Els sectors privats de reciclatge

La majoria de fluxos i tipologies de residus industrials generats per la indústria catalana són gestionats a través de gestors privats de residus.

El nombre de gestors autoritzats de residus industrials ha augmentat significativament al llarg del període 2001-2004, demostrant la consolidació progressiva del sector d’activitat vinculat a la gestió dels residus, tal i com mostra la següent taula:

Taula 26. Evolució nombre de gestors de residus autoritzats 2001-2004.

2001 2002 2003 2004

Nre. gestors autoritzats industrials

469 522 566 585

En concret, els principals fluxos i tipologies de residus gestionats de forma privada són els següents:

• Dissolvents • Ferralla electrònica • Residus alimentaris • Fusta • Cables • Vidre • Olis fregits • Tòners

• Vehicles fora d’ús • Paper i cartró • Pinyolada • Residus orgànics

• Plàstics • Residus tèxtils • Envasos industrials • Metalls en estat no metàl·lic (MNM)

• Ferralla • Residus carnis • Pneumàtics

5.2.2.1. Evolució del tractament de residus

D’acord amb les dades disponibles, el primer aspecte a destacar és l’augment de la quantitat de residus tractats que s’ha produït de forma generalitzada durant el període 2001-2004, tal i com mostra la següent taula:

Taula 27. Evolució de la quantitat de residus tractats 2001-2004.

Materials recuperats Quantitat tractada 2004 (t) Variació quantitat tractada 2001-2004 DISSOLVENTS 79.697,76 16,52% CABLES 12.297,67 -14,83% VFU 65.128,59 154,85% PLÀSTICS 105.153,72 7,42% FERRALLA 1.386.434,02 21,42% METALLS (MNM) 170.169,19 23,54% VIDRE 175.753,44 31,42% PAPER I CARTRÓ 545.486,70 9,59% TÈXTILS 6.152,85 10,57% CARNIS 363.085,21 -19,76% ALIMENTARIS 216.977,06 61,38% PINYOLADA 151.023,93 28,11% ENVASOS INDUSTRIALS 25.355,93 -30,23% PNEUMÀTICS 29.505,31 29,32% FUSTA 86.455,98 76,18% TÒNERS 302,11 144,67% COMPOSTATGE 290.557,23 34,65%

No obstant, són destacables els tres fluxos que han experimentat una davallada de la quantitat de residus tractats, com són els cables, els residus carnis i els envasos industrials.

En el cas dels cables és d’esperar que la quantitat de cable emprat per a la transmissió en baixa tensió continuï disminuint de forma progressiva al llarg dels propers anys. Per altra banda però, es preveu que, en contrapartida, apareguin nous corrents residuals com els cables de fibra òptica.

En relació als residus carnis, la causa de la davallada experimentada és la prohibició d’algunes tipologies per a la seva valorització en la fabricació de pinsos, de manera que actualment aquests residus concrets es gestionen via disposició final del rebuig.

Finalment, en el cas dels envasos industrials, l’ús cada vegada més estès d’envasos de major capacitat per a l’emmagatzematge de productes ha provocat que la quantitat total de residus en pes hagi disminuït. En aquest sentit, destaca la creixent acceptació dels contenidors de 800 i 1.100 litres, així com dels tancs, que permeten realitzar el transport mitjançant cisternes i minimitzar la generació de residus d’envasos, tant per la seva major capacitat com pel fet que alguns d’aquests són retornables.

En sentit contrari, l’augment més important ha tingut lloc en els residus procedents dels VFU. La nova legislació, que obliga a lliurar els vehicles a un centre autoritzat de tractament ha comportat que al llarg dels darrers anys els residus procedents d’aquest sector hagin augmentat de forma molt significativa. Així mateix, s’espera que aquesta tendència a l’alça continuï durant els propers anys, doncs des de l’any 2002 les vendes de vehicles nous ha augmentat de forma continuada, i la vida mitjana dels vehicles ha disminuït molt.

El cas dels tòners és molt similar, malgrat que en valors absoluts i en conjunt, les quantitats de residus generades siguin pràcticament insignificants. En aquest cas, el consum de consumibles informàtics es troba clarament a l’alça, i no s’espera que aquesta tendència canviï a curt termini.

El següent flux en ordre d’importància que ha experimentat un augment notable de la quantitat de residus tractats és la fusta. Un dels factors que expliquen aquest augment és l’augment de l’activitat de valorització de palets usats. Per altra banda, el baix preu de la fusta verge a la que hauria de substituir dificulta substancialment la valorització de la fusta de rebuig.

No obstant, s’espera que a mig termini augmenti significativament la quantitat de fusta residual que és valoritzada degut, en primer lloc, a la futura restricció de la quantitat de fusta que pot ser gestionada via dipòsit controlat i, en segon lloc, a la regulació de l’aprofitament energètic de residus.

Finalment, cal destacar l’augment experimentat pels residus alimentaris. Les principals causes són: • L’augment del nivell de qualitat de les empreses productores, que ha provocat l’augment de

mermes de producció. És necessari doncs, que les empreses d’aquest sector adoptin les mesures de garantia de la qualitat necessàries per tal de reduir les mermes de producció. • L’augment de la producció de productes alimentaris envasats i la disminució del període durant

el qual aquests productes es consideren aptes per al consum, el que ha implicat un clar creixement del nombre de productes caducats a les cadenes de distribució.

• L’augment de les bones pràctiques en quant a gestió de residus de les empreses productores. Un flux al que, per la seva especificitat, cal prestar especial atenció també és el dels metalls en estat no metàl·lic (MNM), que engloba un conjunt molt diferent de residus, de manera que aquest flux considera des de la recuperació de dissolucions fins a processos de recuperació d’escòries, passant pels líquids de revelat fotogràfic i les restes de soldadura.

Així, és un sector pel que establir una tendència o objectiu a mig termini és difícil, doncs les noves tecnologies provoquen que contínuament apareguin i s’eliminin noves formes de residus. A mode d’exemple, a curt termini es preveu una disminució progressiva dels residus fotogràfics degut a la consolidació de la fotografia digital.

L’aspecte més destacable d’aquest sector de valorització és el fet que Catalunya no disposa d’una solució per a la valorització de les escòries de segona fosa d’alumini. De manera que una de les actuacions prioritàries a mig termini és la resolució d’aquesta mancança.

També és important remarcar que l’augment experimentat pel sector del vidre (31,4%), és degut principalment al creixement experimentat per la recollida selectiva dels residus municipals, a l’igual que en el cas dels residus de paper i cartró, tot i que en aquest cas el creixement és força més moderat (9,6%).

En relació als pneumàtics, per als propers anys s’espera un augment major a l’experimentat durant els darrers 4 anys (29,3%), degut a l’entrada en vigor del Real Decret 1481/2001, que prohibeix l’abocament de pneumàtics sencers o triturats en dipòsits controlats a partir del 16 de juliol de 2006. Així, la fracció actualment no valoritzable dels pneumàtics tractats (que varia entre l’1 i el 75%), haurà de ser reconduïda cap a vies de valorització.

Finalment, cal comentar que una situació similar experimentaran els residus orgànics i el compostatge, doncs la reducció progressiva de l’admissió de residus orgànics fermentables als dipòsits controlats implicarà l’augment de la gestió d’aquests residus per la via del compostatge o la digestió anaeròbia. De manera que tot sembla indicar que l’augment de la producció de compost experimentat durant el període 2001-2004 (del 34,7%) es mantindrà de forma continuada.

5.2.2.2. La capacitat de tractament

El segon aspecte a analitzar és la capacitat de tractament dels gestors autoritzats a Catalunya, per tal d’identificar possibles mancances a curt i mig termini en aquest sentit. A la Taula 28 es mostra, per cada un dels sectors, el grau de saturació l’any 2004 de les instal·lacions de valorització. És a dir, la relació entre la quantitat de residus rebuda per valoritzar i la capacitat autoritzada de valorització existent.

Taula 28. Grau de saturació de la capacitat de tractament per materials.

Materials recuperats % Saturació capacitat tractament (2004)

DISSOLVENTS 99,78% CABLES 70,37% VFU 59,16% PLÀSTICS 69,40% FERRALLA 113,87% METALLS (MNM) 96,18% VIDRE 60,60% PAPER I CARTRÓ 47,81% TÈXTILS 50,83% CARNIS 31,91% ALIMENTARIS 111,19% PINYOLADA 75,32% ENVASOS INDUSTRIALS 84,52% PNEUMÀTICS 76,44% FUSTA 54,09% TÒNERS 63,07% COMPOSTATGE 51,42%

Com s’observa, únicament hi ha tres fluxos de residus que experimenten, o poden experimentar, dificultats en relació a la capacitat de valorització de les instal·lacions existents.

En el cas dels dissolvents, amb un grau de saturació de les instal·lacions de valorització del 99,8%, cal destacar dos aspectes:

• A finals de l’any 2004, a les sol·licituds d’autorització ambiental pendents de resolució, s’observà un increment de la capacitat global de tractament superior al 36%.

• L’entrada en vigor del Real Decret 117/2003 sobre limitació de les emissions de COV obliga a les indústries a emprar productes amb baix contingut de dissolvent o exempt d’ells, alhora que fomenta l’extensió d’una pràctica com la regeneració interna dels dissolvents emprats.

Per altra banda, un altre fet a tenir en compte és que prop d’un 20% dels dissolvents tractats procedeixen de fora de Catalunya.

El sector de la ferralla és el que presenta una major problemàtica, ja que algunes de les instal·lacions es troben en espais urbans que limiten el seu creixement. Segons les previsions del sector, s’estima que per garantir la gestió competitiva d’aquests tipus de residus és necessari que la capacitat de valorització augmenti durant els propers anys en unes 500.000 tones. No obstant, és factible millorar la capacitat de tractament augmentant la rotació, ja que sol haver-hi tendència en els gestors a emmagatzemar per vendre quan els preus augmentin.

Finalment, en el cas dels residus alimentaris, la sobresaturació actual que mostra la taula és fictícia i no resulta problemàtica, doncs es considera que les capacitats actuals són suficients per satisfer les necessitats en quant a valorització dels residus generats tant actualment com a mig termini mitjançant l’augment del nombre de torns. És a dir, l’augment del nombre de torns de treball d’algunes de les plantes de valorització permetria augmentar la capacitat global de tractament entre un 20 i un 30%.