La disciplina que pot proporcionar el marc metodològic i conceptual idoni per a l'estudi dels manuals en una perspectiva diacrònica és, precisament, la història de les disciplines escolars és tracta de la perspectiva que veu els llibres escolars com “espais de la memòria” que conserven al seu si els mètodes d’ensenyament i aprenentatge que s’han usat per a desenvolupar el currículum (Escolano, 1997)8. D’altra banda, hi ha qui arriba a veure una vinculació tan estreta entre els materials curriculars impresos i la cultura escolar, que quasi es podria dir que la història dels sistemes escolars com a institucions discorre de forma paral·lela a la història dels manuals que s’han usat a les aules (Area, 2004: 84). Una cas pròxim d’aquesta història paral·lela és el de la llengua i literatura catalana com a disciplina, un cas que centrarà la nostra atenció al llarg d’aquest treball. Des d’una altra perspectiva, l'ús, l'abús o el desús dels manuals dependria en darrera instància de la manera com els docents es representen les característiques i les finalitats bàsiques de cadascuna de les disciplines escolars (Valls, 2001: 34); també de la concreció que fan els manuals del currículum fixat per les instàncies oficials; del grau de pressió que el poder polític exerceix en cada moment damunt els editors a través dels decrets d'homologació; i, en el cas de l'estat espanyol, de la influència que el govern central intenta imposar sobre el currículum que concretaran les comunitats autònomes.9
La vessant històrica dels manuals ha tingut també una resposta en algunes editorials, que han posat en circulació vells llibres escolars en versions facsimilars, com és el cas de la col·lecció de quiosc Els llibres de la nostra escola que recupera els 50 millors llibres escolars en català de l’escola de República (Ara Llibres, 2007) (Mayans, 2007). Pel que fa a la recerca en història de l’educació al País Valencià, destaquen les Jornades d’Història de l’Educació Valenciana que organitza cada dos anys el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de Valància i el Centre d'Estudis i Investigacions comarcals Alfons el Vell de Gandia. En altres zones del domini lingüístic destaquen també la Societat Catalana d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans o el Grup d’Estudis d'Història de l'Educació (GEDHE) vinculat a la Universitat de les Illes Balears.
En el nostre cas, caldria fer una història de l'ensenyament de la llengua i de la literatura com a disciplina escolar al País Valencià, una història que hauria d'incloure els manuals que s'han usat per a ensenyar-la. La tesis doctoral de Joan E. Pellicer (2006) sobre la història de l'ensenyament del valencià fins a la guerra civil és, segurament, l’aportació més interessant que s’ha fet en els darrers anys. Altres estudis històrics s'han ocupat també de les gramàtiques i els manuals per a l'ensenyament de la llengua catalana.10
8 Per a la història dels manuals a Espanya, vg. el volum col·lectiu dirigit per Agustín Escolano, Historia ilustrada del libro escolar en España: del Antiguo Régimen a la Segunda República (Escolano, 2006a) i també Escolano (2006c) (2006d).
9 Aquesta pressió ha desencadenat, des la implantació de la LOGSE, nombrosos conflictes derivats de les hores que els currículums autonòmics destinen a la llengua estatal i a la cooficial o als continguts històrics que s'han d'ensenyar.
10 L'estudi de Joan E. Pellicer és Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins a 1939, Perifèric Edicions, 2006. Sobre la història contemporània de l'ensenyament en valencià i del valencià s'ha publicant recentment el volum col·lectiu Valencià a l'escola. Memòria i testimoni (CEIC Alfons el Vell, 2007), coordinat
Per un altre costat, Alejandro Mayordomo concloïa la seua ponència a les III Jornades d'Història de l'Educació Valenciana amb la proposta de creació d'un Museu de l'Escola Valenciana que se situaria en la línia d'altres projectes com el Centro Internacional de la Cultura Escolar de Berlanga de Duero o el Museo del Niño y Centro de Documentación Histórica de la Escuela d'Albacete. Un museu, segons Mayordomo, que esdevinga un lloc recuperació i promoció del coneixement a partir d'objectes, imatges, llocs, espais, persones i que siga també un centre promotor d'estudis i investigacions sobre la escola valenciana (2006: 69).
Pel que fa a l'assignatura Valencià: Llengua i Literatura, es tracta d'una disciplina escolar que s'estableix en el sistema educatiu valencià a partir de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià l'any 1983, a hores d'ara, ja disposa d'una trajectòria “històrica” suficient com perquè meresca de ser estudiada. En aquest sentit, una part del nostre treball consistirà a indagar en la “tradició” de la disciplina, concretament en l'estudi dels manuals que s'han usat per a ensenyar-la al llarg dels darrers 25 anys, uns anys en què hem vist la implantació progressiva de l'ensenyament del valencià i de la literatura escrita en aquesta llengua en els centres educatius valencians; l'aparició dels primers manuals per al seu ensenyament; la desaparició d'alguna editorial autòctona i la consolidació d'unes quantes més que han desplegat una gran activitat en la publicació de manuals de batxillerat i secundària (ens referim sobretot a Tabarca, Marfil i Bromera, i en menor mesura a Tres i Quatre i Tàndem); al caliu d'aquestes editorials s'han configurat equips fixos d'elaboradors de llibres de text de l'assignatura que ara per ara acumulen una bona quantitat d'experiència11. Al costat de les editorials valencianes, han irromput de manera progressiva empreses foranes que han passat, d'adaptar productes d'importació a través de la creació d'equips d'adaptadors valencians, a la consolidació de grups de treball autòctons que han començat a elaborar manuals concebuts de principi a fi des del País Valencià (podríem parlar d'Anaya, Santillana, SM, Oxford o Teide).
Tot aquest procés s'ha produït, a més, enmig de canvis legislatius periòdics (quatre en quinze anys), als quals s'ha hagut d'adaptar tant el currículum de l'assignatura com les programacions d'aula i, per tant, els llibres de text, un fet que causa greus perjudicis econòmics, que van ser especialment significatius en el cas dels manuals de batxillerat LOGSE12. Del BUP es va passar a la LOGSE i d'aquesta a un frustrat Decreto de Humanidades que, tanmateix, van desembocar en un nou decret de mínims estatal (2001) (2002 per al currículum valencià), que va donar lloc a un canvi important en el tractament de la literatura en els llibres de text, a continuació es va redactar una nova llei, la LOCE o Ley Orgánica de la Calidad de la Educación (2002-2004), que va quedar en projecte i a la qual va succeir la LOE, o Ley Orgánica de Educación (2006-2007) que,
per Alejandro Mayordomo, M. Carme Agulló i Gabriel Frasquet. D'altres estudis han inclòs en els seus repertoris els manuals d'ensenyament de la llengua al llarg de la història, així RICO, Albert/SOLÀ, Joan: Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica, Universitat de València, col·l. Biblioteca Lingüística Catalana, 1995; i MARCET, P./SOLÀ, J., Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític (2 vols.), Eumo Editorial-Universitat de Vic, Barcelona, 1998.
11 Podríem citar amb el risc d'oblidar-nos de molts: a l'editorial Marfil Josep Martines, Vicent Martines, Josep M. Escolano, Jaume Fornés, Caterina Martínez, Vicent Brotons, Tudi Torró, J.M. Baldaquí, Glòria Gómez, Marisa Tomàs; a Bromera, Alfred Aranda, Antoni Espí, Emili Gascó, Tomàs Llopis, Francesc Machirant, Josep Millo, Josep Palomero, Tomàs Llopis, Vicent Pasqual i Salvador Bataller; a Tabarca Ricard Calatayud, Teresa Tomàs, Pilar Devís, José Luis Bullón, Francesc Ruiz, Alexandre Bataller, Eva Biot, Carme Narbon, Carme Puig; i altres autors que han realitzat projectes per a diferents editorials com Joan E. Pellicer, Rosa Giner, Rosa Sanz, Montserrat Ferrer, Gemma Lluch, Josep Franco o Maite Coves.
si d'una banda marca uns objectius bàsics per a l'etapa de Secundària en forma de competències, de l'altra manté un currículum tancat i uns continguts literaris repartits per cursos quasi idèntics al decret de mínims estatal de 2001.