Estudi de la conducta adaptativa i la seva relació amb el fenotip físic i conductual en la síndrome d'Angelman

189  Descargar (0)

Texto completo

(1)

Conclusions

13. CONCLUSIONS

Els resultats obtinguts en aquesta tesi no difereixen de manera important amb cap dels estudis revisats sobre la síndrome d’Angelman. Penso que aporten novetats en l’aprofondiment del fenotip conductual, especialment l’estudi sistematitzat de les diferents àrees de conducta adaptativa i les correlacions d’aquesta amb altres aspectes clínics com poden ser les manifestacions conductuals i la gravetat de l’epilèpsia. Aquesta informació pot ser important perquè aporta nous elements pronòstics quant a desenvolupament de les capacitats adaptatives de l’individu.

Resumint, les conclusions d’aquest estudi han estat:

- Es troba similitut de resultats amb els estudis ja publicats sobre la síndrome.

- El nivell de desenvolupament de la majoria dels nens es situa per sota dels tres anys.

- La majoria de nens presenten un perfil similar de conducta adaptativa: millors puntuacions a l’escala “visa personal” seguit de “habilitats motrius”, “vida a la comunitat” i en darrer lloc “Social i comunicativa”.

- Es troba una relació entre la gravetat de l’epilèpsia i el nivell de desenvolupament (com més greu és l’epilèpsia menor és el nivell de conducta adaptativa assolit).

- Hi ha una relació entre l’expressió del fenotip conductual i el grau de conducta adaptativa (com més important és aquesta expressió més baix és el nivell de conduta adaptativa).

- No es troba relació entre la gravetat del trastorn del son amb el nivell de conducta adaptativa.

(2)
(3)

Referències bibliogràfiques

14. BILIOGRAFIA

AMIR,RE, DEN VEYVER,IB, WAN,M et al (1999) Rett syndrome is caused by mutation in X-linked MECP2 encoding methil-CpC-binding protein 2. Nature Genetics 23(2) 185-188.

BJERRE,I., FAGHER,B., RYDING,E i ROSEN,I. (1984) El síndrome de Angelman o “happy puppet” (Títere feliz) Acta Paediatrica Scandinava 3:389-394.

BOYD,SG, HARDEN,A, PATTON, MA (1988) The EEG in early diagnosis of the Angelman (Happy Puppet) syndrome. European Journal of Pediatrics 147, 508-513.

BRUINIKINS,R.H., HILL,B.K., WEATHERMAN,R.F., i WOODCOCK,R.W. (1986)

Inventory for client and agency planning. Allen,TX: DLM Teaching resources.

BUCKLEY,R.H., DINNO,N i WEBER,P. (1998) Angelman syndrome: are the estimates too low? American Journal of Medical genetics 80: 385-390

BUNTIX, I.M., HENNEKAM,R., BROUWER,O.F., et al (1995) Clinical profile of Angelman syndrome at different ages. American Journal of Medical Genetics 56: 176-183.

BÜRGER,J., KUNZE,J., SPERLING,K., i REIS,A. (1996) Phenotypic differences in Angelman syndrome patients: imprinting mutations show less frequently microcephaly and hipopigmentation than deletions American Journal of Medical genetics 66: 221-226

CAMPISTOL,J, SANMARTÍ,F.X., POO,P. i FERNÁNDEZ-ALVAREZ,E. (1993) Etat de mal non convulsif dans le syndrome d’Angelman. Comunicació presentada al Vème Congrés de la Societé Européenne de Neurologie Pediatrique. Strasbourg

.

(4)

CLARKE,D., BOER,H., WEBB,T., SCOTT,P et al (1998) Prader-Willi syndrome and psychotic symptoms: I. Case descriptions and genetic studies Journal of Intellectual Disability Research 42 (6) 440-450.

CLAYTON-SMITH,J. (1992) Annotations: Angelman syndrome Archives of Disease in Childhood 67:889-890.

CLAYTON-SMITH,J. (1993) Clinical research on Angelman syndrome in the United Kingdom: observations on 82 affected individuals. American Journal of Medical genetics 46: 12-15.

CLAYTON-SMITH.J. (1995) On the prevalence of Angelman syndrome American Journal of Medical genetics 59: 403-404.

DOLL,E.A. (1953) The measurement of social competence. Washington:Educational

publishers,inc.

DYCKENS,E.M. (1995) Measuring behavioral phenotypes: provocations from the “New Genetics” American Journal on Mental Retardation 99 (5) 522-532.

DYCKENS,E.M., CASSIDY,S.B. i KING,B.H. (1999) Maldaptative behavior differences in Prader-Willi syndrome due to paternal deletion versus maternal uniparental disomy. American Journal on Mental Retardation 104 (1) 67-77.

FLINT,J.,YULE, W (1994) Behavioral phenotypes a, RUTTER,M., TAYLOR,E., HERSOV. L (eds.) Child and adolescent psychiatry, 3rd edn. Oxford: Blackwell

Scientific pp. 666-687.

(5)

GREENBERG F, LEDBETTER DH, et al. ( 1987) Deletions of proximal 15q without Prader-Willi syndrome. American Journal of Medical Genetics 28: 813-820.

HAGERMAN,R.J. (1996) Physical and behavioural phenotype a HAGERMAN AND CRONISTER (1996) Fragile-X syndrome. Diagnosis, treatment and research. (2nd ed.)

The John’s Hopkins University Press.Baltimore and London.

HEBER (1961) A manual on terminology and classification in mental retardation ( 2nd ed) American Journal of Mental Deficiency, (Monograph supplement)

HEBER,R (1959) A manual on terminology and classification in mental retardation.

American Journal of Mental Deficiency, 64. (Monograph supplement)

JIANG,Y., ARMSTRONG,D., ALBRECHT,U. (1998) Mutation of the Angelman Ubiquitin Ligase in Mice causes increased cytoplasmatic p53 deficits of contextual learning and long-term potentiation Neuron 21: 799-811.

KYLLERMAN,M. (1995) On the prevalence of Angelman syndrome American Journal of Medical Genetics 59: 405.

LEE,S.T., NICHOLLS,R.D., BUNDEY,S. et al. (1994) Mutations of the P gene in oculocutaneous albinism, ocular albinism, and Prader-Willi syndrome plus albinism.

New England Journal of Medicine, 330,8: 529-534.

LELAND, H., SHELLHAAS,,M., NIHIRA,K i FOSTER ,R (1967) Adaptative behavior: a new dimension in the classification of the mentally retarded. Mental Retardation Abstracts,4,3, 359-387

LUCKASSON,R.,COULTER,D.L.,POLLOWAY,E.A., REISS,S., et al (1992) Mental retardation : Definition, classification, and systems of supports. Washington: American Association on Mental Retardation.

(6)

Referències bibliogràfiques

MINASSIAN,B.A., De LOREY,T.M., OLSEN,R.W., PHILIPPART,M. et al (1998) Angelman syndrome: correlations between epilepsy phenotypes and genotypes. Annals of Neurology 43(4): 485-493.

MONCLA,A., MALZAC,P., VOECKEL,M.A.et al (1999) Phenotype-genotype correlation in 20 deletion and 20 non-deletion Angelman syndrome European Journal of Human Genetics 7, 131-139

MONTERO,D (1993) Evaluación de la conducta adaptativa en personas con discapacidad. Adaptación y validación del ICAP. Bilbao: ICE de la Universidad de

Deusto.

MONTERO (1996) Evaluación de la conducta adaptativa en personas con discapacidad. Adaptación y validación del ICAP. (2ª ed.) Bilbao: ICE de la Universidad

de Deusto.

MOSER,H.W. (1992) Prevention of mental retardation (genetics) a L. Rowitz (Edi.) Mental retardation in the year 2000 Nova York. Springer-Verlag.

PENNER,K.A., JOHNSTON,J., FAIRCLOTH,B., IRISH,P. i WILLIAMS, C.A. (1993) Communication, cognition and social interaction in the Angelman syndrome. American Journal of Medical Genetics 46: 34-39.

PRASAD,C., i WAGSTAFF,J. (1997) Genotype and phenotype in Angelman syndrome caused by paternal UPD 15 American Journal of Medical Genetics 70: 328-329.

(7)

Referències bibliogràfiques

RODRIGUEZ de MOLINA,M., SLAVADOR,L. i GARCÍA,M.J. (1985) Evaluación clínica y psicosocial, a SALVADOR,L. Retraso mental y enfermedad psiquiátrica. Evaluación, Tratamiento y servicios. CITRAN i FISP. Monografías en Neurociencias

nº4. Barcelona.

ROIG,M., TALLADA,M., SARRET,E. Et al (1993) The early studies of Angelman’s disease Annals of Neurology 34, 485-486.

ROSZKOWSKI,MJ i BEAN, A.G. (1980) The Adaptative Behavior Scale (ABS) and IQ: How much unshared variance is there? Psychology in the schools ,17, 452-459.

SAITOH,S., HARADA,N., i JINNO,Y et al (1994) Molecular and clinical study of 61 Angelman syndrome patients American Journal of Medical Genetics 52: 158-163

SALVADOR,L. (1995) : Retraso mental y enfermedad psiquiátrica. Evaluación Tratamiento y servicios Monografías de Neurociencias. Citran i FISP. Barcelona

SCHEERENBERG, R.C. (1985) Historia del retraso mental. San Sebastián SIIS/Real

Patronato.

SCHROER, R.J., PHELAN,M.C., MICHAELIS,R.C. et al (1998) Autism and maternally derived aberrations of chromosome 15q . American Journal of Medical Genetics 76: 327-336.

SMITH,A., WILES,C., HAAN,E.,McGILL,J., WALLACE,G. et al (1996) Clinical features in 27 patients with Angelman syndrome resulting from DNA deletion. Journal of Medical Genetics 33(2): 107-112.

SMITH,A. ROBSON,L., i BOCHHOLZ,B. (1998) Normal growth in Angelman syndrome dues to paternal UPD Clinical Genetics 53.223-225.

(8)

Referències bibliogràfiques

VIANI, F., ROMEO,A., MAURIZIO,V., et al (1995) Seizure and EEG patterns in Angelman’s syndrome Journal of Child Neurology, 10, 6: 467-471.

WILLIAMS, C. A., H. ANGELMAN, J. CLAYTON-SMITH et al. (1995a) Angelman syndrome: Consensus for diagnostic criteria.” American Journal of Medical Genetics 56

237-238.

WILLIAMS,C.A.., ZORI,R.T., HENDRIKSON,J., STALKER,H., MARUM,T., WHIDDEN,E. i DRISCOLL,D.J. (1995b) Angelman syndrome Current Problems in Pediatrics 25:216-231.

(9)

ANNEX I

CRITERIS D’INCLUSIÓ DELS PACIENTS

(10)

CRITERIS D’INCLUSIÓ DEL GRUP D’ESTUDI MOLECULAR NORMAL.

CRITERIS D’INCLUSIÓ DEL GRUP D’ESTUDI

MOLECULAR NORMAL.

A continuació s’exposen els criteris d’inclusió dels quatre casos amb estudi molecular normal. Tal i com he comentat abans, aquests casos es van seleccionar en base a criteris exclusivament clínics, prenent com a referència els criteris publicats per Williams et al. (1995). Tots els casos havíen de complir tots els criteris consistents, almenys un dels freqüents i alguns dels associats.

També es van comentar aquests quatre casos amb el propi Dr.Williams qui va opinar que teníen prou criteris clínics com per a inclore’ls en l’estudi. Aquest autor opina que la marxa atàxica és un dels criteris més importants entre els consistents (tots la tenen) i, els més importants entre els criteris associats són el solc occipital i l’occipuci pla (tots ells ténen l’occipuci pla i només un d’ells no presenta el solc occipital).

(11)

CAS Nº 27 DE LA MOSTRA

1.Consistents (100% casos)

Retard sever del desenvolupament

Absència de parla o parla limitada a poques paraules. Habilitats de comunicació receptives i no-verbals superiors a les verbals.

Atàxia de la marxa i tremolors dels membres.

Conducta característica, qualsevol combinació de: riure/somriure freqüent, aparença de felicitat, excitabilitat fàcilment provocable, sovint moviments d’aleteigs de les mans, hipermotricitat i dèficit d’atenció.

2. Freqüents (més del 80%)

• Retard o creixement inferior al normal del perimetre cefàlic, normalment arriba a produiïr microcefàlia, absoluta o relativa, cap als 2 anys.

Crisis convulsives que s’inicien normalment abans dels 3 anys d’edat.

• EEG característic amb ones de gran amplitud i pics lents.

3.Associats (entre el 20 - 80%)

Occipuci pla

Solc occipital

Llengua prominent

• Problemes en la succió

• Problemes d’alimentació a la infància

• Prognatia

• Boca gran amb les dents separades.Moderat

Babeig freqüent , prominència lingual

Conductes excessives de mastegar

• Estrabisme

• Hipopigmentació de la pell, cabell i ulls més clars que la resta de la familia

Extremitats inferiors en hiperextensió.

Marxa característica en braços aixecats i flexionats a l’alçada del colze

Hipersensibilitat a la calor

Trastorns del son

(12)

CAS Nº 28 DE LA MOSTRA

1.Consistents (100% casos)

Retard sever del desenvolupament

Absència de parla o parla limitada a poques paraules. Habilitats de comunicació receptives i no-verbals superiors a les verbals.

Atàxia de la marxa i tremolors dels membres.

Conducta característica, qualsevol combinació de: riure/somriure freqüent, aparença de felicitat, excitabilitat fàcilment provocable, sovint moviments d’aleteigs de les mans, hipermotricitat i dèficit d’atenció.

2. Freqüents (més del 80%)

Retard o creixement inferior al normal del perimetre cefàlic, normalment arriba a produiïr microcefàlia, absoluta o relativa, cap als 2 anys.

Crisis convulsives que s’inicien normalment abans dels 3 anys d’edat.

EEG característic amb ones de gran amplitud i pics lents.

3.Associats (entre el 20 - 80%)

Occipuci pla

Solc occipital

• Llengua prominent- Moderat.

Problemes en la succió

Problemes d’alimentació a la infància

• Prognatia Moderat.

• Boca gran amb les dents separades Moderat.

• Babeig freqüent , prominència lingual Moderat.

• Conductes excessives de mastegar.

• Estrabisme

• Hipopigmentació de la pell, cabell i ulls més clars que la resta de la familia

Extremitats inferiors en hiperextensió.

(13)

CAS Nº 29 DE LA MOSTRA

1.Consistents (100% casos)

Retard sever del desenvolupament

Absència de parla o parla limitada a poques paraules. Habilitats de comunicació receptives i no-verbals superiors a les verbals.

Atàxia de la marxa i tremolors dels membres.

Conducta característica, qualsevol combinació de: riure/somriure freqüent, aparença de felicitat, excitabilitat fàcilment provocable, sovint moviments d’aleteigs de les mans, hipermotricitat i dèficit d’atenció.

2. Freqüents (més del 80%)

Retard o creixement inferior al normal del perimetre cefàlic, normalment arriba a produiïr microcefàlia, absoluta o relativa, cap als 2 anys.

Crisis convulsives que s’inicien normalment abans dels 3 anys d’edat.

• EEG característic amb ones de gran amplitud i pics lents. (Dada desconeguda en aquest cas)

3.Associats (entre el 20 - 80%)

Occipuci pla

Solc occipital

Llengua prominent

Problemes en la succió

Problemes d’alimentació a la infància

• Prognatia

Boca gran amb les dents separades

Babeig freqüent , prominència lingual

• Conductes excessives de mastegar.

• Estrabisme

• Hipopigmentació de la pell, cabell i ulls més clars que la resta de la familia

• Extremitats inferiors en hiperextensió.

• Marxa característica en braços aixecats i flexionats a l’alçada del colze

• Hipersensibilitat a la calor

Trastorns del son

(14)

CRITERIS D’INCLUSIÓ DEL GRUP D’ESTUDI MOLECULAR NORMAL.

CAS Nº 30 DE LA MOSTRA

1.Consistents (100% casos)

Retard sever del desenvolupament

Absència de parla o parla limitada a poques paraules. Habilitats de comunicació receptives i no-verbals superiors a les verbals.

Atàxia de la marxa i tremolors dels membres.

Conducta característica, qualsevol combinació de: riure/somriure freqüent, aparença de felicitat, excitabilitat fàcilment provocable, sovint moviments d’aleteigs de les mans, hipermotricitat i dèficit d’atenció.

2. Freqüents (més del 80%)

Retard o creixement inferior al normal del perimetre cefàlic, normalment arriba a produiïr microcefàlia, absoluta o relativa, cap als 2 anys.

Crisis convulsives que s’inicien normalment abans dels 3 anys d’edat.

• EEG característic amb ones de gran amplitud i pics lents.

3.Associats (entre el 20 - 80%)

Occipuci pla

• Solc occipital

Llengua prominent

• Problemes en la succió

• Problemes d’alimentació a la infància

Prognatia

Boca gran amb les dents separades

Babeig freqüent , prominència lingual

• Conductes excessives de mastegar.

• Estrabisme

• Hipopigmentació de la pell, cabell i ulls més clars que la resta de la familia

• Extremitats inferiors en hiperextensió.

(15)

PROTOCOL DE RECOLLIDA DE DADES

ANNEX II

(16)

PROTOCOL DE RECOLLIDA DE DADES

HISTORIA CLINICA PARA EL SINDROME DE ANGELMAN

Nombre: Historia: Fecha Nacimiento: Fecha actual: Procedencia:

Edad diagnóstico Clínico:

Edad diagnóstico de Laboratorio:

DATOS CLINICOS:

A. PERIODO NEONATAL/LACTANTE

1. Peso al nacer:

2. Problemas perinatales:

3. Hipotonia SI NO

4. Problemas de alimentación/

retraso de crecimiento SI NO

5. Inicio sedestación (meses):

6. Inicio marcha (meses):

7. inicio primeras palabras:

B. CARACTERISTICAS FISICAS

1. Microcefalia SI NO

PC:

(17)

PROTOCOL DE RECOLLIDA DE DADES

C. MANIFESTACIONES NEUROLOGICAS

1. Retraso mental severo SI NO

2. Ataxia+/-marcha rígida SI NO 3. Brazos levantados y flexionados

durante la deambulación SI NO

4. Ausencia de lenguaje SI NO

5. Algunas palabras?:

6. Capacidades receptivas y comunicación

no verbal superior a la verbal SI NO

7. Hipotonía de tronco SI NO 8. Hipertonia de extremidades+/-

contracturas en flexión SI NO 9. Hiperreflexia SI NO 10.Movimientos anómalos SI NO 11.Estereotipias SI NO 12.Movimientos rítmicos SI NO 13.Temblores SI NO 14.Babeo SI NO 15.Trastornos de succión/deglución SI NO

16.Espasmos del llanto SI NO

Hasta que edad:

17.Trastorno del sueño SI NO 18.Describir trastorno del sueño:

19.Convulsiones SI NO

20.Edad inicio convulsiones: 21.Tipo crisis:

22.EEG característico SI NO

23.Tratamientos utilizados:

(18)

PROTOCOL DE RECOLLIDA DE DADES

D. FENOTIPO CONDUCTUAL

1. Ataques de risa SI NO

2. Apariencia feliz SI NO

3. Personalidad fácilmente excitable SI NO

4. Conducta hiperactiva SI NO

5. Déficit de atención SI NO

6. Movimientos de mano aleteo SI NO

7. Comportamientos masticatorios SI NO 8. Atracción /fascinación por el agua SI NO 9. Hipersensibilidad al calor SI NO

E. DIAGNOSTICO DE LABORATORIO

1. Delección 15q11-13 2. Disomia paterna 3. Mutación imprinting 4. Normal

NOTA: En negrita criterios presentes en el 100% de los casos

En cursiva y negrita criterios presentes en más del 80% de los casos

(19)

ANNEX III

(20)
(21)

ANNEX IV

(22)
(23)

Resultats

11. RESULTATS

Els càlculs estadístics d’aquest estudi s’han realitzat amb el paquet estadístic SPSS 9.0.

La següent taula recull el càlcul de percentatges en que s’observen cadascún dels trets estudiats de fenotip físic en aquesta mostra. També es presenta una puntuació global pel fenotip físic, extreta a partir de la suma de la presència de les diferents característiques.

TAULA VI: FREQÜÈNCIA D’OBSERVACIÓ DELS TRETS DEL FENOTIP FÍSIC

CARACTERÍSTICA PERCENTATGE D’APARICIÓ

BRAQUICEFÀLIA/OCCIPUCI PLA 83.4%

MACROSTOMIA (BOCA GRAN) 76.6%

DENTS SEPARADES 66.7%

MANS I PEUS PETITS 66.7%

PROTUSSIÓ DE LA LLENGUA 63.3%

SOLC OCCIPITAL 60%

HIPOPIGMENTACIÓ DE LA PELL 56.7%

MICROCEFÀLIA 53.3%

PROGNATISME 50%

CABELL ROS 50%

ULLS BLAUS 50%

ESTRABISME 46.7%

ESCOLIOSI 26.7%

ALBINISME OCULAR 6.7%

FENOTIP FÍSIC: TOTAL PUNTUACIÓ

(Puntuació màxima possible:28)

Mitjana 13.46 Desviació: 3.55

Rang: 9-21

(24)

Resultats

A la següent gràfica observem la distribució d’aquests trets físics a la mostra:

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Braquicef./O. pla Macrostomia

Dents

Mans i peus

Protussió llengua Solc Occ.

Hipopigmentació

MicrocefàliaPrognatismeCabell ros Ulls blausEstrabisme Escoliosi

(25)

El reduït nombre d’individus no permet fer correlacions ni amb les diferents alteracions moleculars ni amb grups d’edat. Tot i així, ja que hi ha estudis que suggereixen que l’escoliosi s’agreuja amb l’edat i que la hipopigmentació no apareix en el grup de disomia uniparental, mostrem a les següents taules els percentatges desglossats d’aquests aspectes.

TAULA VII: PERCENTATGE D’ESCOLIOSI PRE I POSTPUBERAL.

S’ha pres com a punt de tall d’edat puberal els 14 anys en els nens i els 12 en les nenes. Aquestes edats són les corresponents als pics de creixement puberal de les taules de Tanner (1976).

PERCENTATGE

D’ESCOLIOSI Valor p

PREPUBERAL 26.9%

POSTPUBERAL 25% 1

S’ha realitzat la prova chiquadrat per a validar estadísticament aquesta diferència, el valor “p” de Fisher indica que no hi ha cap diferència significativa entre el grup pre i postpuberal pel factor escoliosi en aquesta mostra.

TAULA VIII: PERCENTATGE D’HIPOPIGMENTACIÓ PELS DIFERENTS GRUPS D’ALTERACIÓ MOLECULAR

ALTERACIÓ MOLECULAR HIPOPIGMENTACIÓ

DELECIÓ 73.9%

DISOMIA UNIPARENTAL 0

ESTUDI MOLECULAR NORMAL 0

(26)

L’únic grup que presenta hipopigmentació és el que correspon als nens amb deleció. Cap dels casos de disomia ni d’estudi molecular normal presenta aquesta característica. El baix nombre d’individus del grup de disomia (tres) només ens permet descriure aquestes diferències, sense poder validar-les estadísticament.

TAULA IX: FREQÜÈNCIA D’OBSERVACIÓ DELS TRETS DEL FENOTIP CONDUCTUAL.

Es presenta aquí el mateix càlcul que s’ha realitzat pel fenotip físic amb els diferents trets de fenotip conductual.

PERCENTATGE D’APARICIÓ

APARENÇA FELIÇ 100%

ATRACCIÓ/FASCINACIÓ PER L’AIGUA 96.7%

CONDUCTA HIPERACTIVA 93.3%

PERSONALITAT EXCITABLE 90%

DEFICIT D’ATENCIÓ 83.4%

ATACS DE RIURE 80%

HIPERSENSIBILITAT A LA CALOR 70%

CONDUCTES MASTICATÒRIES 40%

TOTAL PUNTUACIÓ FENOTIP CONDUCTUAL

(Puntuació màxima possible:16)

(27)

GRÀFICA DE DISTRIBUCIÓ DE PERCENTATGES DELS TRETS FÍSICS EN AQUESTA MOSTRA

(28)

RESULTATS REFERENTS ALS ASPECTES NEUROLÒGICS

ESTUDIATS.

TAULA X: ASPECTES RELACIONATS AMB L’EPILÈPSIA PEL TOTAL DE

LA MOSTRA.

TRET RESULTATS

Presència epilèpsia 100%

Edat inici Mitjana: 2 anys 1 mes

Desviació: 16.5 mesos Rang : 8 mesos-7 anys

Gravetat de l’epilèpsia -Crisis monomorfes bona resposta monoteràpia:

26.7 %

-Crisis polimorfes controlades mèdicament: 50% -Crisis rebels a la medicació: 23.3%

Status epilèptics -Cap status: 83.3%

-Status epilèptics: 6.7% -Status de son: 10%

EEG -Desconegut: 16.7

-No característic: 33.3% -Característic: 50%

La gravetat de l’epilèpsia és un dels factors que s’ha senyalat que varia amb l’edat, és per això que s’ha realitzat el càlcul de la mitjana d’edat per a cada grup de gravetat.

TAULA XI: RELACIÓ ENTRE LA GRAVETAT DE L’EPILÈPSIA I L’EDAT.

GRAVETAT DE L’EPILÈPSIA NOMBRE DE CASOS MITJANA D’EDAT (en mesos) DESVIACIÓ TIPICA

Crisis monomorfes amb bona resposta amb monoteràpia.

8 51.5 37

(29)

Resultats

- DESENVOLUPAMENT MOTRIU

Un 73% dels nens de la mostra havia assolit la marxa autònoma. Un 26.7 % encara no caminava.

La següent taula mostra les edats en què s’adquireixen les habilitats motrius de sedestació i marxa autònomes.

TAULA XII: EDAT D’ADQUISICIÓ DE LA SEDESTACIÓ I MARXA

AUTÒNOMA.

MITJANA DESVIACIÓ TÍPICA RANG

INICI SEDESTACIÓ

(en mesos)

16.03

5.3

6-24

INICI MARXA

(en mesos)

48.6

28

19-132

- TRASTORN DEL SON

TAULA XIII: PRESÈNCIA DEL TRASTORN DEL SON

PERCENTATGE

MODERAT o en remissió.

43.3%

(30)

TAULA XIV: CORRELACIÓ DEL TRASTORN DEL SON AMB L’EDAT .

COEFICIENT DE

CORRELACIÓ DE SPEARMAN SIGNIFICACIÓ p<

-0.041 0.831

No existeix correlació significativa entre el trastorn del son i l’edat actual.

- RESULTATS DE LES PUNTUACIONS DEL QÜESTIONARI ICAP.

- La següent taula mostra les mitjanes i desviacions de la puntuació general del test ICAP i per a cadascuna de les escales. També recull les puntuacions màxima i mínima de la mostra per a cada escala.

TAULA XV: RESULTATS DEL QÜESTIONARI ICAP.

Puntuació directa (mesos)

Puntuació típica

ESCALES ICAP

Mitjana Desviació Rang Mitjana Desviació Rang

Puntuació general

19.2

6.3

7-32 20.1

24.7

3-83

Habilitats motrius

21.8

10.1

9-49 25.2

26.3

3-76

Social i

comunicativa

11.8

4.29

5-20 18.2

19.7

3-76

Vida personal

27.06

9.5

4-42 35.7 29.4

3-102

(31)

-

En aquesta gràfica s’observa la distribució de puntuacions per a la mostra, per tal d’observar si existeix un perfil de conducta adaptativa que es doni a la majoria del grup.

30 30

30 30

N =

VCDIR VPDIR

SCDIR DMDIR

60

50

40

30

20

10

0

(32)

- ESTUDIS DE CORRELACIONS.

A les següents taules es mostren els càlculs de correlacions que s’han suggerit com a possibles a les hipòtesis del treball.

TAULA XVI: CORRELACIÓ DE LES PUNTUACIONS DE L’ICAP AMB LA

GRAVETAT DE L’EPILÈPSIA:

PUNTUACIÓ ICAP

CORRELACIÓ DE

COEFICIENT DE

SPEARMAN

SIGNIFICACIÓ

p<

Puntuació general

-0.641

0.0001

Habilitats motrius

-0.680

0.0001

Social i comunicativa

-0.592

0.001

Vida personal

-0.561

0.001

Vida en la comunitat

-0.460

0.010

Existeix correlació molt significativa entre la gravetat de l’epilèpsia i les següents escales de l’ICAP: “puntuació general”, “habilitats motrius”, “social i comunicativa” i “vida personal”. L’escala “vida en la comunitat” mostra una correlació significativa bilateral.

TAULA XVII: CORRELACIÓ DE LES PUNTUACIONS DE L’ICAP AMB EL

TRASTORN DEL SON

PUNTUACIÓ ICAP

COEFICIENT DE

CORRELACIÓ DE

SPEARMAN

SIGNIFICACIÓ

p<

Puntuació general

-0.064

0.737

Habilitats motrius

-0.046

0.808

Social i comunicativa

0.006

0.974

(33)

Resultats

TAULA XVIII: CORRELACIÓ DE LES PUNTUACIONS DE L’ICAP AMB LA

PUNTUACIO GLOBAL DE FENOTIP FISIC

PUNTUACIÓ ICAP

COEFICIENT DE

CORRELACIÓ DE

SPEARMAN

SIGNIFICACIÓ

p<

Puntuació general

-0.086

0.690

Habilitats motrius

-0.034

0.860

Social i comunicativa

-0.045

0.835

Vida personal

-0.212

0.319

Vida en la comunitat

-0.137

0.522

No existeix correlació significativa entre cap de les puntuacions de l’ICAP i la puntuació global del fenotip físic.

TAULA XIX: CORRELACIÓ DE LES PUNTUACIONS DE L’ICAP AMB LA

PUNTUACIÓ GLOBAL DE FENOTIP CONDUCTUAL

PUNTUACIÓ ICAP

COEFICIENT DE

CORRELACIÓ DE

SPEARMAN

SIGNIFICACIÓ

p<

Puntuació general

-0.525

0.003

Habilitats motrius

-0.415

0.022

Social i comunicativa

-0.420

0.021

Vida personal

-0.487

0.006

Vida en la comunitat

-0.485

0.007

(34)

Resultats

ANY DE DIAGNÒSTIC

- Gràfica de distribució de l’any de diagnòstic de laboratori pels casos de la

mostra

1 9 9 1 1 9 9 3 1 9 9 5 1 9 9 7 1 9 9 9

0 1 2 3 4 5 6 7

N o m b r e d e c a s o s

1 9 9 1 1 9 9 3 1 9 9 5 1 9 9 7 1 9 9 9

A n y d e d i a g n ò s t i c

TAULA XXI: CORRELACIÓ ENTRE L’EDAT ACTUAL I L’EDAT AL DIAGNÒSTIC

COEFICIENT DE CORRELACIÓ

DE SPEARMAN SIGNIFICACIÓ p<

0.912 0.0001

(35)

Discussió

12. DISCUSSIO

El present treball és,com ja s’ha dit, bàsicament descriptiu. També hem esmentat abans que no hi ha moltes publicacions que estudïin sèries importants de nens amb la síndrome d’Angelman. Per tal de comentar de manera més ordenada tot el que s’extreu dels resultats obtinguts he decidit presentar la discussió estructurada en els diferents punts estudiats.

FENOTIP FÍSIC

Els resultats de l’estudi del fenotip físic mostren que, en aquest grup, no tots els trets es donen amb la mateixa freqüència; hi ha característiques que, de manera evident o moderada, semblen estar associades més consistentment a la síndrome. Aquestes són: la braquicefalia i occipuci pla (83.4%), el solc occipital (60%) i la macrostomia (76.6%) amb protussió lingual (63.1%) i les dents separades (66.7%); aquestes tres darreres juntes confereixen una expressió facial molt característica a la majoria de nens amb la síndrome d’Angelman. Contrasta la dada de braquicefàlia i occipuci pla amb la freqüència observada per Williams et al (1995) on parla d’aquest criteri com a associat (per tant, observat només entre el 20 i el 80% dels nens amb la síndrome).

No es disposa de dades d’altres estudis per a totes les característiques, però les que podem comparar queden registrades a continuació:

(36)

Discussió

L’estrabisme presenta resultats pràcticament idèntics a la sèrie estudiada per Clayton-Smith (1993), l’autora britànica troba aquesta característica en un 42% dels nens i nosaltres en un 46.7%.

Els percentatge de nens amb hipopigmentació és també molt similar al que va trobar Moncla (1999). Desglossant els percentatges d’hipopigmentació per a les diferents alteracions genètiques podem comparar millor els resultats obtinguts: a la nostra mostra un 73% dels nens amb deleció i cap dels casos de disomia, presenten aquesta característica; en l’estudi de Moncla (1999), un 70% dels casos de deleció i cap dels de no-deleció la presenten. L’explicació a aquest fet és que la deleció d’aquest cromosoma inclou el gen P, que codifica per a una proteïna transpor tadora de tirosina que és important per sintetitzar melanina.

El percentatge d’escoliosi que hem trobat (26.7%) és globalment superior a l’11% descrit per Clayton-Smith (1993) i no s’evidencia la diferència trobada en altres estudis entre el grup pre i post puberal. En el nostre estudi s’ha pres com a punt de tall l’edat de 12 anys per les nenes i 14 pels nens per a separar el grup pre-puberal del post-puberal, aquesta és l’edat que les taules de desenvolupament puberal de Taner (1976) mostren com a punt màxim per a cada sexe.

A la nostra mostra es dóna en un 26.9% versus un 25% dels casos postpuberals. A l’estudi de Buntix (1995) es mostra un percentatge de 8% en petits i 38% en grans.

(37)

Discussió

FENOTIP CONDUCTUAL

En el grup estudiat el fenotip conductual es presenta de manera molt consistent; sis de les vuit característiques són presents en el 80% o més dels casos.

Aquestes són, per ordre de freqüència: - Aparença feliç (100%)

- Atracció/fascinació per l’aigua (96.7%) - Conducta hiperactiva (93.3%)

- Personalitat fàcilment excitable (90%) - Deficit d’atenció (83.4%)

- Atacs de riure (80%).

Cal destacar la importància de l’aparença de felicitat, present en la totalitat dels nens estudiats. Aquest resultat també es troba en l’estudi de Smith et al. (1996) on tots els individus mostren aparença feliç a partir de certa edat, tot i que l’autor remarca que en la infància aquest tret era apreciable en el 95% dels nens.

Entre els trets de fenotip conductual que estudiavem el menys freqüent ha resultat ser el de “conductes masticatòries”, que en aquesta mostra era present només en el 40% dels nens, molt per sota de qualsevol de les altres característiques típiques de conducta.

La puntuació mitjana global del fenotip conductual és de 12.6 (amb una desviació de 2.4) només 3.4 punts per sota de la màxima possible (16), i aquí sí que trobem nens que compleixen totes les característiques de fenotip conductual, concretament un 13.3% dels nens tenen la puntuació màxima, i més de la meitat (53.4%) obtenen puntuacions de 13 o més.

(38)

Discussió

difondre entre aquests professionals informació que permeti col.laborar en diagnosticar aquests casos com més aviat millor.

EPILÈPSIA

La presència d’epilèpsia és, en aquesta mostra, del 100%. Ja hem vist, pels estudis que hem revisat i comentat, que és un tret molt freqüentment associat a la síndrome; sembla que està més sovint associada al grup de deleció que als de les altres alteracions, però en la present mostra cal recordar que el grup de disomia només el composen dos casos i, que la presència d’epilèpsia era un dels criteris d’inclusió del grup d’estudi molecular normal. Per tant, no ha d’estranyar aquest percentatge.

La majoria d’estudis situen l’edat d’inici de l’epilèpsia abans dels 3 anys, de fet, aquesta dada apareix en els criteris clínics consensuats (Williams et al, 1995a). La mitjana global d’edat de la primera crisi a la nostra mostra és de 2 anys 1 mes (amb una desviació de 16 mesos i mig) i només un 10% dels nens de la mostra (és a dir 3 nens) tenen la primera crisi després dels 3 anys.

Quant a la gravetat de l’epilèpsia, no he trobat estudis que la divideixin en diferents categoríes per a després relacionar-la amb el nivell de desenvolupament; en aquest sentit crec que aquest és un enfoc pioner en l’estudi de la síndrome i que pot aportar informació pronòstica important.

(39)

ELECTROENCEFALOGRAMA (EEG).

Observem un EEG típic en un 50% dels nens de la mostra, però aquesta era una dada que no disposàvem de tots els casos, hi ha un 16.7% de nens dels que no la tenim. Altres autors (Buntix et al., 1995) ja senyalen que, malgrat la majoria de nens amb SA presenten un EEG alterat, el traçat típic descrit per Boyd et al. (1988) no sempre es troba i pot variar amb l’edat.

CONDUCTA ADAPTATIVA

No hi ha estudis publicats en sèries de nens amb síndrome d’Angelman que mostrin resultats objectivables amb proves de conducta adaptativa. El qüestionari ICAP ha demostrat ser útil per a valorar aquests aspectes ja que permet recollir gran quantitat d’informació important per a avaluar persones amb aquests nivells de discapacitat.

Els resultats ens mostren que com a puntuació global directa de conducta adaptativa, cap dels nens estudiats supera el nivell de 32 mesos, és a dir, cap d’ells arriba als 3 anys, així doncs es compleix la hipòtesi tercera d’aquest treball, que situa l’edat màxima de desenvolupament de conducta adaptativa en els tres anys. Si fem una anàlisi més detallada dels diferents aspectes valorats, observem que existeix un perfil que es compleix en la majoria dels casos, les escales s’ordenen, de més a menys afectació en: “social i comunicativa”, “vida en la comunitat”, “habilitats motrius” i “vida personal”. Aquests resultats eren els esperats, tenint en compte el que s’havia anat observant en les visites i el que els pares explicaven quant a habilitats dels seus fills. Es compleix així la hipòtesi segona d’aquest treball que preveu un perfil similar a la majoria dels nens on els aspectes més afectats serien el social-comunicatiu i les habilitats de la vida en comunitat.

La variabilitat més gran la trobem en “habilitats motrius” i la més petita en “vida a la comunitat”.

(40)

Discussió

habilitats queden recollides en els comentaris de cada cas de la mostra, per exemple, la capacitat de buscar en una cinta de vídeo el fragment que els hi interessa i rebobinar fins que el troben una i altra vegada; manipulant el comandament a distància o els botons de l’aparell . Hi ha una adaptació a l’entorn i a la vida diària que els pares valoren com a molt positiva i que permet una convivència menys difícil; com a contrapartida, mostren grans dificultats davant els canvis.

Les “habilitats socials i comunicatives” venen molt marcades per la incapacitat d’adquirir la parla. De la mostra estudiada, cap dels nens arriba al nivell de 2 anys. A més, molts d’ells presenten grans dificultats en la utilització de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (pictogrames, signes manuals,etc.) és per això que resulta tan difícil, per les persones que no coneixen el nen, comunicar-se amb ells. La comunicació dins la familia arriba a ser molt millor perquè els pares desenvolupen una comprensió molt gran de les petites manifestacions del nen (reconeixen què vol dir cada tipus de crit, plor, etc.).

Estudiar la relació entre la conducta adaptativa i altres manifestacions clíniques era un altre dels objectius d’aquest treball. L’interès seria principalment pronòstic ja que, si es demostrés la relació, permetria, a través de l’observació de l’afectació clínica en altres àrees, preveure si el nivell de conducta adaptativa seria més o menys bò.

En primer lloc s’ha estudiat la relació de la conducta adaptativa amb la gravetat de l’epilèpsia. El nivell general de conducta adaptativa ha demostrat tenir una correlació negativa molt significativa amb la gravetat de l’epilèpsia: és a dir, els nens amb una epilèpsia més severa són els que demostren nivells més baixos de conducta adaptativa. Aquesta correlació es troba tant en la puntuació global com en cadascuna de les subescales. Això confirma la quarta hipòtesi del treball.

(41)

Discussió

La correlació entre l’expressió de fenotip físic i conducta adaptativa no és significativa, per tant no permet preveure, a partir dels trets físics un nivell adaptatiu. Aquesta troballa fa que no es confirmi la hipòtesi sisena del present treball. Aquest fet es va estudiar perquè en altres síndromes sí que hi té relació: a la síndrome del cromosoma X-fràgil, en dones, l’expressió de fenotip físic correlaciona significativament amb el nivell cognitiu, i permet per tant, establir elements pronòstics (Fryns, 1986).

Sí que existeix, en canvi, correlació significativa entre l’expressió de fenotip conductual i el nivell de conducta adaptativa . Existeix correlació tant en la puntuació global com en cadascuna de les escales. Es a dir, com més elevada és l’expressió del fenotip conductual més baix és el resultat en conducta adaptativa. Això confirma la hipòtesi setena del treball.

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE

El desenvolupament del llenguatge i la comunicació mereixen menció apart. La valoració quantitativa del nivell de parla adquirit no n’aporta massa informació: només un dels nens diu espontàniament més de 10 paraules, i més de la meitat de la mostra no en diu cap.

Si volguéssim treure conclusions objectives sobre el llenguatge dels nens amb SA, hauríem d’haver fet un estudi específic al respecte, que podria ser tema d’una recerca tant o més àmplia que aquesta.

Els comentaris que exposo a continuació fan referència tant a les entrevistes amb la familia com al que s’ha pogut observar directament en les visites.

(42)

Discussió

Una altra de les conductes comunicatives que hem pogut observar i que tendeix a confondre’s, i/o convertir-se, en un problema de comportament és la conducta d’estirar cabells; molts dels nens amb síndrome d’Angelman utilitzen aquesta conducta com a mitjà de comunicació amb l’adult: acosten el cap de l’adult cap a ells agafant-els-hi els cabells. Els pares expliquen molt bé aquesta conducta i tenen clar que no hi ha “mala intenció” en aquesta estirada, seria com dir: “vine” o “estigues per mí”. Aquesta conducta ha estat comentada tant sovint per les families que en un primer moment vaig pensar en plantejar-me com a un objectiu més del treball estudiar amb quina freqüència es donava, però, com passa sovint amb aquestes coses, quan vaig ser conscient de que era freqüent ja havia vist a una part important de la mostra i no havia recollit sistemàticament en tots aquest aspecte. Penso que és plantejable estudiar-ho més endavant com a un aspecte a afegir en la descripció del fenotip conductual associat a aquesta síndrome.

El nivell de llenguatge comprensiu és difícil de mesurar objectivament en nens d’aquestes característiques. Està clar per qualsevol persona que ha vist nens amb la síndrome d’Angelman que és superior, gairebé sempre, al nivell expressiu; el que és difícil de destriar és, fins a quin punt és una comprensió contextual i fins a quin punt està afectada la comprensió de llenguatge. S’ha pogut constatar comprensió de paraules aillades en molts nens però el nivell global d’actuació d’aquests nens demostra una comprensió contextual superior a la comprensió del llenguatge. Aquest fet, també concorda amb les troballes abans esmentades sobre el perfil de conducta adaptativa: sembla que hi ha un desenvolupament òptim (tenint en compte el nivell global) en els aspectes d’adaptació a la vida quotidiana.

Hi ha dos casos de la mostra que voldria comentar apart.

(43)

Discussió

s’ha pogut observar el “sí” en cap altre nen) i demostra una comprensió de conceptes abstractes (colors, formes…) que no s’ha constatat en cap dels altres nens. Crida l’atenció que els pares comenten que li resulta difícil tant evocar paraules com signes i que per ajudar-lo a recordar la paraula de vegades és suficient amb marcar-li el punt d’articulació del primer sò d’aquesta (per exemple, posar el dit al coll per la “K”). També s’observa que l’aprenentatge de noves paraules o signes està altament condicionat per la motivació (aquest aspecte l’hem observat en altres àrees en tots els nens ).

L’altre cas, el nº 23 de la mostra, un nen amb la deleció típica, crida l’atenció per l’elevada capacitat comunicativa i per la comprensió de signes gràfics: reconeix una gran quantitat de dibuixos del sistema PCS ( picture communication system ) i és capaç d’utilitzar-los per realitzar demandes. Tanmateix només és capaç de dir tres paraules.

DESENVOLUPAMENT MOTRIU

Tal i com s’ha esmentat en l’apartat anterior, hi ha una gran variabilitat en les adquisicions motrius. Un 73.3% dels nens de la mostra tenen assolida la marxa autònoma. En tots els casos és una marxa atàxica.

L’edat en que s’assoleixen algunes fites de desenvolupament motriu és també molt variable; hem registrat l’edat d’inici de sedestació autònoma i l’edat d’inici de la marxa autònoma.

Els resultats són molt semblants als dels altres estudis; la mitjana d’edat d’inici de la sedestació autònoma a la nostra mostra es situa en els 16 mesos de mitjana. A l’estudi de Clayton-Smith (1993) en els 12 mesos i en el de Buntix (1995) als 20 mesos.

(44)

EL TRASTORN DEL SON

El trastorn del son, freqüentment dificultat per adormir-se, son fragmentat i conductes distorsionadores durant la nit (aixecar-se, cridar,etc.), és present de manera important a un 43.3% de nens de la mostra i en remissió, o de manera moderada en un 33.3%. Aquestes xifres no són tan elevades com les que trobem en altres estudis; Smith et al. (1996) parlen d’entre un 85-90% de nens amb trastorn important del son.

El fet de codificar també si el trastorn era en remissió o bé moderat tenia com a objectiu estudiar la relació entre la gravetat del trastorn i l’edat. Aquest aspecte ha estat descrit, també per Clayton-Smith (1993), que indica que el trastorn és més greu entre els 2 i 6 anys. A partir de les entrevistes amb els pares semblava que els problemes de son tendien a millorar força a mesura que el nen es feia gran. Aquesta impressió no s’ha confirmat estadísticament. No hem trobat correlació significativa entre el trastorn de son i l’edat. Una de les possibles explicacions és que, actualment, el trastorn del son s’aborda farmacològicament en nens ben petits amb força èxit (a la mostra estudiada s’han trobat bons resultats amb l’administració de melatonina), això faria que, inclús en les edats més baixes, pogués estar en remissió o considerat moderat.

ANY DE DIAGNÒSTIC

El coneixement d’aquesta entitat per part dels professionals repercuteix de manera evident en l’edat en que es diagnostiquen els nens. Hem registrat l’edat en que es va confirmar el diagnòstic en cada nen, és una dada molt variable però els resultats mostren clarament que aquests casos cada vegada es diagnostiquen abans. La correlació entre l’edat actual i l’edat al diagnòstic és molt significativa, és a dir, els nens més petits han estat diagnosticats molt abans que ho van ser els grans.

(45)

A la taula de nombre de casos diagnosticats per any, (veure resultats) s’aprecia un augment importantíssim dels diagnòstics l’any 1996 i 1997; més de la meitat dels nens de la mostra estudiada van ser diagnosticats entre aquests dos anys, aquests van ser les anys en que, arrel dels contactes amb l’Associació de síndrome d’Angelman, vam tenir un nombre més important de primeres visites d’aquests nens a la nostra unitat.

(46)

Material i mètodes

10.3. DESCRIPCIÓ DELS CASOS DE LA MOSTRA

(47)

Material i mètodes

CAS Nº 1

Sexe: Masculí Edat: 12 anys

Pes de naixement: 2750 gr. Edat al diagnòstic: 9 anys

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG No es coneix

EPILÈPSIA

- Edat inici 2 anys 11 mesos

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament

- Status epilèptics Sí.Status de son

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Inici de la marxa autònoma als 4 anys

TRASTORN DE SON Fins als 5 anys no va dormir ni una nit seguida, dormia només a intervals molt petits

-DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Als dos anys va començar a dir alguna paraula, però no tenen clar si amb sentit. Havia dit “agua”, “caca” , “iaia” però després ho va anar deixant de dir, i només “xapurreja”.

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

1. Microcefàlia No 2. Prognatisme No

3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital No

5. Ulls blaus Sí 6. Albinisme ocular 7. Estrabisme Sí

(48)

Material i mètodes

FENOTIP CONDUCTUAL 1.Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable Sí 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

6. Comportaments masticatoris No 7. Atracció/fascinació per l’aigua Sí 8. Hipersensibilitat a la calor Sí

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos

Puntuació típica

Puntuació general 27 inf. 5

Habilitats motrius 40 22

Social i

comunicativa 14 12 Vida personal 40 30

Vida en la

(49)
(50)

Material i mètodes

CAS Nº 2

Sexe Masculí

Edat 11 anys 8 mesos Pes de naixement 3450

Edat al diagnòstic: Diagnòstic clínic als 18 mesos. Proves de laboratori als 10 anys

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG No característic

EPILÈPSIA

- Edat inici Entre 1 i 2 anys

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament.

- Status epilèptics No n’ha fet

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Inici de la sedestació als 15 mesos. Inici de la marxa als 8 anys

TRASTORN DE SON No n’ha tingut mai.

(51)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia No

2. Prognatisme Sí

3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus No 6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme Sí

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua Sí 10. Dents separades Sí 11. Cabell ros No

12. Hipopigmentació de la pell No 13. Mans i peus petits Sí

14. Escoliosi Sí

-FENOTIP CONDUCTUAL

1.Atacs de riure Sí, però abans més 2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva No

5. Dèficit d’atenció Pel seu nivell no

6. Comportaments masticatoris Sí, de vegades 7. Atracció/fascinació per l’aigua Sí

(52)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 21 inf.5

Habilitats motrius 23 inf.5

Social i comunicativa

9 inf.5

Vida personal 28 9

Vida en la comunitat

21 inf.5

(53)

Material i mètodes

CAS Nº 3

Sexe Masculí Edat 3 anys 1 mes Pes de naixement 2850

Edat al diagnòstic:Als 8 mesos sospita. Confirmat als 12 mesos - ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció

- DADES NEUROLÒGIQUES

EEG Característic EPILÈPSIA Sí,

- Edat inici Als 30 mesos

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament - Status epilèptics No

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Control cefàlic al voltant de l’any, sedestació als 18 mesos, marxa lliure als 2 anys i mig.

TRASTORN DE SON Actualment no hi ha problema, de petit dormia molt poc

(54)

- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia No

2. Prognatisme No

3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus No 6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme No

8. Macrostomia (boca gran) No 9. Protussió de la llengua No 10. Dents separades Sí 11. Cabell ros Moderat

12. Hipopigmentació de la pell Sí 13. Mans i peus petits Moderat 14. Escoliosi No

-FENOTIP CONDUCTUAL

1. Atacs de riure Pocs, però alguna vegada. 2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

(55)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos

Puntuació típica

Puntuació general 18 63

Habilitats motrius 19 69

Social i comunicativa 13 50

Vida personal 21 73

Vida en la comunitat 18 63

(56)

Material i mètodes

CAS Nº 4

Sexe Masculí

Edat 11 anys 11 mesos Pes de naixement 2800 Edat al diagnòstic: 9 anys

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Disomia uniparental - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG No característic

EPILÈPSIA

- Edat inici 18 mesos

- Gravetat epilèpsia Crisis rebels a la medicació

- Status epilèptics No

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Sedestació cap als dos anys, marxa lliure als 3 anys i mig. Mai va gatejar.

TRASTORN DE SON Fins els 8 anys problemes de son, son molt lleuger i a estones molt curtes, necessitava estar amb algú per adormir-se. Després es va solucionar però continua tenint un son molt làbil.

-DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Diu: ta-tai, nena, a,i,e, mai ha dit paraules amb sentit. Curiosament és capaç d’entonar l’himne del Barça.

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

1. Microcefàlia No 2. Prognatisme No

3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus No 6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme Sí

(57)

Material i mètodes

-FENOTIP CONDUCTUAL

1. Atacs de riure Sí, sovint, però ara motivats. Abans podia riure si es feia mal.

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

6. Comportaments masticatoris No 7. Atracció/fascinació per l’aigua Sí 8. Hipersensibilitat a la calor Sí

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos

Puntuació típica

Puntuació general 20 inf.a 5

Habilitats motrius 21 inf.a 5

Social i comunicativa 14 12

Vida personal 28 9

(58)
(59)

Material i mètodes

CAS Nº 5

Sexe Masculí. Edat 2 anys 2 mesos Pes de naixement 2950.

Edat al diagnòstic: Als 4 mesos observen els primers problemes (hipotonia), als 5 mesos es fa el diagnòstic clínic i als 8 m hi ha la confirmació de laboratori.

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG Característic

EPILÈPSIA

- Edat inici 10 mesos

- Gravetat epilèpsia Crisis monomorfes amb bona resposta a la medicació amb monoteràpia

- Status epilèptics No n’ha fet.

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Inici de la sedestació als 12 mesos. Marxa lliure encara no la fa.

TRASTORN DE SON Té un son molt irregular.

(60)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

1. Microcefàlia 2. Prognatisme No 3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus Sí

6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme Sí

8. Macrostomia (boca gran) No 9. Protussió de la llengua No 10. Dents separades Sí 11. Cabell ros Sí

12. Hipopigmentació de la pell Sí 13. Mans i peus petits Moderat 14. Escoliosi No

-FENOTIP CONDUCTUAL 1. Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

(61)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 7 40

Habilitats motrius 13 63

Social i

comunicativa 6 39 Vida personal 4 29

Vida en la

comunitat 11 68

(62)

Material i mètodes

CAS Nº 6

Sexe Masculí.

Edat 15 m (1ª visita i ICAP) , 26 m. (2ª visita) Pes de naixement 3670

Edat al diagnòstic: Als 15 mesos (1º visita), sospita diagnòstica de S.Angelman, als 18 mesos arriba la confirmació de laboratori.

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció. - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG Característic

EPILÈPSIA

- Edat inici 24 mesos (a la primera visita no en tenia encara)

- Gravetat epilèpsia Crisis monomorfes amb bona resposta a la medicació.

- Status epilèptics No n’ha fet

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Inici de la sedestació als 12 m. Marxa amb ajuda als 26 mesos. Marxa lliure encara no assolida.

TRASTORN DE SON No en té.

(63)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia No

2. Prognatisme Sí 3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital No

5. Ulls blaus Sí

6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme No

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua No 10. Dents separades Sí 11. Cabell ros Sí

12. Hipopigmentació de la pell Sí 13. Mans i peus petits Moderat 14. Escoliosi Sí

-FENOTIP CONDUCTUAL 1.Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció No

(64)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 10 83

Habilitats motrius 9 76

Social i comunicativa 9 76

Vida personal 16 102

Vida en la comunitat 11 66

COMENTARIS De petit molts problemes en l’alimentació, no s’agafava al pit ni al biberó. Escoliosi postural.

(65)

CAS Nº 7

Sexe Masculí. Edat 9 anys

Pes de naixement 3560 gr. Edat al diagnòstic: 7 anys

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Disomia uniparental. - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG Característic

EPILÈPSIA - Edat inici 8 m.

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament.

- Status epilèptics No n’ha fet.

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Sedestació als 15 mesos. Marxa lliure als 7 anys.

TRASTORN DE SON Sí, des dels 2 fins els 7 anys. Son molt irregular, es despertava molt i dormia molt poques hores.

(66)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia 2. Prognatisme No 3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus No 6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme No

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua No 10. Dents separades Sí 11. Cabell ros No

12. Hipopigmentació de la pell No 13. Mans i peus petits No

14. Escoliosi No -FENOTIP CONDUCTUAL 1. Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

6. Comportaments masticatoris Sí 7. Atracció/fascinació per l’aigua Sí 8. Hipersensibilitat a la calor Sí

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 13 inf. 5

Habilitats motrius 10 inf. 5

Social i comunicativa 7 inf. 5

Vida personal 19 inf. 5

(67)

COMENTARIS . De petit no xupava ni deglutia bé. La ressonància magnètica mostra hipoplasia del cos callós i de vermis. Augment de cisterna magna.

De vegades té molt baixos els nivells en sang de carnitina i vitamina E. La mare li nota perquè es cansa més i està més irritable. Quan pren suplement i se li normalitzen millora d’estat general i el veuen més connectat.

Ha apres a nedar per sota l’aigua. Estereotipies: es toca les pestanyes. Té obsessió pels videos.

(68)

Material i mètodes

CAS Nº 8

Sexe Masculí Edat 10 anys

Pes de naixement 3200

Edat al diagnòstic: Primera visita al neuròleg als 18 mesos. Sospita clínica i diagnòstic de laboratori als 4 anys.

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Disomia uniparental - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG Característic

EPILÈPSIA - Edat inici 7 anys

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament.

- Status epilèptics No n’ha fet

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Deambulació autònoma als 19 mesos.

TRASTORN DE SON Mai ha dormit tota una nit seguida, però darrerament ha millorat.

(69)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia

2. Prognatisme Sí

3. Braquicefàlia/Occipuci pla No 4. Solc occipital No 5. Ulls blaus No

6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme No

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua Sí 10. Dents separades No 11. Cabell ros No

12. Hipopigmentació de la pell No 13. Mans i peus petits Sí

14. Escoliosi No

-FENOTIP CONDUCTUAL 1. Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

(70)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 32 19

Habilitats motrius 49 39

Social i comunicativa 20 30

Vida personal 40 43

Vida en la comunitat 27 21

COMENTARIS Problemes de masticació, no de deglució o de succió.Al mes de vida ingressa una setmana per còlics derivats d’intolerància a la lactosa.

Mirant les pel.lícules de Mr. Bean o El Tricicle riu quan toca.

Passa d’estar molt tranquil a descontrolar-se quan no coneix la situació. S’emociona molt quan vé gent a casa.

Control diurn d’esfinters des dels 3 anys.

(71)

Material i mètodes

CAS Nº 9

Sexe Masculí Edat 9 anys

Pes de naixement 3500

Edat al diagnòstic: Als 6 mesos els hi cridava l’atenció la protussió lingual i el retard psicomotiru. Als 7 anys el neuròleg fa la sospita d’Angelman per la clínica. Es confirma per laboratori als 8 anys.

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG No característic

EPILÈPSIA

- Edat inici 5 anys

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament.

- Status epilèptics No

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Sedestació als 18 mesos. Marxa lliure als 2 anys i mig.

TRASTORN DE SON Fins els 5 anys només dormia 3 o 4 hores al dia. Després ja ha dormit sempre bé.

(72)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

1. Microcefàlia No 2. Prognatisme No

3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus Sí

6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme No

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua No 10. Dents separades No 11. Cabell ros No

12. Hipopigmentació de la pell Sí 13. Mans i peus petits Sí

14. Escoliosi No

-FENOTIP CONDUCTUAL 1. Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable 4. Conducta hiperactiva Sí

5. Dèficit d’atenció Sí

(73)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 22 inf. a 5

Habilitats motrius 20 inf. a 5

Social i comunicativa 11 inf. a 5

Vida personal 29 27

Vida en la comunitat 27 24

(74)

Material i mètodes

CAS Nº 10

Sexe Femení

Edat 17 anys 10 mesos Pes de naixement 2100 gr

Edat al diagnòstic: Als 7 mesos els preocupa que no segui i no segueixi la mirada. Als 9 mesos i mig el pediatra diagnostica retard mental. Als 15 mesos s’observa microcefàlia i es diagnostica retard mental sever. El diagnòstic etiològic als17 anys.

- ALTERACIÓ GENÈTICA: Deleció - DADES NEUROLÒGIQUES

EEG No característic

EPILÈPSIA - Edat inici 24 mesos

- Gravetat epilèpsia Crisis polimorfes controlades mèdicament

- Status epilèptics No n’ha fet

DESENVOLUPAMENT MOTRIU Inici de la sedestació als 15 mesos. Marxa lliure als 4 anys.

TRASTORN DE SON De bebé no dormia a les nits. Ara millor.

(75)

-CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 1. Microcefàlia

2. Prognatisme Sí 3. Braquicefàlia/Occipuci pla 4. Solc occipital Sí

5. Ulls blaus Sí

6. Albinisme ocular No 7. Estrabisme Sí

8. Macrostomia (boca gran) Sí 9. Protussió de la llengua Sí 10. Dents separades No 11. Cabell ros No

12. Hipopigmentació de la pell No 13. Mans i peus petits No

14. Escoliosi No

-FENOTIP CONDUCTUAL 1. Atacs de riure Sí

2. Aparença feliç Sí

3. Personalitat fàcilment excitable

4. Conducta hiperactiva Sí, però ha anat millorant amb l’edat 5. Dèficit d’atenció Sí

(76)

- ICAP- RESULTATS

Edat en mesos Puntuació típica

Puntuació general 23 inf a 5

Habilitats motrius 20 inf a 5

Social i comunicativa 14 inf a 5

Vida personal 40 inf a 5

Vida en la comunitat 18 inf a 5

COMENTARIS Dificultats greus d’alimentació de bebé, per problemes de succió. Va estar a la incubadora perquè no guanyava pes. Als dos anys incia epilèpsia.

Als 7 anys es tira a una piscina i pateix un ofegament important. Menàrquia als 13 anys.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Conducta adaptativa