febles i de gran fortalesa.
TOTAL 45 135 30 30 240 Total Notícies (diaris + ràdio + televisió)
Total Informacions (notícies + portades) 240
La mostra del cas de 2010, de menor dimensió i més abastable, conserva no obstant la proporcionalitat i els criteris de selecció del cas anterior, que ja havia estat testada metodològicament. Així, escollim les notícies atenent a la seva jerarquització per part del mitjà, procurem una representació equilibrada de tots els partits polítics amb representació parlamentària i, en el cas de les peces radiofòniques i televisives, combinem i alternem les edicions del migdia i el vespre. També integrarem a la mostra, en la mesura que apareguin als mitjans, notícies sobre les noves formacions polítiques que es presenten a aquests comicis. L’anàlisi de contingut comporta l’aplicació de la mateixa fitxa que en el cas del 200842 i també s’empra el Filemaker.
Ens centrem ara en l’explicació metodològica de l’estudi de recepció. Per a aquest estudi, en què ens plantegem aconseguir dades de records, absències, impressions i actuacions immediates, però també dades de caràcter personal i emotiu, hem ideat una proposta metodològica innovadora que hibrida tècniques qualitatives (estudi de casos i etnografia) amb quantitatives (qüestionari) i planteja un seguiment intensiu d’un grup representatiu de l’audiència durant tota la campanya electoral. L’eina innovadora implica monitoritzar un grup representatiu de 22 persones, amb qui estarem en contacte durant tota la campanya electoral per seguir de forma exhaustiva com perceben i que n’opinen de la informació electoral.
Integren el grup de casos 22 persones, classificades per franges d’edat amb un equilibri d’homes i dones al 50%, com també en els tipus de perfils socials. A aquest grup, que anomenarem grup monitoritzat, se’ls subministra diàriament durant tota la campanya electoral un qüestionari descriptiu i al final d’aquest període, un qüestionari opinatiu. En total la mostra comporta l’estudi de 314 formularis analitzables.
42
Els participants en l’estudi tenen edats compreses entre els 22 i els 88 anys43, unes franges que hem organitzat en quatre grups representatius de la societat: un primer grup de 3 persones de fins a 25 anys, un segon amb 9 individus entre 26 i 45 anys, un tercer amb 6 integrants amb edats compreses entre els 46 i els 65 anys i finalment, un grup de 4 individus a partir de 66 anys. Els perfils socials inclouen estudiants, aturats, treballadors qualificats i de menor qualificació, com també jubilats. A més a més, hem equilibrat la mostra incloent persones amb una estreta vinculació als partits politics però també individus amb una visió i un grau de comportament respecte a la política que van des de la identificació i l’interés al descrèdit i la desil·lusió. Pel que fa a l’edat i el gènere, el grup s’organitza com marca aquest quadre:
Edats De 18 a 25 De 26 a 45 De 46 a 65 Més de 65
Homes 1 5 3 2
Dones 2 4 3 2
Els individus que van participar en la recerca compleixen dues condicions: són majors de 18 anys, l’edat a partir de la qual es pot votar, i ens van assegurar que s’informaven de forma habitual, també sobre política i les eleccions. Cadascun d’ells va rebre en els dies previs a l’inici de la recerca un correu electrònic informatiu sobre el tema de l’estudi, les característiques del qüestionari i el procediment per omplir-lo i confirmaven la seva determinació per participar de forma diària, amb sinceritat i seriositat en la recerca. Convé destacar, però, que de les 26 persones que van adquirir aquest compromís, 4 se’n van despenjar i 22 van seguir els passos previstos.
Abans de entrar més a fons en el disseny del qüestionari, però, volem fer constar les dificultats que va tenir la investigadora per trobar persones interessades a participar en la recerca. Algunes es van excusar amb el fet que no consultaven diàriament el correu electrònic i no podien respondre el qüestionari amb aquesta periodicitat però la majoria dels individus consultats van confessar que no s’informaven diàriament, que no feien un seguiment diari de la informació política i que no els interessava la informació electoral, un fet que considerem rellevant apuntar aquí i considerar en la
43
L’edat i altres característiques com ara la condició d’aturat es refereixen al 2008, al moment en què van participar en la recerca.
recerca.
Expliquem ara l’eina i el contingut del qüestionari descriptiu. Pel que fa a l’instrument escollit per contactar amb el grup, es va triar el correu electrònic, una elecció que implica un canal de comunicació ràpid, fàcil i eficaç i que permet un qüestionari autoaplicat i amb una mínima intervenció de la investigadora. L’única excepció va ser la persona de més edat del grup, una dona de 88 anys, que va respondre al qüestionari en paper, una excepció que considerem justificada per tal d’incorporar les aportacions d’algú amb aquesta franja d’edat menys familiaritzat amb la xarxa. El qüestionari arribava amb un correu electrònic de forma diària a cada participant, que es comprometia a retornar-lo omplert durant aquella jornada.
No tots els integrants del grup van respondre al qüestionari durant els 15 dies que va durar la campanya però tots ells van contestar les preguntes un mínim de 9 dies (60% de la duració de la campanya), una xifra que vam establir com a mínima per a obtenir uns resultats representatius. Es tracta d’un llindar que a la vegada que marca un grau d’informació elevat i adient per complir els objectius de la recerca no imposa cap pauta que alteri el comportament i seguiment habitual que els individus del grup fan de l’actualitat política i electoral. Els individus participants del grup omplen de mitjana el qüestionari temàtic durant 13 dies. Així, l’estudi comprèn l’anàlisi d’un total de 295 qüestionaris distribuïts en la manera en què s’indica en el quadre següent44:
Identificació del participant Total de qüestionaris omplerts
Participant 1 12 Participant 2 15 Participant 3 11 Participant 4 15 Participant 5 14 Participant 6 12 Participant 7 11 Participant 8 9 44
Els participants es numeren en funció d’una llista en què se’ls ordena per ordre alfabètic atenent al seu primer cognom i que es podrà consultar en l’annex d’aquest treball.
Participant 9 9 Participant 10 15 Participant 11 15 Participant 12 14 Participant 13 15 Participant 14 14 Participant 15 15 Participant 16 14 Participant 17 15 Participant 18 15 Participant 19 12 Participant 20 13 Participant 21 15 Participant 22 15
El qüestionari descriptiu que cadascun dels participants rep per correu electrònic i s’autoadministra de forma diària combina preguntes tancades i obertes que estan orientades a conèixer els records, les reaccions i les sensacions immediates al moment de la recepció. El document també demana que es faci constar els mitjans que s’empren per informar-se, si la informació periodística els ha satisfet o els ha provocat rebuig com també si en algun moment han interromput el consum mediàtic i si és el cas, indicar-ne el motiu d’aquest comportament. Aquest és el model de qüestionari que es proporcionava als individus del grup:
Dia: …...
1- Quin mitjà ha utilitzat avui per informar-se? □ Premsa escrita. Quin o quins?: …...
□ Diari digital. Quin o quins?: …...
□ Ràdio. Quina emissora i programa o edició informativa?: …... □ Televisió. Quina cadena i programa o edició informativa?: □ Altres (titulars sms, Facebook, Twitter...). Quins?: ...
□ Sí que els recordo i són aquests: □ No els recordo
Quins aspectes concrets del contingut de les notícies sobre la campanya electoral recorda? Què deien?
3- Recorda algun polític criticant algun altre polític o partit? □ Sí □ No
Qui criticava a qui? …... ... Per què? …...
4- Anoti quines coses li han provocat satisfacció o li han agradat de les notícies sobre la campanya electoral i quines coses li han provocat rebuig.
5- Hi ha hagut algun moment en què ha deixat de prestar atenció? □ Sí □ No
Quin? …... Per què? ...
6- Comentaria algun aspecte d’aquestes notícies amb algun familiar, amic o company de feina?
□ Sí Quin?…...
□ No Per què? ...
El qüestionari s’obre amb una pregunta frontissa, fàcil i de resposta múltiple que ens ajuda a introduir els enquestats en el mecanisme i ens permet esbrinar a través de quins mitjans s’informen. La segona i la tercera són dues preguntes clau per saber quins temes es recorden, quins aspectes concrets es retenen i si es recorden els atacs i amb quins detalls. Hem escollit formular dues preguntes obertes que seran postcodificades per a la seva anàlisi.
Amb la quarta pregunta busquem reaccions d'acceptació o de rebuig i en quin moment i per quin motiu s'han produït. Per cloure el qüestionari, plantegem una pregunta oberta i de caràcter més reflexiu on busquem aspectes d'interès i percepcions sobre les notícies però també reaccions d'activitat o passivitat després de consumir informació electoral.
Aquest qüestionari descriptiu, com hem dit, es subministra diàriament durant la campanya electoral i al final de la mateixa es proporciona als 22 integrants del grup un qüestionari opinatiu que poden respondre de forma oberta, amb més flexibilitat de temps, i amb el qual pretenem aconseguir opinions i reflexions més pausades i profundes. Un total de 19 persones de les 22 que composen el grup contesten al qüestionari final que es composa de les següents preguntes:
Qüestionari opinatiu
1. Les notícies sobre la campanya electoral, li han servit per informar-se sobre
les propostes dels partits politics?
□ Gens □ Poc □ Una mica □ Bastant □ Molt
2. Pensa que els temes que s’han tractat en aquesta campanya electoral han estat els adients o n’ha trobat a faltar alguns? Quins?
3. Les notícies sobre la campanya electoral, li han interessat... □ Gens □ Poc □ Una mica □ Bastant □ Molt
4. En el cas que no li hagin interessat o l’hagin interessat poc les notícies sobre la campanya, per què creu que no l’atreuen?
5. Les notícies sobre la campanya electoral, l’han motivat per anar a votar... □ Gens □ Poc □ Una mica □ Bastant □ Molt
6. En el cas que no l’hagin motivat o l’hagin motivat poc, per què creu que passa això?
7. Creu que durant la campanya electoral els polítics són prou sincers o estan actuant? Expliqui-ho.
8. Què opina dels atacs d’uns polítics a d’altres? Quines reaccions li provoquen?
9. Recorda alguna cosa escandalosa, inadequada o fora de lloc? Quina? Què n’opina?