Inviolabilitat del domicili, secret de les comunicacions

A més de la protecció directa de certs drets, com els ja vistos a l'honor, a la in- timitat i a la pròpia imatge, la Constitució també empara de manera expressa certs àmbits entenent que els individus hi manifesten la personalitat de ma- nera especialment intensa. Els casos de la inviolabilitat de domicili o del secret de les comunicacions són especialment eloqüents i no és casual que estiguin situats en els apartats segon i tercer de l'article 18 CE, és a dir, immediatament després dels drets esmentats.

De totes maneres, tot i l'evident relació entre els tres primers apartats de l'article 18 CE, cal recordar que, en el cas de la inviolabilitat del domicili i del secret de les comunicacions, només es protegeix genèricament un espai deter- minat, és a dir, només un continent i no el seu contingut. D'aquesta manera, el consentiment de l'interessat ens pot permetre entrar en un domicili o lle- gir correspondència personal, però, atès que només s'ha alliberat el continent, aquest mateix consentiment no ens permet fer un ús il·limitat de les coses que trobem al domicili o del contingut de les cartes. Si ho féssim, podríem vulnerar el dret a la intimitat.

Amb relació a la inviolabilitat del domicili, la Constitució prohibeix qualsevol intromissió no consentida, fins i tot de caràcter no físic, com per exemple amb aparells electrònics, llevat que es disposi d'autorització judicial o s'estigui davant d'un delicte flagrant:

El domicili és inviolable. No s'hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

Article 18.2 CE

El concepte de domicili no es limita al d'habitatge, sinó que la jurisprudència constitucional l'ha estès a d'altres àmbits en què també estan en joc aspectes de la vida privada de les persones com, per exemple, l'habitació d'un hotel263_. De fet, la definició que aporta el Tribunal264 _{és deliberadament àmplia per a} encabir-hi aquests altres supòsits: "espacio en el cual el individuo vive sin estar sujeto necesariamente a los usos y convenciones sociales y ejerce su libertad más íntima". D'altra banda, pel que fa a la titularitat del dret, es reconeix també a les persones jurídiques265.

Amb relació a les excepcions establertes en l'article 18.2 CE, cal precisar que l'autorització judicial ha d'estar degudament motivada i només es pot concedir quan la mateixa llei preveu, en casos taxats, la possibilitat de violar el domicili en funció d'una ponderació dels béns en joc i de l'aplicació del principi de proporcionalitat.

(263)_{STC 10/2002.} (264)_{STC 22/1984, FJ5.} (265)_{STC 137/1985.}

Finalment, la flagrància ha generat certa polèmica ja que, més enllà dels casos en què hi hagi una percepció visual clara de la comissió d'un delicte, cal ava- luar si aquesta exigència també es pot donar sense percepció visual, però amb indicis que facin evident i obvi que s'està cometent un delicte en l'interior d'un domicili. Aquest era el cas de la Llei orgànica 1/1992, de seguretat ciutadana, que d'aquesta manera volia combatre certs delictes. Tot i que no hi hagi con- firmació visual, les forces de seguretat poden tenir un coneixement fonamen- tat del fet que en un domicili determinat es venen estupefaents i aleshores aquesta llei permetia l'entrada sense autorització judicial prèvia. El Tribunal Constitucional va entendre però que aquesta interpretació de la flagrància era inacceptable perquè, a més de la urgència de la intervenció que es demana- va, també es necessitava tenir evidència de la comissió d'un delicte266 _{i aquest} concepte sempre equival a percepció directa, mai a deducció.

A més a més de les excepcions ja analitzades i encara que no s'inclou expres- sament en la Constitució, també s'admet l'entrada en qualsevol domicili en casos d'emergència, tot i que s'ha d'enviar comunicació de manera immediata a l'autoritat judicial:

"Será causa legítima suficiente para la entrada en domicilio la necesidad de evitar daños inminentes y graves a las personas y a las cosas, en supuestos de catástrofe, calamidad, ruina inminente u otros semejantes de extrema y urgente necesidad. En tales supuestos, y para la entrada en edificios ocupados por organismos oficiales o entidades públicas, no será preciso el consentimiento de la autoridad o funcionario que los tuviere a su cargo." Article 21.3 LO 1/1992, de seguretat ciutadana

D'altra banda, amb relació al secret de les comunicacions, aquí es poden re- produir algunes de les consideracions anteriors com, per exemple, les referides a la protecció del continent o a les condicions de la intervenció judicial:

Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.

Article 18.3 CE

Tot i que el text constitucional només remarca tres tipus de mitjans tècnics, es tracta d'una llista merament indicativa, ja que aquest dret empara l'ús de qualsevol altre mitjà, com ara els que generen darrerament les anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació. Cal precisar, a més, que el se- cret comprèn la comunicació en sí mateixa i també les dades col·laterals com, per exemple, la identitat dels interlocutors267_{. Qualsevol dels comunicants pot} decidir trencar el secret, però, com en la inviolabilitat del domicili, això no autoritza a fer-ne un ús il·limitat del contingut, ja que es podria vulnerar el dret a la intimitat.

(267)_{STC 230/2007.}

Finalment, el quart apartat de l'article 18 de la Constitució espanyola inclou una referència als usos de la informàtica i les seves possibles conseqüències negatives per a certs drets, en concret el de l'honor i el de la intimitat perso- nal i familiar, i en general per a l'exercici de la resta de drets. Es tracta d'una disposició pionera que s'ha anat desenvolupant, sobretot a partir de la dècada passada, i ha conformat un nou dret a l'autodeterminació informativa268, és a dir, la facultat que s'ha de reconèixer a totes les persones perquè tinguin un control raonable de l'ús que terceres instàncies fan de les seves dades perso- nals. A més de les conseqüències ordinàries del reconeixement d'un dret en el títol I de la Constitució espanyola, cal saber que, seguint un tret generalitzat a tota Europa, s'han creat autoritats administratives independents encarregades de vetllar per aquest dret.

Es pot assenyalar també que el tenor literal d'aquest quart apartat no es refereix exclusivament a la protecció de dades, sinó que intenta protegir genèricament contra els usos abusius de la informàtica i que, tot i que esmenta dos dels drets reconeguts en el mateix article 18 CE, també es vincula a l'exercici de la resta de drets.

Autoritats administratives independents

Per exemple, a Catalunya hi ha l'Agència Catalana de Protec- ció de Dades.