Protecció del sòl

5.4.1. Introducció i avaluació general

Durant el període de vigència del PROGRIC, el marc normatiu sobre la protecció del sòl cal emmarcar-lo tant en l’àmbit català com estatal. A nivell català el marc normatiu existent fins ara resta circumscrit a un únic article de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. L’article 15 de l’esmentada llei regula el concepte d’espai degradat i estableix un règim de responsabilitats per a la seva regeneració. En relació a l’àmbit estatal, el marc normatiu va quedar definit a la Llei bàsica de residus 10/98, de 21 d’abril, i en concret en els seus articles 27 i 28. El primer regula la declaració de sòl contaminat i el segon indica la reparació en via convencional dels danys al medi ambient pels sòls contaminats. L’article 27 estableix addicionalment les tasques que han de desenvolupar l’Estat i les comunitats autònomes. A l’Estat se li atribueix l’objectiu de fixar els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, i aprovar i publicar una llista d’activitats potencialment contaminants del sòl. A les comunitats autònomes se’ls atribueix, entre d’altres, la responsabilitat de declarar si un sòl ha estat contaminat, la realització d’un inventari dels sòls contaminats i el seguiment de les activitats potencialment contaminants del sòl.

La Llei 10/98 preveia doncs, un posterior desenvolupament normatiu per part de l’Estat que havia de permetre que les comunitats autònomes establissin els seus propis instruments jurídics i tècnics per a l’execució i desenvolupament d’aquesta normativa bàsica en matèria de sòls contaminats. El PROGRIC 2001-2006 assumia aquesta necessitat, i una de les seves grans assumpcions va ser el desenvolupament normatiu a curt termini per part de l’Estat. Aquest desenvolupament, no obstant, no es va produir fins al gener del 2005 amb la publicació del RD 9/2005, que estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. El retard en la publicació d’aquest Reial Decret ha suposat la inexistència d’un procediment administratiu adaptat a la gestió dels sòls contaminats, així com la manca de concreció del règim de responsabilitat durant el període 2001-2004.

Dintre d’aquest marc, i en el període 2001-2004, l’administració catalana va continuar consolidant l’estratègia enfocada a la protecció del sòl, tot desenvolupant diferents eines de suport per a la presa de decisions. No obstant moltes de les actuacions previstes pel PROGRIC 2001-2006 no es van poder assolir degut a l’absència d’una base normativa sòlida derivada del desenvolupament de la Llei 10/98. Cal considerar també que, l’entrada en vigor de la Llei 10/1998 havia generat una sensibilitat creixent a la problemàtica, tot provocant un augment del nombre de sòls contaminants identificats i, per tant, de les necessitats de gestió d’aquests. De fet, l’any 2000, l’ARC comptava amb 1.400 emplaçaments potencialment contaminats que havien estat identificats mitjançant diferents inventaris i campanyes, així com per altres fonts d’informació. D’aquests 1.400 emplaçaments, i desprès d’un primer anàlisi, el nombre total d’emplaçaments que requerien investigacions comprovatòries de qualitat del sòl es va reduir fins a 342. Durant el període 2001-2004 la relació d’emplaçaments potencialment contaminats que han requerit d’investigacions comprovatòries ha anat evolucionant d’acord amb el que es mostra a la Figura 34.

Figura 33. Evolució del nombre d’emplaçaments identificats.

342 455 401 382 362 0 100 200 300 400 500 2000 2001 2002 2003 2004 N re. e m p laç am e n ts

Segons les dades anteriors, l’increment de nous emplaçaments ha estat constant durant els primers tres anys considerats, amb un ritme d’aproximadament 20 nous casos anuals. Destaca l’increment de 54 nous emplaçaments l’any 2004, quasi el triple que els anys anteriors, arribant al nombre total de 455. A finals de l’any 2004, d’aquests 455 emplaçaments, s’havien finalitzat les tasques d’investigació i/o sanejament del sòl de 264 emplaçaments, considerant-se tancat el seu expedient administratiu. Si d’aquests 455 emplaçaments es considera l’etapa de gestió en què es troben, l’origen de la problemàtica i el tipus de contaminant que presenten, s’obtenen els resultats que es mostren a les següents figures:

Figura 34. Percentatge d’emplaçaments en cada etapa de gestió.

Reconeixement preliminar 11% Avaluació Preliminar 12% Avaluació detallada 5% Implementació d'actuacions de recuperació 20% Actuacions acabades 52%

Tal i com ja s’ha comentat, per a més de la meitat dels emplaçaments considerats (52%) el procés de gestió s’ha completat; per un 20% dels emplaçaments ja s’havien implementat mesures de recuperació del sòl, mentre que la resta d’emplaçaments es troben a les primeres etapes d’avaluació.

Figura 35. Activitats origen de la contaminació.

ABOCAMENTS INCONTROLATS 9% ANTICS ABOCADORS 21% DRAGATS EN PORTS 2,6% ACCIDENTS DE TRANSPORT 1,7% EMPLAÇAMENTS MINERS 0,2% ALTRES 0,9% EMPLAÇAMENTS INDUSTRIALS- COMERCIALS 64%

ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓ DE SÒLS: PRINCIPALS TIPUS D'ACTIVITAT

S’observa que les activitats que constitueixen la major font de contaminació per al sòl són les activitats industrials-comercials, amb un 64% del total, seguides pels abocadors antics (21%) i els abocadors incontrolats (9%). El conjunt d’aquests d’activitats constitueix el 94% de les activitats que originen la contaminació del sòl.

Figura 36. Percentatge de contaminats identificats als emplaçaments.

PRINCIPALS CONTAMINANTS (%)

OLIS MINERALS 34%

ALTRES (RESIDUS MIXTES, PESTICIDES, PCB's...) 20% HIDROCARBURS AROMÀTICS (BTEX) 10% HIDROCARBURS CLORATS 7% METALLS PESANTS 22% FENOLS 2% HIDROCARBURS AROMÀTICS POLICÍCLICS 4% CIANURS 1%

Els contaminants identificats més abundants han estat els olis minerals (34%), els metalls pesants (22%) i altres residus (20%), que conjuntament representen més de les tres quartes parts de tots els contaminants detectats. De la resta de contaminants (24%) destaquen els hidrocarburs aromàtics (10%) i els hidrocarburs clorats (7%).

5.4.2. Avaluació de les actuacions efectuades

A continuació es detallen els objectius concrets o subeixos plantejats pel PROGRIC 2001-2006 i l’abast de les actuacions realitzades.

5.4.2.1. Desenvolupament d’actuacions orientades a la prevenció de la contaminació del sòl

Una de les línies més emfatitzades pel PROGRIC 2001-2006 era la protecció de la qualitat del sòl per a tots els seus usos, amb l’objectiu de prevenir l’aparició de nous casos de contaminació del sòl. Per assolir aquest objectiu es preveia fomentar l’aplicació d’una metodologia específica per avaluar els potencials riscs de contaminació del sòl d’una activitat en concret, desenvolupar i aplicar guies de prevenció, dur a terme convenis amb diferents sectors, realitzar actuacions de sensibilització i divulgació i, finalment, aplicar les actuacions derivades de la Llei IIAA i de la Llei 10/98.

Cal destacar que part de les actuacions previstes per aquest subeix es basaven en el desenvolupament normatiu per part de l’Estat del títol V sobre sòls contaminats de la Llei 10/98 de residus. Atès que aquest desenvolupament no s’ha produït fins el mes de gener de 2005 amb la publicació del RD 9/2005, les actuacions realitzades en aquest subeix han resultat totalment assolides només en els casos relatius a l’aplicació de les actuacions derivades de les obligacions de les activitats en relació a la Llei IIAA i en el cas de la sensibilització i divulgació de la problemàtica dels sòls contaminats.

5.4.2.2. Establiment de les bases per al desenvolupament d’una estratègia gradual i planificada de recuperació de sòls contaminats

Aquest subeix preveia actuacions enfocades sobretot al coneixement del territori tant en relació a les seves característiques com al tipus d’implantació industrial que suporta o ha suportat al llarg dels anys, així com a la identificació i gestió de sòls potencialment contaminats. En aquest sentit, les actuacions previstes fomentaven la creació de guies metodològiques d’investigació del sòl, la identificació, l’estudi i la investigació dels emplaçaments contaminats, i l’estudi i aplicació de noves tecnologies, tot considerant el marc del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions assolides en aquest cas han estat pràcticament totes les proposades, i destaca el gran nombre d’informes d’avaluació generats, l’estudi per a l’establiment dels valors de fons del sòls de Catalunya, la realització d’un cens d’activitats industrials històriques, el desenvolupament de plantes pilot i projectes demostratius de tecnologies de recuperació, i l’establiment d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del Plan Nacional de Remediación de

Suelos Contaminados (PNRSC) 1995-2005.

5.4.2.3. Formalització d’un sistema de suport a la presa de decisions: Procés de gestió per a sòls contaminats

En el moment de la seva definició, l’objectiu d’aquest subeix era l’adaptació del procés de gestió per a sòls contaminats a les noves directrius que s’haurien hagut de desenvolupar en els anys futurs arrel de les esperades bases normatives. Per aquest motiu, les actuacions previstes s’enfocaven a la

creació de metodologies de gestió que segons les tendències del moment anaven dirigides a la utilització de l’anàlisi de risc.

En aquest sentit, el període 2001-2004 ha suposat la consolidació de l’anàlisi de risc com a eina en la presa de decisions en el procés de gestió d’un sòl contaminat, encara que la manca d’una base normativa sòlida no ha permès completar aquest procés, de manera que aquestes actuacions s’han assolit únicament de manera parcial.

Respecte a l’adaptació i la formalització del procés de gestió de sòls contaminats segons les directrius derivades de l’execució de la Llei 10/1998, la tasca es considera assolida i s’ha concretat en la participació per part de l’ARC en l’elaboració del nou RD 9/2005.

5.4.2.4. Implementació dels instruments de planificació i gestió de la informació

Donada la gran quantitat d’informació generada per la identificació sistemàtica i reconeixement de sòls contaminats, l’objectiu del PROGRIC 2001-2006 ha estat la implementació de bases de dades que ajudessin a emmagatzemar i estructurar adequadament aquesta informació. Aquest objectiu preveia tant la integració de totes les bases de dades de diferent origen administratiu (Sistema integrat de gestió dels sòls contaminats de Catalunya), com la necessitat de vincular aquesta informació a sistemes d’informació georeferenciada, de manera que es permetés integrar la informació relacionada a sòls contaminats en el conjunt d’altra informació georeferenciada de caràcter ambiental.

La identificació de 455 emplaçament potencialment contaminats i el tractament de la informació relacionada amb ells, ha permès la creació i la implementació d’una base de dades sobre sòls potencialment contaminats. No obstant, aquesta base de dades necessita ser adaptada a les necessitats sorgides a partir de la publicació del Reial Decret 9/2005, així com ser integrada en sistemes d’informació geogràfica.

5.4.2.5. Actuacions sobre el desenvolupament de les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998

El títol V de la Llei 10/1998, i en concret els seus articles 27 i 28, regula el règim de responsabilitats en les actuacions relatives a sòls contaminats, establint les línies marc per a la gestió dels sòls contaminats. En aquest sentit, estableix unes obligacions de caràcter estatal i unes d’autonòmic.

El PROGRIC 2001-2006 preveia que dins d’aquest període es duria a terme el corresponent desenvolupament normatiu per part de l'Estat dels aspectes bàsics i, en conseqüència, preveia un impuls i una base de partida fonamental per les activitats de gestió dels sòls contaminats a Catalunya. Com ja s’ha exposat, aquesta actualització normativa no va arribar fins al 2005 amb l’aprovació del RD 9/2005 i per tant les actuacions associades a aquest objectiu no han estat realitzades.

Cal remarcar que després de l’entrada en vigor del RD 9/2005 s’ha començat el procés de realització de les actuacions previstes, a l’espera d’establir, en l'àmbit català, un marc jurídic específic que doni resposta a les obligacions derivades del RD 9/2005.

5.4.2.6. Ordenació dels aspectes relacionats amb la gestió de terres i runes contaminades i sobre l’incentiu de la implantació (per iniciativa privada) de plantes per a la gestió de terres contaminades

El PROGRIC 2001-2006, preveia un gran augment del volum de terres contaminades per a gestionar durant el període en estudi. Per aquest motiu uns dels objectius va ser la promoció de la minimització de la seva entrada a dipòsits controlats i el seu tractament en plantes de tractament que permetessin la seva posterior reutilització. En particular, es preveia incentivar la implantació de plantes (per iniciativa privada) per al tractament de terres contaminades per a la seva posterior reutilització.

No obstant, la tendència ha estat, en la majoria dels casos, un increment del trasllat a dipòsit controlat envers altres actuacions de recuperació in-situ. A més, a data d’avui, tot i que es detecta cert interès per part del sector, no s’ha desenvolupat a Catalunya cap planta fixa d’iniciativa privada que permeti tractar i posteriorment reutilitzar terres contaminades.

D’altra banda cal destacar que s’han realitzat les primeres passes per afrontar aquesta problemàtica tot realitzant dos estudis: un enfocat a l’establiment de criteris per a la gestió de terres i runes contaminades i l’altre que efectua una comparativa de plantes fixes de tractament de sòls contaminats a Europa.

5.4.2.7. Establiment de criteris tècnics per a la caracterització i gestió dels desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’industrialització antiga i sobre la creació dels instruments per una gestió coherent de la planificació urbanística i la qualitat del sòl

El gran desenvolupament del sector de la construcció ha provocat la recerca de nous terrenys edificables, alguns dels quals es localitzen en antigues àrees industrials. Aquesta tendència va obligar, en primer lloc, a identificar aquestes antigues zones industrials potencialment contaminades i, en segon, a trobar criteris ambientals i instruments de gestió aplicables al desenvolupament urbanístic. Fins al moment, cal destacar que s’ha realitzat un cens d’antigues activitats industrials, així com una guia que estableix els criteris ambientals per a la caracterització i recuperació d’aquestes àrees. No obstant, també s’ha d’esmentar que durant el període 2001-2004, no s’han acabat de generar les eines necessàries per establir una gestió coherent entre la planificació urbanística i la qualitat del sòl.

5.4.3. Balanç de les actuacions efectuades

De les 195 actuacions que contempla el PROGRIC 2001-2006, el 18,5% (36 actuacions) pertanyen a l’eix de protecció del sòl. La situació relativa a l’execució d’aquestes 36 actuacions a finals de 2004 es representa a la Figura 37.

Figura 37. Grau d’assoliment de les actuacions incloses a l’eix de protecció del sòl. Assolides; 39% Parcialment Assolides; 33% No Assolides; 28%

Així, el 39% de les actuacions proposades han estat assolides. Això representa que després de l’eix de valorització (57%) i, conjuntament, amb l’eix de col·laboració i comunicació (39%), l’eix del sòl és el que més actuacions ha assolit durant el període 2001-2004. Si es tenen en compte les actuacions parcialment assolides, el percentatge augmenta fins al 72%.

Les actuacions no assolides són 10 i representen el 28% del total. D’aquestes, 8 pertanyen al subeix de Desenvolupar les actuacions que es derivin de la Llei 10/1998. Com s’ha comentat anteriorment, aquesta situació és conseqüència de l’endarreriment en el desenvolupament de la normativa estatal relativa a la protecció del sòl. De fet, les altres dues actuacions no assolides també estan relacionades amb la creació de noves pautes legislatives. Cal destacar però que algunes de les actuacions pendents s’han començat a desenvolupar després de la publicació de l’esperat RD 9/2005.

Per altra banda, i en funció de la prioritat de les diferents actuacions proposades, els resultats mostren com en general els esforços i recursos s’han destinat a aquelles actuacions més prioritàries.

A l’igual que en els altres eixos, les 36 actuacions abans esmentades es van classificar en funció de la seva prioritat. D’aquestes 36 actuacions, 5 es van considerar altament prioritàries, i durant el període 2001-2004 se’n van assolir 2 (40% d’assoliment). Aquestes dues actuacions corresponen al desenvolupament d’estudis d’àmbit territorial amb l’objectiu de descriure el marc general de situació i coneixement del territori per a la planificació i priorització d’actuacions.

De les altres tres actuacions altament prioritàries, dos han estat parcialment assolides. Aquestes corresponen a l’acció relacionada amb el Desenvolupament i posterior aplicació de guies de prevenció

pel sector industrial, la qual es troba en fase de desenvolupament, i l’acció relacionada amb Fomentar la instal·lació de plantes d’iniciativa privada per a la gestió de terres contaminades i la seva posterior reutilització com a terres netes, en el context de la qual s’han realitzats els estudis inicials de

comparació entre plantes fixes de tractament de sòls contaminats.

L’actuació altament prioritària no assolida és l’Establiment, en l'àmbit català, del marc jurídic específic

que com a mínim doni resposta a les obligacions derivades de la Llei 10/1998 . Com ja s’ha comentat,

la resposta normativa a les necessitats expressades per la Llei 10/98 va arribar el mes de gener de 2005 amb l’aprovació del RD 9/2005, de manera que fins a aquell moment no es van desenvolupar les actuacions relacionades.

De les 36 actuacions totals, 25 es van considerar de prioritat mitja i durant el període 2001-2004 se’n van assolir 11 (el 44%), sent les més destacables les que fan referència a la potenciació de les

tasques d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente, i en relació a les actuacions subsidiàries, a la realització i gestió de l’inventari de sòls contaminats, i a la redacció d’una guia metodològica d’establiment dels criteris ambientals a considerar en els desenvolupaments urbanístics en àrees contaminades d’industrialització antiga.

De les 17 actuacions restants, les 7 que no s’han assolit son totes relatives al desenvolupament de les actuacions derivades de la Llei 10/1998. No obstant, aquestes s’han començat a desenvolupar després de la publicació del RD 9/2005.

Finalment, el PROGRIC es van establir 6 actuacions de prioritat baixa. L’única actuació d’aquestes que s’ha dut a terme és la referent a la realització d’estudis d’àmbit territorial amb l’objectiu d’identificar zones d’industrialització antiga amb potencialitat de ser reurbanitzades. Com en els altres casos, les actuacions que no s’han desenvolupat durant el període 2001-2004 s’han vist afectades per la manca d’una continuïtat legislativa després de la Llei 10/98 i fins l’aprovació del Reial Decret 9/2005. Les accions relatives a aquestes actuacions s’hauran de desenvolupar properament i són les referents a

Relacionar l’inventari de sòls contaminats amb altres bases de dades ambientals, així com crear els instruments per establir una gestió coherent entre els instruments de planificació urbanística i la qualitat del sòl.

5.4.4. Balanç econòmic de les actuacions efectuades

El pressupost previst pel PROGRIC per al període 2001-2004 en matèria de Protecció del Sòl era de 9,6 milions euros. Aquesta despesa s’ha realitzat en el marc d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente que estableix les condicions bàsiques per a la col·laboració entre aquests organismes en el finançament d'actuacions en materia de sòls contaminats i on el Ministerio aportava el 50% del conjunt d’inversions realitzades a Catalunya al llarg de l’aplicació del Programa. Finalment, l’assignació realitzada durant aquest període ha estat de 2,3 milions d’euros (23,6% del previst). Aquest fet es pot atribuir als següents factors:

• L’absència d’un marc normatiu sòlid degut al retard en el desplegament de la Llei 10/98, que ha dificultat la realització d’actuacions subsidiàries.

• D’altra banda, cal dir que aquest desenvolupament normatiu s’esperava a principis del període en estudi, fet que va comportar unes estimacions pressupostàries a l’alça atès l’impuls que la nova normativa havia de suposar per al sector.

• La no posada en marxa dels objectius infraestructurals relacionats amb la construcció de plantes fixes de tractament de terres contaminades. En aquest sentit, tot i que es preveia que aquestes serien d’iniciativa privada, era d’esperar una petita participació dels sector públic.

• La manca d’un fons específic per a la recuperació de sòls contaminats més enllà del conveni amb el Ministerio de Medio Ambiente, que disposava d’uns recursos limitats.

• La Llei 10/98 preveia la creació d’una línia d’ajuts destinada a les comunitats autònomes en forma de finançament d’actuacions. Aquesta línia d’ajuts no ha estat articulada.

5.4.5. Conclusions

• De les actuacions previstes a l’eix de Protecció del Sòl, se n’han assolit el 39%, el que representa un dels valors més elevats en comparació amb els altres eixos del PROGRIC.

• Les actuacions que s’han desenvolupat en major mesura són aquelles referents al coneixement intensiu del territori (amb la identificació de 195 nous emplaçaments potencialment contaminats) i al desenvolupament d’un cens d’antigues zones industrials en desús. Altres actuacions destacables serien:

o Foment de la sensibilització i divulgació de la problemàtica dels sòls contaminats.

o Establiment d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente per al finançament d’actuacions d’investigació i recuperació de sòls contaminats en el marc del Plan Nacional de Remediación de Suelos Contaminados (PNRSC) 1995-2005. • Les actuacions que no s’han assolit fan referència majoritàriament al desplegament normatiu de la