El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l'assignatura de Valencià (1983-2008)

658  Descargar (0)

Texto completo

(1)TESI DOCTORAL. El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). Paül Limorti Payà Director: Vicent Salvador Liern Castelló de la Plana Novembre, 2009.

(2) Departament de Filologia i Cultures Europees Facultat de Ciències Humanes i Socials Universitat Jaume I 2009.

(3) A Mariglòria, Paula i Benet. Als meus pares. A Ester i Vicent. A la meua família, d’una banda i de l’altra, ampla i diversa..

(4) Agraïments Arribats al moment de col·locar un punt i final, sempre provisional, a aquesta recerca, toca recordarse’n dels dèbits materials, morals i emocionals que hem contret durant el trajecte. En el meu cas el trajecte ha sigut llarg i ple de revoltes. En una d’aquelles revoltes em vaig encontrar de cara en un llindar gens metafòric amb el professor Vicent Salvador que em va prestar la seua ajuda, una ajuda sense la qual aquestes línies no s’estarien escrivint ara. A Vicent li dec una confiança decidida en les hipotètiques capacitats investigadores d’un professor d’institut que feia anys que penava entre les classes de secundària i els aularis fabrils de la Universitat d’Alacant. La seua confiança, primer, l’encert després a l’hora de proposar-me un tema a la meua mida i, finalment, les seues observacions i puntualitzacions al llarg d’aquests dos anys m’han donat ales. La manualística m’hauria d’haver permés inicialment la redirecció d’una inconclusa tesi sobre els processos de comprensió lectora dels textos literaris. Si bé d’aquella avortada tesi, mampresa i continuada durant anys amb un voluntarisme solitari i tossut, se n’han aprofitat al final unes poques molles, amb el canvi proposat per Vicent feia meu un tema caragolat amb la realitat i, tan pròxim amb el meu quefer, com eren els llibres de text de Secundària i Batxillerat. Aquest tema m’allunyava de la Filologia i m’acostava a una disciplina parenta de les arts aplicades com és la Didàctica de la Llengua i la Literatura, però alhora em permetia posar en net moltes lectures i reflexions fetes durant quasi dues dècades de classes i de manuals rebregats. Gràcies a Vicent se’m van obrir també les portes del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I. De les meues compareixences acadèmiques en els espais del campus castellonenc vaig traure suggeriments importants i un encoratjament inestimable en les primeres fases del treball de la mà d’Isabel Ríos, Marisa Villanueva, Fàtima Agut, Joaquim Marco i, sobretot, del professor Lluís Bartomeu Meseguer, que jutjarà finalment aquest treball. En aquells moments inicials he d’agrair també als membres de la Secció de Foment de l’Ús del Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, especialment a Verònica Cantó, que em donaren l’ocasió d’exposar els resultats dels primers estadis de la recerca en una sessió de treball que em va proporcionar informació nova i punts de vista interessants. A Giuseppe Grilli (el meu benvolgut professore), dec l’aval europeu d’aquesta tesi i la seua presència, dèsset anys i tres universitats més tard, en un altre tribunal que jutja un treball meu. En l’apartat institucional, estic en deute de manera especial amb l’àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica d’Educació de la Conselleria d’Educació que em va concedir dues beques del Pla EVA en les convocatòries de 2007 i 2008 per a la realització de una part d’aquesta tesi. Gràcies al seu ajut material vaig poder “comprar” un temps inestimable sense el qual hauria sigut impossible haver escrit aquestes línies en aquest moment. Un esment destacat mereixen els bibliotecaris del torn de vesprada de la Biblioteca de Filosofia i Lletres i de la Biblioteca d’Educació de la Universitat d’Alacant i, molt especialment, els encarregats del servei de Préstec Interbibliotecari. La seua destresa, rapidesa i amabilitat han fet que aquest treball haja estat més fàcil i els seus resultats millors. i.

(5) En l’apartat dels agraïments gremials vull començar per Pere Mayans, amic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que em posà en contacte, al bell començament, amb la senyora Marina Llorens Aragonés. Marina Llorens, encarregada de l’extinta Secció de Material i Llibres de Text, em va ajudar a comprendre, a través de dues llargues converses telefòniques, els processos administratius lligats a l’homologació i em va donar les primeres pistes sobre el mapa d’empreses editorials presents a Catalunya. A Siri Busengdal, per l’entrevista que vam mantenir a les Enzebres del Pinós sobre els llibres de text a Noruega i per haver-me fet conéixer per primera vegada i, de primera mà, els llibres de text digitals. L’emoció i l’acadèmia conflueixen en l’agraïment que he de manifestar cap a l’amic i col·lega Joan Ferran Llorens, que em va facilitar manuals usats a les aules de les Illes i em va descriure amb la màxima fidelitat el tipus de materials editats que s’hi usaven. Tal i com feren Llúcia Pons (estimada amiga) i Maria Isabel Segarra (amiga i animadora fins al darrer moment) respecte dels llibres de text de Catalunya. A Maria Mira (amiga entranyable) per facilitar-me l’accés als manuals de l’IES La Mola de Novelda, on havia fet les primeres passes com a docent. A Marisol Muñoz, gràcies a la qual vaig tenir accés als interessants materials d’EGB del CEIP Santa Catalina del Pinós. Al mestre monover Paco Corbí, mestre de valencià de la primera hora, per la informació i els materials dels anys dels pioners. A Joan Ponsoda per la informació i a Josep Llorens, a més, pel material descatalogat que amablement em va facilitar. A Fina Pérez i Rosa Pedrós, que em deixaren els seus llibres. Als companys de l’IES Valle de Elda, especialment a Dolors Limorti. Als amics que m’han seguit pels revolts i que sempre han estat presents (d’una manera especial als que ja se n’han anat i amb qui haguérem comentat la jugada: Mar Ainaud i José Albaladejo, als quals no oblide): a Joan Pla i Fulquet, Maria Pasqua i Maria Isabel Segarra, i als amics monovers. Deixe per al final els primers. A la família d’una banda i de l’altra (especialment als meus pares), pel seu suport moral i “logístic”. A Ester Limorti Payà sense la qual aquesta tesi no seria com és, per la seua presència constant, per tantes converses i reflexions fetes en comú i pels materials de l’IES José Marhuenda Prats del Pinós que tant m’han servit. Als meus Mariglòria, Paula i Benet per haver suportat durant tants anys un marit i un pare sonàmbul i a punt de ser engolit per una pila de llibres. Gràcies a tots.. ii.

(6) Índex. Índex 0 JUSTIFICACIÓ..........................................................................................................................7 1 COORDENADES PER A L'ESTUDI DELS MANUALS DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT...........................................................................................................................19 1.1 La manualística, un camp d'estudi en expansió.................................................................19 1.2 Projectes de recerca sobre manualística.............................................................................22 1.3 Els manuals i la història de l'educació...............................................................................27 1.4 El manual com a gènere de discurs ...................................................................................29 1.4.1 Característiques discursives dels llibres de text.........................................................30 1.4.2 El manuals i l'àmbit acadèmic....................................................................................32 1.4.3 El codi visual .............................................................................................................37 1.5 Perspectives constructivistes sobre els manuals...............................................................41 1.6 Els manuals i el currículum...............................................................................................46 1.6.1 L'avaluació dels materials curriculars impresos en l'Educació Secundària Obligatòria ..............................................................................................................................................63 1.6.1.1 L'anàlisi dels manuals en altres contextos..........................................................74 1.6.1.2 El currículum en acció: l'ensenyament desitjat...................................................77 1.7 Els manuals i els seus usuaris: productors i receptors........................................................78 1.7.1 La producció...............................................................................................................78 1.7.1.1 Els manuals, la indústria editorial i el comerç del llibre. ...................................80 1.7.1.1.1 Les imatges.................................................................................................83 1.7.1.1.2 Els editors i els autors.................................................................................83 1.7.1.1.3 Els llibreters................................................................................................84 1.7.1.1.4 Els pares i les mares....................................................................................84 1.7.1.1.5 Gratuïtat o reutilització...............................................................................85 1.7.1.1.6 El pes dels llibres de text ...........................................................................86 1.7.2 El professorat..............................................................................................................86 1.7.3 L'alumnat ...................................................................................................................98 1.7.4 Les famílies................................................................................................................99 1.8 El control polític dels llibres de text...............................................................................100 1.8.1 L’homologació..........................................................................................................101 1.8.2 El control polític.......................................................................................................106 1.9 El currículum ocult dels llibres de text.............................................................................110 1.10 Existeix vida més enllà dels llibres de text?...................................................................115 1.10.1 Llibres de text i innovació educativa......................................................................122 1.10.2 Tradicions antimanualístiques................................................................................126 2. ELS MANUALS, ENTRE EL CURRÍCULM I L'AULA..................................................130 2.1 Els manuals des de la Llei d'Ús a la LOGSE....................................................................130 2.1.1 La represa: 1960-1983..............................................................................................130 2.1.2 Els manuals de l'Ensenyament Mitjà. De 1980 a 1995............................................137 1.

(7) Índex. 2.1.2.1 Manuals de llengua i cultura.............................................................................142 2.1.2.2 Manuals multiús................................................................................................146 2.1.2.2.1 Faristol......................................................................................................147 2.1.2.2.2 Els xiquets i la llengua .............................................................................147 2.1.2.2.3 Pont...........................................................................................................147 2.1.2.2.4 L'Ullal.......................................................................................................151 2.1.2.2.5 Els vents del món......................................................................................154 2.1.2.2.6 Trèvol........................................................................................................158 2.1.2.3 Manuals d'ensenyament de català com a segona llengua.................................161 2.1.2.3.1 Llindar.......................................................................................................161 2.1.2.3.2 Estratègies.................................................................................................163 2.1.2.3.3 Estratègies 2..............................................................................................164 2.1.2.4 Manuals de primer i de segon de BUP.............................................................168 2.1.2.4.1 Contacte....................................................................................................168 2.1.2.4.2 Llengua i literatura BUP-1. Gregal...........................................................169 Ras.............................................................................................................................170 2.1.2.4.3 Tram..........................................................................................................171 2.1.2.4.4 Ras 3. Llengua .........................................................................................176 2.1.2.4.5 Ritme.........................................................................................................178 2.1.2.4.6 Asfalt.........................................................................................................180 2.1.2.4.7 Llengua 1r BUP. Santillana.......................................................................181 2.1.3 El pas d'EGB a LOGSE en els manuals...................................................................183 2.1.4 Del tercer de BUP i el COU al Batxillerat (1983-2008).........................................197 2.1.4.1 Manuals de tercer de BUP................................................................................197 2.1.4.1.1 Solc i Garba...............................................................................................198 2.1.4.1.2 Literatura BUP-3. Gregal..........................................................................201 2.1.4.2 Darrers manuals de tercer de BUP: la consolidació del cànon escolar.............204 2.1.4.2.1 Literatura 3r BUP. Teide...........................................................................204 2.1.4.2.2 De bat a a bat/3. Marfil.............................................................................207 2.1.4.3 Manuals de COU..............................................................................................209 2.1.4.4 Els manuals de Batxillerat de la LOGSE a la LOE..........................................215 2.1.4.5 Els nous manuals LOE de 1r de Batxillerat......................................................224 2.1.4.5.1 Quatre exemples de manuals de Batxillerat LOE destinats a centres valencians..................................................................................................................227 2.1.5 La Reforma Experimental........................................................................................233 2.1.5.1 Materials-pilot de Reforma experimental.........................................................235 2.1.5.1.1 La sèrie Per a.............................................................................................237 2.1.5.1.2 Materials curriculars de suport alternatius al manual ..............................253 2.2 Els manuals, des de la LOGSE a la LOE (1990-2008)....................................................255 2.2.1 La LOGSE, un currículum obert, que cal tancar.......................................................257 2.2.1.1 El nou currículum de llengua i literatura..........................................................260 2.2.1.1.1 Què diuen els currículums?.......................................................................260 2.2.1.1.1.1 País Valencià.....................................................................................260 2.2.1.1.1.2 Catalunya...........................................................................................261 2.2.1.1.1.3 Illes Balears.......................................................................................262 2.2.2 El debat de les humanitats, el decret de mínims (2000-2002) i la LOCE................263 2.2.3 Els manuals i la Reforma..........................................................................................266 2.

(8) Índex. 2.2.3.1 La reforma de la Reforma ................................................................................271 2.2.3.2 La LOE o el triomf de les Competències..........................................................271 2.2.3.2.1 Però... quines competències?....................................................................277 2.2.3.2.2 Les competències en el nou currículum valencià.....................................283 2.2.3.2.3 Els llibres de text i el currículum en la nova llei.......................................285 2.2.3.2.4 Els llibres de text i el currículum valencià de Secundària........................288 2.2.3.3 L'ensenyament de la llengua i la literatura en un currículum organitzat per competències .................................................................................................................300 2.2.4 Els manuals d’ESO, des de la LOGSE (1992) a la LOE (2008)..............................301 2.2.4.1 Marfil................................................................................................................302 2.2.4.2 Bromera............................................................................................................307 2.2.4.3 Tabarca..............................................................................................................316 2.2.4.4 Santillana: Sèrie Portal (Catalunya)..................................................................329 2.2.4.5 Vicens Vives: Albada (Illes Balears)................................................................334 2.2.4.6 Marjal-Edebé....................................................................................................340 2.2.4.7 Teide..................................................................................................................349 3 L'ENSENYAMENT DE LA LITERATURA A TRAVÉS DELS LLIBRES DE TEXT, DES DEL BUP A LA LOE (1983-2008)............................................................................................357 3.1 L'educació literària i la competència literària..................................................................357 3.1.1 Un enfocament paidocèntric de l'ensenyament de la literatura................................360 3.1.2 Un enfocament integrat del currículum...................................................................362 3.2 L’ensenyament de la literatura a l’ensenyament secundari i el Batxillerat avui .............363 3.3 Els llibres de text de llengua i literatura de la Reforma: estudis i balanços.....................372 3.4 El cànon pedagògic dels llibres de text ...........................................................................382 3.4.1 El cànon a l’Educació Secundària Obligatòria.........................................................382 3.4.2 Controvèrsies entorn del cànon escolar....................................................................395 3.4.3 Cànon escolar i competència literària .....................................................................403 3.4.4 El cànon multicultural, un “paradigma emergent”...................................................408 3.4.5 Els gèneres................................................................................................................410 3.4.5.1 La narrativa.......................................................................................................410 3.4.5.2 La poesia...........................................................................................................411 3.4.5.3 El teatre.............................................................................................................413 3.4.5.3.1 L'assaig.....................................................................................................414 3.4.5.4 La literatura popular.........................................................................................415 3.4.5.4.1 Materials per a l’estudi de la literatura popular........................................416 3.4.5.5 Els gèneres paraliteraris....................................................................................417 3.4.5.5.1 El còmic i el cinema..................................................................................420 3.4.5.5.2 La literatura juvenil ..................................................................................421 3.4.5.5.3 La literatura autobiogràfica.......................................................................423 3.4.5.5.4 La Nova Cançó.........................................................................................424 3.4.5.5.5 Altres gèneres paraliteraris........................................................................426 3.4.6 Manuals de lectura....................................................................................................426 3.5 La metodologia................................................................................................................428 3.5.1 La lectura..................................................................................................................428 3.5.1.1 La comprensió lectora.......................................................................................428 3.

(9) Índex. 3.5.1.2 La “lectura fàcil” ..............................................................................................435 3.5.1.3 La lectura extensiva i els manuals....................................................................440 3.5.2 El comentari de text .................................................................................................443 3.5.2.1 Història d’un mètode didàctic .........................................................................443 3.5.2.2 El comentari als currículums i als manuals......................................................444 3.5.2.2.1 El currículum............................................................................................444 3.5.2.2.2 Els manuals...............................................................................................446 3.5.2.3 Crítiques i alternatives......................................................................................448 3.5.2.3.1 El comentari semiòtic...............................................................................449 3.5.2.3.2 El comentari “obert”.................................................................................450 3.5.2.3.3 La discussió literària a l'aula, un comentari de text col·laboratiu.............454 3.5.2.4 Materials curriculars basats en el comentari de text ........................................455 3.5.2.4.1 Curs de narrativa i Curs de poesia, d’Antoní Espí i Tomàs Llopis...........455 3.5.2.4.2 Proposta de Bromera per a primer de Batxillerat: Textos i contextos (2000) (2002) i Batec (2008) ...............................................................................................456 3.5.3 El taller de textos literaris.........................................................................................460 3.5.4 El treball per projectes..............................................................................................470 3.5.5 L'anàlisi gramatical...................................................................................................478 3.6 La programació dels continguts literaris del BUP a la LOGSE ......................................480 3.6.1 La literatura en classe de llengua ............................................................................480 3.6.1.1 Una proposta d’integració de l’estudi de la llengua i la literatura: el camp literari .......................................................................................................................................486 3.6.1.2 La literatura en classe de L2.............................................................................491 3.6.2 La teoria literària i la programació dels continguts literaris.....................................495 3.6.3 La programació.........................................................................................................500 3.6.3.1 Una programació basada en la història de la literatura.....................................501 3.6.3.1.1 La construcció del cànon..........................................................................501 3.6.3.1.2 Història de la literatura i educació literària...............................................505 3.6.3.1.3 La història de la literatura al currículum i als manuals.............................511 3.6.3.1.4 Història de la literatura i identitat nacional...............................................513 3.6.3.1.5 Materials específics per a l'estudi de la història de la literatura................515 3.6.3.2 Una programació basada en els textos..............................................................520 3.6.3.3 Una programació basada en els tòpics literaris.................................................523 3.6.3.4 Una programació intercultural dels continguts literaris....................................525 3.6.3.5 Una programació basada en el gèneres literaris...............................................531 3.6.3.6 Una programació basada en els recursos retòrics i estilístics...........................533 3.6.3.7 Una programació basada en les tipologies textuals..........................................535 3.6.3.8 Una programació basada en els gèneres discursius..........................................541 3.6.3.9 Una programació basada en els àmbits d'ús.....................................................541 3.6.3.10 Una programació basada en els centres d'interés............................................542 4 CONCLUSIONS.....................................................................................................................542 4.1 La manualística.................................................................................................................542 4.2 El manual........................................................................................................................544 4.3 El mercat editorial valencià de llibres de text (1983-2008).............................................545 4.

(10) Índex. 4.3.1 L’administració.........................................................................................................545 4.3.2 Les empreses editorials............................................................................................546 4.4 Evolució dels manuals per a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana al País Valencià (1983-2008)..............................................................................................................547 4.5 Antimanualisme al País Valencià.....................................................................................553 4.6 La literatura als manuals de BUP, COU, ESO i Batxillerat (1983-2008)........................554 4.6.1 La metodologia ........................................................................................................554 4.6.2 La literatura a la classe de llengua ...........................................................................555 4.6.2.1 La literatura en els manuals de català com a L2..............................................557 4.6.2.2 La història de la literatura.................................................................................557 4.6.3 El cànon escolar o formatiu......................................................................................558 4.6.4 Les activitats.............................................................................................................561 4.6.4.1 La lectura..........................................................................................................561 4.6.4.2 Comentari de textos..........................................................................................561 4.6.4.3 Taller literari.....................................................................................................562 4.6.4.4 Projectes de treball............................................................................................562 4.6.5 La programació.........................................................................................................562 5 BIBLIOGRAFIA....................................................................................................................566 5.1 Estudis..............................................................................................................................566 5.2 Legislació.........................................................................................................................622 5.2.1 Decrets curriculars i homologació............................................................................622 5.2.1.1 Ministeri d'Educació i Ciència..........................................................................622 5.2.1.1.1 Legislació estatal sobre l'homologació dels llibres de text ......................622 5.2.1.1.2 Premis per a llibres de text........................................................................623 5.2.1.2 Generalitat de Catalunya...................................................................................623 5.2.1.3 Generalitat Valenciana......................................................................................624 5.2.1.4 Govern de les Illes Balears...............................................................................625 5.3 Webs i recursos en línia sobre manuals............................................................................626 5.4 Manuals analitzats............................................................................................................627 5.4.1 Gramàtiques..............................................................................................................627 5.4.2 Manuals de llengua i cultura....................................................................................628 5.4.3 Manuals multiús.......................................................................................................628 5.4.3.1 Pont...................................................................................................................628 5.4.3.2 L'Ullal...............................................................................................................629 5.4.3.3 Els vents del món..............................................................................................629 5.4.3.4 Trèvol................................................................................................................629 5.4.4 Manuals d'ensenyament de català com a segona llengua.........................................629 5.4.5 Manuals d’EGB .......................................................................................................630 5.4.6 Manuals de BUP ......................................................................................................631 5.4.7 ESO País Valencià....................................................................................................633 5.4.7.1 BROMERA......................................................................................................633 5.4.7.2 CASTELLNOU/HERMES..............................................................................636 5.4.7.3 MARFIL...........................................................................................................636 5.4.7.4 MARJAL..........................................................................................................639 5.4.7.5 TABARCA........................................................................................................639 5.

(11) Índex. 5.4.7.6 TEIDE...............................................................................................................640 5.4.8 ESO Catalunya.........................................................................................................641 5.4.8.1 BAULA............................................................................................................641 5.4.8.2 CRUÏLLA.........................................................................................................641 5.4.8.3 EDEBÉ.............................................................................................................641 5.4.8.4 SANTILLANA-Sèrie Portal.............................................................................641 5.4.8.5 TEIDE ..............................................................................................................642 5.4.9 ESO Illes Balears......................................................................................................642 5.4.9.1 VICENS VIVES (Albada)................................................................................642 5.4.10 1r Batxillerat País Valencià....................................................................................643 5.4.10.1 ANAYA...........................................................................................................643 5.4.10.2 BROMERA....................................................................................................643 5.4.10.3 MARFIL.........................................................................................................643 5.4.10.4 TABARCA LLIBRES.....................................................................................643 5.4.10.5 TEIDE.............................................................................................................643 5.4.11 2n Batxillerat País Valencià....................................................................................644 5.4.11.1 MARFIL.........................................................................................................644 5.4.11.2 TABARCA LLIBRES.....................................................................................644 5.4.12 Altres materials curriculars ....................................................................................644 5.4.12.1 Col·lecció “Lectures i itineraris”, editorial Laertes .......................................644 5.4.12.2 Col·lecció Itineraris de Literatura, Tàndem Edicions.....................................644 5.4.12.3 Col·lecció Panorama de les Lletres, Tabarca Llibres......................................645 5.4.12.4 Antologies de textos........................................................................................645 5.4.13 Materials de Reforma experimental.......................................................................645 5.4.13.1 Valencià: llengua i literatura. ESO..................................................................645 5.4.13.2 Valencià: llengua i literatura. Batxillerat........................................................648 5.4.13.3 Altres materials de Reforma Experimental.....................................................650 5.4.14 Materials curriculars de suport alternatius editats per la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana..................................................................................651 5.4.14.1 Col·lecció “Suport a l'ensenyament en valencià”...........................................651 5.4.14.2 Col·lecció “Materials Didàctics per a l'Ensenyament en Valencià”...............652 5.4.14.3 Textos musicats...............................................................................................652. 6.

(12) El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). 0 Justificació 0.1. Objectius. L’objectiu que ens van proposar en començar aquest treball d’investigació era el d’estudiar la manera com els llibres de text de l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura a l’Educació Secundària Obligatòria concretaven els continguts educatius de literatura que els decrets curriculars havien anat fixant a partir de la LOGSE. El desenvolupament curricular de la LOGSE s’enceta a finals de 1990 amb la promulgació de la llei i s’allarga en els anys successius quan les comunitats autònomes comencen a publicar els seus decrets derivats de la llei estatal. Aquests decrets tenen validesa fins a l’any 2001 en què es reforma la llei estatal i es tornen a derivar decrets autonòmics. Tots aquests canvis curriculars van implicar canvis als llibres de text, per tal com s’encarreguen de concretar el tram final del desenvolupament curricular, la programació d’aula, o tercer nivell de concreció. El nostre propòsit inicial era d’ocupar-nos exclusivament dels manuals publicats entre 1993 i 2006 aproximadament. Però just en el moment de començar les nostres indagacions, un altra reforma curricular es posava en marxa, ara un altre govern promulgava la seua llei, la Llei Orgànica d’Educació. A penes tres anys abans se n’havia promulgat una altra, la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació que no es va acabar de desenvolupar. Aquesta circumstància ens va fer incorporar els manuals que s’anaven publicant entre els anys 2007 i 2008. Per un altre costat, la necessitat de situar en el seu context aquells manuals LOGSE en va obligar a endinsar-nos en la dècada dels vuitanta. La manera com els manuals van organitzant els continguts d’una disciplina camina de manera paral·lela a la història d’aquesta disciplina. En el cas de la llengua i la literatura catalanes la història comença a partir la publicació de les lleis de normalització que significaven l’entrada de la llengua i la literatura en l’ensenyament reglat d’una manera definitiva. Aquesta mirada cap als orígens de la disciplina ens ha obligat a recompondre la seua història, des dels primers intents quasi clandestins a finals dels anys seixanta i començaments del setanta fins a la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. La dècada dels vuitanta va implicar en el cas del nostre estudi l’anàlisi dels manuals de BUP. Durant el seu examen ens vam adonar que tercer de BUP i després primer de Batxillerat LOGSE eren cursos dedicats exclusivament a l’estudi de la literatura i, per tant, era de vital importància el seu estudi si volíem fer-nos una idea clara de com els manuals havien recollit els continguts curriculars de literatura i com els havien programat. Així el nostre corpus s’ampliava des dels cursos de Secundària fins al BUP i el Batxillerat. L’eixamplament de la mirada indagadora cap als anys vuitanta ens va portar alguns canvis de plans. Un d’ells va ser la constatació que els darrers cursos d’EGB, seté i vuité, eren a partir de la LOGSE, cursos de Secundària Obligatòria. Les editorials, a partir de la LOGSE, unifiquen el disseny de les seues col·leccions de manera que els quatre cursos d’ESO es mostren com una unitat programàtica. En aquest punt ens va semblar convenient incorporar l’anàlisi d’una mostra de manuals de seté i vuité d’EGB amb la intenció de comprovar com canvien amb el pas a la LOGSE. 7.

(13) 0.Justificació. Els anys vuitanta ens van mostrar l’existència d’un corpus de materials interessantíssim que es troba dispers per alguns instituts i que ens va semblar convenient inventariar i en alguns casos analitzar. Ens referim al material de preparació de la Reforma i de suport docent que va editar la Conselleria d’Educació valenciana. Aquests manuals experimentals es van distribuir per aquells instituts que tenien implantat un programa experimental de Reforma per tal que es rodaren i es perfilaren abans que entrara en vigor la futura LOGSE. Alguns d’aquests manuals es van editar en format de llibre imprés, però la majoria no van passar de la fase de proves i es conserven sota la forma de material multicopiat. Juntament amb aquest material hem pogut revisar material de suport per a la docència de llengua i literatura catalana editat per la mateixa Conselleria per al professorat que impartia BUP. Un altre descobriment que ens van proporcionar els anys vuitanta va ser l’ús a les aules de manuals molt variats, alguns provinents de la dècada dels setanta i homologats posteriorment per al seu ús a les aules de BUP. També podrem comprovar com va configurant-se un manual estàndard de l’assignatura per nivells i cursos reglats a mesura que avança la dècada dels vuitanta. S’abandonen de manera progressiva les gramàtiques didàctiques, els llibres pensats per a l’ensenyament de llengua i cultura als adults, els manuals útils per a diversos nivells d’EGB i BUP, les adaptacions de manuals de Catalunya. D’altra banda, els llibres basats en el mètode comunicatiu destinats a l’ensenyament del valencià com a L2 en cursos de reciclatge de professorat i de funcionariat i que s’usaven també a les aules de BUP, són desplaçats de manera progressiva per manuals dissenyats per a preparar els diferents nivells de les proves de la Junta Qualificadora que es posen en marxa a partir de 1986. Una altra sorpresa va ser la manera com els manuals d’aquests anys incorporen les idees aleshores vigents a propòsit de la manera com calia ensenyar la llengua i la literatura. En molts casos, metodologies considerades pròpies de la Reforma, s’incorporaren ja al BUP a través dels manuals: l’ensenyament comunicatiu, les tipologies textuals, els gèneres discursius, l’enfocament sociolingüístic, els gèneres paraliteraris, la literatura juvenil, el taller de textos literaris... Un pas simultani al de la recollida i l’anàlisi ha estat situar l’estudi dels manuals de llengua i literatura catalana en el context dels estudis sobre manualística i les diferents línies de treball que s’han dibuixat en aquesta disciplina emergent. A aquest objectiu hem dedicat tot el capítol inicial. A partir d’una fitxa-model de buidatge vam mamprendre l’anàlisi dels materials amb l’objectiu de esbrinar: ● La manera com concreten el currículum. ● Els tipus de textos triats: fragments o textos complets, llargs, curts, adaptats, traduïts... ● La periodització de les etapes de la història de la literatura. ● Les activitats de comprensió lectora i de comentari de text. ● La metodologia i teories pedagògiques i crítiques subjacents. 8.

(14) El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). ● Les activitats d'avaluació que proposen. ● El tractament dels temes transversals del currículum. ● Els gèneres literaris que s'estudien. ● Les qüestions de gènere: atenció donada a les dones escriptores o a la literatura de temàtica feminista o misògina. ● La ideologia subjacent en la tria d'autors o de textos. ● L’origen geogràfic dels autors seleccionats. ● La contextualització històrica i biogràfica dels autors i de les obres. ● La comparació amb altres tradicions literàries: literatura castellana i universal. ● Els elements no-verbals de suport: esquemes, il·lustracions, textos en àudio, etc. ● La presència d’altres codis: arts plàstiques, música, cinema.. 0.2. Corpus. El corpus objecte d’estudi consta de materials curriculars impresos, la majoria dels quals són manuals. També hem analitzat materials diversos no pensats per a un curs específic i un nivell, però que es podien usar a les aules com a manuals o com a llibres de lectura. En el cas dels manuals, sempre que ens ha estat possible, hi analitzem també la guia didàctica i el material complementari. Els manuals estudiats abracen un període que va des de finals dels anys seixanta fins al 2008. La majoria dels manuals que hem analitzat s’han usat en aules valencianes i els han editat editorials valencianes o segells valencians d’editorials de fora. Per quantitat de llibres analitzats destaquen les editorials Bromera, Castellnou, Gregal Llibres, Marfil, Marjal, Tabarca i Tres i Quatre. També s’han incorporat al corpus una mostra bastant significativa de manuals editats a Catalunya, de les editorials Baula, Cruïlla, Edebé, Edicions 62, Empúries, Octaedro, Onda, Santillana i Teide. En alguns casos s’han pogut analitzar les versions catalana i valenciana del mateix llibre. En el cas de les Illes Balears, hem estudiat una col·lecció completa per a ESO de l’editorial Vicens Vives. També hem prestat una atenció especial als manuals experimentals i als materials complementaris que es van usar en els instituts de Reforma experimental. No hem deixat de banda l’estudi de la legislació educativa publicada durant el període estudiat, sobretot les lleis educatives i els decrets de desenvolupament curricular. La legislació que hem tingut en compte ha estat la promulgada pel Ministeri d’Educació i els diferents decrets curriculars publicats en les tres comunitats autònomes que tenen el català com a llengua oficial i compten amb la presència d’una assignatura de llengua i literatura catalana a l’ensenyament mitjà. Hem tingut molt en compte també les diferents disposicions legals que s’ocupen de l’homologació dels llibres de text a partir de la promulgació de la LOGSE; en aquest cas hem examinat totes les disposicions emeses tant pel MEC com pels governs valencià, català i balear. També hem incorporat al corpus legislatiu altres publicacions oficials, com el Llibre Blanc; les 9.

(15) 0.Justificació. propostes de programació de literatura per a EGB i BUP; la revista institucional Papers d’Educació de la Conselleria Valenciana; els llibrets orientatius de Reforma publicats pel MEC, (tant els estatals com els de català per a les Illes Balears), pel Departament d’Ensenyament i per la Conselleria; el Balanç publicat per la Conselleria als deu anys de la implantació de la LUEV; i també circulars i informes elaborats per encàrrec de l’administració educativa catalana. En total hem estudiat uns 175 manuals, guies didàctiques i quadernets d’exercicis editats amb ISBN; 19 materials curriculars impresos per a l’ensenyament de la literatura a l’ensenyament mitjà; 40 manuals i guies didàctiques de Reforma experimental, dels quals alguns es van editar amb ISBN; també hem analitzat 12 materials impresos de suport a la docència editats per la Conselleria entre els anys 1985 i 1997. Els materials de Reforma experimental i els editats per al suport docent s’acompanyen en l’apartat de bibliografia d’una descripció minuciosa a causa del seu interés. La dificultat per a trobar els manuals a les biblioteques universitàries i a les editorials, ens ha obligat en molts casos a recórrer a les biblioteques d’escoles i instituts i a algunes de particulars. Tot i no tractar-se d’un estudi de camp de tipus sistèmic, hem recollit idees, reflexions i experiències de professorat de Primària i Batxillerat i també d’editors i d’autors de manuals. A més, ens hem servir de l’experiència pròpia com a usuaris i avaluadors de manuals de Secundària durant més de quinze anys de docència. Mentre reconstruíem la història de la disciplina i resseguíem els canvis en el currículum i la manera com els manuals s’ajustaven als nous continguts prescrits, hem prestat atenció també als diferents discursos pedagògics suscitats al voltant de les lleis educatives i els decrets curriculars. En particular ens hem fet ressò de les concepcions metodològiques sobre l’ensenyament de la literatura (i de vegades també de la llengua) que anaven obrint-se pas i reflectint-se als llibres de text.. 0.3. Metodologia. La metodologia emprada es correspon als mètodes de recerca de tipus qualitatiu i segueix un procés de tipus inductiu: es parteix d'una recopilació de dades seguida de la formulació d'hipòtesis i d'un recull de mostres per tal d'arribar a unes conclusions. Aquest treball d'investigació presenta també punts de contacte amb la investigació etnogràfica i amb el corrent dels estudis empírics de la literatura, especialment d'aquells aplicats al món de la didàctica de la literatura. D'altra banda, s'ajusta en molts dels seus aspectes al paradigma de la investigacióacció, ja que en la seua elaboració s'han pres com a base les observacions i les dades obtingudes a partir de la nostra pràctica docent com a cap d'un departament de Valencià: Llengua i Literatura d'un institut de Secundària; és a dir, com a usuaris dels manuals estudiats; com a avaluadors i seleccionadors de materials curriculars; i com a programadors didàctics. D'altra banda, aquest treball de recerca utilitza en alguns apartats els enfocaments i els mètodes propis de l'Educació Comparada. Partint d'aquests corrents metodològics, calia delinear les relacions que els manuals estableixen amb els seus usuaris i els seus productors. Entre l'empresa editorial, el professorat i l'alumnat. 10.

(16) El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). Aquí entren en joc algunes qüestions controvertides, com ara la del control que els manuals exerceixen sobre el que s'esdevé a l'aula i sobre la llibertat del professorat que decideix usar els llibres de text en el seu treball docent. I, finalment, hem fet un repàs de les idees que alguns experts tenen sobre el que serà el futur dels llibres de text a l'ensenyament secundari. Per altra banda, el camp d'estudi dels llibres de text, es mouria entre la història de les disciplines escolars, les didàctiques específiques, la sociologia de la comunicació, la psicolingüística, l'anàlisi del discurs i, fins i tot, l'economia. Els manuals constitueixen, de fet, un gènere discursiu dins l'àmbit d'ús acadèmic, amb les conseqüències comunicatives i pedagògiques que presenten aquests tipus de textos. Per un altre costat, els llibres de text i el currículum que estipula d'administració presenten de vegades friccions entre la ideologia dominant i els interessos editorials, entre els continguts acceptats com a empíricament provats en una determinada disciplina i el que el poder polític vol que s'ensenye. Pel que fa als aspectes econòmics calia observar com funciona el mercat editorial dels llibres escolars i estudiar qüestions com ara les dades econòmiques de la producció editorial, la gratuïtat del llibre de text i la reutilització. Per tot això, els materials s’han analitzat a la llum dels corrents actuals de la crítica literària, la psicologia cognitiva, la lingüística del text i la pragmàtica i els estudis sobre la comunicació. Aquests corrents han capgirat el punt de vista tradicional sobre el paper de la literatura en la societat i la manera com es lligen els textos literaris. L'Estètica de la recepció i el seu concepte de lector històric, la semiòtica literària amb els seus conceptes de lector-model i competència literària, la lingüística del text i la pragmàtica i els seus conceptes de tipologia textual, gènere discursiu i àmbit d'ús. La sociologia de la comunicació i la seua concepció del paper social de la literatura en la conformació de la identitat de les societats i els grups socials. Les teories de la resposta del lector que han revolucionat el concepte del comentari de textos literari, la lingüística del text, la psicologia cognitiva i la intel·ligència artificial i els seus models interactius de lectura, que han canviat la visió que es tenia de la lectura de textos literaris i que, per tant, han d'influir en la manera com s'ensenya a llegir literatura i com s'avalua aquesta destresa. Relacionada amb la formació del lector està també la producció de textos amb intenció literària que, des de la LOGSE, s'inclou en els currículums. En aquest apartat entren en joc els projectes de treball i els tallers literaris i, amb ells, els mecanismes de producció de textos que proposen els nous corrents de la lingüística del text i la seua rama de la neoretòrica, que ja no és una eina per al comentari de textos com ho havia estat abans, sinó, igual que en els seus orígens, un model de producció de textos comunicativament eficients. Per concloure, l'estudi combina diferents perspectives temporals: es combinarà l'estudi diacrònic per tal d'observar de quina manera han anat canviant els manuals i els currículums oficials; i la perspectiva sincrònica per tal de comprovar la manera com diferents equips redactors han concretat un mateix currículum.. 0.4. Antecedents i estat actual del tema. Entre els antecedents en l'estudi del tema dels manuals de Secundària destaquen els estudis 11.

(17) 0.Justificació. inclosos en el número 19 de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura (juliol, 1999). Hi destaquen, d'una banda, el treball de Montserrat Ferrer i Francesc J. López, “Llibres de text i concreció del currículum de llengua” (pàg. 9-23), en què es fa una bona aproximació a la manera como els llibres de text concreten el currículum establit per la LOGSE. En aquest cas es tracta d’un estudi elaborat a partir de l’anàlisi de manuals del País Valencià i uns pocs de Catalunya. De l'altra l'estudi de Teresa Colomer i Ana M. Margallo (“La literatura en els nous manuals de l'ESO”, pàg. 25-47), més centrat en el tractament dels continguts literaris; aquest article és una bona aproximació al tema, tot i que com aclareixen les autores: “Es tracta, simplement, d'una primera aproximació, feta a grans trets i en una mostra reduïda de col·leccions. Cal remarcar que no es tracta d'analitzar els llibres en ells mateixos, ni de forma comparativa, sinó de veure les innovacions que s'han adoptat d'una manera més generalitzada.”; les autores analitzen 6 col·leccions. Altres estudis recents s'ha centrat en diferents aspectes de la concreció del currículum, així Montserrat Ferrer ha estudiat la manera com els llibres de text recullen els resultats de les investigacions en l'àmbit de les ciències del llenguatge (2001) i els trets lingüístics que dificulten la comprensió dels enunciats del llibres de text (2007). Vicent Salvador (2005), per la seua banda, s'ha ocupat dels aspectes lèxics del discurs acadèmic dels llibres de text. No s'ha fet, per tant, un estudi exhaustiu del tractament de la literatura als manuals de Secundària, ni s'ha dut a terme cap treball comparatístic entre els manuals del País Valencià, Catalunya i les Illes. El tema objecte d'estudi presenta, a més, algunes ramificacions interessants, com ara, la manera com les editorials i els equips redactors dels manuals de Secundària concreten el currículum proposat per les administración al seu nivell de concreció és a dir, a la programació d'aula. O també les característiques del llibre de text i la seua idoneïtat com a material curricular per a l'ensenyament-aprenentatge de la literatura. Unes altres derivacions interessants que queden en els límits de l'estudi són, d'una banda, la manera com el professorat usa el material curricular llibre de text en la situació d'aula: si adapta o no les propostes del llibre de text, si les passa per alt, si completa amb altres materials; i de l'altra, els condicionants de tipus sociolingüístic i pedagògic que influeixen en la programació d'aula efectiva que segueixen els docents.. 0.5. Hipòtesis. Es partia de la base que, a pesar que els departaments són els encarregats d'elaborar les programacions de cada curs a la llum de les indicacions que proposen els currículums oficials, (més o menys oberts, segons el moment temporal i el partit polític que governa), i el professorat s’ocupa de planificar la seua programació d'aula, el fet constatable és que en la pràctica docent el llibre de text i la programació proposada pel grup d'experts de l'editorial que l'edita són el protagonistes d'una gran part del que s'esdevé a l'aula. El llibre de text, tot i no ser un material curricular únic, esdevé, en la majoria dels casos, el majoritari. Cal, per tant, conéixer els manuals que s'usen, el grau d'adaptació al currículum oficial i les teories pedagògiques i crítiques subjacents per conéixer què s'esdevé a l'aula. Els llibres de text, a pesar de les recomanacions dels sectors més innovadors del professorat, no sembla que estiguen pròxims a desaparéixer i, fins i tot, poden veure's reforçats en l'ús si es concreten les propostes de fer-los gratuïts també a 12.

(18) El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). l'àmbit valencià, com ho són ja en altres comunitats autònomes. Finalment, aquest estudi naixia també d'una preocupació (expressada per escrit recentment en un informe elaborat a Catalunya), sobre la marginació de la literatura respecte a l'ensenyament de la llengua. Un fet agreujat més si cap en el context educatiu valencià, en què conviu una gran diversitat de contextos educatius. Des de centres que fan ensenyament en valencià de manera generalitzada amb d'altres que no, zones castellanoparlants i una forta arribada d'alumnes nouvinguts. L'existència de zones de predomini castellanoparlant i l'afluència d'alumnes nouvinguts fan que en la pràctica l'ensenyament de les destreses comunicatives bàsiques, de la llengua d'ús, en suma, esdevinga una urgència inajornable i passe per davant de l'ensenyament dels continguts literaris. A tot això cal afegir també una certa tendència en alguns sectors del professorat a preferir un ensenyament gramatical i, per tant, centrat en l'ensenyament del codi, que deixa de costat els continguts literaris.. 0.6. Pla de treball. El pla de treball que hem seguit ha estat:. 1. Arreplega del corpus i recopilació de la legislació educativa. 2. Anàlisi del corpus i buidatge dels aspectes estudiables. 3. Anàlisi del marc legislatiu. 4. Classificació i anàlisi de les dades extretes dels llibres de text. 5. Comparació entre el marc legislatiu i els materials curriculars. 6. Anàlisi de les propostes contingudes en els materials des del punt de vista de les teories sobre l'ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura i dels corrents de la crítica literària actual. 7. Conclusions.. En un primer estadi de la recerca duta a terme durant l’any 2007 vam establir el que serien les línies principals d’un estudi dels manuals en general i dels manuals de Secundària de Valencià: llengua i literatura en particular. Vam analitzar els principals treballs que s'havien ocupat de l’estudi dels manuals de Secundària que s'estaven publicant durant els anys noranta, en el moment de la implantació de la LOGSE. També vam examinar els decrets curriculars que s’havien succeït durant els anys noranta i dos mil i ens vam detenir en els darrers (2006-2008), tant els publicats pel MEC, com el currículum valencià derivat de la LOE. Vam comprovar la relació que s'establia entre el currículum i els manuals en els nous decrets; especialment vam 13.

(19) 0.Justificació. establir el que significava el treball de les competències bàsiques i el tipus de metodologia i de materials curriculars que millor podrien fer efectiu un aprenentatge d'aquests tipus. Finalment, vam elaborar una fitxa de buidatge dels aspectes de didàctica de la literatura per tal d'estudiar-los amb detall i la vam provar amb dos manuals. En la segona part d'aquesta recerca durant l’any 2008, vam analitzar l’evolució dels manuals de Valencià: Llengua i Literatura de manera paral·lela a com s’havia anat desenvolupant la disciplina a l’ensenyament reglat. També vam examinar una mostra important de manuals des dels anys 70 fins a la dècada del 2000, tot això fent esment a la manera com els llibres de text anaven fixant els continguts educatius prescrits pels diferents decrets curriculars, des del BUP fins a la LOE, passant per la LOGSE i la reforma del 2001-2002. Si bé el nostre punt d’interés es trobava en els continguts de literatura, la perspectiva que vam prendre en aquell moment incloïa també la història de l’assignatura com a disciplina escolar tant al BUP i la Secundària, com a darrer cicle d’EGB i el Batxillerat, i també féiem menció dels manuals per a l’ensenyament als adults i del valencià com a segona llengua. En un tercer estadi de la recerca, durant l’any 2008 i part del 2009 ens vam centrar en l’anàlisi pormenoritzada de les dades extretes de l’anàlisi dels manuals pel que fa a la didàctica de la literatura i el seu contrast amb els principals estudis sobre el tema. Hi vam incloure també l’anàlisi de determinats materials específics per a l’ensenyament de la literatura que escapen a la tipologia del manual de “llengua i literatura”, com també antologies de textos per a la lectura i materials de suport per al docent. De les dades extretes s’observaven un seguit de punts de gran importància que calia analitzar en detall. D’una banda teníem el cànon de lectures (títols i autors) que inclouen els manuals, tant per a la lectura com per al estudi i el comentari. Calia enfocar l’anàlisi del cànon escolar des d’una perspectiva diacrònica (des dels anys vuitanta ençà), com també comparatista (les diferències que poden existir entre el cànon que recullen els manuals de les tres comunitats autònomes que tenen el català/valencià com a llengua pròpia). Un altre aspecte important del cànon recollit als llibres de text té a veure amb la tradició literària, sobretot en l’ensenyament de la història de la literatura: autors, èpoques i moviments, obres... D’altres aspectes que s’hi relacionen són la irrupció de la novel·la juvenil als centres de BUP i Secundària tant a través de les “lectures obligatòries” com dels fragments recollits als manuals i el pes que els diferents gèneres tenen en les lectures: narrativa, poesia, teatre, assaig, literatura popular i nous gèneres: còmic, literatura autobiogràfica, o gèneres paraliteraris com el periodisme o la cançó. Un altre dels punts centrals del nostre estudi va ser en aquell moment la metodologia didàctica que havia servit de base per a organitzar les activitats relacionades amb els textos literaris. A la llum de les dades extretes en les fases prèvies s’observava que el comentari de text era la metodologia d’avantguarda en els anys vuitanta i que no havia deixat d’aparéixer als llibres de text fins a l’any 2008, si bé amb canvis significatius quant a la complexitat, profunditat i cursos en què s’aplica. Una altra d’aquestes metodologies punteres és el taller de textos literaris que va començar ja en el BUP, es va desenvolupar de manera molt potent en moltes propostes editorials dels anys noranta i que en l’actualitat sembla haver perdut una mica de força com a proposta central. Relacionats amb el taller, amb el qual es combinen moltes vegades, ens apareixen els projectes de treball, que van suposar un esclat en els anys noranta en llibres i col·leccions d’editorials 14.

(20) El tractament dels continguts curriculars de literatura en els llibres de text de l’assignatura Valencià (1983-2008). valencianes i que han anat perdent força segurament per les successives reformes curriculars que han prestat més atenció als continguts de llengua i d’història de la literatura. Però l’activitat central en les classes de llengua és la lectura. En aquest punt va caldre analitzar les propostes de lectura que havíem trobat als llibres i la concepció didàctica del treball de la comprensió lectora que hi subjau: els qüestionaris de comprensió lectora, les modalitats de la lectura a l’aula (silenciosa, en veu alta, individual, en grup), els criteris de selecció dels textos, les orientacions i activitats relacionades amb la lectura extensiva. Un altre dels aspectes polèmics que hem estudiat ha estat el de la convivència de la llengua i la literatura en les classes de llengua i literatura. En aquest punt repassem els termes de la polèmica i observem quines són les propostes didàctiques que proposen els manuals per a ensenyar els continguts lingüístics i literaris a l’aula de llengua (i literatura). Un aspecte derivat d’aquest és el que té a veure amb l’ús de la literatura en la classe de valencià com a llengua 2, un punt important si tenim en compte la situació sociolingüística de l’ensenyament de la llengua al País Valencià, amb àmplies zones en què s’aprén com una segona llengua; farem un balanç del que s’ha escrit i proposat en aquest tema i ho posarem en relació amb les dades que hem obtingut dels manuals de valencià com a L2. D’altra banda, moltes vegades els textos literaris serveixen per a l’estudi de la llengua de manera netament subordinada: estudi gramatical de textos literaris, els textos literaris com a mostra de determinades tipologies textuals, etc. Finalment, vam estudiar amb detall les maneres com els autors dels llibres de text analitzats han programat els continguts literaris en els seus manuals: a partir d’un enfocament històric (història de la literatura), textual (selecció de textos), a partir dels tòpics de la literatura universal, de determinats temes (centres d’interés), dels gèneres literaris, dels recursos retòrics i estilístics; o bé en relació amb els continguts de llengua: tipologies textuals, gèneres discursius. En resum, els aspectes que vam analitzar en aquest estadi de la recerca van ser: ●. Metodologia i teories pedagògiques i crítiques subjacents als manuals.. ●. El cànon escolar. ●. El cànon escolar de la tradició literària (“els clàssics”).. ●. Tipus de textos triats: fragments o textos complets, llargs, curts, adaptats, traduïts.... ●. Periodització de les etapes de la història de la literatura.. ●. Activitats de comprensió lectora i de comentari de text.. ●. Activitats d’expressió escrita i tallers literaris.. ●. Els projectes de treball.. ●. La lectura extensiva.. ●. Criteris de programació de la literatura en classe de llengua.. ●. Gèneres literaris.. ●. Retòrica i estilística.. 15.

(21) 0.Justificació. ●. Qüestions de gènere: atenció donada a les dones escriptores o a la literatura de temàtica feminista o misògina.. ●. Ideologia subjacent en la tria d'autors o de textos.. ●. Origen geogràfic dels autors seleccionats.. ●. Contextualització històrica i biogràfica dels autors i de les obres.. ●. 0.7. Relació dels continguts literaris amb altres codis: arts plàstiques, música, cinema.. Organització. El treball s’organitza en tres grans capítols. Abans d’entrar a analitzar els manuals dels diferents cursos i nivells estudiats i la seua relació amb la història de la disciplina i el canvis curriculars), començar en el primer capítol per una descripció del manual com a material educatiu. Situem, primer, el llibre de text dins les diferents tipologies de materials curriculars impresos. El capítol continua amb una sistematització dels diferents corrents de la manualística com a disciplina i dels principals projectes internacionals en recerca sobre els llibres escolars, amb una especial atenció als europeus, espanyols i valencians. Ens detenim en aquest punt a situar l’estudi sobre els manuals en relació a la història de l’educació, que ha estat la disciplina acadèmica que més atenció ha fet als materials curriculars impresos. A continuació fem una descripció de les característiques discursives dels manuals escolars i les relacionem amb la seua funció pedagògica. En aquest punt fem una descripció de la situació del manual escolar en tant que gènere de discurs en el context de l’àmbit d’ús acadèmic i les repercussions pedagògiques que té el manual en el processos d’ensenyament-aprenentatge tenint en compte, a més, que el llibre combina el codi lingüístic i l’icònic. Un altre dels corrents que s’han interessat pels manuals i el tipus d’ensenyament que afavoreixen o impedeixen, ha estat el de la psicologia cognitiva al qual dediquem un apartat d’aquest capítol. Les qüestions administratives que giren al voltant del llibre de text hi ocupen també un lloc destacat. En concret, situem els manuals moderns d’ensenyament mitjà i, especialment els de Secundària, en el lloc que els pertoca com a material curricular que concreta els continguts educatius, els seqüencia i els organitza acompanyats amb activitats segons un determinats criteris metodològics. En aquest punt hem fet un repàs dels mecanismes d’avaluació dels materials en relació amb els objectius pedagògics que es volen atènyer. Hem pres en consideració una bona representació dels articles que van aparéixer en les dates prèvies i posteriors a la promulgació de la LOGSE i les guies editades per les administracions: la programació de continguts i l’avaluació dels materials van ser unes de les qüestions centrals en aquell moment. A continuació dediquem un gran apartat a repassar tots els elements implicats en el context social dels llibres escolars: els productors, és a dir, la indústria editorial i tot el circuit comercial que envolta els manuals amb les seues xifres macroeconòmiques incloses. No ens oblidem en aquest punt dels editors, dels autors, dels llibreters; ni dels usuaris: professorat, alumnat i famílies. Ens ocupem del preu dels llibres, de les polítiques de gratuïtat o de reutilització, del pes de les 16.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...