Fotografia

Matt Lambert

Matt Lambert és un fotògraf i director dels seus curts. És conegut per retratar l’amor sense etiquetes mostrant un temps més modern. Tot i tractar-se d’obres explícites, busca la celebració del més íntim, mostrant les relacions entre joves.

Els seus treballs es caracteritzen per trencar les normes i fotografiar allò no normatiu amb unes composicions arriscades. En la majoria dels seus projectes fa ús d’una llum i color saturat aconseguint una forta potència visual.

Em sembla interessant com treballa el color i la llum en part de la seva obra. Utilitza una llum potent de neó on aconsegueix que el color de la imatge es tinti, i per tant, marqui una colorimetria concreta.

Fig. 4.2.4.4. Exemple de fotografia. Font:

Matt Lambert, 2017

Fig. 4.2.4.3. Exemple de fotografia.

Font: Matt Lambert, 2017

Laurence Philomène

Phiolomène és una de les principals referents en l’àmbit artístic. Per saber més sobre la seva visió fotogràfica i manera de treballar, en relació a la composició i el color, se li ha realitzat una entrevista.

Com diu la mateixa fotògrafa, el més important de les seves imatges són els colors i les formes que interactuen entre si. El color està per sobre dels elements i la pròpia composició que capta.

Abans de captar una fotografia sempre decideix el color, mentre que la composició la deixa més per a la improvisació. Vegeu l’annex II. Entrevistes, per veure-la completa.

La seva obra es centra en l’ús del color rosa, però amb un sentit de trencar amb què representa aquest color. Busca la feminitat en les seves fotografies i en aquest sentit trenca amb la dinàmica de gènere, utilitzant el rosa amb les seves sessions amb nois.

Juga amb la contraposició del significat del color rosa amb les composicions i subjectes que utilitza per crear un missatge impactant. A la vegada crea un contrast marcat basant-se en l’ús de tons pastel amb altres de molt saturats.

Fig. 4.2.4.5. Exemple de fotografia. Font: Laurence Philomène, 2014

Fig. 4.2.4.6. Exemple de fotografia. Font: Laurence

Philomène. 2016

Anàlisi de referents 41

Lídia Vives

Lídia Vives és una fotògrafa catalana que realitza fotografia de moda, d’esdeveniments musicals i artístics. Ella mateixa és la protagonista de la major part de la seva obra amb un sentit d’aprenentatge i on té la possibilitat d’incorporar aspectes pictòrics, una altra de les seves grans passions.

El que em sembla interessant de la seva obra és la utilització de la model com a primer pla, per crear el sentit narratiu de la composició. Treballa amb la idea de la fotografia conceptual, on a partir d’elements o la pròpia colorimetria de l’obra, li dóna un sentit.

Fig. 4.2.4.7. Exemple de fotografia. Font: Lídia Vives, 2013

Fig. 4.2.4.8. Exemple de fotografia. Font: Lídia Vives, 2014

Francesc Planes

El fotògraf valencià, Francesc Planes, utilitza la fotografia per captar allò no normatiu.

La seva obra es basa per la utilització del color com un element primordial per a la creació d’un contrast visual potent.

Seguint el fil de la fotògrafa anterior, Lídia Vives, també fa un ús com a punt principal a les seves obres, el model. Principalment, du a terme fotografia d’estudi on juga amb el model i les llums o colors que l’envolten.

És interessant l’estil visual que aconsegueix amb base més experimental i diferent buscant un xoc per part dels espectadors.

Fig. 4.2.4.10. Exemple de fotografia.

Font: Francesc Planes, 2017

Fig. 4.2.4.9. Exemple de fotografia.

Font: Francesc Planes, 2016

Anàlisi de referents 43

Henri Cartier-Bresson

El reconegut fotògraf francès, Henri Cartier-Bresson, considerat un dels millors fotògrafs del segle XX és conegut per l’instant decisiu.

Segons Bresson, el moment o instant decisiu fa referència al moment just que el fotògraf dispara amb la càmera. En diferència a altres, com la pintura, es disposa d’un cert temps, amb la fotografia temps una fracció de segon per decidir quin és el millor instant per capturar el què la càmera està observant. Si no s’és prou ràpid, el que no s’ha pogut captar, mai més tornarà a succeir de la mateixa manera.

L’autor està molt influenciat pel que fa a la fotografia documental i, és per això, la seva visió de capturar la fotografia en el moment just.

Així doncs, Bresson, crea les seves composicions en el moment idoni. És capaç de captar al moment precís que busca realitzant unes fotografies del tot interessants en relació a la composició dels elements que apareixen dins de l’enquadrament.

Fig. 4.2.4.12. Exemple de fotografia. Font:

Cartier-Bresson, 1933

Fig. 4.2.4.11. Exemple de fotografia. Font:

Cartier-Bresson, 1945

Kristina Varaksina

La fotògrafa russa, en la seva obra fotogràfica, busca capturar l’emoció humana i les impressions psicològiques dels seus models. En els seus treballs explora la perspectiva femenina i infantil.

Treballa amb una colorimetria molt marcada. Fa ús principalment de tons pastels, sobretot dels roses. A més, busca crear una composició peculiar en relació a perspectiva i la distribució dels elements, aconseguint un sentit conceptual.

Té un estil visual molt suau, però en el mateix moment, amb elements molt marcats.

Fig. 4.2.4.14. Exemple de fotografia. Font:

Kristina Varaksina, 2017

Fig. 4.2.4.13. Exemple de fotografia. Font:

Kristina Varaksina, 2017

Anàlisi de referents 45

Maria Svarbova

Maria Svarbova fa retrats però amb una experimentació en relació a l’espai, el color i l’ambient.

Fa ús de l’arquitectura per construir el relat.

La seva obra és marcada per l’ús de colors pastels amb el xoc de contrastos per colors saturats d’un element en concret de l’escena. A més, aprofita les simetries que troba a les localitzacions per crear simetries.

Construeix fotografies de manera experimental aconseguint una tensió. El model, en aquest cas, no és l’objecte principal de l’escena sinó que l’utilitza com un element que conforma l’ambient en general de la imatge.

Fig. 4.2.4.15. Exemple de fotografia. Font: Maria Svarbova, 2017

Romain Billaud

Romain Billaud és un dissenyador gràfic francès. Les seves obres tenen un caire molt més artístic en relació a altres àmbits dels audiovisuals, però també treballa en el sector de la fotografia.

En aquest cas, es tracta d’una fotografia totalment creativa on es basa primordialment de l’ús del contrast en el color. Tots elements de la imatge estan pintats d’esprai destacant un sobre de la resta.

És interessant el seu treball i la seva manera de construir-lo. No utilitza persones si no només es basa en objectes, d’aquesta manera té una llibertat total per situar cada element al seu lloc fins a aconseguir el resultat buscat.

Fig. 4.2.4.16. Exemple de fotografia. Font:

Romain Billaud, 2017

Fig. 4.2.4.17. Exemple de fotografia. Font:

Romain Billaud, 2017

Anàlisi de referents 47

Stéphane Simon

Stéphane Simon és un fotògraf autodidacte, el qual principalment treballa amb models femenines per a les seves sessions fotogràfiques. Tot i això, també realitza fotografia arquitectònica o treballa en l’àmbit el disseny gràfic.

El projecte de la fotografia inferior, juga amb les formes del cos femení i amb el color de l’aigua.

Només juga amb el cos sense la necessitat de què apareguin elements secundaris, com objectes, per a construir les seves fotografies.

Usa el color de l’aigua com a element principal a la seva composició. D’aquesta manera s’hi troba un contrast entre el cos nu i el color. A més, és la mateixa aigua que determina els límits del que apareix de cos, és a dir, determina fins a quin punt el fotògraf deixa veure de la model.

És apassionant la manera en què construeix un relat sense la necessitat de veure l’expressió facial de la model.

Fig. 4.2.4.18. Exemple de fotografia. Font: Stéphane Simon, 2016

Laura Zalenga

La fotògrafa alemanya, Zalenga, treballa la fotografia des d’un aspecte escènic. El la majoria de la seva obra, utilitza el cos humà per a construir les composicions de les seves fotografies.

Combina les arts escèniques amb la fotografia per tal d’aconseguir imatges que transmetin alguna cosa. El cos humà femení és la figura principal que utilitza.

La fotografia inferior extreta de la seva obra titulada “Cloudless”, fa de la figura humana per a construir formes peculiars sense la necessitat de veure en cap cas la cara de la model. Es tracta d’una obra minimalista on només apareix el cos nu i el fons monocromàtic. D’aquesta manera juga amb les formes de la figura per tal d’expressar alguna sensació.

Fig. 4.2.4.19. Exemple de fotografia. Font: Laura Zalenga, 2018

Fig. 4.2.4.20. Exemple de fotografia. Font: Laura Zalenga, 2018

Anàlisi de referents 49

Ibai Acevedo

Ibai Acevedo és un jove fotògraf nascut a Barcelona. Durant el seu transcurs va començar com a dissenyador gràfic però, més tard, es va interessar per la fotografia. És per això, que al llarg de la seva obra s’hi observa una postproducció molt acurada.

Avui en dia i, de forma autodidacta, ha aconseguit dedicar-s’hi professionalment.

M’agrada la seva fotografia per la passió que li té al color i com el plasma a les seves composicions. Segons ell, li agrada treballar més amb el color que no pas amb el blanc i el negre, ja que permet transmetre coses molt diferents en funció al color escollit.

És capaç de mostrar la realitat però amb un toc de màgia, té un estil dramàtic i amb molta personalitat aconseguint una obra única.

Fig. 4.2.4.21. Exemple de fotografia. Font: Ibai Acevedo, 2018