NON-BULLSHIT MARXISM (CONTRA LA MANCA DE CLAREDAT)

Per completar la nostra aproximació als trets identificatius del Marxisme Analític, escau contrastar-lo amb l'estil de pensament que, de forma reactiva, en provocà el sorgiment. Cohen anomenava “non-Bullshit Marxism” al nou enfocament, abans que alguns companys de viatge li ensenyessin a dir-ne “Analytical Marxism”. De fet, el “September Group” també és conegut com a “Non-Bullshit Marxism Group” (NBSMG), nom arrogant de què es va dotar el propi col·lectiu, com a expressió despectiva i intolerant envers els corrents marxistes que seguissin una metodologia diferent a l'analítica. Per a Cohen, de la resta de versions del marxisme només són legítimes les anteriors al naixement del Marxisme Analític, altrament s'haurien de considerar com a “bullshit”, escombraries. Què signifiquen, doncs, “bullshit” (i “Bullshit Marxism”) en aquest context? Amb el mot “bullshit” ens referim a un fenomen cultural que es dóna a diversos ordres de la vida. A més de l'origen etimològic del terme, ja prou explícit, ens ajuda a avançar-ne el significat allò que l'Oxford English Dictionary (ODE) diu per a aquesta veu.42 _{Cohen problematitza la}

manifestació d'aquest fenòmen en l'àmbit acadèmic. Tant ell com Elster havien tingut un coneixement força directe del marxisme francès dels seixanta, amb l'escola althusseriana en un lloc preeminent. A finals del decenni, Cohen llegí a Anglaterra Pour Marx i Lire Le Capital, però l'interès per l'obra d'Althusser només fou per a ell un flirteig temporal. En el mateix període, Elster estudiava a París, però ens diu que “I did not feel at home among 41 Roemer, J.; Analytical Marxism (1986), p.4.

42 “Bullshit: –N.1: Nonsense, rubbish. 2. Trivial or insincere talk or writing. –V: talknonsense; bluff. És a dir, segons l'accepció, el mot denota: absurd, escombaries, xerrada o escrit trivial o insincer, parlar sense sentit o enganyar.

the Althusserian Marxists who set the tone there.”43 _{El fet és que el rebuig a aquesta}

manera francesa d'elaborar filosofia i teoria social de caire marxista, tan influent, es troba en l'arrel de l'escola que ens ocupa. De la valoració crítica que en fa Cohen,44 _{se'n desprèn}

que el treball d'Althusser i col·laboradors constituïa, en sentit intel·lectual, “bullshit”, quelcom amb poca vàlua, atès que l'aposta pel rigor conceptual proclamat per l'autor dels llibres citats no s'ajustaria al que hom hi troba textualment, amb tesis de les que no se'n pot escatir la veracitat o que mostren ambigüitat entre dues interpretacions possibles (l'una veritable però òbvia, l'altra interessant però palesament falsa). En el text45 _{en què Cohen}

aborda amb més profundament aquest tema, vincula el refús a allò que considera “bullshit” amb aquella forma fosca de teoritzar, que durant un temps hauria “infestat el Marxisme”:

“[...] bullshit, and the struggle against it, have played a large role in my own intellectual life [...] because of my interest in Marxism, which caused me to read, when I was in my twenties, a great deal of the French Marxism of the 1960, deriving principally from the Althusserian school. I found that material hard to understand, and, because I was naive enough to believe that writings that were attracting a great deal of respectful, and even reverent attention, could not be loasted with bullshit, I was inclined to put the blame for finding the Althusserians hard entirely on myself [...] No doubt at least partly because of my misguided Althusserian dalliance, I became, as far as bullshit is concerned, among the least tolerant people I knew. And when a set of Marxists or semi-Marxists, who, like me, had come to abhor what we considered to be the obscurity that had come to infest Marxism –when we formed, at the end of the 1970s, a Marxist discussion group that mets annualy, and to which I am pleased to belong, I was glad that my colleagues were willing to call it the Non-Bullshit Marxism Group. Hence the emblem [...] which says, in Latin, “Marxism without the shit of the bull.”46

En parlar de “bullshit” (coses absurdes o sense vàlua), partint de l'accepció 1 de l'ODE

(nonsense, rubbish), Cohen s'interessa a examinar el fenomen en l'acadèmia, fixant-se més en els outputs (els texts i les explicacions) que s'hi associen que en el procés 43 Elster, Making sense of Marx, p. Xiii.

44 Cohen, “Introduction to the 2000 Edition [Karl Marx's Theory of history. A Defence]: Reflections on Analytical Marxism” pp. XXi-XXii, i p. 95 de Cohen, Finding Oneself in the Other (2012).

45 “Complete Bullshit”, capítol 5 de Cohen, Finding Oneself in the Other (2012), és un assaig format per dues parts: “I. Deeper into Bullshit”, publicat el 2002 en un compendi d'assajos sobre Harry Frankfurt, estudiós del fenomen “bullshit”, i “II. Why One Kind of Bullshit Flourishes in France.” Aquesta segona part, descartada en el seu moment per Cohen per especulativa i/o raons d'espai, romania inèdita fins a la publicació del volum citat (pp. 108-112), a cura d'Otsuka, el 2012. És un passatge interessant on Cohen planteja motius possibles per a la propagació a França, després de la II Guerra Mundial, d'una cultura filosòfica productora de “bullshit”, representada, al seu entendre, per Derrida, Delleuze, Lacan o Kristeva. (Es tractaria de les següents característiques principals de la vida intel·lectual francesa: 1) La unipolaritat de París com a centre d'autoritat acadèmica, en contrast amb la multipolaritat anglòfona. 2) La preocupació per l'estil, manifesta en les arts i la mentalitat. 3) Un públic lector ampli interessat en la filosofia només si és

interessant, amb independència de si cerca la veritat. 4) La manca d'un sistema tutorial en les universitats franceses, més un estil de docència de dalt a baix. 5) La mixtura tradicional entre literatura i filosofia, unit a què la filosofia continental segueix més propera a la religió que la britànica. 6) Els excessos retòrics de l'escriptura apassionada, pròpia de molts continentals. 7) L'ethos autoritari de la vida intel·lectual francesa, que entronca amb la tradició catòlica romana). Aquesta perspectiva sobre la tradició intel·lectual a França, que Cohen estén a Itàlia, expressa al nostre entendre prejudicis de Cohen envers la intel·lectualitat francesa.

intel·lectual que mena cap a aquesta mena de productes. L'amoïnen menys els aspectes psicològics de la intencionalitat de l'autor que escriu un llibre o un article sense sentit que el propi text en si, com a objecte d'anàlisi. Concedeix que quelcom “bullshit” pot ser producte d'un posicionament intel·lectual deshonest, que defugi afrontar honradament la crítica rigorosa. (A diferència del dogmàtic, que pot ser honest, el “bullshitter” conscient pot canviar de punt de vista de manera oportunista, per no ser vençut per les crítiques. S'ha d'oposar per força al Marxisme Analític.)47 _{Però més que cap aspecte subjectiu (moral i}

epistemològic) que afecti el procés de creació, l'interessa assenyalar l'essencial dels productes intel·lectuals buits de significat o farcits de disbarats. Per tant, caracteritza així els tres trets que poden estigmatitzar un text com a “bullshit” (acadèmic): 1) Manca indesxifrable de claredat. 2) Ús d'arguments deficients en termes de lògica o d'evidència empírica. 3) Caràcter irremeiablement especulatiu (ni clar ni mancat de lògica).48 _Subratlla

el primer aspecte i presenta, a manera de test, una condició suficient per identificar la manca de claredat: observar si afegir o sostreure (si en té) un signe de negació a un text en fa variar el nivell de plausibilitat. Un enunciat no té força, tot i ser suggestiu, si hom reacciona igualment en afirmar-lo que en negar-lo. (Cohen creu que un text inesclarible, d'acord amb aquest criteri, fóra “Transgressing the boundaries”, l'exercici de “deliberate bullshit” i frau intel·lectual mitjançant el qual el físic Alan Sokal, amb la intenció d'atacar l'ús del llenguatge com a mer relat desinteressat per la veritat, va deixar en evidècia la revista postmoderna d'humanitats Social Text (Universitat de Duke), que l'hi publicà.)49

També Erik Olin Wright s'ocupa de caracteritzar el bullshit acadèmic.50 _{Particularment, el}

“Full-Blown bullshit Marxism”, en oposició al qual sorgeix el Marxisme Analític. En l'òptica de Wright, el Bullshit Marxism pateix els tres “pecats” següents: 1) Ofuscació (argumentació obscura, confusa i vaga). 2) Manca d'honestedat intel·lectual (ocultació de dubtes i representació falsa de creences davant els problemes). 3) Marxologia (estil d'argumentació d'acord amb el qual la lectura correcta de Marx i la resta de clàssics de la tradició marxista equival a una comprensió correcta del món). Per evitar els tres pecats cal

47 Cohen, “Introduction to the 2000 Edition [Karl Marx's Theory of history. A Defence]: Reflections on Analytical Marxism”, pp. XXV i XXVi.

48 Cohen cita un exemple extret de David Miller: “Of course, everyone spends much more time thinking about sex than people did a hundred years ago.” Cohen, Finding Oneself in the Other (2012), p. 105.

49 “L'escàndol Sokal”, fruit de “Transgressing the boundaries: Towards a Transformative Hermeneutics of Quantum Gravity” (1996): http://www.physics.nyu.edu/sokal/transgress_v2/transgress_v2_singlefile.html (consultat el 10/10/2014) va créixer amb el llibre Intellectual Impostures (1997), escrit en coautoria per Allan Sokal i Jean Bricmont. Aquesta obra suscità atenció mediàtica, crítiques de Derrida i rèpliques qualificades.

50 Kirby, M., “An Interview with Erik Olin Wright.” Social Science Teacher (2001), p. 19. (consultat 10/10/14): http://www.ssc.wisc.edu/~wright/kirby_wright.pdf

compartir sempre els propis dubtes, reconèixer amb claredat allò que s'entén i el que no, i plantejar els arguments sistemàticament i clara, per facilitar la tasca dels que hi discrepin. Així doncs, juntament amb el contingut positiu de llur projecte, l'aposta dels marxistes analítics s'entén nítidament en contrast amb allò que en deien “bullshit”, una pràctica intel·lectual opaca, marcada per la manca de rigor i claredat. És per això que l'emblema del col·lectiu expressa la tensió entre el NBSMG i aquella altra orientació, tan abominada:

La línia de treball i les controvèrsies dels marxistes analítics pressuposen, per tant, el rebuig frontal a les vaguetats, les imprecisions i les impostures intel·lectuals. En conseqüència, tota la producció que generen ha de passar sempre pel sedàs del rigor metodològic. Partint d'aquestes credencials, exploren les àrees temàtiques següents:51

1) El materialisme històric i les explicacions funcionals. 2) L'individualisme metodològic. 3) La teoria de la taxa decreixent del guany. 4) La teoria del valor. 5) El lloc de l'ètica i la justícia en el pensament de Marx. 6) Els conceptes d'explotació i classe social. 7) La problemàtica de la igualtat. 8) El replantejament del socialisme després de la caiguda del mur de Berlín, ateses les objeccions teorètiques i pràctiques que aquell fracàs suscita, i els debats cabdals sobre el socialisme de mercat i la renda bàsica, de gran interès per a l'esquerra. En les pàgines subsegüents (i, de fet, en diferents punts del conjunt d'aquesta tesi doctoral) ens ocuparem, de forma més o menys directa, d'aspectes principals d'aquests eixos del Marxisme Analític. Però prèviament, a tall de resum de la nostra aproximació, escau citar la definició que en dóna Wright, molts anys després de l'auge d'aquest corrent:

““Analytical Marxism” is a particular approach to reconstructing the central elements of the Marxist tradition that emerged in the late 1970s and had its most vibrant period of theoretical development in the 1980s. It grew out of a belief that Marxism continued to constitute a productive intellectual tradition within which to ask questions and formulate answers, but that this tradition was frequently burdened with a range of methodological and metatheoretical commitments that seriously undermined its explanatory potential. The motivation for trying to rid Marxism of this burden was the conviction that the core ideas of Marxism, embodied in concepts like class, exploitation, the theory of history, capitalism, socialism, and so on, remained essential for any emancipatory political project. The central

elements on this approach are a commitment to conventional scientific norms, an emphasis on the importance of systematic clarification of concepts, a concern with very fine-grained specification of the steps in theoretical arguments, and a concern with linking micro-analysis of individuals and their motivations to macro problems.”52