MÉS ENLLÀ DEL DEBAT METODOLÒGIC
LES RAONS D’UN CANVI FONAMENTAL
3.4 EL CAS DE WILT CHAMBERLAIN COM A ARGUMENT ANTISOCIALISTA
3.4.1 Entorn de l’ Entitlement Theory i els models de distribució
La segona part del llibre de Nozick exposa la teoria de la intitulació, cabdal per a la seva concepció de la propietat privada. Aquesta teoria –que es recolza en el principi de l’adquisició original (apropiació de coses no posseïdes); en el de la transferència de propietats (intercanvis voluntaris i donacions), i en el de la rectificació d’injustícies passades (adquisicions de propietats vulnerant 1 i 2, com en el cas del robatori o el frau– estableix el següent:
“If the world was wholly just, the following inductive definition would exhaustively cover the subject of justice in holdings:
1. A person who acquires a holding in accordance with the principle of justice in acquisition is entitled to that holding.
2. A person who acquires a holding in accordance with the principle of justice in transfer, from someone else entitled to the holding, is entitled to the holding.
3. No one is entitled to a holding except by (repeated) application of 1 and 2.”26
23 Publicat inicialment a Erkenntnis, 11 (1977) –amb anterioritat a Karl Marx's Theory of History: A Defence
(1978)– i després com a capítol 1 de Cohen, Self-Ownership, Freedom and Equality (1995), amb pocs canvis.
24 “Fairness and Legitimacy in Justice, And: Does Option Luck Ever Preserve Justice?”, publicat a Wijze, S;
Kramer, M. H; Carter, I (Eds.). Hiller Steiner and the Anatomy of Justice: Themes and Challenges. New York: Routledge (2009), i com a capítol 6 del recull: Cohen, On the Currency of Egalitarian Justice, and Other Essays in Political Philosophy, editat per Otsuka, M. Princeton University Press. Princenton and Oxford. United States (2011). La cita del marxista rus Plekhanov (“a predecessor in the tradition from which I had come”), es troba a la pàgina 126. Expressa una resposta anticipada davant l'argument llibertarista; una resposta que expressa la tensió entre el principi d'acord amb el qual em pertany el fruit del meu propi treball, d'una banda, i la compra de treball aliè, d'una altra (operació que dóna peu a l'explotació i que, per tant, és contradictòria amb la concepció de la justícia que subjau al principi esmentat).
25 L'apartat “How liberty upsets patterns” es troba dins la Secció I –The entitlement Theory– del capítol 7 – Distributive Justice– de la part II – Beyond a minimal state?– de Nozick, Anarchy, State and Utopia (1974).
És a dir, una distribució és justa si tothom té dret a les propietats que hi té (ho és si prové, històricament,27 d’una altra distribució justa per mitjans legítims).28 Com si la causa de la
justícia d’un cert repartiment hagués de respondre més a criteris procedimentals que substantius, més al procés que al resultat: una persona posseeix justament una propietat si hi té dret en virtut dels principis de justícia en l’adquisició (1) i/o la transferència (2), o bé pel principi de rectificació (3) de la injustícia que resulta de violar els principis 1 o 2.
A diferència dels entitlement principles of justice in holdings, la majoria de principis de justícia
distributiva –expressió que Nozick no considera neutral– són “patterned”, responen a un
determinat model o patró distributiu: “let us call a principle of distribution patterned if it specifies
that a distribution is to vary along with some natural dimension, weighted sum of natural
dimensions, or lexicographic ordering of natural dimensions.”29 (Per dimensió natural podem
entendre en aquest context el mèrit moral, la utilitat social, o una ponderació d’aquests elements amb altres.) En aquest sentit, una distribució és modelada si concorda amb algun “patterned principle”, si respon a un patró com, per exemple, el principi de distribució d’acord amb el mèrit moral (“a patterned historical principle”). Així mateix, l’ús dels termes “model” o “patró” es pot estendre per denotar dissenys socials generals, formats per combinació de principis finalistes. Per a Nozick gairebé tots els principis de justícia distributiva que solen proposar-se –tant els que es fixen en la incidència del passat sobre la diferència de distribució de drets, com els que n’evaluen la justícia en funció d’una matriu distributiva prefixada i finalista que primi estructuralment quelcom com el benestar, la utilitat o la felicitat– responen a un patró del tipus esmentat (a cadascú d’acord amb el seu mèrit moral, a cadascú d'acord
amb les seves necessitats, etc.). En canvi, el principi d’entitlement, de tenir dret a alguna cosa,
no és modelat. No respon a cap patró d’aquella mena perquè no hi ha cap dimensió natural ni cap ponderació de dimensions naturals que produeixin una distribució generada d’acord amb aquest principi, el qual fa intel·ligible el procés de configuració –l’inici i la transformació– d’una determinada distribució de propietats des d’altres paràmetres (els principis d’adquisició i transferència).
27Els principis històrics de la justícia, com els entitlement principles of justice in holdings, es diferencien dels
end-result principles o dels end-state principles (utilitaristes, igualitaristes o mixts), ahistòrics, en què aquells consideren que les circumstàncies i les accions personals passades poden generar diferents expectatives de drets davant les coses, i no es basen en meres matrius distributives. Mentre que uns se centren en la manera en què una distribució s’arriba a produir, els altres s’interessen per com estan distribuïdes les coses, s'interessen en què és allò que té cadascú. Nozick, Anarchy, State, and Utopia (1974), pp 153-155.
28 “A distribution is just if it arises from another just distribution by legitimate means. The legitimate means of moving from one distribution to another are specified by the principle of justice in transfer. The legitimate first “moves” are specified by the principle of justice in acquisition. Whatever arises from a just situation by just steps is itself just.” Nozick, Anarchy, State, and Utopia (1974), p. 151.
29 Nozick, Anarchy, State, and Utopia (1974), p. 156, apuntant naturalment a la teoria de John Rawls, entre d'altres.
Nozick rebutja els models o patrons preconcebuts de distribució, i considera que la llibertat hi té un efecte pertorbador (“liberty upsets patterns”), tal com il·lustra amb el cas famós de Chamberlain. Particularment, creu que tot model distributiu que tingui un component igualitari –incloent-hi òbviament el socialisme– pot resultar frustrat per l’acció individual voluntària al llarg del temps, mitjançant les diverses transaccions interpersonals. Pensa que el manteniment d’un patró així exigiria interferències contínues per aturar els intercanvis de recursos entre les persones o bé sostreure’n una part periòdicament. Alhora, rebutja per poc realista la possibilitat que el capteniment dels ciutadans s’hi ajustés voluntàriament, tot destacant les dificultats d’informació i coordinació que caldria resoldre, en contrast amb la funcionalitat del mercat i els seus preus com a mecanismes reguladors en la satisfacció de preferències. Qualsevol model distributiu seria, en síntesi, bé inestable bé satisfet pel sistema d’intitulació (com podria ser el cas d’un patterned principle que només requerís que tota distribució satisfaci l’optimalitat de Pareto).