• No se han encontrado resultados

Els manuals formen part dels anomenats “textos acadèmics”, és a dir, aquells textos (orals i escrits) que es reben o es produeixen dins el context educatiu. Es tracta d'un gènere discursiu que presenta unes característiques ben peculiars quant a la seua producció i recepció. Els manuals tenen, normalment, una autoria compartida constituïda per experts en una àrea del coneixement instituïda com a disciplina acadèmica en el si d'un pla d'estudis oficial. Els llibres de text, a més, recullen els continguts que les instàncies oficials han estipulat que corresponen a una disciplina i, per regla general, a un curs acadèmic. En aquest sentit, el manual realitza una “traducció pedagògica” dels continguts amb potencialitats educatives que s'han seleccionat amb la forma de currículum. Aquesta “traducció” comporta d’una banda canvis, supressions, afegits, simplificacions i combinacions en els continguts; i d’un altra incorpora mecanismes retòrics de “didacticitat”: paràfrasis, metàfores, comparacions (Salvador, 2008b). Aquesta adaptació també ve condicionada per la lògica interna de la disciplina (la fonètica abans que l'ortografia) i l'adequació al nivell cognitiu dels alumnes i als seu coneixements previs (Martínez Bonafé, 1992a: 9). La manera com els manuals formen una part rellevant de discurs pedagògic i esdevenen instruments de reproducció de discursos del poder ha interessat de manera especial la pedagogia crítica (Apple, 1986, 1986a) (Apple/Christian-Smith, 1991) (Martínez Bonafé, 2002a). Els manuals són llibres que el professorat usa a l'aula per a impartir les classes d'una assignatura; l'alumnat, al seu torn, ha de comprar-los i seguir amb ells les classes.

El discurs pedagògic o educacional que podem trobar als llibres de text s’inclou dins els anomenats “discursos professionals”, al costat d’altres com el discurs legal, el mèdic, el polític, el dels negocis. La moderna retòrica situa tots aquests discursos dins el que constitueix els mecanismes comunicatius implicats en el que anomena “la gestió social dels coneixements” (Salvador, 2008b).

D'altra banda els manuals pertanyen als gèneres didàctics dins la tipologia dels textos expositius, encara que autors com Selander (1995) prefereixen parlar de “textos pedagògics” (pedagogic texts) i de “mitjans educatius” (educational media) enllaçats amb un guionet per a referir-se als materials curriculars de diferents tipus: textos, il·lustracions, pel·lícules, programari educatiu. Uns materials que contenen un tipus d'informació institucional produïda per un productor dotat d'autoritat i que es dirigeix a un receptor que té un rol definit com a “discent”, “alumne”, “estudiant”, “aprenent”. L'estudi dels discursos pedagògics implicaria l'estudi no tan sols dels continguts que vehiculen, sinó també del tipus funció social que fan i de les relacions institucionals de poder que existeixen al seu voltant i la manera com els receptors construeixen el sentit d'aquests discursos. El tipus d'anàlisi que proposa Selander d'aquest tipus de discursos, seria de semiòtica social; parteix del concepte de “marc” (frame) i proposa que s'estudie els discursos pedagògics dins la xarxa de relacions que es produeix entre tots els elements que estan presents en el context de producció i de recepció d'aquests discursos. Parteix també del concepte d'Iser de “lector implícit”: els discursos escolars portarien implícit un receptor-model, aprenent de valencià com a segona llengua, aprenent d'una determinada franja d'edat, alumnes nouvinguts. En aquest línia analítica, incorpora també el concepte de “lector real”: davant els possibles conflictes entre el lector implícit dels textos pedagògics i el lector real presenten a l'aula, el professor actuaria de “pacificador” o de “mediador” entre el text i el lector amb l'objectiu d'aconseguir una recepció exitosa i sense entrebancs.

Per a analitzar els textos pedagògics, Selander proposa que es partesca de diferents “registres de lectura”:

• El registre contextual: les condicions de producció del llibre de text (editorials, mercats,

intencions dels autors i dels editors, enfocaments de tipus econòmic i ideològic)

• El registre informatiu: temes tractats, fets representats, delimitació i contacte entre

disciplines.

• El registre explicatiu: de quina manera s'expliquen els fets, quines relacions s'estableixen

entre ells, causes, nivell de complexitat de les explicacions.

• El registre dels valors: normes socials, consideracions ètiques, què es considera bo o

dolent i què es presenta com a obligatori i què com a opcional.

• El registre estilístic: ús de la narració (story-tellings) com a suport per a les explicacions,

diàlegs, exemples, definicions. Com s'organitzen els continguts? Com s'estructuren les unitats? I els apartats de cada unitat?: Com a apartats estancs? Com una narració? Com la demostració d'una hipòtesi?...

• El registre retòric: l'argumentació (logos), el caràcter de qui parla (ethos), els sentiments i

les passions (pathos): tècniques de persuasió, figures retòriques. Selander considera, a més, que aquest hauria de ser un camp d'estudi preferent.

• El registre de coneixement: com es pretén crear coneixement fent atenció als fets, a la

reflexió crítica, a la resolució de problemes, a l'aplicació pràctica.

• El registre de lectura: llegibilitat dels textos i de les imatges, es tenen en compte els

• El registre didàctic: de quina manera es formulen les instruccions? Quines tasques es

manen i de quina manera? Com es comprova l'adquisició de coneixements?

• El registre pragmàtic: com s'usa el text a l'aula? Amb quina freqüència es recorre al llibre,

quines parts es donen i quines es passen per alt?

Els llibres de text tenen data de caducitat, actualment s'han de mantenir actius als centres durant quatre anys i després es poden canviar. Cada vegada que canvia el currículum oficial, canvien també els llibres de text. Una vegada han deixat d'usar-se, els llibres de text es destrueixen, ja no es troben a les editorials i, normalment, tampoc a cap biblioteca pública. Es tracta, per tant, d'un material bibliogràfic de caràcter efímer i, podríem afegir, estacional: només es poden adquirir a les llibreries durant el mes de setembre i octubre, després són introbables. De fet, la major part dels materials que han servit d'anàlisi per aquest treball s'han recollit dels centres educatius o de les biblioteques particulars que els conservaven.