treballs de restauració de la barbacana de fusta
que corona tot l’edifci. BIBLIOGRAFIA:
Gràfica:
Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 59
SANAHUJA TORRES,Dolors;VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a
la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 1984, p. 129
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005, fitxa núm. 77
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.16/198-1-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.E.16/198
DENOMINACIÓ : Col·legi Dàrsena Altres denominacions:
SITUACIÓ : Carrer de Sometents, 68 ; carrer de Melcior Llavinés DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1954
AUTOR: Agustí Rocabruna Monté, arquitecte (títol, 1949)
Arquitectura eclèctica de postguerra, amb influència del noucentisme
PROMOTOR : Pilar Gómez
TIPOLOGIA : Equipament privat (E)
CONTEXT : Es troba situat en ple nucli antic de la vila, a l’antic camí que des de la Carretera Reial portava al Raval de Sant Mateu, avui tallat per la construcció de l’autopista (A-2).
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 18 Subjecte a ordenació volumètrica especiífica.
Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984. Forma part del “Conjunt urbà del carrer Sometents”, fitxa núm. 58, declarat BCIL.
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Pilar Gómez Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.16/198-2- DESCRIPCIÓ : L’edifici es bastí per allotjar el Col·legi Dàrsena i la residència de les
internes. El conjunt es disposà en forma de ”U”, deixant en la zona central un pati. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta composta de teula àrab, amb una barbacana molt pronunciada recolzada en bigues. Per damunt de les cobertes s’aixequen algunes llucanes, que corresponen a la planta de les golfes. Tot el parament està estucat de color vermellós, en el que destaquen les obertures allindanades revestides amb pedra artificial. Les arestes de les cantonades també estan ressaltades per un cadenat de pedra artificial. Les dependències de la direcció del centre es manifesten a l’exterior amb una decoració d’esgrafiats i unes motllures d’inspiració rococó.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Equipament i residència Actual: Equipament i residència ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo
VALORACIÓ: Tipologia d’edifici de llenguatge eclèctic i noucentista de postguerra, amb una potent presència en el territori.
PROPOSTES: Incloure al catàleg
DADES HISTÒRIQUES: El Col·legi Dàrsena, construït el 1954, ocupa l’espai on abans hi havia ubicada la casa de camp coneguda com Can Cotoliu, que era una de les antigues finques més properes al nucli del Raval de Sant Mateu. La construcció de l’autopista (A-2), el 1969, va manllevar una part de la
zona del jardí que l’envoltava. BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMEL, Expedients d’Obres 34/54 AMV, (2005)
Escrita: AMEL, Expedients d’Obres 34/54
Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 58
VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005.
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.70/199 -1-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.70/199
DENOMINACIÓ : Casa l’Oreig Altres denominacions:
SITUACIÓ : Avinguda dels Traginers, 14; carrer de Finestrelles DATA DE CONSTRUCCIÓ : Cap a 1940. Arquitectura neopairalista
AUTOR: Desconegut
PROMOTOR : Desconegut
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)
CONTEXT : Es troba situada en el Barri de Finestrelles, al peu de la carena més oriental de la muntanya de Sant Pere Màrtir; allunyada del nucli d’Esplugues i propera a la Carretera de Sarrià.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 16 Renovació urbana: rehabilitació. Protecció existent:
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Desconegut Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.70/199 -2- DESCRIPCIÓ : Casa aïllada alineada a vial de gran pendent. Consta de planta baixa,
coberta amb teula àrab a una vessant acabada amb una contundent cornisa i un cos de torre de planta quadrada amb planta pis, coberta amb teula àrab a quatre vessants acabades amb una imbricació de teula i maó. A la torre s’obre un buit a cada cara d’arc de mig punt, emmarcat amb peces ceràmiques a plec de llibre. A la cantonada hi ha un cos de planta baixa destinat a garatge, amb coberta plana i terrassa. Les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge
Actual: En desús
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Precari
VALORACIÓ: Arquitectura representativa de la dècada de 1940 PROPOSTES:
DADES HISTÒRIQUES: El nom de barri de Finestrelles prové del topònim Coll de Finestrelles, que es troba al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir; per aquest coll de Finestrelles passava l’antic camí de ferradura que provenia de Sarrià i que confluïa al Raval de Sant Mateu, per continuar, després, cap a Martorell. Per la banda de ponent, el seu límit és el torrent de la Moneda. El barri sorgí i es formà a partir de 1924, quan José García Sanjuan creà una urbanització particular, a través de la Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya, per edificar-hi una colònia obrera per als seus socis, fonamentalment famílies treballadores de Sarrià. Pocs mesos abans, el setembre de 1923, es procedí a la benedicció dels terrenys de la futura urbanització. La iniciativa de José Garcia Sanjuan esdevingué un cas d’estafa, però contribuí a què altres propietaris dels terrenys iniciessin noves urbanitzacions.
No s’han trobat dades documentals sobre aquesta casa a l’Arxiu Municipal, però la seva situació, molt més a prop del Coll de Finestrelles i una mica allunyada dels carrers Pins, Bonavista i Rocabert, que foren els primers a urbanitzar-se a mitjan dels anys 1920 i primers anys de 1930, porta a pensar que va ser edificada durant la postguerra. La Guerra Civil de 1936-1939, va aturar qualsevol iniciativa en aquest Barri de Finestrelles i no va ser fins als anys 1940 quan es tornà a donar una embranzida. Aquesta casa situada en xamfrà incorpora molts elements estilístics de l’arquitectura pairalista.
BIBLIOGRAFIA:
Gràfica: AMV (2007)
Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 42
TORMO BENAVENT, David: L’abans. Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999, pp. 200-203
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.71/200 -1-
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007 NÚM. REF. : I.UM.71/200
DENOMINACIÓ : Casa unifamiliar Altres denominacions:
SITUACIÓ : Avinguda dels Traginers, 30
DATA DE CONSTRUCCIÓ : A la dècada de 1940. Arquitectura eclèctica
AUTOR: Desconegut
PROMOTOR : Desconegut
TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)
CONTEXT : Es troba situada en el Barri de Finestrelles, al peu de la carena més oriental de la muntanya de Sant Pere Màrtir; allunyada del nucli d’Esplugues i propera a la Carretera de Sarrià.
RÈGIM URBANÍSTIC :
Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà
Qualificació: 16 Renovació urbana: rehabilitació. Protecció existent:
RÈGIM JURÍDIC :
Titularitat: Desconegut Condicions / servituds:
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.71/200 -2-
DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta rectangular amb jardí a davant. Consta de planta baixa amb coberta plana limitada per una balustrada en la façana principal, la qual recolza en un entaulament que incorpora els buits de ventilació del terrat. Està composada segons tres eixos amb buits de proporció vertical, emmarcats i tancats amb reixes. La façana és arrebossada i pintada de color gris. La tanca té un portal central limitat per dos pilars i reixes de ferro de barrots verticals en reganyol a ambdós costats. El paredat està arrebossat i pintat de color blanc.
EVOLUCIÓ D’USOS:
Original: Habitatge Actual: Habitatge
ESTAT DE CONSERVACIÓ: La casa, bo. La tanca està força deteriorada.
VALORACIÓ: Arquitectura popular de llenguatge eclèctic de la dècada de 1940. PROPOSTES:
DADES HISTÒRIQUES: El nom de barri de Finestrelles prové del topònim Coll de Finestrelles, que es troba al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir; per aquest coll de Finestrelles passava l’antic camí de ferradura que provenia de Sarrià i que confluïa al Raval de Sant Mateu, per continuar, després, cap a Martorell. Per la banda de ponent, el seu límit és el torrent de la Moneda. El barri sorgí i es formà a partir de 1924, quan José García Sanjuan creà una urbanització particular, a través de la Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya, per edificar-hi una colònia obrera per als seus socis, fonamentalment famílies treballadores de Sarrià. Pocs mesos abans, el setembre de 1923, es procedí a la benedicció dels terrenys de la futura urbanització. La iniciativa de José Garcia Sanjuan