tecnologia digital o analògica i determinats operadors autonòmics i locals, als quals, per falta de desenvolupament normatiu, podrien no ser-los d'exigència determinades obligacions, com la de fer pública la seva programació amb antelació suficient.
Hem de tenir en compte que, en relació amb la reglamentació dels continguts dels mitjans de comunicació social, tenen atribuïda la competència les Comunitats Autònomes. I, en concret, en aquelles que s'han creat organismes independents de regulació de l'audiovisual, com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el de Madrid i el de Navarra, són aquestes autoritats les competents en tot allò relacionat amb la programació i la publicitat difoses per televisió.
D'altres normes generals que afecten els continguts de televisió digital terrestre
Els operadors de TDT han de respectar, igualment, d'altres normes horitzontals aplicables amb caràcter general als continguts televisius, amb independència del mitjà de transmissió emprat, i també les normes que disciplinen l'exercici de la llibertat d'expressió i de comunicació.
Entre aquestes normes podem destacar la Llei Orgànica 1/1982, de protecció del Dret a l'Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge; la Llei Orgànica 2/1984, reguladora del Dret de Rectificació; la Llei 34/1988, General de Publicitat; la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal; el Decret Legislatiu 1/1996, sobre Propietat Intel·lectual; la Llei 21/1997, Reguladora d'Emissions i Retransmissions de Competicions i Esdeveniments Esportius, o el Conveni Europeu de Televisió Transfronterera, l'Instrument de Ratificació de la qual fou publicat en el BOE el 1998.
Disposicions específiques de TDT en matèria de continguts
La normativa sobre TDT no conté disposicions específiques que regulin els continguts televisius. Podem, en qualsevol cas, assenyalar les següents:
- els programes de TDT reservats a les concessionàries de la Llei de Televisió Privada han d'emetre en obert o mitjançant accés condicional en els termes previstos en els seus contractes concessionals. Si, d'acord amb els contractes esmentats, una part de la programació s'emet en obert i una altra mitjançant accés condicional, els horaris d'emissió en obert a través del canal que explotin amb tecnologia analògica i el que explotin amb tecnologia digital hauran de ser coincidents i simultanis.
El plec de bases del concurs de l'11 de gener de 1999 estableix que la societat concessionària (que gestionarà tres canals múltiples i mig) caldrà que també compleixi aquesta obligació de coincidència i simultaneïtat, llevat que, de forma reglamentària, s'hi estableixin excepcions.
- Les noves concessionàries de TDT estan obligades a emetre en obert almenys 4 hores al dia i 32 hores a la setmana (Ordre del 9 d'Octubre de 1998). Amb això es vol garantir que aquests concessionaris del servei públic de TDT ofereixin almenys unes hores de programació al dia a les quals pugui accedir tot el públic de forma gratuïta. Això no obstant, aquesta disposició no indica en quina franja horària s'han d'emetre els programes en obert, raó per la qual hi ha la possibilitat que les plataformes de TDT de pagament emetin aquestes hores en horari de matinada, circumstància que podria frustrar la consecució de l'objectiu de la norma.
Per la resta, l'Ordre del 9 d'Octubre de 1998, per la qual és aprovat el Reglament Tècnic i de Prestació del
Servei de TDT fa remissió, en el cas de les televisions públiques d'àmbit estatal, a l'Estatut de Ràdio i Televisió; en el de les televisions públiques autonòmiques, a la Llei del Tercer Canal, i, en el cas de les televisions privades, a la Llei de Televisió Privada i al plec de bases que en cada cas aprovi l'autoritat concedent
No obstant això, els plecs de bases poden contenir obligacions de contingut específiques per a una societat concessionària. Per exemple, el plec de bases del 9 de febrer de 2001, de La Rioja, obliga els concessionaris de TDT a emetre 4 hores diàries de contingut autonòmic en les franges compreses entre les 13 i les 15 hores, i les 20 i les 22 hores; o estableix que un dels dos programes que gestionarà cada concessionari ha de ser bàsicament de caràcter cultural i educatiu. També s'estableixen obligacions específiques en la proposta de plec de bases presentat pel Govern de Navarra.
Serveis digitals addicionals
Pel que fa als serveis digitals addicionals, els concessionaris de TDT no estan obligats a prestar-los, però, d'acord amb els plecs de bases, si els licitadors inclouen en la seva oferta la prestació d'aquests serveis i resulten finalment adjudicataris, queden obligats a complir aquest compromís.
En els plecs de bases fets públics fins a la data, s'estableix que, en principi, els concessionaris no podran dedicar a la prestació d'aquests serveis digitals addicionals més del 20% de la capacitat de transmissió del canal múltiple al qual pertanyen els programes objecte de les concessions, essent obligatori dedicar el 80% de la capacitat a l'emissió de continguts i programes de televisió digital. Això no obstant, cal assenyalar que aquests plecs de bases disposen que, dins d'aquest 80% dedicat a televisió, hi sigui inclosa l'emissió de la informació relacionada amb els programes de televisió digital (per exemple, dades relatives a la gestió del canal múltiple).
A més, es preveu la possibilitat que els serveis digitals addicionals de TDT puguin excedir el 20% de la capacitat de transmissió digital si l'emissió de programes no utilitza tota la capacitat que els està reservada, com, per exemple, a les nits, quan alguns programes no fan ús de la capacitat que tenen disponible, o quan s'utilitzen sistemes de multiplexació estadística, que permeten determinar quina part de la capacitat de transmissió no està essent emprada.
Les disposicions que limiten la capacitat de transmissió que poden ser destinades a la prestació de serveis digitals addicionals són, com ja ha estat indicat, en els plecs de bases dels concursos de TDT convocats fins a la data, i no en normes de caràcter general, circumstància que dificulta la seva aplicació als operadors que no han obtingut el seu títol habilitant en aquests concursos (com, per exemple, TVE, Telecinco, Antena 3 TV i Sogecable, que no han obtingut el seu programa de TDT en un concurso, sinó en virtut de la reserva que fa a favor seu la disposició addicional primera del Reial Decret 2169/1998). En aquest àmbit es planteja, a més, el problema de la normativa sobre continguts aplicable als serveis interactius, ja que la normativa que els regula és diferent (i menys restrictiva) de la dels serveis televisius, dels quals cada vegada és més difícil diferenciar-los.
Pel que fa a un dels serveis interactius més importants pel seu valor estratègic, les EPG, hem d'assenyalar que, a diferència d'altres països, no han estat adoptades mesures específiques sobre el lloc que ocuparà,
47