8 ABRIL 1903 ANY II N." 67 ÍCU-CUT! Barcelona Escuáellers, 54 LX XOU PLAN D'ENSENYANSA ' A. «La letra con sangrc'cnira

8 ABRIL 1903 ANY II N." 67

ÍCU-CUT!

Barcelona Escuáellers, 54

L X XOU P L A N D ' E N S E N Y A N S A

' A

«La letra con sangrc'cnira

DEMA passat, día 10, farà un any que va morir l'ilustre patrici Dr. Robert, que lants días de gloria havia donat y podia donar encara a Catalunya.

L a Redacció de ¡CU-CUT! no pot deixar passar en silenci l'aniversari de la seva pèrdua, que és pera la nostra patria el d'una inmensa desgracia.

Per aixó, al dedicar aquet recort a la seva bona memoria, no podém menos que íer vots pera que tots els catalans que l'han sobreviscut prenguin com a mirall las sevas virtuts cívica y el seu patriotisme may desmentit.

Llista de la bos^dera

Ct a saber s'hi ra a Salamanca, pera saber de Sa- lamanca no cal que'ns moguém d'aquí.

Lo que allí ha succeït ha fet un esclat prougrós pera que n'arribés el ressò fins a l'altra part de mon y pera que fos digne de preocupar per un igual als qne s'ho miran d'aprop y de lluny.

Aixó justificaria prou que desde aquesta secció

—destinada exclusivament a tractar qüestións locals—ens ocupéssim d'aquest assumpto, si no'ns determinéssim també a ferho en consideració alas demostracións de bon companyerisme que cntre'ls estudiants cataláns han despertat las selvaf jadas de que han sigut víctimas els escolars de la Uni- versitat de Salamanca.

Un altre aspecte presenta aquet problema, que ía que li donguém preferencia sobre'ls altres que podrían ocupar aquesta setmana la nostra atenció,, y és que'ls successos sagnants a que fem referen- cia, lo mateix que'ls que anteriorment s'havían produít a Barcelona y en altras capitals universi- tarias, com els que actualment a Madrid, a Valen- cia y a Valladolid son consecuencia dels esmentats, no sonmés que efectes del règim universitari artifi- ciós, contraproduent y irritant—per dirho aixís—

vigent a Espanya; consecuencia, en una paraula, del centralismeyparticularment de la centralisació de la ensenyansa.

Las barbaritats de Salamanca toman a posar a l'crdre del día y ab carácter d'urgencia la qüestió regionalista que'ls Governs uniforraistas tenen interés en amagar, no fent més, al tirarhi barroe- rament terra assobre, que comprimir l'explossiu, ab lo que sols consegueixen centuplicar ía seva forsa expansiva que a la curta o ala llarga acaba- rá per esclatar ab gran terratrèmol.

Baix aquest aspecte, donchs, la qüestió de Sala- manca passa a ser pera nosaltres una qüestió local.

ja que'l remey pera evitar que semblants tra»

torns se reproduexin, no més el tenim els català nistas y sols nosaltres podém aplicarlo.

Aquet remey pera'l cas que'ns ocupa no és altre que'l de I autonomia universitaria, elaborat en la farmàcia del catalanisme y receptat per ur metge de tan bon ull clínich com el nostre mav prou plorat Dr, Robert.

No fa pas tant temps com aixó pera que se'n hagi pogut perdre la memoria, que l'eminent p;1 trici, preconisant las excelencias de l'autonomia do las Universitats espanyolas, va conseguir en Congrés el triomf més senvalat y va arrencar eU aplausos de tota una cambra parlamentaria qw pel sol fet de serho, era enemiga natural del grar apóstol del regionalisme.

Tothom va estarhi conforme llavoras ab b- manifestacións del Dr. Robert; tothom y especia"

ment las personas de ciencia y las que's preocu pan dels avensospcdagógichs quina implantació es fa impossible a Espanya, mentres els seus centre- docents no disfrutin dé las llibertats de que gosan fins en paísosde règim polítich absolutista.

Y íquinas son las llibertats que tenen las Um versitats espanyolas?

Uns furs que en la lley morta prohibeixen dit;

tre'l seu clos l'entrada a la forsa pública, peró que en la realitat no impideixen que Is representar del Govern central a provincias hi aboquin un.i companyia de la Guardia civil o un escamot dc policía pera clivillar de balas als estudiants que quan l'ocasió s'ofereix, volen fer valer un altre dret-escrit també peró no real:—el dret de pro- testa contra las arbitrarietats del centralisme que en el ram dc l'ensenyansa es tradueixen en verda- ders atentats contra la ciencia y la cultura pu- blica.

Tothom—deyam abans—va aprovar las refor- mas en sentit autonómich que demanava per» la' Universitats el Dr. Robert. E l mateix Govern va manifestar que las prenia en consideració, peró ni aquell Govern ni el seu successor han fet el mes

,CU-CUTI 227 -ienificant pas pera implantarlas: ans pe! con-

irari, ab las sevas disposicións descabelladas han enconat més v més els esperits y han anat endo-

í;.ilant cada oía més estretament al jou del absor- bent centralisme, las institucións de cultura pú- blica que son las únicas en las que's pot fonamen- tar sòlidament el progrés y la pau dels pobles.

V després d'aixó encara hi han ministres d'Ins- [rucció pública que en las inaugurals de curs es planyen hipòcritament del endarreriment intelec- tual d'Espanya y del esgarrifós contingent d'anal- labets que aporta a la incultura europea.

Mentres no s'estableiii aquesta autonomia uni- versitaria, és a dir, mentres las Universitats no : ; , uin funcionar com organismes independents de la burocracia oficial, vindran decrets de ministres ineptes—que avuy son a Instrucció pública com

ahir eran a Marina y demás erán a Jistat—que per tols aquets raras serveixen igual, ja que no tenen

aplituts per cap—y aquets decrets, lesius uns cops als interessos materialsdels estudiants y altres als seas interessos intelectuals v las mésde las vega- Ja- atentatoris a la mateixa ciencia, al deter- minaria justa protesta dels escolars, motivarán la reproducció de successos tan incalificables com els que han ensanenat la Universitat de Salamanca, com els que ensagnaren la de Madrid, com els que han portat la perturbació, el desordre y la indisci-

na en diferentas ocasións en las de Barcelona,

•via y en totas las demés d Espanya.

I "n d(a será en Groizard, l'altre en Komanones,

l'altre l'Allende Salazar qui' donarán motiu a semblants disbauxas, peró en realitat cap d'ells será més que l'instrument d'una causa permanent y única c^ne no desapareix ab la senzilla dimisió d'un ministre ni ab la de tot un Ministeri, y aques- ta causa é s la del centralisme docent.

encara que'ls efectes d'aquesta centralisació estúpida no's traduïssin cn csvalots. ni en colísións

sanenantas. HÍ en graves perturbacións del ordre

públich ¿dcixaria per aixó de ser menos lunesta?

No, perqué aquestas agitacions no son més que nn de tants efectes d'aquesta centraliíació; ol ver- dader mal ve del centralisme universitari, que mentresno desapareixi perpetuará I enderreriment intelectaal d'Espanya pro'vehint com proveeix als centres docents del Estat de catedrátichs que deuen a l'influencia y no al talent la seva investi- dura, més amatents a fer la santa voluntat dels seus amos de Madrid que la dels estudiants que'ls hi exigeixen la defensa del seus drets quan els Governs els vulneran, y més disposats sobretot a cobrar bons diners dels textos y dels programas, que a escriurels de conformitat ab el progrés cien- tifich y els avensos pedagógichs.

Sense aquesta autonomía, els ingressos per concapte d'ensenyansa no servirán raay pera con- signacións destinadas a la mateixa, sino pera pa- gar a tota aquesta taifa d'empleats famolenchs que gandulejan per las oficinas del ministeri; sen- se una total emancipació de las Universitats, may se conseguirá que la ensenyansa en las mateixas estigui adaptada a las necessitats económicas y in- telectuals de las regións en que funcionan; sense'l règim autonómich docent, en una paraula, las Universitats no renresenfarán pera'ls Governs més que una font ¿'ingresos com Hn'altra qual- sevol.

Pénsintho bé aixó'ls estudiants, que més val que se'n convencin ab bonàs rahóns que no pas ab ex- periencias tan tristas com la de Salamanca, y con- siderin els escolars d'aquella població que és per defensar reformas cora la de l'autonomia universi- taria, beneficiosa a tots els espanyols, que'ls que parlan el seu llenguatge, y potseí ells mateixos, ens titilan de separatistas y d'anti-natriotas.

¡Si al raenysla sanch vessada per las descárregas deis mausers no ios infructuosa!....

LLEIÍIU.

L A S V I X E N T A S E L E C C I O N S

Al ápai electoral

cclebrai pds cap5... mes grossost els uns es mcnian lt¡carn y aiires rosegan els ossos.

228

C O N F E R E N C I A

I>csiiirts d'ilusirA al públich que sempre demostra ganas de coníixer lo que opinan las personas <iei>adas, vaig adupià'l deicrmini de cclebrA una sentada ab algún dels molts polltichs que gosan de justa fama de sd uos enredóns d'oficí, perfectes toca-campanas, que no entenen qu¿'ls hi diuen, que may saben lo que parlan y', en fi. que fins per ser burros els hi sobran circunstancias y condicións/«¡"/óticas:

la mala fe y la paraula.

Per escullir la... persona que ab tant interiís buscava.

vaig ferme un quadro sjn''p/ÍL'A ahont hi havia designadas las mx/ocos més ben vistas y las patums de m¿s talla que van en candidatura en la vinenta campanya.

Un cop feu aquesta feina, y ab el quadro a la butxaca, vaig sortir de casa meva y me'n-vaig anà a can Planas perqué hi dongués una vista y cm digues qué li semblava.

—Miri.—don Manuel va dirme—

aquí té la cosa clara:

en Sampere és l'únich home que en las actuals circunstancias pot dírli lo que desitja

y encara més tal vegada.—

—iVoï dirt

—No hi posi cap dubte:

a mala fe ningú'l guanya y en quant a tonto, li juro que no li empetan la basa ni I'Odón. ni en Corominas, n¡ en Mir y Miró, ni en Fabra:

és digne de ser ministre de la corona d'K' panya.—

Aquest date em va convèncer, li dono un milió de gracias y me'n vaig a can Sampere 10 que's diu a pas de carga.

Pujo, truco, surt a obrirme una raspa castellana, em pregunta qué volia.

11 contesto a qui buscava, em fa entrar, m'obliga a seure, li índico la meva gracia y se'n va a donarne compte a n'cl amo de la casa.

Al cap de poch rato torna, em fa entrar dins d'una sala que servia d'escriptori, y em diu ab molta elegancia:

—El señorito m'ha ditchn qu'haga el fabor de guardarsa.—

Li dích:—Afuy trien.—Em saluda.

suri cap a tora y em tanca.

tira una cosa curiosa la habitació ahont em trobava;

dotze cadiras de Viena.

sofà d'idénlíca marca.

tres sillóns de idem de Ídem.

mitja dotzena d'estatuas ostentant cl preu a sota

com si estiguessin posadas en el Museu d'ahont sens dubte l'interessat va... comprarlas.

Una rica llibreria

que pel cap més baix guardava uns trescents cinquanta tomos d'una historia catalana, y al costal tent d'escriptori una antiguissíma taula que la conech molt de vista, si la vista no m'enganya.

Feyan de pisa papeles quatre mánechs de paraigua, y no hi faltava cap eina de las que son neccsSarias per extendre bé un recibo o contecciond una carta que no tinguí a simple vista cap topo ni C >p errada:

tinter, goma borradura, un potet de goma aráb'ga.

regla, mangos y per úhim la carpeta xarolada.

F R U I T A D E L T E M P S

• ; > ( , S i \

Perqué un hom es vegi lliure de la polsina dels arbres no hi há més que aquel sistema.

Nosaltres no'n sabéra d'altrc.

l'utensili que més usan.

els que no saben gramática.

Dcvant del balcó hi havia una vitrina molt caya plena de paneis de Viena . de diterentas fornadas.

y dissecats com és lógich tractantse d'una yianda.

Las parets esuvan plenas d'un crescut nombre d'estampas de tot» els colors... polícichs y de tintas molt variadas:

al costat d'uta república ressa. esbelta y eleganta, hi vaig veure una manóla indecenu y descarada.

Frech a frech d'un quadro al oli que figura un que treballa.

en Lcrroux fumantse un puro y ab una actitut... semblanla.

y pot ser més expressiva.

que la manóla de marras.

('n busto de Mossèn Pere

iCÜ-CUTi

ab la cara d'ensiamada cobert ab un gorro frigi decantat ab molta gracia y un alire den Chirigotas ab una mona a la falda.

De «obte s'obrc la porta y entra un home ab barba blanca.

d'abdomen fora de mida, lluint una llarga bata tota plena de figuras y besiioías molí extraoyas.

Huya al cap un cucurutxo cobert de paper d'estrassa.

y a la mA un tros de vareta que a mí va semblarme mágica.

Aquest home era en Samperc.

cl sabi a qui |Q buscava.

—Vosié dirá.

—Jo voldria quc'm digués ab dos paraulas quin concepte li mereixen las eleccions que's preparan.

— Hombre, ahora por ahora no puede decirse nada.

—¿Vosté és castellà, y dispensi/

— No senyor, no en soch... ni ganas:

pró un servidor tinch el vici.

y cregui que no'm ve d'ara.

d'explícarme ab idioma diferent del ab que'm parlan.

Jo que sempre a Catalunya . xerro en llengua castellana,

en cambi vaig a Castella y alii ja no se m'escapa ni la paraula més nimia que no sígui catalana.

Aquí soch castallanero deis de mós empenta y alma y allí soch catalanista d'aquells que ningú els aguanta.

—Es estrany aquest sistema.

—Nocomprench de qués'estranyj.

¿Vosté no sab que fa sabi portar sempre la contraria?

Donch-i. si senyor, com li deya,

|as clcccións quc*s preparan, son una mena de cosa com una capsa tancada.

— Y vosté que té una ciencia tan sumameni dilatada

¿no poi dirme la victoria cap a quin cantó's decanía?

—Home, veuri, la victoria sempre se la endú... cl que guanya.

—¿Pró qui guanyarà?

—¡Dimootr1 jo crech que la cosa és clara ha de guanya... qui no perdi;

desenganyis, els vots cantan.

Ara. si vol que li digoi quin partit ha de guanyarlas..

líndfá d'esperà alguns días;

cosa de quatre setmanas:

quan s'hagi fet l'escrutini y hagi vist totas las acias.

—¿Y vosié pensa sortirne?

—¿Si penso sonirne? ¡vaya!

—Donchs jo crech que s'equivoc?

—Home. si m'equivocava em vench corrents els anteojos.

cm faig esquilar la barba, y novament era dedico a escriure cada setmana aquells anides de música

i c u - c t m

quc'I Di7unV>'m publicava per via de Sección còmica )- ütit fcyan tama gracia.

—V per si acás en surtía

¿quina idea ca le formada

¡le IJ qilesiió socintógica?

—Queés de las més delio iJas Prú no la cnncch a fondo;

y si tingués d'estudiaria r.-.: i'hauría d'anà a Viena a pjssA una temporada:

-Ananimcn a un altre assnmpto d cv^opcional importancia:

¿IJ tfjia neutral i\ sembla qtic tenían de donarla?

—i n'altra qüestió peluda que també és molt intrincada y si no vaig pas a Viena no puch dirne una paraula.

— \ Viena? No m'ho esplico.

—Jj hi Taíg sé un'allra vegada quan lo del marqués d'Aycrbc.

¿Qué no en le memoria?

—¡Massaí un: ésaíxis que recordo que Barcelona pagax-a...

y q JO, si és cert lo que diuen avuy día encara paga.—

Kr- -ai del que volia.

després de darli las gracias, d'oferírli'! domicili...

y't barber que a mí m'afaiu, vaig despedirme del eritSch y al donarli l'encaixada em va fer tal reverencia qu^aconseguintme ab la barba em va dar de cap a peus una total r^pallada.

229 L A M A L A L T Í A D E L A L C A L D E

cy-eu'

—Aquct senyor lé un mal graba, esla cml-neru de « n .

¿Quánia^ huras U que ronca?

—Si. miri. sctanla dos

—Donchs n'ha de dormí altras tantas y es posari bé det tot.

K. O. K.

1. NOU DIARI D E L A MADRUGADA

—¡Vigilani! ivigilam' ¡cuiii!

-^Quc he d'anar a buscar la lleva Jora 7

~-No, home no. la Tribuna.

D . J o u s S a p t

ViiUF.N aquell bon senyor que vá de brasset ab la seva costella, portant una levita de color de castanya socarrada y un barret de copa alta de forma tan antiga que sembla de la mateixa forna- da dels que duen els Mossos de la Escuadra?

-;Ja l'han vist? ;Sf? Donchs ara'ls diré qui és el senyor don Pelegrí Vaigpertot, que va a seguir monuments ab la senyora Poneta. la seva muller.

Mirin ab quina serietat van caminant, duent so- lemnement cl tradicional ramet de farigola.

Ab aquest any en fa ja trenta cinch gue en sem- blant diada van a visitar els sagraris plegats y vestint la mateixa roba que portan avuy, que va ser estrenada el dia del seu casament.

Don Pelegrí, si estés malalt cl dia del Dijous Sant y per lo tant se vegés obligat a quedarse a casa, crech que s'empitjoraria en la enfermetat.

¡Setmana Santa y no anar a recórrer las iglesias de Barcelona! ¡No puguer cumplir ab la tradició!

Lo dit. crech que fora pitjor el remey que la ma- laltia, perqué, si no ho sabían, haia de manifes- talshi que 1 senyor .Pelegrí segueix al peu de la lletra totas las tradicións: Per la Santa Creu dona cinch centiraets a tota la canalla que l i va ab alió de: Vusté, senyor galán, quelé la cara com un diamant (per cert que aquet cumpliment diri- git al senyor Pelegrí resulta una ironía, ja que'l bon home no s ha fet remarcar may per la correc- ció del seu físich); pel Corpus no falla cap any, al matí, a veure l'ou com balla y a la tarde a presen- ciar el pas de la professó; per las vigilias de Sant Joan, Sant Pere y Sant Jaume, fa foch al carrer;

per Sant Miquel deixa de breñar; per Tots Sants menja panallets y castanyas, en lo que fá un ver- dader sacrifici puig el dols no l i agrada y las cas- tanyas no l i proban, peró, no hi há més remey, la tradició l'obliga a atiparsen; per Santa Llúcia co- mensa a arreglar el pessebre, va per Sant Tomás a comprar el gall, se'l menja per Nadal, se deixa posar la llufa ab complacencia la diada dels Igno- cenls, contempla la Rita per Carnestoltas, va a

2 3 0 i C U - C U l ! enterrarlü'1 Dimecres de Cendra, té mató per pos-

tres el dia de Sant Joseph, en la diada d'avuy se- gueix monuments v'l vinent diumenge, dia de Pas- cua, a la seva taula hi sortirà'l bè rostit.

Solzament duas cosas hi hà que no pot cumplir donada la seva edat, de lo que'n té un verdader sentiment y son: posar la sabata al balcó pels Reys y anar a beneir el palmó pels Kams.

¡Envejém al senyor l'elegrí! E \ l és el tipo del home felfs

• ***

Jesucrisl Ui passió vostra...

—Vaja, avuy per lot arreu s'ha de sentir la

•Passió.

- Bé iy qué?

—Que m'amoinay molt més encara ab aquest acompanyament de garrachs.

—Jo ho veig, deus any orar las cansóns dels nares y del morrongo.

—No crech aue's pensi que tinch tan mal gust

—Com que dius aixó de la Passió.

— 1 Potser si que'm tindré de posar a picar de mans per feria contenta a vosté!

— Calla, home, no li contestis aixís, no veu-, que... que és la meva mamá.

—Es que de la teva mamá ja n'estich fins ala cabells. No contenta ab ferme rodar tota la tarde seguint iglesias, encara rondina'perquem'empipan els cegos que cantan larPassió.

—No pateixes pas cap mal anant a visitar els monuments, home.

—¿Que no? Si't fessin cl mal que'm fan a mi las sabatas no ho dirías pas aixis.

Y després, aquesta costúm que té la meva mami política de comprar farigola a la porta de tolas las iglesias, anántmela després entregant a mí per

NOTA D E L A DIADA

KI gomds.—Adcu... ¡mona!!

La mama.—Va|a, ñlla; no ¿s i tan apocat com sembla: ja t'ha lirat un raquiebro.

que li porti fins a casa, ab lo que'm converteix en una garba que camina... Y d'aquesta manera, ab las sabatas que m'aixafan els ulls dc poll y abrassat a n'aqnet bosch que va creixent a cada iglesia, ves a recórrer la friolera de trenta o qua- ranta sagraris.

—No exageris.

—Tu diris si exagero. Te juro que ja no puch dir fava. Sort que ja devém dirigirnos cap a casa.

—¿Qué butzinas, qué butzinas, tu?

—No res, apreciable mamá; estava dient que penso que ara ja devém anar a retiro.

—¡Quéés cas! Encara'ns faltan Sant Felip Neri T Santa Clara.

—¡María Santíssima! A l sentir aixó fins perdo las forsas... y la farigola.

—¡Uix quin home! Més valdría que un hom fi- qués monjas a las filias abans que casarlas ab ti- pos aixis.

— A/imd, nos'enfadi.

—tEnfi, resignació. M'haig de fer elcárrech de

aue quan era solter molías vegadas me n'havúi u'anar al llit sense sopar, y ara, de casat, tpibo un plat de mon jetas a la taula de la sogra i

lÀném cap a Sant Felip Neril

Té, altra vegada una cobla dc ceguéis.

Jesucrisl la passió vostra...

ALEXANDBK FOM.

U N ÍAON D E n O / H A S

Terminanis, justas y bonas las proras claras TOS don*

, que cada casa ís un mon y el mon. és un mon de monas.

CU-CUTi 231 L A D I A D A

— ¿Cap .ihoDl va, donya •'Marcedesr·

—A la mesa petitoria,

—(Sembla mcnlida que hi càpiga una senyora tan groasa).

F.i un casanKut .le l.-cch

> que al tercer pis habita;

•-¡la és jove y es diu Rita y ell un perdut, en Francesch.

U'elia. la fama pregona

«escultural hermosura.

- que tothom asegura cae é i una docta molt mona.

Y d'ell el reinal bescanta qjc li un mona dit yfet, P'Jig que d'abús del rinct KJireW may, dret s'agoanta.

Si casa d'aytals personas t" presentím com exemple.

Sf i Tritat com un temple, H jc'l mon és un mon de monas.

Mico

Ja ho diu en Llanas:

Dona jove y home vell no hi há pas remey per ell.

V a cada punt se'n troban exem- ples. Y en ^acroni ens en va ofe- rir un el dissapte ab motiu del seu beriefici, posant en escena l'csplén- dit drama de Ilauptman "El carre- ter Henschel".

L'assumpto escullit en aquesta obra pel dramaturg és el següent:

Henschel, tenint la dona malalta de mort, li promet—fins li jura—

que no's casarà ab la minyona.

Feró la dona se'n va a l'altre barri

« ^ g — j y alió de veslen Antón que'l que's f T n » * queda ja's compon. se patentisa una

J T U f f ff vegada més. Y es fa el casament fl • · i W | ab la criada, que resulta una mala púa, capassa de calar foch en deu ciutats y no apágame una. Y aixís com va morir la primera muller de Henschel, mor també la seva filla a causa dels mals tractes de la marastra que no la pot veure, com no pot veure al seu marit, de quin bonjanisme's refia pera enganyarloy burlarse d'ell de la mane'ra més ignominiosa...' Natural- ment, l'home's desespera, peró, com a bon carre- ter que és, encara no's veu ab el cabalI 'ajegui, coneix que'l carro li va pel pedregal y es deter- mina... asentir remordiment per haver tallat a la fe jurada casantse ab aquella mala pécora que'l deshonra y el ridiculisa y el fa consumir.

Resultat: que després de renyir ab tothom y de apurar els set càlzers d'amargura, el bo del home acaba per desesperarse y atentar contra la pro- pia vida, servintse al objecte del fuet que, en bona Ilógica y com a carreter que és, deuria m és aviat haver romput a las costellas de la seva segona muller.

L A J I RA D E L A B A N D E R A AL SALÓ DE SANT [OAN

Caota relias L altre dia cap al vespre jo t vaig veure a n'el portal:

•te} as mal je yehinas y se't crcmava'l sopar.

•l'er qué'l cap acotxas, Paula, inan devant teu passo jo?

HUÍ- rotsé't pensas que passa el rey o una professó?

AMPURDASÍS DOLS

i

-.:Qué diu que fan alli?

-M'han dit que feyan la cura.

-¿Que ha pres mal algú?

-A la cuenta.

232 ¡CU-CUT1 Veusaquf. comptat a la pala la llana, Tarcument

J un dels millors dramas que ha produït el teatre modern. Color, intensitat, ambcni, de tot hi há en

"Kl carreter IFenschel-4. La vida de la classe so- cial en que hacolocat llauptman l'acció, hi és re- tratada de mà mestra, tenint els personatges un extraordinari carácter y un singular relieve—que diría en Costa.

L'interpretació donada per en Zacconi al paper de I lenschel va ser de lo més acabat que pugui de- sitjarsc. ¡D'alló si que se'n diu viure un personat- ge! La emoció del primer acte, l'engrescament del segón al resoldres a mancar al jurament, la pena del tercer al adonarse del disbarat que ha fet casantse per segón cop, la rabia del quart, quan veu que h tiran en cara la seva deshonra y la de- sesperació que'l porta per últim al suicidi, va sa- berlas encarnar d'una manera admirable... V a estar sempre espatarran!, vaja.

Y lo mateix pot dirse de la Cristina, que va fer el paper de segona dona ab una veritat y una so- brietat y un color dignes d'una gran actriu

i Ah! unacosrrral teatre va assistirhi aquell día cap a mitja dotzena de personas més que de cos- tum. A b tot, el públich no va ser encara tan nu- merós com el que assisteix a venrc las porquerías de cert teatre de cuyo nombre no quiero acordarme, porquerías que solén ser presas en serio per un crítich que jo conech. V que no és l'Urrccha.

Ditas porquerías y l'estreno de l'obra de Haupt- raan han sigut las únicas novetats de la setmana.

V l R O L E T

WAJA, tanmateix en Lc- rroux ha fet un article y no ha parlat de detritus. Loa- do sea Dios.

Ha fet un article pera de- mostrar

"que ea la candidatura para dipu- tados 1 Cortes por Barcelona, debe figurar un obrero. Un obrero legitimo, au- tiDiico. sin trampa ni cartón, como las ca- jas de cerillas."

Lo qual ve a ser una declaració _ de que fins ara els obrers que han 1 S & f t figurat entra'ls perdidos com a caps 1 mmm A l pares de la classe, han sigut apó- t \ T t ^ crifs.

• • • j ^ Més avall afirma Yilustre repúbli- co que'l partit a que pertany "es ó debe ser, crisol donde teóricamente se fundan las diferencias de clase.u

Teòricament .'eh? ¿Qué'ls en sembla- Endevant:

«... la clase obrera no ofrece un muy elerado nivel en Espina.»

Lo qual explica que's deixi ensarronar pels que, ab capa de bona amistat, la duen a la per- dició.

"Somos varios los que nos llamamos defensores de la clase obrera y de sus aspiraciones. Defensor es una cosa y represen- tante otra."

Y explotador una altra.

"Xo se diga que 5'>lo apelamos al pueblo para que nos pague suscripciones de periódicos y cuotas di: casino, para que nos aplauda en los meeliogs y para que nos vote en las elecciones."

Donchs, si senyor, s'ha de dir... S'ha de dir per- qué és la veritat núa y crúa y perque'l día que governessin els subjectes de la mena del amigo del pueblo, foran els primers d'cxplotarlo.

Aixfs ho han fet, aixís ho fan y aixfs ho farár fins que'l poble's desenganyi y entengui la fa.s.;

de qué'l fan victima els que, predicant democracia viuen cóm a magnats y es fan adorar pels infelis sos als que han arrencat l'idea de Deu pera que'l- tinguin a n'ells com a deus; als que han fet creure que no hi havia patria ab el sol objecte de que' 1 s acullissin a n'ells com a germans de patria' al»

que han predicat el robo y el saqueig pera fugir aixís que la pell els hi perilla a gaudir delstriom!- obtinguts a costa de la vida de dotzenas de de graciats.

; V pensar que'ls tais encara tenen la barra de dir que "no les inspiran intereses personales!"

pr-S publicitaris han fet una excursió (tápinse la

^ cara) a Poblet...

V deya la convocatoria de la excursió:

• Vamos á alirmar ante las ruinas del Monasterio que repre- senta el Pasado, la Desigualdad j la Tiranía, triste herencia de los antiguos tiempos, nuestros ideales de Libertad, lustic'a y Emancipación á los que abrirá expediu via una RepAblica nr;v progresiva que debe instaurar el esfuerzo de todos*.

...¡¡jLa Desigualdad, el Pasado y la TiranialU May haun'am cregut que'ls hereus dels misci bles destructors de Poblet s'atrevissin a profanar novament aquell lloch sagrat, aquell esplénd't monument de la grandesa catalana, destruit bartraent l'any 35 per las turbas ignorants y scl- vatjes, que no contentas ab cometre l'horrible bar- baritat d'enderrocar la més preuada joya del nostre art, derribaren de sos llochs las tomba-y jugaren a botxas ab els cranis dels momificats davres que dormían en ellas el són etern.

Semblant excursió, ja no representa crudeltai, sinó'l més descarat cinisme. Pera sentirse indig- nat devant d'aquells murs mitg enderrocats que semblan sostenirse pera eterna maledicció dels barbres que'ls profanaren tan brutalment, no's necessita ser rotrògado, ni clerical, ni sisquera català.

N'hi hà prou ab ser persona decent.

p.\ el meeting publicitari celebrat días enrera a Vimbodí, en Lerroux va negar que - com algú li havia imputat - fos enemich sistemátich de la guardia civil.

Ah; en el local hi havia forsa d' aquet cos.

V el meeting va ser posterior a la disolució de Corts.

¡Ahora ¡o comprendo todo!

pL portaveu den Lerroux a Madrid, o sigui El País, deya no fa gaires días, ab motin de la so lució donada al conflicte escolar provocat pe I35 reformas d'ensenvansa posadas en vigor pei ^e"

nyor Allende Salazar, que'l Govern navía iirat el principi d'autoritat assota las potas dels caballs y que si en lloch d'haverse tractat d'estudiants s'hagués tractat d'obrers, el Govern no sols no hauria cedit, sinó que hauria arreglat la qüestió

a trets de mauser. . Las consecuencias de parlar en tonto las nau"

vistas ara E l Tais ab motiu dels successos de bala- manca, que han costat la vida a n'algúns estudiants, y a molts, feridas de major o menor gravetat

Es inútil, donchs, que ara surti l'esmentat demanant justicia contra'ls autors dels que ca1','K d'assessinats comesos a Salamanca, perquè iaun paper doblement ridícul. .

i-'No havia preconisat abans, encara que rectament, l'ús del mauser contra'ls estud ants- Donchs ja li han donat aquet gust

L A R E P Ú B L I C A ' P U B U C I T A R I A

•Aprended flores de mi.

lo que va de ayer á hoy;

ayer maravilla tuí, hoy sombra mía no sov.»

\D'un nutrí molt f i u .

234 iCU-CUTl Ha costat unas quantas víctimas, és cert, peró'I

principi d'autoritat del Govern monàrquich, del que n'estA tan zelós el diari republicà, ha quedat intangible.

Si vol ser consccuent ha de pensar aixis y reco-

que com hem dit ce té doscents cincnanta, el diari den Corominas ne diu majoria.

Si de cas deu ser majoria de rey, que a quinze anys ja li reconeixen. ,

V si és aixfs, francament: a la republicana Perdida 1 honva molt poch PURITAXISMF. ÜEMAGOG1CH

que s'aprobi una prup -:

ció dels seus per majo- ria...'real.

—Quedis aquet de xay. Fs el més gros dc la pacada.

—No'I vuy. perquè cs m; Ml c'eii ;al.

—/Qui vol djr?

—Que té mJssa Ilanj.

ALGUIfS suscnptors.cns demanan que fem llum sobre'l fet de veures cada nit esplcndiJai nt iluminatunpisdc laRam- bla dels Estudis, en el que no han conseguit may veure a ningú.

També a nosaltres havia cridat l'atenció l'c s- mentat excés de llums y per aixó vàrem procurar indagar el com del que Je la cosa, resultant de las nostras indagacións que aquell pis és el domicili social del "Centre Cana- Icjista".

Y com que, per ara v tant, las Üistas de socis encara ne donan el per • sonal suficient pera çons- tituir la Junta Directiva, en Roig y Bergadá ha prés cl determini de fer Iluminarias per via de re- clam.

Aixis com ab mirallcts néixer que'ls seus actuals

escarafalls, sonllàgrimas dc cocodrill.

ORDENANSAS PER A ' L DIJOUS SANT

A consecuencia de la no ad- inisió del amigo del obre- ro com a soci del Ateneu, va presentar la dimisió de vo- cal de la Junta directiva d'aquella societat el Sr. I lur • tado, j a consecuencia de la dimisió d'aquet va reunirse l altre día la secció de "Cien- cias Morales y Políticas."

Y en dita secció, y se góns diu la Perdida, per

«una numerosa mayoría se

acordó no admitir la dimisión de Tocal de la directiva i D. Amadeo Hurtado, declarar arUirre^amen- íario el acuerdo dt ¡a dirtcliva re- chazando como socio á 'D.^¡Alejan- dro Lerroux, y en su virtud, diri- girse i dicha entidad pidiendo la re- vocación de aquel acuerdo y con- siguiente admisión del Sr. l.erroux como socio.'*

Lo que no diu la Perdida és que, deis doscents cin- cuanta socis que componen

la secció de Ciencias Morals y Políticas, no varen ser més que setze els que varen assistir a la reu- nió, dels quals quinze varen votar a favor del acort transcrit.

De manera que de quinze socis, en una secció

—Ep, COBDL'CTOB, ¿dónde vamos?

—Miri, a pasero una estona.

—"Pues y a poi volnerse a casa

y dejar allí la dona, que avuy no està permitido que circulen CONDUCTORAS.

s'hi cassan perdius, creul'ilustrequefe del canal. - jisme barceloní que, ab els llums de la seva so- cietat, podrà cassar partidaris.

Ab tot, cal ques desenganvi. donchs per més que fassi no conseguirá fer engroixir las Distas de socis

.CU-CUTI 235 FA canalejisme barceloní

está Jcstinat a no passar de mitja dotzena d'individuus que. sumats alsbechsdc gas que componen l'iluminació del "Centre Canalejista" ve- nen a donar un total d'una trentena de llums.

Y notis que encara no dcs- comptém els que no croman.

Que son la majoria.

|A lením Governador nou:

i el senvor González Rot- l'er las noticias que'n te- nim, sembla que és una bona persona.

No més té una contra: que ha sigut Governador de L ^a, pera quin cárrech no son necessarias gaires més condictó-.s de las que's

ssitan pera ser alcalde do barri a Barcelona.

Ab tot, sembla que'l se- nv' f González no té pretcn- síúns, donchs va comensar per confessar als periodistas que varen anar a saludarlo, qur desconeixia la qüestió social.

Aquesta confessió és fins a cert punt una garantia de

farém fira.

•rque fins ara a Barcelo- ns hem perdut per go- indors massa sabis.

A S E G U I R MONUMENTS

n

1

\ la Esquella d'aquesta set- mana hi ho una cosa que embla un ninot firmada per ni lal Mascle.

Si mal no recordem l'istil d'aquesta cosa que

• mbla un ninot l'hem vist subscrit per un tal Sobre tot la sombra que projecta aquella cosa - el viu retrat del... dibuixant Neula. La esmen- ida sombra és de burro Mascle.

Pobra Esquella, pobra Esquella iquins tristos badalls que fas!

¡que és trist haver d'omplir planas ab neniadas den Llopart!

Vuy dir den Mascle.

el fírusi de la tarde del dia 2 d'aquet mes hi ha un telegrama que comensa aixís:

Tánger, jueves 3 Abril.—L·& Epoca contestando

^ Imparcial de hoy etc."

Tánger, la Epoca, el Imparcial, ¡Ah, jal Ara'm sembla que recordo que havia dit cert francés que l'Africa comensava ahont comensa el Pirineu.

Venint de Fransa).

Senyor Corominas, apúntissen quatre. Alió de las potencias assiáticas será un fet dintre de poch:

: '• és comensar

—Mtra. nova, com s'na arnat;

aixó sembla una trcnyinat —No t'apuris. Joscpci;

me'n faré una mantellina.

don Rodrigo Soriano el següent avís, que repro- duïm per medi de la zincografía.

/\D\tepTENCI/\ IMPOPTAWTE

Todo* loa periódicüft. al flmpcz^ sa pubUcacióo. soelcs ta.*: atlrer- tenclafl ft «u> lectores

I,»* nuestras bao de SPT breves pera snstaoeioa&a.

Sabemos que EL RADICAL Ueae roueboe defectoe. Ya ae r.njorará.

En cebo días no ae funda un periAdico. Ira vanaedo. procurarft aatia- facer el guato de los lectores cada vez con nàs empeño £o lo único quo oo ba de variar EL RADICAL es en oto: ,

8L RADICAL es im penódjoo honrado, t n d e p e n d ^ n l r , doslbtcrmdo.

Ko visae 4 ganar dlnece: to todo caev «eftdia a p-nlcrlo l'or lo tanu*. al- vertimos

A los representante» de Ja Sociedad arrendats ia dJ Consumos.

A los agentes ds la Sociciid C.t Aguas Potables, A lo* representante* de Casas (ie juego da Valcnct», A cuantos dirijan o explotco negocio*, chanchullo*, In- moralidades, ete, etc-

Que no se molesten en presentarse ó la Rot'.acclOn da E L RADICAL para ganar su banuvolenclo, porque iran c*c-a- leras abajo...

Nosotros, ajudaremea sempre al desvalido Ooir.t>aur«n;os cc*¿i^- ments toda prqÁtencia

Ks oo* veodsrenic*.

No sé si t'han dit res, Blasco Ibáñez.

'KRA fer la competencia al Pueblo, portaveu del republicanisme valencià, capitanejat per en nsco Ibáñez, en Rodrigo Soriano publica a Va- icia mateix un diari titulat E l Radical. Y a la pri- o r a plana y diàriament, apareix en la publicació

CN el meeting del Tívoli el federal Miquel La- porta va dir que:

«Sols Deu és etern. Nosaltres som obra seva.

Quan vol som; quan vol no som. Sachs de miseria, cuchs de la terra que no som res devant de Deu, aixequem la vista y la pensa y que ls nostres desit- jós, enlairantse com núvol d'incens, cerquin la perfecció.»

236

Aquest paràgraf tan hertnós ha sigut censurat er \a. Esquetla, que tumcntanlla, exclama: "¡Quín lossen Miquel no s'ha perdut ah el Sr. I.aporta!"

Ja ho veuen: segons la Esquella no's pot ser federal y creure ab Deu. [Visca la llibertat!

En P, del O ií au ve\, califica de acapetlanat el discurs den Laporta.

Es compren: pera ser Iliberal sistema F.nquetta no s'han de tenir escrúpols, s"ha de ser inmoral, descregut y calumniador.

Ah, y si pot afegirshi la condició "de renegat en religió y en política, millor que millor.

¡CU-CUTI calisme es treguin ells ab ells els drapets al sol-

l'otser aixís el poble comensará a agafar lás"

tich a la brutícia.

poden figurarse lo que varem patir pera po- der publicar els retrats dels oradors ael mce- ting del Tivoli.

L'un varem haber de tréurcl d'un periódich c- tranger. l'altre del abono del carril, altre d'un mal grupet que ab prous feinas es veya .. és dir:

tnay haurtam pensat que una qüestió tan Irivul cns dongués tanta feína.

I'er aquet motiu las reproduccions foren tan di ficientas.

Kecomaném als nostres homes quede tant en tant es fassin retratar porque si tots ho fessin com ells, pobres fotógrafos... y caballers, tothom ha do viure.

I'er lo quc's refereix a la fotografía del inleri.:

L A S C A R A M E L L A S A L A P E R D I í) A

n i

—Aquí ui faig aquet present en pago a la serenata.

-Apa noys; ja tenlm vi per tola la temporada...

pL Radical, de Valencia, portaveu den Rodrigo Soriano, publica en la seva edició del día 30 del mes passat el següent remitit:

^Un asunto muy serio

Sr. Director de EL RADICIX..

Muy señor nuestro: Hace pnlximamentc un año, por acuer- do de la Junta Municipal del partido de Fusión Republicana, se abrid una suscripción voluntaria entre los indiríduos de dicho partido para sufragar los gastos del viaje de propaganda que realizaron los Sres. Blasco Iblñcz, Lerroux. Faentes. Junoy j Rodrigo Soriano.

De dicha suscripción se recaudaron unas 3.000 pesetas, de cuya cantidad se incautó el Sr. Blasco Iblñez.

Los abajo firmados exigen del Sr. Blasco Ibáñez dé cuenta de la inversión de dicha cantidad.

Sabemos que los Sres. Lerroux. Fuentes. Junoy y Soriano sufragaron los gastos de su bolsillo particular.—Miguel Pardo.

Manuel Marco, Vicente Soto, Vicente Zamorano, Pedro Aran- da. Mariano Serra. Luis Martínez, José García. Máximo García, Joaquín Segarra, B.-rnabe Serra, Salvador Guas, P. Benlloch, José Gaspar. Vicente Gutiérrez. Siguen firmas.—Por el Centro Unión Republicana del Cabañal: El presidente, Paulino Gon- zalbo.—El secretario, Garcia •

;Exigir que en Blasco Ibáfiez dongui coraptes?

Aíxó és molta exigencia.

¿Que per ventura'ls avensats d'aquí en varen de- manar a n'en Bonafulla quan se va pulir els de las societats obreras?

A Barcelona som moll més demócratas que tot aixó; avuy robo jo pera que deraá ho puguis fer tu. Aquestas son la llibertat, la igualtat y la fra- ternitat ben entesas.

De totas maneras bo és que'Is apòstols del radi-

del teatre, las engunias que'ns va costar obteniri han estat ben compensadas per las enhorabon:

que hem rebut de totas las inteligencias privi!

giadas.

Y és que han de saber que l'esmentada fotogr fía, degut a l'escassa claror del teatre, la varen haver d'obtenir ab una exposició de quinze rainui- que és molta exposició, y no hodiém per tot aquc ji regiment de guardias civils que vigilavan el local, sino per l'entusiasme dels concurrents que feyn bellugaries massa.

L'entusiasme dels retratats sempre ha sigut i;"

inconvenient pel retratista, sobretot quan aqu^ t treballa ab exposició de malmetre'l clixé.

Kecomaném als catalanistas que un'altra vega da pera parlar als meetings no esculleixin orador taneloaüents que moguiíilas massas, perquè si el fotògraf no és un mestre consumat com el nostr s'esguerrarian mes placas de las que hi han a can Rus.

I 'altre dia una persona que coneix molt al AmL1' del pueblo, deya pera demostrar la inconvenú cia dels aue varen votar la seva no admisió com a soci del Atenen:

—No sé perquè no l'han volgut admetre aquí t soci els de la Junta. Si al capdevall l'haurían ha- de donar de baixa per falta de pago...

i la passada quinzena y a^pesar deia r : agiari que vaexpedirli iCu-tUT! avs rjLKAXTtota 1

tent de plagi,

números enrera, ha continuat en Miró, colabora-

jCU-CUTl

dor artfstich de la Esquella y de la Perdida, publi- cant a n'aquesta última ab la seva firma dibuixos al.-inats de revistas cxtrangeras.

Aquí va per mostra un dels que han vist la llum J. rrerament,

' qual és estargit ratlla per ratlla d'un altre pu.

!icat.pe1 Dóiity, üraphic, com podrá veure e/cu a íeetóf per la reproducció adjunta.

'•' ^ w«t«K

en Miró tan tranquil.

Y la 'Perdida tan tranquila. ¡Xaturalmcnt! com ue, reliada en l'ignorància dels seus lectors, está rsuadida de que cap d"ells és capas de adonarsc 1 semblants plagis y de liralshi en cara.

l'otser d'ara endevant li hauríam de cambiar el m a la Terdida. ¿No'ls hi sembla quc'l de la Ha- uda li va com l'anell al dit.1

Del art... que bellügai

Afyijo-rjyigo

TA.M patanlam que las figas son verdas, tam patanlam que ja madurarán.

Jo'n tinch una casa que és sense trespol.

De nit y de dia may hi toca'l sol.

lis fora del poble, no té cap vehf.

Airó será teu si't casas ab mi.

Saintít divertil de dos que s volen casar: en Sifres-

• ey la Mònica.

Sobre aquet tema quc's presenta del tot clar al

237 tercer acte, un autor n'ha fet el llibre pera engan- xarhi música y titularlo al capdevall drama lirich, que, quan se vol, d"un modo o d'altre sempre s'hi arriba. HI nom és lo de menos: li nosà Follel. com hauria pogut dirne Silvestre o Hernat, tots dos ben coneguts de casa, peró. aném a pams, vestits ab bona roba perquè surten de mans d'un sastre com cal. L'Apeles té trassa.

Dissapte s ompli'l Liceu per escoltar barato el Follet, més jo hauria donat diners perquè l'hagues- sin cantat tal com son pare el va engendrar: en català. May vaig pogucr esbrinar en quin redi- montri de llengua parlavan aquella senyora dels enagos planxats y'l minyó de las ulleras: només s'entenia el que fcya d'amo, el de la veu grossa;

ja's veya que era el més pessa llarga de lots y'l de més asseyo també, peró no tingué prou autoritat pera imposarsc als altres.

Y aixó que roncava fort y ensenyà la seva forsa poderosa atravessant la paret, fent trontollar la sala y arcova ab els seus moblos que servian per recreyo del tenor. Aquella entrada de convidado de piedra, aquell esfors prodigiós simplement rca- lisal tol cantant el "tam paiantam"" només lográ espantar al minyó de las ulleras que's trobava allí

MIDA D E PREVISIÓ

—Ihjn Casanueya: ¿ t-lndc va ustéf

—Digas que no m'han robat no, que me'n hc anal roluniaria- mem t c»sa. pera q«e no me la prenguin per altra... ¡Prou ju- rada quc'ns la tenen!

iCU-CUTl resant y que dc resultas no ya ler res més de hó

en iota la nit; lo únicb ques'hi va cuanyar. Ventu- ra que al cap dc poch s acaba la funció per haver- se inutilisat els platarets de resultas d un gran tanto que"l músich hi va donar, sinó al final no hi ai riba.

Quan tola la generació que omplia cl teatre sor- liam per la pona, naturalment, vaig llucar a dos mestres que'n parluvan; com qui res fá m'hi vaig posar a tret allargant l'orella pera donar la meva franca opinió de la música del Follet, cas que per

algú fos demanada L'obra, dcyan, és ben filla d'un pianista, la seva estructura no ment, però dc pianista de vol tal qual és en Granados, contant ab el seu estil delicat y melódich. Mes un idili amorós tan intens com el de Follet, pera exterio- risarlo y comunicarlo al auditori, precisa ésser traduit en notas de que sols ha sigut capàs un home ab el seu Tristan. Més condicións escénicas haurían favorescut l'obra den Granados, trayentli aquella igualtat de color.

Tot h» vaig anotar a la llibreta y aixis faig l'home, j a ho saben.

XIM-.XI.M

Gargots y color&ipas

l- L ram del llapis y del pinzell ha anal forsa en doina aquestos derrers días.

L a setmana passada hi havia exposadas a can Parés diferentas obras d'artistas joves que anavan d'alló més bé, sobressortinl sobre tol una tanda de dibuixos del jove artista Lluis Torres que va de- mostrar que. maguer que /orni, té un cop de llapis més segur que un govern dolent a Espanya. Hi tenía unas escenas rurals a la sanguina que esta- van d'alló més be, ab cada bou y cada vaca que feyan venir ganas de posarse a cantar VArri Mo- ren. Ademés cridavan la alenció nn ferm retrato y un quadro de polleria y ca¡a capas de fer venir ganas d'enlaularse a qualsevol dcsganal.

Simultàniament ab els dibuixos del Sr. Torres, s'exposavan al mateix saló un quadro al oli den Cusi, en el que s'hi veya

moll ben tractada la llum artificial; algunas vistas de jardins abandonats fetas pel Sr. I'adillaab certa trassa.

y diferentas ninfas forsa es- cayentas del Sr. Pous y Pa- lau.

Als quadros esmentats els han succeit els que té expo- sats actualment el Sr. Ros y Güell, representant en ge- neral aspectes de paisatge de las comarcas del Empor- dà, el Gironès y la Garrotxa.

Els més notables son sens dubte els que tenen com a tema principal l'estany de Banyolas. dels que'n presen- ta'l Sr. Ros diferents aspec- tes, interpretats tots ells ab molta poesía y forsa coneixe- ment de la técnica. Ademés fa gala l'esmentat artista d"

una sobrietat que fa del tot simpáticas las sevas obras.

Per aixó y per la sinceritat quc's respira en totas ellas, l'exposició resulta ben atrac-

tiva. FOLCIII

MACOS: Ali-Vey; M. T ; S. B. N.; Carátula: D • Uuquef, R. N. D.

Micos: A . C. E . ; Montanyés; T3on Aàutil', J . A ; P. Pito; B. S. E . ; Juanito de Begas: M. B. AAma P a u . F . M B.

—A. G . F.: Compleriamcnt conformes ab els seus articles, próan'algú li podrían scmblartendenciíi-' s per més que no ho siguin; Oilime Tilop: No estém per conversas; l'n Tanlorrillideslructor: No pnbli- quém geroglífichs; M . Trébor: Lo que'ns ha viat no'ns fa'l pes; F . G . : Gracias per l'avís, la- rén l'ull viu; Sanch de Pussa Publicarém quel- com; J . M.: Per arribar a ser publicables elssrus dibuixos encara s'ha de practicar molt; • Intoiur.

Anirà un dels Bons mots; Ramón: Prenguis p"

vostè la resposta donada a n'en J. M.; Segretan Ses 'Penelles: Gracias, peró no'ns està be insertar elogis que's dirigeixen a nosaltres mateixos; J. M.:

El seu treball està ben versifica! peró hi há po- a novetat en la manera de tractar l'assumpto; Bar- beta de Cabra: Las alusións als assumptes pura ment locals tenen l'inconvenient de deixar í'n alh^

a la inmensa majoria dels lectors; Haller: No ha- ventnos sigut possibie inquibir al periódich i i temps oportú la seva composició, ara resultarla fora de Iloch; P. V . y C : L a poesia no va. R(

pecte als demés treballs de que'ns parla no'n tf ním memòria; Sanctideguixi: De l'última renr sa no hi hà res que'ns acabi d'agradar; Xirinotc Gracias, peró no podém publicar la Licencia Ejército de Baco, pera no fer una ofensa a VHertn.

no Pellejo: el Gran Curda no'n necessita de llicen cias perqué gosa d'absoluta dependencia Tínica per se.

IMPREMPTA DE MARIÁN GALVE, AVINYÓ, 18.

E L NOU DIAK1

- La V t u y la 'Henaixensa.

— ¿Que no portas la Tribuna? —No m i l Mi que ra depressa;

si no surt fins a la una.

i C U C U T I

l onoeMlon»»" ex·tiuaio·

ROUDOS Y C *

17, Rambla del Centre,

SECCIÚ D'ANUNCIS

pels anancls , B a m b l a del Cealre, S7

E L S AHENSOS

De la acensada época per que atravessém han posat el «fins nqnl» del ós de medecinas fortas y fasti^osas. E l mon sensat ha adoptat la Homeopatia pera curarse ab finara y sens molestia.—Jo tinch espeolfichs experimentats pel major número de las enfermetats conegn- das. Casi tots a ptas. l'?5. E l Romey del doc- tor Munyen pel Reumatisme alivia en 3 horas y onra en 5 dias tota classe de dolors renmàticbs. Pren, ptas. l'75. E l Remey del Dr. Munyon pera l a Debilitat General dona grana, bona digestió, vígorisa, reoonstitneix l'organisme, refÀ la complexió, etc. Con$ulta9 per Correu, poden ferse al Sr. Dr. JAMES M.

MÜNYOW. (número 1^05. Arch. St. Filadèlfia (Pa. U . S. A.). receptari absolutament gratis, en- cara qne's tracti de casos complicats. F ó r - mulas publicadas en p e ' i ó d i c h s professionals v politichs d'Espanya.

Dipòsits a Barcelona: Farmacias dels Srs. Vicens Ferrer y G". Fills den J. Vidal y Bibas, Tomàs Sanchis, Farmacia homeopàtica del Sr. Dr. Amat Gor'- Civit, y en totas las farmacias y droguerías més acreditadas del mon.

Demaneu el sens rival

COGNAC B A R B I E R

Representant: J . P l a n a s C a l v c t . — D i p u t a c i ó , V i l

la epilepsia, hibiérich, c o n T u l s i ó n s , vrrtichs, tre- molors, insomnis, migranya, dolors neurálgichs, p a l p í i a c i ó n s y demés accidents nerviosos se curan sempre ab l ' E L I X I R B E R T R A N ¡16 anys de gran é i i t l

Venda: F a r m a c i a B e r t r á n , Plassa Junqueras, n ú m e r o 2.

e s p e c i a l i s t a en enfermetats de

gola, nas y ohlts. S'ha tras- l«dal al c a r r e r C o n d e del A s a l t o . 1. l.9r, pera ferse c á r r e c h de l a

consalta del D r . Roquer C a s a d e s ú s .

N E R V I S

Dp. P i c a s ó

A L DE C A I X A L

Es cura segur y rápit A V I N Y Ó , 32. — F A R M A C I A

Estomach. Dr. GIRONA

Bracb, 111.

'peneu la Solució Cases

y tindreu gana, robustesa y salut

Farmacia Puchades y Cases.—Plassa de la L l a n a , 11

Bicicletas Clement

L a s m é s elegants L a s m é s s ó l i d a s

y las m é s b a r a t a s

Dipòsit; Consell de Cent, 323 y 325 HALALTS DEL ESTOMACH

'ur. Ferrer, Prim presa, I.—Serra, Pelayo, P y Farmacias.—Dipòsit: J . Pnlmaa.

•rrer de las Plors, 7.

CALLICIDA LLUCH

£ / / . — Q a e d i s aquet, que é s bó.

Ella.—Es inútil, ja li he dit que l'únich s a b ó que'm ya Te. é s el

S a b ó I r i s .

£e ve: g :c:i; Us t:m perfsnena:.

P E C T O L

BARTOMEU

C a r a la tos y z n a l a l t í a s del pit. T a - l l e r s , 8 1 , (plassa U n i - v e r s i t a t ) , A p o t e c a r i .

FliBKES DE IMimNA

y tota classe de febres es enran ab el v e j e t a l 5 a n 7 b a r - f ^ i t j á , Els sens efectes més segura que la qainina y sense cap dels sens inconrenients.

Rambla de Catnlafía. 12 farmacia.

"Omega"

Aquet rellotge de precisió

Sobrepoja i tot lo qae s'bi labiiot

fiít m ; .

So;i èxit va creixent en quants països

s'ha donat a conèixer

Si's desitj Í posseir un rellotge de d u r a c i ó , de iorma elegant y saber l'hora fixa, compreu el

"OMEGA".

D« veo«la co totas las

^ booas rellotgerias Mata'ls U L L S D E P O L L

y tota c l a s s e de D U R I C I A S

P'MLlI"^ fe

lldJ,IPl^srrS.-M»<lrid: Dr. Fnontee, Hortale»», 110; Barcelona: V . Ferrer, Prinoee», 1; Zaragoza: H . de Alejaldre.

fòwí6? 8,n<?Sí 8; v·1o«"!i»: H . Meseguer, Palau, 15, y farmacia del autor. Sane Felip, 123, Sant Gerva»! (Baroelonal 'jnacipjO, d E«panya y Aménoa.

MIQUEL

HORTA

B a i x a d a d e C e r v a n t o a , n u m . 3 , — P r o p d o l S o l a l

240 iCU-CUT!

4