Aquests principis de transparència i de proporcionalitat també han de ser respectats pels operadors públics autonòmics, que es beneficiaran d'un doble finançament, ja que, a més de rebre ajuts públics, competiran en el mercat publicitari amb els operadors de TDT privats.
Una de les principals novetats de la TDT, des del punt de vista del mercat, és que fa possible la creació d'operadors privats de TDT d'àmbit autonòmic. Aquest fet incrementarà la competència en el mercat de la publicitat televisiva d'àmbit autonòmic. Tot i que correspongui a les comunitats autònomes determinar si aquests operadors privats de TDT han d'emetre en obert o mitjançant accés condicional, en principi, sembla més probable que les autoritats autonòmiques decideixin l'emissió en obert.
També dependrà de les comunitats autònomes determinar la quantitat de programes que gestionarà cada concessionari de TDT. Si un concessionari gestiona tots els programes d'un canal múltiple, podrà fer un ús més eficient de la capacitat de transmissió del mateix, tot i que això podria disminuir sensiblement la competència en mercats com el publicitari -en particular, si aquest concessionari domina en la mateixa zona el mercat del cable i/o el de la premsa o la ràdio autonòmica.
Àmbit local
La TDT també pot fer possible la regularització de la televisió local per ones. Aquest mercat està en una situació irregular, a causa a la falta de desenvolupament normatiu de la Llei 41/1995. La introducció de la TDT podria permetre que es reservés espectre per a la prestació d'aquests serveis, i permetre, també, que s'atorguessin més de dues concessions per municipi, circumstància que no resulta possible amb la normativa actualment en vigor.
El principal problema que pot afrontar aquest mercat és el de la migració d'analògic a digital: les televisions locals per ones es financen mitjançant publicitat i, per tant, per captar anunciants necessiten aconseguir una audiència significativa dins de la seva zona de cobertura. Existeix el perill que l'emissió en digital no tingui gaire espectadors, ja que són molt poques les llars que poden rebre aquest tipus de senyal. Això suposaria que, si els actuals operadors de televisió local per ones no poguessin emetre temporalment de forma simultània en analògic i digital, una regularització del sector que impliqués una transició ràpida cap a la modalitat digital de transmissió podria resultar traumàtica; a no ser que, prèviament, s'hagués augmentat molt significativament el parc de receptors de TDT. Aquest problema també pot afectar els operadors de TDT autonòmics que, igual que els locals, dependran, en gran mesura, del desenvolupament del mercat estatal de TDT, ja que, en principi, seran els operadors d'aquest nivell els que disposin de més mitjans per incentivar la recepció de la TDT.
El caràcter autonòmic o local de la programació d'aquests operadors de TDT dependrà de les obligacions que les autoritats autonòmiques fixin en aquesta matèria, i dels possibles límits que s'estableixin a les emissions en cadena.
3.4. Resta d'agents del sector
El model espanyol té en compte que la introducció primerenca de la TDT pot reportar beneficis no només a la societat, sinó també a la indústria, que podria desenvolupar un know-how en aquesta matèria que seria, després, exportable a d'altres països. A més, cal tenir en compte que, per una banda, implicarà la
52
renovació a mitjà termini del parc de televisors (uns 22 milions d'aparells), circumstància que pot beneficiar les empreses relacionades amb l'electrònica de consum; i que, d'altra banda, ofereix també noves possibilitats per als productors de continguts i els desenvolupadors d'aplicacions interactives. Així mateix, pot oferir noves possibilitats de negocis als operadors que prestin el servei portador suport del de difusió de televisió per ones .
El model no contempla l'adopció de determinades mesures públiques (subvencions, normalització tècnica) que podrien fomentar el desenvolupament d'aquests mercats. És per aquesta circumstància que caldrà que sigui el mateix mercat el que creï noves oportunitats per a aquestes empreses i, també, el que les faci apostar molt fermament per aquest canvi tecnològic.
4. Aspectes socials
Servei públic
A l'Estat espanyol el legislador ha considerat la TDT com un servei públic essencial, que pot ser objecte de gestió directa per les autoritats públiques, i de gestió indirecta pels particulars.
L'any 1980, la televisió per ones emesa amb tecnologia analògica ja fou declarada com a servei públic, la qual serà substituïda per la TDT. La televisió per ones té a l'Estat espanyol una penetració de més del 95%, i és la principal via a través de la qual els ciutadans reben informació i continguts audiovisuals d'oci. El legislador ha previst que la TDT atengui, entre d'altres, les necessitats socials que en l'actualitat cobreix la televisió per ones amb tecnologia analògica.
La funció de servei públic de les televisions (analògiques o digitals) gestionades de forma directa per les autoritats públiques està definida a l'Estatut de Radio i Televisió, tal com ha estat modificat per la Llei d'a- companyament de 2001. Entre d'altres obligacions imposades a aquesta categoria d'operadors hi ha la de produir i emetre "un conjunt equilibrat de programacions i de canals , generalistes i temàtics (...) de tot tipus de gèneres, amb la finalitat d'atendre les necessitats democràtiques, socials i culturals del conjunt dels ciutadans, tot garantint l'accés de la ciutadania a la informació, a la cultura, a l'educació i a l'entreteniment de qualitat".
Amb aquest propòsit, la seva programació haurà de, entre d'altres, "impulsar la diversitat cultural i lingüís- tica, oferir qualitat, diversitat, innovació i exigència ètica, tenir per objectiu atendre l'audiència més àmplia, assegurant la màxima continuïtat i cobertura geogràfica i social, i afavorir l'educació i la difusió intel·lectual". L'Ens Públic RTVE, que gestionarà, de forma directa, el servei de TDT d'àmbit estatal, a més, haurà de
53